28
DIMARTS, 9 DE DESEMBRE DEL 2014
debat
ara
El doble handicap de la innovació a Catalunya l camí entre un descobriment generat a partir de recerca bàsica i una aplicació comercial és llarg i està ple d’obstacles. Innovadors i inversors dels països més competitius clamen conjuntament que existeix una escletxa en finançament, o vall de la Mort, en les etapes intermèdies d’aquest camí. I això té un impacte significatiu en la productivitat dels esforços públics en R+D+i. Aquesta és avui la preocupació a tots els països líders en desenvolupament tecnològic i innovació. Què passa a Catalunya, on, a més, no hi ha desenvolupada una demanda industrial o social de nou coneixement comparable a la d’aquests països? La inversió pública en R+D existeix, i és entre un 60% i un 70% la dels països capdavanters en relació al PIB respectiu, però la capacitat d’aprofitar aquest coneixement no arriba al 10% del d’aquests països. Al nostre país el problema de la vall de la Mort és més profund: 1. No existeix finançament ni públic ni privat per a les etapes intermèdies de la innovació. 2. Existeix un sistema de recerca en desenvolupament que majoritàriament ha projectat la seva capacitat cap a aportacions genèriques al coneixement, ja que ha crescut a partir de la inversió pública en R+D bàsica, i de manera poc orientada a unes necessitats d’innovació que –encara que existents en el teixit econòmic i social– no s’han manifestat amb prou extensió. 3. En relació a altres estructures econòmiques, el teixit empresarial mostra un predomini excessiu de petita i mitjana empresa, de dimensió fins ara insuficient per protago-
E
Des de la perspectiva nitzar inversions pròpiuniversitària, el nus de es en R+D+i i per incorla qüestió no es troba porar capital humà estant en la capacitat cipecialitzat (molt baixa entífica d’avantguarda, demanda de doctors en prou demostrada, sinó empreses). en l’orientació de l’actiEl resultat d’aquesta vitat. Més precisament situació és una econoen l’absència d’orientamia molt poc basada en FRANCESC XAVIER GRAU ció, que fa que l’investiconeixement: només el gador defineixi els seus 54% del PIB està basat PROFESSOR DE LA URV I DIRECTOR objectius només en teren coneixement –entre ACADÈMIC DE LA GLOBAL UNIVERSITY mes de l’estat del coneiun 15% i un 25% menys NETWORK FOR INNOVATION xement i en interessos que països més desenexpressats pels sectors productius volupats, com per exemple el 68% de França, el 77% dels EUA, el 80% Cal orientar internacionals. Paradoxa: la cièndel Regne Unit o el 84% de Corea la capacitat cia generada a Catalunya serveix més a interessos productius forans del Sud–. La situació es pot desde recerca que als del nostre país, no prou excriure amb la imatge del que podrídel país pressats. em anomenar la vall de la Mort Sortosament, però, disposem de Fosca, que reflecteix la suma d’un a interessos tots els elements necessaris en la handicap genèric (el que pren el tecnològics cadena de valor innovadora. Es nom de la vall de la Mort dels EUA) i un handicap afegit i local (que i productius tracta d’activar els mecanismes a través dels quals la capacitat invespren el nom de la vall Fosca) per tigadora del país –que n’hi ha– il·lustrar el molt evident desequilis’orienti cap a interessos tecnolòbri entre l’impacte que la recerca gics i/o productius. El pont entre el catalana té en la generació de comón de la recerca i el de l’empresa neixement al món i la capacitat requereix pilars a les dues bandes: d’innovació al país.
XAVIER BERTRAL
d’una banda, capacitat real per a la investigació d’avantguarda i predisposició per abordar reptes tecnològics i, de l’altra, convenciment en la necessitat d’invertir una proporció adequada dels beneficis empresarials en la innovació de productes i processos, i capacitat per identificar els reptes científics i tecnològics i expressar-los en relació als objectius d’innovació. La situació permet un ampli marge de millora i, efectivament, es pot millorar la competitivitat del país a mitjà termini. En aquest sentit caldria: 1. Implantar una política de suport a la innovació a l’empresa que impulsés inversions reals en recerca i desenvolupament en el món empresarial. 2. Fomentar molt activament que l’empresa contracti de manera estable doctors per desenvolupar o dirigir projectes de recerca. 3. Incentivar que una major part dels beneficis de l’empresa es reinverteixin en projectes de recerca. 4. Impulsar la consolidació de centres tecnològics especialitzats en sectors productius amb empreses mitjanes i petites. 5. Impulsar a tota l’administració pública la contractació de doctors en els àmbits de desenvolupament i innovació. Per això cal felicitar el govern de Catalunya per les iniciatives que ha impulsat en aquest àmbit, malgrat la dificilíssima situació econòmica en què es mou: el Programa de Doctorats Industrials –que amb el nom s’autodefineix– i el d’Indústria del Coneixement, que, il·luminant-la amb subvencions i ajuts financers, pretén ajudar 300 projectes a salvar aquesta vall de la Mort Fosca.
CARTES I MISSATGES
El ciberperiodista
Rajoy, el bon samarità
Les conseqüències de la nova era digital són nombroses, però una de molt destacada és la transformació del periodisme. Amb l’aparició de les noves tecnologies sorgeix un nou agent polivalent dins l’àmbit de la comunicació: el ciberperiodista. Penso que és una oportunitat per a totes les persones que ens dediquem a la comunicació. La societat de la informació, en què la digitalització té un paper molt important, obliga molts professionals del periodisme a adquirir i desenvolupar noves habilitats per atreure una audiència cada vegada més exigent i més mòbil que necessita sentir-se informada en tot moment. Canvien les rutines de producció tradicionals, sorgeixen noves oportunitats, noves narratives, nous formats que han d’estar disponibles per a totes les interfícies (mòbils, tauletes, premsa, etc.). Crec que és una gran oportunitat i alhora un repte molt interessant, però és important no perdre mai el nord: oferir contingut veraç i contrastat de qualitat.
El Sr. Rajoy, en unes declaracions fetes durant el seu recent viatge a Austràlia, va dir que potser no s’havia explicat bé als catalans i que viatjaria a Catalunya per fer-ho, i amb això va fer que alguns ciutadans de bona fe veiessin l’oportunitat per desencallar la situació derivada del creixent malestar d’una part de la població catalana cap a Espanya. Sincerament, crec que les expectatives van resultar un rotund fracàs, perquè no només no va aportar res de nou sobre la seva manera de procedir cap a aquests catalans descontents, sinó que a més va parlar davant dels seus fervents i entregats seguidors –als quals, evidentment, no havia de convèncer de res–, embotit en el seu paper de bon samarità, i va prometre que, com fins ara, no deixaria caure la Generalitat, aportant els recursos financers necessaris perquè això no passi. És a dir, no només no diu res de nou per solucionar el conflicte secessionista sinó que, a més, en una conducta farisaica, es permet prendre’ns el pèl deixant els diners que prèviament tots els
PATRÍCIA CLOSA BARCELONA
catalans hem aportat a les arques de l’Estat i més pagant interessos. De la nostra situació davant d’aquesta conducta els catalans en diem “ser cornuts i pagar el beure”. RAFAEL SEGURA CALDERÉ VILADECANS
Esprement el discapacitat Tots sabem que en temps de crisi s’ha de retallar. La pregunta és fins a quins extrems tolerarem les retallades esbiaixades cap a la dreta. En l’estat del “benestar”, els discapacitats que per les seves necessitats assistencials viuen en una residència haurien de pagar de manera proporcionada, com es fa amb la resta de serveis públics. El nou decret de l’ICASS, però, considera que la persona amb discapacitat ha de ser espremuda amb tots els seus ingressos i, esclar, també de part del patrimoni i els estalvis, per pagar un servei que en realitat és una necessitat i no cap luxe. Els diners que el govern garanteix als discapacitats no donen per pagar tot el que els responsables corresponents es
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA
facebook.com/diariARA @
[email protected]
Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona
Fe d’errades:
[email protected]
deuen pensar. El que s’està fent és esprémer, fins a anul·lar-la, la capacitat econòmica dels discapacitats i d’aquesta manera el que s’aconsegueix és destruir tots els esforços que aquestes persones fan per participar activament i per fer la seva aportació a la societat. Amb el tracte que se’ls dóna actualment els condemnen a la pobresa i a l’exclusió. Personalment, crec que hi ha altres llocs d’on treure calés, per exemple de les rendes més altes. I si cal retallar sempre es podrien revisar els sous dels alts càrrecs. Ja no es demana una millora de les pensions, sinó només que el govern no destrueixi els precaris equilibris econòmics als quals havien arribat. Deixeu-ho com estava, sisplau. JÚLIA CORDONET DONAT VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte. Les cartes no es respondran.
