El port de Portocolom de l’illa de Mallorca en temps de l’antiguitat clàssica, In Amicitia. Miscel-lania d\'estudis en Homenatge a Jordi H. Fernández, Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera, Govern de les Illes Balears, Eivissa, 563-579.

Amb la col·laboració de:

IN AMICITIA

MISCEL·LÀNIA D’ESTUDIS EN HOMENATGE A JORDI H. FERNÁNDEZ

Editada per catalina ferrando i benjamí costa

EIVISSA, 2014

«TREBALLS DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D’EIVISSA I FORMENTERA» s’intercanvia amb tota classe de publicacions afins d’Arqueologia i d’Història, a fi d’incrementar els fons de la Biblioteca del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. «TREBALLS DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D’EIVISSA I FORMENTERA» se intercambia con toda clase de publicaciones afines de Arqueología e Historia, con el fin de incrementar los fondos de la Biblioteca del Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera. DIRECTOR: Jordi H. Fernández COORDINADOR: Benjamí Costa

Intercanvis i subscripcions/ Intercambios y subscripciones: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera Via Romana, 31 - 07800 Eivissa (Balears) Foto portada: Cap femení de terracota d’estil punicoebusità. Necròpolis del Puig des Molins. Núm. Inv. MAEF 7312 (Foto arxiu MAEF)

ISBN: 978-84-87143-53-3 Dipósit legal: I-186-2014

Impressió, maquetació i disseny: Grup fent

Jordi H. Fernández

(foto Isabel Izquierdo)

Firmamentum autem stabilitatis constantiaeque eius, quam in amicitia quaerimus, fides est; nihil est enim stabile quod infidum est. Marcus Tullius Cicero, De amiticia Però el fonament de la seva estabilitat i constància, que buscam en l’amistat, és la fidelitat; perquè res no hi ha estable que sigui infidel. Marc Tul·li Ciceró, Sobre l’amistat

ÍNDEX PRESENTACIÓ Mª Núria Riera Martos....................................................................................... 17 SINE AMICITIA, VITA ESSE NULLAM Catalina Ferrando Ballester i Benjamí Costa Ribas.......................................... 19 VANDALI E BISANZIO NEL MEDITERRANEO: EREDITÀ DI UN’ANTICA RIVALITÀ MEDITERRANEA? Enrico Acquaro................................................................................................... 25 GERRES BIZANTINES DELS SEGLES VI-VIII DEL CASTELL DE SANTUERI (FELANITX) Rosa Maria Aguiló Fiol...................................................................................... 29 FRAGMENTO DE TEJIDO IBÉRICO (S. II A.C.) DEL SANTUARIO RUPESTRE DE LA NARIZ (MORATALLA, MURCIA) Carmen Alfaro Giner i José Ángel Ocharan Ibarra........................................... 35 DIOSES FENICIOS DEL MAR EN OCCIDENTE, MEDIADORES EN EL CONTACTO INTERCULTURAL Jaime Alvar......................................................................................................... 53 LE TESSERAE LUSORIA E DELLE ISOLE BALEARI Giulia Baratta..................................................................................................... 69 EL FINAL DEL DOMINIO CARTAGINÉS EN OCCIDENTE Pedro Barceló .................................................................................................... 75 MODELOS CLÁSICOS PARA IMÁGENES POPULARES. MERCURIO EN UNA TERRACOTA DE CARMONA (SEVILLA) María Belén, Juan Manuel Román i Jacobo Vázquez Paz................................. 87 –11–

EL MITO DEL ETERNO RETORNO… TRAS LOS PRIMEROS PASOS. DE NUEVO ACERCA DE LA CÁMARA DE TOYA (PEAL DE BECERRO, JAÉN) Juan Blánquez Pérez........................................................................................... 99 PRACTICAS HÍBRIDAS Y ESPACIOS INTERMEDIOS: LOS CONTEXTOS CERÁMICOS DE LA BAHÍA DE SANTA PONÇA (CALVIÀ, MALLORCA) (S. II A.C.) Manuel Calvo Trias, Jaume García Rosselló, Daniel Albero Santacreu i David Javaloyas Molina.........................................113 LA FASE INICIAL DE LA CECA DE YBSHM/EBUSUS (SIGLO IV A.C.) Marta Campo.................................................................................................... 133 LOS VASOS PERFORADOS O ENCELLAS DEL PERÍODO DEL VASO CAMPANIFORME EN EL COVAL SIMÓ (ESCORCA, MALLORCA, ILLES BALEARS) Jaume Coll Conesa........................................................................................... 149 L’ÀREA NORD DE LA NECRÒPOLIS DEL PUIG DES MOLINS. L’EXCAVACIÓ DEL SOLAR NÚM. 10-12 DEL CARRER LLEÓ REVISADA Benjamí Costa................................................................................................... 163 CARACTERIZACIÓN DE ALGUNAS JOYAS FENICIO-PÚNICAS DEL MUSEO DE IBIZA MEDIANTE FLUORESCENCIA DE RAYOS X Mª. Luisa de la Bandera Romero, Blanca Gómez Tubío, M. Ángeles Ontalba Salamanca i Miguel Ángel Respaldiza............................ 187 AMULETOS, COLGANTES Y CUENTAS DE PASTA VÍTREA DE COLLARES PÚNICOS EN MENORCA Joan Carles de Nicolás Mascaró...................................................................... 205 LA CONSERVACIÓN PREVENTIVA EN LAS SALAS DE EXPOSICIÓN DEL MUSEU MONOGRÀFIC PUIG DES MOLINS Laia Fernández Berengué i Helena Jiménez Barrero....................................... 221 UN PATRIMONI HIDRÀULIC ANDALUSÍ: ELS ALJUBS DE LA MOLA DE FORMENTERA Antoni Ferrer Abárzuza.................................................................................... 239 –12–

LOS AÑOS Y LA EXPERIENCIA HUMANA. SOBRE UNAS REFLEXIONES DE CICERÓN Juan José Ferrer Maestro................................................................................. 259 GRANJAS Y VIDA CAMPESINA EN LA CERDEÑA PÚNICA Carlos Gómez Bellard i Peter van Dommelen.................................................. 269 ACTIVIDADES ARTESANALES Y COMERCIALES EN LA COLONIA FENICIA DE LA FONTETA (GUARDAMAR DEL SEGURA, ALICANTE) Alfredo González Prats..................................................................................... 281 LAS INSULAE AUGUSTAE EN LAS REDES COMERCIALES MEDITERRÁNEAS Ricardo González Villaescusa........................................................................... 295 DOCUMENTACIÓ INTERNACIONAL SOBRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC. REFLEXIONS AL RESPECTE DELS DOCUMENTS DE LA UNESCO I EL CONSELL D’EUROPA Helena Inglada Grau........................................................................................ 309 UN PROYECTO MUSEÍSTICO CORAL: LA REAPERTURA DEL MUSEO PUIG DES MOLINS DE IBIZA Isabel Izquierdo Peraile.................................................................................... 321 TOPOGRAFIA URBANA D’EIVISSA: LA CIUTAT ROMANA Jaume Juan Castelló......................................................................................... 335 EL COMERCIO EN BARIA DURANTE EL SIGLO V A.C. A TRAVÉS DEL REGISTRO ANFÓRICO José Luis López Castro..................................................................................... 343 EL TEMA ICONOGRÁFICO DE LA VACA AMAMANTANDO A SU TERNERO: ORÍGENES EN LA DOCUMENTACIÓN EGIPCIA María J. López-Grande i Francisca Velázquez Brieva..................................... 353 ESPEJOS VOTIVOS EN PLOMO DE LA NECRÓPOLIS ROMANA DE VÍA PÚNICA 34, (IBIZA) Juan J. Marí Casanova, Glenda J. Graziani Echávarri, Pau Sureda Torres i María Llinàs Riera........................................................... 367 LA ADIVINACIÓN EN EL SANTUARIO DE MELQART EN GADIR M. Cruz Marín Ceballos i Ana M. Jiménez Flores........................................... 383 –13–

APROVISIONAMIENTO DE AGUA Y CULTO EN LA PREHISTORIA PITIUSA Ricard Marlasca Martín i Josep Mª López Garí............................................... 397 UNA MARCA DE PEDRERA EN UNA BASE DE COLUMNA DE “CIPOLLINO” DE EBUSUS (EIVISSA, ILLES BALEARS) Marc Mayer i Olivé............................................................................................411 ANTONIO VIVES Y ESCUDERO, COLECCIONISTA, ARQUEÓLOGO Y PRIMER CATEDRÁTICO DE NUMISMÁTICA DE LA UNIVERSIDAD DE MADRID Alfredo Mederos Martín.................................................................................... 417 UN NUEVO ENTERRAMIENTO INFANTIL EN ÁNFORA EN LA NECRÓPOLIS DEL PUIG DES MOLINS Ana Mezquida Orti............................................................................................ 433 EL MUSEO, UN NUEVO ESCENARIO EN LA EDUCACION NO FORMAL. EL MUSEO ARQUEOLÓGICO DE IBIZA Y FORMENTERA Carmen Mezquida Orti..................................................................................... 449 EL PALACIO TRIANGULAR RUPESTRE DE ASDRÚBAL Y ANÍBAL BARCA EN CARTAGENA (CERRO DEL MOLINETE). Iván Negueruela Martínez................................................................................ 465 DE COLONIA A CIUDAD. ALGUNOS APUNTES SOBRE LA SITUACIÓN Y NATURALEZA DE LA CIUDAD DE GADIR Ana Mª Niveau de Villedary y Mariñas............................................................. 485 LA MONEDA COMO TESTIGO DE LAS RELACIONES ENTRE EBUSUS Y GALIA (SIGLO V A. C. – 37 D. C) Santiago Padrino Fernández............................................................................ 503 ESCARABEUS D’EIVISSA DE LA COL·LECCIÓ LLUÍS LLOBET Josep Padró...................................................................................................... 517 ELS ÀNGELS QUE “ENTAYLAVA” MESTRE ARNAU DE CAMPREDON Joana Maria Palou........................................................................................... 523 –14–

VESTIGIA ILERDENSIS. UNA PLACA CON PIES VOTIVOS APARECIDA EN LAS TERMAS PÚBLICAS DE ILERDA (LLEIDA) Xavier Payà i Joaquín Ruiz de Arbulo.............................................................. 531 ÀMFORES DE VI ITÀLIQUES DE BASE PLANA AL LITORAL DE MENORCA Octavio Pons Machado..................................................................................... 543 UN PENDENTIF PHÉNICIEN EN PLOMB TROUVÉ DANS LES ALENTOURS DE LA VILLE D’IBIZA, TÉMOIN DE LA DÉVOTION À ASTARTÉ? Joan Ramon Torres........................................................................................... 555 EL PORT DE PORTOCOLOM DE L’ILLA DE MALLORCA EN TEMPS DE L’ANTIGUITAT CLÀSSICA Mateu Riera Rullan i Albert Martín Menéndez................................................ 563 PUERTOS, FONDEADEROS Y CALAS EN YĀBISA Y MAYŪRQA Guillem Rosselló Bordoy.................................................................................. 581 EPITAFIO EBUSITANO DEL MEDICVS L. SEMPRONIVS APOLLONIVS Mª Luisa Sánchez de León i Jaume Cardell Perelló......................................... 593 LA ARQUEOLOGÍA Y EL DESAFÍO DE LA VIRTUALIDAD: LAS APLICACIONES PARA LA SOCIALIZACIÓN DEL CONOCIMIENTO ARQUEOLÓGICO Y SU USO EN LA MUSEOGRAFÍA DIDÁCTICA. Joan Santacana, Tània Martínez, Irina Grevtsova i Victoria López................ 603 MINUCIAS EPIGRÁFICAS PINTADAS SOBRE ÁNFORAS GRECOITÁLICAS DE IBIZA Y MENORCA Josep Torres Costa, Elise Marlière i Joan C. de Nicolás Mascaró.................. 615 UNA GERRA PUNICOEBUSITANA EXCEPCIONAL DEL TURÓ DE LES ABELLES (SANTA PONÇA, CALVIÀ, MALLORCA) Antoni Vallespir i Bonet.................................................................................... 627 UN TESTIMONIO EPIGRÁFICO INÉDITO PROCEDENTE DEL PUIG DES MOLINS (IBIZA): UN DIPINTO FENICIOPÚNICO SOBRE ÁNFORA CON UNA POSIBLE INDICACIÓN METROLÓGICA José Ángel Zamora........................................................................................... 637 –15–

TABULA GRATULATORIA .......................................................................................................................... 645 COL.LECCIÓ TREBALLS DEL MUSEU D’EIVISSA I FORMENTERA .......................................................................................................................... 647

PRESENTACIÓ “No hi ha com un bon arribar”, això diu la cultura popular, un saber ancestral que prové de l’empirisme més pur. I així és en el cas de Jordi Fernández, director del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. L’edat de la jubilació li arriba amb la feina ben feta; el de Jordi Fernández és, sens dubte, un bon arribar. Des que va assumir la direcció del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera l’any 1974, ha treballat constantment i incansable per millorar tant les instal·lacions físiques del Museu com el contingut que aquest alberga. I sabem que no ha estat gens fàcil. Val a dir, però, que ha tingut en aquesta comesa una còmplice singular, una còmplice que moltes persones tenen en els inicis de la labor professional però que, poc a poc, els abandona o desapareix com una flamarada. Aquesta còmplice ha estat fidel, en el cas de Jordi Fernández: la passió per la seva professió. La tasca que ha desenvolupat ha estat passional i, per tant, amorosa. Ningú no podrà dir mai que Jordi Fernández no ha estimat amb delit la seva professió o, millor, el seu ofici artesanal de fer parlar les pedres i de retornar-los-les. El testimoni mut dels pobles que hem estat i com hem arribat a ser el poble que sóm. Ha estat, la seva, una tasca incessant per salvar les pedres que ens construeixen i fer-nos-les tangibles i, sobretot, audibles i llegibles als ulls profans. Paraules de pedra que han estat escoltades. Mots ancestrals que retornen. Vull acabar aquestes línies amb els versos de Salvador Espriu que resumeixen, a parer meu, la tasca de guardià dels mots que ens criden les pedres: “Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues”. Ara digueu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Maria Núria Riera Martos Consellera d’Educació, Cultura i Universitats

SINE AMICITIA, VITA ESSE NULLAM

No és gens fàcil fer una semblança de Jordi Fernández i encara és més difícil si, com és el nostre cas, s’han compartit treball i cabòries durant gairebé trenta anys, dia a dia, tasca a tasca, en els moments més complicats i també en els més decisius per a la història del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. En Jordi té d’una personalitat polièdrica, hiperactiva i incansable que ha esmerçat esforços i coneixements per fer que l’arqueologia de les Pitiüses i el centre que la custodia siguin reconeguts arreu del món. Això no obstant, intentarem fer un esbós biogràfic. Jordi Humbert Fernández Gómez va néixer a La Guardia (Pontevedra), l’any 1950. Sempre ha guardat un afecte especial pel seu lloc de naixement, tot i que va ser casualitat que hi naixés, perquè el seu pare, comissari de policia, hi estava destinat. L’any 1954 la família va traslladar-se a Eivissa, on fixaren definitivament la residència. En Jordi va estudiar el batxillerat intern al Seminari d’Eivissa, la qual cosa li va suposar una veritable immersió en la llengua i la cultura eivissenques, perquè gairebé tots els seus companys d’estudis eren eivissencs. En sortir del centre, en Jordi ja era un eivissenc més, indestriable de qualsevol altre. L’any 1969 començà els estudis universitaris de filosofia i lletres i va fer el primer cicle de la carrera a Palma, on va ser alumne de Guillem Rosselló Bordoy per qui, des de llavors, té una estima especial. L’any 1971 va prosseguir els estudis al Departament de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona, amb professors com els catedràtics Joan Maluquer de Motes i Nicolau, Pere de Palol i Salellas i Miquel Tarradell i Mateu; va ser amb aquest darrer amb qui va tenir una vinculació més estreta, en integrar-se en l’equip que ell i la seva esposa, l’arqueòloga Matilde Font i Sarriols, varen formar per desenvolupar un intens programa d’investigacions sobre l’Eivissa púnica. L’any 1973 va obtenir la llicenciatura en Prehistòria i Història Antiga, amb la tesi de llicenciatura titulada Aportación al mapa arqueológico de Ibiza (Baleares). L’any 1974 va ser nomenat director-conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa amb caràcter interí. Dos anys després, al 1976, havent superat la corresponent oposició, ingressà al Cos Facultatiu de Conservadors de Museu i prengué possessió de la plaça de director-conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa, ara amb caràcter definitiu. Des del primer moment, Jordi Fernández va centrar la seva tasca en la remodelació i la modernització de les instal·lacions de les dues seccions del Museu –el Museu Arqueològic de Dalt Vila i el Museu Monogràfic del Puig des Molins–, i

en l’ordenació dels fons. També va preocupar-se de la projecció social del Museu Arqueològic, amb la creació d’una sèrie pròpia de publicacions i l’organització de nombroses activitats culturals, didàctiques i divulgatives. Tanmateix, els que el coneixem sabem que alguns dels èxits que més el complauen han estat la creació, l’any 1979, de la sèrie Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza –després anomenada Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera–, del que enguany se n’ha editat el núm. 71; i també l’organització de les Jornades d’Arqueologia Feniciopúnica des de l’any 1986, les quals aquest any 2014 han celebrat la vint-i-novena edició. També va desenvolupar una important tasca en defensa del patrimoni arqueològic de les Pitiüses. Ha format part d’un bon nombre de comissions d’àmbit insular, balear i nacional. I en aquest terreny, ens consta que l’enorgulleix especialment haver aconseguit la compra per l’Estat de tots els terrenys de la necròpolis del Puig des Molins, unificant-los en una sola propietat de caràcter públic, així com el tancament de tot el seu perímetre, per a garantir-ne la protecció i conservació. La seva aportació com a investigador és notable; destaquen, en els anys setanta, els seus treballs sobre la prehistòria pitiüsa. Jordi fou protagonista –juntament amb Lluís Plantalamor Massanet i l’arqueòloga anglesa Cèlia Topp– del descobriment i excavació de jaciments tan importants com ca na Costa i cap de Barbaria I, II i III a Formentera, i can Sergent a Eivissa, desvetllant de manera definitiva l’existència d’un ric i variat passat prehistòric de les illes Pitiüses fins aleshores ignot. En aquella època el seu principal interès era obrir nous camins a la investigació pitiüsa, per això, amb la finalitat d’encetar la recerca de l’època romana, als anys vuitanta del segle XX també va iniciar excavacions al castellum romà de Can Pins / Can Blai, a Formentera (recentment represes), i després al jaciment de s’Argamassa, a Eivissa. També va dur endavant l’estudi de nombroses sèries de materials conservades als fons del Museu, com les monedes ibèriques, les llànties romanes, la ceràmica d’imitació àtica i diversos conjunts funeraris de diferents necròpolis eivissenques, entre d’altres. La seva principal activitat, això no obstant, en les darreres dècades del s XX, va centrar-se en l’estudi de l’època feniciopúnica, sobretot al jaciment del Puig des Molins. Precisament, va realitzar la tesi doctoral sobre les excavacions realitzades en aquesta necròpolis per Carles Roman Ferrer entre 1921 i 1929, que va llegir a la Universitat de Barcelona el juny de 1990, amb la qual va obtenir la qualificació d’apte cum laude. La seva labor investigadora s’ha concretat en la participació en nombrosos congressos i simposia nacionals i internacionals, i en més d’un centenar de publicacions sobre temes diversos d’arqueologia pitiüsa, tant llibres com articles en revistes especialitzades i actes de congressos d’àmbit nacional i internacional. La –20–

relació completa de publicacions és una llista llarguíssima que no podem reproduir aquí, però volem destacar-ne algunes, com El sepulcro megalítico de Ca na Costa (Formentera), publicat amb Lluís Plantalamor i Cèlia Topp (Palma, 1975 i Eivissa, 1988); Escarabeos del Museo Arqueológico de Ibiza (Madrid, 1982) i Amuletos de tipo egipcio del Museo Arqueológico de Ibiza (Eivissa, 1986), publicats en coautoria amb Josep Padró; Guia del Puig des Molins (Madrid, 1983); Les Illes Pitiüses: de la prehistòria a la fi de l’època púnica (Palma de Mallorca, 1992); Eivissa i Formentera, de la prehistòria a l’època islàmica. Guia per a la visita del Museu Arqueològic (Eivissa, 1995) i Ibiza fenicio-púnica (Palma de Mallorca, 2006), juntament amb Benjamí Costa; però s’ha de destacar especialment l’obra en tres volums titulada Excavaciones en la Necrópolis del Puig des Molins (Eivissa). Las campañas de D. Carlos Román Ferrer: 1921-1929 (Eivissa, 1992), sens dubte la seva principal publicació. D’aquests darrers anys destaquen Amuletos púnicos de hueso hallados en Ibiza (València, 2009) i Amuletos de iconografia egipcia procedentes de Ibiza (Valencia, 2014), juntament amb Mª José López Grande, Francisca Velázquez Brieva i Ana Mezquida. Des dels inicis d’aquest nou segle xxi, amb la finalitat de potenciar la tasca d’investigació feta des del Museu, en Jordi Fernández ha propiciat l’establiment d’acords de col·laboració amb algunes universitats espanyoles per dur endavant projectes de recerca. Ell mateix ha pres part en els projectes Mundo rural en la Ibiza púnica (1a fase 2004-2006; 2a fase 2006-2008), de la Universitat de València; Tinnit en Ibiza: la cueva de Es Culleram (2007-2011), de la Universitat de Sevilla, i Moneda para el más allá. Estudio diacrónico del uso y significado de la moneda en las necrópolis de Gadir, Malaca y Ebusus (2011-2013), de la Universitat de Càdis. Tanmateix, forma part del Grupo de Investigación Ibiza Púnica (UAM F073), que investiga sobretot aspectes de les creences populars i supersticions de la societat feniciopúnica ebusitana, així com dels ritus funeraris. D’aquests darrers anys de la seva vida professional activa, s’ha de destacar i remarcar la tasca que va dur a terme per a la rehabilitació integral del Museu Monogràfic del Puig des Molins que, gràcies a la seva constància i esforç, ha esdevingut un centre de referència en el panorama museològic de tot l’Estat espanyol. Ha estat també el principal impulsor de la fundació, l’any 1991, de l’Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa, que ha desenvolupat una intensa tasca amb nombroses activitats divulgatives i de suport al Museu. És eivissenc reconegut, valorat i prestigiat amb el premi “Importante” del Diario de Ibiza, en reconeixement a la seva tasca científica i cultural. Ara, després de quaranta anys de vida professional, dedicats en cos i ànima al Museu, li ha arribat el moment de la jubilació com a funcionari, contingència que ell afronta –n’estam segurs– amb més resignació que entusiasme; tanmateix –també n’estam segurs– la seva vida investigadora no ha arribat al final, ni de –21–

lluny. Queden moltes investigacions i moltes publicacions per fer perquè no ens pot privar dels seus coneixements sobre la nostra història. Aquesta publicació que teniu a les mans és una mostra de reconeixement a la tasca investigadora de Jordi H. Fernández, però és especialment un testimoni d’amistat –el títol de la publicació respon a aquest motiu–, d’agraïment pel mestratge i de valoració de la seva labor. Hi ha articles sobre arqueologia, sobre història antiga, museografia i patrimoni, àrees totes en què en Jordi ha desenvolupat una intensa activitat. Són 47 les contribucions que hi trobareu i 71 els investigadors que hi han participat: gairebé tots els que treballen a les Pitiüses, una nodrida representació d’investigadors d’universitats, museus i altres institucions espanyoles, així com també alguns d’universitats estrangeres. Podrien haver estat molt més, perquè el tarannà del nostre homenatjat suscita moltes adhesions arreu. Alguns dels que per diverses raons no els ha estat possible prendre part en aquest volum, així com altres amics i col·legues, han volgut figurar a la Tabula gratulatoria del final del llibre per fer palès el seu homenatge a Jordi H. Fernández en aquest moment agredolç de deixar la primera línia de combat. Com a editors del volum, ens sentim satisfets i donam les gràcies a tots els investigadors i investigadores que, de vegades amb grans dificultats per les seves múltiples obligacions, han contribuït amb notable esforç a fer-lo possible. També donam les gràcies als que no han pogut contribuir-hi amb un article, però hi participen de cor. Finalment, donam les gràcies de manera molt especial a Jordi H. Fernández per la seva constància en la feina al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, per la seva lluita incansable per recuperar, mantenir i difondre el nostre patrimoni històric i cultural, així com per la fidelitat indestructible que ha tingut i té per la tasca investigadora. I, per damunt de tot, pels anys que ens ha brindat la seva amistat, perquè sine amicitia, vita esse nullam. Eivissa, desembre de 2014 Catalina Ferrando Ballester

Benjamí Costa Ribas

Cap del Departament de Cultura Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

Conservador Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

–22–

IN AMICITIA MISCEL·LÀNIA D’ESTUDIS EN HOMENATGE A JORDI H. FERNÁNDEZ

EL PORT DE PORTOCOLOM DE L’ILLA DE MALLORCA EN TEMPS DE L’ANTIGUITAT CLÀSSICA Mateu Riera Rullan Investigador inscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Professor de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes Albert Martín Menéndez Arqueòleg municipal de Cabrera de Mar

INTRODUCCIÓ Fins a l’any 2005 res es sabia de la història del port de Portocolom (Felanitx, Mallorca) a l’època antiga. Malauradament cap font escrita feia esment a aquella contrada, ni tampoc s’havia fet cap treball o estudi arqueològic sobre el tema. De tota manera les característiques del port (Figura 1), un dels millors de l’illa de Mallorca, amb una rada natural força gran, molt ben resguardada i amb suficient calat per a la majoria de les naus antigues, feien sospitar que havia estat força freqüentat durant gran part de l’Antiguitat. Els treballs arqueològics realitzats1 subsidiàriament a les feines de dragatge que es varen efectuar en diversos punts del port entre els anys 2005 i 20072, varen comportar augmentar considerablement les dades històriques de Portocolom durant tota l’Antiguitat. Dits treballs arqueològics permeteren documentar dos nous jaciments subaquàtics (Figura 2), localitzar un derelicte d’època romana, i

1

Treballs dirigits per Albert Martín Menéndez, Núria Martínez Rengel, Mateu Riera Rullan, Joan Santolaria Sarabia i Myriam Seco Álvarez, en els que també hi han participat Iciar Alonso Díaz de Alda, Joshan Galdona Stinus, Aurora Higueras-Milena Castellano, Jose Manuel Higueras-Milena Castellano, Manuel Izaguirre Lacoste, Zoltan Larcher, Sebastià Munar Llabrés, Ibrahim Noureddine, Damià Ramis Bernad i Carles Velasco Felipe. Els autors dels dibuixos ceràmics presentat són: Mateu Riera Rullan, Núria Martínez Rengel, Aurora Higueras-Milena Castellano, Iciar Alonso Díaz de Alda, Damià Ramis Bernad i Miquel Trias Gussó.

2

Feines promogudes per la Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports del Govern Balear i coordinades per l’empresa Ports de les Illes Balears, Infrastructures i Obres Portuàries, S.A. Volem aprofitar l’ocasió per mostrar el nostre més sincer agraïment a Pedro Iturbide, Laura Díez i Esther Aguiló, qui sempre ens varen ajudar al màxim per poder realitzar el millor possible totes les feines arqueològiques.

–563–

recuperar abundant material ceràmic antic. En el present article s’exposaran les troballes corresponents a l’Antiguitat clàssica3.

DESCRIPCIÓ DE LES TROBALLES Dels dos jaciment descoberts el que més es va poder estudiar és el de la punta de sa Bateria (Marcat amb una A dins la Figura 2). Les característiques del lloc, amb força calat fins arribar pràcticament a la costa, resguardat de la majoria de vents, i sobretot de la mar oberta, el feien un indret idoni com a lloc d’embarcador. L’abundància de materials trobats pel seu voltant en mostrava dita activitat des de com a mínim el segle III aC (àmfora PE-15). A la zona també es varen trobar abundants materials d’època romana, alguns d’època vàndala o bizantina, i també de les d’èpoques medieval islàmica, medieval cristiana, moderna i contemporània. Els materials dels temps de l’Antiguitat clàssica identificats de la punta de sa Bateria són els següents4: un possible bicònic de ceràmica ibèrica o ebusitana (M30-4); dues peces de ceràmica comuna indeterminada (M89-2); tres olles (M30-9, M88-1 i 2) i una forma indeterminada (M89-1) de ceràmica reduïda aparentment sud-hispànica; dues possibles gerres (M77-1 i 2) i una tapadora (M88-4) de ceràmica oxidada ebusitana; 1 olla tipus COM-IT 1b que sembla de producció itàlica (M5-1); dues cassoles Lamboglia 10A (M5-2 i M33-1), una Ostia III, 267 (M93-1) i un plat-tapadora (M26-3) de cuina africana; un fons de Terra Sigillata Africana indeterminada5 (M33-2), una llàntia Atlante VIII de Terra Sigillata Africana D (M30-10); 4 anses, una PE-15/18 (M14-2), una PE-15 (M75-1) i una PE-26 (M5-6) d’àmfores ebusitanes; una ansa, una possible Dressel 1 (M33-4), una Dressel 2-4 (M14-6) i una Keay LII (M10-2) d’àmfores itàliques; un pivot (M33-6) i una Dressel 2-4 (M38-1) d’àmfores Laietanes; 2 G4 possiblement sud-gàl·liques (M26-1 i M33-8); un pivot (M87-3), 23 anses, dues Dressel 7/11 (M14-7 i M33-5), una Almagro 51A o B (M33-9), 8 Almagro 51C (M30-1, 2, 3 i 11, M34-4, M87-2, M88-5, 6, 7 i 9, M91-2, 3 i 5) d’àmfores sud-hispàniques;

3

Es pot veure la descripció dels treballs arqueològics realitzats així com de les troballes d’època prehistòrica, antiga, medieval i moderna a: A.A.D.D., 2007; Martín et alii, 2009a i b. Pel que respecte al material de l’Antiguitat tardana vegeu també: Riera i Martín 2009.

4

En aquest article sempre que es donin quantitats referides a elements ceràmics s’estarà parlant del Nombre Mínim d’Individus (NMI). El Nombre Mínim d’Individus de cada tipus ceràmic ha estat calculat a partir del nombre de vores o bé del nombre de bases diferents, triant sempre el nombre del grup més gran. En cas que no es trobessin formes, per molts fragments informes que hi hagi, el NMI sempre serà 1.

5

Aquest i algun altre escàs exemplar que es presentarà més endavant podrien datar d’un moment posterior al 455 dC. De tota manera, se’ls ha inclòs en aquest estudi ja que sembla més probable que tots ells datin d’abans de mitjan segle V dC.

–564–

un pivot (M34-6), una Keay IV (M34-5) i 2 Keay XXV (M34-1 i 2) d’àmfora africana; i una tègula (M26-4). La troballa més cridanera de les que es varen realitzar durant l’execució de les cales per valorar i delimitar el jaciment arqueològic de la punta de sa Bateria correspon a un derelicte d’època antiga. D’ell se’n varen trobar una sèrie de fustes que ocupaven una superfície de 0,90 x 0,50 m. Representaven un extrem d’un conjunt d’un vaixell que segueix la tradició constructiva romana. Aquest conjunt estava compost per 4 traques de pi de color clar. Estaven assemblades en posició quasi horitzontal i portaven una direcció respecte al Nord de 300 graus. Les traques amidaven 11 cm d’amplada i 3 cm de gruixa. La unió entre les mateixes estava feta amb llengüetes d’uns 3 cm d’amplada per 1 cm escàs de gruix. La longitud de les mateixes no es va poder determinar ja que n’eren visibles tan sols dues llengüetes fragmentades i no accessibles en la seva totalitat. Les clavilles d’assemblatge de les llengüetes tenien un diàmetre 10 mm i n’hi havia dues per llengüeta. A més, semblava que s’entreveien diversos orificis de 20 mm de diàmetre per a clavilles més grans, possiblement per a la unió del buc amb les quadernes. En el conjunt no hi havia restes de quadernes i les dades extretes no permeteren definir quina zona del buc s’havia localitzat, més enllà del fet que les fustes trobades pertanyien al folre del vaixell6. A part de l’observació de la tècnica constructiva, típicament romana, es va realitzar una prova de carboni 14 a un dels fragments de fusta extrets a una de les traques. Aquesta prova va ser realitzada a l’Intitut Royal du Patrimoine Artistique de Brussel·les per l’equip del Dr. Mark Van Strydonck. Gràcies a ella es va poder comprovar que la datació de la fusta corresponia a l’època romana, concretament entre el 40 aC i el 140 dC, amb un 95,4 % de probabilitat. El material trobat en el sondeig on va aparèixer el derelicte (S22 = M30) no ajudava gaire a l’hora de precisar-ne més la seva datació. El material ceràmic trobat directament a sobre de les fustes del vaixell (a 0,80 m de fondària del sediment) corresponia a diversos fragments informes d’àmfores sud-hispàniques. Just al seu costat, però ja sense contacte directe amb les traques, es varen trobar dues vores amb el coll i les nanses de dues àmfores Almagro 51 C (M30-1 i M30 2 i 3), i un pivot del mateix tipus d’àmfora (M30-11), a una fondària de sediment de 0,60 m. Entre aquests fragments d’àmfora també es va trobar una vora d’olla amb una pasta molt semblant a la de les àmfores (M30-9). A una mica menys fondària, és a dir, a 0,50 m, es va trobar un fragment de llàntia de Terra Sigillata Africana del tipus Atlante VIII (M30-10). Cal advertir, però, que entre aquests

6

L’estudi de l’arquitectura naval fou realitzat per Manuel Izaguirre i Joan Santolaria.

–565–

materials d’època antiga també varen aparèixer alguns escassos fragments ceràmics d’època islàmica, corresponents a gerres, gerretes o teula. Malauradament no es va poder realitzar una excavació en extensió de tota la zona del vaixell. Tanmateix, la presència dels fragments informes d’àmfora sud-hispànica just a sobre de les fustes, juntament amb la troballa dels colls i la base de les Almagro 51 C just al costat, feien sospitar que part del carregament de la nau havia estat aquest tipus d’àmfora destinada al transport d’algun preparat de salaó de peix. Aquesta apreciació es veuria corroborada per la presència d’abundants fragments del mateix tipus amfòric trobats en els sondeigs del voltant del derelicte. Així, es varen poder identificar un nombre mínim de 8 individus d’àmfora Almagro 51 C i, es pot afirmar que donada la poca extensió dels sondejos realitzats (1 x 1 m), de ben segur que encara en romanen moltes més en el fons del port. La problemàtica a l’hora de datar amb precisió l’enfonsament del vaixell ve donada pel fet que el tipus d’àmfora Almagro 51 C abraça una forquilla cronològica que va des del 280 fins al 450 dC. Tal com s’ha vist abans, la prova de C14 tampoc va proporcionar un resultat que ajudàs a precisar més aquesta data. Per tant, s’haurà d’esperar a què es puguin realitzar nous treballs arqueològics per poder determinar amb exactitud quan es va produir el naufragi. A hores d’ara resulta quasi impossible poder saber a què es degué. De tota manera, el fet de trobar tants fragments d’àmfores sud-hispàniques a menys de 20 m de la costa, en una zona on quasi cada hivern hi queda embarrancat algun dels vaixells ancorats al port, fa que pugui ser molt plausible que aquell vaixell de l’Antiguitat haguera sofert un dels típics temporals de tramuntana, els quals són certament perillosos per a les naus que es troben a dins de les aigües del port felanitxer. De l’altre jaciment identificat, el de la punta des Babo (Marcat amb una B a la Figura 2), encara es té molt poca informació, doncs quedava pràcticament fora de les zones estudiades. Sembla que començaria pel Nord just a la bocana del Rivetó, en el seu costat oriental. Molt probablement continuava cap a dintre del Rivetó, però els dos dragats allà realitzats els anys 1965 i 1990 impedeixen confirmar-ho. De fet, durant el control del dragat al Rivetó es varen poder recuperar alguns escassos petits fragments ceràmics, molts d’ells conservats a les escletxes del fons marí. Els materials recuperats al Rivetó d’època antiga són els següents: un fragment informe d’àmfora itàlica, un altre informe i una vora d’àmfora laietana, aquesta última corresponent al tipus Dressel 2-4 (M348-1); una ansa PE15/18 (M337), una vora de PE-17 (M352-1) i tres informes d’àmfora ebusitana; i dues anses i quaranta-nou informes d’àmfora africana. Tampoc es va poder determinar fins on podia arribar aquest jaciment des Babo cap al Sud, ja que fou una zona que no es va poder estudiar detalladament. Allà només es feren dues immersions de reconeixement que permeteren certificar que se segueix trobant –566–

material en superfície fins arribar a la punta de s’Arenal (Figura 2). Donat l’estat preliminar de la investigació en aquesta contrada, es desconeix encara si s’està al davant d’un o més jaciments. Els materials trobats a les immediacions de la punta des Babo són els següents: una cassola aparentment ebusitana? (M338-4); dos plats/tapadora de cuina africana (M242-1 i M338-5); dues vores que semblen de la mateixa àmfora grecoitàlica (M338-3); una ansa d’àmfora ebusitana i una vora de PE-25 (M237-1); un pivot d’àmfora laietana (M339-3); una ansa i un pivot d’àmfora sud-hispànica i una vora d’Almagro 51 A o B? (M339-8); dues vores d’àmfores tripolitanes? (M3381 i M339-4); i dues vores d’àmfora indeterminada (M339-5 i 7). Cal esmentar que el reduït nombre de peces recuperades al jaciment de la punta des Babo no es deu a la seva escassesa, sinó sobretot als pocs treballs arqueològics que s’hi han realitzat. Els materials recuperats més al Sud, davant la punta de s’Arenal, corresponen a peces fonamentalment amfòriques, de les que s’han pogut identificar una ansa de Pascual 1 (M37-2), una vora amb el coll i les anses de G 4 (M36-1), i una vora amb coll i ansa d’una Keay IV nord-africana (M36-2). Totes aquestes àmfores es poden situar cronològicament en el temps de l’alt Imperi romà, és a dir, entre els segles I a III dC. A part, també es va trobar una base de plat/tapadora de cuina africana (M37-1) que també podria ser de la mateixa època. A més dels materials trobats a ambdós jaciments que no es varen veure afectats pel dragat, mitjançant el control del dragatge de la zona de sa Bassa Nova també es varen recuperar els següents materials: dos possibles bicònics (M205-1 i M206-3) i un bol (M50-1) de ceràmica ibèrica o ebusitana; un kalathos (M91-1) i una possible gerra (M208-1) de ceràmica ibèrica; un bol de ceràmica comuna (M90-2); una gerreta? (M76-1) i una tipus Bonifay 74? (M55-1) de comuna africana?; un morter Aguarod 2 de cuina itàlica (M74-1); una cassola indeterminada (M182-1?)7, una cassola Hayes 199 (M132-1), un plat/tapadora (M71-2) i un plat/ tapadora Hayes 195 (M164-1) de cuina africana; un got de parets fines (M86-1); 1 plat de Terra Sigillata itàlica o sud-gàl·lica tipus Consp.3.2. o Drag. 18a (M1851); una PE-13/15 (M169-1), una PE-14 (M205-2), una PE-16/17 (M235-1); una PE-17? (M211-1), una PE-17/18 (M210-1) i dues PE-25 (M73-1, M76-2 i M1861) d’àmfores ebusitanes; una grecoitàlica o més probablement Dressel 1 (M1231) d’àmfora itàlica; una Dressel 2-4 d’àmfora laietana (M164-2); tres Dressel 7/11 d’àmfora sud-hispànica (M208-3, M210-2 i M211-2); una àmfora africana Keay XXVIII (M207-1); dos pesos de xarxa (M133 i M235), dels quals el M133 sembla de producció africana; i diversos fragments de tègula (M45-1, M116-1).

7

No és segur que sigui una producció africana. Podria ser una imitació.

–567–

INTERPRETACIÓ I CONCLUSIONS Abans d’iniciar l’estudi dels materials arqueològics recuperats convé esmentar una sèrie de premisses que condicionen les conclusions que es poden arribar a treure de les dades que aquells ens ofereixen. Primer de tot cal exposar l’enorme dificultat que ha representat el poder classificar el material. Això es deu sobretot a dos fets. Un, a la gran varietat cronològica de les peces recuperades. Però sobretot es deu al fet d’haver estat enterrades a dins d’un llot fosc, el qual ha anat modificant les característiques originals de dites peces. En segon lloc s’ha de reconèixer que en la majoria de casos no es pot certificar que Portocolom fos sempre el lloc de destinació d’aquests materials. I és que, per exemple, el fet que aquests acabessin al fons del port també es podria deure a un naufragi de vaixells que només hi feien escala. Observant els materials importats que es puguin datar amb anterioritat a la conquesta romana del 123 aC es veu que aquests són força escassos. Corresponen majorment a àmfores provinents de la veïna illa d’Eivissa, menys un que és una àmfora de procedència itàlica (àmfora grecoitàlica), i un que és una cassola que podria ser ebusitana? (M338-4). De les peces ebusitanes s’han documentat una PE-14, una PE-15, una PE-17, i sis individus mals de classificar que correspondrien a tipus que poden anar des de la PE-13 a la PE-18. Aquests materials vindrien a corroborar la gran influència que rebé la gent de Mallorca vers el món púnic i sobretot del punicoebusità, abans de la irrupció dels romans per les aigües balears. L’aparició d’aquestes àmfores també ens mostren com Portocolom es va començar a convertir en un port d’arribada de mercaderies, les quals es podrien distribuir no només per la contrada, sinó també cap a llocs més de l’interior de l’illa. Tampoc són gaire abundants els materials que daten dels decennis més propers a la data de la conquesta romana. Aquests serien una olla de ceràmica itàlica i un o dos exemplars d’àmfora Dressel 1 també itàliques8. Podrien ser d’aquests moments els materials ibèrics recuperats, com per exemple el corresponent a un kalathos LF-02110. Tant les àmfores ebusitanes abans descrites, com aquestes itàliques, són una mostra més de la cada cop més important arribada de vins a Mallorca. Avançat el segle I aC sembla iniciar-se un ús portuari de Portocolom molt menys esporàdic que a les etapes anteriors. De fet, els materials recuperats fan pensar en una arribada de vaixells fins com a mínim el segle V dC.

8

No es pot descartar que alguna d’aquestes àmfores Dressel 1C correspongui a àmfores més antigues del tipus grecoitàlic.

–568–

Referent a les àmfores que daten d’entre la segona meitat del segle I aC i el segle V dC, es pot apreciar com continuen arribant materials eivissencs (quatre exemplars de PE-25 i una PE-26). Seria de la península Itàlica un exemplar de Dressel 2-4, segurament del sud de la Gàl·lia tres G 4, de la costa oriental de la península Ibèrica, és a dir de la Tarraconense, una Pascual 1 i tres Dressel 2-4, i de la part meridional, la Bètica i Lusitània, cinc Dressel 7/11, dues Almagro 51 A o B i 8 Almagro 51 C9. Procedents del nord d’Àfrica s’han pogut identificar dues Keay IV, dues Keay XXV, una Keay XXVII i dues tripolitanes. Finalment, de la Calàbria o Sicília s’ha documentat una Keay LII. Gràcies a aquestes troballes amfòriques s’ha pogut saber que entre el final del segle I aC i el segle II dC estarien arribant a Portocolom vins d’Eivissa, de la península Itàlica, del nord-est de la península Ibèrica i probablement del sud de la Gàl·lia. Entre els segles I a IV dC arribarien productes de salaons de peix del sud o sud-oest d’Hispània. Entre el final del segle II i el V dC estaria arribant vi o oli del nord d’Àfrica i, entre els segles IV i V dC arribaria vi de la zona calabresa o de l’illa de Sicília. Juntament amb els carregaments d’àmfores, també arribaren subsidiàriament a Portocolom altres tipus de ceràmica, ja sigui de vaixella, per cuinar, preparar o conservar aliments, o per il·luminar. Numèricament són menys individus que els de les àmfores, concretament 35 enfront de 47 (NMI), fet que mostra la gran importància que varen tenir les àmfores per al transport a l’Antiguitat. Cal ressenyar també la presència de teules romanes planes (tegulae), tot i que per les poques quantitats documentades no es pot determinar si corresponien a part de les estructures de vaixells o d’autèntics carregaments comercials. De ceràmiques de taula clarament corresponents l’època imperial només se’n varen poder identificar dues. Una d’elles és un platet de Terra Sigillata de producció tal vegada itàlica o més probablement del sud de la Gàl·lia (Consp. 3.2. o Drag. 18a) que dataria d’entre l’any 10 i 60 dC. L’altra correspon a un got de Parets Fines del segle I dC probablement fabricat a Eivissa, tot i que no es pot descartar que sigui una producció itàlica10. Més abundants són les ceràmiques per cuinar. Totes elles daten dels cinc segles de l’Imperi romà. Entre aquestes hi ha un nombre mínim de tres olles (M30-9, 88-1, 88-2 i 88-3) i una peça indeterminada, però que també pareix destinada al foc (M89-1). Totes elles semblen produccions del sud-oest de la península Ibèrica, tant per les seves pastes com pel lloc de la seva troballa (la punta de sa Bateria, vora del vaixell romà i entremesclades amb les àmfores Almagro 51 C). Els altres productes de cuina identificats són tots originaris del nord d’Àfrica. Quatre són cassoles, dues del tipus Lamboglia 10

9

Tal com s’ha argumentat abans, pareix que l’abundant presència d’aquest tipus d’àmfora es deu a l’enfonsament del vaixell documentat a la punta de sa Bateria.

10 Agraïm al Dr. Albert López Mullor les observacions fetes al respecte.

–569–

A, una Ostia III, 267 i una Hayes 199. Amb elles hi anirien les quatre tapadores identificades, tres corresponents als tipus plat/tapadora, i una al tipus Hayes 195. Per a la preparació d’aliments s’ha documentat un morter Aguarod 2 = Dramont D2 de procedència itàlica que s’ha de datar entre els segles I i II dC. Finalment, com a estri per a la il·luminació només s’ha identificat una única llàntia, la qual correspon a produccions de Terra Sigillata Africana, del tipus Atlante VIII, i que dataria dels segles IV a V dC. Es pot afirmar llavors que el port suara estudiat comença a entrar a les rutes comercials cap el segle IV aC (PE-14). Que durant els segles següents els protagonistes d’aquest comerç serien el púnics i més probablement els púnico-ebusitans. A mesura que els romans s’anaren convertint en els amos de la Mediterrània, aquests degueren començar a controlar dit comerç, el qual seria cada cop més voluminós i restaria força normalitzat durant tot l’Imperi11. Durant aquests cinc primers segles de la nostra era Portocolom degué quedar perfectament encabit dintre dels corrents comercials del mare nostrum romà. És llavors quan no només arribarien productes d’Eivissa i de la península Itàlica12, sinó que començarien a arribar productes d’altres províncies, en un primer moment més de l’Europa occidental i, a partir del segle II, del nord d’Àfrica, sobretot de la zona de l’actual Tunísia.

11 Cal tenir present, per exemple, que per als segles V a I aC s’ha identificat un nombre mínim de 18 individus, mentre que per als segles I a V dC se n’han pogut comptabilitzar 52. 12 Tal vegada també alguna producció d’Ibèria.

–570–

Figura 1. Foto aèria de Portocolom de l’any 1968

Figura 2. Localització dels jaciments arqueològics subaquàtics descoberts a Portocolom

–571–

–572–

–573–

–574–

–575–

–576–

–577–

–578–

BIBLIOGRAFIA A.A.D.D. (2007): Arqueologia i història a Portocolom, Mallorca. ADROHER, M. (1993): Amphores puniques ébusitaines, Lattara, 6, Lattes, pp. 74-77. AGUAROD, C. (1992): Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense, Zaragoza. BATS, M. (1993): Céramique commune italique, Lattara, 6, Lattes, pp. 357-362. BONIFAY, M. (2004): Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique, BAR International Series, 1301, Oxford. CARANDINI, A. ET ALII (1981): Atlante delle Forme ceramiche, I, Enciclopedia dell’Arte Antica Classica e Orientale, Roma. ETTLINGER, E. ET ALII (1990): Die Formen, Conspectus formarum. Terrae Sigillatae italico modo confectae, Bonn, pp. 51-146. GUERRERO, V.M. (1999): La Cerámica Protohistórica a Torno de Mallorca (s. VI-I a.C.), BAR International Series, 770, Oxford. HAYES, J. W. (1972): Late Roman Pottery, Londres. — (1980): Supplement to Late Roman Pottery, Londres. KEAY, S. J. (1984): Late roman amphorae and economic study: the catalan evidence, BAR International Series, 196, Oxford. LÓPEZ MULLOR, A. (1989): Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña, Barcelona, 2 vol. LÓPEZ MULLOR, A. i FIERRO, X. (1993): Materials per a una classificació de la ceràmica ibèrica al torn produïda a Darró (Vilanova i la Geltrú), Miscel·lània Penedesenca, XVI, pp. 8-96. MARTÍN, A. ET ALII (2009a): Metodologia dels treballs de prospecció i de control arqueològic del dragat de sa Bassa Nova (Portocolom, Mallorca), I Trobada d’Arqueòlegs de les Illes Balears, Mallorca, pp. 120-129. — (2009b): Memòria dels treballs arqueològics fets a Portocolom, MPC08. Memòria del patrimoni cultural. Intervencions autoritzades pel Consell de Mallorca, Palma de Mallorca. MIRÓ, J. (1988): La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I aC-I dC), BAR International Series, 473, Oxford. PASSELAC, M. i VERNHET, A. (1993): Céramique sigillée sud-gauloise, Lattara, 6, Lattes, pp. 569-580. PY, M. (1993): Amphores gréco-italiques, Lattara, 6, Lattes, pp. 46-48. — (1993): Amphores italiques, Lattara, 6, Lattes, pp. 53-55. RAMÓN, J. (1991): Las ánforas púnicas de Ibiza, Eivissa. — (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental, Instrumenta, 2, Barcelona. RAYNAUD, C. (1993): Amphores de Bétique, Lattara, 6, Lattes, pp. 23-27. — (1993): Amphores gauloises, Lattara, 6, Lattes, pp. 30-33. — (1993): Amphores italiques d’époque impériale, Lattara, 6, Lattes, pp. 56-57. — (1993): Amphores de Lusitanie, Lattara, 6, Lattes, pp. 58-59. — (1993): Amphores de Tarraconaise, Lattara, 6, Lattes, pp. 85-86. RAYNAUD, C. i BONIFAY, M. (1993): Amphores africaines, Lattara, 6, Lattes, pp. 15-22. RIERA RULLAN, M. i MARTÍN, A. (2009): El port de Portocolom (Illa de Mallorca) durant l’antiguitat tardana, Mayurqa 33, pp. 177-191.

–579–

TABULA GRATULATORIA Cristina Andreu Adame

Bartolomé Mora Serrano

Alicia Arévalo González

Helena Pastor Borgoñón

Mª Eugenia Aubet Semmler

Lluís Plantalamor Massanet

Rafael Azuar Ruiz

Fernando Quesada Sanz

Darío Bernal Casasola

Félix Retamero Serralvo

Maria Antònia Cantarellas Socías

Mercè Roca Roumens

Mª Paz García-Bellido García de Diego

Elena Ruiz Sastre

Eduardo Ferrer Albelda

Catalina Sansano Costa

Enrique García Vargas

Fanny Tur Riera

Francisco Gómez Bellard ()

Francesc Tarrats Bou

Simón Gornés Hachero

Ricard Urgell Hernández

Joana Gual Cerdó

José Manuel Vázquez Cora

Departament de Cultura Associació d’Amics del MAEF Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera Museu de Mallorca Museu de Menorca

TREBALLS DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D’EIVISSA I FORMENTERA Nº 1

Nº 2

Nº 3 Nº 4 Nº 5

Nº 6

Nº 7 Nº 8 Nº 9 Nº 10 Nº 11

Nº 12 Nº 13 Nº 14 Nº 15

LUCERNAS ROMANAS DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO DE IBIZA. Por Jorge H. Fernández y Esperanza Manera. Ibiza, 1979. 22 pp. y IX láms. (Agotado) CERÁMICAS DE IMITACIÓN ÁTICAS DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO DE IBIZA. Por Jorge H. Fernández y José O. Granados. Ibiza, 1979. 49 pp. y I lám. (Agotado) BIBLIOGRAFÍA ARQUEOLÓGICA DE LAS ISLAS PITIUSAS. Por Jorge H. Fernández. Ibiza, 1980. 72 pp. EL HIPOGEO DE CAN PERE CATALÀ DES PORT (SANT VICENT DE SA CALA). Por Jorge H. Fernández. Ibiza, 1980. 34 pp. y VIII láms. IBIZA Y LA CIRCULACIÓN DE ÁNFORAS FENICIAS Y PÚNICAS EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL. Por Juan Ramón. Ibiza, 1981. 49 pp., 6 figs. y III láms. (Agotado) UN HIPOGEO INTACTO EN LA NECRÓPOLIS DEL PUIG DES MOLINS. EIVISSA. Por Jorge H. Fernández. Ibiza, 1981. 34 pp., X láms. y un plano de la necrópolis. (Agotado) ESCARABEOS DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO DE IBIZA. Por Jorge H. Fernández y Josep Padró. Madrid, 1982. 249 pp. con figs. y láms. EL SANTUARIO DE ES CUIERAM. Por Mª. Eugenia Aubet Semmler. Ibiza, 1982. 55 pp. y XXX láms. (Agotado) URNA DE OREJETAS CON INCINERACIÓN INFANTIL DEL PUIG DES MOLINS. Por Carlos Gómez Bellard. Ibiza, 1983. 26 pp. y I lám. GUÍA DEL PUIG DES MOLINS. Por Jorge H. Fernández. Madrid, 1983. 242 pp. (Agotado) LA COLONIZACIÓN PÚNICO-EBUSITANA DE MALLORCA. ESTADO DE LA CUESTIÓN. Por Víctor M. Guerrero Ayuso. Ibiza, 1984. 39 pp., 24 figs. y VIII láms. SOBRE ARQUEOLOGÍA EBUSITANA. Por José Mª. Mañá de Angulo. Ibiza, 1984. 174 pp. (Agotado) ESCULTURA ROMANA DE IBIZA. Por Alberto Balil. Ibiza, 1985. 19 pp. y VIII láms. NOTAS PARA UN ESTUDIO DE LA IBIZA MUSULMANA. Por Guillermo Rosselló Bordoy. Ibiza, 1985. 69 pp. (Agotado) BIBLIOGRAFÍA ARQUEOLÓGICA DE LAS ISLAS PITIUSAS (II). Por Jorge H. Fernández. Ibiza, 1986. 42 pp. (Agotado) –647–

Nº 16 AMULETOS DE TIPO EGIPCIO DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO DE IBIZA. Por Jordi H. Fernández y Josep Padró. Ibiza, 1986. 109 pp., 7 figs. y XVII láms. (Agotado) Nº 17 LAS PINTURAS RUPESTRES DE SA COVA DES VI SES FONTANELLES. SANT ANTONI DE PORTMAY. (IBIZA). Por Antonio Beltrán, Benjamí Costa y Jordi H. Fernández. Ibiza, 1987. 26 pp., 12 figs. y IX láms. (Agotado) Nº 18 EL SANTUARIO DE LA ILLA PLANA (IBIZA): UNA PROPUESTA DE ANÁLISIS. Por Esther Hachuel y Vicente Marí. Ibiza, 1988. 92 pp., 12 figs. y XXII láms. Nº 19 EL SEPULCRO MEGALÍTICO DE CA NA COSTA (FORMENTERA). Parte I. Por Jordi H. Fernández, Luis Plantalamor y Celia Topp. Parte II. Por Francisco Gómez y José M. Reverte. Ibiza, 1988. 76 pp., 18 figs. y X láms. (Agotado) Nº 20 EPIGRAFÍA ROMANA DE EBUSUS. Por Jaime Juan Castelló. Ibiza, 1988. 118 pp., 2 figs. y XVII láms. Nº 21 EL VIDRIO ROMANO EN EL MUSEO DEL PUIG DES MOLINS. Por Cristina Miguélez Ramos. Ibiza, 1989. 78 pp., 41 figs. y VIII láms. Nº 22 EL VERTEDERO DE LA AVDA. ESPAÑA Nº 3 Y EL SIGLO III D.C. EN EBUSUS. Por Ricardo González Villaescusa. Ibiza, 1990. 112 pp., 38 figs. y III láms. (Agotado) Nº 23 LAS ÁNFORAS PÚNICAS DE IBIZA. Por J. Ramon. Ibiza, 1991. 199 pp., 56 figs. y XXXI láms. (Agotado) Nº 24 I-IV JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA. (IBIZA, 1986-89). Por AA.VV. Ibiza, 1991. 259 pp. con figs. y láms. Nº 25 LA CAÍDA DE TIRO Y EL AUGE DE CARTAGO. V JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA. (IBIZA, 1990).Por AA.VV. Ibiza, 1991. 86 pp. con figs. y láms. Nº 26 MARCAS DE TERRA SIGILLATA DEL MUSEO ARQUEOLÓGICO DE IBIZA. Por Jordi H. Fernández, José O. Granados y Ricardo González Villaescusa. Ibiza, 1992. 95 pp., XXII láms. y figs. (Agotado) Nº 27 PRODUCCIONES ARTESANALES FENICIO-PÚNICAS. VI JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA. (IBIZA, 1991). Por AA.VV. Ibiza, 1992. 87 pp. con figs. y láms. (Agotado) Nº 28- 29 EXCAVACIONES EN LA NECRÓPOLIS DEL PUIG DES MOLINS (EIVISSA). LAS CAMPAÑAS DE D. CARLOS ROMÁN FERRER: 1921-1929. Por Jordi H. Fernández. Ibiza, 1992. 3 Tomos –648–

Nº 30 BIBLIOGRAFÍA ARQUEOLÓGICA DE LAS ISLAS PITIUSAS (III). Por Benjamí Costa y Jordi H. Fernández. Ibiza, 1993. 114 pp. (Agotado) Nº 31 NUMISMÁTICA HISPANO-PÚNICA. ESTADO DE LA INVESTIGACIÓN. VII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (IBIZA, 1992). Por AA.VV. Ibiza, 1993. 168 pp. con figs. y láms. Nº 32 EL POZO PÚNICO DEL «HORT D’EN XIM» (EIVISSA). Por J. Ramon. Ibiza, 1994. 83 pp. con figs. láms. (Agotado) Nº 33 CARTAGO, GADIR, EBUSUS Y LA INFLUENCIA PÚNICA EN LOS TERRITORIOS HISPANOS. VIII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (IBIZA, 1993). Por AA.VV. Ibiza, 1994. 163 pp. con figs. y láms. (Agotado) Nº 34 MONEDA I MONEDES ÀRABS A L’ILLA D’EIVISSA. Por Fèlix Retamero. Ibiza, 1995. 70 pp. con figs. y láms. (Agotado) Nº 35 LA PROBLEMÁTICA DEL INFANTICIDIO EN LAS SOCIEDADES FENICIO-PÚNICAS. IX JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIOPÚNICA. (EIVISSA, 1994). Por AA.VV. Ibiza, 1995. 90 pp. con figs. y láms. (Agotado) Nº 36 LAS CUENTAS DE VIDRIO PRERROMANAS DEL MUSEO ARQUEOLOGICO DE IBIZA Y FORMENTERA. Por Encarnación Ruano Ruiz. Ibiza, 1996. 101 pp. con figs. y láms. a color. Nº 37 VIDRIOS DEL PUIG DES MOLINS (EIVISSA). LA COLECCIÓN DE D. JOSÉ COSTA “PICAROL”. Por AA.VV. Ibiza, 1997. 130 pp. con figs. y láms. a color. Nº 38 PROSPECCIONES GEO-ARQUEOLÓGICAS EN LAS COSTAS DE IBIZA. Por Horst D. Schulz y Gerta Maass-Lindemann. Ibiza, 1997. 62 pp., con figs. y láms. Nº 39 FE-13. UN TALLER ALFARERO DE ÉPOCA PÚNICA EN SES FIGUERETES (EIVISSA). Por Joan Ramon Torres. Ibiza, 1997. 206 pp. con figs. y láms. Nº 40 EIVISSA FENICIO-PÚNICA. X JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 1995). Por AA.VV. (En prensa) Nº 41 RUTAS, NAVÍOS Y PUERTOS FENICIO- PÚNICOS. XI JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 1996) Por AA.VV. Ibiza, 138 pp. con figs. y láms.1998. (Agotado) Nº 42 MISCELÁNEAS DE ARQUEOLOGÍA EBUSITANA. Por Benjamí Costa y Jordi H. Fernández (Eds.). Ibiza, 1998. 216 pp. con figs. y láms. Nº 43 DE ORIENTE A OCCIDENTE: LOS DIOSES FENICIOS EN LAS COLONIAS OCCIDENTALES. XII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FE–649–

NICIO-PÚNICA (EIVISSA, 1997). Por AA.VV. Ibiza, 1999. 135 pp. con figs. y láms. Nº 44 LA SEGUNDA GUERRA PÚNICA EN IBERIA. XIII JORNADAS DE ARQUEOLOGIA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 1998). Por AA.VV. Ibiza, 2000. 127 pp. con figs. y láms. Nº 45 NECRÓPOLIS RURALES PÚNICAS EN IBIZA. Por Miquel Tarradell (†) y Matilde Font (†), con la colaboración de Mercedes Roca, Jorge H. Fernández, Núria Tarradell-Font y Catalina Enseñat. Ibiza, 2000. 258 pp. con figs y láms. Nº 46 SANTUARIOS FENICIO-PÚNICOS EN IBERIA Y SU INFLUENCIA EN LOS CULTOS INDÍGENAS. XIV JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA,1999). Por AA.VV. Ibiza, 2000. 200 pp. con figs y láms. Nº 47 DE LA MAR Y DE LA TIERRA. PRODUCCIONES Y PRODUCTOS FENICIO-PÚNICOS. XV JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIOPÚNICA (EIVISSA 2000). Por AA.VV. Ibiza 2001. 160 pp. con figs. y láms. Nº 48 LA FORMA EB. 64/65 DE LA CERÁMICA PÚNICO EBUSITANA. Por Ana Mezquida Orti. Ibiza 2001. 250 pp. con figs. y láms. Nº 49 LA CERÀMICA DE YĀBISA. CATÀLEG I ESTUDI DEL FONS DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D’EIVISSA I FORMENTERA. Por Helena Kirchner. Ibiza, 2002. 484 pp. con figs. y láms. Nº 50 LA COLONIZACIÓN FENICIA EN OCCIDENTE. ESTADO DE LA INVESTIGACIÓN EN LOS INICIOS DEL SIGLO XXI. XVI JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2001). Por AA.VV. Ibiza 2002. 148 pp. con figs. y láms. Nº 51 CONTACTOS EN EL EXTREMO DE LA OIKOUMÉNE. LOS GRIEGOS EN OCCIDENTE Y SUS RELACIONES CON LOS FENICIOS. XVII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2002). Por AA.VV. Ibiza 2003. 148 pp. con figs. y láms. Nº 52 MISCELÁNEAS DE ARQUEOLOGÍA EBUSITANA (II). EL PUIG DES MOLINS (EIVISSA): UN SIGLO DE INVESTIGACIONES. Por Benjamí Costa y Jordi H. Fernández (Eds.). Ibiza, 2003. 332 pp. con figs. y láms. Nº 53 CAN CORDA. UN ASENTAMIENTO RURAL PÚNICO-ROMA NO EN EL SUROESTE DE IBIZA. Por Rosa Mª Puig Moragón, Enrique Díes Cusí y Carlos Gómez Bellard, Ibiza, 2004. 175 pp. con dibujos y fotografías en blanco y negro y una lámina en color. –650–

Nº 54 COLONIALISMO E INTERACCIÓN CULTURAL: EL IMPACTO FENICIO PÚNICO EN LAS SOCIEDADES AUTÓCTONAS DE OCCIDENTE. XVIII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2003). Por AA.VV. Ibiza 2004. 208 pp. con figs. y láms. Nº 55 UNA APROXIMACIÓN A LA CIRCULACIÓN MONETARIA DE EBUSUS EN ÉPOCA ROMANA. Por Santiago Padrino Fernández. Ibiza 2005. 188 pp. con láms. Nº 56 GUERRA Y EJÉRCITO EN EL MUNDO FENICIO-PUNICO.XIX JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2004). Por AA.VV. Ibiza 2005. 194 pp. con figs. y láms. Nº 57 LAS NAVAJAS DE AFEITAR PÚNICAS DE IBIZA. Por Beatriz Miguel Azcárraga. Ibiza, 2006. 311 pp. con láms. Nº 58 ECONOMÍA Y FINANZAS EN EL MUNDO FENICIO-PÚNICO DE OCCIDENTE. XX JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2005). Por AA.VV. Ibiza 2006. 130 pp. con figs. y láms. Nº 59 MAGIA Y SUPERSTICIÓN EN EL MUNDO FENICIO-PÚNICO XXI JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2006). Por AA.VV. Ibiza 2007. 200 pp. con figs. y láms. Nº 60 EL DIOS BES: DE EGIPTO A IBIZA. Por Francisca Velázquez Brieva. Ibiza, 2007. 258 pp. con figs y láms. Nº 61 ARQUITECTURA DEFENSIVA FENICIO-PÚNICA XXII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2007). Por AA.VV. València, 2008. 190 pp. con figs. y láms. Nº 62 AMULETOS PÚNICOS DE HUESO HALLADOS EN IBIZA. Por AA.VV. València, 2009. 296 pp. con figs. y láms. Nº 63 EL DEPÓSITO RURAL PÚNICO DE CAN VICENT D’EN JAUME (SANTA EULÀLIA DES RIU, IBIZA). Por José Pérez Ballester y Carlos Gómez Bellard. València, 2009. 176 pp. con figs. Nº 64 INSTITUCIONES DEMOS Y EJERCITO EN CARTAGO. XXIII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2008). Por AA.VV. València, 2009. 180 pp. Nº 65 ASPECTOS SUNTUARIOS DEL MUNDO FENICIO-PÚNICO EN LA PENÍNSULA IBÉRICA. XXIV JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2009). Por AA.VV. València, 2010. 136 pp. con figs. Nº 66 YÕSERIM: LA PRODUCCIÓN ALFARERA FENICIO-PÚNICA EN OCCIDENTE. XXV JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚ–651–

NICA (EIVISSA, 2010). Por AA.VV. València, 2011. 264 pp. con figs. y láms. Nº 67 SAL, PESCA Y SALAZONES FENICIOS EN OCCIDENTE. XXVI JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2011). Por AA.VV. València, 2012. 216 pp. con figs. Nº 68 LA MONEDA Y SU PAPEL EN LAS SOCIEDADES FENICIO-PÚNICAS. XXVII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2012). Por AA.VV. València 2013. 224 pp. con figs. y láms. Nº 69 AMULETOS DE ICONOGRAFÍA EGIPCIA PROCEDENTES DE IBIZA. Por AA.VV. València, 2014. 728 pp. con figs y láms. Nº 70 ARQUITECTURA URBANA Y ESPACIO DOMÉSTICO EN LAS SOCIEDADES FENICIO-PÚNICAS. XXVIII JORNADAS DE ARQUEOLOGÍA FENICIO-PÚNICA (EIVISSA, 2013). Por AA.VV. València, 2014. 232 pp. con figs. Nº 71 SOL ERAT INCIPIENS PER ITER CONSCENDERE CAELI... JORNADES D’ESTUDI COMMEMORATIVES DEL 900è ANIVERSARI DE L’ATAC PISANO-CATALÀ A YĀBISA I FARAMANTIRA (EIVISSA, 2014). Por AA.VV. València, 2014. 130 pp. con figs.

–652–