Entrevista setmanari L\'Empordà

4

ACTUALITATESPECIAL CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Jordi Planella Ribera

DIMARTS, 2 DE DESEMBRE DEL 2014 | EMPORDÀ

CATEDRÀTIC DE PEDAGOGIA SOCIAL A LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

«Vaig dedicar la meva tesi doctoral al cos i va ser llegint alguns treballs de qui en fou el meu director» «Les pedagogies més radicals han descobert la importància de treballar amb el cos» pluridimensional. El model imperant ha estat el biomèdic, l’anatòmic, el fisiològic, però el cos és un dels elements fonamentals de la nostra cultura. La literatura, la pintura, l’escultura o la filosofia han tingut com a element central de les seves preocupacions el cos; el que ha passat és que sovint els altres models imperants, els biologicistes, han deixat arraconades aquestes altres mirades. P Aleshores, falta el paper de l’educació.

Jordi Planella és fill de Castelló d’Empúries, té 45 anys anys, és pare de dues nenes i un gran apassionat de la seva professió. EMPORDÀ

«En moltes escoles els valors es treballen de forma intensiva» La passió que sent Jordi Planella (Castelló d’Empúries, 1969) per l’educació social s’aprecia en les seves paraules, en la seva dedicació a la professió, en la capacitat de motivació que desprèn en les seves conferències, en els textos que escriu sobre la seva feina, en els seus llibres. Jordi Planella és catedràtic de Pedagogia Social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la seva docència la fa fonamentalment al Grau d’Educació Social. ENTREVISTA Mairena Rivas CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Jordi Planella s’ha format en Pedagogia i és Doctor en pedagogia amb la tesi Cos i discursivitat pedagògica: bases per a la ideació corporal (Universitat de Barcelona). Ha treballat d’educador social amb persones amb diversitat funcional, en el camp de la protecció a les infàncies i en projectes comunitaris. Actualment, és el coordinador del Grau d’Educació Social (UOC) i el director adjunt dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació (UOC). I també és membre del Comitè d’Expertes i Experts en Formació en Acció Social, del Departament de Benestar i Família. P He vist que recentment ha estat convidat per ser el ponent que ha pronunciat la conferència inaugural del Congrés d’Educació Artística i Diversitat Sexual. R Inaugurar aquest congrés ha estat una experiència molt interessant i carregada de simbolisme. P Educació Artística i Diversitat Sexual, quina relació tenen aquests

«A vegades sentim a dir que s’han perdut molts valors que abans funcionaven. Discrepo» «En l’essència, el tema de l’educació social és el que em preocupa i ocupa a diari» «Els temes de la diversitat sexual segueixen sent una assignatura pendent a la nostra societat» dos conceptes? R Els temes de la diversitat sexual continuen essent una assignatura pendent a la nostra societat, malgrat els grans avenços, i de forma especial a l’escola. Des de l’art, històricament, s’ha tingut un especial interès en les qüestions vinculades als moviments GLBT (gay, lèsbic, bisexual i transsexual). Per tant, el professorat (de primària i de secundària) vinculat als temes artístics ha mostrat fàcilment la preocupació per tractar aquestes temàtiques a les seves clas-

R L’educació és l’exercici fonamental de transmissió de la cultura, és l’exercici d’acollida en la nostra societat de la infància, d’aquells que encara no tenen parla. El cos és la part social, la part visible de la nostra persona. En la història de les pràctiques escolars, el cos habitualment ha fet nosa; però les pedagogies més radicals han descobert la importància de treballar amb el cos i a partir del cos en les pràctiques educatives. P Com neix el seu interès per la temàtica del cos? R Com molt dels temes que en la vida ens arriben a interessar va ser per casualitat. Hi vaig dedicar la meva tesi doctoral i va ser llegint alguns treballs de qui en fou el meu director. Ell ho havia investigat des dels fonaments de l’educació física i jo volia fer-ho partint de la meva experiència en el camp de la protecció a la infància i amb persones amb diversitat funcional. És un tema que atrapa i costa deixar-lo. P Quina és la principal funció d’un educador social?

Alguns dels llibres dels quals Jordi Planella n’és l’autor. EMPORDÀ

ses. Per altra banda, una part de l’art es vincula directament amb el cos, i el cos és l’espai de conflicte en la pròpia recerca de les identitats.

aquest– ha imperat en les pràctiques educatives. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual permet repensar-ho des de múltiples perspectives.

P La seva conferència versava, precisament, sobre el cos. A grans trets, quin va ser el seu missatge?

P El seu llibre Cuerpo, Cultura y Educación ha tingut tant d’èxit que ara mateix està exhaurit a les llibreries. Com vincula el cos a la cultura, per una banda, i a l’educació, per l’altra?

R El meu missatge es va centrar en la idea que els cossos dels educands no tenen un patró, un cànon de normalitat, sinó que cadascú pot donar forma i vida al seu cos segons les seves necessitats, els seus desitjos. Durant massa temps la pràctica del normalisme –fer que aquells que s’allunyen del patró de normalitat tornin a apropar-se a

R Bé, el llibre s’ha anat venent de mica en mica –es va publicar el 2006 a Bilbao– i ara preparem la segona edició en una editorial de Medellín, a Colòmbia. En el llibre defenso la tesi que el cos ha de ser interpretat no només en una direcció, sinó de forma

R Hi hauria moltes definicions possibles; a mi m’agrada definirlo com l’art d’acompanyar les persones vers l’exercici de l’autonomia. Durant molts anys treballàvem amb persones en situació de risc, pobresa o vulnerabilitat. Cada vegada més el podem entendre com un transmissor de cultura, com un facilitador d’experiències per tal que la majoria de persones accedeixin a la condició de ciutadans. P Per què es va decantar per aquesta disciplina? Què és el que el va motivar a emprendre aquest camí professional? R Bé, va ser un procés natural. Jo provenia de moviments de lleure i voluntariat. Mentre feia COU nocturn, vaig començar a treballar d’educador de carrer. Em va atrapar i d’això aviat farà trenta anys. És cert que en porto molts formant educadors a la Universitat, però en l’essència el tema de l’educació social és el