Darreres troballes del Neolític a Juberri (Andorra

FORTÓ, ABEL; VIDAL, ÀLEX: “Darreres troballes del neolític a Juberri (Andorra)”

Durant el darrer any s’ha dut a terme tot un seguit de treballs d’arranjament d’una zona àmplia de terrenys al poble de Juberri, a la parròquia de Sant Julià de Lòria. La motivació d’aquest projecte ve donada per la construcció d’una nova urbanització plantejada sobre un espai de presumpció arqueològica ja que es localitzava en uns camps molt propers a l’església de Sant Esteve de Juberri (segles XI i XII) i al jaciment neolític de la feixa del Moro. Pel que fa a la primera, cal dir que mai ha estat objecte d’una recerca de cap tipus, però en canvi, sí que hi havia la notícia (comunicació oral d’alguns pagesos de la zona) que en aquella zona s’havien descobert diverses destrals de pedra i algunes tombes de lloses que es podrien interpretar com a part integrant de l’espai sepulcral de la mateixa església. Pel que fa al coneixement de la feixa del Moro, es tracta d’un important jaciment que es va excavar a mitjan anys 80 del segle passat, amb una cronologia del neolític mitjà1. Es van localitzar estructures d’hàbitat del tipus cubetes, forats de pal i fins a dos estructures de combustió (una de les quals sembla correspondre més aviat a una sitja), però també un espai funerari amb tres cistes que es relacionen amb les del solsonià2 (YÁÑEZ, 2005: 56). Tot plegat s’havia relacionat amb una ocupació estacional on, malgrat documentarse l’agricultura, se suposava el règim d’una economia principalment ramadera (LLOVERA, BERTRAN, 1991: 23-24; YÁÑEZ, 2005: 57-58). Amb aquests antecedents, i en virtut de la Llei 9/2003 del patrimoni cultural d’Andorra relativa a la protecció i la intervenció sobre el patrimoni arqueològic, els tècnics arqueòlegs de la Unitat de Recerca Històrica, van realitzar un seguiment exhaustiu de tots els moviments de terres provocats per les obres per tal d’evitar una possible eliminació o afectació sobre altres restes d’interès. D’aquesta manera es van poder localitzar dos nous jaciments molt propers entre ells (amb prou feines a 150 m de distància) a les terrasses que s’estenen 1

Disposem de dues datacions radiocarbòniques (Laboratori Teledyne Isotopes de Westwood, New Jersey) que donen els resultats següents: 4.930±170BP (4.250BC - 3.300BC calibrat a 2 sigmes) i 5310±310BP (4900BC - 3300BC calibrat a 2 sigmes). 2 Només es van poder excavar dues de les cistes, perquè la tercera estava expoliada. La intervenció va permetre documentar fins a tres individus inhumats, acompanyats d’uns importants aixovars compostos per joies de variscita, destrals votives i fulles de sílex (LLOVERA, BERTRAN, 1991).

entre l’església, a la part baixa del vessant, i la feixa del Moro, a la part més alta. El primer d’ells, denominat camp del Colomer, és el més extens i el que ha aportat un nombre més gran d’estructures. Val a dir, però, que el jaciment no es troba delimitat en la seva totalitat, ja que només s’ha excavat en la zona corresponent als vials de la futura urbanització, i hi ha la possibilitat que apareguin noves estructures quan s’hi efectuïn més rebaixos. Quant a les troballes, per ara s’han exhumat unes 45 estructures corresponents a 21 fosses o cubetes (entre les quals 2 podrien correspondre a fons de cabanes), 7 sitges (alguna de les quals es conservava pràcticament a nivell de boca, amb una fondària al voltant dels 170 cm), una estructura de combustió i fins a 10 estructures més excavades al subsòl i de funcionalitat desconeguda. Així mateix, al límit amb la carretera aparegueren dues tombes d’època altmedieval, del tipus cista amb coberta de llosa i una d’elles amb capçal antropomorf, que podrien estar relacionades amb la propera església de Sant Esteve de Juberri o, fins i tot, ser anteriors. Entre el material recollit destaquen els grans vasos o contenidors, atuells de dimensions considerables que tot sovint tenen unes nanses força massisses amb una llengüeta sobresortint en la part superior, i que en molts casos presenten decoracions amb cordons llisos, a voltes del tipus de bigotis per sobre de la nansa. La ceràmica corresponent a vaixella és gairebé testimonial (tal com també succeïa a la feixa del Moro), mentre que, en canvi, els estris macrolítics són presents en un nombre considerable, com ara pedres de molí o algunes destrals de pedra de diverses mides.

El jaciment del carrer Llinàs 28, també a Juberri, va aparèixer sota un testimoni allargassat de terra deixat en una petita parcel·la, ja seccionada per les actuacions d’una urbanització de la zona, fet que malmet qualsevol possibilitat (a diferència del cas anterior) de constatar-ne la seva continuïtat.. La naturalesa de les restes aquí és totalment diferent al camp del Colomer, ja que en aquest cas no parlem d’estructures enfonsades sinó d’un espai obert o semiobert. L’estratigrafia presentava una dinàmica relativament senzilla, consistent en diverses bossades de terra amb una gran quantitat de graves, còdols i en alguns casos amb una presència important de carbons, que s’anaven

superposant tot adaptant-se al pendent general del terreny. El material ceràmic recuperat, tot i ser abundant, es troba bastant fragmentat, però de moment i a falta d’un estudi acurat, el podem situar dins del neolític. Però l’aspecte més destacable d’aquest jaciment és, sens dubte, el nombre de destrals de pedra polida recollides (fins a més d’una vintena), així com el que podrien ser rebutjos fruit de la seva elaboració i alguna pedra parcialment treballada. En definitiva, aquesta absència d’estructures, la mateixa orografia del terreny i la formació, disposició i composició dels estrats sembla que ens remeten a una zona d’abocament de deixalles, la qual cosa indicaria que la zona d’hàbitat associada estaria en alguna terrassa a una cota superior.

Ara com ara no podem establir la sincronia en l’ocupació d’aquests jaciments, o fins i tot de la feixa del Moro, però sí que, en qualsevol cas, ens dibuixen una ocupació recurrent de l’àrea de Juberri durant el neolític molt interessant i, fins ara, única en l’àrea del Pirineu. D’una banda, la constatació de les sitges i d’un conjunt d’estructures associades (cabanes i fosses diverses) ens permeten proposar una ocupació estable fonamentada principalment en l’agricultura3, i bandejar així la hipòtesi inicial, ressenyada més amunt, que considerava la feixa del Moro com a jaciment fruit d’una ocupació estacional. D’altra banda, aquesta estabilitat estaria condicionada, segurament, per una estratègia d’artigatge, fet que alhora implicaria una tasca important de desboscament (la gran quantitat de destrals, moltes d’elles amb traces d’haver estat usades, en podrien ser una prova) i una certa itinerància de l’hàbitat però dins d’una mateixa àrea. Cal prendre, però, aquestes hipòtesis com el que són, és a dir, com a hipòtesis de treball que un estudi més acurat del material, les restes excavades i la continuïtat en la recerca de camp hauran de confirmar o refutar.

3

En aquest sentit hem d’indicar que s’ha pres mostra, de manera gairebé sistemàtica, dels estrats de farciment de la majoria d’estructures excavades, amb l’objectiu de fer-ne una anàlisi i poder obtenir informació paleobotànica i paleoambiental.

BIBLIOGRAFIA

LLOVERA, X.; BERTRAN, R. (1991): “Juberri (Andorra): un exemple de centre receptor i de comerç de joies cap a l’any 3.000 aC”, Catàleg de l’exposició itinerant Andorra –Gavà– Barcelona “Les joies de la Prehistòria”, Andorra, p. 20-24. VIVES, E. (1987): “La Feixa del Moro a Juberri. Antropologia de les restes neolítiques”, Butlletí del Comitè Andorrà de Ciències Històriques, 2, Andorra, p. 9-14. YÁÑEZ, C. (2005): “El neolític”, dins Belenguer, E. (Dr.): Història d’Andorra. De la prehistòria a l’edat contemporània, Edicions 62, Barcelona, p. 51-76.