Arqueologia Continuen les excavacions al jaciment iber de Sant Sebastià. Revista de Palafrugell, 11. 2001

Mines Treballadors de les mines de Mont-ras P A C O O R T I Z P É R E Z DE T U D E L A

Aquests són. per ordre alfabètic, els cognoms d'alguns dels miners que varen treballar a les mines de Mont-ras i dels quals encara hi ha descendents aquí a Palafrugell: Alarcón, Cruz. Cuestas. Gómez, Guerrero. Larios. López. Martínez, Molero. Morales, Oller, Ortiz García. Ortiz Ruiz, Ridao, Rodríguez. Sàez. Salvador i Serrano. Aquests miners varen venir a Palafrugell entre els anys 1917. 1918. 1919 i 1920, i varen ser els últims que hi varen treballar. Les mines es tancaren entre els anys 193031, segons els informes que jo tinc dels meus pares i també d'alguns descendents, com són la família Martínez. Dels anys 1931-32 fins l'any 1936 el senyor Martínez, el senyor Gómez i el meu pare. Ginés Ortiz García, més conegut com Ginés el Minero.

tenien petites empreses mineres. Totes aquestes famílies es quedaren aquí a Palafrugell i d'altres retornaren al seu lloc d'origen. Els que es quedaren aquí varen viure sempre amb molta harmonia amb els catalans. No varen tenir mai conflictes, al contrari, tots s'ajudaven en tot. com bons veïns que eren. També me'n recordo que la meva mare. que li deien la Paca Mena, sempre parlava molt bé de la família Miret. Els hi compràvem la roba i la Isabel i la seva germana ens deien "si no podeu pagar aquesta setmana, ja m'ho pagareu la que ve". La senyora Isabei encara és viva i nosaltres sempre li hem tingut una estimació pel que va fer als nostres pares quan passaven mals moments i les empreses mineres no els pagaven el jornal. Aquells

Arqueologia Continuen les excavacions al jaciment iber de Sant Sebastià

Al llarg d'aquest mes de juliol s'ha dut a terme la quarta campanya de les excavacions arqueològiques a Sant Sebastià de la Guarda, (en el marc d'un conveni que auspicien des del 1998 la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Palafrugell), coordinades per Antoni Rojas, Josep Burch. Josep M. Nolla i Jordi Sagrera i on hi prenen part dotze estudiants de la UdG. Un dels objectius ha estat delimitar el poblat iber (dels segles VI a I aC) en el seu sector nord. un dels límits naturals de l'anomenat sector de l'oratori de Sant Baldiri. a frec del penyasegat del Salt de Romaboira. a 165 metres s.n.m. Una de les novetats d'enguany. com ens confirma l'arqueòleg gironí Antoni Rojas, ha estat "l'alineació en la ubicació d'habitatges, amb la descoberta enguany d'un quart, després dels tres ja excavats en altres campanyes". Rojas explica que la nova construcció "segueix un patró similar a la resta, amb planta rectangular i dues habitacions, de mides semblants. Cal dir que les edificacions s'assentaven sobre sòcols de pedra com a base. els quals es recobrien de paret de tova (fang i palla), seguint el tipus d'edificacions a la zona del Baix Empordà i per extensió, similars a tota

PAULÍ M A R T Í

la zona dels indigets que s'estenia des de l'Albera fins al riu Tordera". D'altra banda, s'ha descobert una nova sitja (d'un total de 24 descobertes. 10 al sector de l'Oratori), "que fa pensar que s'empraven per guardar una important explotació de cereals als conreus de la plana de Llafranc i Palafrugell, que permetia l'autoaprovisionament del poblat i zones properes i fins i tot el

temps eren molt dolents i jo no sé si ells es quedaren pels deutes que tenien o perquè aquí s'hi trobaven bé. Jo me'n recordo quan el meu pare feia la piscina de la Marineda. parlo de l'any 1933 o 1934. El meu pare m'hi feia anar a portarli el dinar perquè jo tenia les vacances de l'escola. També feia pous a Palafrugell, Calella i Llafranc —com el que hi ha al Pinell, a baix a les roques. Amb ell hi treballava el senyor Joan Oller que també era un miner que havia treballat a les mines de Mont-ras. El 1947 el meu pare se'n va anar a treballar a l'empresa de la construcció amb el nom de Pruneda-Carbó fins que es va jubilar als 66 anys i als 69 va morir. Jo tinc molt bons records de les coses que m'explicava, com dels anys que va treballar a França, de 1914 al 1918. L'any 1919 va venir a treballar a les mines i tots els meus germans som nascuts a Palafrugell. El 1931 el meu pare tenia una pedrera a Esclanyà i els meus germans Didac. Joan i Genis, els diumenges anaven a carregar les pedres al carretó d'en Xico de la Carreta, que vivia al carrer de la Font. seu comerç". Pel que fa a les troballes d'enguany, l'arqueòleg gironí destaca, "nombroses peces de bronze, atuells ornamentals i de vestir (com fíbules o un tros de civella) i ceràmica de diferents tipus, tant d'importació grega (àtica), com local (ceràmica de cuina, àmfores... )". Finalment. Antoni Rojas assenyala que un dels objectius immediats de l'equip de la UdG que estudia el poblat de Sant Sebastià és investigar les cronologies més modernes: l'abandonament del poblat i la repercusió de la romanització, pels volts del segle I-II aC i la seva relació amb els poblats propers, com són els de Castell, Begur, Sant Feliu o Ullastret.

Foto: AL El director dels treballs de camp, Antoni Rojas, junt amb els estudiants de la UdG participants a les excavacions

RdP

mm REVISTA DE PALAFRUGELL 01/08/2001. Pàgina 11

-

Arxiu Municipal de Palafrugell.