El monestir de Cabrera Segles V-VIII dC, Ajuntament de Palma, Palma, 2014.

P1. El monestir de Cabrera. Segles V-VIII dC

El monestir de Cabrera Segles V-VIII dC

Mateu Riera Rullan (coordinador)

In memoriam Miquel Barceló Perelló (1939-2013), catedràtic i catedràtic emèrit d’Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona

El monestir de Cabrera Segles V-VIII dC

Del 15 de març al 15 de juny de 2014 Castell de Bellver, Palma

Mateu Riera Rullan (coordinador)

Ajuntament de Palma

Organitzen

A

questa exposició mostra el fruit de més d’una dècada de treballs que han verificat l’existència d’un monestir des dels inicis del cristianisme a Cabrera, a la vegada que en contextualitza les restes respecte del període de la seva ocupació i l’entorn de la Mediterrània occidental durant l’antiguitat tardana.

Des de l’any 1999 l’Ajuntament de Palma, gràcies a la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient i del Govern de les Illes Balears, ha duit a terme el Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera, dins el qual s’han fet treballs de prospecció, neteja, excavació i difusió de l’entorn delimitat com el jaciment del pla de les Figueres. El seu estudi, juntament amb el d’altres jaciments coetanis, com la basílica de Son Peretó, dóna llum sobre un moment molt poc conegut de la història balear i a la vegada molt interessant, ja que mostra la inserció de les nostres illes en la cruïlla dels intercanvis materials i culturals d’aquesta etapa de transformació, en la qual varen anar de la pertinença a l’Imperi romà al bizantí, passant pel domini vàndal. El resultat d’aquests treballs interdisciplinaris ha permès demostrar a partir de les restes materials la pervivència dels segles V al VIII de la nostra era d’aquesta comunitat de la qual, fins fa poc temps, només es coneixia una breu referència en una carta escrita pel papa Gregori Magne l’any 603. La coherència i la continuïtat en el temps d’aquest projecte, així com la col·laboració institucional, han fet possible el seu èxit i proven que aquest és el camí a seguir pel que fa a la gestió del nostre patrimoni historicoartístic, el qual estam obligats a investigar, difondre i conservar per a les generacions futures.

Mateo Isern Estela Batle de Palma

L

’exposició “El monestir de Cabrera. Segles V-VII” ens dóna l’oportunitat de descobrir un dels tresors fins ara més desconeguts del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. La mostra ens ofereix noves claus per a ampliar el coneixement de què actualment disposam sobre la història d’aquest arxipèlag que guarda una importantíssima riquesa tant etnològica com ecològica. Per això, com a conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori us anim a visitar aquesta exposició que mostra les troballes obtingudes durant les excavacions arqueològiques realitzades al llarg dels darrers anys. A la vegada, també és una bona ocasió per a contemplar peces extretes de jaciments com el pla de les Figueres, el Clot del Guix, els Picornells, els Corrals de Conillera o l’illot dels Frares. A través d’aquestes línies vull agrair la implicació de l’Ajuntament de Palma en la recerca científica i històrica realitzada sobre Cabrera i en l’organització d’aquesta exposició divulgativa, que també compta amb el suport del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. El Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera constitueix un escenari únic, amb un patrimoni d’incalculable valor històric i mediambiental, on es conserven desenes d’espècies de flora i fauna endèmiques, tant terrestres com marines, i on es custodien nombroses restes d’èpoques passades que esdevenen testimonis fidels de la història de l’arxipèlag. L’oferta de l’arxipèlag es complementa amb la visita al Museu Etnogràfic i Històric Es Celler, a l’illa de Cabrera, i al Centre d’Interpretació del Parc, ubicat a la Colònia de Sant Jordi. Cabrera i els seus illots formen part de la cultura i de la identitat balear, per la qual cosa resulta molt recomanable recórrer aquesta exposició com també visitar, sobre el terreny, aquest meravellós Parc Nacional. Gabriel Company Bauzà Conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori

L

’Organisme Autònom Parcs Nacionals ve desenvolupant, amb fons propis, un programa d’ajudes amb la finalitat de promocionar el desenvolupament sostenible de les poblacions de les àrees d’influència socioeconòmica dels parcs nacionals, dirigit tant a corporacions locals com a empreses privades, particulars i institucions sense finalitats de lucre. Des del seu inici l’any 1999 i fins a l’any 2004, el programa esmentat va ser gestionat directament per l’Organisme. A partir d’aquesta data, aquests fons s’han transferit anualment a les comunitats autònomes amb parcs nacionals al seu territori perquè aquestes, al seu torn, procedeixin a la seva gestió directa. Aquest programa inclou iniciatives d’índole diversa, entre les quals es troben la modernització de les infraestructures urbanes i rurals, destinades a l’ús general, així com la conservació i la restauració tant del patrimoni natural com del patrimoni arquitectònic, des del convenciment que la conservació del patrimoni cultural contribueix a la conservació del patrimoni natural, a través de la valoració aconseguida en els visitants que acudeixen al parc en els diferents esquemes d’ús públic desenvolupats a la Xarxa de Parcs Nacionals. Des del seu inici, el programa ha promogut diferents projectes presentats per l’Ajuntament de Palma amb actuacions relacionades amb la millora d’infraestructures municipals, com la rehabilitació de Son Fuster, el foment d’activitats d’ús públic i d’altres actuacions relacionades amb el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. Arran dels excel·lents resultats d’aquest projecte s’han continuat les excavacions mitjançant diferents projectes, dos dels quals en els anys 2010 i 2012, subvencionats a través del mateix programa. El darrer és el que fa possible la present mostra. Basilio Rada Martínez Director de l’OA Parcs Nacionals

El monestir de Cabrera Segles V-VIII dC

CRÈDITS DEL CATÀLEG Edita Ajuntament de Palma Coordinació científica Mateu Riera Rullan, investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, codirector de les excavacions arqueològiques de Cabrera Assistència científica Maria Magdalena Riera Frau, arqueòloga municipal de Palma, codirectora de les excavacions de Cabrera Autors dels textos Mateu Riera Rullan, Maria Magdalena Riera Frau, Alícia Alesan, Jordi Alfonso, Aureli Àlvarez, Miguel Ángel Cau, Anna Domènech, Anna Gutiérrez GarciaMoreno, Joan Nadal, Damià Ramis, Isabel Rodà, Julio M. Román Autors de les fitxes Maria Magdalena Riera Frau, Mateu Riera Rullan, Teresa Marot Salsas Direcció tècnica Isabel Pérez Miró, Maria Magdalena Riera Frau Suport a la coordinació Paula Fluxà, Emmanuelle Gloaguen Dibuixos Josep Maria Puche/ICAC, Enric R. Backman, Mateu Riera Rullan, Miquel Trias, Antonia Martínez, María Isabel Mancilla, María José Rivas, Julio M. Román, Francesc Martorell, Victòria Cantarellas, Sebastià Munar, Jordi Hernández, Catalina Garau Restauració de les peces Margalida Munar, Bernat Burgaya, María Isabel De Rojas, Dolores María Torrero, Marta Pérez Institucions col·laboradores Regidoria d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Palma, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu d’Història de Manacor Correcció lingüística Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament de Palma

Disseny i maquetació Toni Mora (osloestudi.es)

Impressió i retolació Julià Homar & Cia, Impresrapit SA

Traducció anglès Rachel Waters amb la col·laboració de William Graves

Conservació preventiva i restauració Margalida Munar Bernat Burgaya Emmanuelle Gloaguen Joana Seguí María Isabel De Rojas Dolores María Torrero Marta Pérez

Traducció castellà Isabel Pérez Miró Imprimeix Nirtaca SA CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ Comissaris Mateu Riera Rullan Maria Magdalena Riera Frau Coordinació general Isabel Pérez Miró Coordinació del muntatge Paula Fluxà Garcias Textos Mateu Riera Rullan Maria Magdalena Riera Frau Damià Ramis Alícia Alesan Jordi Alfonso Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC Joan Nadal i Cañellas Miguel Ángel Cau Ontiveros Assessors científics Aureli Àlvarez Anna Gutiérrez Teresa Marot Isabel Rodà Julio M. Román Magdalena Sastre Il·lustracions Enric Ragnar Backman Registre Emmanuelle Gloaguen Disseny expositiu Pep Fluxà i Toni Mora Muntatge i construcció d’elements expositius Pep Fluxà Disseny gràfic Toni Mora

Traduccions Rachel Waters Esperanza Serantes Rafel Umbert Mónica Vargas Programa educatiu inArt Palma Educa Difusió Equip d’Informadors de Bellver Correcció lingüística Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament de Palma Institucions organitzadores Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient Govern de les Illes Balears Ajuntament de Palma Hi col·laboren Consell de Mallorca Museu d’Història de Manacor Institut Català d’Arqueologia Clàssica Arxiu Municipal de Palma Fundació Pilar i Joan Miró Museu de Mallorca Ibanat SITIBSA Binissalem DO Banco de Santander © dels textos i les imatges: els autors © de la present edició: Ajuntament de Palma ISBN 978-84-87159-25-1 DL PM 320-2014

Índex PRESENTACIÓ_P14 Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu I_P15 Història d’un descobriment Maria Magdalena Riera Frau

1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA_P16 Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu II_P17 Les illes Balears en temps del monestir de Cabrera Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros Quadre explicatiu III_P25 Dades literàries del monestir de Cabrera Mateu Riera Rullan

2. EL MONESTIR DE CABRERA_P25 Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu IV_P29 Els elements lítics del pla de les Figueres Aureli Àlvarez, Anna Domènech, Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, Isabel Rodà, Hernando Royo Quadre explicatiu V_P31 Els monjos de Cabrera a partir de l’antropologia física Alícia Alesan i Jordi Alfonso

Quadre explicatiu VI_P32 La necròpolis del pla de les Figueres Julio M. Román Punzón i Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu VII_P38 Les instal·lacions relacionades amb la producció de vi i amb l’aprofitament dels recursos marins Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu VIII_P41 La dieta dels monjos de Cabrera Damià Ramis Bernad Quadre explicatiu IX_P45 Símbols cristians dels monjos de Cabrera Mateu Riera Rullan i Joan Nadal

3. EL FINAL DEL MONESTIR DE CABRERA_P49 Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan CatALOGACIÓ_P50 Maria Magdalena Riera Frau, Mateu Riera Rullan, Teresa Marot Salsas Bibliografia_P60 TRADUCCIONS Al CASTELLÀ I A l’ANGLÈS_P66/81

P14. El monestir de Cabrera. Segles V-VIII dC

Joan Camps (cortesia d’Antoni Vallespir)

PrESENTACIÓ Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan L’estiu de 2014 es compleixen quinze anys de l’inici de les excavacions arqueològiques a l’illa de Cabrera, uns treballs que varen servir com a punt de partida per a engegar el Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera. El dit projecte sempre ha estat coordinat des de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, i codirigit pels signants d’aquest prefaci, un equip de direcció al qual, en els darrers anys, s’han sumat María José Rivas, Josep Maria Puche i Julio Miguel Román.1 Les feines arqueològiques fetes a Cabrera han estat finançades per l’Ajuntament de Palma entre els anys 1999 i 2012. Els anys 2005, 2006 i 2007 el Ministeri de Medi Ambient2 també hi va col·laborar econòmicament en temes de restauració i museïtzació, mentre que l’any 2013 es va poder fer una campanya de neteja de les àrees excavades gràcies al suport econòmic de la Direcció General d’Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. L’objectiu principal del Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera ha estat sempre el d’intentar conèixer i ensenyar com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47, del papa Gregori Magne, una carta escrita l’any 603 dC que demostra, sense cap mena de dubtes, l’existència d’un monestir a l’illa de Cabrera de les Balears. Tots els treballs fins ara realitzats partien d’una base teòrica plantejada a la tesi de llicenciatura titulada “El monestir de Cabrera a l’Antiguitat tardana”, dirigida pel doctor i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló, a qui no ens cansarem de mostrar el nostre reconeixement i la nostra gratitud. En aquella tesi, defensada l’any 2002, es començaren a creuar les dades obtingudes a Cabrera, Conillera i l’illot dels Frares amb el que deien les fonts escrites del monacat cristià dels segles IV a VIII dC i amb els descobriments arqueològics d’alguns altres exemples de monestirs localitzats a illots de la Mediterrània occidental i de l’Atlàntic. Totes aquelles feines permeteren proposar que Cabrera fou una illa santa on haurien coexistit dos tipus d’assentaments monàstics corresponents a un cenobi i a diversos eremitoris. Llavors ja es va argumentar que l’estudi de la comunitat monacal de Cabrera havia de procurar indagar quin fou el seu funcionament intern, quin ús varen fer els monjos de l’espai i dels seus recursos, i quines modificacions varen causar en el seu entorn. S’havia d’intentar conèixer les característiques de les seves construccions per tal de poder identificar els seus usos i per compaLa llista de professionals que han col·laborat en el Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera és massa llarga per a poder reproduir-la en aquest catàleg, però sí que volem aprofitar l’ocasió per a agrair a tots ells l’excel·lent feina realitzada. 2 Volem mostrar el nostre agraïment a la direcció del Parc Nacional de Cabrera per les instal·lacions i les facilitats que sempre ens han procurat, especialment al seu director Jorge Moreno, i també a tots els guardes, guies, forestals i personal de manteniment per l’amabilitat amb què sempre ens han tractat, així com per la seva franca i inestimable ajuda. 1

P15. El monestir de Cabrera. Segles V-VIII dC

rar-ho amb el que diuen les fonts escrites. També es considerà molt important poder confrontar el trobat a Cabrera amb les restes arqueològiques dels pocs exemples de monestirs dels segles V a VIII dC que s’han pogut excavar. Totes aquestes són algunes de les directrius que han anat marcant la nostra feina aquests darrers anys i de les qual el present catàleg és el fruit. En definitiva, amb aquest volum es pretén mostrar una síntesi dels descobriments més significatius dels treballs arqueològics realitzats al subarxipèlag de Cabrera, contextualitzant-los en el món del monacat cristià dels segles V a VIII dC, un temps en què les illes Balears formaren part, primer, del territori del Regne vàndal i, a continuació, de l’Imperi bizantí.

Quadre explicatiu I

Història d’un descobriment Maria Magdalena Riera Frau

Els cronistes mallorquins ja al segle XVII citaven l’existència a Cabrera d’un monestir al segle VII. Una carta del papa Gregori Magne al defensor Joan redactada l’any 603 era coneguda des d’antic. Tot i això no serà fins a la dècada dels anys cinquanta del segle XX quan comenci la recerca de les restes d’aquest monestir. En la persona de Joan Camps i Coll confluïren interès científic i circumstàncies personals que li varen permetre residir al port de Cabrera i realitzar prospeccions arqueològiques sistemàtiques. Segons ell mateix escriu, pretenia completar l’inventari de jaciments prehistòrics de les Balears, localitzar restes que permetessin confirmar el jaciment d’Annibal a l’Illa Conillera i localitzar les restes del monestir citat per Gregori Magne. De tots els seus objectius el que es va aconseguir d’una forma més definitiva fou la localització de les restes d’unes estructures arquitectòniques al Clot del Guix que va identificar com a part del monestir. Seguidament, amb l’ajut del futur arquitecte Guillem Oliver Sunyer, va aixecar la planta del jaciment i va publicar diversos fragments de ceràmica que sens dubte corresponien a una comunitat cristiana tardoantiga. El caire militar del territori de Cabrera va fer pràcticament impossible la prospecció completa de l’illa en els anys posteriors i és per això que durant molts temps sols es realitzaren prospeccions subaquàtiques i es va fer referència a la troballa de ceràmica tardoantiga a la zona de la platja del port de Cabrera. Tant M. Trias (1974) com V. Guerrero (1985) citaren un important jaciment al fons de la rada del port. No serà fins el 1992 que M. J. Hernández, M. Orfila i M. A. Cau publiquin un primer estudi del lloc identificant tres nuclis diferents, una factoria de salaons vora mar i altres dos nuclis, anomenats “el Pouet” i “camí de Can Feliu”, que estaven una mica més a l’interior. Finalment, a mitjan 90, al llarg de les tasques de catalogació de zones arqueològiques per a la revisió del Pla general d’ordenació urbana de Palma, es va poder delimitar el jaciment denominat ara “pla de les Figueres”, que abraçava en una sola estació els tres nuclis definits per Hernández, Orfila i Cau. Aquest jaciment presentava en superfície uns materials que coincidien en origen i cronologia amb els del “Clot del Guix” i, sobretot, presentaven les mateixes marques postcuita amb referències cristianes. Es així com es va entendre que ambdós nuclis pertanyien al mateix monestir. L’activitat municipal va continuar amb l’aprovació i el finançament del Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera que es desenvolupa des de l’any 1999. Aquestes investigacions han englobat treballs de prospecció, neteja de vegetació i excavacions arqueològiques, a més de la restauració, la difusió i el manteniment de les zones excavades. Amb tot això s’ha aconseguit localitzar altres dos nuclis vinculats al monestir (Son Picornells i els Corrals de Conillera) i excavar al pla de les Figueres i al Clot del Guix. El resultats d’aquests treballs han aportat, a més d’una considerable literatura científica sobre el tema, el coneixement del monestir que es l’objecte d’aquesta exposició i el del campament dels presoners francesos de la batalla de Bailén que habitaren i reaprofitaren les restes del monestir entre 1809 i 1814.