Barcelona, ciutat de fàbriques = Barcelona, ciudad de fábricas

Share Embed


Descripción

Barcelona, ciutat de fabriques> Barcelona. ciudad de fábricas

_

Primera

edició, setembre

Edició »

2000

Xavier Basiana Nau Ivanow Hondures, 28 08027 Barcelona. Espanya Tei. 933 407 468

E-mail: [email protected]

»

Fotoqrafia Disseny

Xavier Basiana >

Coordinació qráfic

Assessorament Pintura

>

Noemi

lingüístic

>

setecc¡ó

Orpinell

fotoqráfica

Barcina

Enric Prats & Eugénia Patricio

coberta >

Fotomecánica/impressió

Autors

& Jaume

Ma rtí Checa Artasu

>

>

Ustrell

Reig

Trama Técnic • Arts Tecnogrilfiques

SL

Mercedes Arroyo Huquet Martín

Checa Artasu

Mcrce Tatjer Mir

CoHaboradors

>

Joan Caries Alayo Manubens Miquel

Berce!ó

Roca

j

Carolina Blaseo Lahuerta France:sc Caballé Esteve

Dipósit legal

Dolors ea rbó Mestre

ISBN

B-43081/2000 84-922~

Magda Fernández Cervantes Jordi Fossas Bonjoch

COPYRIGHTdeis textos

Maria José Gatnau Fortea

Reservats

Anna Güell Esquius

transmesa per. un

M. üotors

tópez Gallardo

Manel Martín Pascua! Jesús Martinez

erécrr¡c.

Hes

ülustreclons.

tots els drets. Aquesta sistema

fotoquimic.

publicació

no pot ser reproduib.lIi~

de recuperació d'informaciú.

de

Sánchez Suárez

FeJip Vivanco

SiiII:t:.._

,

,_

'E" ~

mecán¡c.óptico maqnettc. per fotocópia,o~~-'!I!ra

•., __

"",_

••••"""

deis autors.

COPYRIGHT de los textos y las ilustraciones

Joan-Eugeni Sánchez Susana

al

Marín

Joan Olona Casas

Antoni Vilanova

_ ••

csp ~

i Omedas

transmitida

por, un sistema

totoqcímico.

gráfico.

rSCrH3 de los

autores.

de recuperación

clccnónico.

de i"formo;..-ion..~

maqnético,dtt~_-CD

:JO"__

--

••••""'_'"

,==,~"' •••• ,""'=-"'-~

>

6

Presentació Presentación

_

El patrimoni

_

El patrimonio industrial de Barcelona Barcelona, ciutat de fabriques

industrial

de Barcelona

Barcelona, ciudad de fabricas

>

12

..al

Selecció fotoqráfica

Selección fotográfica

Can Xatarra Catifes Sert Nuevo Vulcano Hijos de Federico Ciervo Catalana de Gas Naipes Comas ~ Casa-fabrica Estruch ~ Central Vilanova ~ SA Damm Can Batlló Puntes de Paris Moreno Olivella Bayer, SA ~ Myrurgia ~ ..mi Lehmann y Cia. Editorial Gustavo Gili lIIIIf!II Editorial Salvat Editorial Montaner i Simón ~ Galletas Montes ~ ..mi Ca l'Aranyó Farinera del Clot ~ Can Girona-MACOSA ~ -.=!iII Can Felipa-CATEX Unión Metalúrgica ~ ..mi Hispano Olivetti José Canela e Hijos ~ Palo Alto ~

~ ~ ~

--...a-DI --

~ ~ -.IiII -.;)1

~

-.mi -.mi ..mil

..a ~ ~

..al -..mil ~

.-mil ~

Vapor Llull Can Ricart Laboratoris Uriach Farinera La Estrella Can Saladrigas Colores Hispania Can Folch Farinera La Fama-Can Gili Vell Nubiola, SA Apresto de sedería Pagés y Pagés Vicente lila, SA Netol, SA Harinera La Asunción B6bila Puigfel Sederias Fábreqas Fundición Tipoqráfica Neufville, SA

...o -.g ..uJI

La Sedeta Laboratorios Grifols Tejidos Pueyo Vapor Vell Casaramona Cristalerias Planell Mobles Climent Central de Mata SEAT

..mil

Lámparas Z

lEil!II

..mJI

..na ~

..-mIl

..uiII

..mi ..aII ~ ~ .uDI ..mili .-PJI -.mili .mili ~ ~

..mi ~

..rmJI

~

La España Industrial Can Farrero Can Batlló-La Bordeta Manufacturas Serra y Balet Can Fabra Farinera La Esperanza La Maquinista Algodonera Canals La Veneciana Catalana, SA Nau Ivanow Buenaventura Costa Font ENMASA-Mercedes Benz Abrasivos Debray La Pegaso-ENASA Ateneu de Nou Barris Batlló i Cia.

>

152

~

Textos Textos Ouan Barcelona

~ ~

Camaleones y elefantes:

Una indústria

-.nm

de l'Eixample:

~

del Eixample: vital d'una finca: Catifes Sert > vital de una finca: Catifes Sert digital

La ciutat

.uJII ~

>

..:m:1II

La documentació Experiencies

La documentación Experiencias

El valor didáctic

~

Intervenir

El valor didáctico refermar

industrial

del tejido

de Barcelona>

industrial

del patrimoni

industrials

condemna

>

industriales

i indultee indulto >

Que fem amb Can Fabra? >

~

La cultura

~

industrial.

del patrimonio

~

industrial.

del patrimoni

industrial

del patrimonio

industrial,

filó d'ocupació?

industrial,

¿yacimiento

¿Qué es la Nau Ivanow? de Barcelona>

industrial

de Barcelona

en el passat industrial, urbana>

Intervenir

en el pasado industrial,

consolidar

una arquitectura

urbana

>

>

ocupación? Maó, ferro i formigó: plasticitat i estética de la fabrica> Ladrillo, hierro y hormigón: plasticidad y estética de la Que és la Nau Ivanow? > La cultura

de Barcelona

de Barcelona>

una arquitectura

en la Barcelona

¿Qué hacemos con Can Fabra?

en la ciudad de Barcelona

~

Can Saladrigas,

Can Batlló, dies comptats

~

del teixit

a la ciutat

fabril

Can Batlló, dias contados

i I'espai industrial>

El gas y la formación

i els aprofitaments

Can Saladrigas, condena

La ciudad y su espacio industrial El gas i la formació

la arquitectura

El Rec Comtal y sus aprovechamientos

trajectória

La nava Barcelona

a la Barcelona

L'energia a la fábrica> El Rec Comtal

de muñecas Lehmann y Cia.

La trayectoria

La

fabril

La energia en la fábrica

de nines Lehmann y Cia. >

La nueva Barcelona digital

~

I'arquitectura

>

del 'desarrollismo'

La fábrica

...:El!

i elefants:

Sants, un pueblo industrial

Una industria

•••

Camaleons

del 'desarrollismo'

era una gran fábrica

Sants, un poble industrial>

La fábrica

~

~

era una gran fábrica>

Cuando Barcelona

238

Autors textos Autores textos

de

fábrica

Barcelona, ciutat de fabriques>

Barcelona, ciudad de fábricas>

B patrimoni

El patrimonio industrial, un recurso cultural para Barcelona

industrial, un recurs cultural per a Barcelona

Barceíona és una ciutat industrial ser el centre

d'una

editerránia

i durant

semblant avui,

des de I'inici del segle XVIII. De fet, va

de les primeres

regions

industrialitzades

de la

aquests dos segles el seu pes industrial

ha estat

al d'altres regions europees, com el País Base o el Piemont. Encara

malgrat

la terciarització

creixent,

continua

sent aquest

centre

estrateqic, La indústria

ha acompanyat

el creixement

urba contemporani

1730, qua n les primeres fabriques

de la ciutat,

part del seu paisatge: des de

d'indianes

s'instal·len

al barri de Sant

Pere, al del Portal Nou i en menor mesura al lIavors despoblat a la crisi de 1973, quan les indústries

fugen de la ciutat

Raval, fins

cap a altres zones

de l'área metropolitana. de rnarc de 1998, Nico Calavita,

protección

Barcelona

del pasado urbano

arquitectónico

histórico-cultural

las industrias

Barcelona y Cataluña

tot i el considerable tan important

Calavita

a pesar

de la creciente

terciarización,

continua

que recibe poca y la política

de

izadas

del

ha sido parecido

siendo

desenvolupament

que hi ha deixat,

el patrimoni

I'arquitectura

De fet,

industrial

de la ciutat

decJaracions

realitats

industrial

com les del

contrastades,

com un element

que la fabrica

dues característiques

imposa,

i amb

els diferents

que s'han succeit pel nostre panorama tan

enormes

de reutilització

fan

sobretot cultural

així: la primera, la relació directa amb les novetats constructives

les possibilitats

cultural;

que sigui

corrents la segona,

i de reconversió

de

fabril. característica

exemples

al crecimiento

ese centro

urbano contemporáneo

espacios que han pasado a formar

desde 1730, cuando

las primeras

fábricas

de la

parte de su paisaje:

de indianas

se instalan

en el

barrio de Sant Pere, en el del Portal Nou y en menor medida en el entonces despoblado

Raval, hasta la crisis de 1973, cuando las industrias

El 20 de marzo de 1998, Nico Calavita, profesor

Barcelona

fa possible que, per la geografia

de la ciutat,

diverses: els més tradicionals,

com la fabrica de pisos (el Vapor Ve 11de Sants

del pasado urbano

hay otro patrimonio atención:

huyen de

Irónicamente, la huella

n'és

un exemple magníficl

muy importante

a pesar del considerable

constructivas corrientes cultural;

desarrollo

de Barcelona.

y de materiales

la segunda,

La primera

tradicionales,

el patrimonio

y la política

de

ejemplos

de la ciudad y

industrial

la relación

que la fábrica

las enormes

como las

realidades contrastadas,

directa

más

como un elemento hacen que

con las novedades

impone, y con las diferentes

que se han sucedido

eJela arquitectura caracteristica

industrial

De hecho, dos caracteristicas

así: la primera,

arquitectónicas

encontremos

que recibe poca

que ha dejado en ella, declaraciones

aún si hay que considerar intrínseco

de

En Barcelona

hace unos 100 años.»

del profesor Calavita son, desgraciadamente,

cultural

y de la rica historia

que crearon la riqueza, la cultura

tan importante

sea considerado

de la Sant

«La ciudad sostenible»:

arquitectónico

histórico-cultural

las industrias

reconversión

dispersos de tipologies

de urbanistica

no se acaba con la Edad media o el Modernismo.

Barcelona y Cataluña

de Barcelona.

arquitectónics

ha acompañado

«La protección

de

En Barcelona

intrinsec

i de materials

La industria

ciudad ocupando

y de la rica historia

considerat

trobem

industrial

al de otras regiones europeas, como el País Vasco o el Piamonte. Aún hoy,

Diego State University, escribía en El País el artículo

importantísimo

són, malauradament,

si s'ha de considerar

de la Sant

hace unos 100 años.»

Irónicament,

La primera

regiones

y durante estos dos siglos su peso industrial

«La ciudad sostenible»:

que crearon la riqueza, la cultura

i la petjada professor

professor d'urbanística

escrivia a El País l'article

no se acaba con la Edad media o el Modernismo.

hay otro patrimonio atención:

Mediterráneo

desde inicios del siglo XVIII. De hecho,

de una de las primeras

la ciudad hacia otras zonas del área metropolitana.

Oiego State University,

.La

el centro

estratégico.

i n'ha ocupat espais que han passat a formar

820

Barcelona es una ciudad industrial fue

posibilidades

por nuestro

panorama

de reutilización

y

fabril.

permite dispersos

que, por la geografía de tipologias

varias:

de la ciudad, de las más

como la fábrica de pisos (el VaporVel1 de Sants es un ejemplo

o les estructures Modernisme,

auxiliars

diversos exemples, professionals Cadafalch; I'editorial

del seu temps, la Central

de la Catalana

com

Eléctrica

de I'avinguda

(com la Myrurgia,

Gili, de Bassó i Gili; els laboratoris de la SEAT, d'Echaide

industrial,

modernització

diáfana,

el bon

I'editorial

del

Gustavo

la formació

la possibilitat

reivindicacions

Can Saladrigas, l'Algodonera

Ramoneda

convertida

Javier Mariscal; musical;

han permes,

primer,

un ús que respongui o I'habitatge.

salvaguardar

un ric

a nous reptes, com són

part de Can Farrero a la Zona

futur

equipament

Canals, ara habitatges;

de pintures

Tot i acuesta flexibilitat

polívalent l'antiqa

en Palo Alto, Iloc de treball

Basiana i centre cultural

la Central

Falqués; la editorial

arquitectura

al bell

mig del

fabrica de semoles

de dissenyadors

en part reestructurada

com

com a bar

Ivanow, ara estudi de I'arquitecte

polivalent

i una

Xavier

al barri de la Sagrera.

d'usos, i molt probablement

Eléctrica

Montaner

del movimiento

Vilanova,

i Simon, de Domenech

moderno

industrial,

no sólo permite

y la

y de la

de Puig Gairalt;

Uriach, de Manuel

el buen

control

sino relacionarlo

aprovechar

las posibilidades

espacial, la previsión anticipada

visual,

la posibilidad

de cualquier

de nuevos elementos y la circulación

con las necesidades de la ciudadanía.

las muchas, largas y constantes

reivindicaciones

treinta

han permitido,

años, estas necesidades

la formación

Durante

vecinales de los últimos primero,

salvaguardar

y, después, darle un uso que responda

como el ocio, la cultura, muchos ejemplos:

Estapál.

(como la Myrurgia,

como la flexibilidad

técnica, la resituación

rico patrimonio

de Pere

i Montaner, i

por

de la SEAT, de Echaide y Ortiz).

característica

del edificio

diáfana,

de la avenida

de Gas, de Dornenech

o la vivienda.

un

a nuevos retos, Barcelona

la Farinera del Clot, hoy centro cultural;

ofrece

parte de Can

Farrero en la Zona Franca, hoy centro cívico; el Vapor Vell de Sants, hoy biblioteca

y escuela; Can Saladrigas, futuro

el Poblenou;

la Algodonera

sémolas Ramoneda convertida como Javier Mariscal; bar musical;

la fábrica

polivalente

la antigua

fábrica

en de

en Palo Alto, lugar de trabajo de diseñadores

Harinas la Asunción, de pinturas

A pesar de esta flexibilidad

equipamiento

Canals, hoy viviendas;

Xavier Basiana y centro cultural

fruit d'aixó, les restes

industrial

belleza firmados

Gustavo Gili, de Bassó y Gili: los laboratorios

modernización

Durant

de su tiempo,

Torre de aguas de la Catalana

de las acciones,

Barcelona en té molts exemples:

cultural;

Harinas la Asunción,

la fabrica

Puig i Cadafalch:

de qualsevol

Franca, ara centre cívic; el Vapor Vell de Sants, ara una biblioteca

Poblenou;

profesionales

i la circulació

veinals deis darrers trenta

(como las torres de

como la fábrica Casararnona, de

La segunda

de nous elements

de la industria

reconocidos

les possibilitats

de

auxiliares

estilo que forma parte de la evolución de enorme

la editorial

tot amb les necessitats de la ciutadania.

la Farinera del Clot, ara centre

escala;

o las estructuras

del país (con diversos ejemplos, algunos

Ribas, i el complex

espacial, la previsió anticipada

visual,

la resituació

necessitats

magnífico)

aguas); del Modernismo,

Ribas, y el complejo

i, després, donar-li

l'oci, la cultura,

de Puig Gairalt;

no només aprofitar

control

técnica,

sinó relacionar-ha

patrimoni

de Pere Falqués;

i de I'arquitectura

Uriach, de Manuel

permet

les moltes, lIargues i constants anys, aquestes

de Puig i

i la Torre d'aiqües

i Montaner,

i Estapá),

com ara la flexibilitat

de les accions,

per reconeguts

Casaramona, Vilanova,

del

del pais (arnb

i Ortiz).

la segona característica l'edifici

bellesa signats

i Simon, de Doménech

d'aigües;

industrial

la fabrica

de Gas, de Dornenech

modern

com les torres

part de I'evolució

alguns d'una enorme

Montaner

moviment

de la indústria,

estil que forma

en parte reestructurada

Ivanow,

polivalente

hoy estudio

como

del arquitecto

en el barrio de la Sagrera.

de usos, y probablemente

fruto

de ella, los

fabrils més antigues es traben clivellades de petits tallers i les omnipresents

restos fabriles más antiguos

pimes. Són casos com el de Vicente

y pymes. Son casos como el de Vicente lila, SA, en la calle Bolivia, con más

acull més de cinquanta

lila, SA, al carrer Bolívia, que avui

empreses, o com Can Ricart, Can Buigas i el complex

de Can Batlló a la Bordeta, a punt de desapareixer,

que mai, que el fet industrial és autoreproductiu

Aquí es demostra,

més

i assimilat contínuament.

de cincuenta

están compartirnentados

en pequeños talleres

empresas, o como el de Can Ricart, Can Buigas y Can Batlló

en la Bordeta, a punto de desaparecer. Se demuestra hecho industrial

es autoreproductivo

y asimilado

como nunca que e

continuamente.

Un projecte cultural per al patrimoni industrial de Barcelona: ciutat i fabrica

Un proyecto cultural para el patrimonio Barcelona: ciudad y fábrica

Des de la concepció

del patrimoni

Partiendo

majoria

i amb capacitat

de ciutadans

socials i económics

cultural

com un recurs útil

d'inducció

en altres sectors, com el turisme

i el Ileure, i amb la

idea que una ciutat com Barcelona reuneix diverses possibilitats pel que fa a aquest patrimoni,

La iniciativa

industrial.

intel-lectual

en projectes

el formen

huma que,

treballa

arquitectes,

de rehabilitació

i per qeóqrafs, arqueóleqs

relacionats

d'un col-lectiu

bé per raons d'investigació,

Aquest col-lectiu

implicats

aparelladors

d'edificis

i historiadors

amb passat

que treballen

passen per activar el projecte

patrímoni

de Barcelona. la sensibilitat tenia

Un coneixement

de I'habitant

l'objectiu

materialitzada fotografic,

per la mobilitat

del patrimoni

l'exposició d'exposicions

industrial

afegit

el Colleqi

ellO

i de

i una formalització

senzilla

que havia de mostrar

la riquesa

de 1998 a la sala

de Catalunya,

aprofitant

en el Patrimoni Arquitect6nic

sobre el tema del patrimoni

industrial.

de 1999 i, després, es va exposar a l'lnstitut

al Museu de la Ciencia i la Técnica

la

i Arquitectes

de Catalunya,

Hi va

Catalá de

Tecnics de Barcelona, al Centre Cultural

de les

cultural

como un !"eC de induceiór; de

y con capacidad

en otros sectores, como el ~

Y el ocio, y con la idea de que una ciudad como Barcelona reú~e posibilidades en octubre

temáticas

en cuanto a su patrimonio,

de 1997, el proyecto

La iniciativa

industrial de Barcelona.

surgió del interés intelectual

de un colectivo

hU!I1I2\1j[J

bien por razones de investigación

con el patrimonio

Lo forman

ingenieros pasado

industrial.

implicados

industrial,

en proyectos

arqueólogos

con el mundo

del proyecto

e historiad

Un conocimiento del habitante

la sensibilidad

Así, el proyecto

la identidad

tenia el objetivo

y de la historia

fuerza

del soporte

formalización

La exposición

por la mobilidad

la riqueza del patrimonio

fue inaugurada

en d- -ersas ~

celebración

del "XXI Curset

sobre

-=

de -

de 1998

de Catalunya, la intervenció

el Colegio

rra de

de la ex.

industria

el 10 de diciembre

del Col-Iegi d'Arquitectes

que organizó

el va

itinerante

una clara economía

motivada

"

más signr--'!Gl¡mlS'~

de Barcelona. Se desarrolló

exposiciones

arquitect6nic",

de mostrar

por una exposición

fotográfico,

sencilla

y una

de la ciudad

como uno de los componentes

Una primera, materializada

'5

era dar a conocer el patrimo

que pasan por activar

de este patrimonio

de ed'fu:ios

industrial.

presente en la ciudad de Barcelona.

visitantes.

e:

a:Jrn~rn.¡~o e

e

sobre el patr-

Permaneció allí hasta febrero de 1999 y, más tarde.se expeso e Catalá de Tecnologia, Barcelona, Cultural

ooe..

apareja

arquitectos,

de rehabilitación

y por geógrafos,

aspectos relacionados

La misión principal

=

CIUDAD y FÁBRICA Un

cultural

'eSOS

iniciaba su oesa

bien por razones profesionales,

tenía que mostrar de desembre

d'Arquitectes

al Col-leqi d'Aparelladors

Corts i a la Nau Ivanow.

d'aquest

de la identitat

de la ciutat.

del Col-leqi

ser fins al febrer

i deis visitants.

en diverses fases. Una primera,

celebració del XXI Curset sobre la Intervenció

Tecnologia,

que

marcada per la torea del suport

de textos

de I'exposició,

va ser inaugurada

que va organitzar

el valor

més significatius

per una exposició itinerant

una clara economia

industrial

i una valoració

de la ciutat

de mostrar

com un deis components

la historia de Barcelona. Esva desenvolupar

motívada

aspectes

del patrimonio

serie de beneficios sociales y económicos

trabajan

La missió principal del projecte era donar a coneixer el patrimoni

Així,

amb el

amb el món industrial.

present a la ciutat

de la concepción

para la mayoría de los ciudadanos

por el patrimonio

va sorgir de l'interes

i enginyers industrial,

ternátiques J'octubre de

de Barcelona.

bé per raons professionals, patrimoni

iniciava el desenvolupament,

CIUTATiFABRICA. Un recorregut pel patrimoni

1997,.el projecte cultural

industrial

per a la

d'una serie de beneficis

industrial

el Colleqi

d'Aparelladors

el Museu de la Ciencia i la Técnica

de las Corts y la Nau Ivanow.

i Amu.recres de ea a ~

f

l'exposició d'entitats

va trobar

d'Aparelladors d'Enginyers

sempre I'indispensable

com el Col·legi d'Arquitectes i Arquitectes Industrials

Tecnics de Barcelona,

de Catalunya,

i la Técnica i d'Arqueologia

Didáctica Catalá de

suport

Industrial

i logístic

el Col·legi Oficial

l'Associació-Col·legi

de Catalunya,

el Departament

de Barcelona,

forma evident amb l'obtenció

de

l'lnstitut

i la Nau Ivanow. Un suport que s'ha vist reforcat de la novena edició del premi Bonaplata

monografia patrimoni

no tant

presentem elllibre

com un cataleq

que sigui una eina útil fabril

Oficial

siempre

d'Aparelladors

Associació-Col·legi

d'Enginyers

de la ciutat.

artí Checa Artasu Coordinador

per donar

sinó

a coneíxer

i Arquitectes Industrials

Tecnics

de Didáctica

económico

y

de Catalunya,

el

de Barcelona,

de Catalunva,

Museu de la Ciencia i la Técnica i d'Arqueologia el Departamento

apoyo

d'Arquitectes

la Asociación

Industrial

Cata la de Tecnologia

de

que se ha visto reforzado

de forma evidente con la obtención

com una

I'inabastable

Ahora, en la segunda

ciudad de fábricas,

sino como una monografía el inmenso patrimonio

Martí Checa Artasu Coordinador

de Difusión,

fase del proyecto

entendido

de Catalunya,

y la Nau Ivanow. Un apoyo

presentamos

el libro

no sólo como un catálogo

de la ciudad.

de la novena

en 1999.

que sea una herramienta

fabril

la del

de las Ciencias Sociales de la Universidad

de Barcelona, ellnstitut

Barcelona, ciutat de

d'exposició

el indispensable

como el Col·legi

edición del premio Bonaplata

Ara, a la segona fase del projecte, entes

encontró

de entidades

de

Difusió, el 1999.

fóbriques,

La exposición logística Col·legi

l'Associació del Museu de la Ciencia

de les Ciencies Socials de la Universitat Tecnologia

económic

de Catalunya,

Barcelona,

de exposición

útil para dar a conocer

Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.