ESGLESIA DE SANTA MARIA LA MAJOR DE RIOLA (VALÈNCIA)

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA LA MAJOR DE RIOLA Miquel Gómez Sahuquillo (Arqueòleg) ANTECEDENTS HISTÒRICS Des del segle XIV, Santa Maria de Riola fou l’església principal de les terres de la jurisdicció del castell de Corbera. Va heretar eixe privilegi un segle després que els cristians hagueren conquerit aquestes terres als musulmans. Primer ho havia estat al segle XIII Sant Miquel de Corbera 1. Aquesta va ser la parròquia més important de la citada jurisdicció castral. L’edifici està situat a un turó pròxim a Riola i també molt a prop de l´esmentat poble on està el castell. Una de les primeres documentacions que ens parlen de Santa Maria de Riola com a parròquia principal, la tenim en un document de l’any 1331. En ell es parla que en el citat temple té lloc una assemblea on es congreguen trenta-cinc veïns de Riola, Corbera i d’altres llocs de les distintes alqueries que hi havia a les terres del castell 2. El que es pretenia en aquesta reunió era elegir un Síndic que els representés. Segons l´esmentat document, Riola formava part dels dominis del castell de Corbera i era una de les tantes alqueries que depenien de la seua jurisdicció. Fins a l’època moderna, aquest temple de Riola va estar sota l’advocació de Santa Maria de l’Assumpció. A l’any següent, el 1332 Na Jacma, natural de l’alqueria de Beniazir i muller de Pere Conill, fa donació testamentària a favor de Sant Miquel de Corbera i Santa Maria de Riola a la qual deixa dos sous 3. També entrega la 1

“…damus et concedimus per /h)ereditatem propriam , francham et liberam, vovis frarti Bernardo et vestris succesoribus in perpetuum: ilud podium q(u)od es tante castrum de Corbera ad construendum ibi ecclesiam, et domos in alqueria ubi est (h)ereditas, et unum ortum quattuor fanecatarum contiguum dominus preditir, et duas iovatas terre contiguas dicto podio.” (A.C.A.: Barcelona, Reg. Can. 22, fol. 50v) Publicat en GOMEZ M.: En l´oblit, Sant Miquel de Corbera, tore musulmana i centre espiritual, Corbera, Festes de Sant Miquel, Sericor, 1998, pag. 69. 2 “…Consilia congregata in eclesia Sancte Marie de Riola alcherie termini supradicti (Corbera), qui est locus salitus Cansilius congregari, facta prius publica precanizacione per publicum preconem per dictum locum de Corbera et alcherias termini eus”. (A.H.N.: Clero, Carp. 3376, perg. 13, en GARCIA OLIVER F.: Terra de Feudals, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1991, pag. 48. 3 “Dimito operi Sancte Marie de Riole, duos solidos, ítem, Bacino Pauperrum, duos solidos. Item, operari Sancti Michaelis Corbarie, duos solidos. Item, operari Sancti Anthonii de Fortaleny, duos solidos. Item, operari Sancti Bernardi Algezire, duos solidos…” (A.R.V.: Protocols Notarilas de Bernat Costa de l´any 1332, ff. 73v – 74v.).

mateixa quantitat de sous a Sant Antoni de Fortaleny, així com a Sant Bernat d’Alzira. Poc després, el 1334 hi ha a l’església de Riola un benefici baix l’advocació de l’ Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment el 1341, es crea un nou benefici dedicat a Tots Sants. A l´any següent, en veiem un altre per a Sant Martí. De nou es crea un nou benefici en aquesta ocasió el 1358, baix l’advocació de Santa Caterina Màrtir. És ara en 1345 i 1346 quant de nou tenim notícies de Santa Maria de Riola. En aquest cas, a causa d’un conflicte entre Polinyà. Cincnyet, Motcada, l´Alcudia i Riola, totes elles pertanyents a la jurisdicció de les terres del citat castell de Corbera. Els feligresos d’aquestes alqueries, demanen al bisbe Ramón Gastó la concessió d’una nova parròquia que s’erigiria a Polinyà, ja que la de Riola quedava massa allunyada i sobretot, en èpoques d’inundacions del riu Xúquer, no es podia assistir als oficis religiosos. Això feu enfrontar-se Mossèn Llorens de Sant Hipòlit, rector de Riola amb els pobladors d’aquestes alqueries i estar en desacord amb el seu bisbe. No obstant això, Hug de Fenollet concedeix llicència als de Polinyà per erigir un nou temple baix l’advocació del Corpus Cristi. El 1410 a petició dels de Polinyà, Benet XIII constitueix a Polinyà com a parròquia pròpia separant-la de la de Riola amb consentiment del rector d’aquesta última 4. Del segle XV tenim constància documental que en 1419 Joan Mercader batlle del regne de València, paga al pintor Joan Moreno, 12 florins per haver pintat tres penons amb les armes reials destinats cadascun a un lloc diferent. Un dels penons anava destinat al campanar de l’església de Riola, un altre per al campanar de la de Polinyà i el tercer al castell de Corbera 5. Per un altre costat, el 1477 és nomenat rector de Riola Pere Amich i el 1482 ho seria Bernat Urgel i aqueix mateix any seria substituït per Johan Amella. El 1491 un rector anomenat Miquel es feia càrrec de la parròquia de Riola. A partir del segle XVI, concretament el 1534, l’església que hi havia a Corbera, bastida cap al 1346, se segrega junt amb la de Polinyà de la jurisdicció eclesiàstica de Riola, quedant junt aquesta només Fortaleny. 4

CUELLA ESTEBAN O.: Bulario de Benedicto XIII, IV, El papa Lula (1394-1423), promotor de la religiosidad hispana, Fuentes Históricas Aragonesas 46, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, C.S.I.C., Diputación de Zaragoza, 2009, pp. 252-253. (Registro Aviñones 335, fol. 312v – 314r.) 5 A.R.V.: Bailia, Apoques, nº 43, fol. 8v. DOCUMENTS DE LA PINTURA VALENCIANA MEDIEVAL I MODERNA III (1401-1425) Lluisa Tolosa, Ximo Company i Joan Aliaga, Universitat de València, 2011.

D’aquest manera, naixen dues noves rectories, per una banda la de Riola amb Fortaleny i per una altra banda la de Corbera juntament amb Polinyà 6. L’any 1570 tenim documentada una visita pastoral a Riola. L’encarregat de la dita visita fou Miguel Espinosa que era el visitador diocesà. Fins aquell moment el temple de Riola seguia estant baix l’advocació de l’Assumpció de Nostra Senyora. El mencionat visitador va anar també fins a Sant Miquel de Corbera que pertanyia a la jurisdicció parroquial de Riola 7. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609, Corbera va quedar despoblada i de nou la parròquia de Riola fou el cap i principal església de la Baronia de Corbera. És a partir d´aquest moment quan trobem el títol de Santa Maria la Major de Riola, matriu de Corbera, Polinyà i Fortaleny. Els conflictes entre Riola i Corbera o altres pobles com per exemple Polinyà be per la jurisdicció eclesiàstica, bé per l’erecció d’un nou temple, són una constant al llarg de la història. Hem vist ja el cas de Polinyà que junt amb Cinyent, Alcudia i Montcada plategen amb Riola per l’edificació d’un nou temple a Polinyà. Al castell de Corbera hi havia una capella dedicada a Sant Joan lloc on va estar posteriorment la Mare de Déu del Castell. El poble tenia a més una nova església, cúria i notaria des de 1346. Corbera demanà al rei que tornés la seu del Consell de la Vila al seu poble i que no estigués a Riola però, el rei va desestimar la petició dels de Corbera 8. Segles després, tot just a la segona meitat del segle XVII, un nou conflicte enfronta als rectors de Riola i Corbera. El motiu exacte no el sabem però, sí que hi va haver un plet entre els dos rectors. El de Corbera, Jacinto Navarro, entre les seues al·legacions contra Riola parla de la importància del castell on a més el rei Jaume I va trobar la imatge de la Mare de Déu que des d’aleshores estava entronitzada a una capella dalt de la fortalesa. Els conflictes entre Riola i Corbera continuaren al llarg del temps i els d’aquest últim poble arribaren a acusar els de Riola d’haver furtat la campana de la capella de la Verge que estava al castell i les corones i joies de la Mare de Déu de Corbera durant el seu pelegrinatge per alguns dels llocs de les terres de la Vila i Honor. Els de Riola havien fet de la corona de la Mare de Déu de Corbera una pau, es a dir una icona que l’acòlit solia portar a la mà durant una part de la missa perquè els fidels 6

A.C.V.: Fundació de Rectories de moriscos, 1626, fol. 33. (27 de noviembre de 1534). A. D.V.: Visita Pastoral, 1570 en FERRI CHULIÓ, A.: Corbera y Riola, dos parroquias de la Ribera Baixa levantina. Riola – Corbera, Edita parroquias de Riola y Corbera, 1995, pag. 21. 8 A.C.A.: Reg. Can. Nº 249, fol. 150/151. 7

reberen la pau en el moment del rés del Pare Nostre. Naturalment açò no deixa de ser una tradició oral, recollida al segle XIX per Antonio Esteve, col·laborador de la revista “El Archivo” i dirigida per Roque Chabas 9. Aquest robatori naturalment no està fonamentat, encara que te relació amb la despoblació de la vila de Corbera després de l’expulsió dels moriscos i el trasllat de la Verge a Polinyà, població situada al costat de Corbera, que de nou depengueren totes dues viles de la rectoria de Riola. Hem vist per tant alguns dels conflictes que es varen ocasionar entre la matriu de Riola i les altres poblacions de la Baronia al llarg del temps, sobretot entre Riola i Corbera pel tema de la capitalitat de la Vila i Honor. Al segle XVIII, en 1712, es beneeix una nova ermita dedicada a Sant Bernabé prop de Benicull. Aquesta junt amb la de Sant Miquel, seguiran formant part de la jurisdicció de l’església de Riola tot i no estar en la dita població. Sant Bernabé i Sant Miquel serien a partir d´aquest moment els patrons de la Vila i Honor de Corbera. El 1715 un inventari ens dóna a conèixer els ornaments que tenia l’església parroquial de Riola i el 1722, l’arquitecte José Vilar Claramunt es posa en contacte amb les autoritats de Riola per tal de remodelar i erigir l’actual església. No obstant això, qui es va encarregar de les obres fou Gaspar Mas, natural de Carcaixent. En una segona fase, de bastiment de l’edifici, 1727, s’encarregaren les obres a Francisco Ximeno 10. Durant bona part del segle XIX l’església de Riola seguia tenint la jurisdicció eclesiàstica sobre tot el terme general de la Vila i Honor, quedant les altres esglésies dels altres pobles reduïda la seua jurisdicció només al casc habitat de cada poble 11. Això fou així fins que a partir de 9

CHABAS, R.: “El Archivo”, Revista literaria semanal, Tomo II, Denia, 1887, pp. 279 – 281. Per complicar mes el problema, els de Polinyà acusen als de Corbera d’emportar-se del seu poble la Mare de Déu del Castell que ells custodiaven en la seua església. Fins no fa molt de temps encara, hi havia una capella buida esperant el seu retorn. Es per això que en alguns llibres d’història de principis del segle XX, en parlar de la Verge de Corbera, l’anomenen com del Castell de Polinyà. Tot aquest conflicte be derivat de la destrucció de la capella que tenia la Mare de Déu al Castell al segle XVII i el seu posterior trasllat a Polinyà, ja que Corbera estava en aquell moment quasi deshabitada. 10 FERRI CHULIÓ A.: La parroquia de SantaMaría la Mayor de Riola. Apuntes documentales. Riola, Edita: Parroquia de Santa María la Mayor, 1993, pag. 29. 11 “La jurisdicción eclesiástica de Riola se extendia también a todo el término general cuyo privilegio conserva en la actualidad quedando reducida a la de los demás curas al casco del pueblo: por esta razón las ermitas de San Miguel en el término de Corbera y San Bernabé en el de Polinyà, pertenecen a aquella jurisdicción”. “En Riola iglesia parroquial de Santa María de entrada esta servida por un cura ordinario y un beneficiado, y dos ermitas (San Miguel y San Bernabé) situada la primera sobre un monte en término de Corbera, y la otra en un llano de huertas en el de Polinyà”. MADOZ, P.: Diccionario – Estadistico – Histórico – de Alicante, Castellón y Valencia. Tomo I, (1845 – 1850), València, Edicions Alfons el Magnànim, 1982.

1836 es desintegra la Baronia de Corbera i cada poble es constitueix en Ajuntaments independents i es fa una partició del terme. Durant la guerra civil de 1936 – 1939 l’església de Riola va patir destrosses. Així l’antic Altar Major, que era d’estil corinti i lloc on estava l’antiga imatge de Santa Maria la Major, va desaparèixer. Lamentablement varen ser destruïts dos llenços atribuïts a Ribalta i que representaven a Sant Pere i Sant Pau. També es varen perdre les imatges dels Sants de la Pedra els quals estaven en un altar barroc, junt amb altres sants i ornaments sagrats 12. La “pantanada” del Xúquer l´octubre de 1982 deixà en molt mal estat el temple, el qual hagué de sofrir reformes, sobre tot el sol del mateix on es varen produir foradades que deixaren al descobert estructures antigues.

DESCRIPCIÓ ARTÍSTICA EXTERIOR DEL TEMPLE Inicialment d’estil jònic el temple ha sofert remodelacions al llarg del temps. La portada de la façana principal és adintelada on a cada costat hi ha dues pilastres i sobre elles hi ha un entaulament on dalt veiem una fornícula on esta entronitzada la titular de la parròquia, Santa Maria la Major, obra del riolenc Paco Escrivà. Allí apareix la data de la reconstrucció del temple que es va fer al segle XVIII, “Año 1753”.El segon cos de la portada, que és on està la fornícula amb la imatge de la Verge, esta emmarcada també per dos pilastres, entaulament i frontó, en aquest cas semicircular. Sobre ella hi ha un gran finestral. El remat de la façana està coronat per una creu. La torre campanar construïda amb rajoles, va ser beneïda el 1927 i substitueix a una altra anterior que es conserva darrere de l’església. Aquest nou campanar és una construcció de tres cossos. En el primer, hi ha tres buits imitant l’estil mudèjar amb arc de ferradura els dos primers i el tercer amb un arc de mig punt. Sobre aquest està el rellotge. El segon cos és el de les campanes i està situat sobre un entaulament. Té buits de mig punt amb pilastres i en ells estan les campanes. Sobre ells veiem de nou un entaulament on comença l’últim remat tancat per una balustrada. Queda dividit aquest remat per dos cossos que van disminuint de grandària en 12

A.D.V.: Informe de Riola 1936 (Octubre de 1941).

altura. Té a més buits de mig punt. Està coronat amb una llanterna i xicoteta cúpula de teules blaves. Sobre ella està el penell. El temple va sofrir diverses obres al llarg de la seua història, entre ells durant el període barroc i també un gran deteriorament a causa de conflictes bèl·lics i riuades protagonitzades pel Xúquer.

INTERIOR DEL TEMPLE El temple de Santa Maria la Major de Riola està situat entre mitjaneres al carrer Ausias March. La ubicació del temple resulta poc habitual, ja que no es troba en cap plaça o espai públic destacat. La fisonomia del centre històric de Riola, és la de poble-carrer, que es per on passava l’antiga carretera i per tant, el nucli principal de l’antic nucli urbà. Tot això ve donat per la situació de la població al costat d’un meandre del riu Xúquer. La planta de l’edifici és rectangular, sense creuer i amb un braç afegit al lloc on està la capella de la Comunió. Té l’edifici una sola nau central amb coberta de mig canó i capelles laterals situades entre contraforts, les quals queden comunicades mitjançant passos amb arcs de mig punt. La volta de canó de la nau principal està suportada per arcs faixons sobre pilastres – contraforts, entre les que queden situades les mencionades capelles laterals. Pel que fa als elements ornamentals són els propis del període barroc amb un llenguatge clàssic que es correspon al neoclàssic. L’estructura del temple consta d’una planta amb una sola nau i dos trams a cada costat de capelles laterals situades com hem assenyalat, entre contraforts, mes la capella de la comunió, situada a la part esquerra. Les capelles laterals són de poca profunditat i tenen també volta de canó. Sobre cada capella hi ha una lluneta que ajuda a il·luminar l’interior del temple.

ICONOGRAFIA I DECORACIÓ ACTUAL DE LES CAPELLES Els retaules i les imatges de les capelles actuals de l’església de Santa Maria la Major de Riola són totes de després de la guerra civil de 1936 – 1939. A l´Arxiu Diocesà de València està la documentació que fa referència a les noves imatges que es varen fer en acabar la guerra civil. La Comissió d´Art Sacre 13, a partir de 1943 comença a organitzar la restauració de les esglésies posant sobre la taula uns criteris i normes que s´havien de seguir. Aquesta comissió que hui en dia ja no existeix supervisava els projectes dels nous retaules, la construcció de noves imatges, les propostes dels escultors o dels nous temples que s’havien de bastir. A Riola, la majoria d’ imatges es varen realitzar sent rector de la parròquia José Rodrigo Aparicio, entre els anys 40 i 50. Als anys seixanta l´artista de Riola Francisco Escrivà fou el qui decorà la major part dels altars de l’ església i entre ells el de l’Altar Major. En la documentació d’aquest arxiu repleguem una imatge realitzada per Francisco Escribá Bañuls, natural de Riola que va tallar la figura de Sant Isidre Llaurador l´any 1962. Te una altura de 1.20 m. i la va fer utilitzant fusta de pi de Suècia. El seu preu va ser de 10.000 pts. L’obra fou encarregada a l’autor per la “Hermandad Sindical de Labradores”. CAPELLA Nº 1 Entrant al temple per la part dreta i començant per les capelles del costat de l’epístola, trobem la primera capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Fou donació de Natividad Vilanova. Es tracta d’una imatge decorada d’ 1’55 metres d’altura, realitzada en fusta per l’imatger Francisco Gutierrez Frechina, segons un projecte fet pel mateix autor del 1943. Hi ha un nou projecte de l’autor realitzat en 1947 on el preu que va costar la imatge era de 5000 pts. Al mateix altar està la figura de Sant Antoni Abad, realitzat a Olot (Girona). El sant fou comprat al poble de Fortaleny pel rector Andres de Sales Ferri Chulió. Hi ha altres imatges al mateix Altar i en ell es conserven dues pintures que representen dos moments de la vida del sant portuguès. La capella té altar i fornícula central.

13

A.D.V.: Comisión de Arte Sacro – Riola.

CAPELLA Nº 2 José Agulló i Consuelo Baldoví, foren els qui varen sufragar les despeses dels Sants de la Pedra Abdó i Senent. Son imatges realitzades en fusta i decorades d’un metre d’alçada. El seu autor fou Vicente Bellver Bellver el qual les va fer el 1951. El seu preu va ser de 3000 pts. Aquesta capella te greus problemes d’humitat per la qual cosa es va haver de refer vàries voltes. L’altar està fet d’escaiola sense decorar. Té també fornícula central. CAPELLA Nº3 En ella està entronitzat el Sant Crist, imatge costejada per Francisco Bono en 1939. No apareix als documents de l’Arxiu Diocesà, pel que no sabem qui va ser l’autor. El mateix any en què es va acabar la guerra ja va eixir en processó pel mes d’agost. CAPELLA Nº4 Vicente Rodilla Zanón és l’autor imatger de la Verge del Roser, obra realitzada en 1959 i que costa 15.000 pts. Fou sufragada per Matilde Franco. CAPELLA Nº5 Per la part de l’evangeli la primera capella que trobem és la de la Puríssima. Fou decorada per José Ricardo Ternel Garcia. El 1942 Vicente Beltran Artal tallava la figura de la Puríssima Concepció. Es tracta d’una imatge d’ 1’75 m. d’altura, realitzada en fusta de pi de Soria i decorada. Fou costejada per la “Congregación de Hijas de María” El preu de la Verge fou de 5.875 pts. A la mateixa capella, està un crist adquirit per qui fou rector de la parròquia Andres de Sales Ferri Chulió en la dècada dels huitanta i noranta.

CAPELLA Nº6 Matilde Franco es va encarregar de sufragar les despeses de l’altar de l’Arcàngel Sant Rafel i Nativitad Tamarit va pagar el conjunt escultòric de l’Arcàngel i Tobies. No sabem qui fou l’ autor. No apareix reflectit als documents de l’ Arxiu Diocesà.

CAPELLA Nº7 De la Verge Dolorosa tampoc sabem la seua autoria però, sí la del Crist Jacent. El seu autor fou Juan Giner Masegosa. Es una figura tallada en fusta de pi Albar d’ 1’40 m. Va costar 2.000 pts., sent sufragada per María Viñoles. El projecte del Crist Jacent està datat en 1945. La Verge dels Dolos la va costejar Jerónima Climent. CAPELLA Nº8 És la Capella de la Comunió. Allí està el Sagrari i dalt una imatge del Cor de Jesús del qual no sabem la seua autoria. A un lateral hi una imatge de Sant Roc que es el que es trau per a les processons. Es una figura aquesta realitzada en fusta de pi Albar i decorada, obra de l’artista Biot y Miñana en 1956 i va costar 3000 pts. ALTAR MAJOR Situat al presbiteri, presenta un retaule d’estil neoclàssic amb frontons partits. Presideix el retaule una imatge de Santa Maria la Major amb el seu xiquet, obra de Francisco Gutierrez Frechina, realitzada en fusta i policromada a colors naturals. El retaule queda dividit en tres carrers i tres cossos, quedant al centre entronitzada la titular de la parròquia i patrona de la població. Sobre el seu cambril a l’últim cos, està la figura de Sant Roc, patró també de Riola. La imatge és d’ 1’10 m., realitzada en fusta de pi d´Albar. El seu cost fou de 3.100 pts. El projecte és de 1956. No sabem el nom de l’autor. Dalt de tot hi ha un llenç on es representa el Crist Crucificat. Al carrer lateral esquerre està la imatge de Sant Vicent Ferrer del qual tampoc saben la seua autoria. Es una imatge, la de Sant Vicent, d’un metre d’altura, realitzada en fusta de pi Albar i que data de 1955. El seu cost fou de 3.100 pts. Sota la fornícula del sant hi ha un llenç que representa a Sant Pau, obra de F. Escribá. La imatge de Sant Josep esta situada al carrer lateral dret. És també una figura d’un metre d’altura i a l’igual que l’anterior és de fusta de pi Albar. Tampoc sabem l’autor. Fou realitzada també en 1955 i costà 3.100 pts. Sota la fornícula trobem el llenç de Sant Pere, pintat igualment per F. Escribá.

A MANERA DE CONCLUSIÓ Tot i ser durant molt de temps la parròquia principal de les terres de la Vila i Honor de Corbera, lamentablement, l’arxiu parroquial històric no s’ha conservat. Les fonts documentals que parlen de l’església de Riola les hem de buscar per tant en el poc que hi ha a l’arxiu diocesà de València. L’edifici, al llarg del temps ha sofert distintes reformes i sobretot, obres noves per tal de substituir estructures anteriors. La riuada de 1982 va deixar a descobert part d’aquestes estructures que pertanyien a les edificacions anteriors del temple. Tot això va quedar soterrat en les obres posteriors. La història de la parròquia de Riola és important no sols per al poble, sinó també per a conèixer millor la de tots els pobles que durant molt de temps formaren el que fou la Baronia de la Vila i Honor de Corbera, sent Riola el cap i casal de la mateixa, mentre que el castell de Corbera ho era des del punt de vista militar. Cuidar i conservar aquest monument religiós és primordial, ja que en les seues parets estan escrits per sempre part dels esdeveniments més importants de l’extinta Baronia.

BIBLIOGRAFIA AAVV: Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia, Caja de Ahorros de Valencia, 1986. AAVV: En l´Oblit, Sant Miquel de Corbera, Torre Musulmana i Centre Espiritual, Corbera, Festes de Sant Miquel de Corbera, Sericor, 1998. CUELLA ESTEBAN, O.: Bulario de Benedicto XIII, IV, El papa Lula (1394-1423), promotor de la religiosidad hispana, Fuentes Históricas Aragonesas 46, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, C.S.I.C., Diputación de Zaragoza, 2009. CHABAS, R.: “El Archivo”, Revista literaria semanal, Tomo II, Denia, 1887.

CHULIÓ FERRI A.: La parroquia de Santa María la Mayor de Riola. Apuntes Documentales, Riola, Edita Parroquia de Riola, 1993. CHILIÓ FERRI A.: Corbera y Riola, dos parroquias de la Ribera Baixa levantina. Riola y Corbera, Edita: parroquias de Riola y Corbera, 1995. GARCIA OLIVER F.: Terra de Feudals, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1991. GOMEZ SAHUQUILLO, M. i IÑIGO LUIS S.: Castell de Corbera, Història i Flora, Corbera, Diputació de València, Ajuntament de Corbera, 2013. GOMIS VIDAL P i PEREZ NEGRE, J..: Inventari de patrimoni històric de la Ribera Baixa (bens immobles). Sueca, Mancomunitat de la Ribera Baixa, 2002. MADOZ, P.: Diccionario – Estadístico – Histórico – de Alicante, Castellón y Valencia. Tomo I, (1845 – 1850), València, Edicions Alfons el Magnànim, 1982.

TOLOSA, LL., COMPANY, X., ALIAGA J.: Documents de la pintura valenciana I, Moderna III (1401-1425), València, Universitat de València, 2011.