Els tràngols d\'una guerra. Contribució a l\'estudi de la Guerra de Successió a la vila de Cambrils

Els tràngols d'una guerra. Contribució a l’estudi de la Guerra de Successió a la vila de Cambrils

MANEL TARÉS I LAGUNAS,

Grup de Recerca de Cultura Popular i Tradicional de Cambrils, Anjub

Resum

El nostre coneixement del transcurs de la Guerra de Successió (1702 – 1714) al Camp de Tarragona és, encara actualment, incomplet. Quan ens movem en el terreny de la història local, les llacunes són més evidents. Aquest és, per exemple, el cas de Cambrils (Baix Camp), una vila situada vora el Camí Reial passat Tarragona i punt de repòs pels viatgers que es disposaven a abordar el Coll de Balaguer en direcció a Tortosa. D'altra banda el trànsit comercial pel seu port, juntament amb el de Salou, fou molt rellevant durant l'època moderna. A l'igual que la major part dels llocs de la comarca, la vila de Cambrils s'uní a la causa austriacista i es veié empesa a contribuir a la guerra amb homes, diners i provisions. Després de la primera ocupació borbònica de Tortosa a mitjan 1708, el Camp de Tarragona esdevingué un terreny d'escaramusses freqüents entre partides dels dos exèrcits i es dibuixà una línia divisòria confusa i canviant. Les viles i pobles hagueren de sofrir els allotjaments i el trànsit de tropes, que anaven acompanyats d'extorsions i fortes contribucions econòmiques. La documentació disponible als arxius de la demarcació no permet la construcció d'un escenari complet de la guerra a Cambrils. Malgrat això, el nostre intent ha consistit en aplegar diverses notícies contingudes en els llibres d'actes, de comptes i sagramentals per tal d'esbossar una panoràmica de la guerra en aquesta població. D'altra banda, hem completat el treball amb una aproximació a l'oligarquia del poder municipal local durant aquests anys, material que pot ser útil com a pas previ per a l'estudi de la seva adaptació al nou règim borbònic que s'acabarà imposant.

Presentació

La present comunicació vol centrar-se exclusivament en l'àmbit de la història local. El nostre objectiu és omplir un buit important en el coneixement historiogràfic de la vila de Cambrils, que 1

pateix d’una pobra tradició d’estudis locals . La recerca que hem efectuat constata les vicissituds de la vila durant el conflicte bèl·lic a partir d'una documentació molt fragmentària i poc generosa en dades. Hem palesat el pes dels allotjaments, de les contribucions de guerra i de les ocupacions militars. Hem intentatde retratar, a més, la societat de l'època, especialment l'oligarquia local, cosa que pot servir de base per a futurs estudis sobre l'ajuntament borbònic d'aquesta vila, així com també ens hem interrogat sobre les conseqüències demogràfiques durant el període de postguerra.

La vila de Cambrils abans de la guerra

A les albors de la guerra de Successió, la vila de Cambrils deixava enrere un segle fatal d'epidèmies, fam i guerra, coronat pels successos del cèlebre setge practicat per les tropes de 2

Felip IV el desembre de 1640 . Després d'un període convuls sota el domini dels Cardona (1472 – 1587), la vila constituïa un dels pocs llocs del corregiment de Tarragona subjecte sota la jurisdicció exclusivament reial. El municipi vivia abocat a l'agricultura, on la vinya ja hi tenia un paper força important, juntament amb els cereals i l'olivera. El port constituïa un punt clau en 3

el tràfic de mercaderies del Camp de Tarragona i donava sortida als productes de la zona . La 4

població assolia els 215 focs (més els 3 focs de la quadra de Vilafortuny) l'any 1699 , mentre que l'anomenat Cens d'Aparici assenyalava 228 cases per a l'any 1708, que devien correspondre a uns 650 habitants.

L'escassetat documental no permet realitzar una radiografia social exhaustiva de la població durant els anys immediatament anteriors a l'inici del conflicte bèl·lic. Existeix però una caracterització realitzada per A. Segarra a partir de les actes matrimonials del període 1707 a 5

1717 (amb un total de 162 matrimonis) . Hem reelaborat una mica les dades que mostren 6

l’estructura de la població activa de la taula següent : s'hi observa més del 70 per cent de pagesos i un 20 per cent de mariners i menestrals.

1

Sobre aquest tema, vegeu TARÉS (2003c) Sobre aquest tema, vegeu IGLÉSIES (1967) 3 MARISTANY (1986), p.99-108, 122 4 AHMSC. Fogatge de la Comuna del Camp (15 de gener de 1699), reg. 533 5 SEGARRA (1989), p.44 6 Per a la separació entre artistes i menestrals vegeu TORRAS (1983), p.44-46 2

Sector professional Comerciants Artistes (notaris, adroguers, apotecaris, cirurgians) Menestrals (teixidors, boters, espardenyers, etc.) Pagesos Mariners i pescadors No hi consta Total

Nombre 2 3 19 117 17 4 162

Taula 1. Distribució de la població activa (1707-1717). Font: Segarra (1989)

D'altra banda, la vila enceta el segle XVIII amb l'inici de la reforma de l'ermita de la Mare de Déu del Camí. Les obres començaren a inicis de 1705 i es finançaren amb deixes, captes, 7

donacions i treballs desinteressats . Ben segur que una relativa bonança econòmica facilità l'inici d'aquesta empresa, però no s'ha d'oblidar la tenacitat de l'impulsor de l'obra, l'ardiaca i canonge de la catedral de Barcelona, Andreu Foix, fill de Cambrils. A l'inici de la guerra, Foix donà suport activament a la causa austriacista, ja que participà directament en la conspiració capitanejada pels vigatans que havia de facilitar el desembarcament aliat de Darmstadt a finals 8

de maig de 1704 . Davant del fracàs de l'ofensiva, alguns dels insurrectes – entre els quals el canonge cambrilenc – fugiren amb els anglesos cap a Gibraltar, conquerit aquell mateix estiu, i d'aquesta manera evitaren la persecució del virrei Velasco. En tornar, l'arxiduc Carles nomenà 9

Foix capellà d'honor . Aviat el trobem a Cambrils, el mes de novembre, per la processó en 10

motiu del trasllat de la imatge de la Verge del Camí per l'inici de les obres del seu santuari .

Ignorem si el canonge exercí alguna influència ideològica en la societat cambrilenca d'aquells anys, però el cert és que la comarca comptava amb destacats elements austriacistes. S’ha escrit molt sobre l’afermament de la causa austriacista entre els catalans, que va passar de la dissidència clandestina a l’oficialitat mitjançant el pacte de Gènova del juny de 1705. Actualment alguns historiadors han proposat que una certa inclinació austriacista s'havia instal·lat entre els comerciants i negociants, enlluernats per les potències comercials 11

marítimes . A més, també va tenir un paper important en aquest corrent antiborbònic l'opinió d'una bona part del clergat, representat a Cambrils per la reduïda comunitat de frares agustins i 12

la comunitat de preveres . D'altra banda, entre les persones més benestants, trobem decantaments cap a ambdós bàndols. A Reus es va donar una oposició entre la burgesia austriacista (els Grases o Magí Viles) i els nobles botiflers (els Bofarull, entre d'altres), així com amb els consellers d'abans de la vinguda de Nebot, que defensaven de fet la llegitimitat de Felip V. Altres nobles austriacistes de la comarca foren els Peirí i els Homdedéu. Realment les

7

SALCEDA (1986), p.25-29 TORRAS (2001), p.98; PORTA (1984), p.229; ALBAREDA (1993), p.140 9 PORTA (1984), p.230 10 AHAT. Llibre de la Fàbrica de l'Ermita del Camí (1704 – 1798) Caixa 1 11 TORRAS (2001), p. 77 12 El 1716 hi havia set religiosos al convent de Sant Agustí, TARÉS (2003a). La comunitat de preveres la formaven el rector i cinc clergues 8

darreres generacions havien viscut en constant enfrontament contra el veí regne de França i el sentiment d’hostilitat vers els francesos era ben estès entre molts catalans. És natural doncs que l’arribada d’un monarca francès no fos fàcil d’acceptar, malgrat que durant els anys anteriors al conflicte els catalans van respectar les disposicions testamentàries del darrer Habsburg.

Pocs mesos després de la mort de Carles II, les principals potències europees – Àustria, Anglaterra i Holanda, integrades en la Gran Aliança de la Haia – declararen la guerra contra els Borbons. Aquesta mort és molt sentida pel país que celebrarà diversos funerals (també a 13

Cambrils) . De fet, ja feia temps que es temia un atac dels austríacs per mar. Durant l'estiu de 1700, el governador general del Camp de Tarragona demanava que s'enviessin carros per al 14

transport de material de guerra cap al port de Barcelona , ja que es temia l'arribada de 15

l'esquadra austríaca. De manera similar, al cap de dos anys . Mentrestant, durant 1701 es 16

munta quarter a Cambrils, amb les conseqüents contribucions econòmiques . Felip d’Anjou va veure la necessitat de venir a Catalunya per celebrar corts com més aviat millor i així guanyar17

se la confiança dels catalans i minorar el sector austriacista . Nogensmenys, el resultat d’aquestes corts s’ha valorat força positivament, més quan feia un segle que no se n’havien clos unes – les darreres eren les de l’any 1599.

El Consell Ordinari de la Vila A principis del segle XVIII la renovació del Consell de la Vila de Cambrils es feia normalment abans de Nadal, el dia 21 de desembre, amb l'assistència del batlle. El procediment habitual 18

era el de la insaculació . Pocs dies més tard, per Sant Esteve, es duia a terme l'extracció de la major part dels càrrecs o oficis de la vila, entre els quals s'hi incloïen els tres jurats, un per cada mà o estament, els quals representaven l'òrgan executiu del municipi, escollit per una durada 19

anual. Aquests cobraven un salari, que a Cambrils era de 35 lliures durant el període estudiat . El batlle era designat pel rei o pel batlle general cada tres anys d'entre una terna de persones 20

presentada abans pel Consell de la Vila . El nou batlle nomenat havia de presentar avaladors i passar periòdicament els comptes de la seva gestió (l'anomenada purgació de taula) davant del

13

AMCAM. Llibre de comptes, 1694-1721 BIGORRA (1989) 15 AHCR. Actes municipals (1693-1713) f.137v 16 AMCAM. Llibre de comptes, 1694-1721. El capità és Francisco Cabaloti 17 Els mesos anteriors a la visita del nou monarca a Barcelona no foren exempts de conflictes polítics que culminaren amb l’expulsió del príncep de Darmstadt, considerat com l’heroi del setge de Barcelona de 1697. Vegeu TORRAS (2001), p. 46 - 51 18 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.9a 19 AMCAM. Llibre de comptes (1694-1721). Ho hem comprovat per al període de 1700 a 1717 20 AHT. Manuals notarials de Cambrils, capsa 5, sig.5294 f.60 02/04/1713 14

Mestre Racional. El batlle administrava justícia i tenia la responsabilitat de cobrar les càrregues 21

senyorials , sigui directament o, més habitual, a través d’un arrendatari.

Les reunions del Consell eren anunciades pel nunci o bé pels mateixos jurats, a toc de campana, i es convocaven a la Casa de la Vila, situada a la Plaça. Els consellers tenien l'obligació d'assistir a les reunions i disposaven d'una hora (mesurada amb la empolleta que la 22

vila té, és a dir, un rellotge de sorra) per tal de presentar-s'hi . A principis del segle XVII el 23

Consell cambrilenc el formaven un total de 27 consellers , nou per cada mà, a més dels tres jurats. Aquest nombre, però, podia disminuir segons les èpoques, a banda de les absències freqüents a les reunions: durant la Guerra de Successió, la mitjana de consellers assistents fou aproximadament de 18. És evident que aquest model de representació del govern municipal no era de cap manera equilibrat socialment. Al cap i a la fi, els representants de la mà major retenien els millors càrrecs (com el de clavari) i arrendaments de la vila. Aquest estament l'ocupaven a Cambrils pagesos benestants, comerciants i artesans enriquits, ja que els pocs privilegiats (nobles i doctors) n'estaven exclosos. Aquest és el cas del Dr. Peirí, que l’any 1700 24

va demanar ser extret de la bossa d’insaculació per estar gaudint de privilegi militar .

Pau Aliern

Joan Dalmau

Joan Martí

Jaume Andria

Francesch Ernandes

Josep Martí

Francesc Bassedes

Joan Folch

Miquel Martí

Magí Bassedes

Josep Folch

Pere Martí

Miquel Bassedes

Josep Fontanilles

Joan Nolla

Isidre Berenguer

Nicolau Francesc

Josep Pallarès

Jaume Berenguer

Pere Francesc

Rafel Parés

Josep Berenguer

Josep Gili

Josep Planes de la Plaça

Miquel Berenguer

Sebastià Gimbernat

Josep Planes Bas

Nicolau Berenguer

Josep Guasch

Francesc Pinyol

Nicolau Bladés

Joan Homdedéu

Josep Planes

Francesc Boqueres

Francesc Jordi

Miquel Ribes

Josep Bru

Josep Juncosa

Pere Sans

Joan Cutxillo

Francesc Lloberes

Joan Verniol Miquel Vidal

Taula 2. Nòmina dels consellers de Cambrils (1706 – 1715)

21

Aquesta tasca podia resultar arriscada: el batlle de l'any 1700 va anar a cobrar una talla i el reberen amb una escopeta (AHT. Manuals notarials, capsa 5, sig.5293 f.234v-235) 22 MARISTANY (1986), Llibre de les ordinacions tocants…, cap.CXXIJ, p.199 23 MARISTANY, p.135 24 AMCAM. Traspàs de poder (1700)

La nòmina dels consellers cambrilencs durant el període de 1706 a 1715, dels quals en tenim referències, és la que es presenta a la taula 2. Malauradament no coneixem gaire dades sobre aquests individus. Hem comprovat que una mateixa persona podia evolucionar d'una mà a l'altra al llarg dels anys. A més, la pertinença a un determinat estament no estava sempre directament determinada per la riquesa patrimonial de l'individu, tot i que a grans trets era així. A la mà major hi trobem pagesos benestants, com F.Boqueres, P.Aliern, J.Juncosa, J.Planes, J.Martí, J.Verniol o F.Ernandes (aquest posseïa un molí fariner junt amb altres socis), hisendats com J.Homdedéu, però també gent d'oficis i industrials (el serraller J.Bru, el teixidor F.Lloberes o el boter N.Berenguer). A les mans mitjana i menuda hi trobem pagesos més humils així com menestrals, tot i que sorprèn trobar-hi algun industrial, com Joan Nolla (que tenia una fàbrica d'aiguardent), o un escrivà com Sebastià Gimbernat. Tots els autors locals coincideixen que el sector de la pagesia guanya terreny durant el segle XVIII a Cambrils en detriment del sector 25

secundari . Aquest increment devia anar acompanyat de processos de concentració de terres en mans d'uns pocs pagesos que haurien fet diners amb la vinya i l'aiguardent, mentre que els més escassos de terres haurien de complementar-les anant al jornal. A la taula 3 es mostra la distribució de la riquesa de la vila segons les vàlues practicades l’any 1715 entre els 26

terratinents de Cambrils . Hi constatem la presència de la família Peirí, originària de Vilanova 27

d'Escornalbou i probablement una de les més acabalades de la província . També un dels parents de Vilanova, el doctor Pere Peirí, tenia un bon tros de terra a Cambrils. D'altra banda, els Santgenís, Homdedéu, Folch (de Vinyols) i Fontanilles (de Torredembarra) pertanyien a famílies benestants del Camp, mentre que els dos doctors ho eren en Drets. Dels sis individus més rics només Joan Homdedéu tingué presència en el govern local anterior al règim borbònic. De totes maneres, en el gràfic 1 hom comprova que el grup més gruixut comptava un cinquanta per cent del total de terratinents.

120

100

80

60

40

20

0 < 100 ll.

100 - 500 ll.

500 - 1000 ll.

1000 - 2000 ll.

2000 - 3000 ll.

> 3000 ll.

Vàlua de les terres en lliures

Gràfic 1. Freqüència de terratinents segons les vàlues de les seves terres 25

MARISTANY, p.97; SEGARRA, p.45-46; PAGAROLAS, p.44, 51 S’hi compten les terres que posseïen aquests terratinents tant al terme de Cambrils com a l’antic terme dels Arcs, pertanyent ja aleshores al municipi veí de Vinyols. AMCAM, Talla 1715 27 Per als Peirí d'Escornalbou vegeu ROVIRA (2000) 26

6 individus

Dr. Josep Peirí

6510 lliures

Ignasi Santgenís

5200 lliures

Jaume Fontanilles, de Torredembarra

4000 lliures

Joan Homdedéu

3805 lliures

Vidal de la Juncosa

3780 lliures

Dr. Pere Soler

3160 lliures

11 individus

2000 – 3000 lliures

19 individus

1000 – 2000 lliures

34 individus

500 – 1000 lliures

102 individus

100 – 500 lliures

40 individus

< 100 lliures

Taula 3. Nombre de terratinents de Cambrils segons vàlues en lliures

El transcurs de la Guerra de Successió a la vila de Cambrils

El decantament tímid del país pel bàndol dels aliats es produí a partir de 1705, especialment després del desembarcament de la flota aliada plantada davant de Barcelona a finals d’estiu. De fet, cada municipi actuava de manera força autònoma, cosa que es traduí en vacil·lacions en el decantament per algun dels dos bàndols. Al Camp de Tarragona, els germans Nebot s'alçaren a la seva vila natal, Riudoms, el 27 d'agost, i en pocs dies aconseguiren el 28

pronunciament de les viles del Camp . En l'acta del 22 d'agost del Consell reusenc hi palpem la por d'un desembarcament aliat a Tarragona, mentre que el dia 27 ja trobem l'acatament al nou monarca amb la presència del coronel de cavalleria Joan Nebot a la ciutat. Durant aquests primers mesos, Nebot demanà homes i diners per a la defensa del nou règim. Per exemple, sol·licità als jurats de Cambrils una peça d'artilleria per prestar-la als de Reus, la qual fou 29

retornada a finals d'any . A principis d'octubre, Antoni de Peguera baixà a Reus per organitzar 30

la gent de la zona . La ciutat de Tarragona fou ocupada per Joan Nebot, amb l'ajut de la flota 28

BOFARULL (1959) tom I, p.112 AHCR Lligall Guerra de Successió 30 MORERA (1959) tom V, p.24-26 29

britànica comandada per Scratenbach, el dia 13 d'octubre, quan gairebé la totalitat del país s'havia afermat ja a la causa austriacista. A principis de novembre, Magí Viles, el governador 31

del Camp, feia una crida per reclutar dos mil homes per anar a Tortosa . És doncs a partir de novembre de 1705 quan es pot considerar que Catalunya es troba sota el domini de l'arxiduc, que immediatament va convocar les corts. Aquesta vegada hi varen participar les viles de Cambrils i Montbrió (aquesta darrera s'havia segregat de Cambrils l'any 1622). El consell 32

cambrilenc hi envià com a síndic el candeler Francesc Lloberes .

No hagueren de transcórrer gaire mesos més per a l'ofensiva borbònica, que des de mitjan març de 1706 començava a traspuar per les fronteres del Principat. En una carta enviada als 33

jurats de Cambrils el dia 20 s'afirmava que l'exèrcit borbònic se fa mol gros envers Caspe , on s’anaven concentrant les tropes borbòniques per preparar la primera ofensiva vers la capital catalana. Per a aquesta ocasió es trobaven a Tarragona el marquès de Rubí i el comte Felip Ferran per tal de reclutar homes de la demarcació. Tanmateix, els cambrilencs tenien més aviat por d'un atac per mar, ja que s'albirava la flota borbònica, i estaven dedicats a vigilar la costa, per la qual cosa refusaren en un principi l'enviament d'homes. L'endemà dos consellers de la vila van presentar-se a Tarragona i sembla que se'ls instà per a què s'esforcessin a reunir el major nombre possible d'homes armats: la vila de Reus n’havia aportat ja cent, amb un salari de quatre sous i ració de pa diària. L'excusa d'haver de menester homes per guardar la costa no va ser suficient per als dos militars, per bé que els cambrilencs volien evitar l'enviament de gent a combatre. A finals de març els borbònics apareixien a Cervera i l'arxiduc realitzà de nou nombroses crides per reclutar gent del país. Aquestes lleves eren del tot impopulars per a la població i a vegades es feia difícil trobar voluntaris. D'altra banda, també eren destinats molts 34

diners als sometents i la inflació començava a fer acte de presència . Finalment els consellers de Cambrils destinaren un grup de quinze homes armats que rebrien quatre sous diaris i que serien comandats pel fill del Dr. Josep Peirí. El Dr. Josep Peirí i Pastor pertanyia, com ja hem 35

assenyalat, a una de les famílies més acabalades de la vila . Doctorat en Dret, es dedicava a l'administració de la hisenda familiar i gaudia de privilegi militar. Els seus parents de Vilanova d'Escornalbou foren austriacistes declarats. Al mateix temps, arribà un síndic de Vila-seca per tal d'unir la seva gent amb els de Cambrils, així com també amb els de La Canonja i 36

Constantí . A l'abril, estant Barcelona assetjada per la primera ofensiva borbònica, ja eren cinquanta cambrilencs al sometent del Camp destinats a socórrer-la, i altres tants a Tarragona i el port de Salou. Fins l'embaixador anglès Mitford Crowe es va presentar a Reus per reclutar

31

AHCR. Actes municipals (1693 – 1710) f.192 VOLTES (1965); L'arxiduc concedí el privilegi per entrar en corts el 13 de gener de 1706. AMCAM. Llibre de notes, f.151a 33 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.1a 34 Els jurats de Reus fan referència a la alteració dels preus del bestiar. AHCR. Actes municipals (16931710) f.198 35 Per als Peirí de Cambrils, vegeu ROVIRA (2003) 36 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.2a 32

37

gent per a la defensa de la capital catalana . A principis de maig hi havia notícies que la flota 38

francesa es dirigia a Tarragona i va caler enviar-hi més gent per guardar-la .

Un cop foragitat de Barcelona l'exèrcit borbònic, l'arxiduc es disposà a realitzar la primera ofensiva contra Madrid. En un principi sembla ser que la comitiva del rei austríac s'havia de 39

dirigir cap a València i així ho comunicà en una carta als jurats cambrilencs : la comitiva, formada per 750 persones (i igual nombre d'atzembles i cavalls), faria nit a la vila l'1 de juliol. Finalment el monarca visità la ciutat de Reus el dia 3 de juliol, però en aquest punt es desvià cap a Valls en direcció a Saragossa. Abans d'això, els cambrilencs s'avançaren amb dos síndics, Francesc Lloberes i Nicolau Francesc, enviats a Torredembarra per donar la benvinguda al monarca. L’ofensiva madrilenya va acabar fracassant per la poca simpatia que despertava el monarca austríac a la capital castellana. Els aliats, doncs, van haver de retirar-se a València i des d’aquesta ciutat l'arxiduc Carles emprengué el retorn a Barcelona a principis de març de 1707. En el viatge de tornada a Barcelona la comitiva reial féu estada a Cambrils el dia 40

17 de març . El batlle, Pere Sans, els jurats i els consellers de la vila anaren a rebre la comitiva al seu pas per la riera de Riudecanyes, al límit del terme municipal. El rei s'hostatjà a la casa de la vila i els principals oficials a la casa de l'hisendat Joan Homdedéu, situada a la 41

Plaça . L'endemà al matí el monarca assistí a missa i després els jurats acompanyaren la comitiva en el camí cap a Vila-seca.

El resultat de la batalla d'Almansa implicà, per als borbònics, tenir el camí lliure a la conquesta d'Aragó i València. Després de prendre les places de Lleida i Tortosa, la situació del Camp de Tarragona el feia vulnerable en la línia dels dos bàndols, una divisòria indefinida, canviant i 42

confusa. Grups de miquelets, espargint algunes males veus per a commoure algun tumulto , i partides borbòniques procedents de Tortosa transitaven contínuament pel Camp, i el conflicte bèl·lic començà a manifestar-se vivament en aquestes terres: les referències a lleves i sometents són en aquests moments molt nombroses. A finals de maig de 1708 les viles de 43

Mont-roig i Pratdip demanaven ajuda per a la seva defensa . Amb aquest panorama, es decidí establir una força de fusellers al coll de Balaguer, que tanca el Camp pel sud. D’altra banda, davant del perill, les poblacions del Camp es veieren obligades a contribuir amb estaques i 44

feixines per a la fortificació de Tarragona . La necessitat de diners per part del rei austríac es féu urgent: a l'abril es requerí als consellers cambrilencs, com a tot el Principat, un anticipi de

37

AHCR. Actes municipals (1693 – 1710) f.199v AHCR. Lligall Guerra de Successió 39 No ens hem pogut estar de reproduir, per la seva curiositat, el procediment d’obertura de la carta de l’arxiduc: a obert lo dit scrivà la carta ab aquell modo ques deu, bessantla per tres vegades y passantsela en lo cap. AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.3a 40 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.6a 41 No hem estat capaços de demostrar cap parentiu entre aquest Homdedéu amb els nobles homònims de Riudecanyes (Lluís Homdedéu i els seus fills Onofre i Joan), notables austriacistes de la comarca. 42 AHCR. Actes municipals (1693 – 1710) f.232 43 AHR. Actes municipals (1700 – 1744), 30/05/1708 44 AHMSC. Fons de la Comuna del Camp, registre 264 38

l'anualitat del donatiu reial, que muntava a unes 965 lliures, a fi de pagar una tropa de cinc mil 45

homes . D'altra banda, el pas de tropes, l'atracament de vaixells de guerra al port, els allotjaments de soldats i cavalleries i les companyies incontrolades de voluntaris trasbalsaven als cambrilencs. Des del mes de juny la vila acollí un petit destacament sota el comandament 46

del general Starhemberg, que deixà la població el 25 de juliol . Starhemberg havia estat a Tarragona durant l’estiu anterior, en què inicià la fortificació de la plaça. A Cambrils la relació entre les tropes allotjades i els autòctons es féu tensa ja a mitjan juliol de 1708, quan la vila 47

hagué de patir els desordres dels fusellers del coronel Felip Subies . La situació arribà al seu punt àlgid durant la primera quinzena de novembre de 1708: sembla ser que un tinent havia disparat un vilatà, cosa que provocà la denúncia dels jurats alçada a la Junta de Guerra el dia 3 48

de desembre . Durant aquests dies registrem, mitjançant les anotacions dels llibres d'òbits, la presència de nou a la vila de soldats alemanys del regiment del general Starhemberg. Pensem potser en topades amb partides borbòniques, que s'incrementaven amb l'arribada del bon temps.

L'hivern de 1709 és un mal auguri: el fred extrem provoca estralls als cultius i el mal no s'alleugereix pas amb el pes dels allotjaments i els trànsits de soldats. A l'estiu de 1709 la companyia de Josep Castellví del Regiment de Felip Subies continuava a Cambrils. Tanmateix, el 8 de setembre els borbònics entraren al Camp de Tarragona. Segons Bofarull foren 1200 soldats francesos i castellans de la guarnició de Tortosa, juntament amb un contingent de 1800 49

homes provinents de Lleida, que ocuparen la ciutat de Reus durant una setmana . Els 50

procedents de Tortosa prengueren Mont-roig i Cambrils que, segons afirma Morera , aixecaren immediatament la bandera de Felip V. A finals de mes els ocupants, que s'estaven a les rodalies de la vila, es retiraren als quarters de Tortosa. Aquesta ocupació ja no la recullen les actes municipals cambrilenques, que fan un salt d'un any. L'arribada de l'exèrcit borbònic devia suposar de ben segur un bon trasbals per a la població que afectà directament al govern local. Els investigadors d'altres contrades coincideixen en què l’actuació de l’exèrcit ocupant fou extremadament repressiva, amb constants violències, requises de collites, robatoris i extorsions econòmiques. Els cambrilencs tenien por dels possibles segrestos i per això el Consell acordà a finals de 1712 que, en cas de produir-se'n, la vila se obliga a mantenirlos y a rescatarlos lo 51

mes prest que la vila puga . Paral·lelament, les dificultats econòmiques dels municipis esdevingueren realment importants. L'estiu de 1710 els consellers de la vila acordaren

45

AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.7v CASTELLVÍ, vol.2 p.526, 537 47 BERTRAN i GRAMUNT (2000) 48 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.9a; LEÓN (1993) p.198. Els llibres d'òbits registren la mort del sastre Nicolau Jordi el 22 de novembre de 1708, sense haver rebut sagrament (cosa que fa pensar en una mort sobtada). 49 BOFARULL (1959) p.117 50 MORERA (1959) tom V p.44 51 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.18v 46

52

empenyorar a carta de gràcia el Molí de la Torre per pagar molts gastos de la vila , malgrat no dur-se terme probablement fins a mitjan 1712 per 600 doblons. El Consell reconeixia la manca de diners del comú a vista la nesesitat nos trobam en aver de socorra los soldats y ofisials se 53

troban allotjats en dita vila , referint-se probablement als anglesos, i prengué un censal. A l'octubre de 1711 s'acordà de realitzar una talla d'oli entre els habitants de Cambrils, atès que la vila està tan aogada per los mols gastos de la vila, en partiqular per socorra lo sometent qui se 54

té al servey del Rey Nostre Senyor, y tanbé per socorra los carros tenim al dit servey . En efecte, la vila no només contribuïa amb homes, sinó també amb carros i mules i diversos 55

bagatges . Pocs mesos més tard, la talla va haver de ser augmentada per raó que la vila està molt enpenyada. També s'acordà l'agost de 1711 de posar una botiga de mar prop de la platja

56

i la vila hi cobraria un tant pels productes comerciats per via marítima.

La guerra ja és una sagnia econòmica a la vila i la indefensió d'aquestes contrades és evident. A principis de 1710 la Comuna del Camp de Tarragona, l'organisme en què es trobaven representats molts pobles de la regió i que es reunia a La Selva, demanava al rei una major protecció d'aquesta línia de frontera per evitar ocupacions com les de l'any anterior. Hi foren destinats el general Nebot i el regiment de cavalleria de Felip Subies, així com els fusellers de 57

Ferrer i Ferriol . En contrapartida, els síndics de la Comuna havien de sustentar aquests 600 homes amb 60 lliures diàries que es descomptarien del donatiu de les corts anteriors. En efecte, ens consta la presència de diversos fusellers de Ferrer i Rafel Nebot a la vila pel mes de juny. El dia 15, per exemple, mor a la vila el fuseller empordanès Josep Barri degut a q una escopeta estava arrimada en una paret y caygué y matá al dit Joseph Barri

58

. A més, cal

comptar amb els allotjaments de tropes angleses a Cambrils, Riudoms, Montbrió i altres viles del Camp durant aquell any.

Els dos exèrcits topen violentament a la batalla d'Almenar, que obrí el pas cap a Madrid per als aliats a costa de deixar la reraguarda desprotegida. Això facilitava les incursions de les partides 59

borbòniques, com la del Perelló a finals de setembre . A principis de 1711 la línia del front unia les muntanyes de Prades amb el Coll de Balaguer i això implicava escaramusses freqüents dels dos bàndols. Mentrestant, aquell hivern Starhemberg col·locà un cos de tropa a Cambrils per guardar el coll de Balaguer. La guerra no pintava gaire bé pels austriacistes i això ho percebia la població, cada cop més desmoralitzada i fatigada. En una anotació en les actes de la Junta d’Aliats de finals d’agost de 1710 s’aconsellava que se extreme el tacto con la

52

AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.11a; Cadastre 1716. El molí el compren Josep Borràs, Josep Martí, Joan Folch i Francesc Ernandes. L'any 1716 la vila adquireix de nou el molí. (Actes, f.29a) 53 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.13a 54 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.14v 55 AMCAM. Llibre de notes, f.192r 56 AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.14a 57 AHMSC. Fons de la Comuna del Camp, registre 319 58 AHAT. Matrimonis i defuncions (1707 – 1728) 59 PIÉ (1984) p.443-444

60

población , cosa que evidencia la susceptibilitat dels ànims dels autòctons. Més encara, al llarg de l'any 1712 trobem assentat a Cambrils el regiment alemany de Ribenclau, al qual es 61

destinaren fortes sumes de diners .

La signatura del Tractat d’Utrecht deixava Catalunya tota sola en la contesa iniciada set anys abans contra les dues corones borbòniques, sense ni tan sols l’arxiduc, que havia marxat feia mesos per coronar-se emperador. A finals d'aquell any, els anglesos abandonen el país. Davant d’aquesta situació desesperant, la Generalitat i el Consell de Cent convocaren una Junta de Braços a Barcelona a principis de juliol de 1713. La vila de Cambrils hi destinà Joan 62

Homdedéu com a síndic, juntament amb el notari barceloní Josep Arbós, establert a la vila . 63

D'altra banda, el capítol de la seu barcelonina hi destinà el canonge cambrilenc Andreu Foix . La Junta conclogué amb la resistència a l’enemic. No obstant això, des de la reunió de 64

Barcelona, s'incrementen les renúncies als càrrecs municipals d’algunes poblacions . La dificultat de reunir el Consell de la vila de Cambrils durant el primer trimestre de l'any motiva a què s'hi permeti accedir aquelles persones que havien exercit de batlles en ocasions anteriors 65

però que encara no havien realitzat la purgació de taula, a causa de la guerra .

Finalment el marquès de Lede entrà pel Coll de Balaguer i ocupà definitivament el Camp el 9 de juliol, mentre que al cap de cinc dies la força austriacista (formada per un regiment alemany i una guarnició italiana) obrí les portes de Tarragona en compliment dels nous tractats. Segons Voltes Bou, un cop els aliats abandonaren la guerra, el Principat restà dividit entre els partidaris de continuar-la i els partidaris de negociar la rendició amb Felip V. Afirma que aquest enfrontament entre els dos bàndols es manifestà a Reus, sobretot amb les detencions 66

arbitràries ordenades pel governador del Camp . La situació a la ruralia era ben lluny d’estar estabilitzada. El maig de 1714 rondaven partides de miquelets reclamant grans sumes de 67

diners, com succeí a Mont-roig . Al Coll de Balaguer s'hi produïren algunes topades entre els dos bàndols, ja que localitzem alguns cadàvers de soldats castellans que són portats per mar cap a Cambrils des d'aquell punt. Un cop Barcelona és ocupada, s'instal·la a la nostra vila el 68

regiment de Gueldres .

60

Citat per BERTRAN i GRAMUNT (2000) AMCAM. Llibre de comptes (1694-1721) 62 SANPERE (1905) p.111-112. Arbós s'havia establert a Cambrils als volts de 1701 i moriria l'any 1714. La seva filla es casà amb l'hisendat Antoni Gimbernat, pare del famós cirurgià cambrilenc, PAGAROLAS (1985), p.67 63 Foix no deixava de baixar al seu poble. L'hi trobem el dia de Tots Sants de 1711 per fer una fundació a l'ermita del Camí. AMCAM. Actes municipals (1706-1749) f.14a 64 BIGORRA (1989) p.29-35 65 Aquests individus eren Josep Bru, Joan Martí, Josep Martí i Francesc Boqueres. AHT. Manuals notarials de Cambrils, capsa 5, sig.5294 f.60, 02/04/1713 66 VOLTES (1965), p.41-53 67 RIBA, p.174 68 Trobem diversos enterraments de militars en els llibres de defunció (AHAT) 61

Balanç d'una guerra

La guerra va deixar la seva empremta primerament en el perfil demogràfic de la població. Els informes previs al Cadastre de 1716

69

elaborats durant el mes d'abril donen les xifres de 176

cases habitades i 648 persones de comunió, però aquesta quantitat podria estar a la baixa per motius d'ocultació fiscal. En efecte, el cens de 1719 indica 671 habitants repartits en 240 70

cases . El primer informe assenyala també l'existència d'una dotzena d'edificis que amenaçaven ruïna, causada probablement per la guerra. D'altra banda, l'evolució de les defuncions durant la guerra presenta pics remarcats en alguns anys concrets, segons s'aprecia en la taula 4. Aquests màxims aconsegueixen que el moviment natural de la població sigui 71

negatiu des de 1706, durant tot el període de la guerra (gràfic 2) . La mortalitat es dispara l'any 1715, precedit d'un any de fortes exaccions (tal com s'observa en el gràfic evolutiu de les despeses de la vila), mentre que, d'altra banda, el primer quinquenni de la guerra experimenta una disminució notable dels matrimonis (fins a la meitat). El 1716 l'onze per cent dels caps de família eren vídues. A més dels efectes del conflicte, cal pensar també que una part important de la costa cambrilenca presentava aiguamolls i terres baixes que eren aprofitades per al cultiu de l'arròs. Això afavoria l'aparició d'epidèmies locals, especialment paludisme, que es repetiren al llarg de tota la centúria. Els informes mèdics de l'època recalquen l'estreta correlació entre el cultiu de l'arròs i l'aparició de febres terçanes, cosa que motivà la prohibició temporal d'aquest 72

conreu, fins i tot durant la guerra .

Defuncions a Cambrils

Bateigs a Cambrils

1700

44

1708

58

1700

59

1708

55

1701

96

1709

50

1701

71

1709

48

1702

42

1710

109

1702

44

1710

61

1703

76

1711

67

1703

67

1711

64

1704

35

1712

61

1704

54

1712

52

1705

34

1713

70

1705

67

1713

67

1706

68

1714

77

1706

54

1714

70

1707

88

1715

144

1707

65

1715

59

Taula 4. Moviment natural de la població. Font: AHAT. Llibres sacramentals

69

"Estado general de todo lo q. existia en la villa de Cambrils en el año 1716". AMCAM. Cadastre 1716 PAGAROLAS (1985), p.38. Vegeu també ROVIRA, J. i DASCA,A. (1995) 71 Per una visió general, vegeu MORELL (1994) p.52-53 i 70 72 Es prohibí a l'abril de 1708. AMCAM. Informe sobre la plantació d'arròs (1768); Actes municipals 1706-1749, f.8a 70

160 140 120 100 80 60 40 20 0 1700

1701

1702

1703

1704

1705

1706

1707

Defuncions

1708

1709

1710

1711

1712

1713

1714

1715

Naixements

Gràfic 2. Moviment natural de la població de Cambrils (1700 – 1715)

L'ocupació borbònica va comportar uns efectes fiscals i contributius enormes. El 2 de desembre de 1713, Patiño va imposar arreu del Principat un impost de 2 escuts per persona a pagar cada quinze dies. A Cambrils va caler aplicar diverses talles entre la població per fer front a les fortes imposicions, tant de la Reial Contribució com de l'exèrcit ocupant, així com empenyar alguns béns comuns com els forns, les pletes o un molí. Les talles s'havien pagat sempre segons el valor dels béns de cadascú i, per això, es confeccionà una llista dels terratinents amb la valoració de les seves terres. Patiño es presentà a Reus el dia 3 de gener de 1714 per demanar el cobrament de la contribució. De nou, a finals de novembre, s'emeté una ordre per al pagament del nou repartiment. Durant aquell any, Cambrils abonà quasi set mil lliures al tresorer del Rei, a banda d'altres contribucions, quantitat que triplicava les despeses anuals durant la guerra (vegeu gràfic 3). El juny de 1715, el consell cambrilenc decidia fermament cobrar el quinzè de les collites així com d'altres guanys que s'obtinguessin, afi y effecte de 73

pagar la Real Contribució imposada per lo Illustre Senyor Intendent General de Catalunya . El batlle dictarà normes estrictes per vigilar el cobrament del quinzè pels tres col·lectors nomenats. Al problema de les exaccions s'hi afegia el de la moneda. Ja durant la guerra es 74

produïren diferents especulacions monetàries , especialment el ressegellat de la moneda fraccionària circulant o moneda de billó (ardits) l'any 1707. Això provocà que circulessin papers 75

d'ardits falsos, tal com ho denunciaven els consellers cambrilencs a finals de 1711 . Durant la postguerra, aquesta moneda encara era rebutjada per part de la població. Altres càrregues que hagueren de patir foren els allotjaments continus de tropes – que arrossegarien al llarg de tot el segle – o la contribució amb carros per a la construcció de la ciutadella de Barcelona l'any 1717 i per a la fortificació del coll de Balaguer l'any següent. 73

AMCAM. Actes Municipals 1706-1749, f.25v TORRAS (2001) p.232-234 75 AMCAM. Actes Municipals 1706-1749, f.17a 74

Lliures

13000 12000 11000 10000 9000 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 1698 1699 1700 1701 1702 1703 1704 1705 1706 1707 1708 1709 1710 1711 1712 1713 1714 1715 1716 1717 1718 1719

Gràfic 3. Evolució de les despeses de la clavaria de Cambrils (1698 – 1719)

En aquest període de postguerra immediata els ocupants aconseguiren atreure’s el favor de les classes dominants – nogensmenys, qualsevol dissidència era durament perseguida – i foren 76

nombrosos els episodis de canvis de camisa que es produïren ja des de l'any 1713 . Aquest fenomen no l'hem pogut avaluar amb detall a la nostra vila, tot i que s'intueix. Ocupada aquesta pels borbònics, el Dr. Josep Peirí, per exemple, fou col·locat immediatament en el càrrec de 77

batlle, mentre que el seu fill Joan Peirí i Gavaldà n'exercia la lloctinència . Aquesta família benestant, emparentada amb nobles, apareix en el govern municipal al llarg de tota la postguerra, fins a la mort del Josep, i aquest seria succeït en el càrrec pel seu fill. Els Peirí protagonitzaren una adaptació ràpida a les noves circumstàncies, tot i que, per les poques dades de què disposem, no ens veiem capaços de titllar-la de canvi de camisa. Aquesta família progressaria a Cambrils al llarg del segle, en què seria ennoblida i acumularia un patrimoni considerable.

D'altra banda, els austriacistes amb més possibilitats es veieren obligats a exiliar-se seguint els passos de l'arxiduc o bé foren expulsats per les noves autoritats. Entre aquests darrers hi consta el canonge Foix, que fou desterrat a Gènova i a Viena en motiu del decret de Berwick 78

del 2 d'octubre de 1714, juntament amb diversos eclesiàstics de la catedral de Barcelona . Foix fou acusat de col·laborar amb el príncep de Darmstadt a l'inici de la revolta i, malgrat que a la Junta de Braços era del parer de demanar la pau, participà activament en la defensa de 79

Barcelona durant el setge . L'any 1716 Foix rebia una pensió de 450 ducats napolitans 76

TORRAS (1983), p.227 AMCAM. Declaració de pagament d’una talla (1715) 78 ALCOBERRO (2002), p.36, 47-49; MUÑOZ (2005), p.45 79 BRUGUERA (1872), vol.II p.370 77

80

carregats sobre el Reial Patrimoni de Nàpols . El canonge retornà aviat al seu país, 81

probablement el 1721, i morí a Barcelona el 29 de juny de 1723 . La seva mort fou força sentida a Cambrils, on l'ardiaca hi féu unes deixes considerables. Entre els perseguits locals 82

només tenim notícia del cas d'Agustí Garcia , però no ens consta cap confiscació de béns d'altres persones. El Consell de 1716 encara es va constituir a la manera habitual, tot i que es va reunir en comptades ocasions, car el Decret de Nova Planta es promulgaria durant la primera quinzena de l'any. A principis de març una Reial Providència fa el nomenament del nou ajuntament. Hi trobem moltes cares noves, entre els quals els nous jurats: el negociant Ignasi Pastells, el pagès Francesc Escoda i Josep Gili, així com l'industrial d'origen aragonès Ramon Capella, el metge Mateu Forés, l'home fort Joan Peirí, pertanyent al braç militar, el boter de Botarell Gabriel Roca i el negociant Joan Grisola. Un consell, doncs, molt renovat, però que confia les tasques d'administració financera als veterans: Nicolau Berenguer com a oïdor de comptes, Pere Sans com a clavari i Josep Guasch com a mostassaf. Ens trobem, doncs, que una part important de l'anterior oligarquia local s’adapta al nou règim. En tot cas aquest govern és només provisional hasta que su Magestad mande otra cosa para el govierno político y económico de dicha villa de Cambrils83. No és fins al 1717 que es parla de regidors interins. Definitivament el sistema insaculatori queda abolit però es mantenen encara transitòriament les funcions del consell, fins a l'aprovació de les noves disposicions concernents al règim local basades en la Nova Planta. D'ara endavant, quedava dictaminat que els ajuntaments es constituirien des de l'elecció exclusiva per part de la Reial Audiència i veurien, a més, retallades les seves funcions. El primer ajuntament normal de Cambrils es constituí a primers de juny de 1719 i el formaven el batlle i sis regidors84. El Dr. Josep Peirí és mantingut en el lloc de batlle i, en general, es repeteixen els homes de l'anterior govern provisional, cosa que demostra la confiança que infundaven al règim: el botifler Pere Sans segueix exercint la clavaria i Joan Peirí, el fill del batlle, de secretari. En el nou règim es promouen els estaments socials més adinerats (hisendats, industrials i pagesos benestants), a més dels doctors en dret i medicina així com l'escassa noblesa de privilegi. Aviat a Cambrils hi sobresortiran els noms de la nova oligarquia, sovint descendent de l'anterior, pertanyents a les principals famílies, com els Peirí, Santgenís, Gimbernat, Solé, Homdedéu, Sans, Bassedas, Planes, Verniol, etc.85 En una data tan tardana com el 1730, arran de la contractació d'un nou mestre de gramàtica, s'estipularen les quotes que li pagarien els alumnes segons de quina mà provinguessin86. Es palesa, doncs, que la divisió de la societat en tres estaments encara serà percebuda per la població, ja que de fet és real.

80

CASTELLVÍ, vol.4 p.563 ACB. Defuncions (1714-1733) 82 TORRAS (2005), p.193 83 AMCAM. Providència de Felip V (1716) 84 AMCAM. Càrrecs i títols 85 PAGAROLAS (1985) p.30-34 86 Els alumnes de mà grossa pagarien deu lliures anuals, els de mà mitjana sis lliures i en el cas que hi estudiés algun pobre els regidors hauran de decidir què cobrar. AMCAM. Actes municipals 1706-1749, f.44v 81

Annex. Llista de batlles i jurats de la vila

Any

Batlle

1700

1701

Joan Martí

1702

Joan Martí

1703

1704

Josep Martí

1705

1706

Pere Sans

1707

Pere Sans

1708

Pere Sans

1709

Francesc Boqueres

1710

Francesc Boqueres

1711

Francesc Boqueres

1712

Nicolau Berenguer

1713

Nicolau Berenguer

1714

Nicolau Berenguer

1715

Dr. Josep Peirí

1716

Dr. Josep Peirí

1716 (des de març)

Dr. Josep Peirí

Jurats Joan Martí Joan Verniol Josep Andria Pau Aliern Josep Toda Miquel Vidal Miquel Vidal Josep Toda Pere Martí Pere Martí Josep Planes Joan Cutxillo Joan Verniol Magí Bassedas Francesc Lloberes Miquel Vidal Francesc Ernandes Jaume Andria Miquel Vidal Josep Juncosa Jaume Andria Pau Aliern Miquel Ribes Josep Fontanilles Francesc Lloberes Josep Planes Jaume Berenguer Joan Verniol Nicolau Berenguer Joan Cutxillo Francesc Ernandes Francesc Pinyol Rafel Parés Pau Aliern Josep Juncosa Josep Gili Josep Planes Joan Homdedéu Josep Pallarès Joan Verniol Miquel Ribes Pere Sans Francesc Boqueres Josep Fontanilles Josep Folch Josep Martí Francesc Jordi Pere Francesc Joan Martí Joan Folch Francesc Bassedes Ignasi Pastells Francesc Escoda Josep Gili

BIBLIOGRAFIA CITADA

ALBAREDA, Joaquim: Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705). Vicens Vives i Fundació La Caixa, Barcelona, 1993 ALCOBERRO, Agustí:

L'exili austriacista (1713-1747). Fundació Noguera, Barcelona, 2002

BERTRAN,

Prim: “El llibre del batlle de Cambrils, Pere de Santgenís (1452-1455)”. Butlletí Arqueològic : Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, època V, núm. 1 (1979) p.163-174 BERTRAN,Dídac

i GRAMUNT, Manuel: Los regimientos de guarnición en Tarragona (1700-1931). Ministerio de Defensa, Madrid, 2000

BIGORRA, Maria Carme. "Alguns aspectes de la Guerra de Successió a Reus, a través de les actes municipals". Ponències i comunicacions de la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Valls, 1989, volum II, p.29-35 BOFARULL,

Andreu de: Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 3ed Associació d'Estudis Reusencs, Reus, 1959-1961

BRUGUERA,

Mateo: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona. Barcelona, 1871-1872

CASTELLVÍ, Francisco de: Narraciones históricas. Fundación Francisco Elías de Tejada, Madrid, 1997-2002 DANTÍ, Jaume: “La hisenda municipal a l'època moderna a Catalunya”. Actes del III Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya: funcionament de les finances locals al llarg de la història, Barcelona, 17-18 de novembre de 1995, Barcelona: L'Avenç (1996), p.69-83 FLORES, Montserrat: “Festa i demostració de poder: la solemnitat de la visita de l'Arxiduc a Reus el 1706”. XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona-Lleida, 7-12 de setembre de 2000 IGLÉSIES, Josep:

El Setge de Cambrils l'any 1640. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1967

LEÓN,

Virginia: Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la Monarquía de España (1700-1714). Ed. Sigilo, Madrid, 1993

Llibre de les ordinacions tocants als senyors jurats de la Vila de Cambrils (segles XVI-XVII). Dins de MARISTANY, Carles: Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII). Edicions de l’Ajuntament de Cambrils, 1986, pàg.165-225 MARISTANY,

Carles: Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XIIXVII). Edicions de l’Ajuntament de Cambrils, 1986

MORELL, Josep: Demografia de Reus i la seva àrea de mercat a l'època moderna. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona, 1994 MORERA,

Emilio: Tarragona Cristiana. Instituto de Estudios Tarraconenses Ramón Berenguer IV, Tarragona, 1959

MUÑOZ, Antonio i CATÀ, Josep: Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736). Muñoz Catà Editors, 2005 PAGAROLAS,

Laureà: Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII. Ajuntament de Cambrils, 1985

PIÉ FAIDELLA,

Joan: Annals imèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona, 1984 (Facsímil d'un recull d'articles de 1899 a 1914)

PORTA,

Antoni: La victòria catalana de 1705. Ed. Pòrtic, Barcelona, 1984

REDONDO,

Alfredo: “Reus y los reusenses en la guerra de Sucesión”. Dins de La Guerra de Sucesión en España y América. X Jornadas Nacionales de Historia Militar, Sevilla (2000), Ed. Deimos, Madrid (2001), p.237-248

RIBA I MESTRES, Francesc: Història de Mont-roig del Camp. (ca.1894). Edició del Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, Reus, 1991 ROVIRA,

Jordi i DASCA, Andreu: Descripció del corregiment de Tarragona segons un manuscrit del segle XVIII de la Biblioteca Nacional de Madrid. Biblioteca Tarraconense, Virgili editor, Tarragona, 1995

ROVIRA,

Salvador-J.: La gent de mar de Cambrils (segle XVIII). Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Bereguer IV - Diputació de Tarragona, 1992

ROVIRA,

Salvador-J.: “Els Peirí, de Vilanova d'Escornalbou”. Paratge. Quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 12 (2000)

ROVIRA,

Salvador-J.: “Els Peirí, de Cambrils (segles XVII i XVIII)”. Paratge. Quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 16 (2003), p.33-40

SALCEDA,

Josep: La Mare de Déu del Camí i el seu santuari. Edicions de l'Ajuntament de Cambrils, 1986

SANPERE,

Salvador: Fin de la nación catalana. L'Avenç, Barcelona, 1905 (Facsímil de 2001)

SEGARRA,

Agustí: “Cambrils 1674-1717, una aproximació a la seua demografia i economia”. Revista d’Història Penell. (Reus: Centre d’Estudis de la Comarca de Reus) núm. 3 (1989), p.3563

TARÉS,

Manel: “El convent dels frares agustins de Cambrils”. Cambrils: Revista Cambrils núm. 388 (Novembre 2003a), p.11

TARÉS,

Manel: "Mestres, rellotgers i organistes. Aproximació a l'ensenyament a Cambrils durant el segle XVIII". Anjub, Quadern de Cultura Tradicional i Popular (Cambrils: Anjub) núm.6 (2003b), p.4-10

TARÉS,

Manel: La historiografia local de Cambrils (Baix Camp). Una perspectiva. Biblioteca Digital de Tarragona: www.tinetbiblioteca.org (2003c)

TORRAS I RIBÉ,

Josep M.: Els municipis catalans de l’Antic Règim (1453-1808). Ed. Curial, Barcelona, 1983

TORRAS I RIBÉ, Josep M.: "La rereguarda catalana entre la darrera ofensiva aliada i el capgirament internacional (1710-1712)". Manuscrits. Revista d'història moderna (Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona) núm.18 (2000), p.63-91 TORRAS I RIBÉ, Josep M.: La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Rafel 2ed Dalmau Editor, Barcelona, 2001 TORRAS I RIBÉ,

Josep M.: Felip V contra Catalunya. Rafel Dalmau Editor, Barcelona, 2005

VILÀ, Celdoni: Amor al Rey y a la Pàtria. Vinguda de Pere Juan Barceló, dit Carrasclet, en Reus (1713-1749). Edicions Rosa de Reus, Reus, 1954 (Pròleg de Josep Iglésies)

VOLTES BOU,

Pedro: "La ciudad de Reus y la guerra de Sucesión". Boletín de la Real Academia de la Historia (1965), tom CLVI, quadern I, p.41-53

FONTS DOCUMENTALS

Arxiu Municipal de Cambrils (AMCAM): Actes municipals (1706 – 1749), Llibre de comptes (1694-1721), Talla 1715, Cadastre 1716 i altres

Arxiu Històric de Tarragona (AHT): Manuals notarials de Cambrils núms. 5293 i 5294

Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona (AHAT): Sacramentals (1674 – 1728), Llibre de la Fàbrica de l'Ermita del Camí (1704 – 1798)

Arxiu Històric de la Ciutat de Reus (AHCR): Actes municipals (1693 – 1713), Lligall Guerra de Successió

Arxiu Municipal de la Selva del Camp (AHMSC): Fons de la Comuna del Camp

Arxiu Històric de Riudoms (AHR): Actes municipals (1700 – 1744)

Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (ACB): Defuncions (1714 – 1733)