Barcelona, ciutat de fabriques> Barcelona. ciudad de fábricas
_
Primera
edició, setembre
Edició »
2000
Xavier Basiana Nau Ivanow Hondures, 28 08027 Barcelona. Espanya Tei. 933 407 468
E-mail:
[email protected]
»
Fotoqrafia Disseny
Xavier Basiana >
Coordinació qráfic
Assessorament Pintura
>
Noemi
lingüístic
>
setecc¡ó
Orpinell
fotoqráfica
Barcina
Enric Prats & Eugénia Patricio
coberta >
Fotomecánica/impressió
Autors
& Jaume
Ma rtí Checa Artasu
>
>
Ustrell
Reig
Trama Técnic • Arts Tecnogrilfiques
SL
Mercedes Arroyo Huquet Martín
Checa Artasu
Mcrce Tatjer Mir
CoHaboradors
>
Joan Caries Alayo Manubens Miquel
Berce!ó
Roca
j
Carolina Blaseo Lahuerta France:sc Caballé Esteve
Dipósit legal
Dolors ea rbó Mestre
ISBN
B-43081/2000 84-922~
Magda Fernández Cervantes Jordi Fossas Bonjoch
COPYRIGHTdeis textos
Maria José Gatnau Fortea
Reservats
Anna Güell Esquius
transmesa per. un
M. üotors
tópez Gallardo
Manel Martín Pascua! Jesús Martinez
erécrr¡c.
Hes
ülustreclons.
tots els drets. Aquesta sistema
fotoquimic.
publicació
no pot ser reproduib.lIi~
de recuperació d'informaciú.
de
Sánchez Suárez
FeJip Vivanco
SiiII:t:.._
,
,_
'E" ~
mecán¡c.óptico maqnettc. per fotocópia,o~~-'!I!ra
•., __
"",_
••••"""
deis autors.
COPYRIGHT de los textos y las ilustraciones
Joan-Eugeni Sánchez Susana
al
Marín
Joan Olona Casas
Antoni Vilanova
_ ••
csp ~
i Omedas
transmitida
por, un sistema
totoqcímico.
gráfico.
rSCrH3 de los
autores.
de recuperación
clccnónico.
de i"formo;..-ion..~
maqnético,dtt~_-CD
:JO"__
--
••••""'_'"
,==,~"' •••• ,""'=-"'-~
>
6
Presentació Presentación
_
El patrimoni
_
El patrimonio industrial de Barcelona Barcelona, ciutat de fabriques
industrial
de Barcelona
Barcelona, ciudad de fabricas
>
12
..al
Selecció fotoqráfica
Selección fotográfica
Can Xatarra Catifes Sert Nuevo Vulcano Hijos de Federico Ciervo Catalana de Gas Naipes Comas ~ Casa-fabrica Estruch ~ Central Vilanova ~ SA Damm Can Batlló Puntes de Paris Moreno Olivella Bayer, SA ~ Myrurgia ~ ..mi Lehmann y Cia. Editorial Gustavo Gili lIIIIf!II Editorial Salvat Editorial Montaner i Simón ~ Galletas Montes ~ ..mi Ca l'Aranyó Farinera del Clot ~ Can Girona-MACOSA ~ -.=!iII Can Felipa-CATEX Unión Metalúrgica ~ ..mi Hispano Olivetti José Canela e Hijos ~ Palo Alto ~
~ ~ ~
--...a-DI --
~ ~ -.IiII -.;)1
~
-.mi -.mi ..mil
..a ~ ~
..al -..mil ~
.-mil ~
Vapor Llull Can Ricart Laboratoris Uriach Farinera La Estrella Can Saladrigas Colores Hispania Can Folch Farinera La Fama-Can Gili Vell Nubiola, SA Apresto de sedería Pagés y Pagés Vicente lila, SA Netol, SA Harinera La Asunción B6bila Puigfel Sederias Fábreqas Fundición Tipoqráfica Neufville, SA
...o -.g ..uJI
La Sedeta Laboratorios Grifols Tejidos Pueyo Vapor Vell Casaramona Cristalerias Planell Mobles Climent Central de Mata SEAT
..mil
Lámparas Z
lEil!II
..mJI
..na ~
..-mIl
..uiII
..mi ..aII ~ ~ .uDI ..mili .-PJI -.mili .mili ~ ~
..mi ~
..rmJI
~
La España Industrial Can Farrero Can Batlló-La Bordeta Manufacturas Serra y Balet Can Fabra Farinera La Esperanza La Maquinista Algodonera Canals La Veneciana Catalana, SA Nau Ivanow Buenaventura Costa Font ENMASA-Mercedes Benz Abrasivos Debray La Pegaso-ENASA Ateneu de Nou Barris Batlló i Cia.
>
152
~
Textos Textos Ouan Barcelona
~ ~
Camaleones y elefantes:
Una indústria
-.nm
de l'Eixample:
~
del Eixample: vital d'una finca: Catifes Sert > vital de una finca: Catifes Sert digital
La ciutat
.uJII ~
>
..:m:1II
La documentació Experiencies
La documentación Experiencias
El valor didáctic
~
Intervenir
El valor didáctico refermar
industrial
del tejido
de Barcelona>
industrial
del patrimoni
industrials
condemna
>
industriales
i indultee indulto >
Que fem amb Can Fabra? >
~
La cultura
~
industrial.
del patrimonio
~
industrial.
del patrimoni
industrial
del patrimonio
industrial,
filó d'ocupació?
industrial,
¿yacimiento
¿Qué es la Nau Ivanow? de Barcelona>
industrial
de Barcelona
en el passat industrial, urbana>
Intervenir
en el pasado industrial,
consolidar
una arquitectura
urbana
>
>
ocupación? Maó, ferro i formigó: plasticitat i estética de la fabrica> Ladrillo, hierro y hormigón: plasticidad y estética de la Que és la Nau Ivanow? > La cultura
de Barcelona
de Barcelona>
una arquitectura
en la Barcelona
¿Qué hacemos con Can Fabra?
en la ciudad de Barcelona
~
Can Saladrigas,
Can Batlló, dies comptats
~
del teixit
a la ciutat
fabril
Can Batlló, dias contados
i I'espai industrial>
El gas y la formación
i els aprofitaments
Can Saladrigas, condena
La ciudad y su espacio industrial El gas i la formació
la arquitectura
El Rec Comtal y sus aprovechamientos
trajectória
La nava Barcelona
a la Barcelona
L'energia a la fábrica> El Rec Comtal
de muñecas Lehmann y Cia.
La trayectoria
La
fabril
La energia en la fábrica
de nines Lehmann y Cia. >
La nueva Barcelona digital
~
I'arquitectura
>
del 'desarrollismo'
La fábrica
...:El!
i elefants:
Sants, un pueblo industrial
Una industria
•••
Camaleons
del 'desarrollismo'
era una gran fábrica
Sants, un poble industrial>
La fábrica
~
~
era una gran fábrica>
Cuando Barcelona
238
Autors textos Autores textos
de
fábrica
Barcelona, ciutat de fabriques>
Barcelona, ciudad de fábricas>
B patrimoni
El patrimonio industrial, un recurso cultural para Barcelona
industrial, un recurs cultural per a Barcelona
Barceíona és una ciutat industrial ser el centre
d'una
editerránia
i durant
semblant avui,
des de I'inici del segle XVIII. De fet, va
de les primeres
regions
industrialitzades
de la
aquests dos segles el seu pes industrial
ha estat
al d'altres regions europees, com el País Base o el Piemont. Encara
malgrat
la terciarització
creixent,
continua
sent aquest
centre
estrateqic, La indústria
ha acompanyat
el creixement
urba contemporani
1730, qua n les primeres fabriques
de la ciutat,
part del seu paisatge: des de
d'indianes
s'instal·len
al barri de Sant
Pere, al del Portal Nou i en menor mesura al lIavors despoblat a la crisi de 1973, quan les indústries
fugen de la ciutat
Raval, fins
cap a altres zones
de l'área metropolitana. de rnarc de 1998, Nico Calavita,
protección
Barcelona
del pasado urbano
arquitectónico
histórico-cultural
las industrias
Barcelona y Cataluña
tot i el considerable tan important
Calavita
a pesar
de la creciente
terciarización,
continua
que recibe poca y la política
de
izadas
del
ha sido parecido
siendo
desenvolupament
que hi ha deixat,
el patrimoni
I'arquitectura
De fet,
industrial
de la ciutat
decJaracions
realitats
industrial
com les del
contrastades,
com un element
que la fabrica
dues característiques
imposa,
i amb
els diferents
que s'han succeit pel nostre panorama tan
enormes
de reutilització
fan
sobretot cultural
així: la primera, la relació directa amb les novetats constructives
les possibilitats
cultural;
que sigui
corrents la segona,
i de reconversió
de
fabril. característica
exemples
al crecimiento
ese centro
urbano contemporáneo
espacios que han pasado a formar
desde 1730, cuando
las primeras
fábricas
de la
parte de su paisaje:
de indianas
se instalan
en el
barrio de Sant Pere, en el del Portal Nou y en menor medida en el entonces despoblado
Raval, hasta la crisis de 1973, cuando las industrias
El 20 de marzo de 1998, Nico Calavita, profesor
Barcelona
fa possible que, per la geografia
de la ciutat,
diverses: els més tradicionals,
com la fabrica de pisos (el Vapor Ve 11de Sants
del pasado urbano
hay otro patrimonio atención:
huyen de
Irónicamente, la huella
n'és
un exemple magníficl
muy importante
a pesar del considerable
constructivas corrientes cultural;
desarrollo
de Barcelona.
y de materiales
la segunda,
La primera
tradicionales,
el patrimonio
y la política
de
ejemplos
de la ciudad y
industrial
la relación
que la fábrica
las enormes
como las
realidades contrastadas,
directa
más
como un elemento hacen que
con las novedades
impone, y con las diferentes
que se han sucedido
eJela arquitectura caracteristica
industrial
De hecho, dos caracteristicas
así: la primera,
arquitectónicas
encontremos
que recibe poca
que ha dejado en ella, declaraciones
aún si hay que considerar intrínseco
de
En Barcelona
hace unos 100 años.»
del profesor Calavita son, desgraciadamente,
cultural
y de la rica historia
que crearon la riqueza, la cultura
tan importante
sea considerado
de la Sant
«La ciudad sostenible»:
arquitectónico
histórico-cultural
las industrias
reconversión
dispersos de tipologies
de urbanistica
no se acaba con la Edad media o el Modernismo.
Barcelona y Cataluña
de Barcelona.
arquitectónics
ha acompañado
«La protección
de
En Barcelona
intrinsec
i de materials
La industria
ciudad ocupando
y de la rica historia
considerat
trobem
industrial
al de otras regiones europeas, como el País Vasco o el Piamonte. Aún hoy,
Diego State University, escribía en El País el artículo
importantísimo
són, malauradament,
si s'ha de considerar
de la Sant
hace unos 100 años.»
Irónicament,
La primera
regiones
y durante estos dos siglos su peso industrial
«La ciudad sostenible»:
que crearon la riqueza, la cultura
i la petjada professor
professor d'urbanística
escrivia a El País l'article
no se acaba con la Edad media o el Modernismo.
hay otro patrimonio atención:
Mediterráneo
desde inicios del siglo XVIII. De hecho,
de una de las primeras
la ciudad hacia otras zonas del área metropolitana.
Oiego State University,
.La
el centro
estratégico.
i n'ha ocupat espais que han passat a formar
820
Barcelona es una ciudad industrial fue
posibilidades
por nuestro
panorama
de reutilización
y
fabril.
permite dispersos
que, por la geografía de tipologias
varias:
de la ciudad, de las más
como la fábrica de pisos (el VaporVel1 de Sants es un ejemplo
o les estructures Modernisme,
auxiliars
diversos exemples, professionals Cadafalch; I'editorial
del seu temps, la Central
de la Catalana
com
Eléctrica
de I'avinguda
(com la Myrurgia,
Gili, de Bassó i Gili; els laboratoris de la SEAT, d'Echaide
industrial,
modernització
diáfana,
el bon
I'editorial
del
Gustavo
la formació
la possibilitat
reivindicacions
Can Saladrigas, l'Algodonera
Ramoneda
convertida
Javier Mariscal; musical;
han permes,
primer,
un ús que respongui o I'habitatge.
salvaguardar
un ric
a nous reptes, com són
part de Can Farrero a la Zona
futur
equipament
Canals, ara habitatges;
de pintures
Tot i acuesta flexibilitat
polívalent l'antiqa
en Palo Alto, Iloc de treball
Basiana i centre cultural
la Central
Falqués; la editorial
arquitectura
al bell
mig del
fabrica de semoles
de dissenyadors
en part reestructurada
com
com a bar
Ivanow, ara estudi de I'arquitecte
polivalent
i una
Xavier
al barri de la Sagrera.
d'usos, i molt probablement
Eléctrica
Montaner
del movimiento
Vilanova,
i Simon, de Domenech
moderno
industrial,
no sólo permite
y la
y de la
de Puig Gairalt;
Uriach, de Manuel
el buen
control
sino relacionarlo
aprovechar
las posibilidades
espacial, la previsión anticipada
visual,
la posibilidad
de cualquier
de nuevos elementos y la circulación
con las necesidades de la ciudadanía.
las muchas, largas y constantes
reivindicaciones
treinta
han permitido,
años, estas necesidades
la formación
Durante
vecinales de los últimos primero,
salvaguardar
y, después, darle un uso que responda
como el ocio, la cultura, muchos ejemplos:
Estapál.
(como la Myrurgia,
como la flexibilidad
técnica, la resituación
rico patrimonio
de Pere
i Montaner, i
por
de la SEAT, de Echaide y Ortiz).
característica
del edificio
diáfana,
de la avenida
de Gas, de Dornenech
o la vivienda.
un
a nuevos retos, Barcelona
la Farinera del Clot, hoy centro cultural;
ofrece
parte de Can
Farrero en la Zona Franca, hoy centro cívico; el Vapor Vell de Sants, hoy biblioteca
y escuela; Can Saladrigas, futuro
el Poblenou;
la Algodonera
sémolas Ramoneda convertida como Javier Mariscal; bar musical;
la fábrica
polivalente
la antigua
fábrica
en de
en Palo Alto, lugar de trabajo de diseñadores
Harinas la Asunción, de pinturas
A pesar de esta flexibilidad
equipamiento
Canals, hoy viviendas;
Xavier Basiana y centro cultural
fruit d'aixó, les restes
industrial
belleza firmados
Gustavo Gili, de Bassó y Gili: los laboratorios
modernización
Durant
de su tiempo,
Torre de aguas de la Catalana
de las acciones,
Barcelona en té molts exemples:
cultural;
Harinas la Asunción,
la fabrica
Puig i Cadafalch:
de qualsevol
Franca, ara centre cívic; el Vapor Vell de Sants, ara una biblioteca
Poblenou;
profesionales
i la circulació
veinals deis darrers trenta
(como las torres de
como la fábrica Casararnona, de
La segunda
de nous elements
de la industria
reconocidos
les possibilitats
de
auxiliares
estilo que forma parte de la evolución de enorme
la editorial
tot amb les necessitats de la ciutadania.
la Farinera del Clot, ara centre
escala;
o las estructuras
del país (con diversos ejemplos, algunos
Ribas, i el complex
espacial, la previsió anticipada
visual,
la resituació
necessitats
magnífico)
aguas); del Modernismo,
Ribas, y el complejo
i, després, donar-li
l'oci, la cultura,
de Puig Gairalt;
no només aprofitar
control
técnica,
sinó relacionar-ha
patrimoni
de Pere Falqués;
i de I'arquitectura
Uriach, de Manuel
permet
les moltes, lIargues i constants anys, aquestes
de Puig i
i la Torre d'aiqües
i Montaner,
i Estapá),
com ara la flexibilitat
de les accions,
per reconeguts
Casaramona, Vilanova,
del
del pais (arnb
i Ortiz).
la segona característica l'edifici
bellesa signats
i Simon, de Doménech
d'aigües;
industrial
la fabrica
de Gas, de Dornenech
modern
com les torres
part de I'evolució
alguns d'una enorme
Montaner
moviment
de la indústria,
estil que forma
en parte reestructurada
Ivanow,
polivalente
hoy estudio
como
del arquitecto
en el barrio de la Sagrera.
de usos, y probablemente
fruto
de ella, los
fabrils més antigues es traben clivellades de petits tallers i les omnipresents
restos fabriles más antiguos
pimes. Són casos com el de Vicente
y pymes. Son casos como el de Vicente lila, SA, en la calle Bolivia, con más
acull més de cinquanta
lila, SA, al carrer Bolívia, que avui
empreses, o com Can Ricart, Can Buigas i el complex
de Can Batlló a la Bordeta, a punt de desapareixer,
que mai, que el fet industrial és autoreproductiu
Aquí es demostra,
més
i assimilat contínuament.
de cincuenta
están compartirnentados
en pequeños talleres
empresas, o como el de Can Ricart, Can Buigas y Can Batlló
en la Bordeta, a punto de desaparecer. Se demuestra hecho industrial
es autoreproductivo
y asimilado
como nunca que e
continuamente.
Un projecte cultural per al patrimoni industrial de Barcelona: ciutat i fabrica
Un proyecto cultural para el patrimonio Barcelona: ciudad y fábrica
Des de la concepció
del patrimoni
Partiendo
majoria
i amb capacitat
de ciutadans
socials i económics
cultural
com un recurs útil
d'inducció
en altres sectors, com el turisme
i el Ileure, i amb la
idea que una ciutat com Barcelona reuneix diverses possibilitats pel que fa a aquest patrimoni,
La iniciativa
industrial.
intel-lectual
en projectes
el formen
huma que,
treballa
arquitectes,
de rehabilitació
i per qeóqrafs, arqueóleqs
relacionats
d'un col-lectiu
bé per raons d'investigació,
Aquest col-lectiu
implicats
aparelladors
d'edificis
i historiadors
amb passat
que treballen
passen per activar el projecte
patrímoni
de Barcelona. la sensibilitat tenia
Un coneixement
de I'habitant
l'objectiu
materialitzada fotografic,
per la mobilitat
del patrimoni
l'exposició d'exposicions
industrial
afegit
el Colleqi
ellO
i de
i una formalització
senzilla
que havia de mostrar
la riquesa
de 1998 a la sala
de Catalunya,
aprofitant
en el Patrimoni Arquitect6nic
sobre el tema del patrimoni
industrial.
de 1999 i, després, es va exposar a l'lnstitut
al Museu de la Ciencia i la Técnica
la
i Arquitectes
de Catalunya,
Hi va
Catalá de
Tecnics de Barcelona, al Centre Cultural
de les
cultural
como un !"eC de induceiór; de
y con capacidad
en otros sectores, como el ~
Y el ocio, y con la idea de que una ciudad como Barcelona reú~e posibilidades en octubre
temáticas
en cuanto a su patrimonio,
de 1997, el proyecto
La iniciativa
industrial de Barcelona.
surgió del interés intelectual
de un colectivo
hU!I1I2\1j[J
bien por razones de investigación
con el patrimonio
Lo forman
ingenieros pasado
industrial.
implicados
industrial,
en proyectos
arqueólogos
con el mundo
del proyecto
e historiad
Un conocimiento del habitante
la sensibilidad
Así, el proyecto
la identidad
tenia el objetivo
y de la historia
fuerza
del soporte
formalización
La exposición
por la mobilidad
la riqueza del patrimonio
fue inaugurada
en d- -ersas ~
celebración
del "XXI Curset
sobre
-=
de -
de 1998
de Catalunya, la intervenció
el Colegio
rra de
de la ex.
industria
el 10 de diciembre
del Col-Iegi d'Arquitectes
que organizó
el va
itinerante
una clara economía
motivada
"
más signr--'!Gl¡mlS'~
de Barcelona. Se desarrolló
exposiciones
arquitect6nic",
de mostrar
por una exposición
fotográfico,
sencilla
y una
de la ciudad
como uno de los componentes
Una primera, materializada
'5
era dar a conocer el patrimo
que pasan por activar
de este patrimonio
de ed'fu:ios
industrial.
presente en la ciudad de Barcelona.
visitantes.
e:
a:Jrn~rn.¡~o e
e
sobre el patr-
Permaneció allí hasta febrero de 1999 y, más tarde.se expeso e Catalá de Tecnologia, Barcelona, Cultural
ooe..
apareja
arquitectos,
de rehabilitación
y por geógrafos,
aspectos relacionados
La misión principal
=
CIUDAD y FÁBRICA Un
cultural
'eSOS
iniciaba su oesa
bien por razones profesionales,
tenía que mostrar de desembre
d'Arquitectes
al Col-leqi d'Aparelladors
Corts i a la Nau Ivanow.
d'aquest
de la identitat
de la ciutat.
del Col-leqi
ser fins al febrer
i deis visitants.
en diverses fases. Una primera,
celebració del XXI Curset sobre la Intervenció
Tecnologia,
que
marcada per la torea del suport
de textos
de I'exposició,
va ser inaugurada
que va organitzar
el valor
més significatius
per una exposició itinerant
una clara economia
industrial
i una valoració
de la ciutat
de mostrar
com un deis components
la historia de Barcelona. Esva desenvolupar
motívada
aspectes
del patrimonio
serie de beneficios sociales y económicos
trabajan
La missió principal del projecte era donar a coneixer el patrimoni
Així,
amb el
amb el món industrial.
present a la ciutat
de la concepción
para la mayoría de los ciudadanos
por el patrimonio
va sorgir de l'interes
i enginyers industrial,
ternátiques J'octubre de
de Barcelona.
bé per raons professionals, patrimoni
iniciava el desenvolupament,
CIUTATiFABRICA. Un recorregut pel patrimoni
1997,.el projecte cultural
industrial
per a la
d'una serie de beneficis
industrial
el Colleqi
d'Aparelladors
el Museu de la Ciencia i la Técnica
de las Corts y la Nau Ivanow.
i Amu.recres de ea a ~
f
l'exposició d'entitats
va trobar
d'Aparelladors d'Enginyers
sempre I'indispensable
com el Col·legi d'Arquitectes i Arquitectes Industrials
Tecnics de Barcelona,
de Catalunya,
i la Técnica i d'Arqueologia
Didáctica Catalá de
suport
Industrial
i logístic
el Col·legi Oficial
l'Associació-Col·legi
de Catalunya,
el Departament
de Barcelona,
forma evident amb l'obtenció
de
l'lnstitut
i la Nau Ivanow. Un suport que s'ha vist reforcat de la novena edició del premi Bonaplata
monografia patrimoni
no tant
presentem elllibre
com un cataleq
que sigui una eina útil fabril
Oficial
siempre
d'Aparelladors
Associació-Col·legi
d'Enginyers
de la ciutat.
artí Checa Artasu Coordinador
per donar
sinó
a coneíxer
i Arquitectes Industrials
Tecnics
de Didáctica
económico
y
de Catalunya,
el
de Barcelona,
de Catalunva,
Museu de la Ciencia i la Técnica i d'Arqueologia el Departamento
apoyo
d'Arquitectes
la Asociación
Industrial
Cata la de Tecnologia
de
que se ha visto reforzado
de forma evidente con la obtención
com una
I'inabastable
Ahora, en la segunda
ciudad de fábricas,
sino como una monografía el inmenso patrimonio
Martí Checa Artasu Coordinador
de Difusión,
fase del proyecto
entendido
de Catalunya,
y la Nau Ivanow. Un apoyo
presentamos
el libro
no sólo como un catálogo
de la ciudad.
de la novena
en 1999.
que sea una herramienta
fabril
la del
de las Ciencias Sociales de la Universidad
de Barcelona, ellnstitut
Barcelona, ciutat de
d'exposició
el indispensable
como el Col·legi
edición del premio Bonaplata
Ara, a la segona fase del projecte, entes
encontró
de entidades
de
Difusió, el 1999.
fóbriques,
La exposición logística Col·legi
l'Associació del Museu de la Ciencia
de les Ciencies Socials de la Universitat Tecnologia
económic
de Catalunya,
Barcelona,
de exposición
útil para dar a conocer