Estudi del poblament rural de l’ager Tarraconensis. Una aplicació a la Cossetània oriental

L'estudi de l'àrea del Baix Penedès indica un llarg procés de canvi, que s’inicia en plena època imperial i que s’accelera a partir del segle V, que afecta tant el sistema de poblament com l’explotació del territori, on s’atesta una dedicació extensiva a la ramaderia, així com canvis importants en l’articulació viària i l’evolució del paisatge, on la desforestació i erosió de l’interior es complementen amb l’explotació del litoral com a prats humits. El contrast entre una etapa republicana amb una densitat de poblament important, que deriva clarament de la situació coneguda del període ibèric ple, i una etapa altimperial poc poblada, amb molt poques vil·les, situació que encara s’agreuja més en el baix imperi, fi ns al punt de mostrar-nos un país infraexplotat agrícolament i amb un fort augment de la ramaderia, donen la clau per entendre aquesta part allunyada del nucli urbà de Tarraco. En època ibèrica aquesta regió gaudia d’una personalitat i vitalitat pròpia, important, que va heretar en el període republicà, però que es va estroncar en l’alt imperi, segurament arran del paper centralitzador del nucli urbà, i que va fer que entrés en el baix imperi i la tardoantiguitat com una zona marginal del territorium de Tarraco.