EDUCACIÓ REPUBLICANA VS. EDUCACIÓ FRANQUISTA: "Les Escoles Lliures de Ferrer i Guàrdia i Giner de los Ríos: Educació en llibertat" REPUBLICAN EDUCATION VS. EDUCATION FRANCO: "Schools Free Ferrer i Guàrdia and Giner de los Ríos: Education released" Gustavo Alberto González Capdevila Universidad Nacional de Rosario (Argentina)
[email protected]
ABSTRACT
Pedagogues Francesc Ferrer i Guàrdia and Francisco Giner de los Ríos based their educational model on basic principles such as freedom, love, respect for others and for nature, among others. In this paper we will perform a comparison of the most important contributions in the education of the authors mentioned in the previous paragraph contributions and, who, coincidentally, lived in the same period of time regarding the subsequent Franco education which was established since 1939. The Modern School of Francesc Ferrer i Guàrdia was founded in 1901 owing to the demand for education and culture of the Spanish working people and considering that the education budget at that time was minimal, while, in 1876 Francisco Giner de los Ríos, founded the Free Institution of Education (ILE), together with Gumersindo d'Azcárate, Teodoro Sainz Rueda and Nicolás Salmerón, among others. During the establishment of the Franco dictatorship period, the Modern School and ILE were part of the regime’s treatment process which banished any education system based on freedom of teachers, teaching students repressive practices and painful torture.
KEYWORDS:
Franco’ regime, freedom, education, modern school, equality,
persecution, republican education, Franco’s regimen education, legacy.
1
RESUM
Els pedagogs Francesc Ferrer i Guàrdia i Francisco Giner de los Ríos van basar el seu model educatiu en principis bàsics com a la llibertat, l'amor, el respecte als altres i cap a la natura, entre d'altres. En el present treball es realitzarà una comparació de les aportacions més rellevants en l'educació dels autors esmentats en el paràgraf anterior i que, coincidentment, van viure en un mateix període del temps, respecte a la posterior educació franquista instaurat a partir del 1939. L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia va ser fundada el 1901 davant la demanda d'educació i cultura del poble obrer espanyol i tenint en compte que el pressupost educatiu d'aquesta època era ínfim mentre que Francisco Giner de los Ríos, va fundar en 1876 la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE) al costat de Gumersindo d'Azcárate, Teodoro Sainz Rueda i Nicolás Salmerón, entre d'altres. Durant la instauració del període dictatorial franquista, l'Escola Moderna i la ILE van formar part del procés de depuració del règim que va bandejar tot sistema educatiu basat en la llibertat dels professors, dels alumnes impartint pràctiques repressives i tortures penoses.
PARAULES CLAU:
Franquisme, llibertat, educació, escola moderna, igualtat,
persecució, educació republicana, educació franquista, llegat.
1. FERRER I GUÀRDIA I GINER DE LOS RÍOS: DOS IDEALISTES REPUBLICANS
Ferrer i Guàrdia i Giner de los Ríos estaven profundament convençuts que una Espanya sense educació conduiria a una nació sense possibilitats de desenvolupament individual i republicà. Aquests dos pedagogs van ser grans defensors de l'educació republicana i s’hi ha basats en següents pilars bàsics:1
1
FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA. http://www.ferrerguardia.org, Barcelona, 2015; RTVE. Viva la Escuela Moderna. http://www.rtve.es/alacarta/videos/panorama/panorama-viva-escuela-moderna/714761/, Barcelona, 1999; FUNDACIÓ GINER DE LOS RÍOS. http://www.fundacionginer.org, Madrid, 2015.
2
1. Llibertat de l'individu a través d'un règim de pau i amor, benestar per a tots sense distinció de classes ni de sexe. 2. El valor de l'educació es basa en el respecte físic i intel·lectual del nen, vetllant pel seu dret a l'educació. 3. L'educació és un dels pilars bàsics de la democràcia. 4. Calen foc a les ànimes naixents dels seus deixebles, una mica més escàs que els artistes virtuosos o els savis, i dins d'un model de relació que afavoreix l'intercanvi d'idees. 5. Visió humanista i il·lustrada de l'educació responsable i en llibertat. 6. L'educació és l'art de formar homes lliures, i en ella residiria el veritable impuls cap a l'ideal de la humanitat mitjançant una transformació i progrés social gradualista, pacífic i harmoniós. 7. L'educació ha de ser integral, en tant que ha de desplegar-se en tots els aspectes físics i intel·lectuals del desenvolupament de la persona humana en societat. 8. La defensa d'una reforma educativa era un component essencial de la més àmplia reforma sociopolítica; una condició inherent i prèvia per a la realització efectiva d'un règim democràtic. 9. El ciutadà ha de tenir una bona instrucció per a estar en condicions de participar activament en la vida social i en el procés polític. 10. En l'enfocament de la democràcia republicana, l'educació i la llibertat d'ensenyament es van incardinar en les coordenades llibertat / igualtat com a lloc de referència i, alhora, com a constitutiu determinant de la llibertat de l'home. La instrucció és mitjà i ocasió d'emancipació del poble.
Després de la caiguda de la Primera República Espanyola (1874), els ideals progressistes de Ferrer tornen a la clandestinitat. En aquells anys, treballava com a revisor en l'Empresa de Ferrocarril Espanyola. Va crear una biblioteca ambulant en un dels vagons d'un tren i va aplicar les seves experiències educatives i els seus ideals republicans amb el perill que significava que el descobrissin i sempre tenint present que el seu objectiu principal era fundar l'Escola Moderna.
3
Les activitats polítiques de Ferrer en el ferrocarril, on amaga republicans clandestins, són descobertes. A més a més, participa en l'aixecament republicà de Santa Coloma de Farners (1884) i és obligat a exiliar-se a París durant quinze anys2. D'altra banda, Giner de los Ríos destaca que el que va marcar de fet l'inici del procés d'assimilació del pensament pedagògic republicà per l'institucionisme pedagògic va ser la creació del Museu d'Instrucció Primària el 1882, dirigit per Manuel Bartolomé Cossío, deixeble de Giner3. En restablir la monarquia en 1874, Giner va travessar una aguda crisi, ja que en aquell mateix any, va ser llançat del professorat amb els seus companys. Tot i haver protestat davant aquesta decisió despòtica és empresonat per la Guàrdia Civil que es va presentar a casa seva, traslladant, com a un pres vulgar, a un castell de Cadis, on va quedar detingut. Al cap de pocs dies va rebre, a la presó, la visita del cònsol d'Anglaterra, qui li va oferir, no només el seu suport, sinó el de l'opinió britànica. Una part de la premsa anglesa, i singularment el diari “The Times”, va publicar una nota sobre l'expulsió dels professors espanyols i censurant enèrgicament al Gabinet de Cánovas per la seva arbitrària mesura4.
2.
LA INSTITUCIÓ LLIURE D'ENSENYAMENT I L'ESCOLA MODERNA: DOS MODELS
D'IGUALTAT I LLIBERTAT
Francisco Giner de los Ríos, va fundar en 1876 la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE) que, igual que Ferrer, perseguia els ideals d'una educació basada en la llibertat i emprant una pedagogia d'amor i no de cops i càstigs. Afirma que l'educació ha de preparar la persona per a la seva vida activa en una societat lliure i democràtica. En gran mesura, la tasca educativa de l'ILE s'anticipa a l'educació progressiva. Giner coneix el pensament de Dewey a través de les seves publicacions en revistes de Pedagogia, i li serveixen per confirmar el que ja estava fent a la ILE. De manera anàloga al de Ferrer exposa el modern mètode experimental científic com a tècnica pedagògica. Amb una 2
FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA. http://www.ferrerguardia.org, Barcelona, 2015; RTVE. Viva la Escuela Moderna. http://www.rtve.es/alacarta/videos/panorama/panorama-viva-escuela-moderna/714761/, Barcelona, 1999. 3
MONEREO PÉREZ, José Luis. El pensamiento sociopolítico y pedagógico de Francisco Giner de los Ríos (II). http://www.ugr.es/~redce/REDCE16/articulos/10JLMonereo.htm, Universitat de Granada, 2014. 4
VALENTÍ CAMP, Santiago. Ideólogos, teorizantes y videntes: Francisco Giner de los Ríos. Barcelona: Editorial Minerva. http://www.filosofia.org/aut/svc/1922p245.htm, 1922.
4
meta fixa i permanent, Giner està convençut que el nen ha de ser capaç de governar la seva pròpia vida, per tant, la ILE ha de canviar i experimentar contínuament, acomodant les seves idees pedagògiques a les noves realitats que l'envolten. Pel que fa a la disciplina es destaca el tipus de treball que han de fer els alumnes perquè desenvolupin la seva capacitat intel·lectual i social. La metodologia i els fins plantejats per als alumnes de la Institució revelen el mateix esperit. La funció del mestre consisteix en despertar i mantenir viu l'interès del nen, ensenyant a raonar i pensar, suggerint qüestions, nous punts de vista, i precisió en els resultats5. Segons Giner l'educació es basa en les nocions de persona i individu, però pensa que els conceptes de persona i d'individu humà es troben lluny de ser idèntics. Per això, cal personalitzar l'educació i orientar-la a que el nen descobreixi el saber amb la guia del mestre. Ferrer també estava convençut d'aquesta manera d'ensenyar: la trobada del nen amb el saber. L'activitat pedagògica constitueix una reforma social i política per altres mitjans. La vida política i social n'estaven afligides per l'educació deficitària de la població, i en part per les elits del país. Per tant, les institucions educatives no hi han de limitar-se a instruir, sinó també a cooperar a què es formin homes útils al servei de la humanitat i de la pàtria, i persones capaces de concebre un ideal i de dirigir la seva pròpia vida. L'educació integral de l'home té com a primera necessitat de la tasca educativa la d' «atendre aquest objectiu de promoure, equilibrar i completar la seva educació general com a homes, en tots els aspectes de la seva vida»6 Deia Giner en sintonia amb el pensament de Thiberghien: «En un ensenyament de laboratori, per dir-ho així, familiar, cooperativa, socràtica, aquell aïllament és impossible. No hi ha manera d'evitar les preguntes, observacions i objeccions que el deixeble ens obliga a tenir-lo sempre davant i ocupar-nos de les seves necessitats mentals ... ». Igual que Ferrer, estava convençut que l'observació, l'experimentació i les
5
MONEREO PÉREZ, José Luis. El pensamiento sociopolítico y pedagógico de Francisco Giner de los Ríos (II). http://www.ugr.es/~redce/REDCE16/articulos/10JLMonereo.htm, Universitat de Granada, 2014. 6
FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA. http://www.ferrerguardia.org, Barcelona, 2015; GINER DE LOS RÍOS, Francisco. Lo que necesitan nuestros aspirantes al profesorado. Madrid: Espasa Calpe, volum XII, pàg. 81- 88, 1933.
5
preguntes dels alumnes són el mitjà més eficaç per a recerca de les veritats conegudes i per conèixer7. D'altra banda, Francesc Ferrer i Guàrdia, durant el seu exili a París modela de forma definitiva la seva teoria pedagògica. Elabora una idea d'una escola moderna basada en el positivisme que considera a la ciència i a l'experimentació com a únic experiment vàlid on els nens no hagin d'estar sotmesos a cap autoritat política i moral. Després del seu retorn a Espanya, té un sol objectiu: Fundar a Barcelona una escola per a nens: "L'Escola Moderna". D'altra banda, confirma que la situació de l'ensenyament és calamitosa i decideix, en el menor temps possible, dur a terme el seu anhelat projecte. Ferrer troba un local al número 56 del carrer Bailén a Barcelona on funcionarà l'Escola Moderna. Atrau catedràtics de reconegut prestigi, com per exemple el Professor Odón de Buen de la Universitat de Barcelona, entre d'altres. El 8 de setembre de 1901 comencen les classes amb trenta alumnes. No obstant això, en el transcurs d'un breu temps, el nombre de professors i alumnes s'incrementa notablement fent necessària la creació de noves escoles modernes al llarg de Catalunya i de la resta d'Espanya. En poc de temps, el nombre d'alumnes s'incrementa exponencialment rebent una educació gratuïta i orientada al lliure pensament de les idees i al respecte cap a l'altre (fraternal). La missió de l'Escola Moderna consistia en fer que els nens i nenes que se li confiïn arribin a ser persones instruïdes, verídiques, justes i lliures de tot prejudici (emancipats). Per a això, substituirà l'estudi dogmàtic pel raonat de les ciències naturals. El seu objectiu era formar els alumnes perquè visquin en una humanitat enterament fraternal, sense categories de sexes ni classes, ni religions. L'Escola Moderna introdueix conceptes pedagògics inusuals a Espanya, respecte l'ensenyament tradicional, i que són posats en pràctica pels professors amb la major senzillesa possible. Actualment, se’n segueixen aplicant, per exemple a l'escola Paideia de Mèrida (Badajoz) que dota els alumnes no només de coneixements científics sinó de valors humans com la tolerància, la comprensió i l'impuls continuat cap a la llibertat responsable. Ferrer posa en pràctica des de l'inici el seu pla modernista d'ensenyament, malgrat les crítiques que rebés dels acadèmics conservadors de l'època. Si bé estudiar a l'escola 7
MONEREO PÉREZ, José Luis. El pensamiento sociopolítico y pedagógico de Francisco Giner de los Ríos (II). http://www.ugr.es/~redce/REDCE16/articulos/10JLMonereo.htm, Universitat de Granada, 2014.
6
de Ferrer tenia un cost, aquest no era un impediment si la família del nen era humil i no podia pagar. Rics i pobres estudiaven junts predicant la solidaritat i la igualtat des de la més tendra infància. D'altra banda, Ferrer sempre va estar a favor de la integració completa de la dona en la vida social, per això les seves escoles eren mixtes. Una altra faceta de l'Escola Moderna era la importància i la integració dels jocs en l'educació. El que resulta més interessant del seu sistema educatiu és l'absència de premis, càstigs i exàmens que segons Ferrer no donen cap resultat i s'hi ho produeixen, és a l'ordre del mal i serveixen per satisfer l'amor malaltís dels pares i la vanitat dels mestres causant importants tortures als nens abans i després de l'examen i provocant en l'alumne conseqüències no desitjades, com malalties. Per a l'ensenyament de les assignatures s'empren l'observació i l'experimentació. Per a això, es dicten classes fora i dins del local de l'escola. D'aquesta manera, els alumnes estaven en contacte amb la natura i aprenien en un ambient de franca distensió i cooperativisme entre els companys. Ferrer impulsa activitats culturals a l'aire lliure per a la comunitat els dies diumenges provocant el rebuig de les autoritats eclesiàstiques de l'època. L'Escola Moderna creix ràpidament i es creen establiments no només a Catalunya sinó també a Madrid, València, Granada, Portugal i Brasil, entre d'altres8. Tot seguit, com a conclusió i síntesi es destaquen els principals trets comuns entre els ideals de Ferrer i Giner: 1. Tots dos van instaurar models educatius, pedagògics, innovadors i lliures. 2. L'educació ha d'estar a l'abast de tots, rics i pobres, sense distinció. 3. La llibertat és la base perquè el nen pugui prendre decisions responsables sense lligams religiosos i ideals polítics. 4. Pedagogia basada en l'amor a les persones i a la natura. 5. Es substitueixen els premis i càstigs per estímuls davant els èxits obtinguts. 6. Seguiment personalitzat de l'infant d’acord a les seves necessitats. 7. L'observació i l'experimentació són la clau en el model d'ensenyament científic. 8. Solidaritat i companyonia entre alumnes i mestres. 9. L'educació és la clau per a la construcció d'una veritable república i democràcia. 10. L'emancipació del nen li assegurarà el seu benestar. 8
FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA. http://www.ferrerguardia.org, Barcelona, 2015; MARTÍNEZ-SALANOVA SÁNCHEZ, Enrique. Francisco Ferrer i Guàrdia: Una educación libre, solidaria, que lucha contra la injusticia. http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_ferrerguardia.htm, 2014.
7
N'hi ha que asseguren que Ferrer tenia tendència a adoctrinar en la filosofia anarquista, que ell mateix professava, fins i tot molts anarquistes espanyols ho van criticar per això. També és de destacar que existia una pertinença a la maçoneria (durant molt de temps la maçoneria i l'anarquisme van tenir llaços profunds de militància mixta). Les idees maçòniques estaven segurament subjacents també en el krausisme. Hi ha poc desenvolupament de l'experiència de la institució lliure d'ensenyament basada en el krausisme espanyol.
3. DE LES INSTITUCIONS LLIURES A L'EDUCACIÓ FRANQUISTA
3.1 DOS MODELS ANTAGÒNICS
Des de l'assumpció de Francisco Franco al poder a Espanya, l'educació no va poder escapar a les reformes i persecucions que va patir durant gairebé quaranta anys de repressió i dictadura. Tenint en compte que els models de les institucions lliures de Ferrer i Giner són totalment contraposades al model d'educació imposat pel franquisme. Tot seguit es destaquen els principals trets antagònics:9 3.1.1 LES INSTITUCIONS LLIURES
1. Llibertat i república. 2. Seguiment d'alumnes basats en principis de llibertat, solidaritat i educació laica no subjecta a estigmes religiosos. 3. Les idees progressistes, modernes i republicanes van ser ensenyades i defensades en aquestes escoles en un marc de llibertat i justícia per a tothom. 4. Estímul de les fites. «Ensenyar lliurement totes les veritats conquerides» 9
MARQUÈS I SUREDA, Salomó. Enseñanza republicana vs. Enseñanza franquista: La represión del magisterio. http://www.memoriacatalunya.org/articles/art70.htm, Editorial Universitat de Girona, 2000; VALENTÍ CAMP, Santiago. Ideólogos, teorizantes y videntes: Francisco Giner de los Ríos. http://www.filosofia.org/aut/svc/1922p245.htm, Barcelona: Editorial Minerva, 1922; BBC. Franco la verdadera historia. http://www.youtube.com/watch?v=MSP9NYQ1EIs, Londres, 1992; RTVE. Viva la Escuela Moderna. http://www.rtve.es/alacarta/videos/panorama/panorama-viva-escuelamoderna/714761/, Madrid, 1999; SERRANO OLMEDO, Augusto; SÁNCHEZ FERNÁNDEZ, Jesús; RODRÍGUEZ RIVERO, Antonio Ramón. La educación víctima del franquismo “Educación, franquismo y memoria”. CAUM (Club de Amigos de la UNESCO de Madrid), 2007.
8
5. Impressionant avanç en el sistema educatiu a través de la implementació de nous mètodes d'ensenyament per tal de que els actors (alumnes, professors, etc.) estiguin motivats tant per Giner com per Ferrer en les seves respectives institucions fundades. 6. Les escoles lliures disposaven d'una important quantitat de mitjans humans i materials. 7. Els rics i pobres eren considerats en igualtat de condició. 8. Les classes s'impartien a l'aula i fora d'ella. 9. L'ensenyament era mixta, sense distinció de sexe, credo i ideologia. Ferrer va sintetitzar aquesta idea en la següent frase: «El meu pla és que l'escola sigui de primer ensenyament, mixta, és a dir, de nens i nenes junts com a Cempuis i tal com entenc ha de ser l'escola del futur» 10. Les institucions lliures obtenen avenços ràpids respecte la quantitat d'alumnes i aconsegueixen importants adhesions de pedagogs.
3.1.2 L’EDUCACIÓ FRANQUISTA
1. Repressió i dictadura 2. Adoctrinament d'alumnes en la ideologia falangista i nacional-catolicista. La religió era obligatòria i avaluable. 3. Les idees progressistes van ser suprimides i perseguides a qui les difonguessin. Molts mestres van haver d'exiliar-se per defensar les idees de llibertat i justícia. 4. Premis i càstigs. «La lletra amb sang entra» 5. Retrocés gegantí en el sistema educatiu, mestres, professores i professors d'instituts, assassinats, exiliats, depurats, desterrats, inhabilitats, escoles i instituts tancats i implantació d'un ensenyament feixista i clerical. 6. Les escoles durant el franquisme eren fredes i tenien molt pocs mitjans humans i materials. 7. El règim franquista va considerar als rics com a "justs" i els pobres van haver de resignar-se a la seva sort. 8. Les classes s’impartien sol dins l'aula. 9. Els alumnes eren agrupats segons la seva classe social, sexe, etc. És a dir, homes i dones no podien estudiar a la mateixa institució.
9
10. La religió catòlica i l'ideari del dictador Franco eren exclusius i obligatoris per a tots a les escoles. 11. El franquisme aconsegueix imposar-se en poc de temps i desterrar als seus detractors que no sempre s'hi han manifestat en contra del règim.
4. EL LLEGAT DE LES INSTITUCIONS LLIURES I DE L'EDUCACIÓ FRANQUISTA
Després de la mort de Ferrer, es van aplicar les seves experiències pedagògiques en diferents escoles d'Europa (Ex.: Les Escoles Racionalistes Espanyola) i a l’Amèrica. Ell va abordar problemes com la competitivitat o el sotmetiment dels alumnes a rigorosos exàmens que decidiran, passada l'adolescència, el futur de les seves vides o una rígida disciplina, entre d'altres10. L'impuls d'alguns patronats de la xarxa escolar municipal de l'etapa republicana, àmpliament valorada, tant en l'aspecte pedagògic com en el logístic, no és aliè a la influència del que va representar l'Escola Moderna. En aquest sentit, cal reconèixer la seva empremta en el desenvolupament d'un sistema escolar inspirat en els valors de la llibertat dels nens, de l'aprofitament de totes les seves capacitats i del despertar d'una consciència crítica, cívica i compromesa11. D'altra banda, el criteri de centrar l'aprenentatge en el treball quotidià, en el treball dels nens i en els seus mateixos comentaris crítics i valoratius, suprimint els exàmens tradicionals i qualsevol valoració basada en premis o càstigs, és també el fonament d'un dels principis inspiradors dels actuals mètodes educatius: l'avaluació contínua, que compta amb el consens d'una bona part de la comunitat educativa. Una educació específicament renovadora, aliena a imposicions ideològiques o hegemonies excloents, és, des d'aleshores, plenament vigent en els anhels del món
10
RTVE. Viva la Escuela Moderna. http://www.rtve.es/alacarta/videos/panorama/panorama-viva-escuela-
moderna/714761/, Madrid, 1999. 11
FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA. http://www.ferrerguardia.org, Barcelona, 2015; RTVE. Viva la Escuela Moderna. http://www.rtve.es/alacarta/videos/panorama/panorama-viva-escuela-moderna/714761/, Madrid, 1999; FUNDACIÓ GINER DE LOS RÍOS. http://www.fundacionginer.org, Madrid, 2015.
10
educatiu més compromès12. Actualment, prevalen institucions que imparteixen educació totalitària i que no es correspon amb els anhels de llibertat i felicitat de Ferrer i Giner. D'altra banda, després de la mort de Franco, la democràcia espanyola tenia un dels principals reptes de la seva història: instaurar un règim d'autèntica llibertat en tots els àmbits, ideal de les Institucions Lliures però no només en els àmbits privats confessionals sinó en tot el territori espanyol13. En l'àmbit de l'educació, no va ser ni és tasca senzilla eradicar quaranta anys de règim dictatorial que, malauradament, es pot percebre en l’actualitat. Mostra d'això són les retallades que l'actual govern espanyol ha dut a terme i que va provocar la indignació de pares d'alumnes que veuran afectats els seus estudis com a conseqüència de mesures de reducció pressupostària en educació. Alumnes i pares se’n van manifestar a tota Espanya en defensa d'una educació i sanitat pública, de qualitat i no excloent14. Resulta nefast que les retallades els hàgeu de carregar l'educació quan durant el període de les Institucions Lliures de Ferrer i Giner era considerada un bé preuat que cal preservar per sobre totes les coses. Un altre exemple d'aquest descontentament popular que es viu a Espanya i que no és casual és que l'actual ministre d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya, José Ignacio Wert Ortega s'hagi confrontat amb el diputat català Joan Tardà i Coma d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) davant les noves reformes educatives a Espanya (Llei Wert). Tardà va afirmar el 2013 de forma enèrgica i contundent al ministre Wert: «Vostè passarà a l'imaginari dels catalans com una persona que va voler fracturar la nostra societat». També ha dit que com a educador i encara que no és partidari d'aquests mètodes, al ministre li convé una mica del seu estil per a rectificar la seva llei escrivint mil vegades no evangelitzaré els alumnes i no castigaré el professorat. A més, el
12
VILA RUÍZ, Fátima. Francisco Ferrer i Guàrdia y la Escuela Moderna. http://fativrmagisterioprimaria.blogspot.com.ar/2011/05/francisco-ferrer-i-guardia-y-la-escuela.html, 2011. 13
BBC. Franco la verdadera historia. http://www.youtube.com/watch?v=MSP9NYQ1EIs., Londres, 1992.
14
SINDICATO DE ESTUDIANTES DE ESPAÑA. https://www.youtube.com/watch?v=Pa56ocjOrHc, 2012.
11
No
a
la
educación
franquista.
diputat català de l'ERC va dir: «Franco va intentar matar la nostra llengua i no ho va aconseguir. Vostè tampoc. De mala gent, n'estem farts. De mala gent, n'estem farts»15. Finalment, hi ha educadors i pedagogs que enyoren els temps de la nefasta educació franquista. Només cal escoltar quan afirmen que s'hi ha de retornar als temps de la severa disciplina i l'adoctrinament. Evidentment, no han entès res dels ensenyaments de les Institucions Lliures i que pot resumir-se en la següent frase de Ferrer i Guàrdia: «Si es vol un futur de fraternitat, de pau i de felicitat, mireu-vos a vosaltres mateixos, els que patiu el règim actual i fundeu escoles en que pugueu ensenyar lliurement totes les veritats conquerides»16.
5. AGRAÏMENTS
A Juan Carlos Paradiso, professor de la Universitat Nacional de Rosario (UNR), Facultat d’Humanitats i Arts, per tot el suport rebut.
A Mariela Mogavero, professora d’anglès de la ciutat de Rosario (Argentina), per les correccions al resum.
15
TARDÀ I COMA, Joan. Discurs del diputat català de l’ERC al Congrés dels Diputats de Madrid sota el títol: Franco va intentar matar la nostra llengua i no ho va aconseguir. Vostè tampoc. https://www.youtube.com/watch?v=HqBd8N3ft6I, 2013. 16
BALAGUÉ, José María. El Fascismo no entiende de razones. http://unpalpitodemiretina.blogspot.com.ar/2012/03/el-fascismo-no-entiende-de-razones.html, 2012.
12
