Els horts urbans comunitaris de Barcelona. Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

INFORME FINAL

Títol de la recerca:

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

Entitat contractant de la recerca: IPEC-2012 Coordinadors de la recerca:

Marco Luca Stanchieri/ Giuseppe Aricó (Grup de Treball en Etnografia dels Espais Públics, GTEEP-ICA)

Investigador becat:

Marco Luca Stanchieri

Data de presentació:

31 de desembre de 2012

En memòria de Pato

Índex NOTA DELS AUTORS.........................................................pag.

1

I- Persones que han intervingut en la recerca...................pag. 3 II- Tasques realitzades.........................................................pag. 3 TREBALL DE CAMP:

- Exploratori....................................................................pag. 4 - Observacional...............................................................pag. 5 - Intensiu..........................................................................pag. 6 Entrevistes..............................................................pag. 7 Document de cessió de entrevistes........................pag. 8 Material fotogràfic.................................................pag. 8 Fitxes informatives................................................pag. 9 Fitxers de bases de dates........................................pag. 9 Mapes topogràfiques..............................................pag. 9

III- Desajustos respecte al pla de treball...........................pag. 9 IV- Conclusions....................................................................pag.10 VALOR AMBIENTAL.................................................................pag.

15

VALOR SOCIAL........................................................................pag.

25

V- Annexos......................................................................pag.49 ENTREVISTA ESTRUCTURADA 1 ....................................................pag.

49 ENTREVISTA ESTRUCTURADA 2....................................................pag. 50 FITXA INFORMATIVA HORTS COMUNITARIS..............................pag. 51 VI- Bibliografia consultada......................................................pag. 59

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

NOTA DELS AUTORS

Aquest informe representa el producte final d’una col·laboració recíproca entre investigadors i persones que han estat i segueixen estant involucrades en els processos de creació i expansió dels horts urbans comunitaris i autogestionats a la ciutat de Barcelona. Els resultats produïts arran d’aquesta col·laboració es presenten amb la finalitat de recuperar a la memòria de la ciutat buits històrics d’una forma de vida social actualment suspesa entre passat i present, però sobretot atrapada entre precarietat i il·legalitat. A banda de constituir un treball d’investigació útil per al desenvolupament d’una metodologia de cooperació i interdisciplinarietat en les recerques científiques sobre patrimoni etnològic als territoris urbans de Catalunya, aquesta recerca ha permès la participació activa de científics, no professionals, exponents de moviments socials i gent gran en la producció de continguts pensats per ser difós com a coneixement per a la comunitat científica i per a la col·lectivitat. Finalment, abans de passar a la descripció dels elements constitutius del valor patrimonial que posseirien els horts urbans comunitaris de Barcelona, ens importa especificar que la recerca, que ha comprès el treball etnogràfic com eix metodològic principal, no pretén en cap cas liquidar l’estudi socioantropològic dels horts urbans comunitaris en general, ni molt menys proposar uns resultats exhaustius sobre aquest tema. La realitat històrica i cultural dels horts urbans comunitaris sobrepassa la nostra capacitat d'entendre el seu espai físic i social, ja que els fenòmens i caràcters espacials que es donen al seu interior i al seu voltant sempre seran, en última instància, més rics que la nostra pròpia interpretació dels fets i esdeveniments observats.

Barcelona, 21 desembre 2012

1

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

2

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

I- Persones que han intervingut en la recerca: Les persones que han intervingut en la recerca són els coordinadors de la mateixa: Marco Luca Stanchieri i Giuseppe Aricó, cadascun amb les seves respectives funcions. Marco Luca Stanchieri ha seguit com a observador participant el procés de formació de l’Hort de Vallcarca i els seus primers sis mesos de vida; s'ha ocupat d'idear l'estructura de les entrevistes estructurades i semiestructurades realitzades als diferents informants dels horts que han representat l’objectiu d’anàlisis d’aquesta recerca; de redactar part de les fitxes de les mateixes entrevistes i part de les fitxes del material fotogràfic obtingut durant la recerca. Així mateix, ha exercit el paper d'entrevistador principal i redactor de part d'aquest informe. Giuseppe Aricó ha seguit com a observador participant les primeres fases del procés de creació de l’Hort de Vallcarca; s’ha ocupat de contactar els diferents informants dels horts analitzats, d’enregistrar i editar en format audiovisual les entrevistes realitzades, i de redactar part de les fitxes de les mateixes entrevistes i part de les fitxes del material fotogràfic obtingut durant la recerca. Així mateix, s'ha ocupat de realitzar els mapes dels horts urbans comunitaris i redactar part d'aquest informe.

II- Tasques realitzades: La recerca que hem dut a terme s’ha desenvolupat al llarg de deu mesos, des del plantejament del tema al febrer de 2012,1 fins a l’escriptura d’aquest informe al desembre de 2012, que recull les conclusions finals de la recerca i assoleix el compromís establert amb l’OSIC al moment de concessió de la beca. Després d’un primer plantejament, de la recerca bibliogràfica2 i finalment de la redacció del projecte que inclou els objectius i les hipòtesis de partida, hem dividit el treball de recerca en tres fases que podríem esquematitzar d’aquesta manera: FASE 1 - Treball de camp 1.1

Exploratori: localització, inventari i contacte amb els horts urbans comunitaris i els municipals de Barcelona.

1.2

Observacional: observació participant del procés de formació, gestió i organització dels horts urbans comunitaris analitzats.

1 2

Vegeu projecte de recerca presentat al maig de 2012. Vegeu la secció Bibliografia.

3

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

1.3

Intensiu: enregistrament d’entrevistes audiovisuals, realització de fitxes informatives i fotografies dels horts comunitaris analitzats; mapatge cartogràfic dels horts comunitaris de Barcelona.

FASE 2 - Anàlisi, preparació i elaboració del material per lliurar FASE 3 - Redacció de l’informe final A continuació, ens limitarem a donar informació només sobre la FASE 1 (Treball de camp), desenvolupada entre el maig i el desembre de 2012, desglossant en detall cadascuna de les tres parts que la componen per tal de proporcionar una visió més ordenada i orgànica de les tasques realitzades al llarg de la recerca. 1.1

Exploratori (maig - juliol, 2012)

En primer lloc cal remarcar que l’àmbit d’estudi ha sigut el context exclusivament urbà de la ciutat de Barcelona, ja que el nostre subjecte de recerca eren els horts anomenats “urbans”, sigui comunitaris o municipals. El coneixement de dues diferents tipologies d'horts urbans a Barcelona, en un cas els municipals i en l'altre els comunitaris, ha estat possible gràcies a una àmplia consulta bibliogràfica i d'arxiu sobre aquest fenomen. Mitjançant diferent tipus de documentació provinent d’arxius particulars i públics, com fotografies, cartells publicitaris, pagines web i premsa local hem intentat reconstruir els contexts en que s’han desenvolupat i es desenvolupen ambdues tipologies d’horts urbans. A partir de les dades recollides al llarg de aquesta consulta, hem realitzat un inventari general dels horts urbans de la ciutat incloent tant els actualment actius com els que han deixat d'existir per causes diferents. Segons el nostre inventari, l'entramat urbà, interurbà i periurbà de Barcelona recull un total de 42 horts entre els comunitaris i els municipals.3 El pas següent ha estat la localització física dels horts al territori exclusivament urbà de la ciutat, lo que ens ha portat a localitzar un total de només 30 horts “urbans”: 12 municipals i 18 comunitaris.4 En un primer moment, hem intentat posar-nos en contacte amb els horts municipals pertanyents a la Xarxa d'Horts Urbans de Barcelona mitjançant el portal web de l'Àrea

3

Per conèixer la ubicació aproximativa de les diferents tipologies d’horts urbans que hem localitzat, vegeu: http://goo.gl/maps/OLcvi 4 Per conèixer la ubicació exacta dels horts urbans municipals, vegeu la secció “espai verds i biodiversitat” a la pagina de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/; pel que fa a la ubicació exacta dels horts urbans comunitaris, podeu consultar les mapes topogràfiques lliurats amb aquest informe.

4

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.5 Tot i això, cadascuna de les nostres temptatives de contacte directe amb els usuaris dels horts municipals es va revelar del tot infructuosa per tot un seguit de causes que explicarem millor al apartat següent. Per tant, no hem aconseguit establir algun tipus de contacte útil a les finalitats de la recerca amb cap dels horts municipals. En un segon moment, a traves del bloc Huertos Urbanos de Barcelona creat per Stefanie Fock,6 hem obtingut contactes amb alguns horts comunitaris. A partir de les direccions físiques i electròniques obtingudes, hem començat una doble feina: d’una banda ens hem desplaçats per la ciutat individuant els horts actualment existents, i d’altra banda hem buscat una comunicació electrònica amb les primeres persones que ens contestaven des de aquestes horts. Els primers correus de resposta ens invitaven a participar de les assemblees que cada hort tenia de manera setmanal, quinzenal o mensual. Vam participar a varies assemblees d’horts comunitaris, tant a les particulars de cada hort com a les assemblees organitzades per la Xarxa d’Horts Urbans Comunitaris, on vam decidir exposar el nostre projecte de recerca. Això ens ha permès entrar a fer part del mailing list d’alguns dels horts i de la mateixa Xarxa, i estar informats sobre les activitats que des dels horts es proposaven i es difonien a traves d’un correu electrònic que vam crear per aquest propòsit. Finalment, vam decidir fer circular en el mailing list de la Xarxa el nostre projecte perquè el major numero de persones des dels horts comunitaris s’interessessin a la recerca i ens manifestessin la voluntat de participar. Amb l’arribada de les primers respostes positives vam començar a fer visites als horts comunitaris per fer-nos conèixer personalment, mantenir converses informals amb els nostres informants i crear la confiança necessària abans de realitzar les entrevistes més formals. Tot i així, dels 18 horts comunitaris localitzats i contactats per correu electrònic, hem aconseguit accedir només a 7 d’ells: Hort Pienc, Hort del Xino, Hortet del Forat, Hort de Vallcarca, Hort Bé, Hort Indignat del Poblenou (o Hort #1), HortSec. 1.2

Observacional (maig – desembre, 2012)

Al llarg de les nostres visites als 7 horts comunitaris on s’ha desenvolupat la recerca, hem anat produint notes de camp de manera constant i metòdica per tal de reconstruir la situació actual de l'horticultura urbana comunitària i autogestionada a Barcelona, i conèixer a fons els projectes de la Xarxa i les modalitats de gestió i organització 5 6

Vegeu: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/ Vegeu: http://huertosurbanosbarcelona.wordpress.com/

5

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

col·lectiva del horts comunitaris que en fan part. Cal senyalar que durant aquesta fase, el cas de l’Hort de Vallcarca va resultar el més significatiu pel que fa als objectius de la nostra recerca. Al final de maig de 2012 vam participar a una primera assemblea informal de la qual va sortir l’idea de fer un hort a Vallcarca. Ens vam involucrar en la recerca fins al punt de participar a l’apropiació comunitària del lloc establert, i treballar amb les persones del barri per netejar i adaptar el lloc per al cultiu. A partir del juny i fins al desembre de 2012, en Marco Luca Stanchieri va participar a moltes de les activitats i assemblees de l’hort de Vallcarca no només com a investigador sinó sobre tot com a veí del barri, establint contactes molts propers amb les persones que hi participaven i amb les practiques concretes que es desenvolupaven dins i al voltant de l’hort com a espai social: dinars populars, construccions d’estructures, tasques agrícoles, festes, projeccions de pel·lícules, converses, trobades, jocs amb nens, conflictes amb el veïnat, conflictes interns a l’hort i resolució dels mateixos. Aquesta experiència, i la observació participant aplicada a cadascun dels horts comunitaris que vam visitar, ens va portar a entendre els mateixos no només com a espais naturals de creació i trobada on aprendre i practicar tècniques tradicionals de cultiu, reciclatge o intercanvi, sinó també com a espais espontanis de l’apropiació i l’autogestió dins d'un entramat urbà cada cop més urbanitzat, compacte i regulat. Es a dir, espais on l'esperit ecològic s'integra a la lluita social per i per a la ciutat. Arran d’aquesta perspectiva, es va tornar imprescindible adoptar un model analític per esbrinar si el propi procés de formació i desenvolupament dels horts comunitaris pot veure’s avui com a un fenomen de resistència urbana en contra de les lògiques neoliberals de la ciutat contemporània. Després d'haver comprovat el gran valor ambiental dels horts comunitaris, vam avançar en la recerca amb la intenció de entendre els significats socials i polítics que aquests espais tenen per aquelles persones que els organitzen i mantenen. 1.3

Intensiu (novembre – desembre, 2012)

Gràcies a les notes de camp i les dades recollides durant el procés d’observació participant i prolongada als horts comunitaris analitzats, vam poder contrastar i fins i tot reformular les nostres hipòtesis de partida. Per això, i considerant les diferents realitats sòcio-espacials d’aquestes 7 horts comunitaris, vam decidir realitzar entrevistes, fitxes i altre material informatiu només durant els últims mesos de la recerca per tal de produir 6

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

uns resultats finals que fossin el més fiables i complets possible. A continuació, detallem amb precisió tot tipus de material produït i inventariat durant aquesta fase del treball de camp: 

ENTREVISTES

La recerca es va desenvolupar a 7 horts urbans comunitaris on vam realitzar un total de 16 entrevistes enregistrades en suport audiovisual. A aquest nombre d'entrevistes hi hem d'afegir-li altres dues entrevistes en profunditat, fetes a casa d’un informant clau, sobre la historia dels horts urbans comunitaris a Barcelona durant els últims 30 anys. En total hem realitzat 18 entrevistes audiovisuals en profunditat i temàtiques, alguna d’elles col·lectiva o grupal, i repartides en 3 DVD diferents en arxius amb format MP4. Per tal de donar la mateixa importància tant al valor ambiental com al valor social dels horts comunitaris, vam decidir idear dos diferents tipus de entrevista donant a cadascuna un guió propi i una finalitat especifica: Tipus A – entrevista estructurada (Ús i organització de l’espai)7 Tipus B – entrevista semiestructurada (Funcions i valor de l’espai)8 A traves del Tipus A, hem pogut recollir informació bàsica sobre els horts comunitaris actualment actius a la ciutat pel que fa a les seves orígens i característiques tècniques i espacials. Així mateix, hem obtingut dates molt valuoses sobre la organització física i social, els diferents tipus de usuaris i participants, la varietat de activitats que s’hi realitzen i els cultius i tècniques de treball que s’hi practiquen. A traves del Tipus B, hem determinat el marc legal i jurídic en què es desenvolupen aquestes practiques comparant coincidències i diferències entre els horts comunitaris i els municipals. A més, hem verificat fins a quin punt les diferents tipologies de gestió dels horts urbans afavoreixen o exigeixen una organització tècnica, social i econòmica específica, basada en l'autonomia i l’autogestió en un cas, o en el control i la reglamentació del espai públic en l’altre. Cal remarcar que aquest tipus de entrevista també se'ns ha revelat molt útil a l'hora de comprovar si l'organització tècnica, social i econòmica dels horts comunitaris, a banda de la utilitat funcional vinculada a la producció hortícola, es vincula a uns ideals específics de comunitat o societat. Finalment, hem preguntat si, segon els propis usuaris, els horts comunitaris poden tenir un valor patrimonial en tant

7 8

Vegeu annex 1. Vegeu annex 2.

7

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

que espais d'intervenció, participació, autogestió i transformació social; i fins què punt les pràctiques i relacions socials desplegades en aquests espais recolzen i reivindiquen una forma alternativa de re-producció del propi espai urbà. A la graella que apareix a continuació, detallem quin tipus d’entrevista vam realitzar als 7 horts urbans comunitaris on hem desenvolupat la recerca, i el nombre dels informants que van participar en cadascuna d’ella: # ENTREVISTA



TIPUS

HORT

LLOC

# INFORMANTS

001

A

“Hort Pienc”

Barri del Fort Pienc

1 persona

002

B

“Hort Pienc”

Barri del Fort Pienc

1 persona

003

B

“Hort Pienc”

Barri del Fort Pienc

1 persona

004

A

“Hort del Xino”

Barri del Raval

2 persones

005

B

“Hort del Xino”

Barri del Raval

2 persones

006

A

“Hortet del Forat”

Barri Santa Caterina

1 persona

007

B

“Hortet del Forat”

Barri Santa Caterina

1 persona

008

B

“Hort del Xino”

Barri del Raval

2 persones

009

B

“Hort del Xino”

Barri del Raval

2 persones

010

A/B

“Hort de Vallcarca”

Barri de Vallcarca

7 persones

011

A

“Hort Bé”

Barri del Carmel

1 persona

012

B

“Hort Bé”

Barri del Carmel

1 persona

013

B

---

Casa del informant

1 persona

014

B

---

Casa del informant

1 persona

015

A

“Hort Indignat del Poblenou”, o “Hort #1”

Barri del Poblenou

2 persones

016

B

“Hort Indignat del Poblenou”, o “Hort #1”

Barri del Poblenou

2 persones

017

A

“HortSec”

Barri del Poble Sec

1 persona

018

B

“HortSec”

Barri del Poble Sec

2 persones

DOCUMENT DE CESSIÓ D’ENTREVISTA

Cadascuna de les entrevistes realitzades va acompanyada per un document d’autorització de cessió en exclusiva i de forma gratuïta, signat per part de cadascun dels informants entrevistats. Hem recollit un total de 15 autoritzacions que hem inventariat en format PDF. 

MATERIAL FOTOGRÀFIC

A marge de les entrevistes enregistrades en vídeo hem realitzat i inventariat 152 fotografies en format TIFF que retraten paisatges, persones i objectes representatius dins dels horts urbans comunitaris visitats. 8

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània



FITXES INFORMATIVES

Per cada hort comunitari hem elaborat, conjuntament amb els nostres informants, una fitxa informativa.9 Hem inventariat en format PDF un total de 7 fitxes informatives que donen informació sobre el projecte d’hort comunitari, la seva organització col·lectiva, la gestió dels recursos, els objectius i les finalitats del projecte-hort. 

FITXERS DE BASES DE DATES

Seguint les pautes establertes per l’IPEC, hem emplenat dues diferents fitxers de bases de dates en format ACCDB, que contenen tota la informació completa i detallada sobre el material fotogràfic i les entrevistes realitzades. 

MAPES TOPOGRÀFIQUES

Per tal de descriure i realitzar una reconstrucció cartogràfica dels horts urbans comunitaris que hi ha actualment a Barcelona, així com els que hi havia en el passat, vam elaborar 6 mapes topogràfiques que cobreixen el entramat urbà de la ciutat on hem subratllat la ubicació dels 18 horts comunitaris localitzats durant la recerca. La nostra elaboració s’ha realitzat sobre mapes topogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), on la informació topogràfica és obtinguda mitjançant restitució amb estacions fotogramètriques analítiques digitals a partir d’imatges aèries. La escala és de 1:5000.

III- Desajustos respecte al pla de treball: A diferencia del que vam proposar al pla de treball presentat, no vam fer cap entrevista als horts urbans municipals. Tal com vam plantejar al projecte inicial, era nostra intenció entrevistar als usuaris dels horts comunitaris paral·lelament a aquells dels horts municipal, i algun responsable de l’Ajuntament que treballés a l'Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans o estigués relacionat amb la Xarxa d’Hort Urbans de Barcelona. Per tant, del juny al setembre de 2012 vam fer visites a alguns dels horts municipals de la ciutat. Tot i això, cadascuna de les nostres temptatives de contacte directe amb els usuaris dels horts municipals es va revelar del tot infructuosa. Només vam poder arribar a estar – literalment - a les portes de l’Hort de San Pau del Camp (barri del Raval), de l’Hort del Turull i de l’Hort de l’Avi (ambdues al barri de Vallcarca). De fet, l'accés a

9

Vegeu annex 3.

9

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

aquesta tipologia d'horts està permès només als seus usuaris oficials,10 i les excepcions passen per un procediment burocràtic i administratiu molt llarg que trastoqués el ritme del treball de camp ja en curs perjudicant el propi desenvolupament de la recerca respecte al pla te treball presentat al projecte inicial. Però això no representa la única raó que ens ha portat a la decisió de no realitzar les entrevistes als horts municipals, i centrar, en canvi, les mateixes només als horts comunitaris. Aquesta elecció va sortir també del fet que el procés d’apropament als usuaris dels horts comunitaris va ser lent i laboriós. Com s’ha dit abans, per poder fer entrevistes als horts comunitaris vam haver de agafar la confiança de les persones implicades en projectes que en molts dels casos es fonamentaven en una ocupació il·legal de sol privat. Aquesta circumstancia ha fet sí que les decisions de participació al nostre projectes s’havien de debatre varies vegades dins de les assemblees periòdiques dels horts. Vam entendre el seguiment d’aquest aspecte com imprescindible per poder donar compte de la vida i les practiques socials dels horts urbans comunitaris. Encara que aquesta tasca impliqués una falta objectiva de temps material per ocupar-nos directament dels horts municipals, això no ha significat no poder fer-ho de una forma indirecta. Com explicarem millor a les conclusions, durant l’articulació de les entrevistes realitzades als horts comunitaris tots els informants entrevistats es van enfrontar al dilema que representa la creació d’un hort autogestionat de cara a un hort supervisat per part de l’Ajuntament, apuntant al fet que avui la mera existència d’un hort comunitari es tradueix sistemàticament en un “acte d’il·legalitat” condemnat per les institucions i perseguit per les autoritats.

IV- Conclusions: En la més immediata postguerra, a Barcelona com en moltes altres ciutats, la penúria i el racionament desvetllaven fórmules imaginatives per treballar la terra i treure’n productes que fructifiquessin estacionalment (Stix, 1996; Zaar, 2011). Era una qüestió de supervivència i manutenció, però era també una qüestió tel·lúrica, d’arrels molt profundes i de ressonàncies antropològiques atàviques (Ingold, 2000), i podríem afegirhi també una voluntat natural d’expandir-se i evadir del rebombori urbà, i de retrobar en l’oci i el treball de la terra un contacte directe amb la natura. Des de sempre, totes aquestes raons es troben en la massiva ocupació pacífica dels anomenats espais intersticials de la ciutat contemporània (De Solà Rubió et alt., 1995; Tonnelat, 2008), 10

Profunditzarem més aquest aspecte al apartat IV- Conclusions.

10

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

els descampats desaprofitats dels entorns urbans i periurbans, els sobrants de via pública, els darreres de les vies dels trens, o les lleres fèrtils dels rius (Smith & Nasr, 1992; Abdalla & Kelsey, 1996). De fet, la difusió i practica informal dels horts urbans ha representat històricament un fenomen social molt difús que, encara que amb ideals i finalitats diferents, s'ha mantingut viu i actiu fins avui a les ciutats reproduint una estructura organitzativa rigorosament autogestionada (Tang, 1992). Pel que fa el cas de Barcelona, cal senyalar que des de l'any 1996 el seu Ajuntament comença a reglamentar la creació, el funcionament i l'accés a aquesta tipologia informal d'horts urbans que anaven naixent tant en ple centre com a les vores de la ciutat. A partir de l'any següent, s'institucionalitza la Xarxa d'Horts Urbans de Barcelona, un programa de participació de l'Àrea de Medi Ambient destinat a les persones més grans de 65 anys de la ciutat, amb “l'objectiu d'incorporar-les a activitats de millora ambiental a través del conreu d'hortalisses seguint els principis de l'agricultura biològica”.11 Es formalitza així una nova tipologia d'horts urbans, els “municipals”, amb les seves pròpies bases d'accés i un ús de l’espai profundament normativitzat que es contraposa clarament a la informalitat i espontaneïtat que havia caracteritzat els horts urbans fins llavors. Tot i això, aquest model racional perseguit per l’Ajuntament no arribaria mai a satisfer la creixent demanda d’espais per a pràctiques de cultius, ni molt menys a imposar-se fàcilment sobre l’amplia i incontrolable necessitat humana de fer hort a la ciutat amb una visió profundament relacional i comunitària. Avui, més que mai, aquesta necessitat es materialitza en el context urbà mitjançant una forta relació entre l’apropiació d’espais abandonats o en desús - en molt casos solars fruit d’enderrocs o terrenys destinats a l’ampliació urbana - i pràctiques socials relacionades amb tècniques d’horticultura que tenen arrels antigues. Aquesta conjunció dóna vida i forma a nous espais socials autogestionats, els horts urbans comunitaris, que integren un renovat esperit ecològic a les reivindicacions més pròpies de aquells moviments socials que lluiten per un model de ciutat diferent (Aragay Esmerats, 2010). Tal com hem comprovat durant la investigació, actualment la gran majoria dels projectes d'horts urbanes comunitaris, a més de no comptar amb cap tipus de reconeixement per part de les institucions, es veu criminalitzada perquè no coincideix amb la política mediambiental promoguda per l’Ajuntament de Barcelona. L’inevitable 11

Mitjançant aquest programa és possible tenir a disposició un hort a cada districte, amb més de 220 parcel·les repartides por un total de 12 horts; vegeu la normativa completa a: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/

11

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

conseqüència d’això es que molts d’ells acaben sent objecte de desallotjament per part de les autoritats o d'abandó a causa dels escassos recursos pel seu sosteniment. Tot i això, la investigació ha revelat que els seus promotors intenten mantenir viu el valor tant ecològic com a social, històric i, moltes vegades, polític d'aquests espais mitjançant xarxes organitzatives informals que neixen de forma espontània als diferents barris de Barcelona. En aquest sentit, el més recent fenomen de difusió dels horts urbans comunitaris no representa només una pràctica productora i transmissora d’antics sabers populars que ha de ser preservada pel seu gran valor ambiental, sinó també la materialització física y simbòlica de tota una sèrie de reivindicacions que han acompanyat al llarg dels últims 30 anys el més ample malestar social causat per un controvertit model neoliberal de fer ciutat. La nostra hipòtesis de partida es que justament la combinació d’aquestes dues factors donaria als horts urbans comunitaris el seu valor altament patrimonial, ja que es configuren com llocs plens de memòria històrica (Nora, 1984), així com de practiques i retòriques que es consoliden en la memòria mateixa fixant significats socials, culturals i polítics (Candau, 2005). elements,

El

conjunt

que

d’aquestes

representarien

les

propietats constitutives del gran valor ambiental

i

social

dels

horts

comunitaris, ha d'entendre's com a tal dins del marc empíric-teòric que Exemple de consolidació de la memòria a l'Hortet del defineix el concepte de “patrimoni Forat, on es va plantar un gessamí i fixar una placa commemorativa en record a Marta Boada, membre de

cultural immaterial” (Blake, 2007). l’Assemblea del Casc Antic (Imatge 0078). Aquest concepte, desenvolupat durant la segona meitat del segle XX, es va afermar definitivament l’any 2003 amb l’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. La UNESCO en fa la següent definició: “S’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus

reconeguin

com

a

part

integrant

del

seu patrimoni cultural.

Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva 12

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte a la diversitat cultural i la creativitat humana”.12 Com vérem a continuació, aquesta descripció representaria immillorablement la naturalesa intrínseca a cadascú dels horts comunitaris actualment presents a Barcelona. Encara que la seva regulació per la legislació estatal i autonòmica dista d'oferir models acabats, aquesta “immaterialitat” no constituiria cap obstacle perquè els horts comunitaris puguin veure’s i analitzar-se com a espais socials immillorables per comprendre aspectes rellevants de la nostra societat, tant com ho fa l'estudi de monuments o objectes patrimonials de caràcter merament material. Tot i això, cal subratllar que en cap moment de la recerca hem deixat d’entendre els horts comunitaris també com a llocs físics, tangibles, espais del conflicte i de les resistències socials en contra de les actuals polítiques de mercat que governen la ciutat, i denunciant la cobdícia de l'especulació urbanística. Analitzar els horts urbans comunitaris com a patrimoni cultural immaterial de la ciutat ens ha permès identificar tota una sèrie d’elements que determinen el gran valor ambiental i social d’aquests espais, i el paper que aquests valors juguen dins la inevitable reflexió sobre que és patrimoni i que no (Folch i Monclús, 2009). Per tal de donar a cadascú de aquests valors la rellevància que es mereix, hem decidit repartir aquestes conclusions en dos subapartats diferents però al mateix temps estrictament relacionats i indivisibles. Creiem que posar en relleu el valor tant ambiental com social dels horts urbans comunitaris sigui indispensable per poder entendre els mateixos com a espais urbans emergents per a la re-producció de un nou tipus de relacions socials a la ciutat. Seria exactament aquest procés social de re-producció, que té literalment lloc en un espai físic, el que determina el valor patrimonial del horts comunitaris com a ben cultural col·lectiu. Des d’una perspectiva més pròpia de les ciències socials, les distintes realitats que caracteritzen els actuals horts urbans comunitaris constituirien el camp d'experimentació d'una nova autogestió urbana (Zaar, 2011), que ha heretat pràctiques de l’antagonisme històric construint noves pràctiques de treball en xarxa i col·laboració. Els mateixos espais residuals o marginals on es troben, que durant molts anys s'han considerat errors en la planificació, deixalles de la urbanització, espais desaprofitats o, en el millor dels casos, superfícies edificables, estan 12

Per llegir el text complet de la convenció, vegeu: http://www.unesco.org

13

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

coneixent avui una fase de consideració i potencial urbà sense antecedents. Les mateixes pràctiques d'apropiació espacial que caracteritzen la pròpia creació dels horts comunitari, es donen en peculiars espais urbans que tendeixen a quedar-se fora del control polític oficial, o al seu marge. Al mateix temps, representen espais que es mantenen sistemàticament insubordinats a les normes establertes per l'ordenança cívica vigent produint formes locals de resistència que s’autoreprodueixen constantment (Clastres, 2010). Tot i això, no és la nostra intenció oferir ara un relat de la reconquesta de la ciutat per la naturalesa o pels moviments socials, sinó documentar la història del procés d’interacció entre l'ésser humà i el sòl urbà que s'articula entre altres, mitjançant aquestes pràctiques socioculturals d'apropiació i resistència espacial que produeixen nous espais urbans a la ciutat assumint la forma d’horts comunitaris (Smit & Nasr, 1992). Per a aquest propòsit, hem anat esbrinant amb atenció qui fossin els diferents protagonistes dels horts comunitaris de Barcelona que donen vida als seus racons oblidats i desaprofitats, quin significat tinguessin per ells aquests espais, i quines històries i memòries custodiessin. El principal resultat d’aquesta aproximació al objecte d’estudi de la recerca, i que cal explicitar abans de tot, es que els horts urbans comunitaris de Barcelona representen espais tan heterogenis com els seus habitants, ja que revelen i determinen diferents usos de l’espai públic de la ciutat. Cadascú dels horts comunitaris que hem visitat s’ha revelat intrínsecament diferent respecte a tots els altres, encara que tots presenten, d'una forma més o menys objectiva, determinats aspectes sobre els quals és possible generalitzar amb les degudes cauteles. Per tal d’evitar una extensió excessiva d’aquest informe, hem optat per no descriure en detall les nombroses característiques tècniques i estructurals que defineixen les diferencies pel que fa a l’ús i l’organització espacial de cadascú dels 7 horts comunitaris analitzat.13 En canvi, a partir d’aquestes mateixes diferencies organitzatives, i a traves de l’anàlisi conceptual de les entrevistes realitzades, ens limitarem a descriure un altre tipus de diferencies que considerem substancials. Es tracta, per una banda, d’aquelles diferencies pel que fa a les motivacions ambientals i finalitats socials que posseeix cada hort comunitari; potser imperceptibles però fortament significatives a l’hora de determinar tota una sèrie de qüestions i elements que atribuirien a aquesta tipologia d’horts urbans el gran valor ambiental i social que se’ls hauria de reconèixer a nivell patrimonial. Per l’altra banda, ens referim a les diferències entre la re-apropiació 13

Per a una visió detallada d’aquestes característiques , vegeu l’annex 3.

14

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

espontània d'espais urbans aprofitats pel cultiu i el repartiment controlat de parcel·les per part de l’Ajuntament, es a dir, entre el control institucional i l’apoderament col·lectiu (Tang, 1992). La comparació de les practiques i experiències dels horts comunitaris amb la realitat dels horts municipals ens permet identificar aquelles dinàmiques polítiques i econòmiques que avui posen en risc una forma alternativa de viure la i a la ciutat. A més, ens dona la ocasió de conèixer els límits i les possibilitats de desenvolupament i reproducció d’un estil de vida social actualment relegat a la clandestinitat o il·legalitat, i en costant perill de desaparició per intervencions des de dalt o per falta de recursos.

Cartell explicatiu dels elements constitutius de l'Hort Indignat del Poblenou penjat al costat de l’entrada a l’hort i visible des de el carrer (Imatge 0132). VALOR AMBIENTAL:

Lluny de qualsevol intenció de generalitzar, podem afirmar objectivament que tots els horts urbans presents a Barcelona, siguin municipals o comunitaris, posseeixen un gran valor ambiental donat per les propietats ecològiques que les dues tipologies reuneixen i reprodueixen en el seu interior. En el cas específic dels horts urbans comunitaris, creiem que aquestes propietats son molt més significatives respecte als horts municipals perquè assumeixen una importància i una potencialitat exclusiva en relació al context exterior on aquests es troben: la ciutat. Aquesta exclusivitat la podem comprendre's només a la llum d'un significat més ampli del que solem atribuir al concepte de "ecologia". Documentar el valor ambiental dels horts comunitaris significa descriure no només els 15

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

processos d'una producció agrícola rigorosament ecològica, sinó sobretot les interaccions i relacions dels individus entre si i amb l'entorn físic i social en què viuen (Ingold, 2001). Adoptar aquest doble enfocament ens ha permès determinar un llarg sens fi de característiques ambientals que definirien les diferents propietats ecològiques que reuneixen els 7 horts comunitaris analitzats, i que hem decidit repartir en les següents temàtiques principals: 1) l’agricultura practicada, 2) les reivindicacions sòcioambientals, 3) la gestió de la producció i repartició dels aliments, 4) la idea de comunitat, 5) els recursos naturals, econòmics i humans, 6) els processos de reciclatge. Un

dels

fonamenten

imperatius

que

l’essència mateixa

d'un hort comunitari és la practica d’un

tipus

denominada

d'agricultura ecològica,

en

ocasions coneguda també com a orgànica o biològica. Es tracta d'un sistema per conrear la terra que no preveu l'ús de productes químics pesticides,

de

síntesis,

ni

de

organismes

genèticament modificats (OGMs),

Exemple de permacultura a l’Hort del Xino amb la tècnica de cultiu de plantes aromàtiques "a espiral" (imatge 042).

o llavors transgèniques. Malgrat les dificultats que pugui implicar la practica de una agricultura realment sana i sostenible en un context urbà usant només preparats autoproduïts, tant per eliminar plagues com per abonar el terreny, els usuaris dels horts comunitaris aconsegueixen obtenir aliments orgànics alhora que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible i totalment equilibrada, ja que el sistema es basa en la utilització òptima dels recursos naturals: “Intentem que sigui una agricultura ecologia, ...en alguna ocasió s’ha tirat algun producte que ha estat objecte de discussió en el grup per saber si fer servir-ho o que, perquè teníem cargols o teníem plagues, i llavors..., clar, a la ciutat es molt difícil tenir un ecosistema que s’autoreguli... es un sistema desequilibrat i llavors qualsevol plaga que t’arribi t’ho fa fora tot, no? ...però igualment intentem que sigui ecològic tot, al màxim, també per tal de recrear i mantenir un ecosistema natural i equilibrat”.14

És important assenyalar que en molts horts comunitaris la practica de l'agricultura ecològica tendeix a seguir els principis bàsics de la permacultura, un tipus d'agricultura 14

Extracte de l’entrevista 001, realitzada a l’Hort Pienc.

16

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

natural que busca l'equilibri amb l'ecosistema proposant-se com un sistema agrícola sostenible, reproduïble i permanent que s'ha mantingut al llarg del temps en diferents regions del món.15 Mitjançant l’ús de velles tècniques tradicionals aplicades en el més complet respecte de la naturalesa, la permacultura busca satisfer la demanda d'aliment natural i nutritiu a les persones i els animals, de manera que el agro-ecosistema mantingui inalterat el seu equilibri natural: “L’hort, crec, és també un plantejament que ens ajuda a tenir una consciència d’alimentació sana. Això et fa pensar lo que està be cultivar, quins tipus de llavors usem…ens plantegem quin tipus de menjar es troba pel món i quins tipus de menjar recollim nosaltres. I això crea una consciència d’alimentació, de cura del teu cos, a part de tot allò que implica el hort: cura entre la gent, cura de la terra, cura de les plantes, de les persones”.16 “Aquí, por ejemplo, se van sembrando cosas resistentes a los animales, a las gallinas y tal, para que sin protección, ni mucho riego, ni mucho cuidado pues... también nos de algo a nosotros, a los animales y al suelo: es un equilibrio... bueno, es una agricultura sin usar químicos, ecológicas... usando preparados naturales que podemos hacer nosotros, trayendo mucho compost, sobre todo de casa, de la cocina, y aquí por el parque es fácil encontrar hojas, pajas, caca de caballo por allí, que puedes coger paja y caca de caballo, y cosas así [...] a veces hacemos biofertilizante liquido también [...], en fin, agricultura ecológica, sí... y un poco de permacultura también”.17

En aquest sentit, els principals objectius de l'agricultura ecològica als horts comunitaris són l'obtenció d'aliments saludables, de major qualitat nutritiva, i obtinguts mitjançant procediments sostenibles. Conjuntament a aquests objectius, la temptativa és també donar visibilitat als autèntiques processos de producció dels aliments, denunciant al mateix temps els riscos dels aliments transgènics i sensibilitzant el veïnat a un tipus de consum i alimentació diferent: “[Nuestra idea] va un poco con los usos de la tierra... y un poco también va con la filosofía de la gente que es parte del huerto… o sea, nosotros tenemos una visión de… mira, de… tenemos que darle vuelta a esta situación en que tenemos un mundo muy contaminado, estamos abusando de los recursos no renovables y entonces… la cantidad de basura que se genera per cápita, y esto… no es solo huerto, tenemos una motivación social …de concienciar a las personas también sobre el consumo, no? Que por ejemplo, en lugar de ir a los supers, se están creando cooperativas de consumo, como…cooperativas ecológicas… [que promueven] el comercio local… y que la gente consume sabiendo la diferencia entre un tomate de aquí, que lo hemos hecho este verano pasado […], …y uno que coges de una frutería que vienen de cámaras, madurados en cámaras o fuera de cámaras, pero no tienen sabor, no tienen olor… uno de aquí en cambio es diferente, tocarlo incluso es tan diferente que yo hacía años que personalmente no recordaba que sabía de otra manera.” 18

Aquesta “filosofia” de que ens parla un informat de l’Hort Indignat del Poblenou, la podem trobar repartida, de una forma més o menys incisiva però sempre present, per tots els horts comunitaris de la ciutat. En ocasions, com en el cas de l'Hortet del Forat 15

La paraula permacultura (en anglès permaculture) expressa un doble sentit ja que és una contracció de “agricultura permanent”, com així també de “cultura permanent”. 16 Extracte de l’entrevista 010, realitzada a l’Hort de Vallcarca. 17 Extracte de l’entrevista 017, realitzada a l’HortSec. 18 Extracte de l’entrevista 015, realitzada a l’Hort Indignat del Poblenou.

17

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

per exemple, la importància que se li dona a aquesta visió es reflecteix en pancartes o cartells, permanentment visibles des de el carrer, que compleixen la funció simbòlica de traspassar les barreres físiques dels horts comunitaris i reivindicar el seu valor ambiental i ecològic cap a l'exterior: “Se trata de la autonomía, la posibilidad de ejercer con libertad una autorregulación, que es el modelo que defendemos también, o sea… es una filosofía finalmente, una visión. Y es que… insisto, mucha gente creo que estas cosas las minimiza pero es una visión tremendamente poderosa porque está en la cúspide de nuestra manera de actuar en la vida, entonces esto se traspasa a lo mejor al huerto, pero se traspasa a tu vida, se traspasa a tu manera de estar en el mundo”.19

Aquest tipus de reivindicació, que els usuaris dels diferents horts comunitaris intenten difondre entre els veïns dels respectius barris on es troben els horts, i la col·lectivitat en general, es nodreix de les idees constitutives de la sobirania alimentària. Aquest concepte expressa la facultat de cada poble per definir les seves

pròpies

polítiques

agràries

i

alimentàries d'acord amb objectius de desenvolupament sostenible i seguretat alimentària (Zaar, 2011): una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles

neoliberals

imposades

per

l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Exemple de pancartes reivindicatives a l'Hortet Internacional. Això implica promoure la

del Forat (Imatges 076 i 077)

protecció del mercat domèstic contra els productes excedentarios que es venen més barats al mercat internacional; un aspecte que té com a consecuencia l’obligació de vendre els productes locals per sota dels costos de producció. Denunciant fermament l'oligopoli i els riscos del control exercit per les multinacionals sobre els productes alimentaris, la sobirania alimentària incideix també en la importància de la manera de producció dels aliments i el seu origen, ressaltant la relació que té a escala global la importació d'aliments barats en el debilitament de producció i població agrària locals 19

Extracte de l’entrevista 007, realitzada a l’Hortet del Forat.

18

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

(Duch, 2011). A nivell local, tal com diu la informant de l’Hortet del Forat, aquestes reivindicacions de caràcter sòcio-ambientals es traslladen als horts comunitaris de la ciutat. Això es manifesta mitjançant l’ús actiu – potser militant - d’un llarg conjunt de sabers, tècniques i practiques que donen vida a un tipus d’agricultura articulada segons un sistema intrínsecament comunitari de gestió de la producció i repartició dels aliments. Es interessant notar com als horts comunitaris aquest sistema de gestió es desenvolupi de una forma coherent i natural, a vegades potser incerta però al cap i al fi es torna sempre inevitable ja que respon a una necessitat humana bàsica: “Hi havia dues coses que al principi ens feien molt de por: una era que la gent entressis a robar, eina, producció, ...lo que fos, i l’altra era, be..., tenim molt bon rotllo, però quan arribi la producció serem capaços de mantenir aquest rotllo i de no tal...? I per culpa d’aquesta por, vam intentar com fer diferents idees per repartir-nos la producció. Com que vam veure que tot era molt complicat, al final algun dia vam dir en assemblea, oye! ...i si deixem de parlar-ne i simplement qui va, recull i tal? I joder, això va ser la millor manera, no? Tu agafaves, i si havies agafat el dilluns, i el dimecres tornaves a anar i hi havia més gent per allà, primer que agafessis l’altra gent. Era tan fàcil com això!”.20 “Como es un huerto comunitario, hay que definir una manera de repartir los productos que sea la más coherente con este enfoque… entonces se reparte también a través de comidas colectivas, comidas populares que se organizan una vez al mes. La última fue en otoño, con la cosecha de otoño… claro, entonces se organiza junto con otras entidades de aquí de la red del barrio… generalmente se hace en red una actividad cultural y que además incluya una comida popular a mediodía que la podemos hacer entre los que tenemos intereses en Un cartell a l'Hortet del Forat que expressa part de la participar… entonces generalmente filosofia constitutiva dels horts urbans comunitaris (Imatge hacemos paella con verduras 0072). cosechadas de aquí. Entonces es una manera […] de visibilizar lo que se hace aquí y abrir las puertas al que quiera participar sin… sin mayores requisitos, ¿sabes?”.21 “Una de las prioritats és la comunicació amb el barri. Tot és comunitari, tots els bancals són de tothom, tot el que es planta és de tots […]. Sobre eso de la recogida… tampoco es que si uno viene y quiere un tomate… que se lleve un tomate. No hace falta venir de noche para coger un tomate. Hacemos esas cosas de que cuando la gente viene y nos trae alguna cosa, alguna herramienta, le decimos llévate una lechuga o lo que sea. El otro día uno vino y nos trajo un martillo…nos traen

20 21

Extracte de l’entrevista 011, realitzada a l’Hort Bé. Extracte de l’entrevista 006, realitzada a l’Hortet del Forat.

19

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

de todo y hacemos intercambio, como forma de solidaridad entre nosotras. Nos traen herramientas y cosas para trabajar y nosotros, ¿que tenemos? …pues, el fruto de nuestro trabajo”.22

Aquest sistema de gestió comunitària, a més de contemplar l'aspecte ecològic, inclou en la filosofia dels horts comunitaris el millorament de les condicions de vida dels seus usuaris a traves de l’ajuda mútua, i la dinamització col·lectiva dels barris on es troben promovent la idea de compartir la seva producció amb tota la comunitat en general: “Yo creo que el sistema de cultivo y de producción es comunitario, esto de entrada… por lo tanto ya vas ejercitando un sentimiento colectivo más democrático, más del compartir… y finalmente es una cultura distinta, una manera de relacionarse que supera lo individual, a pesar de que esto es una experiencia puntual de nuestras vidas, y que estamos inmersos en una cultura individualista… pero sí es un ejercicio concreto de alcanzar otros niveles de colaboración”.23 “També s’estan donant dins de la comunitat situacions de precarietat, amb lo qual, a part de les plantes i de l’alimentació, donem un suport a persones del barri que tenen dificultats debutes a la crisi, com falta de casa, falta de recursos bàsic… Això també entra dins de l’hort”.24

Des del punt de vista ambiental, doncs, els horts comunitaris es configuren com a espais privilegiats de cara als respectius barris no només per l’alternativa alimentaria que ofereixen, sinó també per la dinamització de les relacions comunitàries que recullen al interior i al voltant d’elles com a llocs productius de ajuda mútua, però també de difusió de saber i aprenentatge comunitari: “[Al hort] hi ha un moviment diari d’intercanvi cultural... o sigui, jo per mi aquest hort es un taller constant perquè per mi no es redueix a fer un taller de dues hores de una formació delimitada, sinó que aquells que estem aquí treballant cada dia ens trobem amb la necessitat d’aprendre coses. I llavors, des d’aquí, si per exemple en un moment necessitem l’ajuda d’un agrònom o d’un arquitecte, doncs... es crida, aquesta persona ve i tots els que hi som i hi participem fem part d’aquest taller, no?”.25 “Otra de las cosas aquí…, es un invernadero que […] ha llevado un tiempo y ha sido muy participativo por parte de la gente del huerto, ¿no? …el proyecto es de una persona pero hemos colaborado muchos en él. Es un invernadero geodésico, tiene una forma un poco peculiar y ha llevado tiempo en hacer las molduras y todo es reciclado, de palés, ha sido en madera de palés L’hivernacle geodèsic construït a l’Hort reciclado y… muy bien […] al cabo de meses la verdad Indignat del Poblenou (Imatge 0119). es que está acabado, está hecho y está estupendo […] y ahora hay unas plantas, unas hortalizas que están plantadas dentro, hay una temperatura de unos 34, …30 i tanto grados dentro y se mantiene. Intentamos que sirva de semillero…básicamente”.26

22

Extracte de l’entrevista 010, realitzada a l’Hort de Vallcarca. Extracte de l’entrevista 007, realitzada a l’Hortet del Forat. 24 Extracte de l’entrevista 010, realitzada a l’Hort de Vallcarca. 25 Extracte de l’entrevista 003, realitzada a l’Hort Pienc. 26 Extracte de l’entrevista 015, realitzada a l’Hort Indignat del Poblenou. 23

20

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

L’idea de comunitat que caracteritza la reproducció de les relacions socials als horts comunitaris no es materialitza només a traves de un sistema de producció participatiu que, a partir dels recursos de caire més pròpiament humans, converteix sabers i experiències individuals en col·lectives, sinó també mitjançant l’ús ecològic de tot mena de recursos ambientals i materials: “Nosotros hemos hecho aquí jornadas de intercambio, pero intercambio no sólo ecológico sino también de objetos, y normalmente ponemos un puesto y lo dedicamos al intercambio de semillas y hacemos un treque con gente que nos trae semillas que sean orgánicas. Así, cada uno de nosotros que va y participa a una actividad también por su cuenta involucra también a los demás… a nivel colectivo y también individual se da esto”.27 “Amb l’ajuda d’un veí que era simpatitzant nostre, vam muntar un sistema de recollida d’aigua pluvial des del seu terrat. Ell té dues terrasses: de la primera l’aigua baixava a la segona i de la segona tenia un tub que baixava directe al carrer i se perdia pel carrer. Aleshores, en aquest tub hem empalmat un colze de PVC que entrava a l’hort, i aleshores, omplia un primer bidó... successivament n’hi havia tres o quatre més una mica més baixos, i llavors s’omplia el primer, després el segon, després el tercer i després el quart, no? I clar, quan plovia, si plovia una mica... teníem mil litres d’aigua amb una bona ploguda, saps? I això anava de conya, sinó? ...viatges a la fon!”.28

A la llum d'aquests testimoniatges, es possible entendre com els horts urbans comunitaris de Barcelona reflecteixin el valor ambiental que posseeixen en la seva pròpia organització tant espacial

com

sostenibilitat

a

social,

alternativa

reproduint que

suposa

una una

aproximació holística als sistemes agrícoles (Fukuoka, 1987). Tot i que aquesta sostenibilitat, a vegades, necessiti de recursos merament econòmics, en la gran majoria dels casos aconsegueix mantenir-se eficaç gràcies a amples xarxes

relacionals

de

caràcter

informal

i

independent que minimitzen al màxim l’ús de Sistema de recollida d'aigua pluvial amb bidons a l'Hort Sec (Imatge 0143).

diners:

“Todo va de forma desinteresada y tal, como siempre buscamos la cuestión de la autogestión y que las cosas sean de intercambio y no con dinero… intentamos usar el dinero lo menos posible, y si es necesario, bueno, sacamos algo de las donaciones y tal y vamos sacando parte de los gastos que podamos tener. Cuando hacemos actos de esos, las comidas y tal… ponemos un bote y las personas saben que se ha puesto un dinero y

27 28

Extracte de l’entrevista 006, realitzada a l’Hortet del Forat. Extracte de l’entrevista 011, realitzada a l’Hort Bé

21

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

bueno, […] son muy conscientes de ayudar en este sentido. También hay donaciones de otros huertos, de los huertos de la red de Barcelona”.29 “Necessitats econòmiques... com es que jugàvem amb això de demanar, reutilitzar i tal, n’hi havia molts poques. Aleshores, en aquest any, crec que un parell de vegades per comprar planters vam fer una aportació... no se si de dos o cinc euros cadascú... i en dues ocasions per a un sopar que vam organitzar a la Festa Major del Guinardó, i el concert del primer aniversari, pues vam fer ... el dinar aquest a la voluntat, i després vam vendre quatre coses que havem fet de menjar nosaltres, o la cervesa artesanal de Can Piella, o coses d’aquestes... [...] no teníem moltes necessitats econòmiques, la veritat”.30 “Casi todo se hace con casi nada. Alguna vez se ha montado algún evento, alguna comida popular, o algo así, para sacar un poco de dinero para comprar una herramienta, algunas semillas, lo que sea. Hay necesidades mínimas que se gestionan así. A veces también sale de los bolsillos, ha salido de los bolsillos de nosotras. Por ejemplo con los materiales para los talleres de niños: había materiales… y cositas que teníamos que ir solucionando…y poníamos del bolsillos de nosotras… que tampoco era mucho, pero… hasta que se hizo un bote. Hicimos una actividad muy guapa en Can Masdeu, donde participamos todos y montamos un día entero de talleres, […], comidas, y es lo guapo de hacer algo entre todos”.31 “Portem dues anys en això, i els diners que hem necessitats son molt pocs, lo que hem buscat son els recursos que tenim a nivell de barri. Estem donant un us al material que acaba en les deixalleries, i a partir d’aquestes coses estem fent educació, donant possibilitats a la gent perquè utilitzen una mica de creativitat amb lo que ja hi es... No estem demanant diners per acabar en la dinàmica de demanar a l’Ajuntament que es faci una feina que nosaltres necessitem, sinó que estem dient: mira, estem veient que hi ha possibilitats, que hi ha materials, i això es pot fer sense gaire esforç, a part del que la gent hi posa, ...no estem fent un forat en el pressupost del barri sinó que ho estem complimentat i ho estem enriquint”.32

Aquest últim testimoniatge ens porta a prendre en consideració la potser més imprescindible de les propietats ecològiques que defineixen el valor ambiental dels horts comunitaris. Ens referim a la integració de del concepte d'habitatge amb el concepte de paisatge (Mollison & Holmgren, 1978), una tasca que es realitza mitjançant l’estalvi de materials i la producció de menys deixalles possibles alhora que es sustenta la conservació dels recursos naturals del mateix hort. Es tracta d’integrar el disseny d'hàbitats humans sostenibles als principis essencials dels sistemes agro-culturals, imitant les relacions que es troben en els patrons de la naturalesa: “Pel que fa als materials, intentem que sigui tot reciclat, perquè les fustes que estan per a delimitar les parcel·les, o els plàstics de l’hivernacle, ...o ara que volem fer el cobert... tot això ho van treure de les deixalleries o dels punts verds. Tenim contacte dins amb quins ens ho pot treure [...], ...i com tenim aquesta possibilitat, pues es molt fàcil, no? Després, si trobem un palet o alguna cosa que creiem que pugui ser útil per l’hort també ho portem. La idea es... reciclar com ho fa la natura, no? ...que recicla tots els materials, pues nosaltres també”.33

29

Extracte de l’entrevista 015, realitzada a l’Hort Indignat del Poblenou. Extracte de l’entrevista 011, realitzada a l’Hort Bé. 31 Extracte de l’entrevista 004, realitzada a l’Hort del Xino. 32 Extracte de l’entrevista 003, realitzada a l’Hort Pienc. 33 Extracte de l’entrevista 001, realitzada a l’Hort Pienc 30

22

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

Tal com senyala aquest informant de l’Hort Pienc, els processos de reciclatge que s’activen als horts comunitaris segueixen els ensenyaments de la naturalesa, posant en practica una estratègia que resulta altament significativa per crear i mantenir els horts com a espais autosuficients. No es gens casual que aquests espais s’hagin anat configurant per acumulació i per sedimentació en un procés espontani i autogestionat d’aprofitament i reciclatge de tota mena d’elements impropis: “Nosotros vamos haciendo según lo que tenemos, […] pues tenemos la suerte de que había mucho material aquí de la casa quemada que… habían varias vigas que se habían caído, algún árbol que se había caído por aquí, y bueno, pues eso, incluso reciclamos los clavos y tal, torcidos, o de madera quemada, los reciclamos y con eso y un techo que nos encontramos por la calle ya tenemos una casita seca para recoger el agua. Los depósitos estaban aquí mismo ya, los reusamos, y vamos trayendo palés, …ya había pero hemos traído muchos más, y siempre van bien… obtienes listones de madera para hacer los caminos, para levantar estructuras, para tener clavos, para quemar si hace falta. Después queríamos hacer un invernadero y fuimos reciclando telas de plásticos de colchones y cosas que te encontrabas por la calle y tal… y después bueno, también hicimos el intento de hacerlo con garrafas de 8 litros sobre todo, de plástico, pues las íbamos encajando con una caña por dentro y vamos levantando arcos o paredes. Y esto, bueno, juntándolo con material que encontrábamos en la calle… placas de plástico de la construcción y tal, pues ya tenemos un invernadero, y bueno… así todo. Con las botellas de cristal íbamos haciendo Detall d’una de les parets de l'hivernacle autoconstruït también caminos… de aquí de la montaña del a l'Hort Sec amb garrafes de plàstic reciclades i canyes Montjuic intentamos coger madera para quemar… (Imatge 0145). Y sí, intentamos darle uso a todo lo que podemos”.34

Somiers, mobles en general, fusta, matalassos, ampolles de vidre, llaunes, cobertes de plàstic, bidons reutilitzats, recipients heterogenis de plàstic multicolor, així com volums disconformes de tot tipus de material, emergències i excrecions de la terra, acaben sent re-utilitzats per a la construcció de la arquitectura física, ecològica i social del horts comunitaris: “[La runa] vam decidir portar-la en viatges al punt verd, i la que podem la vam tirar aquí... just a 100 metres de l’hort hi ha un descampat on aparquen els cotxes que estava ple de forat i de... be, estava molt malament, i vam decidir pues intentar aprofitar aquests forats per deixar la nostra runa, millorar el pàrquing i treure la runa, no? Amb un altra part de la runa que era més aprofitable, que era tipus totxo, o totxanes així d’aquestes denses i tal, ho vam aprofitar i vam construir macetes,

34

Extracte de l’entrevista 017, realitzada a l’HortSec.

23

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

vam construir un armari... be, un company que sabia fer una mica de barreja de fang... va fer un armari per les eines”.35

A banda de ser una estratègia immillorable per no participar passivament al balafiament i les dinàmiques de consum capitalista, el reciclatge representa un mètode molt eficaç i senzill per estalviar diners a traves d’un procés de transformació – en ocasions artística de les deixalles en recursos útils i valuosos: “Todo lo que la gente nos trae, que encontramos en la calle…la gente viene, lo trae aquí y lo que hacemos es trabajarlo, cortarlo y transformarlo en cosas útiles para el huerto […]. Aquí un buen ejemplo de este huerto es que prácticamente todo está hecho con cosas recicladas. ¿Cuánto hemos gastado en siete meses? Prácticamente nada. No necesitamos un presupuesto de cincuenta mil euros para que, prácticamente, se vean los resultados. La compostera a mí me costó una hora de trabajo, nada más…y a gusto…y sin dinero”. 36

Finalment, la implementació i els beneficis objectius dels processos de reciclatge posen al descobert les contradiccions inherents al sistema institucional de recollida de les deixalles, i les seves ambigüitats administratives: “Posem el exemple dels fems: [...] això antigament estava ben gestionat a nivell de que el pagès que portava l’aliment pels cavalls se’n duia als fems i els feia servir per integrar-ho en l’hort que generava aquest aliment. Amb la nova regularització de les deixalles... aquest cercle tancat sobra, i en compte de tenir un be d’una dinàmica tancada que s’aprofita, tenim un espai més per gestionarho i demandar-li a una empresa externa que ens ho faci servir”.37

Quedant-se

al

marge

de

les

normatives en matèria ambiental promogudes per les institucions, i lluny

de

d’ordenació normativitzada

qualsevol

model

reglada establerta

i per

l’urbanisme oficial, els hort urbans comunitaris integren en la pròpia conformació

física

totes

les

relacions socioculturals associades La compostadora autoconstruïda a l'Hort de Vallcarca o associables al seu principi més

mitjançant el reciclatge de palets (Imatge 0103).

important: procurar que tot sigui reciclat, sustentable i reproduïble. Com veurem en el proper apartat, aquest món multicolor i residual, fet de relacions i experiències immediates, no és fàcil d’ordenar, de regular, de controlar per part de les institucions. 35

Extracte de l’entrevista 011, realitzada a l’Hort Bé. Extracte de l’entrevista 010, realitzada a l’Hort de Vallcarca. 37 Extracte de l’entrevista 003, realitzada a l’Hort Pienc. 36

24

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

L’únic ordre que hi ha es de caire relacional, produït activament i mantingut viu gràcies a les practiques ecològiques i socioculturals que es despleguen dia després de dia amb la passió i l'esforç dels seus promotors. En definitiva, el valor ambiental dels horts comunitaris es troba en l’afecte i la determinació amb que els seus usuaris aconsegueixen la sostenibilitat del seu sistema de producció agrícola a nivell integral, es a dir, constituir-se com un agrosistema social, ecològic i econòmicament sostenible pel que fa als diferents recursos ambientals, materials, econòmics i humans que necessita per autoreproduir-se a la ciutat contemporània. VALOR SOCIAL:

El gran valor ambiental dels horts urbans comunitaris revela clarament que la organització tècnica, física i econòmica dels mateixos, a banda de la utilitat funcional vinculada a la producció hortícola, es vincula a uns ideals específics de comunitat i de societat. A partir d’això, es fa necessari considerar els horts comunitaris no només com a espais ecològics i naturals, llocs de creació i trobada on aprendre i practicar tècniques tradicionals de cultiu, reciclatge o intercanvi, sinó també com a espais espontanis de l’apropiació i l’autogestió comunitàries dins d'un entramat urbà cada cop més urbanitzat, compacte i regulat. Cada cop més sovint – i potenciat per les condicions de precarietat social generades en una època de recessió econòmica filla d’una crisi de l’alta finança capitalista - s'engeguen projectes socials d’autogestió que produeixen horts urbans comunitaris com a espais on recuperar el saber sobre l'origen del menjar, la tradició agrícola, les tècniques de cultiu, i també la possibilitat de creació de contextos de veïnat que reforcen les relacions socials a traves de l’ajuda recíproca, l’aprenentatge i la transmissió de les arts del saber fer. En altres termes, aquests projectes comunitaris constituïen espais socials i culturals on s’espleten practiques de producció de la mateixa vida urbana produint obres i relacions socials (Lefebvre, 1974) que garanteixen allò que Michael de Certau (2000) va anomenar l’invention du quotidien. El conjunt d’aquestes practiques constituiria el propi valor social dels horts comunitaris, que es reflecteix – explícitament o implícitament en els significats socials i polítics que aquests espais tenen per aquelles persones que els organitzen i mantenen. A partir de l’anàlisi d’aquests significats, s’ha tornat indispensable entendre el propi procés de creació i expansió dels horts comunitaris com a un fenomen de resistència urbana en contra de les lògiques neoliberals que 25

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

determinen la manera de fer i viure la ciutat contemporània. No es tracta només de resistir a aquestes lògiques mitjançant d’una lluita dirigida a convertir la quotidianitat consumista en productora, tant de cultius com de cultura popular, sinó de una lluita molt més amplia per i per a la ciutat mateixa. El valor social dels horts comunitaris, de fet, es pot entendre realment només si ho analitzem en relació al context on aquests espais es generen i tenen literalment lloc, es a dir en relació a la ciutat i al seu element constitutiu: el conflicte (Park & Burgess, 1925). A partir d’aquestes argumentacions, creiem que el valor social dels horts urbans comunitaris de Barcelona està determinat per l’existència de una sèrie de característiques no observables als horts urbans municipals, i que alhora defineixen les diferencies substancials que una tipologia presenta de manera transversal en comparació amb l’altra. Pel que fa als 7 horts comunitaris analitzats, els elements que constitueixen aquestes característiques es trobarien en els següents aspectes principals: 1) la presencia d’objectius comuns, 2) l’aglutinació veïnal, 3) la espontaneïtat i informalitat relacional, 4) l’heterogeneïtat sociocultural i l’assemblearisme, 5) l’apoderament personal i col·lectiu, 6) l’apropiació espacial. Tot i que el conjunt de raons que porten a la creació d'un hort comunitari pugui diferir d’un

a

l’altre,

aquelles

motivacions que sustenten la seva presència al territori urbà semblen confluir cap finalitats i objectius idèntics. Es cert que aquests objectius, siguin de caire social, ambiental, lúdic, etc., es declinen diferentment Dues veïnes de diferents edats s'apropen a veure l'Hort de en relació al context històric,

Vallcarca (Imatge 079).

polític i econòmic que caracteritza els respectius barris que acullen un hort comunitari, però en general les finalitats explicites d’aquests espais oscil·len de l’autoconsum i l’autoproducció a l’oci i la voluntat de mantenir el contacte amb la natura. Lligat a això, hi troben també un altre objectiu que potser sigui el més implícit i importat: la idea de “fer barri”. Es a dir, de trobar-se, parlar, i relacionar-se entre veïnes i veïns en un espai urbà que afavoreix una aglutinació veïnal molt potent i activa: 26

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

“[Los objetivos y finalidades sociales del huerto] nunca son tan explícitos, pienso yo, son más bien implícitos… como la idea de integrar, integrar en un espacio hecho de encuentro, un espacio para relacionarse de otra manera, para generar una cultura más colaborativa, para favorecer la convivencia… esto a nivel social, no a nivel político, pero creo que siempre tiene esta finalidad… que el huerto en sí es un medio para alcanzar este objetivo de fondo que sea… un barrio más cohesionado, más solidario, …con más voz también frente… frente al mercado, frente a la política… algo que sea capaz de movilizarse por sus propios objetivos, …sea capaz de ponerse en acción, que despierte”.38

Tal com suggereix la opinió d’aquesta informat de l’Hortet del Forat, el poder d’un hort comunitari consisteix en engegar tot un conjunt d’energies i voluntats individuals que es troben al barri per fer-les convergir cap objectius comunes. La importància d’aquesta idea de cohesió social, que es genera a traves de l’entusiasme col·lectiu i es manté activa gràcies a les relacions d’ajuda mútua i la solidaritat, ens la confirmen, entre altres, també els testimoniatges recollits a l’Hort del Xino i a l’Hort Indignat del Poblenou: “Los que vienen aquí aportan un poco de entusiasmo y de energía. Cada uno tiene sus motivos para venir al huerto. Como colectivo lo que tiene que generar es cierto entusiasmo, ciertas propuestas que sean activas, porqué sino es un sitio muy fácil para venir y contar muchas penas. Es un sitio que no te pide nada, solo te pide que le pongas entusiasmo sino es fácil que el colectivo se venga abajo”.39 “Es un espacio de solidaridad, espacio de ayuda mutua, espacio de conocimiento, y espacio de amistad entre la gente que formamos parte de esto y que nos vamos conociendo. Las diferentes formas de vivir que puede haber, aquí empiezan a disolverse… No sé si tiene mucho que ver con el tema de la tierra: el hecho de que tú ves crecer en armonía cosas que has ido plantando así pequeñitas y se han ido desarrollando y hasta que no den fruto y tal,…y no te pide nada a cambio. Y esto es un ejemplo de la manera de vivir y hacerlo”. 40

És interessant notar com en aquests

dos

diferents

testimoniatges,

ambdós

informants hagin remarcat de forma explicita el fet que l’hort comunitari

del

que

parlen

respectivament es percep com a un espai "que no et demana res a canvi",

sinó

una

mica

d’entusiasme personal i, com Un cartell a l’Hortet del Forat que expressa la voluntat de cuidar de l’espai on es troba l’hort (Imatge 074). vérem en altres ocasions, d'afecte 38

Extracte de l’entrevista 006, realitzada a l’Hortet del Forat. Extracte de l’entrevista 008, realitzada a l’Hort del Xino. 40 Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort Indignat del Poblenou. 39

27

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

i de cura del propi espai urbà del barri. Dir que l’hort “no et demana res a canvi” significa que l'ús i la practica del seu espai físic i social no requereixen als seus usuaris cap criteri ni condició especifica per accedir-hi. L’absència d’una especificitat implica l’absència d’una formalitat. Es a dir, aquests espais es regeixen per les seves pròpies lleis, que son implícites: les de la informalitat i la espontaneïtat de les relacions socials que s’hi generen. Com senyalava l’informant de l’Hort Indignat del Poblenou, aquestes lleis fan sí que dins de l’hort les possibles diferencies entre els seus usuaris “es dissolguin”. Els principis de la informalitat i espontaneïtat que caracteritzen de forma substancial els horts comunitaris, es poden entendre a fons només a traves de la comparació d’aquests amb la normativa que regula l’accés i l’ús dels horts municipals: “Pel que jo se, els horts municipals estan dirigits bàsicament a una població que es la gent major de 65 anys, persones jubilats, i llavors clar...això exclou molta... una gran part de la població, no? ...que també pot tenir interès en participar en fer un hort... Llavors aquí, pues, ...son gents de diferents edats, des de la nena de 6 anys fins a la gent més gran... i entren i surtin quan..., o sigui que la gent pot entrar i sortir sense que li demanin el carnet de... quina edat te, no?”.41

Un dels principals aspectes que diferencia amplament les dues tipologies d’horts urbans és la pròpia presencia d’una normativa formal que estableix quines persones poden o no poden tenir accés als horts municipals. Un aspecte que, com diu el informant de l’Hort Pienc, acaba per excloure gran part de la població que pot tenir interès en participar i gaudir de les possibilitat que ofereix un hort urbà al seu barri. Es tracta de una limitació que no Un cartell de benvinguda a l’entrade de l`Hort Indignat trobem en ningú dels horts comunitaris

del Poblenou (Imatge 0133).

presents a la ciutat, on domina l’imperatiu de l’obertura i la benvinguda generalitzada. En aquest sentit, és interessant saber que tots els horts comunitaris analitzats, i sobretot aquelles que no són molt visibles des de l’exterior, no deixen mai de buscar visibilitat cap al seus barris. L’obertura i la informalitat que vehicula la presencia de l’Hortet del Forat, per exemple, que gaudeix de una gran visibilitat dins de la plaça central del seu

41

Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc.

28

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

barri, permeten que la gent que ve l’hort des de fora, passejant pel carrer, s’interessi pel que està passant al seu interior i hi entri sense ningú compromís: “Yo creo que aquí, la gracia que tiene [es] como esta plaza congrega tanta gente, sobre todo por la tarde […] que espontáneamente los niños se acercan y entran, muchos, porque pasan solos los niños que viven por aquí. Como que los padres los arrojan… los mandan a jugar por la plaza, y entonces el huerto también les llama la atención y empiezan a entrar, y… […] es muy normal que los niños entren y que empiecen a acompañarte. Y entonces tú allí vas haciendo una especie de taller informal de educación ambiental. Además de los formales, están estas instancias de encuentro que son informales, que son quizá mucho más potentes incluso, que se dan tanto prácticas cotidianas del cuidado del espacio, del cuidado de la apropiación del espacio al final”.42

L’espontaneïtat que regula i defineix les relacions socials dins dels horts comunitaris dona una visió mes orgànica de l’ample ventall de funcions que els mateixos ofereixen com a espai social als respectius barris. Al mateix temps, aquesta visió ajuda a difondre pels imaginaris ciutadans les realitats dels horts comunitaris com a exemple i alternativa possibles: “Me gustaría que el huerto se mantenga, que funcione como funciona y que crezca… conseguir más gente cada vez y cubrir todos los turnos para aprovechar mucho más y abrir mucho más al barrio, y a todo el mundo, vaya, que lo sepa usar con un poco de cariño y tal. Después lo interesante sería que no fuera sólo esto un gueto, sino que se extendiera y provocara mucho más huertos por allí, o que no provocara sino colaborar nosotros con otros huertos y que sean un modelo para extender a toda la ciudad, no para quedarse como un reducto que, quizá, no sirven para nada. Pero sobre todo eso que siga abriéndose a la gente y se mantenga, y que lo acaben queriendo los vecinos, ¿no? …para que se pueda mantener el espacio”.43

No és casual que cadascú dels horts comunitaris de la ciutat es concebi per part dels seus usuaris com un espai “per a tothom”, que funciona com un lloc de producció i relació socials entre veïns i veïnes de diferents edat, gènere i formació social i política. El nostres informants de l’Hort Indignat del Poblenou descriuen de forma immillorable aquesta peculiar heterogeneïtat que caracteritza els horts comunitaris: “Nosotros sentimos que en los huertos pueden venir variedades de personas, de todas edades, de gente joven, mediana, chavales, jubilados, hombre, mujer, personas con sillas de ruedas …todos pueden ponerse a trabajar y hacerlo bien”.44

Aquest tipus de reivindicació la podem trobar repartida per tots els horts comunitaris de Barcelona, on els seus usuaris reclamen que tota la gent de qualsevol lloc, gènere i edat interessada en l’oferta tant ambiental com social que donen aquests espais hi pugui tenir lliure accés, ja que no es tracta d'una oportunitat reservada per a un exclusiu grup de persones com passa en el cas dels horts municipals.

42

Extracte de l’entrevista 007, realitzada a l’Hortet del Forat. Extracte de l’entrevista 017, realitzada a l’Hort Sec. 44 Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort Indignat de Poblenou. 43

29

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

Com hem esmentat abans, l’Ajuntament de Barcelona, a través

del

departament

de

Medi Ambient, treballa des del 1996 per regular i controlar els horts municipals presents a cada districte de la ciutat. A la pàgina web de l'Ajuntament, el projecte

s'anuncia

com

“participatiu”, importància

a

donant al

gran

valor El cultiu d'hortalisses com a practica compartida a l'Hort de

social per els seus participants i

Vallcarca (Imatge 085).

per a l'intercanvi entre generacions pel que fa a la possibilitat de l'educació mediambiental que es pot oferir a la canalla. Així mateix, es promociona l'alt valor ambiental que els hort municipals tindrien a la ciutat, “ja que esdevenen nous espais verds públics en els quals l'horta és la protagonista”.45 Malgrat això, hem comprovat que aquesta tipologia d’horts s'adreça únicament a gent gran i empadronada al districte on hi ha l'hort, i es basa en una rígida normativa que preveu la imposició de pautes d’organització i gestió formalitzats a nivell espacial i temporal: “Els horts municipals tenen... donen una parcel·la individual a una persona que cuida d’aquella parcel·la, i et la donen per 5 anys, et la deixen a l’ús per 5 anys... i no pot sortir d’allà... i aquí en canvi l’hort es de totes les persones que venim i el cuidem entre tothom, no? ...i no se quant dura això però ja portem dos anys i durarà fins que no ens cansem dels horts urbans perquè ja tenim altres coses, no se... però no hi ha un límit en el temps, no? Son... diferencies ...o sigui... substancials, les diferents maneres de plantejar les coses, tots dues tipus es diuen horts però són diferents”.46 “Hay diferencias entre un huerto comunitario y el huerto, por ejemplo, que está administrado por el Ayuntamiento… huertos que pertenecen a Parcs i Jardins, me parece, que gestiona este tipo de huertos, y… lo hacen para personas jubiladas básicamente… y con un tiempo, o sea que puedes estar 5 años y a los 5 años tienes que marchar y… dejar ese sitio a otro. Entonces nosotros, desde aquí del Huerto Indignado, no compartimos esa idea porque… es una gran diferencia… tienen un carácter individualista, de propiedad privada, por un periodo de tiempo este espacio te pertenece y está cercado, con acceso restringido… no es un espacio para todos, es un espacio sólo para el que fue beneficiado con esta situación”.47

Per als nostres informants, la prohibició de l’accés als joves i adults menors de 65 anys, la parcel·lització individual, l’ús restringit en el temps i la falta d’autogestió de l’espai, 45

Vegeu: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/. Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. 47 Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort Indignat de Poblenou. 46

30

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

representen elements que creen individualitat i competitivitat, i produeixen forts processos d’homogeneïtat dins dels horts municipals. La suposada finalitat de bé col·lectiu i el valor social que des de l’Ajuntament es pretén conferir a aquests horts queden com un concepte confinat dins de la seva pròpia ambigüitat, ja que representen mines de saber tradicional atrapat dins de les tanques que les delimiten. En altres termes, la manca d’un sentiment de col·lectivitat i d’una participació realment heterogènia i transgeneracional dins dels horts municipals implica que la seva potencial producció sociocultural difícilment es pugui transmetre al conjunt de la societat, perquè tant les seves finalitats com la seva gestió no contemplen el desenvolupament d’una pràctica quotidiana compartida: “Durante 5 años esta persona, pues… puede sentirse a gusto allí, pero no comparte con otras personas, bueno… solamente la cosa del huerto, ¿no?, …pero no en el sentido que nosotros planteamos, que tu entras aquí y tienes una manera de hacer las cosas […]. Pues eres una personas que te vas allí a dedicarle tus horas al huerto, y te vas pá casa… y a la hora de las cosechas te recoges tus cosas y ya […], ésta la diferencia entre huertos okupados, que le das un uso social, al huerto que es administrado desde la altura, mandado, con un reglamento y con una serie de limitaciones […]. La otra cara de la moneda es lo que tenemos aquí, ¿no? …la apertura que tenemos, que no hay nadie fijo aquí todo el tiempo sino que cuando tiene otra cosa, o se traslada de sitio, este sitio es ocupado por otra persona que está en lista de espera”.48

A banda d’aquestes limitacions objectives, els horts municipals presentarien aspectes profundament contradictoris en relació amb el suposat “valor ambiental” que les institucions atribuïen als mateixos per justificar la seva presencia a la ciutat. Segon un informant de l’Hort de Vallcarca, semblaria que alguns dels horts municipals del barri presenten una infraestructura innecessària, o sigui que no contemplen una estratègia de sostenibilitat que reprodueix els recursos materials mitjançant el reciclatge: “Yo el único que he visitado es aquí, los huertos del Turull, que son municipales. Entré, o sea, entré porqué me colé, porqué la puerta está cerrada, o sea, si no tienes la llave no puedes entrar…pero bueno…salté y, dije, voy a ver qué pasa aquí. La diferencia que vi, o sea la infraestructura es bestial: hay muchísimo dinero invertido y no se bien para qué. De huertos que se estuvieran trabajando…yo vi…que se…si hay quince huertos…había tres. Había cosas plantadas, pero de dedicación tampoco se le veía. Y la infraestructura bestial. Por ejemplo cada huerto tenía una compostera,…me acuerdo que Oscar lo estuvo mirando, valía trecientos euros…y aquí lo hemos hecho con pales reciclados”.49

Si analitzem aquest aspecte des de la perspectiva ambiental seguida pels horts comunitaris – on el concepte d’ecologia s’entén a partir d’un enfocament holístic a l’agricultura urbana que minimitza o anul·la els recursos econòmics i materials –, obtindrem un exemple de com els horts municipals tendeixen a no complir amb els 48 49

Ídem. Extracte de l’entrevista 010, realitzada a l’Hort de Vallcarca.

31

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

criteris mínims de sostenibilitat que fonamenten un real valor ambiental. Aquesta important contradicció, conjuntament a un tipus d’organització que reglamenta la restricció de l'accés només per a un determinat sector de la població i la concessió de una parcel·la individual limitada a 5 anys, pot arribar a generar un gran dilema també per als propis usuaris dels horts municipals. Al barri del Raval per exemple, hi ha constància de que alguns veïns, al terminar els 5 anys de concessió de la parcel·la que tenien assignada a l’hort municipal del carrer San Pau, es van traslladar directament a l’Hort del Xino. No es casual que hi hagi ocasions en que el trasllat a un hort comunitari es dona amb tota la família: “Lázaro era un abuelo de aquí de toda la vida, que se ve que tuvo una parcelita en el huerto de aquí de San Pau, de la Xarxa d’Horts. Tuvo su parcelita durante cinco años y bueno, se le acabó. […] Era parte de su vidilla, de jubilado y de todo. Empezó a venir por aquí, y está su nieta que tiene varios hijos…vienen en familia. En el otro huerto habían problemas, porqué en el otro huerto las familias no pueden participar directamente de la actividad. Está cerrado para jubilados y jubiladas”.50

En definitiva, la formalitat que domina l’organització

dels

horts

municipals

defineix les contradiccions, i alhora les limitacions, del valor social que aquests Espai organitzat com a àrea per a nens i nenes a l'Hort de Vallcarca (Imatge 0091).

espais podrien tenir a la ciutat. Però també perjudica la espontaneïtat de les

relacions entre els seus usuaris, i no permet aconseguir l’ampla heterogeneïtat que singularitza la diferenciació relacional dels horts comunitaris, on es pot trobar qualsevol tipus de persona que tingui ganes d’aprendre i compartir experiències sempre diferents. Moltes vegades, per exemple, la gent que es troba a un hort comunitari no ve exclusivament del mon de l’agricultura, sinó de interesses diferenciats relacionats amb la musica, la sociologia, l’art en general, l’educació, etc. Aquest aspecte permet que les temàtiques mes pròpies de l’ecologia poden solapar-se amb moltes més qüestions socials, generant nous interesses i dinamitzant la diversitat de les relacions que s´hi donen:

50

Extracte de l’entrevista 004, realitzada a l’Hort del Xino.

32

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

“Creo que los huertos, por lo menos aquí en el Xino, engloban gente con intereses muy diversos. Por ejemplo yo de agricultura no tenía mucho interés, pero me interesaba mucho el aspecto social de este lugar, del como poder colaborar con mis conocimientos en un espacio en que creo, …y creo que es positivo. Hay gente con muchos intereses diversos que también hace que sea más enriquecedor”.51

En aquest sentit, els horts comunitaris representen espais polivalents a nivell social, cultural i educatiu, que es mantenen constantment actius gràcies a practiques comunitàries que traspassen les diferencies, fomenten la transversalitat generacional i de gènere i reforcen els vincles socials en contexts de veïnat. Lluny de córrer el risc de l'homogeneïtat, els usuaris dels horts comunitaris saben fer confluir tota la seva heterogeneïtat en un únic espai que es percep com col·lectiu i s’articula següent un sens fi d’idees diferents i d’usos i creacions de l’espai sempre variades i possibles: “Aquí no venimos a hacer una cosa. Aquí venimos a hacer muchas o nada. Potencialmente se puede hacer de todo. Un día conversando con Renan…se le ocurre hacer por primera vez un horno de barro, que él había visto en Bolivia hacer muchos, pero nunca lo había hecho…hasta…no sé, yo que tenía la ilusión de volver a vivir una tómbola…eso no se puede hacer en cualquier parte”.52

Fomentant l'aprenentatge col·lectiu i l’intercanvi comunitari d’experiències, els horts comunitaris es configuren com a un laboratori constant i ric de potencialitats per a la producció tant material com cultural de la comunitat. Aquests espais no es redueixen només al cultiu d’hortalisses o al desenvolupament dels tallers o dels menjars populars, sinó que tenen la finalitat de difondre al propi barri un model de vida més sostenible i equilibrat des de un punt de vista ambiental i social: “El repte més gran per nosaltres era com fer que la gent que en principi no compartia les nostres formes de treballar i de organitzarnos... fer-li entendre que aquesta era una bona manera de organitzar-se, explicant-li... i que El forn de fang autoconstruït a l’Hort del Xino sentís que era així... una bona manera de (Imatge 0053). treballar. I quan et dic d’aquesta gent gran que [...] ve del món del camp i que havia 51 52

Ídem. Ídem.

33

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

tingut la seva horta als marges del riu o no se que... tota aquesta gent d’hort en sabia molt, però de relacionar-se entre elles i de deixar de competir i de ...produir al màxim, i tot això... d’això no en sap, no? I llavors teníem molta voluntat de veure que es podia fer”.53

Aquesta manera d’organitzar-se de que ens parla el nostre informant del Hort Bé, basada en l’autogestió i feta de relacionalitat, es basa en l’idea compartida de fer part d’una col·lectivitat que s’autoregula mitjançant el principis constitutius de l’assemblearisme. Als horts comunitaris, de fet, una de les maneres de prendre decisions a nivell col·lectiu és l'assemblea, però aquesta només representa una de les instàncies possibles ja que també n’hi ha altres que es donen de manera més informal. L’assemblea ofereix les ocasions millors per debatre una proposta, aprovar una idea o engegar un projecte, però també constitueix el lloc idoni per solucionar problemes i buidar inquietuds. Tot això es realitza a traves del diàleg recíproc, és a dir simplement parlant entre els diferents membres de l’hort per tal d’arribar a una solució comuna: “Dins de l’hort, la manera de solucionar els problemes es parlar-ho tot plegats i intentar que ningú vagi a la seva i tampoc imposar un punt de vista, no? Intentar parlar-ho i arribar a un acord, parlarho expressant els diferents punts de vista i arribar a una solució comuna. L’hort es de tothom i intentem que les decisions les prenem entre tothom”. 54

Segons els nostres informants, l’assemblea és la eina més important que posseeix qualsevol hort comunitari per tal de transformar tota potencialitat individual en col·lectiva. Aquest dispositiu de transformació suposa la elaboració del concepte de democràcia, enforteix l’idea de comunitat i produeix un sentiment de pertinença i defensa del espai: “Por ejemplo las decisiones…la manera de… ¡el ejercicio de la democracia! […] que podemos tener un proceso de deliberación, de debate, de discusión y de toma de decisión entre los que vamos a estar involucrados en el barrio de aquí… o sea que no venga una persona externa a regular lo que tiene que ocurrir en tu espacio y en tu territorio”.55

Tal com posa en evidència la nostra informant de l’Hortet del Forat, l'assemblea genera la participació activa de la gent del barri, i no només dels seus usuaris. A diferència del que passa als horts municipals, aquesta promiscuïtat participativa possibilita que les problemàtiques del propi barri traspassin simbòlicament els limitis físics d'un hort comunitari: “Mediante el asamblea puedes hablar libremente de cosas que pasan en el barrio, no solamente en el huerto… hay veces en que se transmiten cosas del barrio y… en esos sitios del Ayuntamiento

53

Extracte de l’entrevista 012, realitzada a l’Hort Bé. Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. 55 Extracte de l’entrevista 007, realitzada a l’Hortet del Forat. 54

34

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

[los huertos municipales] este tipo de cosas no se suelen plantear porque no… hacen la asamblea, no funcionan como asamblea, ni funcionan tampoco…como autogestionarios”.56

L’informant de l’Hort Indignat del Poblenou ens indica que, una vegada més, els límits establerts per la formalitat dels horts municipals determinen les dificultats de les institucions per oferir un model de participació actiu i real a la col·lectivitat. És justament a través de la reflexió sobre aquest aspecte, i fent un paral·lelisme molt interessant entre el Consell de Barri del Fort Pienc i l’Hort Pienc, que un informant d’aquest hort comunitari detecta la manca d’una participació ciutadana real pel que fa al procés de la presa de decisions per part de les institucions: “El Consell de Barri i l’hort son espais molt diferents, no? El Consell de Barri es: l’Ajuntament posa les qüestions que et dona el barri en una direcció, i després les persones de aquell barri reclamen els seus punts de vista en un altra direcció, i aquí s’acaba el tema, no? No hi ha un aclariment de punts de vista i intentar arribar a un acord [...], jo ho veig com a la manera que te l’Ajuntament de explicar-se i de rebre una mica de feedback, però no hi ha una participació ciutadana real. Algú dins de l’Ajuntament diu que es fa i no es fa i... no hi ha una negociació, un debat”.57

En els testimoniatges d'altres informants, la reivindicació per a una participació ciutadana real es fa encara més incisiva i reveladora. Seguint el mateix paral·lelisme que acabem de veure, entre horts comunitaris i institucions, la nostra informant de l’Hortet del Forat marca una distinció molt suggeridora entre dos models de presa de decisions, un vertical i un altre horitzontal: “La empresa que está subcontratada por el Ayuntamiento es la que gestiona el Casal,…significa que es la que planifica las actividades... pero no diría yo que la planifique tan unilateralmente porque sí hay un… el Casal funciona porque hay grupos, entidades o personas que a título individual ofrecen cierto servicio o ciertas actividades, y entonces van y se la ofrecen a la oficina de esta empresa… y esta empresa ve si las puede incorporar en la programación de actividades del Casal. A mi juicio faltaría una instancia colectiva, como de… o bien de asamblea, no sé, una figura parecida, donde se tomaran las decisiones en conjunto, en colectivo… porque hasta el momento esto es sólo algo como bilateral de oferta-demanda de servicios culturales… es como que se limita un poco a esto. No hay una instancia […] que sea una instancia colectiva y desde el barrio, no intermediada, para que se tomen esas decisiones comunes. Hay gente que no le ve la diferencia, claro… no perciben que… […] la diferencia en quien lidera, quien prescribe la agenda, como se articulan los actores, que canales existen para poder participar… le da lo mismo, es un tema de poder […] que queda concentrado en cierta instancias o… que es vertical o horizontal”. 58

Segons la informant, la planificació de les activitats desenvolupades en el Casal del Barri de Sant Pere seguiria un model decisional de caire vertical, és a dir, des de les institucions cap al barri. Encara que es doni de forma bilateral i procuri acollir l’oferta individual per cobrir una demanda que es presumeix col·lectiva, aquest model no deixa 56

Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort del Poblenou. Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. 58 Extracte de l’entrevista 006, realitzada a l’Hortet del Forat. 57

35

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

de donar veu a unes necessitats mitjançades i filtrades pel voler institucional. En contraposició amb aquesta verticalitat institucional i institucionalitzadora, la informant subratlla implícitament el potencial valor de l’assemblearisme als horts comunitaris com un model alternatiu estructurat horitzontalment, on la presa de decisions va des del barri cap al barri. Aquesta mateixa preocupació cap a la tendència de les institucions de controlar, mitjançar, regular i uniformar tot tipus de iniciativa ciutadana que ve des de baix la podem trobar també en les paraules d’un informant de l’Hort Bé: “No se... actualment per fer qualsevol cosa hi ha d’haver una persona responsable o una entitat que t’empari jurídicament per fer aquella cosa, per tal que s’hi passa alguna cosa es pugui expressar una responsabilitat cap algú contret. Aquesta forma d’organització talla les ales, i a mi no m’agrada gens [...] I aleshores, pues que fa la gent? ...la gent te un cuc a dintre i la gent s’organitza d’altres maneres. El que passa es... la inquietud, no? ...que a mi a vegades em ve, com podem expandir això, i que aquests canvis socials que s’estan donant es duguin de forma més massiva?”.59

Un cartell en contra de la "uniformitat" a l'Hort de Vallcarca (Imatge 0097).

Es interessant notar com, de cara a la realitat administrativa que acaben de descriure els nostres informants, l’alternativa possible sembla ser només una: l’autogestió. Com apuntava la informant de l’Hortet del Forat, es tracta de “un tema de poder”, en la mesura que aquest quedi centralitzat i jerarquitzat en mans institucionals, o bé que la gent comenci a apoderar-se d'ell. Quan la iniciativa col·lectiva tendeix a ser responsabilitzada, o sigui normativitzada i, per extensió, homogeneïtzada per un control institucional que “talla les ales”, llavors “la gent s’organitza d’altres formes”. Com hem 59

Extracte de l’entrevista 012, realitzada a l’Hort Bé.

36

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

comprovat en el cas dels horts comunitaris, aquestes formes d’organització alternativa responen a la emergència i la necessitat d’engegar projectes comunitaris basats en la immediatesa de les relacions i de la presa de decisions. Es tracta de projectes socials que no tenen que ser entesos necessàriament com una mera expressió d’anarquia col·lectiva en contra dels poders institucionals, sinó como una forma inevitable de resistència social que es posa al marge d’aquests poders i que prescindeix sistemàticament d’ells. En aquesta direcció, un dels principals elements que constitueixen el valor social dels horts comunitaris es justament el concepte d’apoderament, entès tant a nivell personal com col·lectiu: “El valor principal dels horts comunitaris es l’apoderament personal, està claríssim! ...no se perquè, però a vegades tenim la sensació que no som capaços ...i projectes així ens demostrem que amb ganes i energia... sense diners, sense espais, sense coneixements, només amb ganes i energies i comunitat es poden fer un muntó de coses. Aleshores, potser per mi el valor més important d’un hort urbà comunitari o de qualsevol projecte autogestionat que es dugui a terme... l’apoderament personal i col·lectiu, claríssim”.60

En altres paraules, als horts comunitaris l'apoderament es configuraria com un ample procés de caràcter social on, mitjançant el lideratge col·lectiu, l’idea de comunitat, l’assemblearisme i la practica de l’autogestió, els seus usuaris reemplacen l'estructura piramidal mecanicista per una més horitzontal. En aquesta estructura horitzontal, la participació real de tots i cadascun dels individus dins de l’hort comunitari formen part activa del control del mateix amb la finalitat de fomentar la riquesa i el potencial del seu capital humà, que posteriorment es veurà reflectit no solament en l'individu sinó també en la pròpia organització col·lectiva. Sens dubte, podem afirmar que aquestes argumentacions valen per a la gran majoria de horts comunitaris actualment presents al territori barceloní, però creiem que en aquells que han nascut més recentment a la ciutat aquesta visió va més enllà. En horts comunitaris com, per exemple, l’Hort Indignat del Poblenou i, sobretot, l’Hort de Vallcarca, el procés d'apoderament col·lectiu propicia que tant els seus usuaris com el seu respectiu veïnat incrementin el seu poder, es a dir, que accedeixin a l'ús i control dels recursos materials i simbòlics, guanyin influència i participin en el canvi social que es dona o es desitja donar al propi barri. En aquests dues horts comunitaris hem comprovat clarament com el fenomen de l’apoderament, a banda d’enfortir y preservar la identitat social dels barris on es troben, porta amb si també un procés pel qual les persones es conscienciïn dels seus propis drets, capacitats i interessos, i de com aquests es relacionen amb els interessos d'altres persones amb la 60

Ídem.

37

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

finalitat de participar des d'una posició més sòlida en la presa de decisions i estar en condicions d'influir en elles: “El barrio de Poblenou es un barrio muy humilde y la gente había perdido esto de un espacio de comunicación, y luego del movimiento del 15M la gente está haciendo nuevamente… se está dinamizando y…tratando de hacer una vida de barrio, de comunicación, de reencuentro que es complicado en una ciudad como Barcelona donde hay un tránsito… una ciudad que la han enfocado al turismo, es importante no perder esta identidad del barrio”. 61

Ara bé, considerant que la identitat d'una ciutat no es pot plantejar des de dalt, ni està caracteritzada només per la seva arquitectura material i formalitzada, creiem que la expansió dels horts comunitaris a Barcelona com a practica comunitària i autogestionada representa de manera paradigmàtica una part de la lluita de molts dels actuals moviments socials i polítics. Aquesta lluita naixeria en el si i en contra d'aquelles dinàmiques polítiques i econòmiques que tendeixen a excloure determinats col·lectius o grups socials de les possibilitats de construcció d’una ciutadania real i activa, entesa arran dels conceptes de participació i apoderament. Al llarg de les últimes dècades, aquests processos d'exclusió han estat aguditzats per violentes polítiques urbanístiques de cort classista, promogudes per fi de perpetuar determinades maneres de viure, pensar i habitar la ciutat en termes neoliberals. Es tracta, simplificant, d'aquelles formes de fer ciutat dirigides a plasmar les experiències subjectives dels usuaris de l'espai en termes d'obediència política i consum comercial formalitzat (Varela & Álvarez-Uría, 1989). Aquesta manera de concebre la ciutat acaba reproduint veritables pràctiques i representacions de la mateixa ciutat en si, on tot el que no produeix diners, com els horts comunitaris, no té cabuda alguna: “[El sistema capitalista] es excloent, el problema es que ens exclouen com a... com a.. o sigui, en el moment en que pensem a fer una estadística sobre que necessita una ciutat resultaria que s’està excloent tota aquesta part humana, no?... i part humana significa tot lo que no sigui diners... [...] i llavors clar, jo crec que l’Adjuntament necessita aquestes solucions que ven de part de la gent, i el mateix Adjuntament te problemes a la hora de absorbir-les perquè les lleis que s’han quedat per regular-les no permeten aquesta flexibilitat ni aquesta inserció, adaptació de recursos; al reves: son un problema. Doncs, des dels horts em sembla que estem anant a un punt molt... molt... important: que ja no estem demanant una cosa concreta, estem mirant una mica més al problema d’origen perquè realment aquestes coses es puguin donar, amb riquesa, no? ...que es puguin aprofitar. I això ja no es ...jardineria, això es cultura”.62

Dir “això ja no és jardineria, això es cultura” significa reivindicar el valor social dels horts urbans comunitaris de cara a l'actual lògica de mercat a la qual el poder polític ha sotmès la ciutat contemporània i el seu espai urbà. Això implica que el paper social i

61 62

Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort Indignat del Poblenou. Extracte de l’entrevista 003, realitzada a l’Hort Pienc.

38

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

polític que els horts comunitaris juguen en el desenvolupament dels actuals moviments de re-apropiació veïnal de l’espai públic és torna fonamental: “Fins ara la idea era estar feliç, treballar, consumir i ja esta, poca cosa més, no? [...] jo veig que, al cab i al fi, lo que estem fent es política. Diferents persones juntes per un objectiu en comú, portant un model de participació ciutadana actiu, fent barri i proponent el canvi social... reclamant el espai ciutadà, ...pensant com a grup”.63 “Parece como si de repente ha habido un conciencia social de que las cosas se pueden hacer diferentes. Para mí es un poco como si en el contexto urbano la gente está recuperando su derecho a la ciudad, a usarla y a que ‘es suya’, por una parte esto, por otra la concienciación del verde, de tener practicas más sanas, más saludables”.64 “Nosaltres tenim un espai a la ciutat, la nostra casa, però hi ha una part de la nostra casa que se’ns oblida i que es la part compartida, que es el carrer, es a dir tot el espai de intercanvi que hi ha fora del espai privat. Llavors que passa? Que això, que es super important i que aquí sempre ha estat necessari, o sigui una necessitat bàsica per a la supervivència de la gent, pues a la ciutat es va perdre, no? [..] Llavors passa que la gent es torna a apropiar-se de aquestes espais, els horts urbans, on no només pot crear el seu menjar sinó que s’educa, es troba i s’ho passa be [...] ...lo que hauria de passar a les places esta passant als horts”. 65

La comparació dels horts comunitaris amb les places de la ciutat no es casual, sinó extremadament representativa de la tendència amb que molts horts comunitaris reprodueixen simbòlica i físicament al seu espai interior l’idea de àgora – en el sentit etimològic del terme. Les reivindicacions que es generen als horts comunitaris, de fet, no només expressen la voluntat d'aprendre i conservar els coneixements per a una bona collita o de reproduir un ambient sostenible, sinó la emergència de reapropiar-se

d’espais

públics

on

practicar formes diferents de fer ciutat que

promouen

l’organització Dos exemples de com l'espai central de l'Hort Pienc

autogestionada i la gestió comunitària:

i de l'Hort Indignat del Poblenou reprodueix l'idea de plaça (Imatges 0036 i 0129).

63

Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. Extracte de l’entrevista 005, realitzada a l’Hort del Xino. 65 Extracte de l’entrevista 003, relitzada a l’Hort Pienc. 64

39

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

“Jo crec que cada hort en si te el valor de crear comunitat, de reapropiar-se de l’espai,... de reclamar-lo i fins i tot pues això, reapropiar-se de l’espai i de la ciutat... per als propis veïns i veïnes, de fer... de crear maneres de fer diferencies realitats d’autogestió i gestió comunitària. Jo crec que la ciutat esta dissenyada, i més Barcelona que esta de cara al turisme i... que es una postal pràcticament i cada cop privatitzen més els espais ...nomes cal veure que a la ciutat cada bar te la seva parcel·la de terrassa que esta a la vorera, no? ...i la vorera es l’espai per transitar que tenen els vianants, i ara ja hi ha llocs privatitzats [...], es la manera de veure com es pot treure amb el negoci el espai ciutadà, no?”.66

Parafrasejant les paraules del nostre informant de l’Hort Pienc, la raó de fons de cada hort urbà comunitari és resistir i lluitar en contra d'una lògica de poder generada i alimentada mitjançant un procés pel qual es produeixen meres plusvàlues. Aquest procés s'articula simbòlica i físicament amb l'espai urbà,67 que seria mobilitzat, regenerat i transformat per un urbanisme que pretén afinar-ho a les necessitats d'acumulació del capital (Rabinow 2003; Harvey, 1992). Per poder entendre millor aquest aspecte, és indispensable descartar la imatge d’allò social i d’allò econòmic com dues esferes exemptes la una de l'altra (Wolf, 1982), i començar a veure el propi espai urbà en termes de mer valor de canvi (Harvey, 1982 i 2007; Lefebvre, 1974). Es a dir, l’espai es torna una mercaderia molt valuosa a la mercè d'aquesta lògica neoliberal que s'articularia seguint un ordre espacial racionalitzador que anul·la tota relacionalitat (Weber, 2002). Necessitat imprescindible per a aquest ordre és configurar-se mitjançant una geografia del capital, és a dir, generar un paisatge físic creat a la seva pròpia imatge i semblança on puguin tenir literalment lloc els propòsits de producció i reproducció del sistema d'acumulació (Harvey, 1985; Martínez Veiga, 1991). L'espai urbà, llavors, ha de ser comprès com part integrant de tal geografia, com l'espai físic i simbòlic on aquesta pren forma i es reprodueix. El tipus d’urbanisme que ordena aquesta geografia seria el producte d’un conjunt de coneixements tècnics i retòriques inopinables per part de la col·lectivitat, organitzats per part d’instàncies de poder que confereixen a l'espai la mobilitat – entesa en termes econòmics - necessària per assegurar i mantenir la seva condició de mercaderia. Una condició que sempre més sovint s’aconsegueix ignorant sistemàticament la realitat social, històrica i cultural que constitueixen la identitat d’un

66

Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. Cal remarcar que el concepte de “espai urbà” ha d'entendre's a la llum d'un marc teòric que requeriria ser desenvolupat àmpliament. Per raons d'espai, ens limitarem ara a assenyalar que quan parlem d'espai urbà ens referim més pròpiament a un espai de la sociabilitat fet d'espontaneïtat i relacions (Lefebvre, 1976), entès com l'esfera on esdevé la vida social (Jacobs, 1973; Joseph, 1988) però també com a espai d'enfrontament i conflicte. Però sobretot com un espai concebut de manera globalitzadora: en les seves facetes interferents i interdependents d'espai de les relacions de producció i espai arquitectònic (Herin, 1988). 67

40

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

barri, i sense prendre en mínima consideració els elements que permeten la reproducció espacial de les relacions socials del seu veïnat: “Gente de la oficina viene a trabajar sus 8 o 10 horas, marchan pá sus casa y no tienen relación con el vecindario ni nada. Y esta es la propuesta del 22@: tener oficinas para que el empresario venga en coche, llegue, estacione, y se vaya… o sea, olvidando al barrio, olvidando el entorno. No es un proyecto que tiene en consideración a la gente, no la integra, no es un proyecto participativo, para nada. Por ejemplo, en este solar está previsto hacer planta baja y pisos, y parquin… con lo cual se iba a un tipo de vivienda para una clase pudiente, cualquiera no podía venir aquí, ¿no? …lo cual contrastaba con el resto del barrio de esta zona de por aquí que son viviendas más bien humildes, viviendas de trabajadores y trabajadoras. Y esto pues era crear aquí una isla de personas que normalmente no suelen integrarse con vecinos de al lado… son otro tipo de clase… un poco clase media pudiente”.68

Darrere del llenguatge tècnic i pericial de l'urbanisme neoliberal, s'oculta una retòrica indispensable per desplegar l'acció administrativa i el control racionalizador sobre l'espai mitjançant intervencions urbanístiques que es pretenen urbanes. Es tracta, en realitat, d'una eina indissolublement associada als processos de higienització i normativització dels individus, que es justifiquen a traves de discursos i representacions arbitraries de la col·lectivitat. Ens referim a aquella conceptualització idealitzada d'un “espai públic de qualitat” gratuïtament privat de tota estructuració jeràrquica, i on les institucions pretenen donar literalment lloc a qualsevol ideal de democràcia, civisme o ciutadania (Delgado, 2011). Aquesta retòrica obstinada pretendria revelar els suposats beneficis d’un espai harmònic, pacificat, sense conflicte; un espai on només cap la pau i la tranquil·litat d’unes relacions socialment estèrils, abstractes de qualsevol tipus de practica de dominació i control institucional. Es configuraria així un espai il·lusori que no contempla les inquietuds, les contradiccions i les necessitats dels seus usuaris, ni molt menys la conflictivitat i inquietud intrínseca a cada ciutat. Aquest tipus d’espai estaria concebut només per a una ciutadania obedient i passiva, que gaudiria de forma despreocupada d'una ciutat que consagra els seus carrers únicament a l'oci i al consum massiu.69 Avui dia, la suposada igualtat de relacions que implicaria aquest fantasmagòric concepte d'espai públic es veu desacreditada per una especulació immobiliària sense precedents històrics, un procés de gentrificació que s’apropa a la utopia social, i un control social estès sobre cada tipus de relació humana. L’evidencia d’això és la repressió de cada alternativa no només possible sinó propiciable, un domini 68

Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort Indignat de Poblenou. Aquesta noció de “espai públic” representa un concepte avui dia llargament estandarditzat que deu el seu succés a l'ús que d'ell han fet molts polítics, arquitectes i urbanistes de prestigi internacional al llarg de l'últim quart de segle. Per una visió critica del caràcter idealitzat que se li sol atribuir, vegeu, per exemple, Delgado (2011). 69

41

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

institucionalitzat de tota iniciativa col·lectiva, i una més àmplia explotació capitalista sense escrúpols de la vida humana en general. En una societat capitalista on la lluita de classes representa encara una realitat quotidiana innegable - malgrat tota temptativa d’invisibilitzar-la -, la practica i la representació idealitzada d'un espai públic com allò harmoniós, neutral, idíl·lic i lliure d'inquietud i agitació social arriba a ser una mera fal·làcia. A partir d'aquestes argumentacions, tot tipus d'espai públic – sempre que aquest existeixi realment – haurà de entendre's en primer lloc com un espai intrínsecament i inevitablement urbà, o sigui incessantment heterogeni i conflictiu; espai del moviment, del canvi i de la transformació social; sempre serà l'espai de, per, i per al conflicte (Garnier, 2006). En aquest sentit, els processos de creació i difusió de molts dels horts urbans comunitaris de Barcelona impliquen el reconeixement de l'existència d‘experiències col·lectives de l'espai, que engeguen l'elaboració de models d'apropiació espacial antagònics dirigits a trencar amb la dicotomia oci/consum per la que s’articula l’urbanisme neoliberal: “Yo creo que espacios como este rompen la dicotomía con que vivimos en la ciudad. Hoy día el espacio público está tan reglado que este tipo de iniciativas no se pueden llevar a cabo y es difícil conectarse con gente que te ayude a hacer esto posible. En espacio como este generalmente la gente está dispuesta a hacer esto, a romper ese esquema: trabajo, familia, consumo, ocio. Aquí hay un poco de todo y según las necesidades vitales de cada uno, uno se va adaptando. Creo que este es lo más bonito que tiene autogestionarse un espacio como este. Romper con la dicotomía perversa con que nos han vendido que tiene que ser la ciudad”.70 “La gent que vivim a la ciutat i no compartim aquesta visió, i que tenim inquietuds de fer vida comunitària i entendre la vida de una manera diferent en la que calen relaciones humanes i relaciones amb la natura... doncs... aquells que busquem aquesta relació necessitem espais que la ciutat per si no dona, no? La ciutat no els dona però sí que hi ha llocs on poder-ho fer, si no te’ls donen pues te’ls ha de crear. Jo crec que es aquesta la raó per la que la... el boom que hi ha hagut [...] o aquesta florida de horts que hi ha hagut últimament”.71

La falta d’espais a la ciutat, on poder relacionar-se realment i desenvolupar qualsevol projecte comunitari que s’escapi a lògiques espacials establerts des de dalt, porta automàticament a la necessitat de crear els mateixos des de baix, generant formulacions alternatives d’allò urbà. En aquest sentit, el fet que durant els últims anys s’hagi disparat la demanda d’horts comunitaris a Barcelona no es un fenomen casual, sinó que està relacionat amb l’àmplia disponibilitat de “espais buits”72 produïda pels processos de 70

Extracte de l’entrevista 004, realitzada a l’Hort del Xino. Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. 72 Amb aquesta expressió ens referim a la controvertida conceptualització que la lògica urbanística neoliberal fa d'aquells espais de la ciutat que no considera productius o rendibles en termes de mercat immobiliari. Un bo exemple d'això és l’anomenat Pla Buits (Pla Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social), un recent pla urbanístic promogut pel departament d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona sobre una vintena de solars de la ciutat; vegeu: http://w110.bcn.cat/portal/site/HabitatUrba/ 71

42

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

renovació urbanística de la ciutat. Aquests espais son sobretot solars públics o privats que en la majoria dels casos es troben totalment abandonats, configurant “intermedis territorials oblidats per la intervenció o a la seva espera, […] llocs amnèsics als quals la ciutat no ha arribat o dels quals s'ha retirat i que encarnen bé una representació física immillorable del buit absolut com a absoluta disponibilitat” (Delgado, 2003: 13-14).73 Aquesta “absoluta disponibilitat”, que els solars abandonats de la ciutat on solen néixer els horts comunitaris ofereixen a la col·lectivitat en tant que espais lliures de control social i d’una estructura urbanística formalitzada, funciona com a un catalitzador d’energies, idees

i

inquietuds

urbanes

que reclamen una possibilitat

real

d’autogestionar-se i relacionar-se: “Todos los talleres que salen son de gente que necesita espacios para poder llevar a cabo sus inquietudes, sus cosillas que quieren hacer. El hecho de abrir espacios para la colectividad es un poco la base del movimiento que llama ‘okupa’. Si el Ayuntamiento los cediera no habría necesidad de okupar, pero, coño,… ¡no nos los ceden! O sea, el pueblo tiene unos intereses y unas inquietudes, que por muchos que se les dice: oye, mira, quiero hacer esto… ¡No! O sea, burocracia que no te deja hacerlo. Entonces…bueno…la tierra es de todos, ¿no? El espacio es público, se supone. Aunque lo público acaba siendo privado, y en mano de cuatro que lo manejan, y no es realmente del público y del pueblo, que es lo que lo pide y que lo necesita. Si no nos lo dan, habrá que cogérnoslo […], y hacemos lo mismo que puede hacer un centro social por el barrio, por Barcelona, también. […] Ofrecemos cosas al barrio y a la sociedad que no se pueden ofrecer en otros espacios al aire libre. Ofrecer alternativas que el sistema o el Ayuntamiento tampoco te da y que la gente pide. Nosotros somos los primeros que lo piden, por eso estamos aquí”.74

Als horts comunitaris, l'espai deixa necessàriament de ser consumat i entès com una mercaderia estàtica atrapada en la seva forma arquitectònica, i comença a ser usat i viscut com un procés social intrínsecament dinàmic que es reprodueix mitjançant les relacions que s’hi donen al seu interior i es transmeten al seu exterior. Al llarg del desenvolupament d’aquest procés social, assistim a la configuració espontània d'un espai de la desobediència, conformat per usos no consentits de l’espai púbic que trastoquen de manera immediata les lògiques racionalitzadores de l'urbanisme neoliberal i les tecnologies institucionalitzades del control social. En altres paraules, l'espai físic i social que, literalment, ocupen els horts comunitaris a la ciutat contemporània pren vida mitjançant la reproducció ampliada de pràctiques i relacions socials que no només recolzen i reivindiquen l’emergència d’una forma alternativa de re-producció d’allò urbà, sinó que necessiten i exigeixen la seva re-apropiació espacial:

73 74

Traducció i cursives nostres. Extracte de l’entrevista 009, realitzada a l’Hort del Xino.

43

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

“Nuestra motivación, que surge del movimiento del 15M es reivindicar los espacios… los espacios urbanos… apropiarnos de ellos y… el lema es ‘solar abandonado, solar okupado’. Lo que pasa es que… bueno, en el Poblenou, aquí, hubo un plan urbanístico, el 22@ que surgió en épocas de bonanza, de vacas gordas, y claro… era para oficinas de alto standing, hoteles… y en este plan no se toma en consideración la gente del barrio. Se derrumbaron muchos edificios, de mucho tipo, fabricas… casi Part del solar on sorgeix l'Hort Indignat del Poblenou pensando en que se iban a hacer de oro, ¿no? ...con la especulación (Imatge 0110). que hubo en su momento y tal, y tras los años, resulta que ha venido la crisis del ladrillo y todo eso, y resulta que estos solares donde en teoría tenían que dar un fruto grande de negocios y de dinero… pues esto no es posible, con lo cual han quedado abandonados, en el sentido que no le dan vida a aquello… hay un propietario o varios, y empresas y bancos, que muchos de ellos son los propios bancos los dueños… pues resulta que [los solares] están muertos de risas. Los vallaron… lo primero que han hecho es derrumbar el edificio que había para que no sea ocupado…, por lo cual muchas personas que están en la calle no pueden entrar en estos sitios. Una de las cosas era esta, y el otro es dejarlo con escombros, porque muchos de estos edificios no los limpiaron siquiera. Sigue habiendo hierba de todo tipo, escombros, ratas […] y yo creo que las personas que estamos en el movimiento de… de bueno, de extender la cuestión de los huertos urbanos pues estamos en derecho de okupar un espacio que no tiene vida y nosotros cambiamos esto dándole vida, no deterioramos el sitio, al contrario lo enriquecemos, y los vecinos agradecen esto”. 75

Des d’un punt de vista simbòlic, mitjançant la creació d’horts comunitaris s'ocupen espais oblidats i abandonats de la ciutat per denunciar les pràctiques especulatives que caracteritzen un determinat tipus d’urbanisme. Però també per donar vida a espais que es consideren “morts” a traves de la seva transformació en llocs comunitaris i autogestionats per a la comunitat, que pot aprofitar dels seus valors ambientals i socials recuperant una forma que històricament s’ha demostrat possible de viure i habitar la ciutat: “Es un enriquecimiento para la ciudad que haya estos espacios de convivencia, e incluso de pacifismo también… ya que no se plantean cosas violenta dentro de éstos… quizá la violencia se pueda ver por la okupación, pero a veces nos obligan a hacer este tipo de cosas, ¿no? Porque estos espacios abandonados, y que pasan 5 años y no se le da un servicio, esto es violento también, ¿qué es más violento diría? […] ¿Dejarlos así, todo cerrado y tal, tirando todos los edificios que están firme y están bien y tal? …porque para que no los okupen hay que tirarlos al suelo…Entonces esto es, sería violento, ¿no? ¿O cómo se le llama a eso? Porque la propiedad… ¿de quién es la propiedad? ¿Cómo llegamos a hacer una propiedad de las cosas, si todo era una cosa universal, de todos, público? ¿Cómo se ha ido eliminando al campo? …ya que ha habido ciudad que se han ido

75

Extracte de l’entrevista 016, realitzada a l’Hort Indignat del Poblenou.

44

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

extendiendo, extendiendo…Y la propiedad nace de una cosa que era de todos, era pública, ¿no? Con lo cual, creo yo, estamos reivindicando algo lo cual nos ha pertenecido… antes”.76 “Aquí estem a la Clota, i es segurament un barri que per un arquitecte de l’Ajuntament, o per qui es dediqui a l’urbanisme, serà un barri desurbanitzat o... lleig o tal, ...i en canvi per nosaltres passejar per aquest barri que sembla una mica desorganitzat, que hi ha cases baixes i antigues, i hi ha jardins i camps... pues, joder, ens aporta una tranquil·litat dins la ciutat impressionant. Aleshores, canviar un espai que era un descampat i convertir-ho en un hort on es poguessin donar unes interaccions entre la terra i entre les persones, pues era algo molt valuós també que ens apanya fer-ho”.77

Una pancarta a l'Hort de Vallcarca que expressa immillorablement la principal finalitat del fenomen de l’apropiació espacial dels solars abandonats a la ciutat (Imatge 0098).

Aquesta interacció concreta entre individu i territori (García, 1976) denota una forta tendència que caracteritza tots els hort comunitaris actualment presents al territori barceloní, il·lustrant les possibilitats d'acció i reestructuració que dinamitzen els espais abandonats dins d'un entorn urbà cada vegada més controlat. Es tracta d’un procés de dinamització que genera pràctiques, tècniques i relacions que, d’una banda, constitueixen possibilitats reals per a les persones de desvincular-se de la globalitat mitjançant l’exercici d’un saber-fer quotidià sobre espais que s’escapen al control i que permeten dissenyar itineraris alternatius. Mentre que d’altra banda, representen formes de vida alternatives que estan constantment en perill de desaparició a causa de plantejaments urbanístics de radical transformació del territori, o de la imposició d’un control rígid sobre l’ús d’un espai urbà que es forma de manera informal y resisteix dins d’un marc jurídic que ho criminalitza i ho reprimeix: “El miedo que se puede tener es a un plan urbanístico, a un desalojo, a que el propietario lo venda o cambie de manos, que le interese darle otro uso de él que es… eso es lo que más miedo da, todo lo demás puede tener solución. Después, que entren y rompan y roban lo asumimos… Sí, lo que da 76 77

Ídem. Extracte de l’entrevista 012, realitzada a l’Hort Bé.

45

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

miedo es perder el espacio, como espacio donde nosotros nos juntamos los vecinos, nos vamos conociendo y hacemos cosas juntos… y espacio para toda la diversidad que hay aquí, que es diferente de lo que puede haber en el asfalto, en la calle o en un parque. Es un espacio más estilo boque, porque no es todo una huerta intensiva y así, y hay animales hay frutas, y vienen muchos pájaros de fuera y es un buen sitio para la vida aquí… Que sea un buen espacio para el barrio y el medio ambiente, digamos”.78

Com s’ha dit abans, el capital necessita del desplegament d'un ordre soci-espacial on tant el seu ús com el seu consum requereixen la identificació social i política dels individus en termes substancials, racionals i homogeneïtzadors, i exigeixen la seva responsabilitat per a el “correcte” funcionament de la societat. Aquest ordre requereix necessàriament la interiorització de la norma, i és aquí, en el moment exacte que el subjecte practica l'espai, quan s'estableix la distinció entre la norma, o comportaments integrats i que s'ajusten a l'ordre soci-espacial imperatiu, i els il·legalismes, més proclius al desordre i allunyats de la norma establerta (López Sánchez, 1990). En aquest sentit, és fàcil entendre com la precarietat que caracteritza l'existència de la gran majoria dels horts urbans comunitaris de Barcelona estigui directament determinada per un marc jurídic-legislatiu que defineix com a il·legal, a-legal o tolerable l'apropiació de l'espai on aquests es troben: “Nosaltres tenim la ‘okupació tolerada’, però els altres horts estan directament ocupant un solar privat o municipal... i llavors en qualsevol moment l’Ajuntament o el propietari del terreny els pot fer fora, no? Aquí, pues això, tenim un rotllo amb l’Ajuntament i ens deixen estar aquí, però be, amb això no es diu que demà o de aquí a un any ens diguin no, us s’ha acabat el xollo i fem ...o la pista deportiva o fem pisos ...ara ja no, ...però vés-te a saber! Qualsevol cosa se li ocorri venen aquí i ens trobarem algun dia les maquines que ho arrasen tot i construeixen el que sigui. Per això no tenim garantia de ...res [...] es que la cosa es molt precària, estim a un terreny que no es nostre i el propietari un dia pot dir que el vol fer servir i llavors la maquinaria estatal farà el que vulgui”. 79 “Este es un espacio okupado y es una okupación que está un poco permitida. Aquí no hay un propietario que está interponiendo acciones judiciarias contra este colectivo, como ha pasado en otros huertos en Barcelona. Pero, bueno, está en la okupación, en un punto que no sabemos… ¿qué pasa si esto se desaloja? ¿Qué pasa con toda la energía vital que se ha invertido? Realmente no hay una política pública que se está poniendo los pantalones en este sentido”. 80

Com confirmen les preocupacions dels nostres informants, la multiplicitat de pràctiques i relacions socials antropològicament observables als horts comunitaris apareixerien jurídicament i urbanísticament fora de lloc, idealment inexistents entre les convencions cíviques disponibles o concebibles, irremeiablement abstractes del que avui dia es presumeix “socialment acceptable”. És a dir, els poders institucionals i les lògiques urbanístiques transcendeixen de les pràctiques socials que aquests espais alberguen i re78

Extracte de l’entrevista 017, realitzada a l’Hort Sec. Extracte de l’entrevista 002, realitzada a l’Hort Pienc. 80 Extracte de l’entrevista 004, realitzada a l’Hort del Xino. 79

46

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

produeixen, induint la substitució d'una apropiació espontània de l'espai amb una normativitzada i controlable. Això suposa la manca de un reconeixement real i digne cap als horts comunitaris, que alhora implica la seva deslegitimació de cara al model socialment acceptable que els horts municipals encarnen en tant que jurídicament controlables i responsables: “Que passa? ...que tot això te un valor real, que després, a la hora d’anar amb un Adjuntament, casi no dona suport a la hora de... de... donar-te una seguretat o una viabilitat durable. Perquè te estan deixant fer però no te estan reconeixent dignament la feina i el servei que estàs fent pel barri, no? I llavors clar, la gent del barri ens hem de fer consciencia de la nostra responsabilitat però l’Ajuntament o el Govern ha de reconèixer la nostra feina... per molt que no sigui ...una empresa econòmica [...]. L’Ajuntament pot girar-se d’esquena i fer que no vull veure aquest realitat, però des de que jo recordo, aquí a Barcelona els horts han estat un be: agafar-se un tren i que a les afores estigui plena d’horts es un tresor [que] no s’ha tingut en compta com a be cultural. I llavors sí, penso que ara es una emergència perquè abans potser això va patir una rebaixada però ara ens trobem que a cada barri hi ha més d’un espai generat per iniciativa ciutadana amb aquesta dedicació. I llavors aquí ...es pot dir que s’està obviant la realitat, per tant no es que ho cregui, es que hi ha una mancança. Per mi comença a ser una cosa que fa coixejar el sistema en si”. 81

No reconèixer “la feina” que els horts comunitaris fen per a la ciutat significa no voler reconèixer oficialment aquelles manifestacions de caràcter social i cultural susceptibles de ser patrimonialitzades; significa ocultar i obviar una realitat social absolutament indispensable per al manteniment del equilibri ambiental i social de la ciutat: “Quan jo dic ‘reconeixement’, no dic pues et donem un paper i et deixem estar, saps? Sinó que la feina que estàs fent pugui anar-se integrant a la realitat, no? ...al programa, a la economia de la ciutat, que a més jo penso que això es la economia real de la ciutat. O sigui, després es poden crear empreses que fan un altre tipus de economia, que se gestiona amb el diner... però nosaltres des dels horts estem parlant de gestionar la cultura, la educació, la alimentació, la salut, el benestar, que son coses que son bàsiques per la vida de una casa... perquè si penses a la ciutat com a una cas gran... totes aquestes coses a nivell governamental no s’estan gestionant com a be de masses, s’estan gestionant com a be empresarial, i llavors queden coses penjades per el camí”. 82

Immersos en un procés de desmantellament de l'Estat del benestar que transfereix a l'àmbit del local la gestió residual de les creixents desigualtats, vivim en una societat totalment sotmesa a la lògica del capital, on les configuracions espacials i les polítiques sobre els espais i els seus individus s'adapten a la mercantilització generalitzada de la vida urbana i al control – dur o tou – que exerceix el poder (Garnier, 1974). Tot i això, la ciutat contemporània ha d'entendre's també – i més ara la ciutat neoliberal - com a camp d'experimentació i consolidació de les tècniques disciplinàries i de control social igual que com a lloc per a la deserció i la rebel·lió (Sánchez Lopez, 1990; Harvey, 2012). De fet, l'obstinada renovació i la profusió incessant de les polítiques

81 82

Ídem. Ídem.

47

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA Espais socials d’apropiació veïnal i de reproducció i transmissió de pràctiques culturals a la ciutat contemporània

urbanístiques sobre allò urbà confirmen d'alguna manera que els processos socials incardinats a les ciutats no sempre s'ajusten als requisits considerats essencials per l'ordre social i espacial imperatiu. Paradoxalment, els vasts esforços destinats a la regulació de la ingovernabilitat social són, al mateix temps, el record de la presència d'una incessant recreació de maneres alternatives, marginals i paral·lels d'existència, tan capaces de resistir com de sostreure's al poder, quan el saber intenta penetrar-los i el poder apoderar-se’n. Doncs bé, el control social podrà aguditzar-se i “la maquinària estatal farà el que vulgui”, però la incidència i el recobriment de la ciutat neoliberal sobre els comportaments individuals i col·lectius apel·len també a la potència i el valor de les resistències: “[Los huertos comunitarios son] un bien social de muchísimo valor… que es necesario visibilizar para que se reconozcan, quizás a otras instancias y un nivel más masivo también. Porque se cree que esto es una cosa residual, casi como exótica, pero resulta que es un espacio para prácticas sociales que deberían ser colectivizadas también, y protegidas […] Yo creo que más allá de la legalidad hay derecho a la okupación en el fondo… yo lo defiendo completamente, o sea sí, una okupación que genera este tipo de espacio…respetémosla y dejémosla vivir, y quizás el Ayuntamiento podría, como en el caso de aquí, apoyar algunos de los recursos que sí es muy difícil de conseguir de otro modo, como el agua que es clave de conseguir… Quizás apoyarlo…, pero que sea una mínima intervención, y que sobretodo que no los acose, que no los persigas, que no los intente destruir porque es algo necesario para la ciudad… que no mate la cultura de la okupación y de la autogestión, de alguna manera”.83

Explorar i conèixer els horts urbans comunitaris de Barcelona significa, doncs, aproximar-se a una de les moltes pràctiques autònomes que, des de la seva “desobediència”, també donen forma a la ciutat contemporània i enriqueixen la varietat històrica i social del seu patrimoni cultural immaterial.

83

Extracte de l’entrevista 007, realitzada a l’Hortet del Forat.

48

ANNEX 1

ENTREVISTA ESTRUCTURADA nº 1 Horts Urbans Comunitaris De Barcelona

ÚS I ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI 1. Com es diu aquest hort i quan va néixer? 2. Que hi havia abans en aquest espai? 3. Quina és la superfície aproximada de l’hort i com està dissenyat el seu espai físic? 4. A part de l’espai destinat al cultiu, hi ha altres espais o infraestructures amb un ús específic? 5. Quin tipus d’agricultura es practica? 6. Quin tipus de qualitat té el sòl i quins són les aportacions per millorar-ne la fertilitat (fems, compost, etc.)?

7. Si s’hi posen compost: a partir de què està fet, d’on surt, i com es gestiona? 8. Quins materials s’utilitzen per a la confecció dels diferents espais i infraestructures de l’hort (tipus i procedència)?

9. Quin tipus de llavors, planter, eines, etc. feu servir (quantitats, procedència, etc.)? 10. En què cal invertir diners i d’on surten? 11. D’on prové l’aigua per al reg i com es rega? 12. A part de treballar la terra, es fan altres activitats entorn a l’hort? 13. Quina és la edat mitjana de la gent que freqüenta aquest espai i/o treballa a l’hort? 14. Com esteu organitzats pel que fa a la producció de l’hort (quantitats, repartiment, gestió, etc.)?

49

ANNEX 2

ENTREVISTA ESTRUCTURADA nº 2 Horts Urbans Comunitaris De Barcelona

FUNCIONS I VALOR DE L'ESPAI 1. Per quins motius esteu realitzant un hort comunitari i quins en són els principals objectius i les finalitats socials (ocupació, apropiació, autoconsum, oci, educació, canvi social, etc.)?

2. Quines practiques socials, tècniques tradicionals i saber fer feu servir per a produir, organitzar i mantenir aquest espai?

3. Quins temes i activitats en torn a l’hort es tracten de forma comunitària i/o s’organitzen conjuntament amb altres horts?

4. S’ha produït algun tipus de conflicte al voltant i/o dins de l’hort (amb els veïns; associacions; altres horts; el Ajuntament; les autoritats), i –en el cas que n’hi hagi- com s’afronten i solucionen?

5. Quins són les principals diferències, avantatges i desavantatges entre un hort comunitari autogestionat i un hort municipal gestionat per l’Ajuntament (autonomia/autogestió Vs. control/reglamentació del espai públic)?

6. Quins són els trets característics, les funcions i els usos socials mes importants del vostre hort (espai social, polític i ambiental)?

7. A banda de la utilitat funcional vinculada a la producció hortícola, el vostre projecte es vincula a uns ideals específics de comunitat o de societat?

8. Fins a quin punt els horts urbans comunitaris representen i posseeixen un valor patrimonial en tant que espai de trobada, participació col·lectiva, intervenció veïnal, autogestió ciutadana i transformació social?

50

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORT PIENC (BARRI DEL FORT PIENC) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: HORT DEL FORT PIENC (HORT PIENC) Data d’inici del projecte: JULIOL 2010 Adreça: C/ALI BEI, 120 Contacte: [email protected]

Bloc: hortfortpienc.blogspot.com

Horari: ESTIU: DM, DV (TARDES); HIVER: DC, DG (MIGDIAS) Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): OCUPACIÓ TOLERADA (EN PROCÉS DE CESSIÓ) Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): BALLAT PERO VISIBLE DES DE L’EXTERIOR 2

Superfície total de l’espai (en m ): 403M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: ASSAMBLEARIA, INFORMAL, COOPERATIVA Requisit per formar part del projecte: GANES DE PARTICIPAR I DISPONIBILITAT PER COMPARTIR Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): OBERT Mida aproximativa del grup: 10 ACTIUS, 10 ESPORADICS Mitjana de les edats dels membres del grup: 30 MEMBRES

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 300M2 Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.): COMUNITARIA, COOPERATIVA Tipus de cultiu i agricultura: CULTIU ECOLÒGIC; HORTALISSA, ARÒMATICA, MEDICINALS, FLORS, FRUITERS, ARBRES Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: ACCÈS DIRECTE A LA XARXA FEMS: RECOLLIDA DE FEMS CABALLERISSES A LA GUARDIA URBANA COMPOST: ORGANICA DE CASA; VERMICOMPOSTADORA; ORGANICA DE L’HORT LLAVORS: PROPIS; INTERCANVI; COMPRA PLANTER: PROPIS; INTERCANVI; COMPRA EINES: MANUALS; MOTCHILA FUMIGADORA; SERRA ELECTRICA; CARRETONS; DONACIONS ALTRES: PETIT MAGATZEM; BIDONS; CAPSES DE PLASTICS; COMPOSTADORES

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): APORTACIÓ PUNTUAL DELS MEMBRES; TALLERS; REGIM DE BESTRETA; MINIMITZACIÓ DE LES NECESSITATS ECONÒMIQUES GRACIES A LES APORTACIONS DELS MEMBRES I AGENTS COL·LABORADORS

Activitats culturals/socials i periodicitat: PROGRAMACIÓ DE PORTES OBERTES UN COP A LA SETMANA Necessitats: RECONEIXEMENT LEGAL I INSTITUCIONAL

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: ESDEVENIR UN EQUIPAMENT COMUNITARI DEL BARRI

51

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORT DEL XINO (BARRI DEL RAVAL) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: HORT DEL XINO Data d’inici del projecte: JUNY 2009 Adreça: C/REINA AMÀLIA, 11 Contacte: [email protected] Horari: ESTIU: TOTES LES TARDES (A PARTIR DE 16:00 H); HIVERN: DIUMENGES (A PARTIR DE 12:OOH) Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): OCUPACIÓ Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): DESCAMPAT TANCAT 2

Superfície total de l’espai (en m ): 580M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: ASSAMBLEARIA, UNA VEGADA CADA MES Requisit per formar part del projecte: NO HI HA RES DEFINIT EXEPTE AFINITAT I PARTICIPACIÓ Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): OBERT Mida aproximativa del grup: 15 MEMBRES Mitjana de les edats dels membres del grup: 20 – 60 ANYS

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 200M2 HORTALISSES; 200M2 ORNAMENTAL Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.): COMUNITARIA Tipus de cultiu i agricultura: AGROECOLOGIA EXPERIMENTAL URBANA (A CAUSA DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL AMB METALLS PESATS) Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: FONT DEL CARRER FEMS: VARIS; INTERCANVI; DONACIÓ COMPOST: VARIS; INTERCANVI; DONACIÓ LLAVORS: VARIS; INTERCANVI; DONACIÓ PLANTER: COMPRA ESPORADICA EINES: DONACIÓ ALTRES: TAULAS; BANCALS; CAIXES; RECICLATGE

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): ACTIVITATS DIFERENTS; FESTES; ESPECTACLES AUTOGESTIONATS PEL COL·LECTIU DE L’HORT

Activitats culturals/socials i periodicitat: TALLERS DE DIFERENT TIPUS Necessitats: TERRA PEL CULTIU EN RECIPIENTS

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: ESPAI SOCIAL PER AL BARRI ON, A TRAVÉS DE L'AUTOGESTIÓ COMUNITÀRIA, S'APRENGUIN TÈCNIQUES I INCORPORIN VALORS DE L’AGROECOLOGIA

52

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORTET DEL FORAT (BARRI DE SANT PERE) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: HORT DEL FORAT DE LA VERGONYA (L’HORTET DEL FORAT) Data d’inici del projecte: 2001 Adreça: C/POU DE LA FIGUERA Contacte: Horari: TOTS ELS DIES A QUALSEVOL HORA Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): ESPAI EN CESSIÓ PER L’AJUNTAMENT Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): TANCAT AMB ACCÈS LLIURE 2

Superfície total de l’espai (en m ): 200M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: GRUPS DE TREBALL; JORNADA SETMANAL; ASSAMBLEA MENSUAL Requisit per formar part del projecte: GANES DE PARTICIPACIÓ Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): LLIURE Mida aproximativa del grup: 8 MEMBRES Mitjana de les edats dels membres del grup: 30 ANYS

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 160M2 Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.): COMUNITARIA Tipus de cultiu i agricultura: AGRICULTURA AGROECOLÒGICA; MEDICINALS; HORTALISSES Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: ACCÈS DIRECTE A LA XARXA FEMS: NO COMPOST: PROPI LLAVORS: COMPRA; INTERCANVI PLANTER: PROPI EINES: COMPRA; CESSIÓ ALTRES: LLIBRES

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): PETITA SUBVENCIÓ ANUAL DE L'AJUNTAMENT

Activitats culturals/socials i periodicitat: TALLERS DE PLANTES MEDICINALS; MENJARS POPULARS; PARTICIPACIÓ EN ACTIVITATS DEL BARRI Necessitats: ACTIVITATS DE FORMACIÓ

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: INTEGRAR LA DIVERSITAT DE VEÏNS I ACTORS SOCIALS DEL BARRI; CONFORMAR UN ESPAI D'EXPERIMENTACIÓ DE NOVES ALTERNATIVES DE PRODUCCIÓ AGRÍCOLA I SOCIAL EN UNA PERSPECTIVA ECOLÒGICA I DEMOCRATICA

53

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORT DE VALLCARCA (BARRI DE VALLCARCA) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: HORT DE VALLCARCA; LA HUERTA DE LA ESKINA; L’HORT DE LA FARIGOLA Data d’inici del projecte: MAIG 2012 Adreça: C/ARGENTERA AMB C/FARIGOLA Contacte: Horari: OBERT Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): OCUPACIÓ Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): OBERT 2

Superfície total de l’espai (en m ): 350 M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: ASSEMBLEA SETMANAL (DIUMENGE) Requisit per formar part del projecte: CAP Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): LLIURE Mida aproximativa del grup: 15-20 PERSONES I OBERT A TOTHOM Mitjana de les edats dels membres del grup: TOTES LES EDATS

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 300 M2 Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.):COMUNITARIA Tipus de cultiu i agricultura: MIXTA Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: FONT PÚBLICA FEMS: CAVALL COMPOST: RESTES D’ERBA I DE MENJAR LLAVORS: DE TOT SEGON TEMPORADA PLANTER: COMPRATS I AUTOPRODUCCIÓ EINES: COMUNITARIES ALTRES: RECICLATGE

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): COMUNITARI

Activitats culturals/socials i periodicitat: TALLERS D’AUTOAPRENANTATGE Necessitats: QUE ENS DEIXIN EN PAU

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: REFORÇAR LA XARXA COMUNITARIA DEL BARRI

54

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORT BÉ (BARRI DEL CARMEL) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: HORT BÉ (CARMEL) Data d’inici del projecte: ABRIL 2011 – FINS AL SETEMBRE 2012 Adreça: C/SERRALONGA 11 Contacte: [email protected] Horari: DIMARTS – DIJOUS - DIUMENGE Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): OCUPACIÓ Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): BARRAT 2

Superfície total de l’espai (en m ): 352 M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: ASSEMBLEA SETMANAL Requisit per formar part del projecte: CAP Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): OBERT Mida aproximativa del grup: 10-15PERSONES Mitjana de les edats dels membres del grup: 25 ANYS APROX.

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 160 M2 Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.): COMUNITARIA Tipus de cultiu i agricultura: BIOLOGICA Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: RECOLLECCIÓ DELS TERRATS; FONT PÚBLICA; BIDONS FEMS: D’OVELLA DEL PRAT DE LLOBREGAT COMPOST: RESIDUS VEGETALS DE L’HORT – RESIDUS DEL MENJAR LLAVORS: LOCALS - BIOLOGICS PLANTER: COMPRATS EINES: DONACIONS ALTRES: RECICLATGE MATERIAL DE COSTRUCCIÓ TROBAT AL CARRER

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): APORTACIONS DEL COL·LECTIU I DINARS POPULARS

Activitats culturals/socials i periodicitat: TROBADES DE BARRI I FESTES OCASIONALS Necessitats: AIGUA

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: APRENENTATGE COL·LECTIU; ESPAI OBERT A LES PERSONES I A LES PROPOSTES; REFORÇAR EL TEIXIT SOCIAL DEL BARRI

55

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORT INDIGNAT DEL POBLENOU (BARRI DEL POBLENOU) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: L’HORT INDIGNAT DEL POBLE NOU – HORT #1 Data d’inici del projecte: SETEMBRE 2011 Adreça: C/FERNANDO POO, Nº 42-48 Contacte: [email protected]; FACEBOOK: HORT INDIGNAT DEL POBLENOU Horari: DIURNO Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): OCUPACIÓ Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): BARRAT 2

Superfície total de l’espai (en m ): 700 M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: ASSEMBLEA CADA QUINZE DIES Requisit per formar part del projecte: CAP Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): LISTA D’ESPERA PER AL CULTIU I LLIURE PER PARTICIPAR A LES ACTIVITATS Mida aproximativa del grup: 30 PERSONES APROX. Mitjana de les edats dels membres del grup: 40 ANYS

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 200 M2 Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.): PARCELADA I MIXTA Tipus de cultiu i agricultura: HORTALISES; PLANTES MEDICINALS I AROMATIQUES; AGRICOLTURA ECOLOGICA Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: FONT PÚBLICA; RECOLLIDA AIGUA DE LA PLUJA FEMS: DE CAVALL COMPOST: RESTES VEGETALS EXCEPTE CITRICS LLAVORS: LLAVORS DE TEMPORADA. DONACIONS O INTERCANVI AMB ALTRES HORTS PLANTER: PLANTERS DE HORTALISES; DONACIONS, INTERCANVI I COMPRATS EINES: PALES, PICONS. DONACIONS I RECICLATGE ALTRES: MATERIAL RECICLAT

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): DONACIONS VOLUNTARIES AL LLARG DE LES ACTIVITATS SOCIALS QUE S’ORGANITZEN

Activitats culturals/socials i periodicitat: CINE A LA FRESCA; RECITALS DE POESIA; MENJADORS POPULARS; TALLERS; EXPOSICIONS ARTISTIQUES Necessitats: PUNT D’AIGUA; ANALISI DE LA TERRA; TEIXIT PER FER OMBRA

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: ESPAI LLIURE; AUTOGESTIONAT Y COMUNITARI. LLOC DE TROBADA PEL VEINAT DEL BARRI

56

ANNEX 3

FITXA INFORMATIVA HORT SEC (BARRI DEL POBLE SEC) DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE Nom de l’hort: HORT DEL POBLE SEC Data d’inici del projecte: NOVEMBRE 2011 Adreça: CARRER DE L’EXPOSICIÓ AMB CARRER MARGARIT Contacte: Horari: DIMECRES I DISSABTE AL MIGDIA Tipologia de l’espai (cessió, lloguer, masoveria, ocupació, etc.): OCUPACIÓ - EN NEGOCIACIÓ AMB LA PROPIETAT Situació física i arquitectònica de l’espai (obert, tancat, barrat, etc.): TANCAT 2

Superfície total de l’espai (en m ): 700 M2

DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACIÓ COL·LECTIVA Forma d’organització i periodicitat: DIMECRES I DISSABTE Requisit per formar part del projecte: CAP Incorporació dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): LLIURE Mida aproximativa del grup: 12 MEMBRES APROX. Mitjana de les edats dels membres del grup: 30 ANYS APROX.

DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTIÓ DELS RECURSOS 2

Superfície cultivada (en m ): 200 M2 Gestió i repartició de la terra (comunitària, parcel·lada, mixta, etc.): COMUNITARIA Tipus de cultiu i agricultura: AGRICOLTURA BIOLOGICA; PERMACULTURA; EXPERIMENTAL Tipus de recursos i accés als mateixos: AIGUA: FONT PÚBLICA – SISTEMA DE RECOLLIDA D’AIGUA DE LA PLUJA FEMS: HÍPICA DE MONTJUIC – GALLINES DE L’HORT COMPOST: PROPI LLAVORS: PROPIS PLANTER: NO EINES: PROPIES ALTRES:

Gestió econòmica (necessitats econòmiques, d’on surten els diners, pressupost anual, etc.): RECOLETA DE DINERS QUAN FA FALTA

Activitats culturals/socials i periodicitat: POSIBLES TALLERS EN EL FUTUR Necessitats: AIGUA; ENTRADA DIGNA

DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE Objectius i finalitats socials del projecte: TREBALL COMUNITARI; EXPERIMENTACIÓ

57

58

V- Bibliografia consultada: ABDALLA, Ch. W. & KELSEY, T.W. (1996), "Breaking the impasse: helping communities cope with change at the rural-urban interface", Journal of Soil and Water Conservation, 51, 6, p. 462-466. AJUNTAMENT DE GIRONA (2008), Guia d’integració paisatgística: horts urbans i periurbans, Generalitat De Catalunya - Departament De Política Territorial I Obres Públiques, Direcció General D’arquitectura I Paisatge. ARAGAY ESMERATS, A. (2010), Les experiències d’horts urbans comunitaris com a formes d’intervenció social i ambiental. Projecte de final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals, 2009-2010. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). BLAKE, J., (dir.), (2007), Safeguarding Intangible Cultural Heritage: Challenges and Approaches, Builth Wells: Institute of Art and Law. CANDAU, J., (2005), Anthropologie de la mémoire, Paris: Armand Colin. CLASTRES, P., (2010), La sociedad contra el Estado, Barcelona: Virus Editorial. DE CERTEAU, M., (2000), La invención de lo cotidiano. Volumen 1: Artes de hacer, México: Iberoamericana. DE SOLÀ-MORALES RUBIÓ, I., CAMPBELL, W., LÉVESQUE, L., (1995), “Urbanité intersticielle”, en Inter Art Actuel, nº61, pp.27-28. DELGADO, M., (2003), “La no-ciudad como ciudad absoluta”, en Sileno, 13, pp. 123131. ------------ (2011), El Espacio Público como Ideología, Madrid: La Catarata. DOUGLAS, M., (1996), Como piensan las instituciones, Madrid: Alianza Editorial. DUCH, G., (2011), Alimentos bajo sospecha. Recetas para una alimentación inteligente, Barcelona: Los libros del Lince. FAUS, P. (2012), La ciudad jubilada, Barcelona: Eds. Igol. FOLCH i MONCLÚS, R. (2005), “Treball, pagès i gestió de l'aigua en l'espai dels horts del callet i horts del barceloní de Tàrrega”. URTX, revista Cultural d’Urgell, n.18, IV – Tàrrega, pp. 222-254. -------------- (2009), “Cultura popular, patrimoni i etnologia. La recerca en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya”. Papers de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, núm. 1. Eds. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural - Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. FUKUOKA, M., (1987), The Natural Way of Farming: The Theory and Practice of Green Philosophy, Tokio: Japan Publications. 59

GARCÍA, J. L., (1976), Antropología del territorio, Madrid: Taller de Ediciones Josefina Betancor. GARNIER, J.P., (1974), “Planificación urbana y neocapitalismo”, en Geocrítica, 1(6), pp. 1-26. ----------- (2006), Contra los territorios del poder. Por un espacio público de debates y de…combates, Barcelona: Virus. GIGLIA, A., (2012), El habitar y la cultura: perspectivas teóricas y de investigación, Barcelona: Anthropos. GRÉGORY, D.; URRY, J., (1985), Social Relations & Spatial Structures, London: MacMillan. HARVEY, D., (1982), The Limits to Capital, Oxford: Blackwell. ------------ (1985), “The Geopolitics of Capitalism”, en GRÉGORY, D.; URRY, J., Social Relations & Spatial Structures, London: MacMillan. ------------ (1992), Urbanismo y desigualdad social, México D.F.: Siglo XXI. ------------ (2007), Breve historia del neoliberalismo, Madrid: Akal. ------------ (2012), Rebel Cities: From the Right to the City to the Urban Revolution, Londres-Nueva York: Verso. HERIN, R., (1982), "Herencias y perspectivas en la geografía social francesa", en Geocrítica, Barcelona, núm. 41, pp. 26-33. INGOLD, T. (2001), The Perception of the Environment: Essay and Livelihood, Dwelling and Skill. London-New York: Routledge. JACOBS, J. (1973), Vida y muerte de las grandes ciudades, Madrid: Ediciones Península. JOSEPH, I., (1988), El Transeúnte y el Espacio Urbano, Barcelona: Gedisa. KIRSHENBLATT-GIMBLETT, B., (2004), “El patrimonio inmaterial como producción metacultural”, en Museum International, Número 221/222, pp. 5267. LEFEBVRE, H., (1969), El derecho a la ciudad, Barcelona: Ediciones Península. ------------ (1974), La production de l’espace, París: Éditions Anthropos. ------------ (1976), Espacio y Política: El Derecho a la Ciudad. Barcelona, Península. LÓPEZ SÁNCHEZ, P., (1990), “Norma e ilegalismos. El control social y el uso del territorio en la metrópoli”, en CAPEL, H., (Coord.), Los espacios acotados. Geografía y dominación social, Barcelona: PPU, pp. 167-210. 60

MARTÍNEZ VEIGA, U., (1991), “Organización y percepción del espacio”, en PRAT, J.; MARTÍNEZ, U.; CONTRERAS, J.; MORENO, I., (Eds.), Antropología de los pueblos de España, Madrid: Taurus, pp.195-255. MOLLISON, B. C.; HOLMGREN, D., (1978), Permaculture One: A Perennial Agriculture for Human Settlements, Londres: Transworld Publishers. MULLINS GARCÉS, I. (2010), Cosechando experiencias en los huertos urbanos de Barcelona. Proyecto Final de Máster en Comunicación y Educación Ambiental, Edición 2009-2010. Universitat de Barcelona (UB). NORA, P., (dir.), (1984), Les Lieux de mémoire. París: Gallimard. PARK, R. E.; BURGESS, E. W., (1925), The City: Suggestions for the Study of Human Nature in the Urban Environment, Chicago: University of Chicago Press. RABINOW, P., (2003), “Ordonnance, Discipline, Regulation: Some Reflections on Urbanism”, en LOW, S.M.; LAWRENCE-ZUÑIGA, D., (Eds.), The Anthropology of Space and Place. Locating Culture, Oxford: Blackwell, pp. 353-369. SMIT, J.; NASR, J. (1992), "Urban agriculture for sustainable cities: using wastes and idle land and water bodies as resources", Environment and Urbanization, 4, 2, p. 141-152. STIX, G., (1996): "Urbaculture: cities of the developing world learn to feed themselves", Scientific American. TANG, S.Y., (1992), Institutions and Collective Action: Self-Governance Irrigation, San Francisco. TONNELAT, S., (2008), “‘Out of Frame’. The (In)visible Life of Urban Interstices – a Case Study in Charenton-le-Pont, Paris, France”, en Ethnography, vol. 9, n. 3, pp. 291-324. UNESCO, (2003), Convention for the Safeguarding of the Intangible Cultural Heritage, [versió en català consultada a la xarxa el 06/11/2012: http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf]. VARELA, J.; ÁLVAREZ-URÍA, F., (1989), Sujetos frágiles: ensayos de sociología de la desviación, Madrid: Fondo de Cultura Económica. WEBER, R., (2002), “Extracting value from the city: neoliberalism and urban redevelopment”, en Antipode, Vol.34, núm.3, pp. 519-540. WOLF, E., (1982), Europe and the People without History, Berkeley: University of California Press. ZAAR, M. H., (2011), “Agricultura urbana: algunas reflexiones sobre su origen y expansión”, en Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol. XVI, nº 944, Barcelona: Universidad de Barcelona [Revista en línia, consultada el 21/10/2012: http://www.ub.es/geocrit/b3w-944.htm]. 61