ELS PAISATGES DE LA VINYA CONGRÉS Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003
COMUNICACIONS
...
Centre d'Estudis del Bages
' ..·.. I
Ó
~- .
o
C@B
t
..
~
-
...
Pla de BAGES
Publicacions del Centre d'Estudis del Bages, sèrie "Actes", núm. 5
Primera edició: octubre de 2003
Ed iten: Centre d' Estudis del Bages Via de Sa nt Ignasi, 40- 08241 Manresa Tel. 93 873 65 25 Afe:
[email protected] .com
Disse ny i producc ió: Fare ll
ISBN: 84-87618-76-6 Dipòsit legai:B-44643 -2003
Consell Regulador de la 0 .0 . Pla de Bages Casa de la Culla el de la Culla, s/n - 08243 Manresa Tel . 93 874 82 36 Afe:
[email protected]
ÀMB IT 2
VINYA I PATRIMONI
Del celler domèstic al celler industrial: La introducció del ferro en l'arquitectura del vi a la comarca d'Utiel-Requena Adrià Besó Ros*
Els canvis estructurals produïts per l' incipient procés d'industrialització en què es trobava immers el nostre país a partir de la segona meitat del segle XIX van tenir la seua repercussió en les produccions agràries d'algunes comarques valencianes, sent substituïts els antics cultius per altres de nous, destinats sobretot a una finalitat comercial, com ara la taronja en les planes litora ls, i la vinya en els peus de mont i terres de l'interior. Fins a mitjan segle XIX la principal activitat econòmica dels pobles de la comarca de l'altiplà d'UtielRequena es basava en la producció de seda. Però la crisi d 'aquesta indústria va comportar una nova orientació de la producció agrària que va repercutir en un cre ixement del conreu de la vinya i de la producció de vi . La vitivinicultura havia estat una activitat molt arrelada històricament en la comarca, com ho demostren els nombrosos cellers-cova encara existents en les cases particulars, on el vi es guardava en tines per a la seua criança. Però aquesta activitat mai va tenir una finalitat comercia l, ja que es produïa en petites quantitats destinades a satisfer les necessitats domèstiques1. L'expansió d'un determinat tipus de cu ltiu amb una producció a gran escala ultrapassant les necessitats d'autoconsum, sens dubte va lligada a l'obertura de noves vies que faciliten la comercialització dels excedents. En el cas d'aquesta comarca, l'increment de la producció ve facilitada per l'obertura de la línia de ferrocarril Utiel-València l'any 1887 2 . El tren va ser el mitjà de transport preferit per traslladar els vins cap al Grau de València, on s'havien establert els cellers dipòsit de grans firmes exportadores de capital estranger, com ara Cherubino Valsangiacomo (ca. 1890), C. Auguste Egli (1903), Shenk (1927), Teschendorf i Cia ., Ferd . Stenier, i de capital valencià com a J.A. Mompó, Vicente Gandia Pla (1885) i Pons Germans (1880) 3 . Així, segons Piqueras, "el ferrocarril prompte va canalitzar la major part del transport del vi donant lloc a la formació de vertaders barris de cellers en els voltants de cada estació: Requena, San Antonio,
i, molt especialment, Utiel , atès que en aquesta ciutat tenia el seu terme la via fèrria i cana litzava les collites d'Utiel , Sinarcas, Camporrobles, Caudete, Villargordo, Fuenterrobles , i tota una sèrie de productors situats més enllà del riu Cabriol, en la província de Conca . Més de cinquanta cellers van arribar a comptabilitzarse en aquest Barri dels Cellers d'Utiel , unes vegades alçats per colliters locals, altres per comissionistes i exportadors, superant en els anys normals de finals del segle passat i començaments de l'actual el mig milió d'hectolitres d'expedició amb destí al Grau per a la seua exportació a França, Alemanya, Suïssa -i altres punts d'Europa i Amèrica " 4 . També, la progressiva expansió del conreu de la vinya va comportar la necessitat d'articular uns espais més amplis destinats a l'elaboració i emmagatzematge del vi . Així es passa del celler troglodita cap a noves formes arquitectòniques, que amb el pas dels anys es van consolidant i esdevenen en tipus . Molts d'aquests cellers van nàixer al si de les grans explotacions agràries. De la mateixa manera que podem veure pel que fa al cas d'altres tipologies arquitectòniques emergents en aquells moments, com ara els magatzems de taronja, també els cellers al berga ven en el mateix conjunt l' habitatge dels propietaris de la finca 5 . Un altre tipus de ce llers són els lligats als comerciants de vins i comissionistes, que compraven la producció a petits propietaris i la venien a les grans firmes exportadores del Grau de València. En aquests casos, com hem indicat, es busquen emplaçaments favorables , prop de les estacions de ferrocarril (Requena, Sant Antoni, Utiel), i manquen d ' habitatge. Unit a la necessitat de crear uns espais cada vegada més amplis s'observa una transició de les tècniques i materials emprats per l'arquitectura popular cap a nous materials i noves solucions constructives aportades per l'arquitectura industrial 6 . L'anàlisi d 'una sèrie de ce llers ens pot servir per entendre aquesta progressiva evolució experimentada a la comarca en les dècades de transició entre els segles XIX i XX. La primera solució consisteix en la creació d'amplis espais en base a la construcció de crugies paral-leles,
125
on els murs de càrrega són substituïts per una estructura de pilars de rajola o de carreus allind ada amb bigues de fusta. Les cobertes són de biguetes de fusta , per la qual cosa la llum de cada crugia no sol superar mai els quatre metres. Aquesta manera d'articular els espais la trobem als ce ll ers de Cañada Honda i de Torre Oria. Com podem observar es tracta de l'aplicac ió d'unes tècniques constructives que gaudien ja d' una àmplia tradició i experimentació en el camp de l'arquitectura popular , i que ara són posades al serve i de la creació d' unes noves tipologies per satisfer unes necessitats productives cada vegada majors 7 . Al cel ler de Casa lo Alto , actualment propietat de la firma exportadora C. Auguste Egli , observem un primer pas en aquesta evo lució de les tipologies basades en les formes construct ives de l' arquitectura popular cap a uns tipus propis de l'arquitectura industrial . Presenta una crugia rectangular, coberta amb una estructura d'armadures de monjo fetes amb fusta desbastada , amb la qual cosa s'aconseguei x una llum de quasi nou metres i un espa i interior totalment diàfan. Però, tot i que s'ha produït un avanç pel que fa a la tècnica constructiva, encara els materials emprats són deutors de la tradició constructiva arrelada en el med i local, ja que la coberta s'art icula en base a una estructura de biguetes de fusta desbastada disposades de forma paral ·lela que suporten un canyís lluït amb morter de cal ç sobre el qua l s'assenta la teula àrab. Aquesta mateixa soluc ió la trobem també al celler de Los Pozos (Campo Arcis) . Però serà en l' últim a dècada del segle XIX quan comenc~ a aparèixer el f erro com a material característic de l'arquitectura industrial, tot i que en un principi ho fa de forma subsidiària i com a reforç i suport d 'elements de fusta, tal com observem en les estructures de la Bodega Redonda d ' Utiel. D'altres vegades , l'aparició del ferro serà molt més decidida, però es quedarà reduïda exclusivament a elements de caràcter decoratiu i se nse funció estructural, com és el cas del celler de Torre Oria (Requena), únicament com a signe del prestigi que comportava el gust per la novetat. El celler de la Casa Nueva de Oria (Requena), obra de l'arquitecte Manuel Peris, format en l'Escola d 'Arquitectura de Barcelona , suposa ja una ruptura amb totes les tècniques anteriors com a conseqüència de la introducció d'una estructura d'armadures de ferro sostingudes per columnes de ferro co lat. Però , tot i això, no podem parlar d ' una arquitectura de l ferro pròpiament dita, ja que com indica J . Hernando , fins entrat el segle XX "e l ferro només va ser capaç d'imposar-se a l'obra de fàbrica en l'arquitectura d'una sèrie d'objectes molt concrets, aque ll s que responien a les noves demandes de la societat industrial , en els quals la seua eficàcia era incontestable: rapidesa d'execució, res istència ... facilitat en alguns casos a més per la inexistència de tipologies com va succeir amb els pave-
126
llons de les exposicions o les estacions de ferrocarril. Únicament en aquestes tipologies podem parlar amb propietat d'arqu itectura del ferro" 8 . Però l' estructura de la Casa Nueva de Oria va suposar una fita important en l'arquitectura dels cellers de la comarca, sense sol ució de continuïtat, fins que en la dècada dels trenta es construisca el celler cooperativa d'Utiel, on s'empren de nou estructures metàl·liques en la coberta, que des d'aleshores ja seran d'ús generalitzat.
1. La bodega redonda de Utiel Aquest edifici es localitza en el nucli urbà d'Utiel , en el barri de l'Estació, que, com hem indicat, amb l'arr ibada del ferrocarri l es va convertir en un emp laçament favorable per a la instal·lació de cellers per la seua proximitat a aquest nou mitjà de transport que permetia el trasllat dels vins cap als cellers exportadors del Grau de València . El celler està format per dos edificis exempts, un de planta circu lar construït en 1891, i un altre de planta rectangular resultat d'una necessitat d'augmentar la seua capacitat d 'emmagatzematge , que va ser alçat cap a 1932-33. L'edifici de planta ci rcular s'alça sobre una vessant , aprofitant el desnivell per situar el descarrergador de raïm arran de sòl en la part més alta, mentre que a la part inferior es locali tzen els dipòsits , el t erra dels quals queda a nivell de la cota més bai xa per facilitar el seu buidat. En el seu interior els dipòsits se situen adossats al mur, dei xant únicamen t un espai obert enfront del descarregador, on se situava I 'entrada. U na altra sèrie de dipòsits estan excavats en el subsòl . Les parets estan construïdes amb maçons units amb morter de calç , amb els llenços murals xapats amb taulellets ceràmics amb importants defectes de fabricació i combinant peces de diverses sèries, ja que la seua col ·locació tenia una finalitat més higiènica que estètica. Però l'element arqu itectònic més important que
Vista exteri or de la Bodega Redond a d' Uti el.
presenta la Bodega Redonda és la solució adoptada en la seua coberta. S'estructura en base a setze bigues de fusta de pi que partei xen des del mur perimetral fins a descansar en el punt central sobre una clau de ferro. Sobre aquest bigam es claven uns cabirons que sustenten uns taulers de fusta sobre els quals es disposa la teu la àrab . Tot i que es tracta d 'una coberta realitzada en fusta, seguint una solució prou convencional, el ferro fa la seua aparició com un element de reforç d'aquesta estructura, amb un caràcter auxiliar o secundari. Però d'aquesta manera es possibilita l'obtenció de majors llums sense abandonar les solucions constructives tradicionals. Sobre la part superior dels dipòsits s'assenten una sèrie de setze columnes de ferro colat de fust molt lleuger que suporten unes mitges armadures de malla anglesa amb què arrepleguen les empentes en tres punts de la biga i les transmeten cap a la columna, evitant d'aquesta manera la flexió de les bigues. La seua estabilitat queda assegurada per l'existència d'una estructura de tirants de ferro: uns subjecten les columnes als murs perimetrals, mentre que els altres unei xen entre si cadascuna de les columnes . Un altre punt crític de l'edifici el trobem a la clau central on s'ajunten totes les bigues. Per assegurar la resistència en aquest punt , la càrrega es transmet cap a una clau inferior, i d'ací es repartei x mitjan çant uns tirants un its a les bigues. Les diferents peces de ferro es troben acoblades per mitjà de caragols, no amb rebles com era prou habitual. D'aquesta manera es possibilita que aquesta estructura puga ser muntada de manera ràpida sense requerir per a això mà d 'obra especialitzada. Aquest edifi ci, que es trobava tancat en un estat d'abandó notable, va ser adquirit pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Utiel-Requena per a la instal-lació de la seua seu. L'any 1986 va ser restaurat i rehabilitat , en base a un projecte realitzat per l'oficina tècnica de l'Ajuntament d'Utiel. La Bodega Redonda es va destinar per a museu del vi, mentre que la peça rectangular alberga les oficines del Consell Regulador . La intervenció es caracteritza per un respecte a les estructures constructives existents. Es van al çar les cobertes amb la finalitat de substituir les peces de fusta que es trobaven en mal estat i procedir a la seua impermeabilització. Els espais laterals destinats a dipòsits de vi es van obrir, comunicant-se entre si pel seu interior i de cara a l'exterior, creant-se d'aquesta manera un complet recorregut de l'espai de cara a la instal-lació de plafons i objectes . Amb aquesta finalitat els xapats dels murs van ser arrancats , es va lluir la superfície, i es va pintar amb un color neutre (blanc). Aquesta intervenció va ser valorada negativament en base a un informe sol -licitat a la Unitat Tècnica de Museus de la Conselleria de Cultura, Educació i Cièn c ia de la Generalitat Valenciana , ja que
trencava el caràcter de celler . Però al nostre entendre la intervenció ha estat prou discreta, ja que s' ha guanyat en espai expositiu , al mateix temps que no es difi culta la lectura del conjunt , ja que s'han conservat en el seu estat original les boques dels dipòsits i el xapat policrom del sostre . D'altra banda, l'escala metàl ·lica de caragol que s'ha col -locat per accedir a la part superior dels dipòsits i la barana metàl ·li ca destaquen clarament com a elements nous respecte a les estructures metàl ·liques ja existents.
2. El celler de Tor;re Oria Aquest celler es localitza prop de l'aldea d' El Derramador, en el terme municipal de Requena. Va ser al çada el 1900 per una família de terratinents locals, que prompte van reconvertir la seua explotació agrària de la seda a la vinya 9 . La planta del conjunt ocupa una superfície quadrangular i els cossos construïts es disposen en forma d'U , quedant un dels costats tancat per una rei xa de ferro colat recolzada sobre una fàbrica de rajola . El cos de la dreta , destinat a habitatge dels propietaris en planta alta i a celler la planta inferior, és el més interessant des del punt de vista arquitectònic . Ad , la utilització d'elements de ferro amb caràcter estru ctural queda reduïda al forjat el cos noble recaient a la fa çana principal, construït a base de biguetes de ferro tipus IPE que suporten uns revoltons de rajola plana 10 . Aquest recurs al ferro en la solució dels forjats permet obtenir una major amplària dels revoltons i augmentar
Faça na pr incipal del ce ll er de Torre Ori a.
127
In terior del celler de Torre Or ia amb les estructures de coberta all indades.
sensiblement l'a mplària de la crugia en ser el ferro un material molt més resistent a la flexió que la fusta . L'espai del celler, que ocupa la planta inferior, s'estructura en quatre cruigies paral·leles. Els forjats se sustenten sobre els murs perimetrals i, en l'interior, les Iínies de càrrega es conformen per una estructura de pilars i jàsseres de fusta escairada. Sobre elles es recolza un forjat de biguetes de fusta i revoltons de rajola plana . En tindre un nombre parell de crug ies, l'eix de simetria es troba desplaçat situant-se sobre una de les crugies centrals, que es troba sota el nivell del terra per donar accés als dipòsits subterranis que se situen a ambdós costats . Únicament es conserven en el seu estat original els dipòsits de la dreta, ja que els de l'esquerra han patit perforacions per comunicarlos entr~ si -solució adoptada amb posterioritat a la Bodega Redonda d'Utiel- per convertir aquest espai com a cava per a la criança. Alguns conserven el la seua coberta original, mentre que en altres s'ha substituït per u na llosa de torm igó armat. En aquests di pòsits es pot observar l'ús de taulellets de diversos colors amb defectes de fabricació , ja que només tenen una funció higiènica per afavorir la neteja dels matei xos quan s'extrau el vi. La resta d'instal·lacions originals relacionades amb el procés de vinificació van desaparèixer quan l'any 1980 aquest edifici va ser adquirit per la firma Torre Oria , amb la finalitat d'adaptar-lo als sistemes de producció actuals. Una escala amb una barana de ferro forjat de disseny modernista dóna accés a l'habitatge, situat damunt del celler. En la planta alta el compartiment dels espais reflectei x clarament l'estructura de l'edifici: la crugia del vestíbul aparei x ocupada per un ampli saló, mentre que les diverses habitacions es disposen a un costat i a l'altre d'un corredor central que discorre paral ·lel a les crugies que en la planta bai xa estan ocupades pel celler. Les cobertes són d'una vessant en el cos principal i de dos en el del celler. Aquestes s'estructuren en base a un forjat recolzat sobre els pilars de rajola que sos-
128
tenen biguetes de fusta, sobre les quals es disposava un canyís. Aquest forjat va ser substituït el 1996 per un altre de biguetes de formigó, encara que s' han respectat les jàsseres de fusta . La taulelleria de l'interior presenta també el caràcter preindustrial que vam observar en tot l'edifici , propi de l'è poca en què es construeix. Els llenços es recobrei xe n formant plafons de taulellets blancs emmarcats per motllures amb motius al·lusius a la vinya pintades a trepa . L'altre cos construït albergava l'habitatge dels servents i les cavallerisses, però actualment la distribució interior ha desaparegut, quedant la planta superior destinada a oficines i la inferior per a magatzem i planta embotelladora. L'ús del ferro en aquest edifici queda reduït a elements de caràcter accessori o decoratiu (baranes de ferro colat o rei xes de forja), i sense un compromís estructural important (mènsules de la torre i estructura de la llotja de la façana interior del celler, les peces del qual -e ncara treballades artísticament a pesar de ser elements merament funcionals- apareixen unides amb reblons). Tenint en compte que es tracta del primer edifici de la comarca on es recorre a elements de ferro en l'arquitectura, es pot pensar en una finalitat de prestigi associat al gust per la novetat 11 , que encaixa perfectament amb el caràcter representatiu que comenta O. Selfavolta 12 . També veiem sobre els pilars de fàbrica que emmarquen les portes del pati uns florons de ferro colat, la qual cosa suposa una transposició d'elements tradicionalment concebuts en pedra o ceràmica a un material nou . Les baranes interiors i exteriors possiblement serien l'adaptació d'un disseny existent per al cas particular d'aquesta construcció ja que presenten les inicials JO (José Oria) entrellaçades. Per sustentar l'ampit del balcó de la façana principal introdueix una solució poc freqüent en deixar vistes les biguetes de ferro amb secció en I que el sustenten , la qual cosa possibilita l'obtenció d'una major lleugeresa d'acord amb l'estil de les reixeries de ferro forjat, ja que sobre elles es disposa una llosa de formigó d'uns quatre centímetres de gruix, al contrari del que veiem en la resta dels balcons que empren la forma habitual d'ocu ltar les biguetes de ferro sustentants amb un ampit motllurat, molt més massís i pesat.
3. La Casa Nueva de Oria Aquest conjunt se situa en el terme municipal de Requena al costat de la carretera de Villar de Olmos. Va ser co nstruïda el 1905 per la família Oria de Rueda, amb posterioritat al celler d' El Derramador, d'ací el nom de Casa Nova amb el qual popularment es coneix .
Façana de la Casa Nueva de Oria.
El projecte va ser obra de l'arquitecte valencià Manuel Peris Ferrando (1872-1934) 13 . El conjunt de construccions s'organitza entorn d'un pati central, destacant dos cossos de dues plantes disposats de forma perpendicular a la façana principal separats per un pati interior, amb la qual cosa s'aprecia certa similitud amb el celler de Torre Oria, construït uns anys abans. En el cos de la dreta se situa en primer lloc l'habitatge, mentre que la part posterior apareix ocupada pel celler i l'al coholera respectivament. El cos de l'esquerra es destina als serveis de l'explotació agrària, com ara cavallerisses, habitatges per als treballadors, magatzem de maquinària i cotxeres . En el centre del pati destaquen un enorme dipòsit d'aigua cobert i una bassa per al servei de la casa i del celler, mentre que al fons es tanca per una crugia d'una planta destinada a habitatges per als treballadors i dels masovers. Enfront de la façana principal es desplega el jardí. Com podem observar, en aquest celler ja s'aprecia un important avanç en l'articulació funcional dels espais, ja que l'habitatge dels propietaris i el celler ocupen en planta superfícies distintes, al contrari del que observem a Torre Oria i a Casa de Calderón (Requena), on el celler s'ubica en la planta baixa i la residència en la planta superior. La façana principal es desenvolupa en horitzontal i es conforma per dos cossos de planta baixa i pis. En el centre s'obre la porta que dóna accés al pati interior. La façana de l'habitatge presenta un fons encoixinat i en les embocadures de les obertures disposats simètricament. Es comb inen elements decoratius de distints estils arquitectònics: baquetons de tradició gòtica en els remats de les finestres de la planta baixa, motllures clàssiques en les rosques dels arcs que rematen les obertures de la planta superior, amb targes en les claus i figures de cariàtides que sostenen la barana del balcó que marca l'ei x principal de la façana. En la porta que dóna accés al pati, els distints elements arquitectònics de tradició clàssica es disposen segons el gust barroc: columnes corínties de ferro colat, fron-
Nau del ce ller de la Casa Nueva de Oria coberta amb armadures de ferro.
tons semicirculars partits, boles, pilastres corínties, creant diversos plànols de profunditat. La reixeria, realitzada en forja, segueix dissenys propis del repertori modernista 14 . Aquesta façana, sens dubte , se situa en el moment de transició estilística des de l'eclecticisme cap al modernisme experimentat per aquest arquitecte i per l'arquitectura valenciana en els primers anys del segle XX, tot i que és més deutor de la trad ició eclèctica de la dècada anterior que del modernisme. Però la part més interessant respecte al tema que ens ocupa és el celler, que ocupa una superfície rectangular d'uns 1.160 metres quadrats, coberts amb una estructura metàl·l ica, sustentada per dues fi Ieres de co lumnes de ferro colat, configurant així una planta basilical que s'estructura en tres carrers. Una línia de columnes es recolza sobre un cos de dipòsits, per la qual cosa l'alçària de les peces de ferro colat és de 4,5 metres. Aquestes s'assenten sobre un podi, possiblement per adaptar-se a l'altura de la columna, que ja ve predeterminada en tractar-se d'elements fabricats en sèrie. L'a ltra filera de columnes es recolza sobre el nivell inferior del celler, per la qual cosa la seua alçada assoleix els 7,60 metres 15 . En aquest cas es recolzen sobre unes plaques de pedra. La resistència del ferro colat permet est i I itzar les proporcions de les co lumnes clàssiques i fins i tot, com habitualment ocorre, en els capitells es recorre a formes poc ortodoxes 16 . Aquesta estructura de columnes serveix de suport a les grans armadures angleses que cobreixen un espai de trenta metres d'amplària . Es munten amb biguetes de ferro de secció en I aconseguides per la unió de diferents peces -quatre perfils en angle units en
129
parells amb reblons als extrems d 'u na làmin a plana-. Als extrems s'assenten directa ment sob re el mur perimetral de rajola. Ací diferents parts s' unei xe n per mitjà de reblons, amb la qual cosa ca lia disposar d 'una mà d 'obra especia litzada per al se u muntatge , al co ntrari del que veiem a la Bodega Redonda d'Utiel on aquestes s'u ni en per mitj à de carago ls. L'estructura d'armadures es tanca amb un a coberta form ada per biguetes de ferro I PE que sostenen uns revoltons de rajola t apiada . Aquesta forma de sostrar, que s'havia emprat ja en el vestíbul del ce ller de Torre Or ia uns anys abans , s'empra ací per primera vegada a la comarca en cobertes sustentades amb armadures metàl ·liques. No obstan t això, dura nt molts anys q uedarà co m un exe mple aïllat, ja que en altres cellers co nstruïts durant la dècada dels trenta del segle XX, co m ara a la coopera tiva d'Utiel, s'empren armadures metàl-liques tipològica men t més evolucionades que a la Casa Nueva de Oria - la qual cosa permet salvar majors llums-, tot i que el sostre es cobreix a base de biguetes de fu st a que sustenten un canyís que s'ocu lta per un lluït d'algeps, fet que es manifesta co m a pervivència d' una tradició constru ctiva molt arrelada a la comarca, que en aquest es dates conviu junt als nous materials. Crida l'atenció que, tot i la important novetat que a la co marca va suposar aquest celler pel que fa a la introducció d 'estru ctures en ferro , en el cas dels elements sec und aris com les baranes, es recorre exclusivament a la forj a, la qual cosa suposa un pas enrere respecte als matei xos elements de ferro colat i ntrodu ïts anys aba ns en el ce ller de Torre Oria . Un altre aspecte co nstru ctiu interessa nt d'aquest celler és la forta incorporació de la taulelleria de Man ises, que per aquel ls anys ja comença a produir-se de manera industriail 7 . La seua progressiva incorporació en els espa is destinats a l'e labora c ió del vi re spon a una doble fin alitat : higi ènica i estèt ica. La primera s'observa so bretot en l'interior dels dipòsi t s de vi , on s' utilitzen peces procedents de diferents sèries amb notabl es defectes de fabricació, amb l'object iu de facilitar la seua imperme abi litzac ió de ca ra a la bona conse rva c ió del s vins emmagatzemats i la seua neteja periòdica . La segona predomina sobretot en els paraments inferiors de les zones de treball del celler que t ambé s'e ntaulellen per evitar' que s'embruten. Però en aq uests entaulellats es recorre a peces de primera qualitat i les vores dels llen ços s'emmarquen amb una motllura pintada a trepa amb motiu s vegetal s, de clara influència de dissenys de l'Art Decó 18 . Un espa i interessa nt des del punt de vi sta co nstru ctiu que contrasta amb la modernitat de la zo na del ce ller és l'a lco hol era, que se situa a con tinu ac ió del ce ller. S'estructura en tres nau s amb parets de maçoneria, cobertes amb armadures metàl ·liques que s'oculten per unes voltes de cre ueria construïdes en rajola tapiada amb c lau s de ferro co lat. El conjunt respon
130
c larament a eix revival de l'arquitectura gòtica experimentat en les últimes dècades del segle XIX on es recorre a sistemes constructius prou experimentats en l'arqu itectura religiosa de la c iutat de Valènc ia de les últimes dècades del segle XIX per altres arquitectes com Joaquín M. Belda i José Camaña, i fins i tot pel mateix Manuel Per is en l'esg lésia de l'Asil de Sant Eugeni , projectada el 1899 en estil neogòti c 19 . En aquests casos s'aprecia una pervivència de les influènc ies de Viollet Le Du c, qui havia assenyalat la conveniència d'utilitzar elements de ferro per reforçar les estructures en pedra, com ell mateix havia observat en algunes esglésies medievals franceses, encara que en el cas que ens oc upa es construïx una estructura portant en ferro , amb la qual cosa les voltes perden la seua fun ció estructural i juguen un paper exclusivament ornamental.
Notes Universitat de Va lència
l. Vegeu J. Piqueras, La vid y el vino en el País Valenciana (Geografía econòmica: 1564-1980) (Va lència, lnstitución Alfonso El Magnanimo 1981); Geografía de la meseta de Requena-Utieln (Requena, Centro de Estudios Requenenses 1997). 2. J. Pi queras i C. Sanchis, L'organització històrica del territori valencià (València, Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports 1992), 111-113; i J. Pi queras, La meseta .. ., 89-91. 3. 4. 5.
J. Piqueras, La vid y el vino ... , 280. J. Pi queras , La meseta .. ., 55.
Vegeu E. Doménech Alcover , " Naranja y arquitectu ra", a Historia de la Naranja (Va lència, Editorial Prensa Valen ciana 1991), 101-140. 6. També en el procés d'introducció d'aquests nous materials va tin dre una importànc ia determinant el fe rrocarri l, ja que assegurava el transport de pesades estructures metàl ·l iques des dels tallers de foner ia loca litzats en les àrees industria ls. 7 . En aquest sentit resulten ben il·lustratives les paraules d' I. Aguilar Civera, Arquitectura Industrial. Concepto, método y fuentes (València, Museu d' Etnologia de la Diputació de València 1998), 162: " Anonimat i tendència a la reelaboració de pràctiques empíriqu es (mo ltes vegades transmeses oralment per desconegudes generacions d'artesans) semblen, doncs, els trets dominants de l'arquitectu ra industri al durant els segles passats. La imatge de la primera indústria o preindustrial és la imatge de l'a nonimat, la d'una "arqu itectura sense arquitectes", la d'un " fun cionalisme utilitari ". És la imatge del cobert o l'a lqueria ru ral sumària ment reestructurada. L'activitat industrial suplanta progressivament l' agrícola, sobretot en els grans latifun dis, i es reinstal-la en les alqueri es i factories adequant -les a la nova realitat" . 8. J . Hernando, Arquitectura en España 1770-1900 (Madrid, Catedral, 315 . 9. Referencia crono lògica aportada per J. Piqu eras, Historia y guia de los vinos valencianos (València, Conse ll eria de Agricultura y Pesca 1986), 61. L'a utoria de l'edifici l'atribueix a un tal Donderris. Si fos certa aquesta atribució, no es tractaria de l'arquitecte Sa lvador Donderri s Tatay (València, 1886-1966), ja que aquest va obtenir el seu títol professional el 1922. Tampoc ca p pensar que es tracta ra d'un
antecessor seu, ja que segons la biografia realitzada per D. Ben ito Goerlich, La arquitectura del eclectismo en Valencia. Vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, (2• ed.) (València, Ajuntament 1992), Salvador Donderris va ser fi li de comerciant. 10. La biga de secc ió en I es va fabricar en ferro forjat des de les primeres dècades del segle XIX. Però serà a partir de 1840 quan aquestes bigues es fabriquen seguint un procés de laminació, la qual cosa permet abaratir els costos i augmentar la producció. En 1845, A. Zores utilitza per primera vegada la biga laminada de ferro amb perfil en I en la construcció de forjats . Vegeu I. Aguilar , " Industrialització i arquitectura", a Arqueologia Industrial. Actes del Primer Congrés del País Valencià (Va lència, Diputació 1991), 98-99. Però com observem en el cas que ens ocupa , cap a fina ls del segle XIX es tractava d'un element arquitectònic molt poc emprat. 11. T. Simó, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (València, 1973), 91-92 . 12 . O. Se lfavolta, "El espacio del trabajo" , Debats, 13 (1985), 52-69. "Així doncs, la fàbrica pensada fins el més mínim detall es convertia en un ll oc a visitar, en una curiositat per a la satisfacció de la qual es predisposaven també equipaments tècnics, moltes vegades en formes de galeries i corredors aeris en les estances de treball , de manera que els hostes pogueren observar al seu gust els diferents passos de la producció." Cita presa de J. Hernando, op. cit., 490. 13. Segons les dades biogràfiques aportades per D. Ben ito Goerlich, op. cit., 379-382, va nàixer a València el 19 de setembre de 1872, sent fill del mestre d'obres Manuel Peris Vilata. Va cursar estudis en l'esco la preparatòria d'Arquitectes i Enginyers de Madrid, i després a l'Acadèmia de Belles Arts i a la Universitat Literària de Barcelona. Posteriorment va realitzar la carrera d'arquitectura a l'Escola Provincial d'aquella ciutat, sent deixeble i rebent la influència de Doménech i Muntaner. Va obtenir el seu títol professiona l el 17 d'agost de 1898. 14. L'estil d'aquesta façana enl laça c larament amb les primeres obres de Manuel Peris a la ciutat de Valènc ia, com el primer
projecte per a la Casa Ortega en la Gran Via del Marqués del Túria, núm. 9 (1904) basat en una rígida simetria on combina elements medievalizants i clàssics, encara que també es deixen veure alguns traços de la seua evolució posterior com les cariàtides que sostenen el balcó, i les reixeries amb dissenys modernistes, tal com s'aprecia en el projecte definitiu per al mencionat edifici (1906) i en la Casa Sancho a la plaça de l'Almoina de València (1905) . Vegeu D. Benito Goerlich , op. cit., 130-134. 15. Segons testimonis orals recollits per Juan Piqueras , aquestes co lumnes van arribar en ferrocarril a l'estació de Requena, i des d'al lí van ser transportades en carros fins el seu emplaçament. Aquest fet , per la seua novetat, es va convertir en un veritable esdeveniment per a la població. Desgraciadament, com ocorre amb la resta de cel lers ana litzats, no hem pogut localitzar el segell de les foneries on van ser realitzats els diferents elements, la qua l cosa no ens permet conèixer la seua procedència. 16. J. Hernando, op . cit., 305. 17. La ceràmica ha estat un material absent en la decoració dels interiors de l'arquitectura popular de la comarca . Possiblement la seua introducció en edific is per cobrir grans llenços murals com el cas que ens ocupava va ser facilitada pel transport amb ferrocarril. 18. Sobre els estils vigents als revestiments ceràmics de l primer terç del segle XX i les fàbriques que els van produir vegeu J. Pérez Camps i R. Requena Díez, Taulells de Manises 19001936 (València, Ajuntament de Manises, Museu de Ceràmica de Manises 1987). 19. D. Benito Goerlich , op. cit. Entre les esglésies d'esti l neogòtic amb coberta o elements estructura ls realitzats en ferro destaquen l'església de la Beneficència , projectada el 1875 per J. M. Belda, l'església de l'Asil del Marquès del Camp , encarregada el 1892 a l'arqu itecte J. Camaña, i l'església de la Cruz Coberta, projectada per Antonio Ferrer el 1903.
131
