Eficàcia de les arts marcials.pdf

INVESTIGACIÓ REALITZADA PER ELISABETH LERIN. Eficàcia de les arts marcials com tècnica terapèutica amb processos violència com el bullying en infants i adolescents.

Introducció

En la nostra societat postmoderna, sabem que existeix una transformació en les aules, en els sistemes familiars, sabem de grans canvis en les relacions entre l’alumnat i el professorat, entre els infants i les seves famílies. Haurem observat que els nostres fills i filles fan diferent a com fèiem nosaltres, es relacionen diferent, juguen diferent, parlen diferent i es comuniquen diferent. Últimament s’observa una gran presència de violència en les aules i altres àmbits. Per tant és molt important un gran plantejament en les escoles i fora d’aquestes. Això ha generat un estat d’alarma en els centres educatius i les famílies que no saben com portar aquestes accions. (Collell, J. Escudé, C. 2005). En aquest article ens centrarem en la valoració d’una possibilitat alternativa a les clàssiques per controlar i transformar la violència, valorarem l’eficàcia de les arts marcials com eina. Desenvolupament Els principals avantatges de practicar arts marcials, son: (Twemlow, S. Cooper E. González, T. Fernández, C). •

Canvi de discurs, les arts marcials ofereixen un discurs pacifista, es practica per una acció de defensa, rebutjant totalment l’agressió.

•

Programa antiviolència.

•

Figura del Sensei, que li ajuden a no aprendre discursos ni pràctiques fora de la no violència.

•

Valors. (Disciplina, autocontrol, respecte, treball en grup, solidaritat...)

•

Es centra en una transformació del grup, no d’una persona de manera individual.

•

Sense estigmatització.

•

Sense medicació.

•

Baix cost.



1

Tots aquests beneficis no es centren només en l’opció de la violència com el bullying, també s’ha investigat l’eficàcia en infants diagnosticats amb una simptomatologia de manca d’atenció, impulsivitat, hiperactivitat, agressivitat, entre d’altres. (Cooper, 2005) Tots aquests resultats van ser obtinguts mitjançant investigacions, una d’aquestes es van realitzar a adolescents amb trastorns emocionals, que durant un temps prolongant se li van ensenyar maneres de resoldre conflictes pacíficament mitjançant tècniques de defensa personal no agressives, els resultats també van mostrar grans resultats de disminució significativa de conductes violentes. (González, 2011) Per tant, totes les investigacions han mostrat un descens significatiu en agressivitat i violència en persones que practiquen arts marcials. (González, T. Balsalobre Fernández, C. 2011). En aquest sentit, (Twemlow S. S., 1998. S. N., 2009. F., 2001), ens comenta com amb el perfil de guerrer pacífic i mitjançant una disciplina amb premis i càstigs, es genera un desenvolupament d’habilitats psicològiques i físiques per transformar el rol de víctima o assetjador portat fins ara. Per altre costat els autors (González, T. Balsalobre, C. Fernández, Carlos. 2011). Ens proposen com les practiques d’arts marcials japoneses, son una eina important per la prevenció de practiques d’abús, degut a que els potencials agressors veuen reduït el seu nivell d’agressivitat aconseguint un augment en empatia cap a l’altre. Finalment, tot i que existeix un gran benefici en practicar les arts marcials com eina per controlar la violència i els trastorns mentals, aquestes tècniques no son per si útils sense la presència del Sensei o mestre, ja que és la figura model de conductes positives, de respecte i de no violència, el qual va controlant totes les accions i progressos que els infants van realitzant, premiant i castigant les seves accions. (González, T. Balsalobre, C. Fernández, Carlos. 2011).

2

Conclusió i síntesi Així, la pràctica d’arts marcials japoneses demostren una gran eficàcia per controlar i transformar les situacions de violència, en infants, adolescents i adults. Hem vist com l’eficàcia no només arriba a casos de violència, també son útils en processos de simptomatologia diagnòstica. S’ha observat com es poden transformar discursos de violència en discursos pacífics, a la vegada que la persona es transforma dintre d’un grup en un guerrer pacífic. També hem observat com les situacions de bullying, violència i simptomatologia diagnòstica, millora en totes les investigacions, observant una disminució de la violència durant tot el procés. Alhora hem vist que la presència de la figura del Sensei, és fonamental perquè la pràctica d’arts marcials tingui efecte. Per futures investigacions, seria molt enriquidor, tractar el tema de com les arts marcials poden transformar a les persones, generant una nova identitat, per exemple dones i homes que han patit agressions sexuals i psicològiques, durant els efectes de catàstrofes i els seus traumes, de com aquestes persones que han perdut totes possibilitats de continuat, emergeixen donant sentit a la seva vida.









3

BIBLIOGRAFIA Cooper, E. (2007). Información y estrategias para instructores de artes marciales que trabajan con niños diagnosticados con trastornos por déficit de atención / hiperactividad. Revista de Artes Marciales Asiáticas, 2, 40-49. Recuperat a: http://revpubli.unileon.es/ojs/index.php/artesmarciales/article/view/283/240 Cooper, E. K. (2005). The effects of martial arts on inattention, impulsivity, hyperactivity and aggression in children with attention-deficit/hyperactivity disorder: A single-subject multiple-baseline design across participants. Dissertation Abstracts International: Section B: The Sciences and Engineering, 66, 2813. Recuperat a: https://michaelhouse.wikispaces.com/file/view/martial+arts+thesis+2.pdf Fominaya. C. (2016). Artes marciales para combatir el bullying. Diari ABC.es. Recuperat a: http://www.abc.es/familia/educacion/abci-artes-marciales-para-combatir-bullying201609222056_noticia.html González, T. B. (2011). Práctica de artes marciales y niveles de actitud hacia la violencia en adolescentes. Ebalonmano.com: Revista de Ciencias del Deporte, 7, 13-21. Recuperat a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3639234.pdf Twemlow, S. B. (2008). Effects of participation in a martial arts-based antibullying program in elementary schools. Psychology in the Schools., 45, 947-959. Recuperat a: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/pits.20344/abstract;jsessionid=7BC1F364CB46322F52D883F716A9 4C2D.f04t04 Twemlow, S. F. (2001). A social systems–power dynamics approach to preventing school violence. (M. S. Shafii, Ed.) Arlington, VA, US. Recuperat a: http://www.backoffbully.com/PDF%20files/school_violence.pdf Twemlow, S. F. (2001). Creating a peaceful school learning environment: a controlled study of an elementary school intervention to reduce violence. The American journal of psychiatry, 158, 808. Recuperat a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11329408 Twemlow, S. S. (1998). The application of traditional martial arts practice and theory to the treatment of violent adolescents. Adolescence. Recuperat a: http://search.proquest.com/openview/959774d5dad1237dd24ca4b64f775a6a/1?pq-origsite=gscholar



4