Anàlisi del Procés Participatiu Dut a Terme per Elaborar el Pla General de Política Forestal de Catalunya per al Període 2005-2014

Anàlisi del procés participatiu dut a terme per elaborar el Pla General de Política Forestal de Catalunya per al període 2005-2014.

Organisme que encarrega l’anàlisi: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Autor: Jordi Tena Sánchez. Llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona

Índex Bloc I: Plantejament de l’anàlisi

3

Capítol 1: Introducció i objectius Capítol 2: Model d’anàlisi i justificació Capítol 3: Metodologia i justificació

3 5 10

Bloc II: Resultats de l’anàlisi

12

Capítol 4: Anàlisi de l’impacte de la participació sobre els documents públics Capítol 5: Anàlisi de les entrevistes Capítol 6: Anàlisi dels resultats dels qüestionaris

12 26 27

Bloc III: Conclusions i recomanacions

34

Capítol 7: Conclusions Capítol 8: Recomanacions

34 38

Bloc IV: Annexos i bibliografia

39

Annex I: Impacte de la diagnosi sobre l’Esborrany Programes i Eines (EPE) Annex II: Impacte de les aportacions a la diagnosi sobre l’EPE Annex III: Impacte de l’EPE sobre el document Accions Annex IV: Impacte de les al·legacions web sobre el document Accions Annex V: Diagnosi i Eixos Estratègics i Objectius Annex VI: Aportacions al document Diagnosi i Eixos Estratègics i Objectius Annex VII: Esborrany de Programes i Eines Annex VIII: Al·legacions web Annex IX: Al·legacions literàries Annex X: Informe del Taller de Seva I Annex XI: Document Accions (29 de juny del 05) Annex XII: Guió d’entrevista Annex XIII: Qüestionari Bibliografia

40 79 96 252 340 368 393 425 448 537 550 627 630 640

2

BLOC I Plantejament de l’anàlisi CAPÍTOL 1 Introducció i objectius de l’anàlisi L’octubre del 02 l’administració forestal catalana va iniciar l’elaboració del segon Pla General de política Forestal del país (PGPF). Es va decidir que aquesta elaboració es duria a terme a través d’un procés participatiu amb els agents del sector que s’allargarà fins a la segona meitat del 05. Promou aquest procés la Direcció General del Medi Natural, organisme depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Participen en l’equip de redacció del Pla el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i el Centre de la Propietat Forestal (CPF). El març del 05 des del CTFC s'encarrega l’avaluació del procés participatiu que s’està duent a terme. El primer que cal tenir en compte, però, és que la tasca realitzada no és, pròpiament, una avaluació. No s'abordarà aquí el debat teòric i metodològic que gira al voltant d’aquest concepte, però si que cal tenir present que una avaluació pressuposa la fixació d’uns paràmetres i criteris auditables abans de començar el procés. Cal que prèviament és defineixin quins són els objectius de l’actuació, de quina forma és mesuraran i a partir de quan es poden considerar reeixits. Estrictament, el present document consisteix en un anàlisi del procés. Es limita a observar i recollir tot un seguit d’indicadors, però sense emetre cap tipus de judici de valor a posteriori sobre el resultat. Per a dur a terme aquest anàlisi s'han fixat quatre objectius. El primer objectiu ja ve determinat per l’encàrrec. Aquest consistirà en descriure l’impacte de la participació sobre el contingut del PGPF. La pertinència d’aquest objectiu resulta obvia. En un procés participatiu que té per objectiu l’elaboració del PGPF resulta imprescindible analitzar fins a quin punt les contribucions dels diferents participants s’han anat incloent o no en el contingut del document. A més d’aquest objectiu que, com s'ha assenyalat venia inclòs a l’encàrrec, finalment, es va decidir incloure tres objectius més. La distinció conceptual entre aquest tres objectius és, evidentment, una de les possibles i seria perfectament factible agrupar-los en un de sol o dividir-los encara més. En qualsevol cas, els seus continguts específics resultant tots ells pertinents per a l’anàlisi del procés. El segon objectiu es refereix a l’anàlisi de l’impacte del procés sobre les xarxes de relacions entre els agents. La creació de xarxes o reforçament de relacions constitueix un dels molts fenòmens del camp social que no es poden obtenir directament, sinó com a subproducte d’altres activitats, tal i com ho descriu J.Elster (1988). D’aquesta manera, tractar de crear xarxes socials directament pot resultar tant absurd com demanar-li a un insomne que faci el favor d’esforçar-se per quedar-se dormit ràpidament però, alhora, és un dels subproductes més importants que es tracta d’aconseguir en un procés participatiu. Els participants tenen per objectiu elaborar el PGPF però, com a conseqüència indirecta de conviure, treballar conjuntament, deliberar sobre el sector, etc. és possible i desitjable que s’enforteixin les relacions entre ells i amb l’administració. La creació de xarxes de relació pot suposar la creació

3

de capital social per als agents i tenir efectes positius per als participants i per al conjunt del sector. Per capital social s'entenen els recursos que obtenen els actors, en forma d'obligacions de reciprocitat i d'informació privada, a través de les seves relacions de confiança amb altres actors. En aquest punt, és segueix a Francisco Herreros (2002) i es conceben les xarxes de relacions com a una possible font de capital social, però no com a capital social en si mateix. El tercer objectiu que s'ha plantejat consisteix en analitzar el que pròpiament es refereix al desenvolupament del procés. Aquest és l’objectiu més directament relacionat amb la tasca realitzada pels responsables del procés participatiu. El concepte de participació resulta extremadament polisèmic i els seus objectius poden ser molt diferents. Un procés participatiu mal conduït on no es respectin una sèrie de criteris bàsics pot tenir efectes contraproduents sobre el teixit social o sectorial, pot servir per legitimar polítiques prèviament decidides, pot servir també com a arma per marginar organitzacions o grups oposats als promotors, etc. En aquest sentit és imprescindible analitzar el compliment de tota una sèrie de requisits que ha de respectar qualsevol procés participatiu i que tenen a veure amb qui són els subjectes de la participació, quin és l’objecte de la mateixa, de quina capacitat de decisió disposen els participants i en quines condicions es desenvolupa la participació. Tot i que el meu plantejament presenta algunes diferències amb el del present anàlisi, una exposició mes detallada d’aquestes qüestions es pot trobar a Pindado (2002). Finalment, el quart objectiu que s'ha fixat per al present anàlisi es refereix a la percepció del Pla i del procés que tenen els participants. Evidentment, en qualsevol procés d’aquest tipus, a més dels indicadors externs recollits en els tres objectius anteriors, resulta molt important la percepció subjectiva dels propis actors. Gran part del possible èxit del procés dependrà del grau d’identificació i d’acord que es produeixi entre els participants al voltant del procés i dels seus resultats. Aquest acord és imprescindible per a que s’enforteixin les xarxes associatives i la cohesió entre els agents del sector; perquè es produeixi l’esperat efecte pedagògic de qualsevol procés participatiu; i perquè el contingut del Pla sigui assumit pels seus protagonistes, augmentant molt d’aquesta manera les seves possibilitats d’aplicabilitat amb èxit. Pel que fa a aquesta darrera idea, és un fet empíricament inqüestionable que perquè una política pública es pugui aplicar de forma eficient i exitosa és molt important que existeixi un important grau d’acord al voltant seu entre els seus destinataris i executors, perquè sinó, molt probablement, aquests desenvoluparan estratègies destinades a pervertir l’esperit i els efectes de la citada política. (Adelantado, 2000). Un altre subproducte, tant o més important que el del segon objectiu, que s’espera obtenir de qualsevol procés participatiu, consisteix en que el fet de participar tingui efectes pedagògics sobre els participants. S’espera que el procés estimuli el desenvolupament de creences i preferències favorables a la participació ciutadana, així com a la democràcia i la virtut cívica en general. Malauradament, una de les limitacions que presenta una anàlisi front a una avaluació, és que no es poden conèixer de manera fiable quines eren les disposicions dels participants en el moment inicial del procés. Es pot saber si els participants tenen, en el moment en que es fa l'anàlisi, disposicions favorables a la participació, però és molt difícil de saber si aquestes han estat desenvolupades o augmentades gràcies a haver pres part en aquest procés. Aquesta és una informació difícil d’obtenir a posteriori, ja que si es pregunta als participants sobre un moment passat, el més probable és que en la seva resposta es limitin a projectar el seu estat present cap al passat. Malgrat això, existeix a l’anàlisi un cinquè objectiu recollit de manera implícita. Tot i que, el possible efecte pedagògic de la participació no es troba recollit explícitament com a un objectiu més, s’inclou de forma, certament, una mica artificial, a l’interior del quart objectiu. Així, encara que no s’aconsegueixi copsar l’evolució, es tractarà de recollir les disposicions presents dels participants cap a la democràcia participativa. En el present document, el lector trobarà: - el model d’anàlisi utilitzat i la justificació del mateix; - un bloc metodològic on s’expliquen i justifiquen les tècniques de recollida d’informació utilitzades, així com les limitacions metodològiques que han afectat al treball; - dos blocs amb la informació obtinguda i l’anàlisi de la mateixa; - un apartat amb les conclusions de la investigació; - un apartat amb recomanacions de cara al futur immediat i, finalment, - un annex amb la documentació necessària per poder seguir correctament aquest estudi i un apartat amb la bibliografia emprada.

4

CAPÍTOL 2 Model d’anàlisi i justificació 1- Model d’anàlisi • Objectiu nº 1. Descriure l’impacte de la participació sobre el contingut del Pla General de Política Forestal. Revisió del document Escenaris- Eixos Estratègics i Objectius (annex), valorant en quina mesura cadascun dels objectius del mateix es troben o no recollits en el document Esborrany de Programes i Eines (annex). Revisió del document Al·legacions al Document de Diagnosi del Pla General de Política Forestal (annex), valorant en quina mesura cadascuna de les al·legacions contingudes en el mateix es troben o no recollides en el document Esborrany de Programes i Eines. Revisió del document Esborrany de Programes i eines, valorant en quina mesura cadascuna de les eines del document es troba o no recollida en el document Accions (annex). Revisió de les “aportacions al document Esborrany de Programes i Eines” (annex), valorant en quina mesura cadascuna de les aportacions es troba o no recollida en el document Accions. En aquest cas es revisaran només les aportacions recollides a través del formulari oficial de la pàgina web del CTFC, la resta d'al·legacions no es contemplaran en aquest anàlisi, tot i que, com la resta de materials referenciats, es poden trobar a l'annex d'aquest document. • Objectiu nº 2. Impacte del procés participatiu sobre les xarxes de relacions dels participants.

Variables

Dimensions

Indicadors

Establiment de xarxes de relacions a l’interior de cada categoria de participants, entre els participants de les diferents categories i entre aquests i les administracions promotores.

Establiment de xarxes de relacions entre els participants a l’interior de cadascuna de les categories de participants. Establiment de xarxes de relacions entre els participants de cadascuna de les categories amb els de les demés. Establiment de xarxes de relacions entre els participants i la Direcció General del Medi Natural.

Establiment de col·laboracions arrel d’haver pres part en el procés. Establiment de col·laboracions arrel d’haver pres part en el procés.

Establiment de col·laboracions arrel d’haver pres part en el procés.

5

• Objectiu nº3 Desenvolupament del procés.

Variables Qui participa

Dimensions Extensió de participació

Subdimensions

Indicadors

la

Participació en el procés de tots els agents pertinents.

Sobre que Marge de decisió es dels participants participa

- Possibilitat dels diferents agents d’influir en el desenvolupament del procés.

Com es Implicació dels Implicació dels actors Existència de recolzament públic i participa agents rellevants polítics rellevants en el explícit per part de la conselleria cap en el procés procés. al procés. Acord social previ Existència d’acord social previ per a la sobre el procés realització del procés. participatiu. Informació

Disponibilitat de la informació per part dels participants.

Deliberació

Condicions per a la deliberació abans de la pressa de decisió.

6

• Objectiu 4. Percepció del Pla, del procés i de la democràcia participativa per part dels participants.

Variables

Dimensions

Indicadors

Percepció del Pla, del Percepció del Pla. Percepció del procés i de la contingut. democràcia participativa per part dels participants. Percepció de la utilitat. Percepció de la utilitat.

Percepció del procés.

Percepció de democràcia participativa.

Percepció del procés.

la Percepció de democràcia participativa.

la

2- Justificació del Model d’Anàlisi. El primer objectiu que s'ha fixat per a l’anàlisi del procés resa així: Descriure l’impacte de la participació sobre el contingut del Pla General de Política Forestal. Per assolir-lo s'anirà fent un seguiment dels successius documents que s’han anat elaborant, centrant-se en els canvis que s’hi van donant i tractant de determinar quina és la font dels mateixos, és a dir, en quina mesura s’han tingut en compte les aportacions dels participants. S'han considerat pertinents per a l’anàlisi només els documents que s’han anat fent públics al llarg del procés, així com les aportacions que s’hi han realitzat. En aquest sentit, s'ha descartat incloure en l’objecte d’estudi els nombrosos documents interns o de treball que s’han anat elaborant. El segon objectiu de l’anàlisi del procés consisteix a observar l’impacte del procés participatiu sobre les xarxes de relacions entre els participants. Resulta interessant distingir analíticament tres dimensions d’aquest objectiu. Una primera dimensió consistiria a analitzar l’impacte de la participació sobre les relacions entre els membres d’una mateixa categoria de participants, una segona dimensió consistiria a analitzar l’impacte de la participació sobre les relacions entre els participants de cadascuna de les categories amb els de les demés i, finalment, per a la darrera dimensió es tractaria d’observar l’impacte de la participació sobre les relacions entre els participants de les diferents categories i l’administració promotora del procés, la Direcció General del Medi Natural. La pertinència d’aquestes dimensions esdevé autoevident. En primer lloc, la possible creació de noves xarxes o vincles de relacions entre els agents d’una mateixa categoria (com, per exemple, conservacionistes o sector econòmic) resultaria positiva per al sector independentment d’altres consideracions. En segon lloc, un enfortiment general de les xarxes que conformen els agents del sector resultaria també positiva de cara a augmentar la cohesió i el capital social en el mateix i, finalment, un enfortiment de les relacions entre els agents del

7

sector i l’administració promotora és, no cal dir-ho, un dels subproductes més importants que s’espera aconseguir d’un procés participatiu. S'han adoptat, gairebé íntegrament, les categories de classificació dels participants del procés que va dissenyar l’equip responsable del Pla, només s'han introduït petites modificacions a partir d’algunes informacions obtingudes en la fase exploratòria de l’anàlisi. Com ja s’haurà pogut observar en el model d’anàlisi, l'anàlisi es preocupa exclusivament per la creació de noves xarxes de relacions, inexistents o gairebé inexistents amb anterioritat a haver pres part en el procés. A priori, no sembla rellevant per a l’anàlisi del procés conèixer la fortalesa i les característiques de les xarxes de relació del sector abans de començar el procés. Descartant la possibilitat de trobar un sector en el que hi participa molt poca gent i on les xarxes són molt fortes i tothom es coneix i col·labora, cas tan hipotètic com improbable, en el que la present preocupació no tindria sentit, l'anàlisi no s'interessa saber si els participants coneixien i col·laboraven amb molts dels altres participants anteriorment, sinó si com a conseqüència d’haver participat han establert noves coneixences. És a dir, s'interessa per si s’han creat noves xarxes de relacions, independentment de les que ja existissin amb anterioritat. Tot i que la creació de noves xarxes de relacions, o de nous vincles si es prefereix, és la dimensió més important de l’anàlisi del possible impacte de la participació sobre les relacions entre els agents, per a un anàlisi en més profunditat d’ aquesta qüestió, també podria resultar útil observar altres dimensions complementàries. El tercer objectiu consisteix a analitzar el desenvolupament del procés. Aquest objectiu és el que més directament té a veure amb la tasca realitzada pels promotors i per l’equip responsable del procés i es troba referit al compliment d’una sèrie de requisits generals que hauria de respectar qualsevol procés participatiu. Per a la dimensionalització i l’elaboració dels indicadors d’aquest objectiu m’he basat, encara que amb alguns canvis, en el treball d’Eva Anduiza (2004), professora titular del Departament de CCPP de la UAB, que està treballant en l’elaboració d’un llistat general d’indicadors per avaluar processos participatius en el nostre país. La primera variable d’aquest objectiu es refereix al qui de la participació, és a dir, al fet que hagin pres part en el procés tots els agents pertinents, sense exclusions o autoexclusions. Anduiza contempla en els seus treballs dues dimensions d’aquesta variable, l’extensió i la representativitat de la participació. El present anàlisi, a l'ocupar-se d'un procés sectorial en lloc d'un de comunitari, no tenia sentit diferenciar aquestes dues dimensions. El sector conta amb una sèrie d’actors relativament limitats en quant a nombre que participen o no participen, però no hauria estat pertinent començar a desglossar els participants per gènere o grup d’edat, per exemple. La segona variable d’aquest objectiu es troba referida a sobre que es participa. Aquesta és una variable molt important, ja que té a veure amb el marge de maniobra dels participants alhora de decidir. Com expressa un exemple molt recurrent, no és el mateix que els veïns d’un municipi tinguin la oportunitat de decidir el color dels bancs del nou parc municipal que, per exemple, se’ls hi demani que decideixin la política urbanística del municipi incloent-hi els pressupostos per a la mateixa. Tot i que es pugui parlar de participació ciutadana per referir-se a ambdues coses, és obvi que el poder de decisió veïnal és infinitament més ampli en el segon cas que en el primer. En aquest sentit, cal preguntar-se si el tema sobre el que es demana que es decideixi resulta rellevant, cosa que en el cas del que s'ocupa aquest informe resulta evident, i, un cop determinat això, un bon indicador del marge de maniobra dels participants pot ser la possibilitat dels participants d’incidir sobre el procés. La tercera variable d’aquest indicador es refereix al com de la participació. La primera dimensió d’aquesta variable es pregunta sobre l’existència o no d’acord polític i social previ per a la realització del procés. La satisfacció d’aquesta dimensió resulta difícil de determinar a posteriori, especialment en allò que té a veure a l’acord social. Els éssers humans tendeixen a narrar el seu passat en base a com es desenvolupa el seu present. Així, és fàcil que els informants tendeixin a traslladar al moment inicial el seu grau de satisfacció present sobre el Pla i el seu procés d’elaboració. La disponibilitat de la informació i la capacitat de deliberació constitueixen dues dimensions fonamentals per a qualsevol procés participatiu. L’anàlisi és centrarà en si els participants han disposat a temps de tota la informació rellevant per a participar correctament i de si hi ha hagut el temps i les condicions necessàries per a la deliberació. El quart objectiu es centra, com ja s’ha explicitat, en l’anàlisi de la percepció del contingut i de la utilitat i del procés per part dels propis participants. La percepció del Pla es pot desglossar en

8

dues dimensions: la percepció del contingut del Pla i la concepció de la seva utilitat. Aquesta divisió resulta pertinent degut a que, en nombroses ocasions una llei o un Pla poden tenir un contingut acceptable, però la seva utilitat, començant per la seva aplicació efectiva, depèn de molts altres factors. Com ja s’ha destacat anteriorment, s’ha inclòs en aquest objectiu la percepció de la democràcia participativa.

9

CAPÍTOL 3 Metodologia i justificació Per a recollir la informació necessària per a l’anàlisi s’utilitzaran diferents tècniques i fonts d’informació. Les informacions referides al primer objectiu i, en molt menor mesura al tercer, s’obtindran del buidatge de la documentació elaborada al llarg del procés, la qual es pot trobar en els annexos d’aquest anàlisi. En aquest punt cal tenir presents dues qüestions de fonamental importància. En primer lloc, en aquest document només s’analitza la inclusió o no de les aportacions al document Esborrany de Programes i Eines recollides a la web del CTFC. Les denominades “aportacions literàries” han tingut una important presència en el procés participatiu, però no s’analitzen en aquest informe degut a les circumstàncies pràctiques en que s’ha desenvolupat. D’altra banda, el document Accions amb el que es treballa en aquest informe es el que es va presentar oficialment a Seva el 29 de juny de 05. Però no constitueix la versió definitiva del mateix. La versió definitiva d’aquest document encara no està elaborada i es preveu que presenti algunes diferències respecte al document amb el que es treballa aquí. Tot i això, no s’espera que aquestes diferències siguin gaire significatives. Finalment, cal tenir present que, com en el cas anteriorment esmentat dels resultats de les entrevistes i qüestionaris, els resultats de l’anàlisi de l’elaboració dels successius documents també s’ha de prendre amb precaució. Un cop elaborat el document definitiu d’Accions, es podrà donar per finalitzat el procés participatiu, però no el PGPF. El document encara pot patir importants modificacions fins que, primer, la Conselleria li doni el vist i plau i, posteriorment, sigui definitivament aprovat pel Parlament de Catalunya. Aquestes qüestions, de fonamental importància per a comprendre les possibilitats i limitacions del present anàlisi, seran novament abordades als apartats de conclusions i recomanacions. En un primer moment, es va plantejar per a l’objectiu 3 recollir dades referides a les convocatòries i als recursos destinats al procés. Malauradament no ha estat possible recollir dades massa clares ni complertes en aquests punts i s’ha optat per eliminar aquestes dimensions. Les informacions referides a l’objectiu 4 s’obtindran directament dels participants a través de qüestionaris i entrevistes semi-dirigides (annex). Els indicadors restants, és a dir, els referits al segon objectiu i una part important dels del tercer, així com els ja esmentats del quart, s’obtindran a partir del qüestionari. Per tal de recollir la informació de les fonts directes (participants) l’anàlisi combina, doncs, el qüestionari i les entrevistes semi-dirigides. El qüestionari és una bona tècnica per recollir les citades informacions referides al segon i tercer objectiu. Tot i això, cal tenir present, i això és extremadament important, que els seus resultats no podran ser considerats com a representatius. Les circumstàncies en que es desenvolupa aquest anàlisi han portat a que el qüestionari es passi als participants a l’acte de Seva del 29 de juny del 05. Aquest és l’acte de presentació pública del document Accions. Cal tenir molt present que la mostra (els participants enquestats) no és aleatòria. El procés participatiu ha estat molt llarg i seria ingenu pensar que no existeix cap biaix en el perfil dels participants que arriben fins al final del procés. Resulta pertinent suposar que els participants més descontents no arribaran al final del procés i que, per tant, no es trobaran entre els enquestats a Seva. És possible fins i tot que, els més crítics es trobin entre els nombrosos convocats que no han arribat a prendre part en el procés o que només ho han fet en una ocasió. Així doncs caldrà extremar les cauteles alhora de llegir els resultats dels qüestionaris i de fer-ne extrapolacions. Una de les funcions de les entrevistes semi-dirigides ha estat precisament la de tractar de pal·liar les limitacions del qüestionari, amb la qual cosa, alguns dels entrevistats s’han escollit, a partir de les informacions obtingudes en l’etapa exploratòria, precisament pel fet de mantenir postures crítiques amb el PGPF i amb el procés participatiu. Tot i aquesta tasca de complementarietat amb els qüestionaris, la principal funció de les entrevistes és la de aportar informació sobre el quart objectiu, la percepció dels participants.

10

L’entrevista és una eina molt més adequada per a treballar les percepcions subjectives dels informants que no pas el qüestionari que, donada la seva rigidesa, presenta limitacions molt importants en aquest terreny. Amb l’utilització d’entrevistes com a tècnica de recollida d’informació no es cerca la representativitat dels resultats, sinó el fer emergir percepcions significatives existents. Però malgrat això, per a completar un anàlisi acceptablement exhaustiu seria desitjable realitzar al voltant d’una vintena d’entrevistes. En aquest treball el nombre d’entrevistes s’ha limitat, per les circumstàncies del seu desenvolupament, a un total de sis. Per tractar de pal·liar aquest dèficit en la mesura del possible, el qüestionari inclou algunes preguntes relacionades amb la percepció del procés participatiu i del contingut i utilitat del PGPF. Així doncs, finalment les dimensions i indicadors abordats pel qüestionari i l’entrevista s’acaben repetint més del que és habitual degut a les necessitats de mútua complementació. Amb tot, resulta plausible sostenir que la combinació de diferents tècniques permet pal·liar en una important mesura els dèficits exposats i es pot considerar que encara que s’amplies el nombre d’entrevistats i enquestats, probablement els resultats obtinguts no variarien excessivament. En el que es refereix estrictament a la elaboració dels qüestionaris cal apuntar que en la primera pregunta es pregunta als enquestats en qualitat de que es preen part en el procés. L’objectiu d’aquesta pregunta era poder obtenir dades per a cadascuna de les categories dels participants. Per exemple, veure sui varia la percepció dels tècnics i dels propietaris respecte a algun tema concret. Malauradament no s’han obtingut les suficients respostes com per a poder realitzar aquest exercici amb unes mínimes garanties així que finalment només es presentaran dades per al conjunt de participants sense dividir-los per categories. També cal destacar que per a algunes preguntes s’ha optat per agrupar les respostes obtingudes en categories més genèriques a fi de poder presentar uns resultats més concloents. Abans de tancar aquest apartat de justificació i explicació de la metodologia emprada, cal tenir present, i això és també extremadament important, que aquest anàlisi es dona per finalitzat molt abans de que el PGPF sigui aprovat pel Parlament de Catalunya, abans fins i tot de que la proposta de Pla estigui definitivament enllestida pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, siguin els que siguin els resultats d’aquest anàlisi, no es pot descartar que es puguin produir canvis radicals d’aquí fins al final del tràmit parlamentari. Tots aquests aspectes, de crucial importància per a comprendre les possibilitats i limitacions d’aquest treball, es reprendran en els apartats de recomanacions i conclusions.

11

BLOC II Resultats de l’anàlisi CAPÍTOL 4 Anàlisi de l’ l’impacte de la participació sobre els documents públics El document de diagnòstic emprat per a la realització del Pla General de Política Forestal és pot dividir en dues parts. La primera part la constitueix el diagnòstic pròpiament dit, elaborat mitjançant metodologia DAFO en dos tallers duts a terme a Solsona el 15 d’abril i el 6 de maig de 2003. En aquest taller va participar un grup d’experts del sector constituïts en un pannell, l’equip responsable del Pla i l’equip de redacció. A l’annex es poden trobar amb més detall la descripció de la metodologia i el llistat de participants. La segona part està constituïda pel document Escenaris- Objectius i Eixos Estratègics del Pla. Aquest document, tal i com el seu nom indica, defineix quins han de ser els eixos estratègics i els objectius més concrets que ha de comprendre el Pla. Va ser elaborat a partir dels resultats del DAFO pels mateixos grups de participants, encara que amb algunes variacions dins dels grups, en dos tallers realitzats a Solsona el 3 i 4 de juny del mateix 2003. Els detalls sobre la metodologia i els participants relacionats amb aquest document es poden trobar a l’annex . Un cop elaborats, els documents van ser publicitats per tal de que les entitats i institucions del sector, així com la ciutadania en general, en poguessin presentar les aportacions que estimessin oportunes. Es van introduir a la pàgina web del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (http://www.ctfc.es) i que es van difondre entre un ampli espectre d’entitats del sector. Van arribar contribucions als documents de tres entitats: la Unió de Pagesos, la Xarxa de Custòdia del Territori i l’Agrupació d’Agents Forestals de CCOO. La forma de treballar durant el procés participatiu no ha comprés l’elaboració de documents de síntesi, sinó que s’han anat recollint els documents de treball i les posteriors contribucions i s’han anat fent arribar als responsables de la realització del següent document. Així doncs, no existeix un document de síntesi entre la diagnosi (DAFO) i les contribucions a la mateixa realitzades per les entitats, sinó que tots aquests materials es van fer arribar als encarregats de redactar el document posterior i que van haver de tenir-los en comte. Tot i això no es donen contradiccions entre la diagnosi (DAFO) i les contribucions, sinó que aquestes darreres l’amplien i completen. Tampoc no existeix un document de síntesi entre el document d’eixos estratègics i objectius i les aportacions al mateix. Tot el material es va passar a l’Equip de Redacció que va ser l’encarregat d’elaborar el següent document de treball Esborrany de Programes i Eines. Per a l’elaboració d’aquest document es van utilitzar els materials ja esmentats, es van tenir en compte les experiències acumulades de l’anterior PGPF (1995- 2004), es van establir els marcs que constitueix la legislació vigent, es van realitzar nombroses entrevistes amb persones coneixedores del sector, etc. Una explicació més detallada del procés d’elaboració d’aquest document es pot trobar a l’annex.

12

A continuació es repassen els diferents objectius i mesures compreses en els eixos estratègics del document Escenaris- Objectius i Eixos Estratègics del Pla i es tracta de veure en quina mesura es troben finalment recollits en el document Esborrany de Programes i Eines.

1- Impacte del document Escenaris- Objectius i Eixos Estratègics del Pla sobre el document Esborrany de Programes i Eines. Per a elaborar aquest apartat s’han anat repassant un per un els objectius concrets compresos en cadascun dels eixos estratègics del primer document i s’ha tractat de definir en quines eines del segon document quedaven plasmats si és que hi quedaven en alguna. A continuació es presenta una taula de resum de l'anàlisi. A l'annex es pot trobar una explicació detallada objectiu per objectiu. EIXOS ESTRATÈGICS I OBJECTIUS

PROGRAMES I EINES

Eix Estratègic 1 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6 Objectiu 7

21.2, 21.3, 21.11, 22.22, 26.11, 54.12 21.13, 21.21, 21.22, 21.23, 21.24, 21.25, 21.5, 25.2, 26.11, 26.12, 54.12, 52.11 13.1, 13.54, 32.1, 32.32 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 21.13, 21.32, 22.11, 24.21, 24.24 26.12, 56.11 25.12, 26.11, 26.12, 26.16

Eix Estratègic 2 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5

25.14 21.11, 22.23, 26.1, 55.11 21.11, 21.3, 24.52, 25.1 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 21.13, 21.2, 21.5, 21.4, 22.25, 24.3, 24.52, 24.53, 24.64, 25.2, 26.11, 26.12, 41.11, 54.1

Eix Estratègic 3 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6 Objectiu 7 Objectiu 8 Objectiu 9 Objectiu 10 Objectiu 11 Objectiu 12 Objectiu 13 Objectiu 14

42.4, 53.24, 53.31, 53.35, 55.11, 55.31 14.14, 53.24, 53.31 1.5 55.11 25.32, 25.33 53.12, 53.24, 53.31 53.24, 53.25 22.22, 26.11, 26.12 42.14, 53.24, 53.25, 53.31 53.31, 55.11 No es possible determinar si aquest objectiu queda o no recollit. 21.25, 25.32, 25.33 25.32, 25.33 25.32, 25.33

Eix Estratègic 4 Objectiu 1

52.23

13

Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6 Objectiu 7 Objectiu 8 Objectiu 9 Objectiu 10

11.11, 11.14, 11.15, 11.16, 11.22, 11.31, 11.32, 11.33, 11.34, 11.312, 11.44 22.17, 24.53, 26.11, 26.12, 26.16, 55.14 11.23, 11.28, 11.211, 11.36, 11.54 11.11, 11.13, 11.14, 11.15, 11.16, 11.21, 11.22, 11.24, 11.27, 11.32, 11.33, 11.34 42.11, 42.14, 53.12, 53.24, 53.25, 53.26, 53.31 31.32 52.12, 52.14 5.1 42.2, 43.11

Eix Estratègic 5 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6

31.13, 34.3 11.32, 11.34, 51.2 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 11.14, 11.26, 31.33, 31.35, 51.1, 52.3 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. Aquest objectiu no es recull de forma explícita.

Eix Estratègic 6 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6 Objectiu 7

11.21, 11.27, 15.14, 31.15 31.17, 31.32, 32.23, 55.14 11.27, 2, 4.1, 43.13, 43.21, 5.3, 54.12 42.11, 42.14, 42.42, 43.13, 43.17, 43.21, 43.23, 53.12, 53.25, 53.26, 53.31 31.21, 31.36, 53.32, 56.11 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 15.13, 31.15, 53.32

Eix Estratègic 7 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4

No es possible determinar si aquest objectiu queda o no recollit. 51.21, 51.31 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 11.37, 11.38, 51.2, 53.3

Eix Estratègic 8 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5

12.21, 44.2, 44.31, 51.32 5.1 24.12, 42.14, 44.32, 44.33, 44.35, 44.37, 52.23, 53.12, 53.24 31.32, 32.11, 32.12, 44.2, 5 11.11, 11.43, 12.21, 12.22, 31.32, 31.35, 31.37, 42.42, 44.2, 44.33, 44.34, 44.35, 44.36

Eix Estratègic 9 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6

32.12, 41.11, 41.13, 42.35, 44.11, 44.12 22.13, 23.22, 22.23, 24.13, 53.22, 53.23 14.14, 22.13, 24.13, 53.12 53.12, 53.24, 53.31 56.11 53.32

Eix Estratègic 10

14

Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5

11.41, 32.27, 42.4, 53.35, 55.11, 55.12, 55.21, 55.3 55.21 11.41, 11.43, 31.17, 52.12, 53.35, 55.11, 55.14, 55.21, 55.3 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 55.14

Eix Estratègic 11 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4 Objectiu 5 Objectiu 6 Objectiu 7

Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 26.11, 26.12, 55.11, 55.21 11.41, 42.4, 55.11, 55.3 22.17, 24.53, 24.62, 24.63, 26.11, 26.12, 26.16, 55.11 Aquest objectiu no es recull de forma explícita. 5.1 22.11, 26.11, 26.12

Eix Estratègic 12 Objectiu 1 Objectiu 2 Objectiu 3 Objectiu 4

22.25, 24.13, 26.12, 54.12, 55.11 11.18, 11.210, 11.211, 12.12, 15.14, 23.14, 52.11, 54.12 42.24, 44.3, 53.35, 54.12, 55.1, 55.21, 55.3 11.37, 54.11, 54.12

2- Impacte de les al·legacions al document de diagnosi del Pla General de Política Forestal 2005-2014 sobre l’esborrany de Programes i Eines. Igual que a l'apartat anterior, a continuació es presenten tres taules de resum de l'anàlisi. A l'annex es por trobar una explicació detallada aportació per aportació. Taula 1. Aportacions de la Xarxa de Custòdia del Territori. APORTACIONS Aportació 1 Aportació 2 Aportació 3 Aportació 4 Aportació 5 Aportació 6 Aportació 7 Aportació 8 Aportació 9 Aportació 10 Aportació 11 Aportació 12 Aportació 13 Aportació 14 Aportació 15 Aportació 16 Aportació 17 Aportació 18 Aportació 19 Aportació 20 Aportació 21

PROGRAMES i EINES 44.33, 52.23, 53.21, 11.33, 31.35, 53.31, 55.11, 53.34, 44.36, 44.37 52.24 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 44.36 44.37 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 53.12 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 53.12 44.36, 44.37, 53.34, 53.32 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 52.24 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 11.41, 32.27, 42.4, 55.35, 55.11, 55.12, 55.21, 55.3 31.32 55.33, 11.311 44.36, 44.37, 53.34

15

Taula 2. Aportacions de la Unió de Pagesos. APORTACIONS Aportació 1 Aportació 2 Aportació 3 Aportació 4 Aportació 5 Aportació 6 Aportació 7 Aportació 8 Aportació 9 Aportació 10 Aportació 11 Aportació 12 Aportació 13 Aportació 14 Aportació 15 Aportació 16 Aportació 17 Aportació 18

PROGRAMES i EINES 26.11, 26.12, 26.13, 26.14, 26.15, 55.11 26.13, 26.14, 26.15 26.13, 26.14 24.21, 24.22 42.1, 42.32, 42.33, 42.34 42.35 52.31 11.310 42.34, 55.21, 5.5 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 54.1 21.4, 41.1, 54.12 21.21, 21.22, 21.23, 22.16, 54.12 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 11.11, 11.35, 11.36, 11.37, 11.38, 11.39, 11.312, 14.11 11.27, 2, 4.1, 43.13, 43.21, 5.3, 54.12

Taula 3. Apoprtacions de l'Agrupació d'Agents Forestals de CCOO. APORTACIONS Aportació 1 Aportació 2 Aportació 3 Aportació 4 Aportació 5 Aportació 6 Aportació 7

PROGRAMES i EINES Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 11.11, 11.35, 11.36, 11.37, 11.38, 11.39, 11.312, 14.11 11.31, 11.32, 11.33, 32.31, 42.31 Aquesta aportació no es recull de forma explícita. 21.41, 54.32

3- Comentaris al voltant de l’impacte del document Esborrany de Programes i Eines i de les al·legacions al mateix sobre el document Accions El document Esborrany de Programes i Eines va ser presentat al públic el 10 de desembre del 04 a Manresa. Des d’aquell dia fins al 17 de gener del 05 va romandre obert un període de presentació d’esmenes, comentaris i suggeriments en el que es va donar la possibilitat de prendre part a la ciutadania en general de forma individual o col·lectiva. En aquest període es van rebre nombroses aportacions (annex) en dos formats diferents. Una part d’aquestes aportacions es van fer arribar a través d’un formulari web que els promotors van fer públic, la resta de les aportacions van ser “aportacions literàries”, segons la nomenclatura utilitzada pel CTFC. El document Esborrany de Programes i Eines i les aportacions van ser revisades pels membres del pannell d’experts en el taller dut a terme a Seva el 22 de gener de 05. L’informe d’aquest taller es pot trobar també a l’annex. En aquest taller es va treballar deliberant al voltant de les eines sobre les que s’havien rebut al·legacions. El resultat de la deliberació podia consistir en el refús de l’al·legació i el corresponent manteniment de l’eina, en l’acceptació total o parcial de l’al·legació i la supressió o modificació de l’eina o, finalment, la deliberació podia no concloure en consens amb el que els experts es limitaven a constatar per escrit el seu desacord.

16

Tot aquest material (Esborrany de Programes i Eines, aportacions literàries i via web i l’informe del taller de Seva del 22 de gener) va ser adreçat als grups de redacció (formats per tècnics del Departament de Medi Ambient i alguns membres del pannell d’experts). Aquests grups de redacció van ser els encarregats d’elaborar el document Accions que va ser presentat al públic a Seva el 29 de juny del 05. Aquí es repassa en quina mesura el document de programes i eines i les al·legacions al mateix es troben recollides en el document Accions. Per fer-ho es segueix el següent procediment: En primer lloc es repassa en quina mesura el document Esborrany de Programes i Eines queda recollit en el document Accions. En segon lloc s’observa en quina mesura les al·legacions recollides a la web suposen una contradicció amb les eines del document de programes i eines, de quina forma són tractades al taller de Seva i, finalment, en quina mesura es recullen al document Accions. S’ha descartat seguir el procediment de fixar-se en si les al·legacions es contradiuen amb el document Esborrany de Programes i Eines i en si són recollides en el taller de Seva per, posteriorment, comparar els resultats del taller de Seva amb el document Accions. La decisió de descartar aquest mètode de treball i decidir-se per l’anterior es deguda a que per al procés d’elaboració del document Accions no només s’han utilitzat els resultats del taller de Seva, sinó que també s’han emprat, en peu d’igualtat amb l’anterior, el document Esborrany de Programes i Eines i les al·legacions al mateix. Per tant, per a elaborar el document Accions no s’ha seguit un procés progressiu en el qual el resultat del taller de Seva constituís una síntesi dels documents anteriors i, conseqüentment, tampoc no té sentit seguir un procés progressiu per a l’anàlisi de la seva redacció. En el proper apartat del present document es pot trobar una taula de resum de l’impacte de les aportacions web sobre el document Accions. Aquest quadre de resum no fa referència als resultats del taller de Seva. Com en els apartats anteriors, en els annexos es pot trobar una explicació detallada al·legació per al·legació. En els annexos es pot trobar també l’anàlisi de l’impacte del document Programes i Eines sobre el document Accions. Aquest anàlisi concret no compta amb cap taula de resum. Abans de tancar aquest apartat cal recordar que, tal i com s’ha explicitat a l’apartat metodològic, el present informe no conté l’anàlisi de l’impacte de les aportacions literàries sobre el document Accions i que el document Accions amb el que es treballa no es el definitiu.

4- Impacte del document Aportacions web sobre el document Accions. PROGRAMES I EINES 11.11 11.12 11.14 11.16 11.17

11.18 11.23

11.24 11.25

AL·LEGACIONS WEB Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4

ACCIONS No es recull. Es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.2.2.1 i 1.2.2.2. No es recull. Es recull. 1.2.2.1 i 1.2.2.2. Es recull. 1.2.2.7 Es recull. 1.2.2.7. No es recull. Es recull. 1.2.2.7 Es recull. 1.2.2.7 Es recull. 1.2.2.7 Es recull. 1.2.2.7 No es recull. No es recull.

17

11.26

11.29 11.210 11.3 11.33 11.34 11.36 11.37

11.38 11.39 11.311

11.312 11.41 11.42 11.43 11.44

11.52

11.53 11.54 11.55 12.11

12.12 12.13 12.16 12.21 12.22 12.24

Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3

Es recull. 1.2.2.7 No es recull. Es recull. 1.2.2.7 Es recull. 1.2.2.7 Es recull. 1.2.2.7 No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.2.3.4. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. Es recull. No es recull. Es recull. Es recull. No es recull. No es pot determinar. Es recull. 1.2.4.3. Es recull. 1.2.4.2. Es recull. 1.2.4.2. Es recull. 1.2.4.2. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.2.2.12. Es recull. 1.2.2.12. No es recull. No es recull. Es recull. 1.2.2.7. Es recull. 1.2.2.8. i 1.2.2.9. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.2.2.12. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull.

18

12.25

1.3 13.1 13.11

13.22 13.23 13.31 13.32 13.51 13.52 13.53 13.54 13.55 1.4 14.1 14.12 14.13

14.14 14.21 14.22 14.31 14.34

14.35

14.4 nou 1.5 15.13

Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4

No es recull. Es recull. 1.3.2.1. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.3.2.1 Es recull. 1.3.2.1. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.4.4.6. No es recull. 1.4.1.9, 1.4.2.1. i 1.4.2.2. No es recull. No es recull. Es recull. 1.4.1.11. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 1.5.1.2. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. 1.6.1.3, 1.6.1.6 i 1.6.1.9. No es recull. No es recull. No es recull.

19

15.14 15.15 15.16 15.22

15.3 15.31 15.32 2.1 21.11 21.21 21.22

21.28

21.3

21.31 21.32

21.41 21.42 21.43 21.51 21.53 2.2 22.12 22.16 22.18 22.22 22.26 nou 22.27 2.3 23.1 23.11

23.13

Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2

No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull Es recull Es recull Es recull Es recull Es recull No es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 2.1.2.8. Es recull. 2.1.2.8. Es recull. 2.1.2.8. Es recull. 2.1.2.8. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. Es recull. Es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es pot determinar. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull.

20

23.14 23.16

23.18 nou 23.2 2.4

24.11 24.13 24.14 24.15 24.2 24.22 24.23 24.24 24.25 nou 24.31 24.43 24.44 24.54 a-nou 24.54 b-nou 24.6 24.7 2.5 25.1 25.14 25.3

25.31 25.32 25.33 25.34 nou 25.35 nou 3 3.1 31.11 31.12 31.13 31.14 31.15

31.16 31.21

Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4

No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 2.4.2.1 i 2.4.3.1. No es pot determinar. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 2.4.1.6. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 2.4.6.1. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 3.1.1.4. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull.

21

31.31 31.33 31.34 31.36 32.11 32.13 3.2 32.21 32.211

32.212

32.22 32.26

32.27 32.3 32.31 32.32 32.33 nou 3.3 33.11 33.22 3.4 34.1 34.11 34.31 34.33 4.1 41.1 41.12 41.15 41.21 41.22 41.4 nou 4.2 42.13 42.22 42.23 42.24 42.3

42.31

Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3

No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 3.2.1.4. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 3.2.2.1.5. No es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. Es recull. Es recull. 4.1.2.7. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull.

22

42.32 42.33

42.34

42.35 42.36

42.37

42.41 42.42

4.3

43.1 43.11

43.12 43.14 43.15 43.16 43.17 43.18 a-nou 43.18 b-nou 43.19 nou 43.26 nou

Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 7 Al·legació 8 Al·legació 9 Al·legació 10 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 7 Al·legació 8 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1

Es recull. 4.2.1.3. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 4.2.2.5. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. Es recull. Es recull. Es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 4.3.1.1. Es recull. 4.3.1.1. No es pot determinar. No es recull. No es recull. No es pot determinar. No es recull. No es recull. Es recull. 4.3.1.1. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 4.3.1.1 i 4.3.1.2. No es recull. Es recull. 4.3.1.2. No es recull.

23

4.4 44.1 44.11 44.13 44.21 44.23 44.33 44.35

44.38 44.39

51.1 51.12 51.13

51.21 51.22 51.25 51.26 51.28 51.33 51.34 52.11 52.12 52.32 53.11 53.24 53.25 53.33

53.34 53.35 53.36 nou 53.37 nou 53.38 nou 5.4 54.11 54.12 54.31

Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 4 Al·legació 5 Al·legació 6 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1

No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 4.4.1.2. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 5.5.3.5. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Es recull. 5.5.1.2. Vist.

24

55.1 55.12 55.13 55.21 55.3 55.32

55.33

55.34 56.13

Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 2 Al·legació 3 Al·legació 1 Al·legació 1

No es recull. No es recull. No es recull. No es recull. Vist. Es recull. 5.5.3.2. Es recull. 5.5.3.2. No es recull. No es pot determinar. Es recull. Es recull. No es recull. Es recull. 5.7.2.1.

5- Resum de l’anàlisi de l’impacte de la participació sobre els documents públics. Tenint presents totes les precaucions esmentades, es pot concloure que cadascun dels documents elaborats durant el procés es recull de forma notable en el pas posterior. D'aquesta manera el document Eixos Estratègics i Objectius condiciona en gran mesura el document Esborrany de Programes i Eines i aquest, al seu torn, també condiciona substancialment el document Accions. Les aportacions "externes" (Al·legacions a la diagnosi i Aportacions web) es veuen recollides en menor mesura. Tot i això, les Al·legacions a la diagnosi es recullen en major mesura que les Aportacions web.

25

CAPÍTOL 5 Anàlisi de les entrevistes 1- Resum de l’anàlisi de les entrevistes. En les entrevistes s’ha preguntat als informants sobre qüestions referides a la seva percepció del contingut i de la utilitat del PGPF, del desenvolupament del procés participatiu i de la democràcia participativa en general. També s’ha intentar copsar l’existència o no d’acord social previ al procés. La percepció del contingut del PGPF és, en general, molt positiva. Es destaquen molt favorablement la “transversalitat” i l’ ”amplitud” del Pla. Els entrevistats més optimistes pensen que es passa del la “pràcticament nul·la” aplicació de l’anterior PGPF a un “document d’òptims.” En aquest punt alguns informants pensen que serà possible aplicar-lo sencer i altres opinen que caldrà prioritzar. Es pensa que existeix la possibilitat de “generar dinàmiques positives a nivell de país”. En aquest sentit es destaca el “dinamisme” del sector i la seva capacitat per aprofitar les injeccions econòmiques. Alguns dels entrevistats més optimistes també consideren que es tracta d’un document de consens, assumible per tot el sector i que ha fugit de postures extremes. També es destaca com a positiu que el Pla pot suposar “l’assumpció d’una visió moderna i àmplia que integri les externalitats del bosc.” A l’altre extrem, existeixen visions negatives que consideren que el Pla resulta massa genèric i poc realista. Les visions més positives al voltant del contingut del PGPF, són també les més positives respecte a la seva utilitat. Gairebé tots els entrevistats es mostren d’acord en que cal esperar a veure quines són les dotacions pressupostàries anuals i l’activitat normativa. Però la majoria consideren que existeix voluntat política per tirar endavant el Pla. Un parell d’entrevistats destaquen que el procés està generant confiança i expectatives optimistes i que si els objectius no es complissin les conseqüències per al sector podrien ser molt negatives. Algun entrevistat més escèptic pensa que no s’aportaran les dotacions pressupostàries que s’estan plantejant. Els entrevistats amb una visió més positiva del contingut i de la utilitat del Pla són també els que tenen una millor percepció del desenvolupament del procés participatiu. A més, la “qualitat” del Pla s’atribueix majoritàriament, entre altres causes, al procés participatiu. Majoritàriament es destaca que el fet de tenir en compte tots els interessos i punts de vista i potenciar el diàleg i la deliberació entre els diferents actors ha enriquit el contingut del Pla. La gran majoria dels entrevistats destaca positivament el paper dels governs (anterior i actual) en el procés. En aquest punt i ha alguns entrevistats que consideren que no hi ha hagut diferències en la (bona) gestió dels dos executius, mentre que altres opinen que tot i que el procés ja s’havia engegat en l’anterior legislatura, l’actual conselleria li ha donat un impuls més important. Les percepcions de la participació són, en general, molt positives. La majoria dels entrevistats es refereix al potencial impacte positiu de la participació sobrew el contingut de les polítiques públiques. En aquest sentit es destaquen la seva potencialitat de millorar les polítiques recollint punts de vista i interessos més plurals. Un dels entrevistats destaca la potencialitat de la participació per “desactivar la conflictivitat” i augmentar la cohesió social. Un altre apunta que la participació “ens apropa a la democràcia real.” Tot i això, molts dels entrevistats reconeixen que la participació no sempre garanteix uns bons resultats. Pel que fa referència a l’existència d’acord social previ, dos dels entrevistats afirmen que ja fa temps que el sector ha assumit que els temes forestals són multisectorials i que cal cercar el consens.

26

CAPÍTOL 6 Anàlisi dels resultats dels qüestionaris 1- Creació de noves relacions entre els participants Gràcies a haver pres part en el procés participatiu d’elaboració del nou Pla General de política forestal de Catalunya, ha conegut, o ha conegut més, altres participants amb els que ha establert o té previst establir algun tipus de contacte o col·laboració? Taula 1 Categories de participants Universitats i altres Entitats conservacionistes. Entitats d'usuaris i altres. Col·legis professionals i altres. Organitzacions sindicals. Àmbit econòmic. Tècnics del DMAH. Tècnics d'altres departaments. Administracions locals. Pannell d'experts.

Casos % de respostes 14 12.80% 10 9.20% 12 11.00% 10 9.20% 3 2.80% 14 12.80% 22 20.20% 8 7.30% 4 3.7% 12 11.00%

Aquesta pregunta té per objectiu determinar si s’han creat noves xarxes de relacions entre els participants. S’observa que del total de nous contactes o col·laboracions que han establert els enquestats, un 20,2% els han fet amb tècnics del DMAH, fet poc sorprenent ja que aquest és el grup d’enquestats més nombrós i a més a més ha tingut un paper central en el procés. A l’altre extrem s’aprecia que només un 2,8% dels enquestats respon haver establert contactes amb persones d’organitzacions sindicals que hagi conegut gràcies a prendre part en el procés. És a dir, només tres dels enquestats han respost haver conegut, com a mínim, a un membre d’alguna entitat sindical amb el que, ara, han establert o tenen previst establir algun tipus de contacte o col·laboració.

2- Percepció dels participants sobre l’extensió de la participació. Ha trobat a faltar en el procés alguna persona, institució o entitat de qualsevol tipus que vostè considera que hauria d’haver participat i que no ho ha fet? Taula 2 Casos Sí No

8 30

Percentatge 21.05% 78,95%

27

Aquest indicador aporta informació sobre l’extensió de la participació. Permet saber si els participants ha trobat a faltar persones o institucions de qualsevol tipus, de rellevància per al sector. Evidentment, aquest indicador per si sol és incomplet, si, per exemple, el grup de participants fos molt endogàmic, l’indicador no permetria detectar-ho, per aquest motiu se n’han introduït d’altres. Malgrat això, la informació que aporta és molt significativa ja que permet detectar hipotètiques exclusions o autoexclusions d’actors de relleu. Un 71.4% dels enquestats (30 casos) no han trobat a faltar cap actor rellevant per al sector, mentre que un 19% (8 casos) si que ho ha fet. Els enquestats que han trobat a faltar actors durant el procés s’han referit als Serveis de Prevenció d’Incendis Forestals del DMAH de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Veterinària de la UAB, a donar una major presència a la propietat forestal (4 referències), a “l’equip de la doctora Josefina Plaixats de la UAB”, a donar una major presència als ADF i a la Diputació de Barcelona.

3- Grau de coneixement mutu entre els participants abans de prendre part en el procés. (Taula 3). El grau de coneixement mutu entre els participants és un altre indicador que ha de permetre mesurar l’extensió de la participació. Quant més baix sigui el grau de coneixement mutu entre els participants, més extensa serà, en principi, la participació i la convocatòria. A la inversa, si tots els participants es coneguessin prèviament es podria deduir que conformen un grup molt endogàmic. La hipòtesi podria fallar en el cas que el sector forestal català fos molt petit i, alhora, molt participatiu, situació en la qual, malgrat que la convocatòria hagués estat molt extensa el grau de coneixement previ seria també molt elevat. Aquesta possibilitat es va descartar amb les informacions recollides en les entrevistes exploratòries del present anàlisi. Un escenari diferent però que igualment posaria en qüestió l’anterior hipòtesi seria el de que la convocatòria fos molt extensa però s’hagués fet sense establir cap criteri per determinar quins són els actors pertinents. Aquest problema, de produir-se, es faria palès a través de la informació recollida en la pregunta anterior i en les entrevistes semi-dirigides. Centrant-se en els resultats, es pot apreciar com existeix una sèrie de categories de participants que es podrien classificar com les “tradicionals” de la política forestal catalana. Les persones i entitats pertanyents a aquestes categories són considerablement conegudes pel conjunt dels participants. Aquestes categories estan constituïdes per aquells agents i organitzacions que històricament han tingut més pes en el sector forestal del nostre país (gràcies també a l’hegemonia d’una determinada concepció d’aquest sector). Són les organitzacions, institucions i persones de l’àmbit econòmic, de la propietat, acadèmic i sindical. En tots aquests casos entre un 15% i un 25% dels enquestats declara que abans de l’inici del procés coneixia membres de totes o gairebé totes les entitats d’aquestes categories que han pres part. D’altra banda es poden trobar altre tipus d’actors com les entitats conservacionistes i, sobretot, d’usuaris i consumidors que tradicionalment potser no han estat tan centrals a les xarxes d’agents del sector i que són menys coneguts per el conjunt dels participants. Amb els membres d’administracions locals i els tècnics de departaments de la Generalitat de Catalunya diferents del DMAH, es fa impossible tractar d’extrapolar quelcom donada la seva poca presència entre els participants i els enquestats. Existeixen dues categories especials que cal destacar en aquest punt. Per una banda, els tècnics del DMAH són el grup més conegut prèviament per raons obvies. D’altra banda, més d’un 36% dels enquestats respon que, abans de prendre part en el procés, coneixia pocs dels participants en el pannell d’experts i més d’un 27% no en coneixia cap o gairebé cap. Aquest resultat concret podria suposar una certa controvèrsia. Pot entendres que per al pannell d’experts no s’ha de cercar una convocatòria extensa en el sentit que quan més desconeguts siguin els membres del mateix millor. Ans al contrari, caldria esperar que els membres del pannell siguin persones de reconegut prestigi i, per tant, molt conegudes al sector, amb la qual cosa es podria entendre que el fet que prop d’un 65% dels enquestats respongui que coneixia entre pocs i cap dels experts, constitueix una mala dada en aquest sentit.

28

Aquesta percepció no es confirma, però, en analitzar els resultats de l’indicador anterior, el referit a la percepció dels enquestats sobre l’extensió de la convocatòria. No hi ha cap referència entre les respostes dels enquestats a persones individuals que poguessin haver participat en el pannell, si es vol, amb l’única excepció de la referència a la doctora Josefina Plaixats de la UAB. De la mateixa forma tampoc a les entrevistes semi-dirigides es qüestiona la composició del pannell d’experts, potser amb una única excepció en la que, a més, el que es qüestiona no és la composició sinó l’existència i les funcions del mateix. El baix coneixement dels membres del pannell es pot deure, en gran mesura, al contrari que en el cas del tècnics del DMAH, a la poca visibilitat que ha tingut el treball del pannell per al conjunt dels participants.

29

Taula 3. Dels seguents tipus d’institucions, de quantes en coneixia algun membre personalment (hagi aquest participat o no) abans del procés? Tots o gairebé tots

Bastants

Pocs

Gairebé cap o cap

Casos Percentatge Casos Percentatge Casos Percentatge Casos Percentatge Universitats, centres de formació forestal o centres recerca. 9

25%

14

38,89%

7

19,44%

6

16,67%

2

5,56%

17

47,22%

13

36%

4

11,11%

0

0%

12

33,33%

17

47,22%

7

19,44%

6

16,22%

18

48,65%

5

13,51%

8

21,62%

5

14,71%

13

38,24%

9

26,47%

7

20,59%

8

22,22%

17

47,22%

7

19,44%

4

11,11%

18

46,15%

15

38,46%

4

10,26%

2

5,13%

3

8,57%

11

31,43%

13

37,14%

8

22,86%

3

8,57%

11

31,43%

13

37,14%

8

22,86%

4

11,11%

9

25,00%

13

36,11%

10

27,78%

Entitats associatives conservacionistes. Entitats associatives d’usuaris o altres. Col·legis professionals, associacions de tècnics, organitzacions professionals o altres.

Organitzacions sindicals.

Àmbit econòmic – industrial, propietaris forestals i altres agents econòmics i de promoció D.R. (sector industrial/productiu, associacions de propietaris, programes PRODER I LEADER, etc.).

Tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Altres Departaments de la Generalitat diferents del de Medi Ambient i Habitatge.

Administracions locals (diputacions provincials, consells comarcals, agrupacions de municipis, etc.).

Pannell d’experts.

4- Deliberació (Taula 4). Als enquestats se'ls hi ha demanat si pensen que en els tallers i reunions ha hagut la possibilitat d’expressar i debatre les diferents opinions i punts de vista dels participants. Les percepcions sobre aquesta qüestió constitueixen un indicador que permet copsar si aquests consideren que s’han donat les condicions, de tot tipus, necessàries per a la deliberació conjunta. Les respostes dels enquestats a aquesta qüestió mostren un grau molt elevat de satisfacció respecte a les possibilitats de deliberació. Els resultats d’aquest indicador són, de fet, uns dels millors de l’anàlisi.

5- Informació (Taula 4) A cadascun dels enquestats se l'hi ha demanat si en els tallers i reunions ha pogut disposar amb la suficient antelació de tota la informació disponible necessària per poder participar en el procés correctament. Aquesta pregunta remet a dues qüestions analíticament diferenciables. En primer lloc es tracta de saber si els enquestats pensen que s’ha pogut disposar sempre de tota la informació necessària. En segon lloc es tracta de saber si pensen que s’ha pogut disposar d’aquesta informació amb la suficient antelació. No es va trobar necessari diferenciar aquestes dues qüestions en dues preguntes perquè només es pot considerar que el procés no ha presentat problemes pel que fa referència a la informació si, i només si, es compleixen tots dos requisits. No s’atorga gaire interès saber si els hipotètics problemes amb la informació han estat deguts a que no ha arribat a temps o a que no ha arribat a tothom. Com es pot apreciar a la taula 4, els resultats d’aquest indicador són també espectacularment positius.

6- Acord amb el procés (Taula 5) A cadascun dels enquestats se l'hi ha demanat si, en general, està satisfet amb com s’està desenvolupant de moment, el procés participatiu d’elaboració del nou Pla General de Política Forestal de Catalunya. Els resultats són, novament, molt positius. Més d'un 71% es considera molt o bastant satisfet, mentre que més d'un 95% aprova el desenvolupament general del procés.

7- Acord amb el Pla (Taula 5). A cadascun dels enquestats se l'hi ha demanat si, en general, està satisfet amb el que de moment hi ha elaborat del nou Pla General de Política Forestal de Catalunya. Com es pot observar a la taula 5, els resultats són molt similars al de l'apartat anterior.

Taula 4 Sí, sempre Normalment sí Casos Percentatge Casos Percentatge

Poques vegades, mai o gairebé mai No sempre Casos Percentatge Casos Percentatge

Ha hagut la possibilitat d’expressar i debatre les diferents opinions i punts de vista dels participants?

23

54,80%

15

35.70%

1

2,40%

3

7,20%

Ha pogut disposar amb la suficient antelació de tota la informació disponible necessària per poder participar en el procés correctament.?

21

50%

15

35,70%

5

11,90%

1

2,40%

Taula 5 Molt o bastant Casos Percentatge

Suficientment Casos Percentatge

Casos

Poc o gens Percentatge

Està satisfet amb com s’està desenvolupant, de moment, el procés participatiu.?

30

71,43%

10

23,81%

2

4,76%

Està satisfet amb el que de moment hi ha elaborat del nou Pla.?

28

68,29%

11

26,83%

2

4,88%

8- Percepció de la utilitat del Pla Com ja s’ha comentat anteriorment en altres parts d’aquest informe, la utilitat que tingui finalment el PGPF no té perquè correspondre amb la “qualitat” dels seus continguts. Que el Pla esdevingui útil, a més dels seus continguts, dependrà de la voluntat política d’aplicar-lo, de les corresponents dotacions pressupostàries, etc. Aquest indicador permetrà conèixer la percepció de la citada utilitat que tenen els enquestats. La informació de l’indicador és recull a través d’aquesta pregunta del qüestionari i, també, a través de les entrevistes semi-dirigides.

Taula 6. Pensa que el nou PGPF serà d'utilitat per al sector? Casos Serà de molta o bastant utilitat Serà d'una utilitat relativa Serà de poca o gens utilitat

Percentatge 72,50% 27,50% 0%

29 11 0

Els resultats són novament molt positius. Com es pot apreciar, cap dels enquestats opina que el Pla no tindrà utilitat. El 27,50% que li atribueix una utilitat relativa sembla respondre, segons indiquen les entrevistes, a participants que, malgrat ser optimistes, prefereixen esperar a conèixer els aspectes ja esmentats com les dotacions pressupostàries, l'execució, etc. Tot i el balanç positiu que es pot fer dels resultats, aquest és un indicador per al que resulta especialment pertinent tenir present que els enquestats no constitueixen una mostra aleatòria. L'enquesta s'ha dut a terme cap al final del procés i, lògicament, resulta plausible pensar que els membres del sector més escèptics envers a les possibilitats d'un PGPF no hauran arribat fins a aquestes alçades del procés.

9- Percepció de la influència del procés participatiu sobre el contingut del PGPF La influència de la participació en el contingut del PGPF, és a dir, el marge de decisió dels participants, és una dimensió molt treballada en aquest informe. Es treballa a partir del qüestionari, de l’entrevista i, sobretot, a través de l’anàlisi de la informació. Taula 7. Com pensa que està influint el procés participatiu sobre el contingut del PGPF? Casos Força positivament o positivament No està influint gaire Negativament o força negativament

38 4

Percentatge 90,48% 9,52%

0

0,00%

Una vegada més, els resultats són espectacularment positius. Notis que, novament, cap enquestat considera que el procés estigui sent negatiu per al Pla. Tot i això, en aquest cas torna a ser pertinent introduir la mateixa matisació que a l'apartat anterior.

BLOC III Conclusions i recomanacions CAPÍTOL 7 Conclusions Al començament d’aquest document s’indicava que el present treball no constitueix estrictament una avaluació del procés participatiu dut a terme per a l’elaboració del Pla General de Política Forestal de Catalunya per al període 2005-2014. Una avaluació pressuposa la fixació d’uns paràmetres i criteris auditables abans de començar el procés. Cal que prèviament és defineixin quins són els objectius de l’actuació, de quina forma és mesuraran i a partir de quan es poden considerar reeixits. Estrictament, el present document consisteix en un anàlisi del procés. Es limita a observar i recollir tot un seguit d’indicadors, però sense emetre cap tipus de judici de valor a posteriori sobre el resultat. També al començament del document és fixaven els quatre objectius que es marcava aquest anàlisi amb les seves corresponents dimensions i indicadors. Els objectius eren els següents: 1Anàlisi de l’impacte del procés participatiu sobre el contingut del PGPF. 2Anàlisi de l’impacte del procés participatiu sobre les xarxes de relacions dels participants. 3Anàlisi del desenvolupament del procés. 4Anàlisi de la percepció del contingut del PGPF, de la seva utilitat, del procés participatiu i de la participació ciutadana per part dels participants. A continuació es repassaran de forma genèrica les informacions obtingudes sobre cadascun d’aquests objectius seguint la pauta del model d’anàlisi. Al llarg d’aquest informe s’han analitzat els diferents documents públics que s’han elaborat durant el procés i s’ha tractat de determinar en quina mesura han influït sobre ells les contribucions dels participants. En un primer moment s’ha comparat el document Eixos Estratègics i Objectius amb el document Esborrany de Programes i Eines. S’ha tractat de descriure fins a quin punt els successius objectius concrets de cada eix estratègic es veuen reflectits per les eines concretes del següent document. També s’han repassat els tres documents d’aportacions rebuts a Eixos Estratègics i Objectius (elaborats per la Unió de Pagesos, la Xarxa de Custòdia del Territori i l’Agrupació d’Agents Forestals de CCOO de Catalunya). S’ha pogut observar com aquestes aportacions s’han vist recollides a Esborrany de Programes i Eines en menor mesura que el contingut del document d’eixos estratègics. En un segon pas, s’ha descrit en quina mesura el document Esborrany de Programes i Eines es veu reflectit al document Accions. I el mateix s’ha fet respecte a les denominades “aportacions web” al document d’eines. En aquest punt cal destacar, una vegada més, que en aquest document només s’analitza la inclusió o no de les aportacions al document Esborrany de Programes i Eines recollides a la web del CTFC. Les denominades “aportacions literàries” han tingut una important presència en el procés participatiu però, no s’analitzen en aquest informe degut a les circumstàncies pràctiques en que s’ha desenvolupat. D’altra banda, el document Accions amb el que es treballa en aquest informe es el que es va presentar oficialment a Seva el 29 de juny de 05. Però no constitueix la versió definitiva del

34

mateix. La versió definitiva d’aquest document encara no està elaborada i es preveu que presenti algunes diferències respecte al document amb el que es treballa aquí. Tot i això, no s’espera que aquestes diferències siguin gaire significatives. Finalment, cal tenir present que els resultats de l’anàlisi de l’elaboració dels successius documents també s’ha de prendre amb precaució. Un cop elaborat el document definitiu d’Accions, es podrà donar per finalitzat el procés participatiu, però no el PGPF. El document encara pot patir importants modificacions fins que, primer la Conselleria li doni el vist i plau i, posteriorment, sigui definitivament aprovat pel Parlament de Catalunya. Abans d’entrar a repassar les informacions obtingudes per als demés objectius, cal tornar a recordar una qüestió important referida a les tècniques de recollida d’informació emprades en aquest anàlisi. Tenint presents totes les precaucions esmentades, es pot concloure que cadascun dels documents elaborats durant el procés es recull de forma notable en el pas posterior. D'aquesta manera el document Eixos Estratègics i Objectius condiciona en gran mesura al document Esborrany de Programes i Eines i aquest condiciona substancialment al seu torn el document Accions. Les aportacions "externes" (Al·legacions a la diagnosi i Aportacions web) es veuen recollides en menor mesura. Tot i això, les Al·legacions a la diagnosi es recullen en major mesura que les Aportacions web. Per tal de recollir la informació de les fonts directes (participants) l’anàlisi combina el qüestionari i les entrevistes semi-dirigides. El qüestionari és una bona tècnica per recollir les citades informacions referides al segon i tercer objectiu. Tot i això, cal tenir present, i això és extremadament important, que els seus resultats no podran ser considerats com a representatius. Les circumstàncies en que es desenvolupa aquest anàlisi han portat a que el qüestionari es passi als participants a l’acte de Seva del 29 de juny del 05. Aquest és l’acte de presentació pública del document Accions. Cal tenir molt present que la mostra (els participants enquestats) no és aleatòria. El procés participatiu ha estat molt llarg i seria ingenu pensar que no existeix cap biaix en el perfil dels participants que arriben fins al final. Resulta pertinent suposar que els participants més descontents no arribaran al final del procés i que, per tant, no es trobaran entre els enquestats a Seva. És possible fins i tot que, els més crítics es trobin entre els nombrosos convocats que no han arribat a prendre part en el procés o que només ho han fet en una ocasió. Així doncs caldrà extremar les cauteles alhora de llegir els resultats dels qüestionaris i de fer-ne extrapolacions. Una de les funcions de les entrevistes semi-dirigides ha estat precisament la de tractar de pal·liar les limitacions del qüestionari, amb la qual cosa, alguns dels entrevistats s’han escollit, a partir de les informacions obtingudes en l’etapa exploratòria, precisament pel fet de mantenir postures crítiques amb el PGPF i amb el procés participatiu. Tot i aquesta tasca de complementarietat amb els qüestionaris, la principal funció de les entrevistes és la de aportar informació sobre el quart objectiu, la percepció dels participants. L’entrevista és una eina molt més adequada per a treballar les percepcions subjectives dels informants que no pas el qüestionari que, donada la seva rigidesa, presenta limitacions molt importants en aquest terreny. Amb l’utilització d’entrevistes com a tècnica de recollida d’informació no es cerca la representativitat dels resultats, sinó el fer emergir percepcions significatives existents. Però malgrat això, per a completar un anàlisi acceptablement exhaustiu seria desitjable realitzar al voltant d’una vintena d’entrevistes. En aquest treball el nombre d’entrevistes s’ha limitat, per les circumstàncies del seu desenvolupament, a un total de sis. Per tractar de pal·liar aquest dèficit en la mesura del possible, el qüestionari inclou algunes preguntes relacionades amb la percepció del procés participatiu i del contingut i utilitat del PGPF. Així doncs, finalment les dimensions i indicadors abordats pel qüestionari i l’entrevista s’acaben repetint més del que és habitual degut a les necessitats de mútua complementació. Tot i això, no es tracta de donar una imatge negativa o incompleta del treball dut a terme. Malgrat aquestes limitacions metodològiques, la combinació (triangulació) de diferents tècniques ha funcionat prou bé i resulta plausible suposar que els resultats de l'anàlisi no variarien substancialment si es realitzessin més entrevistes i enquestes. En parlar, al segon objectiu, dels canvis de les relacions entre els participants en el procés, es feia referència a la possible creació de noves relacions a l’interior de les diferents categories de participants, entre els participants de les diferents categories i, finalment, entre els participants i l’organisme promotor del procés, la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

35

Les dades referents a aquest objectiu s’han recollit a partir de qüestionaris. Amb les precaucions que s’acaben d’esmentar, és pot afirmar que molts dels enquestats ha conegut altres participants amb els que, ara, ha establert o té previst establir contactes o col·laboracions. Malauradament, no s'han pogut realitzar les suficients enquestes per determinar en quina mesura aquestes noves relacions s'han donat entre els membres d'una mateixa categoria o entre participants de categories diverses. Pel que fa referència a les relacions entre els participants i l'organisme promotor (CTFC), tal i com indiquen aquests resultats, la formulació de la pregunta i el mateix plantejament de l’objectiu no han estat del tot pertinents. Com es pot veure, la gran majoria dels participants ja havien “establert algun tipus de contacte o col·laboració” amb la Direcció General abans de participar en el procés, és a dir, ja existien xarxes de col·laboració i, per tant, ha resultat força estèril preguntar-se per si se n’han creat. Probablement el resultat hauria estat de molt més interès si s’haguessin observat possibles canvis en les relacions. El tercer objectiu és el que més directament té a veure amb la tasca realitzada pels promotors i per l’equip responsable del procés i es troba referit al compliment d’una sèrie de requisits generals que hauria de respectar qualsevol procés participatiu. Les informacions relatives al mateix s’han recollit a través de fonts molt diverses, qüestionaris, entrevistes i fonts indirectes. La primera variable d’aquest objectiu es referia al qui de las participació i es concretava en una sola dimensió, l’extensió de la participació. S’ha recollit molta informació sobre aquesta variable. La majoria dels enquestats i entrevistats ha considerat que no hi ha hagut absències destacables entre els participants. Els enquestats i entrevistats que han trobat a faltar actors durant el procés s’han referit als Serveis de Prevenció d’Incendis Forestals del DMAH de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Veterinària de la UAB, a donar una major presència a la propietat forestal (4 referències), a “l’equip de la doctora Josefina Plaixats de la UAB”, a donar una major presència als ADF i a la Diputació de Barcelona. Al qüestionari també s’ha recollit informació sobre el grau de coneixement mutu entre els participants abans del procés. El grau de coneixement mutu entre els participants és un altre indicador que ha de permetre mesurar l’extensió de la participació. Quan més baix sigui el grau de coneixement mutu entre els participants, més extensa serà, en principi, la participació i la convocatòria. A la inversa, si tots els participants es coneguessin prèviament es podria deduir que conformen un grup molt endogàmic. Es pot apreciar com existeix una sèrie de categories de participants que es podrien classificar com les “tradicionals” de la política forestal catalana. Aquestes categories són constituïdes per aquells agents i organitzacions que històricament han tingut més pes en el sector forestal del país (gràcies també a l’hegemonia d’una determinada concepció d’aquest sector). Són les organitzacions, institucions i persones de l’àmbit econòmic, de la propietat, acadèmic i sindical que són relativament coneguts. D’altra banda es poden trobar altre tipus d’actors com les entitats conservacionistes i, sobretot, d’usuaris i consumidors que tradicionalment potser no han estat tant tinguts en comte i que són menys coneguts per el conjunt dels participants. La darrera variable del tercer objectiu es troba referida al com es participa i té diverses dimensions. La primera d’aquestes dimensions es refereix a l’implicació dels actors rellevants en el procés. Aquesta es divideix en dues subdimensions, l’existència de recolzament per part dels actors polítics rellevants (Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya) i l’existència d’acord sectorial previ. La gran majoria dels participants entrevistats han fet referència al recolzament del Govern al procés. En aquest sentit el Govern ja existia amb l’anterior executiu i amb el nou les opinions divergeixen sobre si aquest recolzament s’ha mantingut igual o si, fins i tot, ha augmentat bastant. L’existència d’acord sectorial previ és, com ja s’ha apuntat, una subdimensió molt difícil de determinar a posteriori. Alguns dels entrevistats fan referència a l’existència d’aquest acord però, són referències massa limitades i puntuals com per poder extrauré una conclusió gaire sòlida en aquest sentit. La segona i la tercera dimensions d’aquesta variable s’ocupen respectivament de la disponibilitat amb la suficient antelació de tota la informació necessària per poder participar

36

amb garanties i de l’existència de les condicions necessàries en els tallers i reunions per poder deliberar conjuntament. La majoria dels entrevistats i enquestats s’han mostrat considerablement satisfets pel que fa a aquestes dues dimensions. El darrer objectiu es centra en l’anàlisi de la percepció del procés participatiu, de la participació ciutadana i del contingut i utilitat del PGPF. El grau d’acord amb el desenvolupament del procés participatiu que mostren els participants entrevistats o enquestats és molt ampli. Les entrevistes mostren percepcions molt positives cap a la participació ciutadana per a la elaboració de polítiques públiques. En la majoria dels casos aquestes percepcions positives es centren en l’impacte positiu de la participació sobre els continguts de les polítiques. Tot i això, en una ocasió es fa també esment dels efectes positius dels processos participatius sobre el teixit social, concretament es fa referència a la seva potencialitat per desactivar conflictes sectorials o territorials. Novament però, un dels entrevistats es mostra extremadament crític amb la participació ciutadana i reclama fórmules properes a la negociació col·lectiva que tinguin en comte la representativitat i el poder de les organitzacions. Aquest entrevistat també és mostra crític amb les possibilitats de deliberació col·lectiva i amb els interessos governamentals que porten a impulsar processos participatius. Respecte al contingut del PGPF , una àmplia majoria dels enquestats es declara satisfet o molt satisfet amb el que, en el moment de respondre, es coneixia del contingut del PGPF (s’acabava de presentar a Seva el document Accions). Entre els entrevistats predominen àmpliament les visions positives respecte al contingut del PGPF. Es valoren positivament la seva transversalitat i exahustivitat. Un dels entrevistats però, troba a faltar que el Pla no entri a desenvolupar quines han de ser les funcions del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa referència a la utilitat esperada del PGPF, entre els entrevistats predominen les visions optimistes. S’espera majoritàriament que sigui un pla d’utilitat per al sector i que ha de servir per adoptar una visió moderna i àmplia que integri les externalitats del bosc. La majoria dels entrevistats coincideixen a assenyalar que caldrà prioritzar els objectius però que existeix la voluntat política de tirar endavant el Pla. En aquest sentit val la pena destacar dos avisos molt significatius que fan els entrevistats. Un dels entrevistats fa referència a que cal esperar a veure com es prioritzen les accions i, sobretot, a les dotacions anuals de pressupostos que hi destini el Govern. Un altre entrevistat destaca que el sector forestal nacional estava debilitat en el moment en que es va iniciar el procés, que s’ha bolcat amb el mateix i que el PGPF està generant unes expectatives molt optimistes i positives que, en cas de no complir-se podrien comportar unes conseqüències nefastes. També entre els enquestats es produeixen expectatives optimistes de la utilitat del PGPF. Abans de finalitzar aquest apartat de conclusions cal tornar a fer incís en dos aspectes ja destacats anteriorment. D’una banda s’ha de lamentar el no haver pogut disposar de més dades i més detallades sobre alguns indicadors com, per exemple, poden ser els recursos econòmics i humans destinats al procés. D’altra banda cal tenir present, i això és també extremadament important, que aquest anàlisi es dona per finalitzat molt abans de que el PGPF sigui aprovat pel Parlament de Catalunya, abans fins i tot de que la proposta de Pla estigui definitivament enllestida pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, siguin els que siguin els resultats d’aquest anàlisi, no es pot descartar que es puguin produir canvis radicals d’aquí fins al final del tràmit parlamentari.

37

CAPÍTOL 8 Recomanacions Un cop finalitzat l’anàlisi del procés participatiu dut a terme per a l’elaboració del Pla General de Política Forestal de Catalunya per al període 2005-2014, es procedeix a enumerar una sèrie de recomanacions que es consideren importants per complementar aquesta tasca que, òbviament, resulta, ara per ara, incompleta en molts aspectes. 1- Es recomana completar l’anàlisi amb un mínim de 12 entrevistes semi-dirigides més, de forma que es contemplin els perfils bàsics de participants. Caldria que, en total, per a cada categoria de participants s’entrevistés a una persona que hagi tingut un paper central en el procés i a una altra que s’hagi mantingut en una posició més perifèrica. 2- Es recomana enquestar a una mostra aleatòria i més àmplia de participants. El qüestionari per a aquesta mostra hauria de veure modificades les puntuals deficiències detectades en l’actual. 3- Es recomana a l’organisme responsable aportar tota la informació necessària per a l’anàlisi de que no s’ha pogut disposar en aquesta ocasió. 4- Es recomana repetir l’anàlisi de la influència del document Esborrany de Programes i Eines sobre el document Accions substituint el document Accions provisional per el definitiu. 5- Es recomana el mateix que en el punt anterior per al cas de l’anàlisi de la l’impacte del document Al·legacions web sobre el document Accions. 6- Es recomana realitzar l’anàlisi de l’impacte del document Al·legacions literàries sobre el document Accions definitiu. 7- Es recomana la creació d’un o diversos òrgans de seguiment de l’execució de les accions del PGPF que incloguin el seguiment parlamentari, sectorial i ciutadà de la mateixa. 8- Es recomana repetir aquest anàlisi un cop el PGPF hagi estat definitivament aprovat pel Parlament de Catalunya.

38

BLOC IV Annexos i bibliografia

39

Annex 1 Impacte del document EscenarisObjectius i Eixos Estratègics del Pla sobre el document Esborrany de Programes i Eines.

40

Per a elaborar aquest apartat s’han anat repassant un per un els objectius concrets compresos en cadascun dels eixos estratègics del primer document i s’ha tractat de definir en quines eines del segon document quedaven plasmats si és que hi quedaven en alguna.

EIX ESTRATÈGIC 1. Revalorització de la producció fustanera local.

Objectiu 1. Dificultar el mercat a productes competidors i substitutius.

Aquest objectiu no queda recollit en aquests termes, però si que hi ha nombroses mesures destinades a revaloritzar i potenciar la producció local, de forma que s’aconsegueixi el mateix efecte posant l’accent en la producció pròpia i no en la dels competidors. En un sentit ampli, tot l’esborrany de programes i eines es preocupa per la producció local, en darrer terme es podria considerar que fins i tot les mesures proteccionistes acaben repercutint en la sostenibilitat de la producció. Més concretament aquest objectiu es troba recollit en:

El conjunt de l’objectiu 21.2 “Millora de la competitivitat de l’oferta de fusta respecte a la d’importació.” L’objectiu 21.1, concretament l’eina 21.11, i l’objectiu 21.3, tots de forma indirecta, si s’entén que es tracta d’adaptar la demanda industrial a la producció potencial dels boscos del nostre país. Eina 22.22 “Realització de campanyes de promoció del suro com a producte natural renovable, el conreu del qual fomenta la biodiversitat i la conservació dels nostres boscos, sobre tot en quant a la prevenció d’incendis (relacionat amb el “Pla de comunicació sobre el sector forestal”).” Eina 26.11 “Promoció de l’ús de fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” L’eina 54.12 en aquells punts referits a la potenciació de la producció fustanera nacional (per exemple, “línia d’innovació tecnològica sobre l’ús industrial dels productes fustaners de producció local i la diversificació dels aprofitaments fustaners per millorar la viabilitat de les explotacions forestals.”).

Objectiu 2. Promoure la implantació de sistemes de certificació i qualitat, incidint en aspectes d’innovació.

41

Aquest objectiu és centra en la millora de la qualitat de la producció fustanera nacional, principalment a través de la innovació encara que no exclusiva, i en la certificació d’aquesta qualitat. Com en el cas de l’objectiu anterior, en certa forma pràcticament tot el document incideix d’alguna manera en la millora de la qualitat de la producció. Més concretament aquest objectiu es troba reflexat a:

L’eina 21.13 . Les eines de la 21.21 a la 21.25, referides a la mecanització i millora de la viabilitat de la producció. Objectiu 21.5. R+D destinat a l’estudi de diferents aspectes del potencial productiu fustaner dels nostres boscos. Objectiu 25.2 “Millora de la tecnologia dels productes fustaners.” L’eina 26.11, tot i que no recull cap tipus de formalització de la qualitat, aposta per iniciar campanyes de marketing que presentin la fusta catalana “com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12 es refereix al “foment d’etiquetes de qualitat local”. Eina 54.12 en els punts referits a innovació tecnològica al voltant de la producció fustanera (per exemple, “línia d’innovació tecnològica sobre l’ús industrial dels productes fustaners de producció local i la diversificació dels aprofitaments fustaners per millorar la viabilitat de les explotacions forestals.”). Eina 52.11 “R+D per a la definició de “Directrius de gestió forestal” adaptades a les principals tipologies i vocació dels terrenys forestals, incloent aspectes productius, de gestió de riscos naturals, de conservació de la biodiversitat, paisatgístics i recreatius.”

Objectiu 3. Millorar la legislació i el seu acompliment en quant a tractaments fitosanitaris i de la fusta.

Aquest objectiu es veu reflectit a:

Objectiu 13.1 “Millora de la regulació del tractament amb plaguicides.” Eina 13.54 “Regular i controlar el compliment de les mesures silvícoles encaminades a la prevenció i lluita contra les plagues forestals.” Objectiu 32.1 “Millora del marc legal i institucional per a la conservació de la biodiversitat forestal.” En especial les eines 32.11, 32.12 i 32.16. S’entén que la tasca

42

fitosanitària queda compresa dins dels esforços de conservació de la biodiversitat forestal. Eina 32.32 “Determinació dels tractaments culturals i fitosanitaris que s’han de realitzar en els arbres monumentals i execució de les accions directes de lluita contra les plagues que els afecten.” (S’entén que aquesta determinació dels tractaments pot tenir rang de llei.)

Objectiu 4. Creació d’un lobby meridional per a la defensa del bosc mediterrani.

Aquest objectiu no queda recollit en aquests termes concrets, encara que la protecció dels boscos, la coordinació entre administracions i la participació pública són interessos centrals del document.

Objectiu 5. Defensar les particularitats de les produccions en la política comercial.

Aquest objectiu queda recollit a: Eina 21.13: Elaboració d’un “Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals” que contempli mesures específiques per promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials o la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques. Eina 21.32: Promoció de la indústria de transformació adaptada a fustes de diàmetre petit i mitjà, és a dir, aquelles de producció potencial immediata. Eina 22.11: Estudi de la possibilitat de declarar el suro producte estratègic per a la economia nacional o amb qualificació similar, donades les previsions de la demanda i la seva reduïda zona de producció. Eina 24.21: Promoció de la regulació per a la recollida de bolets i disseny de criteris per a diferenciar l’aprofitament comercial del recreatiu. EINA 24.24: Establiment de mecanismes per quantificar la producció de bolets.

Objectiu 6. Recolzar-nos en la bona imatge internacional (del país/de l’àrea mediterrània) per valoritzar el sector forestal. Divulgació.

En el document no es recull explícitament la possible explotació de les marques Catalunya o Mediterrània, malgrat tot: Eina 26.12 aposta pel Tot i això l’eina aposta per elaborar aquesta etiqueta en tant que

43

la fusta catalana és una fusta de qualitat, però no proposa recolzar-se en la “bona imatge del país” en general, més enllà de la producció forestal. Eina 56.11 parla de “aprofitar les sinèrgies que genera la Unió Europea per tal d’enfortir el sector forestal català, mediterrani i europeu, (...).” Però tampoc no sembla que aquestes sinèrgies incloguin la bona imatge de Catalunya al si de la Unió.

Objectiu 7. Impulsar la comercialització de productes forestals resultants de la bona gestió.

Aquest objectiu es plasma a:

Eina 25.12 “Establiment de mesures per fomentar la vinculació entre la primera i la segona transformació del producte per tal de millorar el valor afegit del procés industrial i garantir la demanda dels productes fustaners.” Eina 26.11 “(...) promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12

“Foment d’etiquetes de qualitat local, “fusta certificada catalana”, que

garanteixi que promou la gestió forestal sostenible i el desenvolupament rural a Catalunya.” EINA 26.16: Promoció de la certificació forestal i el reconeixement mutu dels esquemes existents.

EIX ESTRATÈGIC 2. Enfortiment del teixit industrial i de la cadena forestal.

Objectiu 1. Internalitzar costos del transport.

Aquest objectiu es recull parcialment a:

Eina 25.14 “Ampliació de les ajudes per l’adquisició de vehicles de transport de productes fustaners, al transport no específic.”

Objectiu 2. Foment del consum local de productes propis.

Aquest objectiu es recull directament o indirecta en molts dels temes del document. En un sentit ampli, les mesures per millorar la producció i comercialització de la producció nacional afavoreixen indirectament l’augment del consum de la mateixa, tant en termes absoluts com

44

respecte a la producció de fora o de productes substitutius. En aquest sentit el gruix del programa 2 té a veure amb aquest objectiu. Més concretament, l’objectiu es recull a:

Eina 21.11 “Foment de la demanda de fusta per part de la indústria, potenciant un sector industrial adaptat a la producció potencial dels boscos present i futura.” (Entenent que es tracta d’adaptar la demanda industrial a la producció potencial dels boscos del país). Eina 22.23 “Foment d’ajuts econòmics per a les indústries que utilitzin suro de Catalunya amb poc valor econòmic (peregrí, cremat, rebuig), com a incentiu per posar en producció les sureres abandonades o deteriorades per causes naturals.” Objectiu 26.1 “Promoció del producte forestal.” (Entenent que es tracta del producte forestal català, tal i com es detalla a les eines.) Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal (...).”

Objectiu 3. Promoure l’adaptació de la transformació a les produccions reals dels boscos.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 21.11 “Foment de la demanda de fusta per part de la indústria, potenciant un sector industrial adaptat a la producció potencial dels boscos present i futura.” Objectiu 21.3 “Adaptació de la demanda de les indústries de transformació de la fusta a l’oferta.” Eina 24.52 “Desenvolupament de centres de transformació ubicats a les zones de producció segons l’estudi del potencial productiu.” Objectiu 25.1 “Foment del teixit industrial adaptat a la producció forestal present o futura de Catalunya.”

Objectiu 4. Foment de l’exportació de productes específics competitius.

Aquest objectiu no es troba explicitat en aquests termes concrets encara que, evidentment, les ajudes a la producció i la comercialització afavoreixen les exportacions.

Objectiu 5. Qualitat, innovació, internacionalització, com a aposta estratègica de la indústria forestal (marques d’origen i qualitat).

Novament aquest objectiu és molt ampli i es pot entendre que queda recollit en pràcticament tots els objectius del programa 2. De manera més específica:

45

Eina 21.13 en el que es refereix a “promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials o la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques.” Objectiu 21.2 “Millora de la competitivitat de l’oferta fustanera respecte a la d’importació”. (Basada en R+D, mecanització i professionalització dels treballadors forestals). Objectiu 21.5 “Estudi del potencial de producció fustanera dels boscos.” (A través d’R+D). Objectiu 21.4 “Provisió al sector de treballadors qualificats.” Eina 22.25 “R+D. Foment dels estudis que garanteixin la qualitat del producte surer per a les finalitats que es destina.” Objectiu 24.3 “Potenciació de la indústria de transformació per tal de millorar la demanda i donar més valor afegit.” Eina 24.52 “Desenvolupament de centres de transformació ubicats a les zones de producció segons l’estudi del potencial productiu.” Eina 24.53 “Estandardització del producte, establiment de marques d’origen i millora de la seva comercialització, segons l’estudi del potencial productiu.” Eina 24.64 “R+D. Establiment de línies d’estudi en el camp de la química verda i les seves futures aplicacions.” Objectiu 25.2 “Millora de la tecnologia dels productes fustaners.” Eina 26.11 “(...) promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12

Eina 41.11 “Establiment d’un paquet de mesures per dignificar la professió forestal i millorar la seva projecció social, (...). Entre d’altres, aquestes mesures podrien incloure: (...). Millora de la formació i professionalització. (...).” Objectiu 54.1 “Apropament de la recerca a les necessitats del sector.”

EIX ESTRATÈGIC 3. Establiment de les bases de valoració de tots els productes i serveis forestals.

Objectiu 1. Posar en relleu (comunicació) la importància dels terrenys forestals, com a font d’equilibri i vertebració del territori i generador d’externalitats positives.

46

Tot i que la divulgació i la sensibilització són dos dels conceptes més recurrents del document, no és recull explícitament la necessitat l’importància dels terrenys forestals “com a font d’equilibri i vertebració del territori i generador d’externalitats positives.” Tot i això es pot donar per suposat que totes aquestes mesures s’han de fonamentar en una conscienciació del “perquè” de la importància de preservar el medi natural que pot i ha d’incloure el paper d’aquest “com a font d’equilibri i vertebració del territori i generador d’externalitats positives.” En aquest sentit, totes les eines relacionades amb el “Pla de comunicació forestal”, amb l’extensionisme forestal, amb la difusió de les “bones pràctiques” o amb la sensibilització es poden entendre com a indirectament relacionades amb aquest objectiu. Serien exemple d’això l’objectiu 42.4 o les eines 53.24, 53.31, 53.35, 55.11 o 55.31.

Objectiu 2. Implementació d’un sistema de taxes que compensi la pèrdua produïda per l’ús social gratuït dels espais forestals (i els inconvenients com malmetre camins, etc.).

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 14.14 “Estudiar la viabilitat d’aplicar mesures de compensació econòmica (cànons, taxes) sobre les infrastructures o activitats urbanes que es desenvolupen sobre els terrenys forestals.” Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.” (Podria adduir-se que aquesta eina, de fet, no es refereix estrictament a les pèrdues ocasionades per l’ús gratuït del bosc). Eina 53.31: “Divulgació als sectors productius i a la societat en general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forest forestals (...).” (S’entén que aquesta eina, amb una interpretació generosa de la mateixa, pot comprendre l’aprofitament directe del bosc per part de sectors de la societat civil com els usuaris.)

Objectiu 3. Polítiques per potenciar la fixació de C (augment de stocks forestació coherent, productes fustaners i suro de llarga durada, us energètic...).

Aquest objectiu queda recollit a:

Tema 1.5. “Millora del cicle de carboni.”

47

Objectiu 4. Potenciar/ informar/ reclamar el paper de l’espai rural/forestal com a proveïdor de serveis per a la societat.

En un determinat sentit es pot entendre que tot el document es refereix a potenciar l’espai forestal com a proveïdor de serveis a la societat. de la mateixa manera moltes eines es refereixen a informar/reclamar d’aquesta qüestió, però potser aquesta idea queda recollida de forma més explícita a:

Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi, sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

Objectiu 5. “Reorientar les polítiques energètiques. Producció d’energia descentralitzada. Possibilitat d’optar per grups autònoms.

Aquest objectiu es troba parcialment recollit a:

Eina 25.32 “Promoció de la revalorització de la biomassa forestal (fusta i llenya) com a producte energètic.” Eina 25.33 “Promoció de l’ús del subproducte forestal de les indústries com a biomassa per la co-generació d’energia.”

Objectiu 6. Major facilitat d’internalitzar les externalitats i compensar les restriccions.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 53.12 “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupament d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb especial atenció a la compensació d’externalitats i altres valors intangibles del bosc (...).” Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.” (Podria adduir-se que aquesta eina, de fet, no es refereix estrictament a les pèrdues ocasionades per l’ús gratuït del bosc).

48

Eina 53.31: “Divulgació als sectors productius i a la societat en general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (...).” (S’entén que aquesta eina, amb una interpretació generosa de la mateixa, pot comprendre l’aprofitament directe del bosc per part de sectors de la societat civil com els usuaris.)

Objectiu 7. Incloure en la comptabilitat general els actius ambientals.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.” (Podria adduir-se que aquesta eina, de fet, no es refereix estrictament a les pèrdues ocasionades per l’ús gratuït del bosc). Eina 53.25 “R+D Desenvolupament de la recerca sobre valoració econòmica dels vectors ambientals en la compatibilitat ecològica dels recursos forestals.”

Objectiu 8. Potencialitat de la fusta i suro com a productes naturals renovables.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 22.22 “Realització de campanyes de promoció del suro com a producte natural renovable (...).” Eina 26.11 “(...). Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12 “Promoció del consum de fusta local. Foment d’etiquetes de qualitat local, “fusta certificada catalana”, que garanteixi que promou la gestió forestal sostenible i el desenvolupament rural a Catalunya. Vincular l’ús de la fusta per part del sector turístic amb la producció local i la conservació del paisatge.”

Objectiu 9. Cerca d’oportunitats per donar valor de mercat als serveis ambientals, inclòs paisatge.

Eina 42.14. “Diagnosi, millora i desenvolupament de mesures per incentivar la retribució econòmica a la propietat forestal dels usos terciaris dels terrenys forestals.”

49

Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.” Eina 53.25 “R+D Desenvolupament de la recerca sobre valoració econòmica dels vectors ambientals en la compatibilitat ecològica dels recursos forestals.”

Eina 53.31: “Divulgació als sectors productius i a la societat en general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (...).” (S’entén que aquesta eina, amb una interpretació generosa de la mateixa, pot comprendre l’aprofitament directe del bosc per part de sectors de la societat civil com els usuaris.)

Objectiu 10. Potenciar i valorar els serveis ambientals.

En un determinat sentit es pot entendre que tot el Pla serveix per potenciar els serveis ambientals, mentre que la idea de la seva valoració és també molt recurrent. Més concretament, l’objectiu es concreta a:

Eina 53.31: “Divulgació als sectors productius i a la societat en general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (...).” (S’entén que aquesta eina, amb una interpretació generosa de la mateixa, pot comprendre l’aprofitament directe del bosc per part de sectors de la societat civil com els usuaris.) Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

Objectiu 11. “Pas a la lògica del mercat dels productes volàtils de forma coherent amb la resta del Pla.”

No es disposa d’eines per determinar si aquest objectiu es recull o no en el document.

50

Objectiu 12. “Suport a l' implementació de petites i mitjanes centrals de biomassa de tipologies diverses.”

Aquest objectiu no queda explícitament recollit en el document, però es pot entendre que té cabuda a:

Eina 21.25 “Creació de fórmules d’organització en l’explotació i comercialització de la biomassa per millorar la viabilitat el seu aprofitament.” Eina 25.32 “Promoció de la revalorització de la biomassa forestal (llenya i fustes) com a producte energètic.” Eina 25.33 “Promoció de l’ús del subproducte forestal de les indústries com a biomassa per a la co-generació d’energia.”

Objectiu 13. Promoure “nous combustibles”.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 25.32 “Promoció de la revalorització de la biomassa forestal (llenya i fustes) com a producte energètic.” Eina 25.33 “Promoció de l’ús del subproducte forestal de les indústries com a biomassa per a la co-generació d’energia.”

Objectiu 14. Potenciar polítiques encaminades a crear infrastructures i fórmules associatives (convenis, consorcis, associacions, patronats, ...) que permetin al propi sector recuperar de forma directa els beneficis de les externalitats generades.

Aquest objectiu es concreta a:

Eina 24.12 Racionalització de les relacions entre les societats de recol·lectors i la propietat i la promoció de fórmules per a la recol·lecció associada entre els propietaris o amb convenis amb les societats per millorar els ingressos directes percebuts per la propietat. Eina 42.14 Diagnosi, millora i desenvolupament de mesures per incentivar la retribució econòmica a la propietat forestal dels usos terciaris dels terrenys forestals. Eina 44.32: Promoció del coneixement mutu del moviment associatiu i la creació de sinèrgies i aliances estratègiques de col·laboració entre ells a partir d’interessos comuns. Eina 44.33: Establiment de convenis i protocols per promoure la participació dels diferents grups del moviment associatiu en la gestió/conservació en tasques de divulgació i educació ambiental i de gestió i conservació del medi forestal.

51

Eina 44.35: Promoció de fórmules associatives de la propietat forestal per optimitzar l’aprofitament dels recursos i la gestió dels terrenys forestals. Eina 44.37: Potenciació del paper de les EC com a vehicle pel finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural. Eina 52.23: Vehiculació de models de gestió participats, com la custòdia del territori o els contractes territorials, que afectin la finca forestal a través dels documents de planificació forestal. Eina 53.12 “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupament d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb especial atenció a la compensació d’externalitats i altres valors intangibles del bosc (...).” Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.”

EIX ESTRATÈGIC 4. Millora de la gestió dels espais forestals.

Objectiu 1. Foment de l’ús d’instruments contractuals (custòdia del territori).

Aquest objectiu es recull a:

Eina 52.23 “Vehiculació dels models de gestió participats, com la custòdia del territori o els contractes territorials, que afectin la finca forestal a través dels documents de planificació forestal.”

Objectiu 2. Regulació més estricta de les activitats i fonts que suposen risc d’ignició.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 11.11 “Definició del “Model de gestió del ris d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal de les figures de planejament territorial i

52

forestal i comptant amb l’implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats.” Eina 11.14 “Inclusió en les diferents figures de planificació forestal (a escala regional i de finca) dels conceptes d’incendis de disseny, els patrons de comportament del foc i la dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis, en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals.” Consideració als Projectes d’Ordenació de Recursos Forestals (PORF) dels límits i objectius dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP).” Eina 11.15 “Revisió de l’estructura de plans de prevenció d’incendis en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals”, garantint la seva vinculació i coherència amb la planificació forestal i territorial.” Eina 11.16 “R+D per a l’establiment d’unes “Directrius de gestió forestal” que contemplin el paper del foc dins dels ecosistemes forestals i la reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals a la propagació dels incendis forestals.” Eina 11.22 “Establiment de forma coordinada amb el Departament d’Interior (DI) d’actuacions estratègiques de gestió de combustibles en el marc d’incendis de disseny i inclusió en els documents de planificació forestal.” Eina 11.31 “Unificació, síntesi, homogeneització i simplificació de la legislació i el marc competencial en la gestió del risc d’incendis forestals en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals.” Eina 11.32 “Inclusió de la prevenció d’incendis en la planificació territorial i urbanística i en els projectes infrastructures. En particular, modificació de la legislació urbanística per tal que inclogui les mesures de prevenció d’incendis dins de les obres i els costos d’urbanització.” Eina 11.33 “Desenvolupament reglamentari de la llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, amb una especial atenció a la implicació dels propietaris dels terrenys i les compensacions per servituds forçoses.” Eina 11.34 “Adopció de mesures adients per disminuir el risc d’incendi forestal per a nous sols urbanitzables que limitin amb terrenys forestals.” Eina 11.312 “Creació d’un marc legal específic per a entitats locals que permeti integrar les actuacions en matèria de prevenció i reducció del risc d’incendi forestal en el seu funcionament ordinari.” Eina 11.44. “Promoció i millora de les polítiques de reducció del risc d’ignicions.”

Objectiu 3. Impulsar la certificació com a mesura i/o incentiu de manteniment de la gestió forestal.

Aquest objectiu es recull a:

53

Eina 22.17 “R+D. Desenvolupament d’una línia de recerca sobre la potencialitat productiva en quantitat i qualitat de les sureres i promoció d’una denominació específica de qualitat per al suro català.”

Eina 24.53 “Estandardització del producte, establiment de marques d’origen i millora de la seva comercialització, segons l’estudi del potencial productiu.”

Eina 26.11 “(...). Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.”

Eina 26.12



Eina 26.16 “Promoció de la certificació forestal i el reconeixement mutu dels esquemes existents.”

Eina 55.14 “Establiment d’una xarxa de “Boscos exemplars de bona gestió” als boscos públics patrimonials de la Generalitat amb una finalitat pedagògica.”

Objectiu 4. Implementar sistemes d’extinció per a grans incendis.

El concepte de “sistema d’extinció” és molt genèric. S’entén que engloba determinades mesures preventives. D’altra banda, el document no recull distincions segons el tamany dels incendis. Tenint present aquests fets, l’objectiu es recull a:

Eina 11.23 “Foment d’actuacions a escala del paisatge per a la prevenció d’incendis (pre-extinció) com a faixes tallafoc, punts d’aigua, ús d’espècies menys pirofiotes en zones de transició, plantació de caducifolis barrera i altres, en el marc dels documents de planificació forestal i preventives.” Eina 11.28 “Mantenir i promoure el paper de les ADF com a eina de prevenció i intervenció immediata.” Eina 11.211 “R+D per aprofundir en coneixement de la dinàmica del risc d’incendi i la seva previsió que permeti l’adopció de mesures preventives excepcionals i d’intensificació de la vigilància en situacions de grans incendis.”

54

Eina 11.36 “Desenvolupament de protocols de coordinació entre el DMHA, DI i ADF per a situacions d’emergència en el marc del Pla INFOCAT.” Eina 11.54 “Definició d’una xarxa bàsica i única de punts d’aigua i establir els mecanismes de manteniment de la mateixa. Tenir en compte l’ús públic i el règim de propietat, recolzant-ho amb marc legal.”

Objectiu 5. Implementar estructures territorials menys vulnerables a l’incendi.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 11.11 “Definició del “Model de gestió del ris d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal de les figures de planejament territorial i forestal i comptant amb l’implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats.” Eina 11.13 “Promoció de la prevenció d’incendis i de la preservació de les masses forestals en relació (...) a la qualitat del paisatge i a la prevenció de les zones rurals.” Eina 11.14 “Inclusió en les diferents figures de planificació forestal (a escala regional i de finca) dels conceptes d’incendis de disseny, els patrons de comportament del foc i la dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis, en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals.” Consideració als Projectes d’Ordenació de Recursos Forestals (PORF) dels límits i objectius dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP).” Eina 11.15 “Revisió de l’estructura de plans de prevenció d’incendis en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals”, garantint la seva vinculació i coherència amb la planificació forestal i territorial.” Eina 11.16 “R+D per a l’establiment d’unes “Directrius de gestió forestal” que contemplin el paper del foc dins dels ecosistemes forestals i la reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals a la propagació dels incendis forestals.” Eina 11.21 “Promoció de la gestió forestal i silvopastoral segons les orientacions de gestió establertes als documents de planificació forestal i les directrius silvícoles, en el marc del “Model de gestió del risc d’incendis forestals.” Eina 11.22 “Establiment de forma coordinada amb el Departament d’Interior (DI) d’actuacions estratègiques de gestió de combustibles en el marc d’incendis de disseny i inclusió en els documents de planificació forestal.” Eina 11.24 “Aplicació de mesures especials en les zones forestals de menor rendibilitat o amb un teixit socioeconòmic més dèbil en el marc del “Pla de suport forestal”(d’acord amb la diagnosi del “Mapa del potencial productiu de Catalunya”) per promoure una silvicultura que permeti aconseguir masses estructurades front als incendis.”

55

Eina 11.27 “Manteniment i potenciació dels usos agrícoles i ramaders extensius de forma participada amb el DARP.” Eina 11.32 “Inclusió de la prevenció d’incendis en la planificació territorial i urbanística i en els projectes infrastructures. En particular, modificació de la legislació urbanística per tal que inclogui les mesures de prevenció d’incendis dins de les obres i els costos d’urbanització.” Eina 11.33 “Desenvolupament reglamentari de la llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, amb una especial atenció a la implicació dels propietaris dels terrenys i les compensacions per servituds forçoses.” Eina 11.34 “Adopció de mesures adients per disminuir el risc d’incendi forestal per a nous sols urbanitzables que limitin amb terrenys forestals.”

Objectiu 6. Aprofitar les demandes terciàries per compensar la falta de rendibilitat de la gestió forestal.

S’entén que aquest objectiu es refereix exclusivament a les demandes terciàries, no primàries (agricultura, recol·lecció), ni secundàries (indústria).

Eina 42.11 “Definició dels usos públics que es desenvolupen tan en terrenys privats com en terrenys públics. Regular les condicions d’ús i els mecanismes de compensació a la propietat.” Eina 42.14 “Diagnosi, millora i desenvolupament de mesures per incentivar la retribució econòmica a la propietat forestal dels usos terciaris dels terrenys forestals.” Eina 53.12 “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupant d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i altres valors intangibles del bosc (relacionat amb el “Mapa de bens i serveis” de l’objectiu 53.3)” Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.” Eina 53.25 “R+D. Desenvolupament de la recerca sobre valoració econòmica dels vectors ambientals en la comptabilitat ecològica dels recursos forestals.” Eina 53.26 “Desenvolupament i divulgació d’un marc de fiscalitat forestal coherent amb les demandes presents dels terrenys forestals (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”).

56

Eina 53.31. “Divulgació als sectors productius i a la societat general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”).”

Objectiu 7. Fomentar els instruments de corresponsabilització o altres instruments reorientantho cap a una gestió integral del territori que inclogui les activitats tradicionals.

L’enunciat d’aquest objectiu és molt ampli. Posa l’accent en: 1-els instruments de corresponsabilització 2-reorientats cap a la gestió integral del territori que 3- incloguin activitats tradicionals. No hi ha eines que recullin tots tres elements, però cadascun d’ells, per separat, està present en nombrosos temes i objectius del document. Malgrat tot, l’eina que recull més fidelment l’objectiu es:

Eina 31.32: Potenciació de la participació i corresponsabilització dels propietaris i altres agents socials en la gestió dels terrenys forestals dels espais naturals protegits.

Objectiu 8. Utilitzar els espais naturals protegits com a laboratoris de sostenibilitat per demostrar i avançar en la gestió forestal sostenible.

Tot i que la sostenibilitat i la protecció dels espais protegits són dues de les grans preocupacions del document, no es recullen eines que contemplin estrictament el contingut de l’objectiu. Les bones pràctiques i la sostenibilitat no es concentren en els espais protegits. (Per exemple, veure eina 52.12, 55.14).

Objectiu 9. Prioritzar el sector forestal en totes les polítiques de gestió del territori.

Aquest objectiu es recull a:

Tema 5.1. “Planificació territorial i desenvolupament rural.” Tot i això el tema es dedica a conciliar les polítiques de gestió del territori, però no es recull explícitament que es prioritzi el sector forestal.

Objectiu 10. Els serveis ecològics com un objectiu de producció més: ampliar els objectius dels Plans de gestió.

Aquest objectiu es recull a:

57

Objectiu 42.2 “Manteniment i creació de noves infrastructures per a l’ús recreatiu i millorar les existents.” Eina 43.11 “Desenvolupament del “Pla estratègic de la caça” i dels seus objectius estratègics: definir una caça sostenible dins de la natura i les altres activitats territorials; reconèixer els valors culturals de la caça i les funcions que realitzen dins de la societat catalana i potenciar l’activitat cinegètica com a pràctica esportiva lligada a la natura.”

EIX ESTRATÈGIC 5. Planificació adequada a les demandes i usos socials.

Objectiu 1. Donar un tractament diferenciat a les zones periurbanes, zones agrícoles abandonades, boscos de ribera, madurs, coordinant-se amb urbanisme, agricultura, etc.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 31.13 “Definició de directrius específiques de gestió per a boscos madurs, boscos de ribera, boscos protectors en vessants amb riscos i altres ecosistemes forestals singulars que es considerin adients.” Objectiu 34.3 “Definició de les actuacions específiques per als boscos de ribera.”

Objectiu 2. Adaptar l’urbanisme als espais forestals existents.

Les eines que es refereixen a aquesta qüestió no ho fan en termes de “sotmetre” o “adaptar” l’urbanisme, sinó que es refereixen a “casar” urbanisme i política forestal. Tenint en compte això, l’objectiu queda reflexat a:

Eina 11.32 “Inclusió de la prevenció d’incendis en la planificació territorial i urbanística i en els projectes infrastructures. En particular, modificació de la legislació urbanística per tal que inclogui les mesures de prevenció d’incendis dins de les obres i els costos d’urbanització.” Eina 11.34 “Adopció de mesures adients per disminuir el risc d’incendi forestal per a nous sols urbanitzables que limitin amb terrenys forestals.” Objectiu 51.2 “Potenciació de la vinculació de la planificació forestal amb el planejament territorial, urbanístic i altres sectorials.”

58

Objectiu 3. Certes bases forestals integrades en el plantejament urbà, tinguin un tractament propi forestal.

Aquest objectiu no queda recollit en aquests termes en el document.

Objectiu 4. Suport a la planificació total de les finques.

Eina 11.14 “Inclusió en les diferents figures de planificació forestal (a escala regional i de finca) dels conceptes d’incendis de disseny, els patrons de comportament del foc i la dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis, en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals.” Consideració als Projectes d’Ordenació de Recursos Forestals (PORF) dels límits i objectius dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP).” Eina 11.26 “Facilitar l’adopció de mesures extraordinàries per a la prevenció d’incendis amb aquelles finques amb instrument d’ordenació forestal aprovat on l’administració forestal hagi de dur a terme actuacions no planificades.” Eina 31.33 “Integració de la conservació de la diversitat biològica en els instruments de planificació forestal a nivell de finca, amb una especial incidència en aspectes socioeconòmics.” Eina 31.35 “Establiment de mesures per incentivar la conservació dels elements naturals i culturals singulars a escala de finca amb la participació de propietaris (...) i l’assessorament de terceres parts.” Objectiu 51.1 “Garantir la coherència entre el planejament forestal territorial, regional, a escala de finca.” Objectiu 52.3 “Potenciació de la planificació a nivell de finca i la seva coherència amb la planificació forestals regional.” Objectiu 5. Potenciar boscos urbans i periurbans com a element clau per atendre la demanda industrial.

Aquest objectiu no es recull de forma específica en el document.

Objectiu 6. Endegar polítiques per a boscos periurbans com a element clau per atendre la demanda ambiental.

Aquest objectiu no es recull de forma específica en el document.

EIX ESTRATÈGIC 6. Continuïtat espai forestal- espai rural- espais protegits.

Objectiu 1. Fomentar el front comú entre agricultura sector forestal.

59

El document recull força aspectes del sector agrícola, malgrat això caldria definir amb claredat a que fa referència exactament l’objectiu quan parla de “front comú”. En concret:

Eina 11.21 “Promoció de la gestió forestal i silvopastoral segons les orientacions de gestió establertes als documents de planificació forestal i les directrius silvícoles, en el marc del “Model de gestió del risc d’incendis forestals.”” Eina 11.27 “Manteniment i potenciació dels usos agrícoles i ramaders extensius de forma participada amb el DARP.” Eina 15.14 “R+D sobre l’efecte de la gestió forestal i ramadera, i els canvis d’usos de sol agrícola i forestal en el balanç de la fixació de carboni i altres gasos amb efecte hivernacle.” Eina 31.15 “Inclusió de la planificació forestal del manteniment del usos agrícoles i ramaders pel foment de la biodiversitat forestal, amb la participació del DARP.”

Objectiu 2. Els parcs naturals com un marc d’assaig en la gestió de l’espai forestal.

Aquest objectiu queda parcialment recollit a:

Eina 31.17. “Divulgació de la idea de la gestió activa dels ecosistemes forestals com a mitjà per garantir la seva conservació. Establir una política de comunicació comuna respecta la gestió dels espais protegits entre les diferents administracions implicades. Relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”.” Eina 31.32

“Potenciació de la participació i corresponsabilització dels propietaris i

altres agents socials en la gestió dels terrenys forestals dels espais naturals protegits” Objectiu 32.2. “Foment de mesures per contribuir al manteniment de la diversitat mitjançant la gestió de determinades espècies de flora i fauna.” Eina 55.14. “Establiment d’una xarxa de “Boscos exemplars de bona gestió” als boscos públics patrimonials de la Generalitat amb una finalitat pedagògica.”

Objectiu 3. Polítiques actives de desenvolupament rural i reequilibri territorial.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 11.27 “Manteniment i potenciació dels usos agrícoles i ramaders extensius de forma participada amb el DARP.” El conjunt del programa 2, ja que potenciant la indústria forestal es potencia l’arrelament de la població al territori. Tema 4.1 “Millora de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals.”

60

Eina 43.13 “Potenciació de les activitats cinegètiques com a font d’ingressos i de fixació de la gent a les zones rurals en el marc del codi de bones pràctiques.” Eina 43.21 “Potenciar les activitats piscícoles com a font d’ingressos i de fixació de gent a les zones rurals.” Tema 5.3 “Foment d’instruments econòmics.” Eina 54.12 en els punts referits al desenvolupament rural i el reequilibri territorial.

Objectiu 4. Crear mecanismes perquè els usos terciaris dels terrenys forestals reverteixin en la seva gestió i conservació.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 42.11. “Definició dels usos públics que es desenvolupen tant en terrenys privats com en terrenys públics. Regular les condicions d’ús i els mecanismes de compensació a la propietat.” Eina 42.14. “Diagnosi, millora i desenvolupament de mesures per incentivar la retribució econòmica a la propietat forestal dels usos terciaris dels terrenys forestals.” Eina 42.42 “Promoció de convenis de col·laboració amb associacions d’usuaris (...) per activitats de sensibilització ambiental, inventari i manteniment infrastructures o custòdia del territori entre altres.” Eina 43.13 “Potenciació de les activitats cinegètiques com a font d’ingressos i de fixació de la gent a les zones rurals en el marc del codi de bones pràctiques.”(S’entén que aquesta eina no es refereix a potenciar la feina remunerada de “caçador”, que no seria una activitat terciària, sinó a generar mercat en el món rural al voltant de l’activitat esportiva de la caça.) Eina 43.17 “Promoció de la formació de les societats de caçadors per fer-los partícips en tasques de custòdia dels terrenys cinegètics.” Eina 43.21 “Potenciar les activitats piscícoles com a font d’ingressos i de fixació de la gent a les zones rurals.” .”(S’entén que aquesta eina no es refereix a potenciar la feina remunerada de “pescador”, que no seria una activitat terciària, sinó a generar mercat en el món rural al voltant de l’activitat esportiva de la pesca.) Eina 43.23 “Promoció de la formació i capacitació de les societats de pescadors per ferlos partícips en tasques per la custòdia dels ecosistemes riberencs.” Eina 53.12. “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupant d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i altres valors intangibles del bosc (relacionat amb el “Mapa de bens i serveis” de l’objectiu 53.3)”

61

Eina 53.25. “R+D. Desenvolupament de la recerca sobre valoració econòmica dels vectors ambientals en la comptabilitat ecològica dels recursos forestals.” Eina 53.26. “Desenvolupament i divulgació d’un marc de fiscalitat forestal coherent amb les demandes presents dels terrenys forestals (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”).” Eina 53.31. “Divulgació als sectors productius i a la societat general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”).”

Objectiu 5. Foment de la inclusió d’espais forestals d’alt valor natural en fòrums i convenis internacionals de protecció de la natura.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 31.21. “Desenvolupament d’una diagnosi sobre la representació dels ecosistemes forestals a la xarxa d’espais naturals protegits i a la Xarxa Natura 2000, i complementar-la on es consideri adient.” Eina 31.36. “Potenciació del paper de la Directiva Hàbitats i el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 com a font de finançament per als espais forestals, sense detriment dels incentius a zones no incloses en cap espai protegit.” Eina 53.32. “Estudi de la possibilitat que el finançament cap al sector forestal pugui complementar-se amb fons provinents del compliment del Protocol de Kyoto, de les mesures agroambientals i de la Xarxa Natura 2000.” Eina 56.11. “Aprofitar les sinèrgies que genera la Unió Europea per tal d’enfortir el sector forestal català, mediterrani i europeu, consolidant i millorant la representativitat del sector forestal català als fòrums i estaments polítics, sectorials, científics i socials.”

Objectiu 6. Campanyes per evitar l’abandonament rural.

Aquest objectiu no es recull explícitament en el document, malgrat això, resulta evident que la majoria de les mesures d’extensionisme forestal i gairebé totes les mesures econòmiques i de recolzament a la producció, són decisives per a promoure l’àmbit rural i, per tant, perquè aquest no sigui abandonat.

Objectiu 7. Reorientar la relació actual (social, competencial, sectorial, econòmica, administrativa) entre el sector forestal/agrari/ramader, com a destinatari de la PAC i actor d’un

62

mateix àmbit, “el rural”, per garantir el màxim equilibri entre sectors i optimització dels recursos.”

El document no aborda l’encaix del sector dins del marc establert per la PAC. Tot i això hi ha alguns elements aïllats de la PAC que queden recollits en les següents eines:

Eina 15.13: Potenciació la reforestació dels terrenys cremats i d’aquells en què s’ha abandonat l’activitat agrícola. Eina 31.15: Inclusió en la planificació forestal del manteniment dels usos agrícoles i ramaders pel foment de la biodiversitat forestal, amb la participació del DARP. Eina 53.32: Estudi de la possibilitat que el finançament cap al sector forestal pugui complementar-se amb fons provinents del compliment del Protocol de Kyoto, de les mesures agroambientals i de la Xarxa Natura 2000.

EIX ESTRATÈGIC 7. Coordinació administrativa i de les polítiques forestals.

Objectiu 1. Elevar el nivell de decisió dels fonts compartits.

No es disposa de les eines necessàries per determinar si aquest objectiu queda o no recollit en el document. No queda clara la definició de que es un fons compartit i que significa elevar el nivell de decisió (per qui? en quins aspectes?)

Objectiu 2. Coordinació amb urbanisme per fer conjuntament un tractament diferenciat de les zones forestals periurbanes dins del PGPF.

Aquest objectiu no es recull de forma explícita al document, encara que es podria entendre englobat a:

Eina 51.21 “Elevació del rang normatiu del PGPF a PTS per enfortir els vincles entre la planificació territorial i urbanística.” Eina 51.31 “Promoció de la creació d’òrgans interdepartamentals. Aquesta actuació ha de contemplar la participació d’altres departaments amb competències sobre la conservació i ús dels terrenys forestals, o promoció dels valors i productes forestals.”

Objectiu 3. Incorporació del termini llarg en els processos de decisió política.

63

El PGPF té una vigència de deu anys, tot i que, òbviament, moltes de les mesures que contempla, no tenen sentit si no es conceben amb lògica de llarg termini. Tot i això, aquest objectiu no es recull explícitament en el document.

Objectiu 4. Principi d’intersectorialitat.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 11.37 “Millora de la coordinació entre l’administració i el món operatiu i acadèmic, mitjançant la creació d’una “Taula intersectorial sobre incendis forestals” (òrgan consultiu) on quedin representades les administracions, la propietat forestal, els centres de recerca i universitats i altres ens vinculats a la gestió política i forestal.” Eina 11.38 “Atorgar a la “Taula intersectorial”, d’entre altres, les funcions de concretar i difondre el “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya”, millorar el caràcter aplicat de la recerca o definir els continguts de les campanyes de sensibilització, educació i formació.” Objectiu 51.2 “Potenciació de la vinculació de la planificació forestal amb el planejament territorial, urbanístic i altres sectorials.” Objectiu 53.3 “Vinculació d’altres sectors que es beneficien de les forests, així com el públic en general.”

EIX ESTRATÈGIC 8. Participació dels agents socials i protagonisme dels agents locals. Objectiu 1. Polítiques de baix a dalt.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 12.21 “Promoció de la formació d’associacions de propietaris per a les actuacions de restauració de les zones afectades per incendis.” Objectiu 44.2 “Estructuració i establiment dels mecanismes de participació pública.” Eina 44.31 “Identificació dels discursos del moviment associatiu i definició d’àmbits d’actuació en grans grups (...) i creació d’espais consultius per tractar temes específics.” Eina 51.32 “Promoció de la creació i desenvolupament d’un Programa de Desenvolupament Rural (PDR), que inclogui tant mesures d’innovació tecnològica i millora productiva , com de conservació de la biodiversitat, divulgació de la cultura rural i infrastructures i equipaments entre altres, de forma coordinada amb les administracions vinculades al tema, la propietat forestal i els agents socials.”

Objectiu 2. Augmentar la rellevància del sector forestal en la planificació.

64

De forma anàloga al que s’ha esmentat al tractar l’objectiu 9 de l’eix 4, el document no recull textualment la idea d’“augmentar la rellevància” del sector forestal, cosa que hauria d’anar en detriment de la rellevància d’altres sectors. Però si que es fa un gran incís en la coordinació, la transversalitat i la intersectorialitat com s’ha vist més amunt. En concret a:

Tema 5.1”Planificació forestal i desenvolupament rural.”

Objectiu 3. Potenciar polítiques encaminades a crear infrastructures i fórmules associatives que permetin al propi sector recuperar de forma directa els beneficis de les externalitats generades.

Aquest objectiu es concreta a:

Eina 24.12 “Racionalització de les relacions entre les societats de recol·lectors i la propietat i la promoció de fórmules per a la recol·lecció associada entre els propietaris o amb convenis amb les societats per millorar els ingressos directes percebuts per la propietat.” Eina 42.14 “Diagnosi, millora i desenvolupament de mesures per incentivar la retribució econòmica a la propietat forestal dels usos terciaris dels terrenys forestals.” Eina 44.32: Promoció del coneixement mutu del moviment associatiu i la creació de sinèrgies i aliances estratègiques de col·laboració entre ells a partir d’interessos comuns. Eina 44.33: Establiment de convenis i protocols per promoure la participació dels diferents grups del moviment associatiu en la gestió/conservació en tasques de divulgació i educació ambiental i de gestió i conservació del medi forestal. Eina 44.35: Promoció de fórmules associatives de la propietat forestal per optimitzar l’aprofitament dels recursos i la gestió dels terrenys forestals. Eina 44.37: Potenciació del paper de les EC com a vehicle pel finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural. Eina 52.23: Vehiculació de models de gestió participats, com la custòdia del territori o els contractes territorials, que afectin la finca forestal a través dels documents de planificació forestal. Eina 53.12 “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupament d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb especial atenció a la compensació d’externalitats i altres valors intangibles del bosc (...).” Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc,

65

costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.”

Objectiu 4 . Potenciació de la participació i corresponsabilització dels agents locals en la gestió dels ENP.

Eina 31.32 “Potenciació de la participació i corresponsabilització dels propietaris i altres agents socials en la gestió dels terrenys forestals dels espais naturals protegits.” Eina 32.11. “Participació en l’aprovació i aplicació de l'Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”.” Eina 32.12. “Participació en la redacció i aprovació d’una nova “Llei de Protecció de la Biodiversitat” coordinada amb les directrius d’aquest PGPF, i que interpreti i unifiqui tota la legislació vigent (internacional, europea, estatal i catalana).” Objectiu 44.2. “Estructuració i establiment de mecanismes de participació pública.”

Objectiu 5. Incentivació i regulació pública (...) dels instruments de custòdia, participació mixta (públic- privat) i de noves fórmules que puguin sorgir (Administració proactiva). En definitiva, promoure figures on el sector tingui veu i potenciar les experiències existents de corresponsabilització (ADF, CPF, etc.) i tutelatge.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 11.11 “Definició del “Model de gestió del ris d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal amb les figures de planejament territorial i forestal i comptant amb la implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats.” Eina 11.43. “Potenciació del paper actiu de la propietat forestal en tasques de sensibilització sobre la importància de la gestió forestal en la gestió del risc d’incendis.” Eina 12.21 “Promoció de la formació d’associacions de propietaris per a les actuacions de restauració de les zones afectades per incendis.” Eina 12.22 “Creació de “Plans integrals per a la restauració i disminució del risc d’incendis en els terrenys cremats” (...), de forma participada amb les diferents administracions i els agents socials implicats.” Eina 31.32 “Potenciació de la participació i corresponsabilització dels propietaris i altres agents socials en la gestió dels terrenys forestals dels espais naturals protegits.”

66

Eina 31.35 “Establiment de mesures per incentivar la conservació dels elements naturals i culturals singulars a escala de finca amb la participació de propietaris (...) i l’assessorament de terceres parts.” Eina 31.37 “Establiment de mecanismes per afavorir la simplificació administrativa dels treballs forestals en zones de policia d’ecosistemes riberencs i establiment de convenis de col·laboració amb la propietat contigua per a la gestió de les mateixes.” Eina 42.42 “Promoció de convenis de col·laboració amb associacions d’usuaris (...) per activitats de sensibilització ambiental , inventari i manteniment infrastructures o custòdia del territori entre d’altres.” Objectiu 44.2 “Estructuració i establiment dels mecanismes de participació pública.” Eina 44.33 “Establiment de convenis i protocols per promoure la participació dels diferents grups del moviment associatiu en la gestió/conservació en tasques de divulgació i educació ambiental i de gestió i conservació del medi natural.” Eina 44.34 “Relacionat amb el mateix, en aquelles associacions de naturalesa urbana, potenciar el paper per vehicular discursives sobre els valors rurals i de cultura forestal dins l’àmbit urbà. (...).” Eina 44.35 “Promoció de fórmules associatives de la propietat forestal per optimitzar l’aprofitament dels recursos i la gestió dels serveis forestals.” Eina 44.36 “Promoció de la professionalització i regulació de la participació d’Entitats de Custòdia (EC) en la conservació d’elements naturals i culturals singulars en el marc de models participats de gestió (codis de bones pràctiques i convenis).”

EIX ESTRATÈGIC 9. Adequació d’instruments fiscals, incentius i marc legal afectant al sector forestal.

Objectiu 1. Clarificar el marc legal forestal: compliment estricte de la legislació vigent.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 32.12 “Participació en la redacció i aprovació d’una nova “Llei de Protecció de la Biodiversitat” coordinada amb les directrius d’aquest PGPF, i que interpreti i unifiqui tota la legislació vigent (internacional, europea, estatal i catalana).” Eina 41.11 “Establiment d’un paquet de mesures per dignificar la professió forestal i millorar la seva projecció social, (...). Entre d’altres, aquestes mesures podrien incloure: (...). Clarificació i millora del marc contractual per als treballadors forestals. (...).”

67

Eina 41.13 “Revisió, actualització i millora de la normativa sobre categories professionals i promoció de la coordinació interadministratives per al compliment de les mesures transversals.” Eina 42.35 “Establiment de mesures per a l’adequació de la normativa local a l’autonòmica sobre l’accés al medi natural i activitats recreatives.” Eina 44.11 “Elaboració d’un marc regulador (“Estatut jurídic de la propietat forestal”) que aporti seguretat jurídica al paper de la propietat forestal en tant que gestora i garant del medi i que permeti omplir els buits legals i conciliï els interessos públics i privats que concorren sobre les forests (establiments de drets i deures de la propietat forestal).” Eina 44.12 “aclariment del règim jurídic de les forests patrimonials dels ajuntaments (drets i deures), especialment en aquells casos que no estan declarats com d’utilitat pública.”

Objectiu 2. Finançament públic que compensi la pèrdua d’importància de les funcions productives.

Eina 22.13 “Foment del ajuts econòmics per a la regeneració i millora de les sureres abandonades.” Eina 23.22 “Foment d’incentius econòmics per superfícies adevesades, establiment de sistemes silvopastorals i manteniment de pastures en àrees tallafoc entre altres.” Eina 22.23 Foment d’ajuts econòmics per a les indústries que utilitzin suro de Catalunya amb poc valor econòmic (peregrí, cremat, rebuig), com a incentiu per posar en producció les suredes abandonades o deteriorades per causes naturals. Eina 24.13 “Promoció del conreu de tòfona com a font d’ingressos alternatiu, atès el seu potencial productiu. Lligat a la subvenció de l’administració al conreu, caldria establir un sistema de certificació de qualitat de la planta viverística, que, alhora milloraria la confiança de la propietat cap al conreu.” Eina 53.22 “Promoció de mesures de foment per aconseguir l’aprofitament del potencial productiu en aquelles zones més adients segons el “Mapa del potencial productiu.”” Eina 53.23 “Promoció de mesures de foment específiques per promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat econòmica segons el “Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals” des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials o la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques.”

Objectiu 3. Figures de crèdit pel sector.

68

Aquest objectiu es recull a:

Eina 14.14 “Estudiar la viabilitat d’aplicar mesures de compensació econòmica (cànons, taxes) sobre les infrastructures o activitats urbanes que es desenvolupen sobre els terrenys forestals.” Eina 22.13 “Foment del ajuts econòmics per a la regeneració i millora de les suredes abandonades.” Eina 24.13 “Promoció del conreu de tòfona com a font d’ingressos alternatiu, atès el seu potencial productiu. Lligat a la subvenció de l’administració al conreu, caldria establir un sistema de certificació de qualitat de la planta viverística, que, alhora milloraria la confiança de la propietat cap al conreu.” Eina 53.12 “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupament d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb especial atenció a la compensació d’externalitats i altres valors intangibles del bosc (...).”

Objectiu 4. Creació d’instruments fiscals per revertir les externalitats en els factors que les generen.

Eina 53.12 “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació dels Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupament d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i altres valors intangibles del bosc (...).” Eina 53.24 “R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.” Eina 53.31: “Divulgació als sectors productius i a la societat en general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (...).” (S’entén que aquesta eina, amb una interpretació generosa de la mateixa, pot comprendre l’aprofitament directe del bosc per part de sectors de la societat civil com els usuaris.)

Objectiu 5. Promoure la presència del bosc mediterrani en els òrgans de decisió dels convenis internacionals de regulació de mercats.

69

Aquest objectiu es recull a:

Eina 56.11. “Aprofitar les sinèrgies que genera la Unió Europea per tal d’enfortir el sector forestal català, mediterrani i europeu, consolidant i millorant la representativitat del sector forestal català als fòrums i estaments polítics, sectorials, científics i socials.”

Objectiu 6. Incrementar l’aportació tècnica i econòmica en les actuacions de millora forestal dins de l’àmbit de la PAC.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 53.32: Estudi de la possibilitat que el finançament cap al sector forestal pugui complementar-se amb fons provinents del compliment del Protocol de Kyoto, de les mesures agroambientals i de la Xarxa Natura 2000.

EIX ESTRATÈGIC 10. Promoure l’educació i formació entorn del bosc.

Objectiu 1. Endegar campanya de sensibilització i comportament al bosc.

La sensibilització és un dels objectius més recurrents del document i l’eix vertebrador del “Pla de comunicació forestal.” Més concretament, aquest objectiu es recull a:

Eina 11.41 “Inclusió d’un capítol específic sobre gestió del risc d’incendis forestals al “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, adaptant els seus continguts als diferents destinataris implicats (...), amb l’objectiu , d’entre altres, de millorar la comprensió del fenomen dels incendis i la viabilitat de les polítiques de gestió del risc d’incendi.” Eina 32.27 “Edició de manuals tècnico-divulgatius de pràctiques afavoridores de la conservació d’espècies, d’hàbitats, i de la biodiversitat en general, a l’abast de professionals del món forestal, funcionaris, planificadors, municipis, empreses i ciutadans en general.” Objectiu 42.4 “Sensibilització dels usuaris sobre el comportament al medi natural.” Eina 53.35 “Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (...).” l’eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals

70

(dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.” Eina 55.12 “Fer extensiu el “Pla de comunicació” als professionals dels mitjans de comunicació, amb una formació específica per a periodistes especialitzats en temes ambientals, així com a professionals de l’ensenyament entre altres.” Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.” Objectiu 55.3 “Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres agents.”

Objectiu 2. Els centres de recerca, transferència i universitats ( de la mà de les entitats del sector) elaboren una estratègia de comunicació i un programa educatiu (rigorós i ben estructurat, en col·laboració amb Ensenyament) per transmetre a la societat la importància dels boscos, de la gestió i també unes normes de comportament.”

Aquest objectiu es recull a:

Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.”

Objectiu 3. Augmentar el coneixement de la gestió forestal.

Aquest objectiu resulta molt ampli. Totes les eines relacionades amb el “Pla de comunicació” hi tenen a veure directament o indirecta. Més concretament:

71

Eina 11.41 “Inclusió d’un capítol específic sobre gestió del risc d’incendis forestals al “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, adaptant els seus continguts als diferents destinataris implicats (...), amb l’objectiu , d’entre altres, de millorar la comprensió del fenomen dels incendis i la viabilitat de les polítiques de gestió del risc d’incendi.” Eina 11.43. “Potenciació del paper actiu de la propietat forestal en tasques de sensibilització sobre la importància de la gestió forestal en la gestió del risc d’incendis.” Eina 31.17 “Divulgació de la idea de gestió activa dels ecosistemes forestals com a mitjà per garantir la a conservació. Establir una política de comunicació comuna respecte la gestió dels espais protegits entre les diferents administracions implicades. (...).” Eina 52.12 “Establiment d’un “Codi de bones pràctiques per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”, en base a les “Directrius de gestió forestal”, pera unificar i divulgar els criteris de gestió d’aplicació als terrenys forestals, tant als que pertanyin a la xarxa d’espais naturals com la resta.” Eina 53.35 “Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (...).” l’eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.” Eina 55.14 “Establiment d’una xarxa de “Boscos exemplars de bona gestió” als boscos públics patrimonials de la Generalitat amb una finalitat pedagògica.” Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.” Objectiu 55.3 “Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres agents.”

Objectiu 4. Recerca i sortides professionals.

L’enunciat d’aquest objectiu resulta poc clar. S’interpreta que es refereix a R+D destinat a generar sortides professionals en el sector i millorar les existents. Si aquesta percepció és correcta, l’objectiu no es veu recollit en el document.

72

Objectiu 5. Utilització de la gestió del terreny forestal, com a instrument divulgatiu, fent servir el bosc com a aula, amb relació amb la universitat.

L’enunciat de l’objectiu torna a ser poc clar. Caldria aclarir que es vol dir amb “relació amb la universitat” i, sobretot, amb “fer servir el bosc com a aula.” Si l’afirmació s’ha d’entendre textualment, l’objectiu no es recull, sinó, es pot entendre com parcialment recollit a:

Eina 55.14 “Establiment d’una xarxa de “Boscos exemplars de bona gestió” als boscos públics patrimonials de la Generalitat amb una finalitat pedagògica.”

EIX ESTRATÈGIC 11. Accés a la informació, comunicació i promoció del sector forestal.

Objectiu 1. Aprofitar la millora de la percepció pública (mitjans + professionals, capacitat sector de comunicar) per canalitzar recursos (econòmics) pel sector forestal.

Aquest objectiu no es recull en aquests termes en el document.

Objectiu 2. Establiment d’una política activa de comunicació, centrada amb els valors (totals) dels sistemes forestals integrant els conceptes de producció i protecció.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 26.11 “Promoció de l’ús de fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12

Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.” Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer

73

partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.” Objectiu 3. Incrementar els mitjans d’informació i formació als usuaris.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 11.41 “Inclusió d’un capítol específic sobre gestió del risc d’incendis forestals al “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, adaptant els seus continguts als diferents destinataris implicats (...), amb l’objectiu , d’entre altres, de millorar la comprensió del fenomen dels incendis i la viabilitat de les polítiques de gestió del risc d’incendi.” Objectiu 42.4 “Sensibilització dels usuaris sobre el comportament al medi natural.” Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.” Objectiu 55.3 “Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres agents.”

Objectiu 4. Estratègies de marketing dels productes, bens, serveis forestals i difondre-les aprofitant les noves tecnologies.

Aquest objectiu conté dos aspectes diferenciables. D’una banda, l’elaboració d’estratègies de marketing i, de l’altra, difondre-les a partir de les TIC. Tots dos aspectes alhora no es troben en cap eina concreta, però, per separat, les estratègies de marketing són un element recurrent del document i les TIC també apareixen en algunes eines. L’objectiu queda, així, parcialment recollit a:

Eina 22.17: R+D. Desenvolupament d’una línia de recerca sobres la potencialitat productiva en quantitat i qualitat de les suredes i promoció d’una denominació específica de qualitat per al suro català. Eina 24.53. “Estandardització del producte, establiment de marques d’origen i millora de la seva comercialització, segons l’estudi del potencial productiu.”

74

Eina 24.62. “Estudi de formules de foment i promoció de l’aprofitament dels altres fruits del bosc (castanyes, cireres d’arboç, etc.). Dotar-los de base legal que reforci la seva importància com a recurs forestal.” Eina 24.63. “Estudi de formules de foment i promoció de l’aprofitament de mel. Establiment d’una base legal que reforci la seva importància com a recurs forestal.” Eina 26.11 “Promoció de l’ús de fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12: Promoció del consum de fusta local. Foment d’etiquetes de qualitat local,‘fusta certificada catalana’, que garanteixi que promou la gestió forestal sostenible i el desenvolupament rural a Catalunya. Vincular especialment l’ús de fusta per part del sector turístic amb la producció local i la conservació del paisatge. Eina 26.16: Promoció de la certificació forestal i el reconeixement mutu dels esquemes existents. Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

Objectiu 5. Emprar les TICS per difondre la informació forestal a la societat adaptant el llenguatge i els mitjans als diferents públics.

Aquest objectiu no es recull en aquests termes.

Objectiu 6. Recolzar-se en la importància estratègica de dels terrenys forestals per augmentar la presència del sector en la presa de decisions polítiques.

Es pot entendre orientat en aquest sentit:

Tema 5.1 “Planificació territorial i desenvolupament rural.”

Objectiu 7. Potenciar el sector aprofitant la bona imatge internacional.

Aquest objectiu es pot entendre que queda recollit a:

75

Eina 22.11. “Estudi de la possibilitat de declarar el suro producte estratègic per a la economia nacional o amb qualificació similar, donades les previsions de la demanda i la seva reduïda zona de producció.” Eina 26.11 “Promoció de l’ús de fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” eina 26.12



Tot i això, no queda clar en aquestes eines que existeixi la intenció de recolzar-se en la imatge del sector forestal català.

EIX ESTRATÈGIC 12. Desenvolupar recerca, experimentació i divulgació en relació amb el sector forestal.

Objectiu 1. Promoure la recerca i difusió de nous productes (de qualitat) i dels avantatges dels tradicionals.

Aquest objectiu queda recollit a:

Eina 22.25 “R+D. Foment dels estudis que garanteixin la qualitat del producte surer per a les finalitats que es destina.” Eina 24.13 “Promoció del conreu de tòfona com a font d’ingressos alternatiu, atès el seu potencial productiu. Lligat a la subvenció de l’administració al conreu, caldria establir un sistema de certificació de qualitat de la planta viverística, que, alhora milloraria la confiança de la propietat cap al conreu.” eina 26.12

Eina 54.12 “Definició d’un “Programa Marc de Recerca del Sector Forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.”

76

l’eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

Objectiu 2. Desenvolupar recerca i tecnologia pròpia de gestió.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 11.18 “R+D per a l’estudi cost-eficiència de les diferents tècniques de gestió de combustible (...) i models d’extinció d’incendis.” Eina 11.210 “R+D sobre cremes controlades, càrrega ramadera i altres tècniques de gestió de combustible.” Eina 11.211 “R+D per a aprofundir en el coneixement de la dinàmica del risc d’incendi i la seva previsió que permeti l’adopció de mesures preventives excepcionals i d’intensificació de la vigilància en situacions de grans incendis.” Eina 12.12 “R+D per a l’establiment de “Directrius de gestió forestal per a la restauració i reducció del risc d’incendis d’àrees cremades” tenint en compte el concepte d’incendis de disseny, patrons de comportament del foc i dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis.” Eina 15.14 “R+D sobre l’efecte de la gestió forestal i ramadera, i els canvis d’usos de sòl agrícola i forestal en el balanç de fixació de carboni i altres gasos amb efecte hivernacle.” Eina 23.14 “R+D Estudi de l’efecte de la càrrega ramadera sobre la gestió del combustible, la prevenció d’incendis, conservació de la biodiversitat i millora d’hàbitats.” Eina 52.11 “R+D per a la definició de “Directrius de gestió forestal” adaptades a les principals tipologies i vocació dels terrenys forestals, incloent aspectes productius, de gestió de riscos naturals, de conservació de la biodiversitat, paisatgístic i recreatius.” Eina 54.12 “Definició d’un “Programa Marc de Recerca del Sector Forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.”

Objectiu 3. Potenciar tots els nivells la R+D+TI, l’educació i la comunicació per canalitzar l’interès creixent de la població a favor de la millora i la gestió dels sistemes forestals.

Aquest objectiu es recull a:

77

Eina 44.24 “Allà on es consideri adient, vehicular la participació pública amb la promoció de l’associacionisme i l’organització federativa.” Objectiu 44.3. “Foment i recolzament d’estructuració de l’associacionisme.” Eina 53.35 “Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (...).” Eina 54.12 “Definició d’un “Programa Marc de Recerca del Sector Forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.” Objectiu 55.1 “Millora del coneixement integral dels espais forestals per part de la societat en general, mitjans e comunicació, professionals de l’ensenyament i agents econòmics relacionats amb l’ús dels terrenys i productes forestals.” Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.” Objectiu 55.3 “Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i d’altres agents.”

Objectiu 4. Implicar universitats i centres de recerca en el desenvolupament de les TICS (i altres necessitats) en el sector.”

Eina 11.37 “Millora de la coordinació entre l’administració i el món operatiu i acadèmic, mitjançant la creació d’una “Taula intersectorial sobre incendis forestals” (òrgan consultiu) on quedin representades les administracions, la propietat forestal, els centres de recerca i universitats i altres ens vinculats a la gestió política i forestal.”

Eina 54.11 “Creació d’espais participats entre el món operatiu o professional, l’administració i els centres de recerca i universitats per facilitar la recerca aplicada.”

Eina 54.12 “Definició d’un “Programa Marc de Recerca del Sector Forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.”

78

Annex II Impacte de les al·legacions al document de diagnosi del Pla General de Política Forestal 20052014 sobre l’esborrany de Programes i Eines.

79

Aportacions de la xarxa de custòdia del territori.

Aportació 1.

Aquesta aportació conté diferents aspectes que poden ser diferenciats. En primer lloc es parla de “constituir i formalitzar el contracte social forestal”. Aquest punt es recull a:

Eina 44.33: Establiment de convenis i protocols per promoure la participació dels diferents grups del moviment associatiu en la gestió/conservació en tasques de divulgació i educació ambiental i de gestió i conservació del medi forestal. Eina 52.23 “Vehiculació de models de gestió participats, com la custòdia del territori o els contractes territorials, que afectin la finca forestal a través dels documents de planificació forestal.” Eina 53.21 “Vinculació de l’accés al finançament públic al compliment de les “Orientacions regionals de gestió forestal” i de les “Directrius de gestió forestal”, en el marc dels contractes d’explotació i/o documents de planificació.”

Aquest contracte hauria de servir “com a fórmula per potenciar la gestió sostenible i la silvicultura planificada en la que els propietaris es comprometen a aquestes actuacions a canvi de compensacions reals i l’assumpció de compromisos d’ajuda i d’inversió per part de l’Administració.” A més de en les dues eines anteriors, aquest principis es plasmen a:

Eina 11.33 “Desenvolupament reglamentari de la llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, amb una especial atenció a la implicació dels propietaris dels terrenys i les compensacions per servituds forçoses.” Eina 31.35 “Establiment de mesures per a incentivar la conservació dels elements naturals i culturals singulars a escala de finca amb la participació dels propietaris (...) i l’assessorament de terceres parts.”

L’esmena reclama també “un reconeixement públic exprés dels beneficis socials que aporten {els propietaris}”. Això es recull a:

Eina 53.31: “Divulgació als sectors productius i a la societat en general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (...).” (S’entén que aquesta eina,

80

amb una interpretació generosa de la mateixa, pot comprendre l’aprofitament directe del bosc per part de sectors de la societat civil com els usuaris.) Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

En aquest context es reclama que l’administració ha de “reconèixer formalment i recolzar econòmicament les entitats de custòdia professionalitzades en donar assessorament i serveis a propietaris que acorden elements de gestió sostenible.”

Aquest element es recull a:

Eina 53.34 “Potenciació del paper de les EC i l’exercici de la Custòdia del Territori per canalitzar finançament privat per a la conservació i gestió del medi. Establir fórmules de col·laboració amb la XCT per prioritzar de forma consensuada l’àmbit de les actuacions.” Eina 44.36 “Promoció de la professionilització i regulació de la participació d’Entitats de Custòdia (EC) en la conservació d’elements naturals i culturals singulars en el marc de models participats de gestió (...).” Eina 44.37 “Potenciació del paper de les EC com a vehicle per al finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural.”

Aportació 2.

Aquesta aportació es refereix a “desenvolupar per igual la via administrativa i la via civil” alhora de “desenvolupar fórmules de gestió i conservació.”

Aquesta aportació s’inclou a l’eina:

Eina 52.24: Adequació de les fórmules de convenis que s’estableixen entre l’administració, la propietat privada i altres parts, als documents de planificació forestal. Establir mesures per harmonitzar les vigències temporals dels documents.

Aportació 3.

81

No es recull al document.

Aportació 4.

Es refereix a “potenciar el desenvolupament i professionalització d’entitats de custòdia.”

Aquest punt es troba recollit a:

Eina 44.36 “Promoció de la professionalització i regulació de la participació d’Entitats de Custòdia (EC) en la conservació d’elements naturals i culturals singulars en el marc de models participats de gestió (codis de bones pràctiques i convenis).”

Aportació 5.

Demanda el reconeixement i reforçament de “la tasca de les entitats de custòdia des de l’administració” per tal de que aquestes aprofitin el seu “gran potencial per captar recursos de tot tipus... procedents de la societat urbana... i canalitzar-los vers la bona gestió del patrimoni forestal , així com per promoure una major sensibilització per un respecte i bon ús del territori.”

Aquesta al·legació és recull a:

Eina 44.37 “Potenciació del paper de les EC com a vehicle per al finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural.”

Aportació 6.

Referida a la creació d’un “fons econòmic específic per a recolzar actuacions de millora forestal en les finques que hagin desenvolupat acords de custòdia.” no es recull en el document.

Aportació 7.

Referida a la creació d’un “fons per a la gestió i protecció del territori”. Aquesta aportació es recull a:

Eina 53.12. “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupant d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i

82

altres valors intangibles del bosc (relacionat amb el “Mapa de bens i serveis” de l’objectiu 53.3).”

Aportació 8.

Referida a la font de finançament del fons anterior, tampoc no es recull en el document.

Aportació 9.

Referida a “incorporar... les conclusions del Dictamen jurídic sobre “Opcions jurídiques, fiscals i d’ajuts per a la custòdia del territori””, no és recull explícitament en el document.

Aportació 10. Referida a “treballar en la línia d’un estatut fiscal especial que desgravi als propietaris (i arrendats o masovers) que mantinguin acords de custòdia”. Aquesta aportació es recull a:

Eina 53.12. “Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupant d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i altres valors intangibles del bosc (relacionat amb el “Mapa de bens i serveis” de l’objectiu 53.3).”

Aportació 11.

Referida a “enquadrar la custòdia del territori en la legislació i la política forestal”. Tot i que la custòdia del territori no es recull a la legislació, sí que ho fa a la política forestal. Concretament a:

Eina 44.36: Promoció de la professionalització i regulació de la participació d’Entitats de Custòdia (EC) en la conservació d’elements naturals i culturals singulars en el marc de models participats de gestió (codis de bones pràctiques i convenis). Eina 44.37: Potenciació del paper de les EC com a vehicle pel finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural.

83

Eina 53.34: Potenciació del paper de les EC i l’exercici de la Custòdia del Territori per canalitzar finançament privat per a la conservació i gestió del medi. Establir formules de col·laboració amb la XCT per prioritzar de forma consensuada l’àmbit de les actuacions. Eina 55.32: Dotació de recursos personals suficients a l’administració per dotar equips tècnics formats per facultatius forestals per desenvolupar les tasques d’extensionisme forestals, Establir fórmules de col·laboració amb EC i altres entitats per desenvolupar aquesta tasca.

Aportació 12.

Referida a “crear una unitat de treball a la Generalitat (...), amb recursos propis, que impulses el contracte social forestal i la custòdia del territori”, no és recull en el document.

Aportació 13.

Referida a que la Generalitat “impulsi l’ús i promoció de la custòdia en les administracions locals i comarcals”, no es recull en el document.

Aportació 14.

Referida a les “eines que la custòdia pot aportar en l’aplicació de plans urbanístics o Agendes 21 locals”, no es recull en el document.

Aportació 15.

Referida a “les diverses figures de planejament existent”, no es recull en el document.

Aportació 16.

Es refereix a “fomentar la coordinació entre l’Administració, la propietat i les entitats de custodia per desenvolupar les accions recollides en la planificació”, en aquest sentit caldria “utilitzar diagnosis i planificacions del territori”. Com ja s’ha vist anteriorment, la cooperació, la transversalitat i la intersectorialitat, són alguns dels eixos vertebradors del document. Tot i això, el document no fa referència als precedents que es recullen en al·legació. (Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages i el Pla urbanístic de Cassà de la Selva.) L’aportació pot entendres com parcialment recollida a:

84

Eina 52.24: Adequació de les fórmules de convenis que s’estableixen entre l’administració, la propietat privada i altres parts, als documents de planificació forestal. Establir mesures per harmonitzar les vigències temporals dels documents.

Aportació 17.

Sosté que “la custòdia en el medi forestal ha d’encaixar-se amb el PTMGF i la certificació forestal.” En aquest sentit es proposa “la creació d’un grup de treball on estiguin representats tots els interlocutors del medi forestal.” La integració de la custodia en el PTMGF i la certificació no està expressada d’una forma explícita en el document.

Aportació 18.

Es refereix a “promoure conductes i usos responsables de la ciutadania en la protecció i ús del medi rural fent patents les servituds i beneficis que suposa per a la societat en conjunt.” Aquesta tasca s’ha de dur a terme a partir dels “diversos mitjans existents”. Aquesta aportació es recull a:

Eina 11.41 “Inclusió d’un capítol específic sobre gestió del risc d’incendis forestals al “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, adaptant els seus continguts als diferents destinataris implicats (...), amb l’objectiu , d’entre altres, de millorar la comprensió del fenomen dels incendis i la viabilitat de les polítiques de gestió del risc d’incendi.” Eina 32.27 “Edició de manuals tècnico-divulgatius de pràctiques afavoridores de la conservació d’espècies, d’hàbitats, i de la biodiversitat en general, a l’abast de professionals del món forestal, funcionaris, planificadors, municipis, empreses i ciutadans en general.” Objectiu 42.4 “Sensibilització dels usuaris sobre el comportament al medi natural.” Eina 53.35 “Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (...).” Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

85

Eina 55.12 “Fer extensiu el “Pla de comunicació” als professionals dels mitjans de comunicació, amb una formació específica per a periodistes especialitzats en temes ambientals, així com a professionals de l’ensenyament entre altres.” Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Corresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.” Objectiu 55.3 “Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres agents.”

Aportació 19.

Es refereix a “sensibilitzar i implicar als propietaris, gestors i actors forestals en acords de custòdia”.

Aquesta aportació es recull a:

Eina 31.32: Potenciació de la participació i corresponsabilització dels propietaris i altres agents socials en la gestió dels terrenys forestals dels espais naturals protegits

Aportació 20.

Es refereix a la “conveniència de que les administracions locals impulsin activament el recolzament i formació de veïns per la cura i la gestió del territori.” Aquesta aportació es recull a:

Eina 55.33. Estudi de la viabilitat d’establir un programa d’inversions que permetés les empreses contaminants invertir en diversos aspectes de la gestió forestal (estructuració

de

masses,

prevenció

d’incendis,

reforestació)

mitjançant

la

compensació econòmica del pagament proporcional de la sobre-emissió assignada o a través de la reducció d’impostos entre altres. Eina 11.311. Creació de la figura del tècnic rural (facultatiu forestal) en tasques de gestió i assessorament en entitats locals amb prou superfície forestal i/o risc d’incendi.

86

Aportació 21.

Es refereix a “recolzar el desenvolupament d’aquesta organització (XCT) que aplega entitats i persones diverses.”

L’aportació es recull a:

Eina 44.36: Promoció de la professionalització i regulació de la participació d’Entitats de Custòdia (EC) en la conservació d’elements naturals i culturals singulars en el marc de models participats de gestió (codis de bones pràctiques i convenis). Eina 44.37: Potenciació del paper de les EC com a vehicle pel finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural. Eina 53.34: Potenciació del paper de les EC i l’exercici de la Custòdia del Territori per canalitzar finançament privat per a la conservació i gestió del medi. Establir formules de col·laboració amb la XCT per prioritzar de forma consensuada l’àmbit de les actuacions.

Aportacions d’Unió de Pagesos.

Aportació 1. Promoció de productes elaborats amb fusta.

Aquesta al·legació es recull a:

Eina 26.11 “Promoció de l’ús de fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de marketing per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb la prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto.” Eina 26.12

Eina 26.13 “Desenvolupament de polítiques actives per part de totes les administracions per promoure l’ús de fusta del país en la construcció i l’obra civil pública.”

87

Eina 26.14 “Promoció de l’ús estructural de fusta en les infrastructures i serveis dels espais de la xarxa d’espais protegits i d’interès natural així com en les forests públiques.” Eina 26.15 “Establiment d’incentius per a l’ús de la fusta en les construccions dels promotors privats.” Eina 55.11 “Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació de treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres.”

Aportació 2. Incrementar la fusta en la construcció d’edificis.

Aquesta al·legació es recull a:

Eina 26.13 “Desenvolupament de polítiques actives per part de totes les administracions per promoure l’ús de fusta del país en la construcció i l’obra civil pública.” Eina 26.14 “Promoció de l’ús estructural de fusta en les infrastructures i serveis dels espais de la xarxa d’espais protegits i d’interès natural així com en les forests públiques.” Eina 26.15 “Establiment d’incentius per a l’ús de la fusta en les construccions dels promotors privats.”

Aportació 3. Augmentar l’ús de fusta en el mobiliari urbà.

Aquesta al·legació es recull a:

Eina 26.13 “Desenvolupament de polítiques actives per part de totes les administracions per promoure l’ús de fusta del país en la construcció i l’obra civil pública.” Eina 26.14 “Promoció de l’ús estructural de fusta en les infrastructures i serveis dels espais de la xarxa d’espais protegits i d’interès natural així com en les forests públiques.”

Aportació 4. Avançar en la normativa de recollida de bolets.

Aquesta al·legació es recull a:

88

Eina 24.21 “Promoció de la regulació per a la recollida de bolets i disseny de criteris per a diferenciar l’aprofitament comercial del recreatiu “ Eina 24.22 “Establiment d’un carnet o llicència d’aprofitament comercial de bolets que contempli aspectes formatius sobre comportament al bosc i respecte del règim de propietat.”

Aportació 5. Control de les activitats de lleure al bosc.

Aquesta al·legació es recull a:

Objectiu 42.1 “Regulació i establiment d’un marc per a l’ús públic dels terrenys forestals, tant pel que fa als boscos públics com als privats.” Eina 42.32: Millora, actualització i aprovació dels inventaris de comarcals de camins i regulació de les diferents categories de vials existents i promoció de la coordinació administrativa per l’implantació del seu assenyalament, manteniment i ús. Eina 42.33: Regularització i homogeneïtzació dels criteris de definició i marcatge de la xarxa de senders i potenciació del seu ús. Eina 42.34: Promoció de l’establiment d’una llicència verda per al desenvolupament de certes activitats recreatives a les forests, com a instrument regulador. L’obtenció ha d’implicar activitats formatives sobre el coneixement i respecte del medi i el règim de propietat. Considerar de forma diferenciada l’accés esportiu i d’activitats organitzades i el lliure accés.

Aportació 6. Aplicació definitiva de la llei d’accés motoritzat.

Aquesta al·legació es recull a:

Eina 42.35: Establiment de mesures per a l’adequació de la normativa local a l’autonòmica sobre accés al medi natural i activitats recreatives.

Aportació 7. Més compromís de les administracions en el contracte de PTGMF.

Aquesta objecció es recull a:

Eina 52.31 “Garantir la relació administrativa que asseguri la correspondència vertical entre la planificació a nivell regional (PGPF, PORF) i la planificació a nivell de finca (PTGM, POF, PSGF).

89

Aportació 8. Assegurança forestal dins del pla estatal d’assegurances.

Aquesta aportació es pot entendre com a recollida a:

Eina 11.310: Foment de noves fórmules d’assegurança contra incendis, per tal de fer-les més accessibles i donar resposta a les necessitats de la propietat.

Aportació 9. Fer extensió forestal amb cursos i proves pilot.

Eina 42.34 “Promoció de l’establiment d’una llicència verda per al desenvolupament de certes activitats recreatives a les forests, com a instrument regulador. L’obtenció ha d’implicar activitats formatives sobre el coneixement i respecte del medi i el règim de propietat. Considerar de forma diferenciada l’accés esportiu i d’activitats organitzades i el lliure accés.” Eina 55.21 “Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ “Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació.” Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.” Tema 5.5 “Divulgació i extensionisme forestal”, en general.

Aportació 10. Descentralitzar l’administració forestal a comarques.

Aquesta al·legació no es recull en el document.

Aportació 11. Definir d’una vegada la representativitat del sector en base a la legislació vigent i les resolucions dels tribunals. Aquesta al·legació no es recull en aquests termes en el document.

Aportació 12. El CPF és administració i no pot representar els administrats.

Aquesta al·legació no es recull en aquests termes en el document.

Aportació 13. Els centres de recerca han d’avançar en la transferència.

90

Aquesta al·legació es recull a:

Objectiu 54.1. Apropament de la recerca a les necessitats del sector.

Aportació 14. Formar als treballadors forestals amb més eficiència que les actuals escoles taller.

Aquesta al·legació és recull a:

Eina 21.41 “Establiment d’un programa de suport, promoció i qualificació del treballador forestal mitjançant la millora de la professionalització (carnets professionals homologats) i de la formació continuada.” Objectiu 41.1 Millora de la projecció social de la professió forestal i dignificació. Eina 54.12 “Definició d’un “Programa Marc de Recerca del Sector Forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.” (En el que es refereix a la formació dels treballadors forestals.)

Aportació 15. Promoció i demostracions de maquinària forestal.

Aquest objectiu es recull a:

Eina 21.21 “Impuls de la mecanització dels aprofitaments forestals on les condicions del terreny i la conservació del medi ho permetin.” Eina 21.22 “Promoció del manteniment i creació d’associacions i/o cooperatives que tinguin com a objectiu, d’entre altres, facilitar la mecanització de les explotacions forestals per millorar l’eficiència dels aprofitaments.” Eina 21.23 “Establiment d’un sistema d’assessorament a la propietat sobre gestió, mecanització i comercialització dels productes forestals.” Eina 22.16 “Foment de la mecanització dels treballs.” Eina 54.12 “Definició d’un “Programa Marc de Recerca del Sector Forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.” (En el que es refereix a R+D per al desenvolupament de maquinària forestal.)

Aportació 16. Fer proves amb nous sistemes de tallades que redueixin el cost de l’explotació.

Aquesta al·legació no es recull al document.

91

Aportació 17. Coordinació dels diferents agents que intervenen en la prevenció i extinció d’incendis.

Eina 11.11 “Definició del “Model de gestió del ris d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal de les figures de planejament territorial i forestal i comptant amb l’implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats.” Eina 11.35 Desenvolupament de protocols de coordinació per a la prevenció d’incendis forestals entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el DI i ADF per a situacions d’emergència en el marc del Pla INFOCAT. Eina 11.36 Desenvolupament de protocols de coordinació entre el DMAH, DI i ADF per a situacions d’emergència en el Pla INFOCAT. Eina 11.37 “Millora de la coordinació entre l’administració i el món operatiu i acadèmic, mitjançant la creació d’una “Taula intersectorial sobre incendis forestals” (òrgan consultiu) on quedin representades les administracions, la propietat forestal, els centres de recerca i universitats i altres ens vinculats a la gestió política i forestal.” Eina 11.38 “Atorgar a la “Taula intersectorial”, d’entre altres, les funcions de concretar i difondre el “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya”, millorar el caràcter aplicat de la recerca o definir els continguts de les campanyes de sensibilització, educació i formació.” Eina 11.39 “Establir mecanismes per promoure la reagrupació d’ADF i de coordinació entre elles, evitant però el seu sobredimensionament administratiu i de recursos humans i materials per a les funcions que tenen atorgades.” Eina 11.312 “Creació d’un marc legal específic per a entitats locals que permeti integrar les actuacions en matèria de prevenció i reducció del risc d’incendi forestal en el seu funcionament ordinari.” Eina 14.11 “Establiment de protocols de coordinació i redacció i d’informes preceptius i vinculants per part del DMAH sobre actuacions d’altres departaments d’afectació als ecosistemes forestals, dirigits a la millora del control i reducció de l’impacte de les actuacions.”

Aportació 18. Assegurar la distribució de la població sobre el territori procurant polítiques d’assentament i equilibri.

Aquesta al·legació es recull a:

Eina 11.27 “Manteniment i potenciació dels usos agrícoles i ramaders extensius de forma participada amb el DARP.”

92

El conjunt del programa 2, ja que potenciant la indústria forestal es potencia l’arrelament de la població al territori. Tema 4.1 “Millora de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals.” Eina 43.13 “Potenciació de les activitats cinegètiques com a font d’ingressos i de fixació de la gent a les zones rurals en el marc del codi de bones pràctiques.” Eina 43.21 “Potenciar les activitats piscícoles com a font d’ingressos i de fixació de gent a les zones rurals.” Tema 5.3 “Foment d’instruments econòmics.” Eina 54.12 en els punts referits al desenvolupament rural i el reequilibri territorial.

Aportacions de l’Agrupació d’Agents Forestals de CCOO.

Aportació 1. Creació dins el Cos d’Agents Rurals de l’Àrea d’especialització de recursos forestals dins del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta al·legació no es recull en aquests termes.

Aportació 2. Creació i implementació de l’àrea d’especialització de recursos forestals dins del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta al·legació no es recull en el document.

Aportació 3. Retorn de les competències de detecció i intervenció immediata al Departament de Medi Ambient com a instruments de prevenció.

No es recull.

Al·legació 4. Millora de la coordinació entre els òrgans de vigilància i prevenció, detecció, primera intervenció i extinció d’incendis forestals.

Aquesta al·legació és recull a:

Eina 11.11 “Definició del “Model de gestió del ris d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal de les figures de planejament territorial i forestal i comptant amb l’implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats.”

93

Eina 11.35 Desenvolupament de protocols de coordinació per a la prevenció d’incendis forestals entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el DI i ADF per a situacions d’emergència en el marc del Pla INFOCAT. Eina 11.36 Desenvolupament de protocols de coordinació entre el DMAH, DI i ADF per a situacions d’emergència en el Pla INFOCAT. Eina 11.37 “Millora de la coordinació entre l’administració i el món operatiu i acadèmic, mitjançant la creació d’una “Taula intersectorial sobre incendis forestals” (òrgan consultiu) on quedin representades les administracions, la propietat forestal, els centres de recerca i universitats i altres ens vinculats a la gestió política i forestal.” Eina 11.38 “Atorgar a la “Taula intersectorial”, d’entre altres, les funcions de concretar i difondre el “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya”, millorar el caràcter aplicat de la recerca o definir els continguts de les campanyes de sensibilització, educació i formació.” Eina 11.39 “Establir mecanismes per promoure la reagrupació d’ADF i de coordinació entre elles, evitant però el seu sobredimensionament administratiu i de recursos humans i materials per a les funcions que tenen atorgades.” Eina 11.312 “Creació d’un marc legal específic per a entitats locals que permeti integrar les actuacions en matèria de prevenció i reducció del risc d’incendi forestal en el seu funcionament ordinari.” Eina 14.11 “Establiment de protocols de coordinació i redacció i d’informes preceptius i vinculants per part del DMAH sobre actuacions d’altres departaments d’afectació als ecosistemes forestals, dirigits a la millora del control i reducció de l’impacte de les actuacions.”

Aportació 5. Simplificació i unificació de les normatives de protecció de l’entorn i de mesures de prevenció d’incendis forestals.

Aquesta aportació es recull a:

Eina 11.31 “Unificació, síntesi, homogeneització i simplificació de la legislació i el marc competencial en la gestió de risc d’incendis forestals en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals”. Eina 11.32 “Inclusió de la prevenció d’incendis en la planificació territorial i urbanística i en els projectes infrastructures. En particular, modificació de la legislació urbanística per tal que inclogui les mesures de prevenció d’incendis dins de les obres i els costos d’urbanització.” Eina 11.33 “Desenvolupament reglamentari de la llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, amb una especial atenció a la implicació dels propietaris dels terrenys i les compensacions per servituds forçoses.”

94

Eina 32.31 “Millora del marc legal de protecció d’arbres i arbredes monumentals.” Eina 42.31 “Desenvolupament d’una nova Llei d’accés al medi natural. Promoure la coordinació entre els departaments implicats i amb la propietat forestal i altres agents socials per a la regulació d’accés al medi natural.”

Aportació 6. Adequació i dotació d’atenció al públic a les oficines comarcals dels agents rurals, per a la tramitació de permisos, llicències, autoritzacions, etc.

No és recull.

Aportació 7. Creació i implementació de l’àrea d’especialització de formació i divulgació dins el Cos d’Agents rurals de la Generalitat de Catalunya.

Si bé no es recull la creació d’una àrea d’especialització de formació i divulgació dins del Cos d’Agents Rurals; si es contempla la formació general del personal de l’administració.

Eina 21.41: Establiment d’un programa de suport, promoció i qualificació del treballador forestal mitjançant la millora de la professionalització (carnets professionals homologats) i de la formació continuada. Eina 54.32: Formació i reciclatge permanent dels professionals de l’administració forestal i altres com ara la propietat o la indústria forestal.

95

Annex III Impacte del document Esborrany de Programes i Eines sobre el document Accions.

96

P: Eines que s'han perdut respecte el document de seva

Tota les numeracions són respecte el document de Seva!!! Menys les accions perquè no apareixen R: Eines relacionades --> a comprovar x que no es produeixin repeticions En aquest cas sembla més raonable fer servir la numeració dels grups

Eines

Eines

Perdudes Transformació

Relacionades

14.13

Acció de 14.12

12.11

11.13

15.12

Eina del 11.1

12.12

11.16

24.23

24.14

15.22

Comentaris

Molt transformada, encara

que

pot

quedar compensada les

amb

accions

del

15.32

15.32

24.24

24.12

15.15

Acció del 15.14

34.23

34.14

14.21

S'elimina

34.3

43.25

14.31

S'elimina

51.11

52.1

14.33

Acció del 14.32

A més a més l'acció 43.25 sembla nova

S'elimina? R 13.34, 13.11

13.35, 13.36

13.55

S'elimina? R 13.16 El grup 1 no ha

tema 1.5

entregat res Passa a acció del

12.15

12.14 Passa a acció del

12.16

12.25 Es

fusiona

12.22

12.14

12.23

S'elimina?

amb

Es transforma en 22.22

objectiu 22.3

22.23

Es modifica substancialment, però manté relació amb l'eina 22.22 (codi grup)

23.17

S'elimina el concepte inventariació de les infrastructures tot i que es recupera a l'acció A2.3.1.13

24.12

Molt modificat Es fa referència directament a la taula sectorial

24.22

S'inclou a la nova eina 24.21 La eina 24.21 es transforma moltíssim, queda implícit que els únic criteri per a

24.23

S'inclou a la nova eina 24.21

24.42

S'inclou en la 24.41

24.52

S'ha inclòs en el objectiu 24.3 (24.6 segons grup) al generalitzar el punt a productes no fustaners

diferenciar l'aprofitament comercial del recreatiu es la pròpia llicència

S'ha inclòs en el objectiu 24.3 (24.6 segons grup) al generalitzar el punt a productes no fustaners 24.53

Es perd riquesa perquè al punt 24.3 no es parla de marques d'origen

98

24.62

S'ha inclòs en el objectiu 24.3 (24.6 segons grup) al generalitzar el punt a productes no fustaners

24.63

S'ha inclòs en el objectiu 24.3 (24.6 segons grup) al generalitzar el punt a productes no fustaners

25.21

Ha canviat molt. De fet es pot considerar eina nova. El contingut inicial passa a ser una acció de la nova eina

31.13

Desapareix (va de directrius específiques de gestió de boscos madurs)

31.16

Desapareix (va de MUP com a espais protegits) Desapareix (va de "Declaracions de Producció dels Materials Forestals de Reproducció) la part de control i

33.23

producció de planta s'inclou en la 33.22 (grup)

34.13

S'elimina (foment de les forest d'UP)

34.3

La transformació de les eines inicials de Seva és força significatiu. No es veu una relació directa

41.13

Sembla que s'elimini ja que aparentment no té una acció associada

41.23

Sembla que s'elimini ja que aparentment no té una acció associada S'ha eliminat per que es considerava inclòs en l'anterior (42.22). Atenció! Té un component de prevenció d'incendis i

42.22

de seguretat i higiene que es perd

42.23

S'ha eliminat per que es considera una acció. El problema es que després no es recull com a tal.

42.3

S'ha eliminat ja que es considera és la mateixa eina que la 42.1 S'ha eliminat ja que es considera una acció. (Acció recollida en el 42.1: promulgació de la Llei d’accés al medi

42.31

natural

42.34

S'ha eliminat ja que es considera una acció. Però després no surt com a tal. Relació amb l'eina 42.31 S'ha eliminat ja que es considera una acció. (Acció recollida en el 42.1: promulgació de la Llei d’accés al medi

42.35

natural S'ha fusionat amb la 42.37 en una eina nova (42.25.). Pèrdua de matisos importants (per exemple: la referència

42.36

directa a vehicles motoritzats)

42.12

S'ha eliminat (va d'aclarir el règim jurídic de les forests patrimonials dels ajuntaments!!!. Eina crítica?

44.31

S'ha eliminat

99

44.32

S'ha eliminat

44.33

S'ha eliminat Atenció, potser que s'hagi inclòs en el punt 5.5 (de participació) Apareix en el tema 5.4 (57.22 segons el codi del grup). No s'atribueix cap acció concreta tot i que es relaciona amb

44.34

el pla de comunicació del sector forestal

44.37

S'ha eliminat

44.39

S'ha eliminat El document de valoracions del grup 19 (Tema 5.1) Es estrany. Sembla com si es pogués eliminar l'apartat sencer.

51.13

S'elimina perquè queda unificada amb 51.14

51.21

S'elimina perquè diu que no correspon a una eina del pla sinó al compliment de la Llei 1/1995

51.22

S'elimina perquè diu que aquests aspectes s'han de contemplar a l'apartat de la normativa del pla (???)

51.24

S'elimina perquè diu que aquests aspectes s'han de contemplar a l'apartat de la normativa del pla (???)

51.25

S'elimina perquè diu ja quedarà garantida

51.26

Sembla com si l'enunciat de l'eina s’hagués modificat; però no s'associa cap acció al mateix

52.27

S'elimina perquè diu que aquests aspectes s'han de contemplar a l'apartat de la normativa del pla

52.28

S'elimina per evitar una inflació de documents de desplegament del pla

51.33

S'elimina perquè queda unificada amb 51.35

51.34

Sembla com si l'enunciat de l'eina s’hagués modificat; però no s'associa cap acció al mateix!!! (estrany) Diu de traslladar-la al programa 5.3 --> Comprovar --> Indirectament el punt 53.3 fa referència a les externalitats

51.35

però no desenvolupa cap marc legislatiu-fiscal.

52.23

Sembla que s'ha fusionat amb el 52.24

A5.2.2.3

Hi ha la numeració de 2 accions diferents repetides!!! S'elimina perquè es considera que el pla de suport ja forma part d'altres documents previstos en el pla (com

53.24

51.28)

53.24

Es fusiona amb 53.25

100

53.32

S'elimina perquè es considera inclòs en 15.11 i al 15.3

53.33

S'elimina perquè es considera inclòs en el 15.32

53.35

S'elimina perquè es considera inclòs en el 15.3.01

44.22

S'inclou en la 44.21?

44.24

S'elimina

44.31

S'elimina

44.32

S'elimina S'elimina D'alguna forma queda inclosa en la 54.32; (però sense donar-li tanta importància a les matèries objecte

54.33

de formació) S'elimina D'alguna forma queda inclosa en la 55.12; (però sense donar-li tanta importància als professionals de

55.12

la comunicació)

55.13

S'elimina D'alguna forma es repetició del Codis de bones pràctiques per a la gestió silvícola

56.11

S'ha ajuntat amb la 56.12

101

OBJECTIU CODI NOU

Es el codi que apareix després de la redistribució per temes (PGPF Programes i eines v280505.doc)

CODI Grups

Es el codi que apareix en la documentació aportada pels grups (cd)

CODI Seva

Es el codi que apareix en la documentació de Seva (PGPF Programes i eines v1012041.doc)

(mod)

Si l'enunciat dels grups ha canviat de la proposta del codi de Seva s'afegeix un (mod)

(red)

Si l'enunciat dels s'ha reduït però NO ha canviat substancialment de la proposta del codi de Seva s'afegeix un (red)

Enunciat

Es l'enunciat que apareix a la documentació aportada pels grups (fitxes i/o quadres d'accions)

EINES CODI Grups

Es el codi que apareix en la documentació aportada pels grups (cd)

CODI Seva

Es el codi que apareix en la documentació de Seva (PGPF Programes i eines v1012041.doc)

r

Relacionat amb un altre tema (segons enunciat de l'eina) --> Per comprovar possibles repeticions

Enunciat

Es l'enunciat que apareix a la documentació aportada pels grups (fitxes i/o quadres d'accions)

ACCIONS CODI LÓGIC

Es el codi lògic de numeració que li correspondria (Criteri lògic)

CODI

Es el codi que apareix en la documentació aportada pels grups

Grups

(cd)

Enunciat

Es l'enunciat que apareix a la documentació aportada pels grups (fitxes i/o quadres d'accions)

102

PROGRAMA1 :MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI TEMA 1.1:PRESERVACIÓ DELS ESPAIS FORESTALS Objectiu codi codi nou

Eina codi

grups seva Enunciat

11.1 14.1

Acció

codi

codi

grup

Seva

Enunciat Promoció

Millora

del 14.11

14.11

control

de

(mod) de protocols

codi

codi

lògic

grups

sobre

A1.1.1 A1.4.1

mod) actuacions

actuacions

.1

que afecten

un

als

canvi

d’ús

en

terrenys

.1

ecosistemes

procediment participació

de dels

serveis implicats en

Regular procediment

forestals

o

(relacionat

que

el

amb el tema A1.1.1 A1.4.1 5.1)

el

activitats extractives

forestals

condicionin.

Enunciat definitiu

Regular

14.1( les

que suposin

Enunciat

.2

.2

participació

el de dels

actuacions en domini públic hidràulic i zones

103

el Coordinació i

procediment participació

de planificació dels

serveis

implicats

en

activitats

extractives

serveis implicats en

de policia.

Regular

Categoria

Regular

el Coordinació i

procediment participació serveis

de planificació dels

implicats

en actuacions en domini

públic

hidràulic i zones de policia.

Regular el procediment

Regular

de participació

procediment A1.1.1 A1.4.1 .3

.3

participació

dels serveis

serveis implicats en en actuacions

el Coordinació i de planificació dels

implicats actuacions

sotmeses sotmeses

a

a Avaluació d’Impacte Avaluació Ambiental.

d’Impacte Ambiental.

Regular procediment participació

el Regular

el Coordinació i

de procediment dels participació

de planificació dels

A1.1.1 A1.4.1 serveis implicats en serveis

implicats

.4

activitats

.4

activitats urbanístiques

en

i urbanístiques

i

industrials en sòl no industrials en sòl urbanitzable. Regular A1.1.1 A1.4.1 .5

.5

procediment

el de

prevalença entre les diferents Administracions.

104

no urbanitzable. Coordinació i planificació

14.12

14.12

Desplegam

Normativa

(mod) ent de les

Promulgació

d’una

mesures

A1.1.1 A1.4.1 norma que reguli els

contemplad

.6

.6

es a les lleis

canvis d’ús sotmesos a informe

forestals 14,13

Regularització de les rompudes agrícoles i canvi d'espècies en les repoblacions

14.14

14.14

Regular rompudes

agrícoles i canvi d'espècies en les repoblacions

Estudiar

Elaborar

(mod) mesures

Promulgar una norma proposta

que

gravin

legal

les infrastructur es

les Normativa

una Normativa de

que

reguli norma legal que

l’establiment

de reguli l'establiment

A1.1.1 A1.4.1 mesures que gravin de mesures que i .7

.7

les

infrastructures

i gravin

les

activitats

activitats urbanes que infrastructures

urbanes que

afectin

afectin

forestals

terrenys

terrenys activitats afectin forestals

105

i que

terrenys

forestals

Redefinició

del Normativa

fons forestal amb la incorporació, si escau, A1.1.1 A1.4.1 .8

.8

de

Redefinició del fons taxes que puguin forestal

amb

la establir-se

incorporació de taxes

en

l'autorització d'actuacions afectin forestals 5.3)

106

les

que

terrenys (tema

PROGRAMA1 :MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI TEMA

1.2:

GESTIÓ

DEL

RISC

D'INCENDIS FORESTALS Objectiu

Eina

Acció

Codi

Codi

Codi

Codi

Codi

nou

grups

seva Enunciat

grup

Seva

Enunciat

Codi

Codi

lògic

grups

Enunciat

Enunciat definitiu

categoria

Establiment d’un Inclusió de la

12.1

11.1

programa

gestió de risc

Establime

d'incendi

als

nt

instruments

de

programa

els

de

professional

Establiment

formació

s

d’un programa

bàsic

sobre gestió

desenvolupame

de

entre

nt rural

bàsic entre els

profession d'incendi

professionals

als

planificació

forestals

forestals

forestal

11.1 planificació forestal territorial

i i

al

11.11

formació

107

de formació

d’un bàsic entre

forestals

els del

risc i

Divulgació

Divulgació de la idea de

la

importànci

11.12

Divulgació de

a

la idea de la

relació

importància

entre

de la relació

gestió de

entre la gestió

combustib

de

le

combustible i

gestió de

la gestió de

risc

risc d'incendis

d'incendis

108

de

i

la

la

la

Promoció de

la

Prevenció d'incendis i

de

la

preservaci ó de les masses forestals en relació al Promoció la

Prevenció

complime nt

del

d'incendis i de

protocol

la preservació

de Kyoto,

de les masses

a

forestals

millora de

relació

11.13

de

en al

la

la

compliment

biodiversit

del

at i de la

protocol

de Kyoto, a la

qualitat

millora de la

del

biodiversitat i

paisatge i

de la qualitat

a

del paisatge i

ocupació i

a la ocupació i

desenvolu

desenvolupam

pament

109 ent rural

rural

la

Incloure

Integrar en les

en

diferents figures 11.11

11.14

de

planificació

(mod) territorial

i

la

redacció

A1.2.1.1

A1.1.1 .01

forestal el risc

dels

redacció Coordinac i

anàlisis dels planificaci

anàlisis

incendis

incendis

forestal

la

dels PORF ió

PORF

dels

d’incendi

Incloure en

ó

històrics.

històrics. Incloure en

Incloure en

els els

PORF

PORF els els Plans de Coordinac A1.2.1.2

A1.1.1 Plans

Prevenció

ió

.02

Prioritaris

Prioritaris

planificaci

de

de

ó

Protecció

Massissos

de Massís Forestals

110

i

Participaci ó coordinad a

de

la

prevenció i

A1.2.1.3

A1.1.1 .03

de

extinció per

a

l'assignaci ó

d'usos

als terrenys forestals dels PORF

111

la

Coordinac ió planificaci ó

i

Integració dels

tots Integració

els nivells dels tots els inferior de nivells planificaci ó

A1.2.1.4

A1.1.1 .04

inferior

de planificació

prevenció

de

d'incendis prevenció forestals

d'incendis el forestals en

en àmbit

el

territorial

territorial

dels

dels PPPMF

PORF Revisió

Revisió

estructura

estructura

plans

de

plans

de

prevenció

prevenció

d'incendis

d'incendis

112

àmbit

i i PORF

PPPM

11.15

de Coordinac ió planificaci ó

i

Establime nt d'unes Establiment "Directrius d'unes de gestió "Directrius

R+D: Establiment

A1.2.1.5

d’unes

11.12

11.16 (mod)

A1.1.1 .05

forestal"

de

que

forestal" que

contempli

contemplin

gestió

n el paper el paper del

“Directrius de

del foc en foc en els

Gestió

els

forestal”

que

ecosistemes

ecosistem forestals

contemplin el

es

paper del foc

forestals

en

Mesures

Establiment

sistemes

d'acompa

de mesures

forestals

nyament a de

els

A1.2.1.6

A1.1.1 la .06

(tema 5,2)

gestió

gestió per l'ús del

del foc per foc per a la prevenció

prevenció

d'incendis d'incendis forestals

113

Estudis

forestals

Estudis

Potenciar la

gestió

del Potenciar gestió

11.17

la

combustib

del

le per les

combustible

ADFs i les

per les ADFs i

entitats

les

locals,

entitats

locals, vinculat

vinculat a

a un programa

un

d'ocupació

i

programa

amb la fixació

d'ocupaci

de la població

ó i amb la

al territori

fixació de la població al territori

114

Foment d'actuacio Foment ns

d'actuacions

silvícoles i silvícoles Promoció Desenvolupame 11.2 nt de mesures 12.2

11.2

+

per reduir el risc 11.21

11.5 d'incendis catastròfics

la 11.21 (red)

silvopasto silvopastoral

de

ral per a per

gestió

forestal

com eina per a la prevenció d'incendis

A1.2.2.1

A1.1.2 mantenim .01

ent

de t de franges

franges

de

de

compartime

compartim ntalització

ó

i

mantenimen

entalitzaci de de massissos

massissos forestals forestals

115

a

l'obertura i l'obertura

i

silvopastoral

i

Foment

Foment d'actuacio Foment ns

d'actuacions

silvícoles i silvícoles

i

silvopasto silvopastoral rals A1.2.2.2

en s en zones

A1.1.2 zones

estratègique

.02

s

estratègiq ues

de

de prevenció

prevenció

d'incendis

d'incendis en en

massissos

massissos forestals forestals

116

Foment

Inversió en actuacion s silvícoles i silvopasto ral per a

A1.2.2.3

A1.1.2 .03

l'obertura i mantenim ent

de

franges

compartim entalitzaci de

massissos forestals

117

actuacions silvícoles

i

silvopastoral per

a

l'obertura

i

mantenimen t de franges de compartime

de

ó

Inversió en

ntalització de massissos forestals

Inversió

Inversió en actuacion s silvícoles i silvopasto

A1.2.2.4

A1.1.2 .04

rals

en

zones estratègiq ues

de

prevenció d'incendis en massissos forestals

118

Inversió en actuacions silvícoles

i

silvopastoral s en zones estratègique s

de

prevenció d'incendis en massissos forestals

Inversió

Incorporar els criteris de gestió dels combustib A1.2.2.5

A1.1.2 les en la .05

concessió dels drets de pastura dels ramaders

119

Incorporar els

criteris

de

gestió

dels combustible s

en

la

concessió dels de

drets pastura

dels ramaders

Coordinac ió planificaci ó

i

Creació d'un Creació

òrgan

de

d'un òrgan coordinació de

Coordinació

coordinaci l''execució

interadministr 11.22

11.22

ativa

de les

(mod) actuacions de prevenció

per

i

preextinció

A1.2.2.6

A1.1.2 .06

ó

pel dels

Plans

desenvolu de pament de

Prevenció les Prioritaris

planificaci ons

de

dels Massissos

PPPMF

Forestals (PPPMF)

Foment

11.23

Foment

d'actuacio

d'actuacions a

ns

escala

escala de

de

a

paisatge per a

paisatge

la

per a la

prevenció

d'incendis

prevenció d'incendis

120

Coordinac ió planificaci ó

i

Tractame nt prioritàri Aplicació

de

mesures especials zones 11.24

en amb

menor rendibilitat

o

teixit socioeconòmi c més dèbil

de

les

zones en zones amb menor rendibilitat o

teixit

socioecon òmic més dèbil

en

les mesures de foment

121

Establir un

Estudiar

sistema

l'establiment

de

d'un sistema

compensa de

11.23

11.25

ció

compensaci

Facilitar a les

econòmic

ó

administracion

a per a la econòmica

s

pèrdua

les

actuacions

(mod) especials les

en

zones

forestals interessi

on

A1.2.2.7

per

a

A1.1.2 productiva pèrdua .07

dels

productiva

afectats

dels

per

afectats per

l'execució

l'execució

de

les de

les

mesures

mesures de

de

prevenció

prevenció

d'incendis

d'incendis forestals forestals

122

la Inversió

Facilitar l'adopció de

Facilitar l'adopció

de

mesures extraordinàrie s

per

a

la

prevenció 11.26

d'incendis on la administració hagi de dur a terme actuacions no planificades

mesures extraordin àries a

per la

prevenció d'incendis on

la

administra ció

hagi

de dur a terme actuacion s

no

planificad es

123

Mantenir

Mantenir i

i

potenciar

potenciar

d'usos

d'usos 11.27

agrícoles

i

ramaders

de

de

DARP Promoció dels ajuts per a la

Mantenir

i A1.2.2.8

potenciar

el

A1.1.2 millora .08

com

eina

3

prevenció

nts de les

a

ADF

de

Promoció

i

de

d’intervenció immediata

A1.2.2.9

A1.1.2 .09

dels membres

ADF

124

la

formació

de

Promoció dels

ajuts

per

a

la

millora dels Foment

dels equipame

paper de les

+11.5

ó

a amb el

amb el DARP

(mod) ADF

planificaci

forma

participad

participada

11.24

NACIÓ

ramaders

forma

11.28

COORDI

agrícoles i

les

equipament s

de

les

ADF

Promoció de

la

formació dels membres de les ADF

Altres

i

Potenciaci ó

de

la

xarxa única

de

A1.2.2.1 A1.1.2 transmissi 0

Potenciació de

la

11.51

ons

i

completar

xarxa

única 11.25

.10

la

de

seva

distribució

transmissions

territorial

i completar la

Centralitz

seva

ació

distribució

servidor

territorial. A1.2.2.1 A1.1.2 1

.11

de dades d'infrastru ctures de prevenció d'incendis forestals

125

Potenciació de la xarxa única

de

transmissio ns

i Inversió

completar la seva distribució territorial

Centralitzaci ó de

servidor dades

d'infrastruct ures prevenció d'incendis forestals

de

Inversió

Facilitar a les

Facilitar

entitats locals

disposició

Facilitar a les

de

entitats locals

11.26

11.55 (mod)

de

prevenció d’incendis

a temàtica A1.2.2.1

de

2

prevenció d'incendis

forestals i les eines

la

cartografi

la cartografia temàtica

la

forestals,

per

d'acord

gestionar-la

amb l’establert als PORF en el qual

les

a

entitats

locals

la

disposició de

la

cartografia temàtica de prevenció

Coordinac ió planificaci

d'incendis

ó

forestals, d'acord amb l’establert als

PORF

en el qual es trobin

es trobin Promoció

i

Elaboraci

millora de les 11.27

11.44

ó

Elaboració

diària diària

d'un

polítiques

de A1.2.2.1 A1.1.2 d'un mapa mapa

de

reducció

del 3

.12

de

risc risc

nombre

d'incendi

d'incendi

d’ignicions

forestal

forestal

126

Estudis

i

Crema de Crema A1.2.2.1 A1.1.2 pastures

pastures

4

d'alta

d'alta

muntanya

muntanya

.13

de Inversió

Obertura i mantenim ent

de Obertura

franges

i

mantenimen

perimetral t de franges s

al perimetrals

voltant de al voltant de zones

zones

A1.2.2.1 A1.1.2 urbanitzad urbanitzade 5

.14

es,

s,

defensant

defensant-

-les

del les del foc

foc

forestal

forestal evitant

focus d’ignició

i

i evitant que siguin focus

que siguin d’ignició

127

Foment

Establime

11.28

11.52

Establiment

nt

d’una

xarxa

xarxa

viària

A1.2.2.1

unificada

per 6

d’una

viària

per a la

d’incendis

prevenció

Establime

11.29

11.54 (mod)

xarxa

bàsica i única de

punts

A1.2.2.1 7

d'aigua

d'una

xarxa bàsica única

i de

punts

a

la

prevenció

planificaci ó

d’incendis

d’incendis

d'una

per

Coordinac ió

unificada

unificada

nt

d’una xarxa viària

a la prevenció

Definició

Establiment

Establiment d'una xarxa bàsica única

i de

Inversió

punts d'aigua

d'aigua Establime

nt sistema Establiment A1.2.2.1

de

sistema

8

mantenim

mantenimen

ent dades

128

de

de t de dades

Inversió

i

Establime nt sistema Establiment

A1.2.2.1 9

de

sistema

de

consulta

consulta de

de dades dades

web

web sobre sobre

les

les

infrastructur

infrastruct

es

ures

de

de prevenció

prevenció

d'incendis

d'incendis forestals forestals

d'us

d'us

exclusiu per

exclusiu

a

per

a professional

profession s als

129

Divulgació

R+D

R+D

sobre

ecologia

11.21 0

11.29

atenció a la successió vegetal

i

la

regeneració de

la

cobertura arbòria

gestió

del

mes, amb i

A1.2.2.2 A1.1.2 especial 0

.15

dinàmica

d'ecosistem

una

es, amb una

atenció a especial la

atenció a la

successió

successió

vegetal

i vegetal i la regeneració

la

regenerac de ió

de

la cobertura

cobertura arbòria

130

sobre

d'ecosiste combustible

una

especial

ecologia del

dinàmica

d'ecosistemes amb

R+D

ecologia

del foc i foc,

del

foc i dinàmica

,

sobre

arbòria

la

Estudis

R+D R+D

sobre

sobre

11.21

tècniques

de

0

gestió

del

tècniques de gestió del

combustible

combustib le R+D

11.21 1

R+D

sobre

predicció

sobre

del

predicció

risc d'incendi

del

risc

d'incendi R+D per a R+D

per

l'estudi

l'estudi del R+D per a

a del

cost-eficiència 11.21 1

11.18

les A1.2.2.2

de diferents

1

tècniques

de

gestió

del

combustible

cost-

l'estudi

eficiència

cost-

de

les eficiència de

diferents

les diferents Estudis

tècniques

tècniques

de gestió de del

gestió

del

combustib combustible le

131

del

Vigilància i inspecció

No

No

A1.2.2.2 A1.1.2

No

2

.16

en

i

inspecció en condicions

condicion s d'alt risc d'incendi

Vigilància

d'alt

risc

Altres

d'incendi forestal

forestal

Unificació, Unificació,

Millora

del

el

institucional i la 11.3

11.3 coordinació administrativa i amb els agents socials

zació

la legislació i

marc

12.3

homogenit homogenitz

Adaptació de

11.31

11.31

marc

competencial en la gestió del

risc

d’incendis forestals

132

i ació

i

simplificac simplificació

A1.2.3.1

A1.1.3 .01

ió

de

la de

legislació

la

legislació

Normativa

referida a referida a la la

gestió gestió

del

risc risc

d'incendi

d'incendi

forestal

forestal

del

Promoure la

Inclusió de

11.32

la

Inclusió de la

prevenció

prevenció

d'incendis

d'incendis en

en

la planificació

planificaci

territorial

i

ó

urbanística

i

territorial i

en

els

la

urbanístic

projectes

a i en els

infrastructures

projectes infrastruct ures

133

inclusió

de

l'anàlisi

del

risc d'incendis forestals en Coordinac la

ió

planificació

planificaci

territorial,

ó

urbanística i en

els

projectes d’infrastruct ura

i

Inclusió en l'avaluació Inclusió ambiental Adopció les

mesures

11.32

11.34 (mod)

risc

programe

per

disminuir

forestal per a A1.2.3.2 nous

sols

de plans i

s l’anàlisi programes

el

d’incendi

l'avaluació

de plans i ambiental

de

adients

en

A1.1.3 .02

de

l’anàlisi

generació

generació

de risc i de

de

risc

urbanitzables

tat

que

als

incendis

amb terrenys

incendis

dels

forestals

dels usos urbans

limitin

i Normativa

vulnerabili vulnerabilita front t

front

als

usos en

urbans en zones zones d'interfície .

134

d'interfície.

Desenvol

11.33

Desenvolupa

upament

ment de la llei

de la llei

de

de

la

la

prevenció

prevenció

d'incendis en

d'incendis

les

en

urbanitzacions

urbanitzac ions

135

les

Desenvolup ament

de

protocols de Desenvol

coordinació

upament

per

Desenvolupa

de

prevenció

ment

de

protocols

per

protocols

de

de

emergèncie

11.35

coordinació

+11.3

entre

6

DMAH, el DI i

DMAH, el s

el DARP en el

DI

marc

DARP en forestals

coordinaci s el

de

l'INFOCAT

i

ó entre el relacionade

i

amb

el incendis

el marc de entre

el

l'INFOCA

DMAH, el DI

T

i el DARP en el marc de l'INFOCAT

136

Coordinac ió planificaci ó

i

Desenvol Promoure 11.33

upar

la

11.39

reagrupació

i

(red)

la coordinació

A1.2.3.3

A1.1.3 .03

de ADF

les ar

instruccio ns

de

de

les

la Foment

de

de

fórmules

contractac la

d’assegurança contra

11.34

11.31 0

tal de fer-les A1.2.3.4 més accessibles

i

donar resposta a les necessitats de la propietat 11.31 1

Creació de la figura

del

tècnic rural.....

137

ADF

Foment

noves

per

Normativa

funcionam funcioname ent de les nt

Foment

les

instruccions

de de

ADF

incendis

Desenvolup

ió

contractació

d'assegur

d'asseguran

A1.1.3 ances

ces

.04

contra

incendis

incendis

forestals

forestals

entre

entre propietat forestal

contra

la propietat forestal

la

Foment

Creació d'un marc Creació

d'un

marc

legal

específic per a EELL 11.31 2

per

permetre integrar

les

actuacions de prevenció d'IF en funcionament ordinari

legal específic per

EELL per permetre integrar les actuacion s

de

prevenció d'IF

en

funcionam ent ordinari

138

a

Creació

i

atorgament de funcions a

l

taula intersectorial

obertura i

sobre incendis

mantenim

forestals com

ent

a

franges

òrgan

consultiu

11.37 11.35

+ 11.38

de

quedin

s

representades

voltant de

les

zones

ns,

la

A1.2.3.5

al

A1.1.3 urbanitzad .05

es,

forestal,

els

-les

centres

de

foc

recerca

i

del

forestal

i

universitat,

evitant

així com altres

que siguin

ens lligat a la

focus

gestió

d’ignició

política forestal

139

i

incendis forestals que agruparà als

ts

dels

departamen ts

amb

competènci es en gestió del

defensant

propietat

sobre

representan

perimetral

o

Administracio

taula

intersectoria

Creació de la

un

la

risc

d'incendi forestal, les organitzacio ns professional s i el mon acadèmic en el marc del

consell

assessor per Gestió Forestal

la

Coordinac ió planificaci ó

i

Establime nt

d’un

programa de comunica ció

que

divulgui la importànci a

de

la

gestió del combustib le vinculat

12.4

11.4

11.4

11.41

11.41

Incloure

un

+42+4 capítol 3

sobre el risc d’incendis forestals

al de

comunicació sobre

A1.1.4 .01

les

activitats agràries

el

sector forestal

prevenció d’incendis i

fomenti

la prevenció d’incendis i

la

preservaci ó de les masses forestals

140

d’un programa de comunicació que divulgui la importància de la gestió del combustible vinculat

a

les activitats agràries per

per a la

específic

Pla

A1.2.4.1

a

Establiment

a

la

prevenció d’incendis i fomenti

la

prevenció d’incendis i la preservació de

les

masses forestals (tema 5.6)

Divulgació

Establime nt

Establiment

d’un d’un

programa

programa

de

de

sensibilitz

sensibilitzac

ació sobre ió sobre la

A1.2.4.2

A1.1.4 .02

la

gestió gestió

del

risc risc

del

d’incendis d’incendis forestals,

forestals,

adaptant

adaptant els

els

seus seus

continguts continguts als

als diferents

diferents

destinataris

destinatari implicats s implicats (tema 5.6)

141

Divulgació

Establiment d’un programa de formació dirigit Establime nt

d’un

programa de A1.2.4.3

A1.1.4 formació .03

bàsic entre

els

profession als forestals

a

professional s

que

les

seves activitats tenen relació amb Divulgació la gestió del risc d'incendi (urbanisme, usos agraris, planificació territorial, emergèncie s, etc.)

142

Foment de

les

tasques de A1.2.4.4

sensibilitz ació amb propietaris i voluntaris forestals

143

PROGRAMA1 :MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI TEMA 1.3 : REGENERACIÓ D’ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES PERTORBACIONS Objectiu

Eina

Acció Codi

Codi Codi nou

Codi

grups Seva

Enunciat

Codi

Codi

grups Seva

Enunciat

144

lògic

Enunciat definitiu categoria

Vinculació de la restauració

afectats

13.1 12.1

12.1 (mod)

regeneració

compliment

del

de

Protocol

de

zones

afectades per 12.11 incendis

i

12.11 (mod)

la

altres

biodiversitat,

la

pertorbacions.

qualitat

i

gestió sostenible

afectats

per

pertorbacions, al compliment

del

Protocol

de

Kyoto, la millora

la

de

la

biodiversitat,

la

qualitat

forestal i

dels

altres

del

paisatge,

la

terrenys cremats

Kyoto, la millora A1.6.1.01 de

que

restauració

altres pertorbacions, al

estudi

entre

per

Millora de la

d'un

analitzi la relació

dels

terrenys cremats i

Elaboració

del

paisatge,

el

gestió

desenvolupament

sostenible

de zones rurals.

la forestal i

desenvolupament de zones rurals A1.6.1.02

145

el

Estudis

Divulgar

en

el

"Pla

de

comunicació

del

sector forestal" la importància de la regeneració dels terrenys cremats en

compliment

del protocol de Kyoto, la millora Divulgació de

la

biodiversitat,

la

millora

la

de

qualitat

del

paisatge

i

l'ocupació

i

desenvolupament de zones rurals (tema 5.6) A1.6.1.03 A1.6.1.04

146

Coordinació entre els

diferents

Departaments

i

Administracions

Coordinació

A1.6.1.05 amb

i

competències

Planificació

concurrents en la restauració

de

zones cremades

R+D+T

per

de

“Directrius

de

l’establiment

de

gestió

“Directrius

de

per

gestió per 12.12 12.12

a

Estudi

restauració

forestal a

la

restauració

i

forestal a

A1.6.1.06

la i

reducció del risc d’incendi d’àrees

reducció del risc

cremades

i

d’incendi d’àrees

afectades

per

cremades

i

altres

afectades

per

pertorbacions” (tema 5.2)

altres pertorbacions”.

147

Estudis

A1.6.1.07

Divulgació

A1.6.1.08

Coordinació

Estudi-diagnosi

R+D+T per a la redacció

estudi-diagnosi 12.13

A1.6.1.09

12.13

de la regeneració

(mod)

d’àrees afectades per

de la regeneració

d’un

incendis

d’àrees afectades per

incendis

i

R+D+T

altres pertorbacions.

i

altres

A1.6.1.10

Divulgació

pertorbacions.

A1.6.1.11

Coordinació

148

Definir

la

metodologia

i

desenvolupar un "Pla integral per a la regeneració i Establiment d’un

la disminució del

Programa

risc d'incendi en

Integral per a la

zones cremades"

regeneració

integrant

i

disminució

12.14

12.14

el

del

model i objectius

risc d’incendi en

de les ZAU, amb

zones cremades i

la

(r12.22) afectades

per

consideració

d’aspectes

altres

socioeconòmics

pertorbacions,

d’altres

considerant

tots

com l’agricultura,

aspectes

el turisme o les

els

àmbits

socioeconòmics

infrastructures

d’altres àmbits

viàries, de forma participada les

amb

diferents

administracions i els agents socials implicats.

149

Estudis

Mesures foment

de per

les

actuacions previstes al "Pla A1.6.1.12 per

la Foment

regeneració i la disminució

del

risc d'incendi en zones cremades" Mesures d'inversió per les actuacions previstes al "Pla A1.6.1.13 integral per a la Inversió regeneració i la disminució

del

risc d'incendi en zones cremades" A1.6.1.14 A1.6.1.15

150

Garantir el rang normatiu

adient

del Pla a través de les ZAUs i altres instruments A1.6.1.16 que es considerin Normativa adients,

i

la

coordinació amb altres instruments de

planificació

forestal. Millora de la

Foment

per

coordinació

creació

de

les

associacions

de

i

optimització de 13.2 12.2

12.2

recursos

per

a

la

(mod) restauració de 12.21 zones cremades

i

Creació 12.21 mod

d’associacions de propietaris per a

la

propietaris A1.6.2.01

forestals per a la restauració

dels

les actuacions de

terrenys cremats

restauració.

o

afectats

afectades per

altres

altres

pertorbacions

pertorbacions

A1.6.2.02

151

per

Foment

Establir Instruments

per

l’actuació subsidiària

12.24

12.24 mod

de

l’administració forestal

potenciar

els

instruments

per

l’actuació subsidiària

de

en A1.6.2.03 l’administració

determinades zones

i

on

forestal la

Normativa en

determinades

propietat forestal

zones

no actuï.

propietat forestal no actuï.

152

on

la

Establiment d’un “Protocol d’actuació per a zones afectades per incendis” que contempli aspectes

12.25

12.25 (r12.16)

Establiment d’un

legislatius,

Protocol

mesures

d’actuació per a

econòmiques

i

zones afectades A1.6.2.04 les “Directrius de Normativa per

incendis

i

gestió per a la

altres

restauració

i

pertorbacions.

disminució

del

risc

de

zones

cremades”, d’aplicació automàtica després incendi 5,3)

153

d’un (tema

Facilitar l’adopció de

mesures

extraordinàries per

a

la

restauració

i

reducció del risc de

zones

cremades

en Coordinació

aquelles finques i amb

instrument Planificació

d’ordenació forestal

aprovat

on l’administració forestal hagi de dur

a

terme

actuacions planificades.

154

no

PROGRAMA1 :MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI TEMA 1.4: SANITAT FORESTAL Objectiu

Eina

Codi Codi

Codi

nou

Seva

grups

14.1 13.1

13.2

enunciat

Acció

Codi

Codi

grups

Seva

Codi enunciat

lògic

Millora

R+D+T

del

l’aprofundiment en

coneixem ent

de

plagues i

13.11

13.21

la

per

a

identificació,

estudi i control de les

plagues

155

i

Enunciat definitiu Estudis

A1.4.1.0 1

categoria

de

caracterització biològica

i

ecològica

de

plagues i malures. ESTUDIS

malures

malures

Estudis

principals, a més

d'avaluació

de

danys

les

que

es

dels

puguin introduir al

principals

territori, tenint en

problemes

compte

la

de

seva A1.4.1.0 sanitaris forestals:

viabilitat temporal i 2

distribució

de

(incloent

producció.

(tema 5.4)

elaboració

de

mapes)

i

importància

dels

danys.

ESTUDIS

Estudis

de

l’eficàcia

dels

tractaments

no

silvícoles , per al A1.4.1.0 3

control

de

les

plagues forestals: feromones,

lluita

biològica, atraients alimentaris, plaguicides, etc.

156

ESTUDIS

Estudis

de

les

practiques A1.4.1.0 4

nou 13.12

silvícoles

més

adequades

per

prevenir i controlar

R+D+T sobre les

els

problemes

mesures silvícoles

sanitaris forestals. ESTUDIS

(r13.5 encaminades a la

Elaboració

4)

prevenció i lluita

manual de bones

contra les plagues

practiques A1.4.1.0 silvícoles 5

garantir estat

d’un

per el

a bon

fitosanitari

dels boscos (tema 5.2)

13.13

13.22

R+D+T sobre la

Estudis

incidència

incidència

dels

ESTUDIS de

la dels

plaguicides en els A1.4.1.0 plaguicides en els

(r 5.4) diferents ecosistemes medi natural.

157

6 del

diferents ecosistemes medi natural.

del ESTUDIS

Establir convenis

Establir mecanismes

necessaris per a

de

coordinació entre

13.14

13.23 (mod)

el

DMAH

i

els

centres de recerca per tal d’implantar o

els

potenciar

engegar A1.4.1.0 7

les

i

potenciar línies de recerca sobre

aplicada problemes

sanitaris forestals,

línies de recerca

entre

DMAH

i

aplicada.

centres de recerca COORDI aplicada.

Fomentar

les

Participació

relacions i establir 13.15

13.24

els

(mod)

de

NACIÓ del

DMAH en el grup

mecanismes A1.4.1.0 de treball estatal coordinació 8

de

plagues

amb les diferents

forestals, parcs i

Administracions

jardins

i

centres

Participació en les

especialitzats per tal

d’intercanviar

informació

i

experiències en el

158

ALTRES

A1.4.1.0 9

xarxes d’intercanvi de

coneixement

relacionades amb DIVULGA la sanitat forestal

CIÓ

coneixement

de

Creació

i

plagues i malalties

manteniment

amb

d'una

la

finalitat

base

de

d’obtenir un major

dades

amb

coneixement

informació

dels

control

i

dels A1.4.1.1 centres

agents nocius dels 0

especialitzats

boscos.

Administracions implicades

i

en

R+D i control del estat

fitosanitari PLANIFIC

forestal.

ACIÓ

Estudi de l’efecte R+D+T sobre els efectes

de

qualsevol

13.16

factor

NOU

abiòtic

(r

vulnerabilitat dels

13.55) boscos

sobre

A1.4.1.1 1

la

(plagues,

del Canvi Climàtic front

la

vulnerabilitat dels boscos

ESTUDIS

Estudi diferents

malures) i l’estudi A1.4.1.1 abiòtics

dels factors amb

el

de les possibilitats 2

desenvolupament

d’actuació.

de

les

forestals

159

plagues ESTUDIS

R+D+T efectes

dels de

la

contaminació 13.17

NOU

Estudi

de

la

ambiental en els A1.4.1.1 contaminació boscos

i

les 3

possibles mesures correctores

atmosfèrica

als

boscos

a

implementar.

ESTUDIS

Millora de

14.2 13.2

13.3

Realització

de

jornades

de

l’extensio

Assessorament a

nisme

entitats públiques i A1.4.2.0 difusió per entitats

sobre

privades sobre els 1

públiques

plagues i

mètodes

privades

malures

13.21

13.31

de

i sobre DIVULGA

defensa contra les

sanitat forestal

plagues i malures

Creació

que

afecten

els A1.4.2.0 pagina

terrenys forestals

2

d’una web

del

DMAH de Sanitat DIVULGA forestal

160

CIÓ

CIÓ

Establiment

13.32

d'un

butlletí

amb

informacions

de

canals 13.22

Publicació

sanitat

d’informació

i A1.4.2.0 que

materials

3

de

forestal, inclogui

recomanacions

divulgatius cap als

sobre els mètodes

propietaris.

de control de les diferents plagues DIVULGA forestals.

Dotar

Millora del marc legal

14.3 13.3

13.4 (mod)

i institucion 13.31 al

de

sanitat forestal

la

NOU

al

servei

Dotar

CIÓ

al

servei

responsable

del

responsable

del

DMAH

de

DMAH

de

l’estructura

l’estructura

orgànica suficient

orgànica suficient

per tal de poder A1.4.3.0 per tal de poder desenvolupar

les 1

desenvolupar

tasques

tasques

d’identificació,

d’identificació,

estudi

estudi

i

control

i

les

control

dels agents nocius

dels agents nocius

dels boscos.

dels boscos.

161

ALTRES

Desenvolupar des de Definició

13.32

13.41

l’aprovació

d’aquest Pla, les

d’un

marc

disposicions

competencial clar

normatives

entre

regulin

els

Departaments implicats

el

que marc

A1.4.3.0 competencial en 2

entre

els

matèria de sanitat

Departaments

forestal

implicats

(DTI,DMAH,DARP

matèria de sanitat

)

forestal

en

(DTI,DMAH,DARP NORMATI )

162

VA

Desenvolupar els protocols

de

coordinació, entre el

DMAH

i

el

DARP en matèria de

13.33

NOU

control

Coordinació de les

fitosanitari

actuacions

recursos genètics

dels

de:

diferents

forestals, selecció

Departaments

de

amb

A1.4.3.0 planters

r13.11 competències sobre

llavors,

sanitat

3

d’espècies forestals, plagues

vegetal.

de quarantena i

(DTI,DMAH,DARP

arbres

)

monumentals. Així com

la

col·laboració mitjançant

el

Laboratori

de

Sanitat del DARP.

163

Vegetal COORDI NACIÓ

Desenvolupar els protocols

de

coordinació, entre el DMAH, el DTI i el

DARP

en

A1.4.3.0 matèria de sanitat 4

forestal

en

l’emmagatzematg e,

processat,

transport

164

i

comercialització

COORDI

de la fusta.

NACIÓ

Establir

els

mecanismes

de

coordinació, entre la Direcció general del Medi Natural del

DMAH

Direcció de

i

la

General

Producció,

Innovació

i

Indústries A1.4.3.0 agroalimentàries 5

del

DARP,

pels

temes de debat en les

comissions

d’àmbit

estatal:

“Comité fitosanitario nacional”

165

i

“Comité

de

Evaluación

de

productos

COORDI

fitosanitarios”

NACIÓ

Establir

els

mecanismes

de

coordinació

i

actuació

entre

l’Administració 13.34

NOU

i

Establir les figures administratives

diferents A1.4.3.0 necessàries entre

els

r13.24 agents que

es

socials 6

Administració

puguin

afectats

veure afectats per

i

per les

plagues forestals

plagues o malures en

terreny

COORDI

forestals.

NACIÓ

Actualització marc

normatiu

existent 13.35

NOU

del

sobre

Elaborar

les

disposicions normatives per a

prevenció i lluita A1.4.3.0 Catalunya

r13.11 contra les plagues 7 forestals amb

d’acord

Normativa

estatal i europea.

166

d’adaptació

dels

reglaments europeus estatals

i NORMATI VA

Actualització

del

Decret 21/1991 de 22

de

gener

incloure

i la

reglamentació necessària

en

A1.4.3.0 matèria 8

de

recursos genètics forestals, selecció de

llavors,

planters d’espècies forestals i plagues NORMATI de quarantena. Actualització marc

NOU

manipulació aplicació productes fitosanitaris

167

sobre i dels

pel

sector forestal de

normatiu

existent 13.36

Adequació

del

VA

la

Normativa

A1.4.3.0 sobre els nivells 9

de capacitació de l’aplicació

dels

productes

NORMATI

fitosanitaris

VA

14.4 13.4

13.5

Mesures

Creació

de

registre

prevenció

(mod) i

d’un de

les

A1.4.4.0 consultes que es

lluita

1

contra les

realitzen

en

matèria de sanitat PLANIFIC

plagues

Millora seguiment

31.41

13.51 (mod)

forestal “in situ” .

del anual

Implantació

dels ecosistemes forestals per a la detecció i control dels

diferents

A1.4.4.0 2

agents nocius.

ACIÓ i

manteniment

de

sistemes

de

seguiment de les plagues i malalties que

afecten

als PLANIFIC ACIÓ

boscos. Elaborar informes A1.4.4.0 anuals

dels

3

dels

resultats seguiments

13.42

13.52 (mod)

ALTRES

Establir

Dur a terme Plans

programes

de Lluita Integrada

d’actuació:

A1.4.4.0

planificar, organitzar

i

4

de

les

que

afecten

cíclicament

els de INVERSI

realitzar

les

boscos

campanyes

de

Catalunya

168

plagues

Ó

tractament contra les

Establir

plagues A1.4.4.0 de

forestals.

5

mesures

foment

silvicultors

als pel

control de plagues FOMENT

13.43

13.52 (mod)

Dissenyar

Dissenyar

protocols

protocols

d’actuació ràpida i

d’actuació ràpida i

eficaç

pel

seguiment de les plagues

de

quarantena

A1.4.4.0 6

amb

plagues quarantena.

de amb

el DARP

el DARP a

de

plagues i malalties que

afecten

els

terrenys forestals fomentant la lluita biològica integrada.

169

NACIÓ

punt Posar a punt i

defensa contra les

(mod)

seguiment de les

col·laboració amb COORDI

tècniques

13.53

pel

col·laboració amb

Posar

13.44

eficaç

o

implementar A1.4.4.0 tècniques 7

pel

control de plagues minimitzant l’ús de plaguicides. ALTRES

Aplicació de

13.45

les

les

mesures silvícoles

mesures silvícoles

adients per a la

adients per a la

prevenció i lluita

prevenció i lluita

contra les plagues

contra les plagues

13.54

forestals

i A1.4.4.0 forestals

(mod)

controlar-ne

el 8

i

controlar-ne

el

compliment en els

compliment en els

casos

casos

que

que

l’Administració

l’Administració

declari

declari

la

seva

obligatorietat

efectes

de

dels

Control

la

efectes

contaminació 13.56

ambiental

(mod)

els

la

seva

obligatorietat

Control

13.46

Aplicació de

dels de

la

contaminació

sobre A1.4.4.0 ambiental

boscos

ALTRES

i 9

els

sobre

boscos

i

establiment de les

establiment de les

mesures

mesures

correctores

correctores

170

ALTRES

Foment i promoció

Foment i promoció

de

de

de

de

materials

l’ús

materials NOU 13.47

(R13. 11)

reproducció

amb

l’ús

reproducció

garantia

A1.4.4.1 garantia

fitosanitària

0

de de amb

fitosanitària

complint

les

complint

les

exigències

del

exigències

del

passaport

passaport

fitosanitari

fitosanitari

FOMENT

Historial Seguiment

control de l’estat 13.48

NOU

sanitari arbres monumentals

fitosanitari

i

dels

cada

un

per dels

A1.4.4.1 arbres 1

monumentals

i

recopilació quinquennal

del PLANIFIC

seu estat sanitari

171

ACIÓ

Aplicació

de

mesures correctores A1.4.4.1 2

minimitzin eradiquin

que o les

possibles plagues o malalties en els

172

arbres

INVERSI

monumentals.

Ó

PROGRAMA1 :MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI TEMA 1.5 : MANTENIMENT I MILLORA DEL DOMINI PÚBLIC FORESTAL Objectiu

Eina

Codi Codi

Codi

nou

grups

Seva

enunciat

14.2

14.2

Millora de la

15.1

Acció

Codi

Codi

grups

Seva

Pública i de

enunciat

ment

de

14.22

14.12

mesures

(red)

contempla des a les

gestionades

lleis la

Enunciat definitiu

categoria

A1.5.1.1

Normativa

les

les

per

lògic

Desplega

(mod) gestió de les forests d’Utilitat

Codi

Gestionar i mantenir el A1.5.1.2 Catàleg

de

forests Estudis

d’utilitat pública

forestals

Generalitat Promoció de la gestió forestal sostenible a les

forests Foment

patrimonials

de

Generalitat

173

la

14.23

NOU

Potenciar

Regular la participació

la

dels ens locals i la

implicació i

A1.5.1.3

Generalitat forests

en

les

d’UP

i

participaci

comunals gestionades

ó de les

pels propis municipis

administra

Promulgar una norma

cions

legal

competent s

A1.5.1.4

que

reguli

contingut

el

dels

programes d’aprofitaments

Normativa

Normativa

i

millores Declarar d’UP totes A1.5.1.5 les

forests

de

la Normativa

Generalitat Establir convenis tipus A1.5.1.6

per a la gestió de forests d’UP d’entitats locals

174

Normativa

Creació d’un Comitè sobre A1.5.1.7

forests

públiques, en el marc del Consell Assessor per

a

la

Normativa

Gestió

Forestal Sostenible A1.5.1.8

Redactar i executar un pla d’inversions

Inversió

Elaboració d’un pla de A1.5.1.9

delimitacions

i

fitacions de titularitat

Estudis

pública Defensa

15.2

14.3

14. 3

i

millora

del

patrimoni

de 14.32

titularitat pública

14.32 (mod)

Regularitz

Desenvolupar

una

ar

norma

que

els

terrenys

legal

A1.5.2.1 clarifiqui la condició Normativa

forestals

jurídica

de

terrenys

titularitat

Desenvolupar

pública

norma legal que reguli

que

no

estan

l’inventari

d’aquests

una

dels

A1.5.2.2 terrenys forestals de Normativa

declarats

titularitat pública que

d’UP

no d’UP

175

estan

declarats

Desenvolupar

una

norma que reguli la A1.5.2.3 creació d’un registre Normativa de terrenys públics no catalogats d’UP Elaboració d’un pla de recuperació A1.5.2.4

i

d’utilització

dels

immobles existents en forests

de

Inversió

la

Generalitat Creació

d’una

línia

d’ajuts per a realitzar A1.5.2.5

l’inventari

dels

terrenys forestals de titularitat

pública

Foment

no

declarats d’UP

A1.5.2.6

Clarificar

les

competències

en

zones

de

Domini

Estudis

Públic Hidràulic 14.34

14.34

Defensa i

(mod) regularitza

176

A1.5.2.7

Elaborar l’inventari de camins ramaders

Estudis

ció

dels

camins ramaders

Pla de classificacions, A1.5.2.8

delimitacions, fitacions i

actuacions

Estudis

recuperadores A1.5.2.9

A1.5.2.1 0

Regularització jurídica dels camins ramaders Desenvolupar la Llei o el

Reglament

Augment

14.35

14.35 (red)

de

la 2

superfície d’utilitat pública

Atenció el antic 14.1 ha passat al tema 1

177

A1.5.2.1

A1.5.2.1 3

de Normativa

camins ramaders

A1.5.2.1 Redacció 1

Estudis

d’un

pla

d’usos compatibles Declarar forests d’UP Incrementar

Estudis

Estudis

el

patrimoni forestal de Inversió la Generalitat

PROGRAMA1 :MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI TEMA 1.6: MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI Objectiu codi nou codi grups codi Seva Enunciat

16.1

15.1

15.1 (mod)

Codi grup

Promoció de les actuacions forestals per tal

d’augmentar

la

fixació

i 15.11

emmagatzematge de carboni

178

categoria

Ajuts per a la realització de treballs silvícoles de millora i de regeneració

Foment

Estudiar, en el marc del "Pla integral per a la regeneració i la disminució el risc d'incendi en zones

cremades"

les

potencialitats

de

reforestació, així com en els documents de

Coord.

i

Planif.

planificació regional (tema 1.3) 15.13

Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució Ajuts a la aforestació de terrenys agraris. Ajuts

a

la

agroforestals.

creació

de

(intercalació

sistemes de

Foment Foment

mixtes

plantacions Foment

forestals en conreus)

15.14

Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució

R+D+T

Ajuts a la aforestació de terrenys agraris. Ajuts

a

la

agroforestals.

creació

de

(intercalació

sistemes de

mixtes

plantacions R+D+T

forestals en conreus) Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució Ajuts a la aforestació de terrenys agraris.

179

R+D+T Normativa

Ajuts

a

la

agroforestals.

creació

de

(intercalació

sistemes de

mixtes

plantacions Inversió??

forestals en conreus)

Promoció dels usos de la fusta pel seu

16.2

15.2

15.2 (mod)

paper en l’emmagatzematge de carboni (foment i divulgació de totes les seves 15.21 utilitats) (relacionat amb els temes 2.1 i

Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució

R+D+T

5.5)

Ajuts a la aforestació de terrenys agraris. Ajuts

a

la

agroforestals.

creació

(intercalació

forestals en conreus)

180

de

sistemes de

Divulgació mixtes

plantacions Foment

Promoció de l'ús de la fusta en totes les seves utilitats per part de totes les administracions Normativa catalanes (tema 2.1, 2.5, 2.6, 5.6)

Potenciació del paper dels boscos en el 16.3

15.3

15.3

cicle

del

carboni

com

a

font

Reactivació del Fons Forestal de Catalunya (per

de

canalitzar les fonts de finançament) (tema 5.3)

finançament per a la silvicultura

Establiment de primes per al manteniment de la 15.31

superfície forestal

Normativa

Foment

Establiment de mecanismes de compensació per la pèrdua de superfície forestal que comporta l’establiment d’infrastructures i determinades

actuacions.

(1%

de

de grans

infrastructures a inversions Catalunya i la seva silvicultura) (tema 5.3) Promocionar el patrocini, per part d’empreses, d’inversió en tasques de gestió forestal per la millora de la funció d’embornal dels boscos a Catalunya (tema 5.3)

181

Altres

Estudi de la viabilitat d'assignació al Fons Forestal de Catalunya d’una part dels impostos Altres aplicats als combustibles 15.32 Assignació al Fons Forestal d’una part dels impostos de les indústries emissores de Carboni Inversió? (tema 5.3) Estudi de la viabilitat d’establir programes d’inversions al sector forestal en compliment del Protocol

de

Kyoto

(compensació

de

sobreemissions). Promoció

de

que

la

silvicultura

sigui

contemplada com a mesura per a millorar el balanç de carboni en el desplegament del “Plan Nacional Emisión”.

182

de

Asignación

de

Derechos

de

PROGRAMA 2 :MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.1: FUSTA I LLENYA Objectiu Codi Nou

21.1

Acció Codi grups

21.1

Codi Seva

21.1

Enunciat Dinamització aprofitaments fustaners

Codi lògic dels

Enunciat definitiu

categoria

Ajuts a la innovació del sector industrial per A2.1.1.1

tal

d'adaptar

la

seva

demanda

a

la Foment

producció dels boscos present i futura. A2.1.1.2

Coordinació Foment

dels

convenis

i

fórmules

contractuals entre propietat i Administració Forestal A2.1.1.3

per

a

la

gestió

de

zones

determinades (Zones d’Actuació Urgent, Pla de suport per a la disminució de la

coordinació

vulnerabilitat i millora de qualitat dels espais forestals, Mapa del potencial productiu forestal, etc.). Elaboració d’un “Pla de suport forestal dels aprofitaments a zones de baixa rendibilitat” A2.1.1.4

que contempli mesures específiques per Estudis promoure els treballs forestals en zones de baixa rendibilitat

183

Suport A2.1.1.5

a

la

maquinària adaptada

renovació

i

compra

d’aprofitaments al

terreny,

així

de

forestals com

pel

Foment

manteniment d’animals de treta. Suport

Millora de la competitivitat de 21.2

21.2

21.2

l’oferta de fusta respecte a la A2.1.1.6 d’importació

i

tecnològica

coordinació i

de

la

innovació

mecanització

dels

aprofitaments forestals on les condicions

Foment

ambientals de la zona ho permetin. A2.1.2.1

Normativa Foment de la creació d’empreses de

A2.1.2.2

serveis, cooperatives i associacions que facilitin la gestió forestal i comercialització,

Foment

dintre de l’àmbit de la competitivitat. Assessorament i formació de la propietat A2.1.2.3

sobre

gestió,

mecanització

i Divulgació

comercialització dels productes forestals.

A2.1.2.4

Foment d’empreses de transformació de fusta que dinamitzi l’oferta local.

Suport a l’estandardització i classificació dels productes fustaners locals.

184

Foment

Foment

Establiment de fórmules d’organització en A2.1.2.5

l’explotació

i

comercialització

de

la

biomassa per millorar la viabilitat del seu

Coordinació

aprofitament. A2.1.2.6 Estudi de fórmules administratives , en el marc legal del Pla de Desenvolupament A2.1.2.7

Rural (PDR), per tractar de vincular els treballs forestals a l’empresa d’explotació

Normativa

facilitant la cessió subrogada de l’ajut, o mesures similars Mesures de foment per a les plantacions A2.1.2.8

d’espècies de creixement ràpid, allà on Foment tècnicament i ambiental sigui viable. Estudi de mercat i de les necessitats

Adaptació de la demanda de 21.3

21.3

21.3

les indústries transformadores A2.1.3.1 a l’oferta de fusta catalana

industrials per l’òptim ús del potencial productiu forestal català, fases necessàries

Estudi

de canvi i adaptació.

A2.1.3.2

A2.1.3.3

185

Foment dels tractaments silvícoles

Recolzament al

teixit industrial forestal

necessari per a la millora dels boscos

Foment

Foment

A2.1.3.4

A2.1.4.1

A2.1.4.2 Provisió 21.4

21.4

21.4

al

treballadors

sector

de

forestals

A2.1.4.3

qualificats

R+D

vinculat

a

l’obtenció

de

noves

aplicacions de l’oferta de fusta

Promoció i foment del carnet motoserrista (tema 4,1) Foment de la formació continuada dels treballadors forestals Realització de cursos per a la incorporació de nous treballadors forestals

Estudi

Altres

Altres

Altres

Directrius per al foment de contractació de A2.1.4.4

personal

forestal

administracions

per amb

part les

de cursos

les i

Normativa

qualificacions anteriors.

Estudi 21.5

21.5

21.5

del

producció

potencial fustanera

de

Confecció del “Mapa del potencial productiu

dels A2.1.5.1

boscos

forestal de Catalunya” tenint en compte Estudi aspectes biogeogràfics i socioeconòmics

186

R+D. Estudi del potencial productiu de les A2.1.5.2

frondoses nobles a través de la creació d’una xarxa de parcel·les experimentals permanents

PROGRAMA2 :MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.2: SECTOR SURER Objectiu

Acció

Codi

Codi

Codi

nou

grups

Seva

Codi

Enunciat

lògic

R+D.

Millora de la 22.1

22.1

22.1

producció

(mod)

primària

de

Enunciat definitiu Estudi

categoria del

mapa de les zones A2.2.1.01 més idònies per la Estudis producció de suro a

suro

Catalunya Establiment codi

de

A2.2.1.02 pràctiques gestió

d’un bones per

de

la Estudis les

suredes (tema 5.2) A2.2.1.03

187

Divulgació del codi de bones pràctiques

Divulgació

Estudi

Estudi

de

possibilitat A2.2.1.04

declarar

la de

el

suro

producte

Inversió

ambientalment prioritari Adaptar la normativa A2.2.1.05 a la gestió de les Normativa suredes. Establir una línia de subvencions

als

treballs en suredes A2.2.1.06

amb un tractament diferenciat

per

la

regeneració i millora de

les

degradades

188

suredes

Foment

Establir una línia de subvencions

als

treballs en suredes A2.2.1.07

amb un tractament diferenciat

per

la

Foment

millora de la qualitat de les suredes en producció Establir amb

convenis

l’administració

A2.2.1.08 per a la gestió de Altres suredes

com

a

finques pilot Invertir A2.2.1.09 finques

en

les

pilot

de Inversió

gestió de suredes Realització

de

convenis

de

A2.2.1.10 formació treballadors especialistes

189

de Altres

Creació

d’una

credencial

per

a

A2.2.1.11 treballadors

Normativa

especialistes

en

treballs en suredes Subvencionar A2.2.1.12

compra

la de

maquinària

Foment

específica pel suro R+D. Estudi

per

establir

la

A2.2.1.13 denominació

Estudis

específica de suro català. Difusió

de

la

A2.2.1.14 denominació

Divulgació

específica R+D. Estudi de les A2.2.1.15 diferents patologies Estudis del suro. Difusió dels resultats A2.2.1.16 dels estudis sobre Divulgació patologies del suro

190

Impulsar

Potenciació de 22.2

22.2

22.2

la

A2.2.2.01 normalització

la indústria

dels Foment

transformadora

productes elaborats

del suro

Impulsar una línia d'ajuts

a

les

indústries amb un tractament A2.2.2.02 diferenciat per les Foment que

utilitzen

els

productes de rebuig amb

finalitats

no

taperes Impulsar

la

coordinació amb els A2.2.2.03

departaments implicats

en

la

indústria i l’ús del

Coordinació i planificació

suro R+D. Estudi sobre la A2.2.2.04 qualitat productes surer

191

del Estudis

Difusió

sobre

A2.2.2.05 qualitat

la del Divulgació

productes surer R+D. Estudi sobre els A2.2.2.06

afectes

dels

productes fitosanitaris aplicats

Estudis

al suro i la seva presència Difusió

sobre

afectes A2.2.2.07

els dels

productes fitosanitaris aplicats

Divulgació

al suro i la seva presència Estudi A2.2.2.08

sobre

la Estudis

potencialitat productiva

de

les (R+D)

suredes catalanes

No surt

hi

No 22.3

existeix (r 22.22)

Difusió Promoció

de

l'ús del suro

A2.2.3.01

avantatges

de

les de

certificació productes surers

192

la dels

Divulgació

A2.2.3.02

Campanyes

de

promoció del suro Campanyes promoció

A2.2.3.03

Divulgació

de de

les

millores

Divulgació

tecnològiques adreçades al sector industrial

PROGRAMA2 :MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.3: PASTURES I SISTEMES SILVOPASTORALS Objectiu

Acció

Codi

Codi

Codi

Codi

Nou

grup

Seva

Enunciat

23.1

23.1

23.1

Promoció de A2.3.1.01 Establiment

lògic

enunciat definitiu

d’un Normativa

l’activitat

marc

silvopastoral i

tècnic de la gestió

l’ús

dels

de

pastures

legal

categoria

sistemes

silvopastorals

193

i

A2.3.1.02 foment

a

la foment

tecnificació de les explotacions ramaderes extensives Divulgació de la Divulgació tecnificació de les explotacions ramaderes extensives A2.3.1.03 Procediment

de Normativa

certificació

de

qualitat

les

de

pastures, lligada a la qualitat de carn ecològica A2.3.1.04 Increment

de Planificació

l’oferta pública de i l’aprofitament

de coordinació

les pastures dels boscos gestionats per l’administració forestal

194

A2.3.1.05 Promoció

de Planificació

convenis

de +

col·laboració

coordinació

entre el DMAH i les

entitats

ramaderes

i

propietaris forestals a efectes d’habilitar

les

finques

a

pastures, una

les amb

especial

atenció

a

la

prevenció d'incendi i millora i manteniment d'hàbitats R+D

sobre

efectes

de

els Estudis la

càrrega ramadera sobre la gestió del combustible i la prevenció d'incendis.

195

Integrar

en

redacció PORF

la Coordinació dels i

l'estudi planificació

sobre el potencial silvopastoral zones

amb

en risc

d'incendis. A2.3.1.06 Incloure

la Normativa

titulació qualificada

de

pastor i formació dels ramaders A2.3.1.07 Divulgació

Divulgació

mitjançant

les

escoles

de

capacitació agrària (silvopastorals). A2.3.1.08 Cursos

i Foment

programes pràctics pasturatge

de per

aturats A2.3.1.09

196

Foment

A2.3.1.10 Afavorir i garantir Coord. l’activitat

i

Planif.

silvopastoral com a

mesura

de

creació biodibersitat a la Xarxa

Natura

2000 . A2.3.1.11

Inversió

A2.3.1.12 Establiment protocols

de Coordinació per i

valorar i fer el planificació seguiment

de

l’estat sanitari de la fauna salvatge

197

A2.3.1.13 Inventari

i Estudis

classificació

dels

sistemes i de les infrastructures silvopastorals les

a

superfícies

actuals

i

potencials. A2.3.1.14 Elaboració cens

de

de Estudis la

ramaderia extensiva actual i la potencial A2.3.1.15 Realització estudi

de

d’un Estudis la

interacció sanitària

entre

animals domèstics i fauna salvatge

198

A2.3.1.16 Estudi i recerca Estudi de la optimització i compatibilització dels

diferents

usos

dels

sistemes forestals amb la ramaderia extensiva, una

amb especial

atenció

a

la

prevenció d'incendis A2.3.1.17 Redacció

Normativa

d’instruccions per a l’ordenació dels sistemes silvopastorals A2.3.1.18 Cursos

i Inversió

programes pràctics pasturatge aturats

199

de per

A2.3.1.19 Millora

de

les Inversió

àrees existents de pastoreig extensiu A2.3.1.20 Realització

de Inversió

noves ’infrastructures les

zones

a de

pastoreig extensiu A2.3.1.21 Millora

de

les Inversió

infrastructures existents

als

zones silvopastorals 23.2

23.2

23.2

Millora de les A2.3.2.01 Incentius rendes

dels

econòmics

Foment a

propietaris de

l’extensificació de

pastures

la ramaderia de

i

dels ramats

les autòctones

200

races

A2.3.2.02 Incorporació les

de Coordinació

pastures i

extensives

als planificació

ajuts

dels

programes

de

desenvolupament rural A2.3.2.03 Fomenta

la Foment

creació de noves àrees

de

pasturatge extensiu A2.3.2.04 Foment

a

la Foment

millora de zones de

pasturatge

extensiu A2.3.2.05 Foment

a

la Foment

realització d’infrastructures a les

zones

pastoratge extensiu

201

de

A2.3.2.06 Foment

a

millora

al Foment

de

les

infrastructures als zones silvopastorals A2.3.2.07 Implantació d’ajuts

Foment

per

a

complementació nutritiva

dels

ramats

amb

pastures aplicat a la

prevenció

d’incendis forestals. A2.3.2.08 Elaboració

de Normativa

circulars per a la regulació

de

la

cessió d’ajuts a terrenys

amb

pasturatge actiu.

202

PROGRAMA2 :MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.4: ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS Objectiu Codi nou

Acció Enunciat

Codi lògic A2.4.1.01

Enunciat definitiu Actualització del marc legal per la creació de zones reservades de recollida de tòfones.

categoria Normativa

Establiment d’un marc legal per la creació de A2.4.1.02

la taula sectorial (com a grup de treball dins el Consell Assessor per a la Gestió Forestal

Normativa

Sostenible)

24.1

Regulació sector tofoner

del

A2.4.1.03 A2.4.1.04

A2.4.1.05

A2.4.1.06

A2.4.1.07

Coordinació Ajuts per al conreu de la tòfona provinent de planta inoculada garantida Ajuts per al foment de l’associacionisme dels cultivadors de tòfones. R+D+T en tècniques de conreu i en gestió d’ecosistemes tofoners. Organitzar els recol·lectors de tòfones per tal de quantificar la seva producció.

203

Foment

Foment

Estudis

Coordinació

Regulació de la recollida i comercialització del sector de A2.4.2.01

bolets, amb l’establiment d’una

llicència per l’aprofitament comercial (que contempli aspectes formatius)i fórmules per

Normativa

obtenir ingressos directes a la propietat forestal. 24.2

Regulació

de

l’explotació

de

bolets

A2.4.2.02

Regulació 24.4

Organitzar els recol·lectors comercials de bolets per tal de quantificar la seva producció.

Coordinació

A2.4.2.03

Estudis

A2.4.2.04

Normativa Actualització de la legislació vigent per

de

l’aprofitament de A2.4.3.01 pinya de pi pinyer

garantir un ingrés complementari a les rendes dels propietaris i evitar la recol·lecció i

Normativa

comercialització irregular

Establiment d’un marc legal per la creació A2.4.3.02

d’una llotja de preus que marqui el preu de la Normativa pinya i el pinyó.

204

Establiment d’un marc legal per la creació de A2.4.3.03

la taula sectorial de la comercialització de Normativa pinyes.

A2.4.3.04

Ajuts per a la tecnificació/mecanització de les explotacions productores i recol·lectores

Foment

R+D+T de gestió, silvicultura, recol·lecció i A2.4.3.05

reforestació per la producció de pinyes de pi Estudis pinyer

A2.4.3.06

A2.4.3.07

R+D+T sobre la producció de pinyes del pi pinyer (anyivolia, edafologia...) Organitzar els recol·lectors de pinyes per tal de quantificar la seva producció.

Estudis

Coordinació

R+D Establiment d’una línia de recerca sobre Desenvolupament A2.4.4.01 del potencial productiu 24.5

la situació actual i la formació del sector productiu de l'aprofitament i comercialització

Estudis

de plantes aromàtiques i medicinals

de

l’aprofitament de plantes medicinals

i

aromàtiques A2.4.3.20

Ajuts per al conreu de plantes medicinals i aromàtiques en terres agràries

205

Foment

Actualització de la legislació que regula A2.4.3.21

l’aprofitament

del

verd

nadalenc

i

de Normativa

l’aprofitament de les molses

24.6

Regulació d’altres productes

A2.4.3.22

R+D+T sobre la viabilitat d’altres productes del bosc.

Estudis

Ajuts per a l’aforestació de castanyer per fruit A2.4.3.23

en terres agràries i a la transformació de Foment castanyer de fusta a fruit

Potenciació de la indústria 24.3

de

transformació per tal de millorar la

A2.4.3.01

Ajuts per a la transformació i comercialització dels productes no fustaners

demanda i donar més valor afegit

206

Foment

PROGRAMA2 :MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.5: POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ I ÚS ENERGÈTIC DELS PRODUCTES FUSTANERS Objectiu

Acció

Codi

Codi

Codi

nou

grup

Seva

Enunciat

Codi Lògic Enunciat definitiu

categoria

R+D+T sobre la situació actual del teixit industrial A2.5.1.01

(1ª i 2ª), de la seva capacitat

de

Estudis

transformació i dels seus proveïdors. R+D+T sobre la situació actual del teixit industrial (1ª i 2ª), de la seva capacitat

de

Divulgació

transformació i dels seus proveïdors. Creació A2.5.1.02

d’un

d’empreses

directori

del

sector, Coordinació

dinàmic de revisió anual. R+D+T

sobre

la Estudis

tecnologia

de

la

maquinària

de

1ª

transformació

a

fi

d’adaptar-la A2.5.1.03

aconseguir

per uns

bons

rendiments en el treball Divulgació de

les

nostres

fustes

equiparables

als

corresponents a les fustes

207

d’importació

i

millors

diàmetres. Establir una línia d’ajuts l’ d

i i ió

d

PROGRAMA2 :MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.6: ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS Objectiu Codi nou

Codi

Codi

grups

Seva

Enunciat Promoció

26.1

26.1

26.1

Enunciat definitiu del Realització

categoria

de

campanyes

de

producte

promoció de l’ús de fusta front a Divulgació

forestal

productes substitutius (tema 5.6) Realització

de

campanyes

de

promoció del consum de fusta local Divulgació (tema 5.6) Realització

d’estudis

sobre

les

característiques tecnològiques de estudis les nostres fustes transferència d’informació sobre les característiques tecnològiques de Divulgació les nostres fustes. Realització d’informació

de a

campanyes col·lectius

professionals de l’ús de fusta i les seves avantatges (tema 5.6)

208

Divulgació

Confeccionar directrius per tal que les administracions públiques, com a referents en la contractació, utilitzi un percentatge mínim de fusta del país en les seves construccions, i Coordinació en especial a les infrastructures i serveis dels espais de la xarxa d’espais protegits i d’interès natural així com a les forests públiques. Divulgació a les administracions públiques i els promotors privats sobre

producció

de

productes

fustaners a Catalunya , seguretat de

subministrament

i

interès Divulgació

d’incloure aquesta matèria primera en

plans

urbanístics,

normes

constructives, plecs de condicions, etc. Promoció de la certificació forestal i el

reconeixement

esquemes existents.

209

mutu

dels Divulgació

PROGRAMA 3: GESTIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I LES FUNCIONS PROTECTORES DELS ESPAIS NATURALS TEMA 3.1: GESTIÓ D'ESPAIS FORESTALS PROTEGITS I ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS Objectiu Codi Nou

Codi Grups

Codi Seva

Enunciat

categoria

Coordinació de les directrius de 31.1

31.1

31.1

gestió forestal i les de gestió dels Normativa espais protegits

Coordinació planificació

Normativa

210

i

Coordinació

i

planificació

Divulgació

Garantir la representació de tots 31.2

31.2

31.2

els ecosistemes forestals en la Estudis xarxa d’espais protegits

31.3

31.3

31.3

Augment de la sostenibilitat de la Foment protecció dels espais forestals Coordinació

i

planificació

Coordinació planificació Foment

211

i

Foment

Coordinació planificació

212

i

PROGRAMA 3: GESTIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I LES FUNCIONS PROTECTORES DELS ESPAIS NATURALS TEMA 3.2: GESTIÓ DE LA FLORA I FAUNA FORESTAL PROTEGIDA I SINGULAR Objectiu

Acció

Codi nou

Codi grup

32.1

32.1

(mod.)

(mod.)

Codi Seva 32.1

Enunciat Millora

Enunciat definitiu

categoria

del Inclusió dels aspectes relacionats amb la conservació de la flora i

marc legal i fauna forestal en l' "Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús institucional per

a

Sostenible de la Biodiversitat” la Aprovació de l' "Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús

conservació de diversitat

la

Sostenible de la Biodiversitat”

Normativa

Redacció i aprovació d’una “Llei de la Biodiversitat”

biològica forestal

Normativa

Normativa Millora de la coordinació administrativa en relació a la conservació de la biodiversitat forestal Coordinació planificació Estudi del grau d’amenaça de les diferents espècies de flora i fauna

Estudi

Redacció d’un Decret aprovant el “Catàleg de Flora i Fauna amenaçada”

Normativa

Redacció i publicació del “Catàleg de Flora i Fauna amenaçada”

Divulgació

Publicació d’un manual aplicat per a municipis, propietaris, tècnics, etc. sobre gestió de fauna amenaçada

213

Divulgació

i

Estudi de l’impacte de les plantes i animals invasors

Estudi

Definició d’una estratègia per al control de les plantes i animals Coordinació invasors

i

planificació

Redacció i publicació d’un Llibre Negre de plantes i animals invasors

Divulgació

Transposició legal dels acords internacionals sobre fusta tropical

Normativa

Coordinació interadministrativa per l’aplicació de la normativa sobre

comerç

forestal

(FLEG:

Forest

Law

Enforcement Coordinació

Governance and Trade)

planificació

Foment de l'ús de fusta certificada (aquesta acció ja surt al tema 2.6) 32.2

32.2

(mod.)

(mod.)

32.2

Foment

de Estudis sobre la conservació d’espècies forestals

Estudis

mesures per contribuir

al

manteniment de

la

diversitat mitjançant el coneixement i la gestió de determinades espècies de

Elaboració

i

publicació

de

manuals

tècnico-divulgatius

de Divulgació

pràctiques afavoridores de la conservació d’espècies, d’hàbitats, i de la biodiversitat en general. Aprovació dels Plans de Recuperació d’espècies de flora i fauna Normativa amenaçades Manteniment,

aplicació

i

desenvolupament

dels

Plans

de Inversió

recuperació d’espècies amenaçades Desenvolupament de nous plans de conservació d’espècies

Inversió

Pla de conservació “ex-situ” de la diversitat de flora i fauna

Inversió

214

i

flora i fauna

Mesures de foment de conservació de l’habitat de les espècies Foment forestals Inversions en conservació d’habitats d’espècies amenaçades

Inversió

Programa d’elaboració i manteniment de la informació geogràfica Estudis digital sobre biodiversitat

Foment de l’ús de la informació geogràfica digital sobre Coordinació biodiversitat (zones crítiques) per millorar i agilitar la gestió forestal planificació i les autoritzacions sectorials.

Creació d’una xarxa de monitorització de la biodiversitat

Estudis

Manteniment de la xarxa de monitorització de la biodiversitat

Estudis

Elaboració de normes i instruccions generals de gestió que Normativa afavoreixen a la fauna i flora en general

215

i

Eina desenvolupada en accions al tema 3.1 i 4.4

Foment

Eina desenvolupada amb l’acció A3.2.2.07

Foment

Execució del pla de control d’espècies invasores

Inversió

Eina desenvolupades en accions anteriors (A3.2.2.01, A3.2.2.09, A3.2.2.11, A3.2.2.12)

R+D+T sobre els aspectes territorials de la connectivitat biològica Estudis de determinades espècies indicadores de connexions viables entre espais naturals 32.3

32.3

(mod.)

(mod.)

32.3

Millora marc

del Creació de la figura legal de “monument natural” on es podran Normativa incloure els arbres monumentals (en el marc de la nova Llei de la

normatiu i la Biodiversitat) gestió

dels Elaboració d’una nova normativa de declaració i protecció d’arbres Normativa

arbres i les i arbredes monumentals

216

arbredes

Actualització de l’inventari d’arbres d’interès comarcal i d’interès Estudis

monumentals local (623 exemplars) de la base de dades d’arbres singulars (i

d’interès (1.700)

comarcal local)

i Estudi de la situació i de l’estat dels arbres i arbredes Estudis monumentals Actuacions de conservació dels arbres i arbredes monumentals.

Foment

Senyalització dels arbres monumentals

Inversió

Promoció del valor simbòlic dels arbres monumentals i foment del Divulgació seu paper en la conscienciació sobre el respecte al medi natural Elaboració d’un llibre sobre els arbres monumentals de Catalunya

Inversió

PROGRAMA 3: GESTIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I LES FUNCIONS PROTECTORES DELS ESPAIS NATURALS TEMA

3.3:

MILLORA

I

CONSERVACIÓ

DELS

RECURSOS

FORESTALS Objectiu Codi nou

Acció Codi Grup

Codi Seva

Enunciat

Enunciat definitiu

categoria

Foment de la conservació de Ajuts per a la realització de treballs silvícoles per 33.1

33.1

33.1

recursos genètics d’espècies a la producció de material forestal de reproducció Foment forestals

(MFR)

217

Coordinació administrativa amb l’Estat i les CCAA per a planificació de les mesures per a la conservació i comercialització dels recursos genètics forestals. Coordinació i Planificació de les actuacions amb el MFR per actuacions posteriors Execució dels programes per a Planificació, 33.2

33.2

33.2 (mod)

la identificació i utilització dels tasques materials

forestals

organització

i

execució

Coordinació i planificació Coordinació i planificació

de

les

necessàries per a la realització del Inversió

de Catàleg de Materials de Base

reproducció Normativa

Coordinació i planificació Coordinació i planificació Divulgació de la normativa per a la promoció de l’ús de materials forestals de reproducció de Divulgació qualitat

218

Recerca, investigació i transferència adreçada al manteniment,

millora , conservació i usos Estudis

sostenibles dels recursos genètics forestals. Divulgació Elaboració de programes estratègics per a la conservació , millora i usos dels recursos genètics Estudis d’espècies forestals

PROGRAMA 3: GESTIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I LES FUNCIONS PROTECTORES DELS ESPAIS NATURALS TEMA 3.4: LLUITA CONTRA LA EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS Objectiu Codi nou

Codi grup

Codi Seva

Enunciat

categoria

u

34.1

34.1 (mod) Determinació d’àrees afectades per riscos naturals. Determinació

de

la

zona de risc i zones

Elaboració / adequació

de cartografia de

probabilitat / intensitat de fenòmens naturals

protectores

219

Estudis

Elaboració

del

afectades

per

coordinació

"Mapa

amb

general

fenòmens el

Pla

de

zones

naturals" integral

per

en la Estudis

regeneració i la disminució del risc d'incendi en zones cremades" (tema 1.3) Foment de la creació de cartografia municipal de riscos naturals Determinació de zones d’actuacions prioritàries, definició

d'actuacions

i

integració

amb

la

planificació forestal a escala territorial (PORF) i de finca (temes 5.1 i 5.2) Marc normatiu de regulació d’activitats en zones afectades per fenòmens naturals 34.2

34.2

34.2

Elaboració i execució Inventari i revisió de la funcionalitat de les d’un d’actuacions

programa actuacions realitzades a nivell de conca de Elaboració del Pla de Restauració Hidrològic-

Restauració Hidrològica

Forestal,

Forestal per conques

altres administracions Restauració Hidrològic-Forestal d'un

Hidrològic-Forestal

220

Programa

Coordinació i planificació

Normativa

Estudis Coordinació i planificació

en coordinació amb Declaració d’interès públic del Pla Decennal de i organismes implicats Elaboració

Foment

de

Normativa

Restauració Inversió

Definir el marc competencial forestal dels boscos de ribera (tema 3.1) Delimitació dels Boscos de Ribera a gestionar per l’Administració Forestal 34.3

34.3

34.3

Normativa

Estudis

Gestió sostenible dels Pla d’actuacions per a la gestió de Boscos de Coordinació Boscos de Ribera Ribera i integració amb la planificació forestal a i escala territorial (PORF) i de finca (temes 5.1 i planificació 5.2) Establiment d’un programa d’inversions als Boscos de Ribera

Inversió

No hi ha quadre d'accions per tant no hi ha una relació clara i directa entre eines i accions

PROGRAMA 4: MILORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I L'ÚS SOCIAL DEL BOSC TEMA 4.1: MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS FORESTALS Objectiu

Acció

Codi nou

Codi grup

Codi Seva

41.1

41.1

41.1

Enunciat

Enunciat definitiu

Millora de la

categoria Divulgació

projecció

221

social de la professió

Realització de campanyes per millorar la projecció social de la professió forestal (tema 5.6)

forestal

i

dignificació

Estudiar mesures per millorar les condicions sociolaborals dels professionals forestals Foment de cursos de reciclatge per treballadors forestals (tema 5.5)

Recopilació i complementació de normativa en seguretat i salut laboral específica de l’àmbit forestal

4.1.2

4.1.2

4.1.2

Impuls a les Realització d'un programa de formació en seguretat i salut mesures

Divulgació

de per al personal de l’Administració Forestal

seguretat salut laboral

Foment

Foment

Normativa

Altres

i Homologació dels carnets professionals instaurats a Europa per als treballadors forestals (National Proficiency Tests Council, Specialists for agricultural land based

Normativa

qualifications) (tema 2.1) Creació de manuals de gestió de l’activitat preventiva per PIME’S forestals

222

Estudis

Revisió dels preus públics i de subvencions per donar cabuda a les despeses que comporta la implantació del Foment sistema de prevenció en les empreses forestals Inclusió en els requisits de certificació de les ordres de subvenció forestal criteris de seguretat i salut laboral Inclusió de requisits de seguretat i salut en la contractació d’empreses forestals per part de l’Administració Creació i adequació de models d’estudis i plans de seguretat i salut per treballs forestals Foment dels cursos de seguretat i salut per empreses amb treballadors forestals

Altres

Altres

Estudis

Foment

ULL: Les accions no estan vinculades directament a les eines. De fet sembla com si s'haguessin desenvolupat directament a partir de l'objectiu. El grup no ha entès el document de valoració La distribució- classificació de les eines es a posteriori segons criteri de l'autor de la fulla excel

223

PROGRAMA 4: MILORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I L'ÚS SOCIAL DEL BOSC TEMA 4.2: ÚS PÚBLIC DELS TERRENYS FORESTALS Objectiu Codi nou

Acció Codi grups Codi Seva

Enunciat

Enunciat definitiu

categoria

Regulació i establiment d'un Adaptació de les instruccions per a la redacció dels 42.1

42.1

42.1 (red)

marc (per als usos públics) projectes d'ordenació forestal a l'ús recreatiu dels Normativa per

a

l'ús

públic

dels terrenys (tema 5.1)

terrenys forestals, tant pel Revisar i complementar la legislació que regula les que fa als boscos públics condicions d'ús públic dels terrenys forestals com als privats.

contemplant mecanismes legals de compensació a

Normativa

la propietat

Revisió i aplicació de la normativa reguladora de l'accés al medi natural

Normativa

Estudis

224

Establiment de directrius de gestió per a les forest patrimonials de la Generalitat (tema 5.2) Promoció de la gestió forestal sostenible a les forests patrimonials de la Generalitat Redacció d'un pla d'usos públics per a les forests d'Utilitat Pública

Estudis

Inversió

Inversió

Desenvolupament de les normatives que regulen el fons forestal de manera que es puguin utilitzar com a mesura de compensació a la propietat pels usos

Normativa

terciaris dels terrenys forestals Realització d'un estudi sobre els usos públics, la potencialitat del territori per acollir-los i el seu Estudi impacte sobre l'ecosistema 42.2

42.2

42.2

Foment

de

les Redacció d'un "Pla d'àrees de lleure en terrenys Coordinació i

infrastructures per a l'ús forestals de titularitat pública"

Planificació

recreatiu

Normativa

(Manteniment i Regulació legal de les àrees de lleure

creació

de

noves Foment de les infrastructures públiques i privades

infrastructures per a l'ús que es destinin a ús públic i recreatiu de les forests recreatiu existents)

i

millorar

les Establiment d'ajuts econòmics per revisar els inventaris comarcals de vials Promoció del desenvolupament d'una normativa que reguli la xarxa de senders

225

Foment

Foment

Normativa

Elaboració d'un "Pla d'àrees i circuits per a la Coordinació i pràctica d'esports que utilitzen mitjans mecànics" Establiment

de

directius

de

gestió

Planificació

forestal

específiques per a zones de freqüentació elevada (tema 5.2)

Coordinació i planificació Inversió

Establiment d'ajuts econòmics i desgravacions fiscals per fomentar els usos de lleure compatibles Foment amb la conservació del medi natural

Promoció de l’establiment d’una llicència verda per al desenvolupament de certes activitats recreatives a les forests, com a instrument regulador. L’obtenció ha

d’implicar

activitats

formatives

sobre

el Normativa

coneixement i respecte del medi i el règim de propietat. Considerar de forma diferenciada l’accés esportiu i d’activitats organitzades i el lliure accés.

Sensibilització dels usuaris 42.3

42.3

42.4

sobre el comportament al medi natural

Elaboració d'un codi de bones pràctiques sobre l'ús i el comportament al medi natural per a institucions, empreses i associacions promotores d'activitats recreatives

226

Estudis

Establiment d'una credencial que acrediti una determinada formació per al desenvolupament de Normativa certes activitats en el medi natural Promoció de convenis entre la Generalitat de Catalunya i les associacions d'usuaris i les entitats sense

ànim

de

lucre

per

a

activitats

de

sensibilització ambiental, inventari i manteniment

Coordinació i Planificació

d’infrastructures o custòdia del territori

ULL: Les accions no estan vinculades directament a les eines. De fet sembla com si s'haguessin desenvolupat directament a partir de l'objectiu. La distribució-classificació de les eines es a posteriori segons criteri de l'autor de la fulla excel

PROGRAMA 4: MILORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I L'ÚS SOCIAL DEL BOSC TEMA 4.3: GESTIÓ DE RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES Objectiu

Conceptes Codi

Codi

Codi nou grup

Seva

Enunciat

Enunciat definitiu

Garantir 43.1

43.1

43.1

sostenibilitat les

categoria

Definició

la Elaboració de la llei de caça de de

Catalunya

segons

el

activitats contingut del Pla Estratègic

cinegètiques

i de la Caça

227

Normativa

Elaborar la llei de caça

potenciar el seu Incloure en la nova llei de paper com a eina caça un capítol sobre la de

responsabilitat

desenvolupament causats rural

per

pels les

danys Normativa

espècies

redacció capítol llei de caça

cinegètiques Elaborar un codi de bones pràctiques

agro-silvo-

pastorals per a la gestió

Elaboració Divulgació

Divulgació

cinegètica Divulgació del codi de bones pràctiques del caçador

Divulgació

ambiental, social i econòmica Divulgació de la caça de

i

divulgació

del

codi

Divulgació de la importància

Estudi

Elaboració

Estudi campanya divulgació

les

espècies

cinegètiques que es troben en Estudis regressió

Elaboració estudis

Anàlisi de la situació dels connectors

biològics

de

Catalunya i la seva incidència Estudis en els moviments de la fauna cinegètica.

228

estudi

de

Manteniment, preservació i

foment

foment

preservació

dels

connectors Foment

biològics

i

manteniment

Incloure en la futura Llei de Biodiversitat

la

preservació Normativa

normativa

dels connectors biològics repoblacions

Potenciació de determinades espècies

cinegètiques

manteniment

en Foment

d'aquestes

regressió

poblacions

Modificació de la normativa que regula els Plans Tècnics Normativa de Gestió Cinegètica Mesures de foment de censos de fauna cinegètica

formació

Divulgació

divulgació

Promoure la figura del Pla

normativa

Tècnic de Gestió Cinegètica d’àmbit comarcal o zonal i la seva

integració

a

la

planificació territorial (PORF) i a escala de finca (tema 5.1 i 5.2)

229

Coordinació Planificació

i promoció

i

estudi

per

comptabilitzar la Establiment de mesures per la prevenció dels danys de les espècies cinegètiques en els

gestió

forestal amb la cinegètica

Foment

subvencions

terrenys forestals

indemnitzacions per responsabilitat per danys inversions terrenys propis

Millora dels hàbitats per la

subvencions

fauna salvatge i gestió de les Inversió

per

seves poblacions (tema 3.2)

mesures

concretes

per

gestió de fauna Integració d’ordenació l’ordenació

dels

instruments en Coordinació

forestal cinegètica

i

a Planificació

i

normativa

l’invers Realització

de

cursos

de

formació en gestió cinegètica

230

Divulgació

Divulgació

Elaboració i divulgació del codi de bones pràctiques del Divulgació

Divulgació

caçador Garantir 43.2

43.2

43.2

la

sostenibilitat les

elaborar la llei

de

Normativa

activitats

piscícoles

pesca

continental

i Realització

de

cursos

de

potenciar el seu formació en gestió de la paper com a eina pesca de

de

continental

conservació

i Divulgació

ecosistemes

Formació

i

divulgació

desenvolupament aquàtics rural

Elaboració de la Elaboració de la normativa

normativa sobre

sobre els Plans Tècnics de Normativa

els

Gestió Piscícola

Tècnics

Plans de

Gestió Piscícola Manteniment ecològics

dels

dels

cabals rius

en Foment

coordinació amb l'ACA Foment i preservació dels boscos de ribera (tema 3.1) Divulgació de la importància ambiental, econòmica i social

231

Inversió

Divulgació

Estudi campanya

de

de la pesca continental (tema 5.6)

Divulgació Monitorització

Elaboració d'un estudi de les espècies

aqüícoles

en Estudis

regressió

Diagnosi de la situació

i

propostes

de

mesures

de

gestió Elaboració i divulgació del

Estudi

codi de bones pràctiques del Divulgació

divulgació

pescador

codi

i del

En aquest cas només hi ha les fitxes d'actuacions, per tant no hi ha redefinició de les eines pels grups, ni una relació clara accions eines

232

PROGRAMA 4: MILORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I L'ÚS SOCIAL DEL BOSC TEMA 4.4: PROPIETAT FORESTAL I ASSOCIACIONISME Objectiu Codi Nou

Acció Codi grup

Codi Seva

Enunciat

Enunciat definitiu Elaboració de l’Estatut Jurídic de la Propietat Forestal

categoria Normativa

Síntesi informativa, qualitativa i quantitativa 44.1

44.1 (mod) 44.1 (mod) sobre les tipologies de la propietat forestal. Marc jurídic de la propietat forestal. R+D+T estudi socioeconòmic de la propietat forestal

44.2

57.1 (nou)

44.3

Foment i recolzament d’estructuració de l’associacionisme forestal

233

Estudis

Assessorament tècnic i jurídic per a la creació de fórmules associatives de la propietat forestal

Altres Foment

Establiment

de

convenis

de

suport

a

la Coordinació

professionalització de les Entitats de Custòdia i la i seva col·laboració en models participats de gestió Ajuts per tipologia d’accions (formació, ...) per a la professionalització de les Entitats de Custòdia

Elaboració d’un nou marc normatiu del voluntariat forestal Subministrament de material tècnic al voluntariat forestal

234

Planificació Foment

Normatiu

Foment

Col·laboració en tasques de reinserció mitjançant Coordinació la formació i contractació de reclusos en tasques i de gestió i conservació dels terrenys forestals.

Planificació

PROGRAMA 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT TEMA 5.1: PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL Objectiu Codi Nou

Codi grup

Codi Seva

Enunciat

Enunciat definitiu Desenvolupament, en el marc del PGPF, d’Orientacions generals per a la gestió i conservació dels terrenys forestals.

Garantir la coherència entre el 51.1

51.1

51.1

planejament

forestal

territorial,

Elaboració, en el marc dels PORF, d’Orientacions regionals per a la gestió i conservació dels terrenys forestals

categoria Coordinació i planifi

Coordinació i planifi

regional i a escala de finca Elaboració d'una normativa bàsica reguladora dels criteris de priorització en l'atorgament d'ajuts (i del règim d'excepcions) que Normativa vinculi la planificació a escala de finca amb les orientacions regionals 51.2

51.2

51.2

Potenciació de la vinculació de la planificació

forestal

amb

Normativa

el Elaborar la metodologia per a la redacció dels PORF que inclourà

planejament territorial, urbanístic i aspectes d'ecologia i dinàmica del paisatge, així com anàlisi Estudis altres sectorials

socioeconòmica de vectors ambientals

235

Creació

d'un

òrgan

de

participació

dels

agents

socials

i

administracions en la definició de polítiques forestals i en la tramitació dels diferents documents de planificació (Consell Assessor per a la

Coordinació i planifi

Gestió Forestal Sostenible) Redefinir la regionalització forestal prevista al PGPF 1994-2004 i crear l’equivalència dels límits dels PORF als límits dels Plans Coordinació i planifi Territorials Parcials Redacció dels PORF

Elaboració d’un "Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals"

51.3

51.3

51.3

Millora

de

la

coordinació Inclusió dels aspectes relacionats amb la gestió forestals en

intersectorial i interdepartamental. l’elaboració dels diferents Programes de Desenvolupament Rural

236

Foment

Coordinació i planifi

Coordinació i planifi

Promoció, des d’un punt de vista conceptual, de la importància de la gestió forestal en el manteniment i millora de la qualitat del paisatge Divulgació (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”) (tema 5,6) Desenvolupar

el

marc

normatiu

adient

per

afavorir

la

corresponsabilització econòmica de la conservació dels bens i serveis Normativa forestals d'aquells sectors productius que se'n beneficien directament

237

PROGRAMA 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT TEMA 5.2: INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL Objectiu Codi Nou

Enunciat

Enunciat definitiu

Elaborar "Codis de Bones Pràctiques" d'acord amb Elaboració de “Directrius de les tipologies de forest i criteris de multifuncionalitat 52.1

categoria

Estudis

gestió forestal” i “Codis de bones pràctiques”

Establir "Directrius de Gestió Forestal" d'acord amb les tipologies de forest i criteris de multifuncionalitat 52.2

Potenciació instruments gestió

dels d’ordenació

forestal

a

i

nivell

Estudis

Desenvolupament d'una Ordre que fixi el contingut, aprovació, modificació i revisió dels Instruments Normativa d'Ordenació Forestal

d’unitat de gestió tant en Adaptació i revisió dels Instruments d'Ordenació Coordinació

238

i

boscos privats

públics

com

en Forestal (POF, PTGMF, PSGF) per garantir la planificació coherència amb els diferents objectius establerts i adequar-los als requeriments dels esquemes de certificació forestal

Adaptació dels instruments d'ordenació forestal als models de gestió participats, com la custòdia del territori o els contractes forestals

Coordinació

i

planificació

Adequar les fórmules contractuals i conveniades que s'estableixin entre l'administració, la propietat Coordinació privada i altres parts als documents de planificació planificació forestal

239

i

Establir disposicions normatives que assegurin la correspondència vertical entre la planificació a nivell regional (PGPF, PORF) i la planificació a Normativa nivell de finca (POF, PTGMF, PSGF) i d'acord amb les Orientacions de gestió forestal

Vinculació de les mesures de foment a les actuacions planificades a nivell de finca en el marc Normativa Potenciació 52.3

de

la

d'un Instrument d'Ordenació Forestal

planificació a nivell de finca i la seva coherència amb la Mantenir l'impuls a la planificació i execució dels Coordinació planificació forestal regional Instruments d'Ordenació Forestal vetllant per la planificació seva coherència en la planificació territorial

Revisió

dels

continguts

dels

instruments

de

planificació per a donar cabuda als diferents objectius previstos en el planejament: producció, conservació de la biodiversitat, usos recreatius, conservació d’elements singulars, etc.

240

i

Coordinació planificació

i

PROGRAMA 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT TEMA 5.3: FOMENTS D'INSTRUMENTS ECONÒMICS Objectiu Codi Nou

Enunciat

53.1

Garantir

Enunciat definitiu

categoria

l’estabilitat Assegurar el finançament de la gestió forestal

econòmica suficient per sostenible dins del nou PDR pel període 2007- Normativa/R+D coordinació permetre la planificació i 2013 la gestió forestal a llarg Redactar termini

i

aprovar

un

"Pla

quinquennal

d'actuacions i obres silvícoles" Redactar

i

aprovar

un

"Pla

Coordinació i Planificació

quinquennal

d'actuacions i obres de defensa hidrològic- Coordinació i Planificació forestal" Estudiar i aprofitar el finançament del FEDER 2007-2013 per les actuacions en terrenys Estudis forestals Estudiar i aprofitar el finançament del LIFE+ per les actuacions en terrenys forestals Estudiar

i

aprofitar

el

finançament

Estudis

del

INTERREG per les actuacions en terrenys Estudis forestals Redactar un "Pla de finançament forestal plurianual" per preveure finançament en cas de Coordinació i Planificació catàstrofes naturals, etc.

241

Garantir la periodicitat i estabilitat de les convocatòries d'ajuts Potenciar

el

Fons

Forestal

de

Normativa

Catalunya

mitjançant la incorporació de nous recursos Normativa/Estudis econòmics i noves fórmules de finançament Potenciar les mesures forestals i de foment de les explotacions i indústries forestals, i vincular- Normativa/Estudis les amb els PORF Potenciar el foment de les assegurances forestals, mitjançant priorització d'ajuts

Normativa

Estudiar la viabilitat de desenvolupar nous instruments fiscals i jurídics, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i

Estudis

altres valors intangibles del bosc Adequació

dels

econòmics Relacionar l’accés al finançament públic al objectius, les compliment de les "Orientacions de gestió Normativa

instruments 53.2

als

necessitats

i forestals" i de les "Directrius de gestió forestal"

característiques de les forests

Prioritzar les mesures de foment segons els PORF i allò establert al "Mapa del potencial Normativa productiu"

242

Elaboració d’un "Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la Coordinació i planificació qualitat dels espais forestals"

Elaborar “Mapa de bens i serveis dels espais forestals

a

Catalunya”

que

valori

econòmicament les externalitats dels terrenys Estudis forestals per l'aplicació de les mesures de foment, i vincular-ho amb els PORF Desenvolupar un marc legislatiu d'instruments fiscals i jurídics adients a les característiques Normativa dels terrenys forestals Incloure en el "Pla de comunicació del sector Vinculació 53.3

d’altres forestal" el divulgar als sectors productius i a la

sectors que es beneficien societat del paper de beneficiaris directes i de les forests, així com el indirectes dels bens generats pels terrenys públic en general

forestals i la necessitat de la despesa pública a les forests (tema 5.6)

243

Divulgació

Estudi de la possibilitat que el finançament cap al sector forestal pugui complementar-se amb fons provinents del compliment del Protocol de Estudis Kyoto, de les mesures agroambientals i de la Xarxa Natura 2000. Estudi de la viabilitat d’establir un programa d’inversions

que

permetés

les

empreses

contaminants invertir en diversos aspectes de la gestió

forestal

(estructuració

de

masses,

prevenció d’incendis, reforestació) mitjançant la compensació

econòmica

del

Estudis

pagament

proporcional de la sobre-emissió assignada o a través de la reducció d’impostos entre altres. Establiment

de

mesures

per

millorar

la

percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (relacionat amb el “Pla de

Divulgació

comunicació del sector forestal”) (tema 5.6) Divulgar el paper de les Entitats de Custòdia i altres organitzacions sense ànim de lucre vinculades al foment de la gestió forestal sostenible i potenciar el seu paper com a canal de finançament privat per a la gestió i conservació del patrimoni natural

244

Divulgació

TEMA 5.4: PARTICIPACIÓ PÚBLICA Objectiu Codi Nou

Acció Enunciat

Enunciat

Elaboració Mecanismes

Categoria

d’un

procediment

de d’integració

Creació del Consell assessor per Coordinació a la Gestió Forestal Sostenible

i Planificació

participació 54.1

pública a l’àmbit forestal: definició i estructura

No n'hi havia

51.2

Potenciació de la Creació d'un òrgan de participació Creació d'un òrgan de participació Coordinació vinculació de la dels agents socials als processos dels agents socials als processos i

245

planificació

de tramitació de documents de de tramitació de documents de planificació

forestal amb el planificació

planificació

planejament territorial, urbanístic i altres sectorials

PROGRAMA 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT TEMA 5.5: INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA. FORMACIÓ I EXTENSIÓ FORESTAL Objectiu Codi Nou Enunciat 55.1

Enunciat definitiu

Apropament recerca necessitats sector

de a

categoria

la Creació d'espais participats per a les facilitar la recerca orientada a la del solució de problemes en el marc del Coordinació i planificació "Consell Assessor per a la gestió forestal sostenible" Establiment d'un "Programa Marc de Recerca i Experiències Forestals"

Coordinació i planificació

Desenvolupament de Plans Operatius d'Innovació

i

Tecnologia

246

Transferència

de Estudis

Suport econòmic als grups de recerca que treballin en línies del Programa Marc mitjançant contractes-programa

Foment

i figures similars Participació de l'administració forestal i del sector en la definició de les necessitats

formatives

i

plans

d'estudis en el marc del Consell

Coordinació i planificació

Assessor per a la gestió forestal sostenible Coordinació i planificació Millora de la formació 55.2

dels

professionals Establiment d'un "Pla de Capacitació

forestals

Forestal" i d'un programa de formació continuada en el marc del Consell Coordinació i planificació Assessor per a la gestió forestal sostenible Establiment d'un "Pla de formació continuada de titulats forestals" amb continguts definits en el marc del Coordinació Consell Assessor per a la gestió forestal sostenible

55.3

Potenciació

del Establiment

d'un

247

"Pla

d'Extensió Coordinació

extensionista Forestal" amb continguts definits en

paper de

l’administració el marc del Consell Assessor per a la

forestal

i

altres gestió forestal sostenible

agents

Dinamització

i

coordinació

d'una

xarxa d'extensionistes forestals

Foment

d'accions

Coordinació i planificació

d'extensió

específica adreçades a l'administració local

amb continguts definits en el Coordinació

marc del Consell Assessor per a la gestió forestal sostenible

248

PROGRAMA 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT TEMA 5.6: DIVULGACIÓ FORESTAL I CONEIXEMENT Objectiu Codi Nou

Enunciat

Enunciat definitiu

Categoria

Establiment d'un "Pla de Comunicació Forestal" Planificació que inclogui aspectes del patrimoni i cultura i Millora del coneixement integral dels 56.1

espais

forestals

per

part

de

forestal

coordinació

la

societat

Inversió

Atenció! No

Coordinació i implicació amb altres

apareix.

estratègies o instruments d’altres

L'heu

departaments

oblidat

o

Coordinació i

organismes

planificació

o d’educació ambiental

eliminat? 56.2

Millora de l'elaboració i tractament de Elaboració i tractament d'informació de base

Estudis

la informació i de les estadístiques

Coordinació

forestals

Millora de l'estadística i directoris oficials

i planificació

249

Potenciació del Sistema d'Informació dels Boscos de Catalunya

Coordinació i planificació

Potenciar els continguts forestals del Centre de Documentació del Medi Ambient

Inversió Coordinació

Tractament de la documentació i material històric

i planificació

Creació de la xarxa de centres de documentació sobre el sector forestal a Catalunya

Difusió

Difusió de l'estat dels boscos de Catalunya a través

dels

sostenible

250

indicadors

de

gestió

forestal Difusió

PROGRAMA 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT TEMA 5.7:RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL Objectiu Codi Nou

enunciat

Enunciat definitiu

Categoria

Atorgar ajuts per a la participació dels diferents Millora de les relacions internacionals 57.1

en el marc de la Unió Europea i països veïns

agents socials a òrgans i fòrums de la Unió Foment Europea Atorgar ajuts per a l'intercanvi d’experiències i el treball conjunt al voltant de temàtiques d'interès Foment comú dins del context europeu Elaborar una estratègia per a les activitats de

57.2

Cooperació

internacional

al cooperació al desenvolupament

desenvolupament Establir una línia d'ajuts per a ONG per a la cooperació al desenvolupament

251

Coordinació i planificació Foment

Annex IV Impacte del document aportacions web sobre el document Accions.

EINA 11.11: “Definició del “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal amb les figures de planejament territorial i forestal i comptant amb la implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats.” Al·legació 1: “La gestió del risc d’incendis té que tenir un model paral·lel de gestió de la resta de riscos naturals com son fenòmens torrencials, allaus, inundacions, ventades,...” A Seva es l’eina i s’opta per mantenir-la. A Accions no es recull l’al·legació.

EINA 11.12: “Divulgació de la idea de la importància de la relació entre la gestió del combustible i la gestió del risc d’incendis (reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals front als incendis), tant en el marc de les activitats agro-silvo-ramaderes com pel que fa a actuacions estratègiques.” Al·legació 1: “Aquesta idea que es coneix vulgarment com “netejar el bosc”, referent a tallar tot allò (arbres, matolls, etc.) que no té un aprofitament comercial, però si un valor ecològic dintre de l’ecosistema, s’hauria de desterrar definitivament de les polítiques forestals. Els boscos mixts d’espècies autòctones, ben estructurats amb densitats d’arbres moderades, afavorit masses irregulars amb arbres madurs són sense cap mena de dubte la millor arma per prevenir les elevades velocitats de propagació dels grans incendis que hem tingut a Catalunya en els últims anys (1994, 1998, 2003). Aquests incendis (factors meteorològics apart) s’han vist afavorits per masses forestals denses i contínues d’espècies altament inflamables (pinàcies) amb la majoria dels arbres joves, fruit d’aprofitaments excessius o mal planificats.” No es discuteix a Seva sobre aquest tema. L’eina no es recull en el document Accions, amb la qual cosa s’entén que es pot considerar acceptada l’esmena.

Al·legació 2: “Discussió sobre la vulnerabilitat física de la combustió, calor latent.” No s’entén quin és el propòsit d’aquesta al·legació.

EINA 11.14: “Inclusió en les diferents figures de planificació forestal (a escala regional i de finca) del conceptes d’incendis de disseny, els patrons de comportament del foc i la dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis, en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals”. Consideració als Projectes d’Ordenació dels Recursos Forestals (PORF) dels límits i objectius dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP).” Al·legació 1: S’hauria de fer un estudi del comportament del foc en cada una de les zones dels termes municipals i posar-lo a disposició dels Ajuntaments, ADFs, tècnics per saber ràpidament model d’actuació en cada cas que cal portar a terme. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.16: R+D per a l’establiment d’unes “Directrius de gestió forestal” que

253

contemplin el paper del foc dins els ecosistemes forestals i la reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals a la propagació dels incendis forestals. Aquesta eina es debat a Seva on es decideix mantenir-la tot i que incloent una modificació en el redactat: “Afegir l’element transferència (R+D+T)” Al·legació 1: Caldria que digués: “foc dins els ecosistemes forestals i agraris i la...” L’al·legació no es recull ni a Seva ni al document Accions.

Al·legació 2: “La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector.” L’al·legació es recull a Seva, però a l’acció 1.2.1.4., que es la que correspon a aquesta eina, desapareix tota referència a l’R+D+T.

EINA 11.17: “Potenciació del paper preventiu de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i de les entitats locals en la gestió del combustible, vinculat a un programa d’ocupació en zones rurals i la fixació de població al territori. Es portarà a terme de forma coordinada amb l’administració forestal i en cap cas ha de suposar una competència deslleial amb la iniciativa privada.” A seva es debat l’eina i s’opta per no introduir cap modificació.

Al·legació 1: Es proposa canviar el text per “Potenciar el paper actiu de la propietat forestal en la gestió del combustible”. Correspon a la propietat forestal el paper principal en la gestió del combustible. Cal fer especial èmfasi en el suport a la gestió forestal com a eina bàsica en la prevenció i lluita contra grans incendis. Aquesta al·legació no es recull en el document Accions.

Al·legació 2: La potenciació de les ADFs en el paper preventiu es interessant, sempre que els aportes econòmics rebuts es justifiquin. Cal remarcar la importància de determinar clarament els límits de les seves competències. Aquesta al·legació no es recull en el document Accions.

Al·legació 3: ADF i propietat forestal. Què s’entén per “paisatge”? Aquesta al·legació no es recull en el document Accions. EINA 11.18: R+D per a l’estudi cost-eficiència de les diferents tècniques de gestió de combustible (silvicultura comercial, silvicultura preventiva, cremes controlades, pastures) i models d’extinció d’incendis. A Seva es debat aquesta eina i s’opta per modificar el redactat introduint “Incrementar R+D+T per a (...)”

254

Al·legació 1: La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. Com s’acaba d’assenyalar, aquesta al·legació queda recollida a Seva. Però a l’acció 1.2.2.2.1., que es la que més té a veure amb aquesta eina, no es fa cap referència a la transferència de tecnologia. ACCIÓ 1.2.2.2.1: R+D per a l’estudi del cost-eficiència de les diferents tècniques de gestió del combustible. Estudis.

EINA 11.23: Foment d’actuacions a escala de paisatge per a la prevenció d’incendis (pre-extinció) com les faixes tallafoc, punts d’aigua, ús d’espècies menys piròfites en zones de transició, plantació de caducifolis barrera i altres, en el marc dels documents de planificació forestal i preventiva. A Seva es debat aquesta eina en dues taules. En la primera d’elles l’informe recull que “Incrementar les funcions de gestió, assessorament i dinamització a entitats locals amb superfície forestal. Molt discutida; es parla d’una llei rural, de duplicació de feines, de canviar l’òptica de l’àmbit a una visió comarcal i no municipal; analitzar l’estat dels tècnics abans d’afegir-ne de nous; de que el personal actual no cobreix les necessitats; de d’idiosincràsia dels boscs “urbans”; de l’administració forestal; de que “prou superfície” es massa vago; de que no s’ha d’imposar la figura del tècnic rural.” A la segona taula s’introdueix la següent modificació “foment d’actuacions per a la prevenció d’incendis (eliminar “a escala de paisatge”).”

Al·legació 1: ADF i propietat forestal. Què s’entén per “paisatge”? Tal i com s’acaba de dir, a la segona taula del taller de Seva on es tracta aquesta eina s’opta per eliminar les referències a “escala de paisatge”, acceptant-se doncs l’esmena. L’esmena també es recull en el document Accions ja que les accions corresponents a l’eina (1.2.2.1 i 1.2.2.2) no fan cap referència a l’escala de paisatge. ACCIÓ 1.2.2.1: Foment d’actuacions silvícoles i silvopastoral per a l’obertura i manteniment de franges de compartimentació de massissos forestals. Foment. ACCIÓ 1.2.2.2: Foment d’actuacions silvícoles i silvopastorals en zones estratègiques de prevenció d’incendis en massissos forestals. Foment.

Al·legació 2: Atenció amb les faixes tallafocs concebudes només com a tals, perquè en la majoria dels casos de ben poc serveixen i en determinats llocs (poc productius, pendents excessives, etc.) afavoreixen els fenòmens erosius. Aquestes faixes, per ser més efectives, necessiten un manteniment que es molt costós. Pot ser seria millor crear zones de vegetació atenuada amb espècies de combustibilitat baixa. Aquesta al·legació no es contempla a Seva i tampoc no es recull en el document Accions. L’acció 1.2.2.1, que es la corresponent a l’eina citada, té en comte l’esmena.

255

ACCIÓ 1.2.2.1: Foment d’actuacions silvícoles i silvopastoral per a l’obertura i manteniment de franges de compartimentació de massissos forestals. Foment. Al·legació 3: Es proposa canviar el concepte de paisatge per considerar-se subjectiu i indefinit des del punt de vista geogràfic. Considerar unitats geogràfiques (massís) o administratives (comarca, ...). Igual que a l’al·legació 1.

Al·legació 4: Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. Aquesta al·legació no es recull a Seva, però queda recollida a l’acció 1.2.2.7. ACCIÓ 1.2.2.7: Estudiar l’establiment d’un sistema de compensació econòmica per a la pèrdua productiva dels afectats per l’execució de les mesures de prevenció d’incendis forestals. Inversió.

Al·legació 5: Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que l’anterior.

Al·legació 6: Les actuacions que es promoguin cal que estiguin integrades amb el conjunt de criteris que cal tenir en compte d’un punt de vista de conservació del territori; protecció dels valors paisatgístics, faunístics, culturals, etc. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 11.24: Aplicació de mesures especials en les zones forestals de menor rendibilitat o amb un teixit socioeconòmic més dèbil en el marc del “Pla de suport forestal” (d’acord amb la diagnosi del “Mapa del potencial productiu de Catalunya”) per promoure una silvicultura que permeti aconseguir masses estructurades front als incendis.

Al·legació 1: Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que a les al·legacions 4 i 5 de l’eina anterior.

Al·legació 2: Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que l’anterior.

EINA 11.25: Disseny d’instruments per l’actuació subsidiària de l’administració forestal en zones on les actuacions silvícoles i silvopastorals siguin urgents per a disminuir el risc d’incendi però la propietat forestal no estigui interessada a actuar.

Al·legació 1: Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que a l’anterior al·legació.

256

Al·legació 2: Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que l’anterior.

Al·legació 3: Coneixem l’abandonament d’algun bosc per part de la propietat, en aquests casos l’administració ha de poder fer actuacions. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 4: Sempre que es tinguin en compte els criteris apuntats en el comentari anterior i en el cas que el propietari no vulgui actuar-hi precisament pel valor que suposa per a ell un determinat paratge d’interès. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 5: Cal donar prioritat a la negociació i a l’establiment de compensacions com a eina de coresponsabilització i participació de la propietat Aquesta al·legació no es discuteix a Seva. La qüestió de les compensacions ja ha estat tractada, entre d’altres llocs, a les al·legacions 1 i 2 d’aquesta eina. Les qüestions de la coresponsabilització, la negociació i la participació no es recullen explícitament.

Al·legació 6: Col·laborar amb ADF, associacions de propietaris. Estudiar mecanismes. Amb permís de la propietat i estudiar compensacions. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.26: Facilitar l’adopció de mesures extraordinàries per a la prevenció d’incendis en aquelles finques amb instrument d’ordenació forestal aprovat on l’administració forestal hagi de dur a terme actuacions no planificades.

Al·legació 1: Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que, entre d’altres, a l’al·legació 1 de l’eina anterior.

Al·legació 2: Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. Igual que l’anterior.

Al·legació 3: Cal donar prioritat a la negociació i a l’establiment de compensacions com a eina de coresponsabilització i participació de la propietat. Igual que a l’al·legació 5 de l’eina anterior.

257

Al·legació 4: Col·laborar amb ADF, associacions de propietaris. Estudiar mecanismes. Amb permís de la propietat i estudiar compensacions. Igual que a l’al·legació 6 de l’eina anterior.

EINA 11.29: R+D sobre ecologia del foc i dinàmica d’ecosistemes, amb una especial atenció a la successió vegetal i la regeneració de la coberta arbòria. Al·legació 1: La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions. EINA 11.210: R+D sobre cremes controlades, càrrega ramadera i altres tècniques de gestió del combustible. Al·legació 1: La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Objectiu 11.3: Millora del marc institucional i la coordinació administrativa i amb els agents socials . Al·legació 1: Caldria afegir una eina: “control exhaustiu de la normativa aplicable a la xarxa elèctrica per evitar ignicions. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 2: Noves eines: 11.313: Control de la tinença de PPIF dels ens locals amb risc d’incendi forestal. 11.314: Creació de plans d’actuació obligatoris per les ADFs que justifiquin els aportes econòmics rebuts i on s’incloguin les tasques a realitzar durant un període de temps determinat. L’anomena’t pla, ha de ser supervisat per un tècnic superior en organització i gestió de recursos naturals i paisatgístics de les ECAF o facultatiu forestal. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.33: Desenvolupament reglamentari de la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat

de

immediata amb

la trama urbana, amb una especial atenció a la implicació dels propietaris dels terrenys i les compensacions per servituds forçoses.

Al·legació 1: D’acord amb la propietat. Cal contemplar les compensacions.

258

La primera part de l’enunciat no constitueix una al·legació pròpiament dita, de fet s’afirma acord amb l’enunciat de l’eina. El contingut de la segona part, referit a les compensacions, ja s’ha tractat repetidament en parlar d’altres eines.

EINA 11.34: Adopció de les mesures adients per disminuir el risc d’incendi forestal per a nous sòls urbanitzables que limitin amb terrenys forestals.

Al·legació 1: Vinculació i implicació del DPTOP i Dpt d’interior en mesures sobre sòl urbanitzable.

Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 2: A càrrec de quina administració? Mesures per al compliment del manteniment dels serveis: línies elect., neteges vials, etc. Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.36: Desenvolupament de protocols de coordinació entre el DMAH, DI i ADF per a situacions d’emergència en el marc del Pla INFOCAT. Al·legació 1: Caldria que digués: “...coordinació entre el DMAH, ADF i DARP per a ...” Aquesta eina no es debat a Seva però l’al·legació queda recollida en a l’acció 1.2.3.4 del document Accions. ACCIÓ 1.2.3.4: Desenvolupament de protocols de coordinació per prevenció i per emergències relacionades amb incendis forestals entre el DMAH, el DI i el DARP en el marc de l’INFOCAT. Coordinació i planificació.

EINA 11.37: Millora de la coordinació entre l’administració i el món operatiu i acadèmic mitjançant la creació d’una “Taula intersectorial sobre incendis forestals” (òrgan consultiu) on quedin representades les administracions, la propietat forestal, els centres

de

recerca

i

universitats i altres ens vinculats a la gestió i política forestal.

Al·legació 1: Caldria que digués: “ ... la propietat forestal i agrícola, els...” (138)

Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 2: Incorporar-hi també les entitats de defensa de la natura i les de custòdia del territori.

259

Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no s’inclou en el document Accions. L’acció 1.2.3.7 que és la que recull el contingut de l’eina, no plasma la modificació que es demana. ACCIÓ 1.2.3.7: Creació i atorgament de funcions a la taula intersectorial sobre incendis forestals que agruparà als representants dels departaments amb del risc d’incendi forestal, les organitzacions professionals i el Consell Assessor per a la Gestió Forestal Sostenible.

competències en gestió

mon acadèmic en el marc del

Coordinació i planificació.

Al·legació 3: Dins dels ens vinculats a la gestió s’hauria d’incloure un representant de les ECAF que determini els punts de gestió d’incendis en que puguin participar els titulats de dites escoles.

Aquesta al·legació no es tracta a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.38: Atorgar a la “Taula intersectorial”, d’entre altres, les funcions de concretar i difondre el “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya”, millorar el caràcter aplicat de la recerca o definir els continguts de les campanyes de

sensibilització,

educació i formació.

Al·legació 1: Tot i que cal potenciar-la, no amb aquestes funcions.

Aquesta al·legació no es tracta a Seva. A l’acció 1.2.3.7 es parla d’atorgar funcions a la Taula Intersectorial però, a diferència de l’eina, no especifica quines.

EINA 11.39: Establir mecanismes per promoure la reagrupació d’ADF i de entre elles, evitant però el seu sobredimensionament administratiu i

coordinació

de recursos humans i

materials per a les funcions que tenen atorgades.

Al·legació 1: No crec que sigui una idea efectiva degut a la mínim preparació del personal de ADF’s. Seria la opció 11.35 la més adient al meu parer, degut la preparació professional de col·lectius dins d’altres departaments.

Aquesta eina no es tracta a Seva i l’al·legació tampoc no es recull en el document Accions. Concretament, l’acció 1.2.3.5 que és la que correspon a l’eina, no recull la modificació proposada. ACCIÓ 1.2.3.5: Desenvolupar les instruccions de funcionament de les ADF.

Normativa.

Al·legació 2: Caldria que digués: “... atorgades. (tema 4.4). Això només es farà si no repercuteix desfavorablement en el seu funcionament”

260

Igual que l’al·legació anterior.

EINA 11.311: Creació de la figura del tècnic rural (facultatiu forestal) en tasques de gestió i assessorament en entitats locals amb prou superfície forestal i/o risc d’incendi. Aquesta eina es discuteix a Seva a tres taules diferents. A la primera es parla d’“Incrementar les funcions de gestió, assessorament i dinamització a entitats locals amb superfície forestal. Molt discutida; es parla d’una llei rural, de duplicació de feines, de canviar l’òptica de l’àmbit a una visió comarcal i no municipal; d’analitzar l’estat de l’art dels tècnics abans d’afegir-ne de nous; de que el personal actual no cobreix les necessitats; de l’idiosincràcia dels boscos “urbans”; de distribuir les tasques dels tècnics comarcals des de l’administració forestal; de que “prou superfície” és massa vago; de que no s’ha d’imposar la figura del tècnic rural.” A la segona taula s’acorda introduir “atenent les necessitats puntuals via convenis amb professionals.” A la tercera taula s’opta per eliminar l’eina, argumentant que “no es tracta tant de crear una nova figura, com de fomentar una major coordinació de les ADF.”

Al·legació 1: Es una figura replicada envers els tècnics de comarca.

Com s’acaba d’esmentar l’al·legació s’aborda a Seva. Es pot entendre que l’al·legació es recull ja que l’eina desapareix del document Accions.

Al·legació 2: El tècnic rural no forçosament ha de ser un facultatiu forestal. Igual que a l’al·legació anterior.

Al·legació 3: Caldria que digués: “... tècnic rural (facultatiu forestal o enginyer agrònom) en ...” Tal i com ja s’ha comentat, l’eina s’elimina desprès del debat de Seva, així que l’al·legació no queda recollida.

Al·legació 4: Els tècnics superiors en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics de les ECAF estan igualment capacitats per realitzar les tasques requerides pels tècnics rurals. Igual que a les al·legacions 1 i 2.

EINA 11.312: Creació d’un marc legal específic per a entitats locals que permeti integrar les actuacions en matèria de prevenció i reducció del risc d’incendi forestal en el seu funcionament ordinari. Aquesta eina es debat a Seva, “es considera poc precisa; s’hauria d’afinar la redacció perquè no queda clar que vol dir exactament o que es pretén. Es comenta la gran

261

quantitat de legislació ja existent que pel tema a que es refereix el propi PGPFC és ja un marc legal en sí mateix que observarà l’escala d’entitats locals. Es deixa a l’aire per poc clara; es necessitarien explicacions més explícites.”

Al·legació 1: Penso que existeix una legislació obligatòria sobre la Protecció civil local, que podria gestionar als diferents municipis, tot el tema de prevenció i planificació al municipi referent als incendis forestals. Tal i com s’acaba d’apuntar, aquesta al·legació es debat a Seva i l’eina “es deixa a l’aire per poc clara”. El contingut de l’eina no es recull al document Accions per la qual cosa es pot considerar contemplada l’al·legació.

Al·legació 2: S’hauria d’establir el marc legal per tal de que si des dels Ajuntaments es detecta l’abandonament de l’activitat per part dels propietaris en el bosc poder actuar subsidiàriament. Aquesta eina no es tracta a Seva i l’al·legació tampoc no es recull en el document.

EINA 11.41: Inclusió d’un capítol específic sobre gestió del risc d’incendis forestals al “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, adaptant els seus continguts als diferents destinataris implicats (món operatiu, propietat forestal, tècnics facultatius, societat civil, usuaris dels terrenys forestals, etc.), amb l’objectiu, d’entre altres, de millorar la comprensió del fenomen dels incendis i la viabilitat de les polítiques de gestió del risc d’incendi.

Al·legació 1: Cal incloure com a destinataris implicats els tècnics superior en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. No queda clar si es recull o no en el document Accions. Les accions 1.2.4.1, 1.2.4.2 i 1.2.4.3 es refereixen a divulgació, però no especifiquen els destinataris de la mateixa. ACCIÓ 1.2.4.1: Establiment d’un programa de comunicació que divulgui la importància de la gestió del combustible vinculat a les activitats agràries per a la prevenció d’incendis i fomenti la prevenció d’incendis i la preservació de les masses forestals (tema 5.6). Divulgació. ACCIÓ 1.2.4.2: Establiment d’un programa de sensibilització sobre la gestió del risc d’incendis forestals, adaptant els seus continguts als diferents destinataris implicats (tema 5.6). Divulgació. ACCIÓ 1.2.4.3: Establiment d’un programa de formació dirigit a professionals que les seves activitats tenen relació amb la gestió del risc d’incendi (urbanisme, usos agraris, planificació territorial, emergències, etc.). Divulgació.

262

EINA 11.42: Establiment d’un programa de formació bàsic entre els professionals forestals (treballadors al bosc, tècnics de l’administració, tècnics d’ajuntaments, tècnics redactors de documents de planificació forestal, personal d’ADF, etc.) sobre ecologia del foc i gestió forestal, i un altre dirigit a col·lectius professionals generadors de risc (planificació urbanística i territorial, activitats recreatives).

Al·legació 1: Caldria que digués: “... i territorial, activitats recreatives, treballadors de la xarxa elèctrica”.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a compresa a l’acció 1.2.4.3.

Al·legació 2: Alguns col·lectius professionals i propietaris només actuen quan se’ls fa un requeriment o se’ls sanciona si no actuen adequadament, potser per falta de voluntat, per interessos o per poca sensibilitat. Seria adient poder cobrir aquest espai en forma de formació sensibilitzadora. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a compresa a l’al·legació 1.2.4.2.

EINA 11.43: Potenciació del paper actiu de la propietat forestal en tasques de sensibilització sobre la importància de la gestió forestal en la gestió del risc d’incendi.

Al·legació 1: Alguns col·lectius professionals i propietaris només actuen quan se’ls fa un requeriment o se’ls sanciona si no actuen adequadament, potser per falta de voluntat, per interessos o per poca sensibilitat. Seria adient poder cobrir aquest espai en forma de formació sensibilitzadora.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a compresa a l’al·legació 1.2.4.2.

Al·legació 2: No solament als propietaris si no a tots els usuaris. S’hauria de incloure sensibilització a les escoles. Acords de coordinació i col·laboració en escoles envers als incendis. Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es pot entendre incorporada a l’acció 1.2.4.2 fent una interpretació àmplia de la mateixa.

EINA 11.44: Promoció i millora de els polítiques de reducció del nombre d’ignicions.

263

Al·legació 1: A càrrec de quina administració? Mesures per al compliment del manteniment dels serveis: línies elect., neteges vials, etc. Aquesta al·legació no es debat a Seva i no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 2: En tant en quant es refereixi a rostolls i cremes controlades. Aquesta al·legació no es debat a Seva i no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 3: Control en el compliment del Reglament que regula el manteniment de les línies elèctriques en matèria d’incendis. Aquesta al·legació no es debat a Seva i no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 4: Mesures pel compliment de la normativa sobre manteniment de línies elèctriques. Aquesta al·legació no es debat a Seva i no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.52: Millora, aprovació i manteniment dels inventaris comarcals de camins. Efectuar

l’anàlisi

d’accessibilitat

prevenció per a

de

les

masses

forestals

en els plans

de

l’establiment d’una xarxa viària unificada per a la prevenció

d’incendis i altres usos (de

forma coordinada amb la cartografia del cos de bombers),

tenint en compte l’ús públic i

el règim de propietat i recolzant-ho amb el marc legal.

Al·legació 1: Hauria d’ésser exclusiva de l’ús d’incendis.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es recull a l’acció 1.2.2.1.2. ACCIÓ 1.2.2.12: Facilitar a les entitats locals la disposició de la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals, d’acord amb l’establert als PORF en el qual es trobin. Coordinació i planificació.

Al·legació 2: Cal desenvolupar els inventaris comarcals de camins forestals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es recull a l’acció 1.2.2.1.2.

Al·legació 3: Declarar aquesta xarxa d’utilitat pública, consignar competències per al seu manteniment. Aquesta al·legació no es debat a Seva i no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 4: Caldria establir, per a cada sector quines són les vies d’accés que cal arranjar i mantenir tenint en compte la seva eficàcia enfront els incendis, però també tenint en compte l’impacte de la seva construcció sobre l’entorn natural. En massa ocasions s’han construït o arranjat pistes per incendis que han provocat un greu impacte sobre la fauna o el paisatge.

264

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 5: D’acord amb la propietat. Cal contemplar les compensacions.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l’acció 1.2.2.7. ACCIÓ 1.2.2.7: Estudiar l’establiment d’un sistema de compensació econòmica per a la pèrdua productiva dels afectats per l’execució de les mesures de prevenció d’incendis forestals. Inversió.

EINA 11.53: Promoció dels ajuts per a la millora dels equipaments de les ADF i entitats locals i de la seva eficiència. Promoure l’ús compartit de maquinària per tasques com ara la gestió del combustible.

Aquesta eina es debat a Seva a dos taules diferents. A la primera s’opta per mantenir l’eina i s’assenyala que “ningú mostra desacord en incrementar els ajuts de forma general, encara que si es va comentar que equipaments ja en tenen (representant de l’administració, em sembla); la segona part de l’eina es considera molt específica redactada per algú pensant a nivell molt específic- però no per això algú va dir de llevar-la.” A la segona taula també s’opta per mantenir l’eina, tot i que s’acorda introduir “priorització d’ADF i afegir ajuts per a la gestió d’ADF”.

Al·legació 1: Cal prioritzar els ajuts dirigits a les ADFs. Es proposa contemplar també ajuts dirigits als responsables de les explotacions.

Com s’assenyala a dalt, l’al·legació es debat a Seva i s’opta per introduir-la. Aquesta es recull a les accions 1.2.2.8 i 1.2.2.9. ACCIÓ 1.2.2.8: Promoció dels ajuts per a la millora dels equipaments de les ADF. Foment. ACCIÓ 1.2.2.9: Promoció de la formació dels membres de les ADF (tema 5.5). Altres.

Al·legació 2: Cal revisar el plantejament de les ADFs.

Aquesta al·legació no queda recollida al document Accions.

EINA 11.54: Definició d’una xarxa bàsica i única de punts d’aigua i establir els mecanismes de manteniment de la mateixa. Tenir en compte l’ús públic i el règim de propietat, recolzant-ho amb marc legal.

265

Al·legació 1: Declarar aquesta xarxa d’utilitat pública, consignar competències per al seu manteniment.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 2: Els punts d’aigua es podrien compartir amb les necessitats de les masies, comprometent-se aquestes amb el control de la disponibilitat quan fes falta amb cas d’incendi. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 11.55: Dotació als ajuntaments de cartografia i les eines per gestionar-la per revertir de manera ràpida i funcional la informació en infrastructures a

l’administració forestal.

L’eina és debatuda a Seva on es determina “posar a l’abast dels Ajuntaments de forma ràpida la informació en relació a la gestió del risc d’incendi. Es va comentar la incapacitat de gestió material per part dels ajuntaments de certa petita entitat, però va ser acord general la facilitat d’accedir a la informació existent sobre gestió d’incendis; van afinar info sobre infrastructures amb info sobre gestió d’incendis.”

Al·legació 1: Per optimitzar recursos i millorar eficàcia es considera més adient establir com a receptor de la informació l’usuari de la mateixa (ADF, administracions vinculades amb tasques de prevenció, etc.) L’al·legació es recull a l’acció 1.2.2.1.2. ACCIÓ 1.2.2.1.2: Facilitar a les entitats locals la disposició de la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals, d’acord amb l’establert als PORF en el qual es trobin. Coordinació i planificació.

EINA 12.11: Vinculació de la reforestació dels terrenys cremats al compliment del protocol de Kyoto, la millora de la biodiversitat, la millora de la qualitat del paisatge i l’ocupació i desenvolupament de zones rurals.

L’eina es debat a Seva i es decideix mantenir-la sense modificacions.

Al·legació 1: Es proposa incloure l’objectiu de producció forestal. L’augment de la productivitat comporta un augment de la capacitat de captació de carboni. Aquesta al·legació es desestimada a Seva i en el document Accions.

Al·legació 2: El protocol de Kioto pot ser restrictiu alhora de regenerar. Aquesta al·legació es desestimada a Seva i en el document Accions.

266

Al·legació 3: I la producció forestal sostenible, on és? Aquesta al·legació es desestimada a Seva i en el document Accions.

EINA 12.12: R+D per a l’establiment de “Directrius de gestió forestal per a la restauració i reducció del risc d’incendis d’àrees cremades” tenint en compte el concepte d’incendis de disseny, patrons de comportament del foc i dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis.

Al·legació 1: La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector.

A Seva es recull l’al·legació, però al document Accions s’elimina la referència a R+D+T. ACCIÓ 1.3.1.4: Estudi de “Directrius de gestió forestal per a la restauració i reducció del risc d’incendi d’àrees cremades i afectades per altres pertorbacions” (tema 5.2). Estudis.

EINA 12.13: R+D per a la redacció d’un “Estudi - diagnosi de la regeneració d’àrees afectades per incendis” i per la priorització d’actuacions per a la restauració dels terrenys cremats i la disminució del risc d’incendi (tractaments de millora, reforestacions, canvis d’ús agrícola i creació de pastures, etc.).

Al·legació 1: La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector.

L’al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou explícitament al document Accions. Com en el cas de l’al·legació anterior, l’R+D+T no figura a l’acció que correspon a aquesta eina. ACCIÓ

1.3.1.5:

Estudi-diagnosi

de

la

regeneració

d’àrees

afectades

per

incendis i altres pertorbacions. Estudis.

Al·legació 2: Accentuant la importància dels perímetres de les àrees afectades.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 12.16: Establiment d’un “Protocol d’actuació per a zones afectades per incendis” que contempli aspectes legislatius, mesures econòmiques i les “Directrius de gestió per a la restauració i disminució del risc de zones cremades”, d’aplicació automàtica després d’un incendi.

267

Al·legació 1: Els protocols són adequats per tal de no tenir dubtes en front d’actuacions, abans, durant i després del fet, però cal definir-los.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

Al·legació 2: El “Protocol d’actuació per a zones afectades per incendis” ha d’afectar a tots els àmbits (no només pel forestal). Cal que sigui una actuació unificada. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 12.21: Promoció de la formació d’associacions de propietaris per a les actuacions de restauració de les zones afectades per incendis. Al·legació 1: Cal prioritzar, sempre que sigui possible, el recolzament a les ja existents. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions. L’acció 1.3.2.1, que és la que correspon a aquesta eina, no introdueix cap modificació respecte a la mateixa. ACCIÓ 1.3.2.1: Foment per la creació de les associacions de per a la restauració dels terrenys cremats o

afectats

per

propietaris altres

forestals

pertorbacions.

Foment.

EINA 12.22: Creació de “Plans integrals per a la restauració i disminució del risc d’incendi dels terrenys cremats” integrant els resultats del “Protocol d’actuació” i el model i objectius de les ZAU, amb la consideració d’aspectes socioeconòmics d’altres àmbits com l’agricultura, el turisme o les infrastructures viàries, de forma participada amb les diferents administracions i els agents socials implicats.

Al·legació 1: Caldria afegir-hi: “... àmbits com l’agricultura, la ramaderia, el turisme...”

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions.

EINA 12.24: Disseny d’instruments per l’actuació subsidiària de l’administració forestal en zones on les actuacions silvícoles i silvoramaderes per la restauració i reducció del risc d’incendi en zones cremades siguin urgents però la propietat forestal no estigui interessada a actuar.

Al·legació 1: Les actuacions subsidiàries de l’administració són adients, sempre que hi hagi voluntat de portar-les a terme.

268

No és ben bé una al·legació, suposa, més aviat, una reflexió sobre la importància de la voluntat política de tirar endavant els acords.

Al·legació 2: Sempre i quan aquesta actuació no resulti carregosa per la propietat. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions. L’acció 1.3.2.2 que correspon a l’eina debatuda, no recull cap modificació respecte d’aquesta. ACCIÓ 1.3.2.2: Establir i potenciar els instruments per l’actuació subsidiària de l’administració forestal en determinades zones on la propietat forestal no actuï per a la restauració dels terrenys. Normativa.

Al·legació 3: Inclourà indemnitzacions sempre que es perjudiqui una finca en bé de la societat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions. L’acció 1.3.2.2 que correspon a l’eina debatuda, no recull cap modificació respecte d’aquesta.

Al·legació 4: Les mesures, per la reducció del risc d’incendis, perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions. L’acció 1.3.2.2, que correspon a l’eina debatuda, no recull cap modificació respecte d’aquesta.

Al·legació 5: Prioritzar fórmules més actuals i efectives orientades a l’establiment d’eines i incentius per facilitar la coresponsabilització - participació de la propietat forestal. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a contemplada a l’acció 1.3.2.1. ACCIÓ 1.3.2.1: Foment per la creació de les associacions de propietaris forestals per a la restauració dels terrenys cremats o afectats per altres pertorbacions. Foment.

Al·legació 6: Procurar tenir eines i indemnitzar la propietat de les zones afectades,

doncs

ho podem considerar com a benefici de la societat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida en el document Accions. L’acció 1.3.2.2, que correspon a l’eina debatuda, no recull cap modificació respecte d’aquesta.

EINA 12.25: Facilitar l’adopció de mesures extraordinàries per a la restauració i

269

reducció del risc de zones cremades en aquelles finques amb instrument d’ordenació forestal aprovat on l’administració forestal hagi de dur a terme actuacions no planificades.

Al·legació 1: Inclourà indemnitzacions sempre que es perjudiqui una finca en bé de la societat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: Les mesures, per la reducció del risc d’incendis, perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 3: Prioritzar fórmules més actuals i efectives orientades a l’establiment d’eines i incentius per

facilitar la coresponsabilització - participació de la propietat forestal.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l’acció 1.3.2.1.

Al·legació 4: Procurar tenir eines i indemnitzar la propietat de les zones afectades, doncs ho podem considerar com a benefici de la societat. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l’acció 1.3.2.1.

TEMA 1.3: Sanitat forestal. Al·legació 1: Caldria afegir-hi un nou objectiu i les seves eines: 13.0: Potenciació de mesures preventives. 13.01: Elecció adient de les espècies adequades a cada medi. 13.02: Utilització de material de reproducció de qualitat i amb garantia fitosanitària. Complint les exigències del passaport fitosanitari CE. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: La sanitat forestal ha de dependre de l’administració i dels seus serveis tècnics. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Objectiu 13.1: Millora de la regulació dels tractaments amb plaguicides.

Al·legació 1: Atesa la toxicitat dels plaguicides, s’ha de contemplar sempre l’opció de l’actuació, tant en les investigacions com en l’estudi dels tractaments a fer. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 13.11: Creació d’una comissió conjunta entre el DARP i el DMAH per tractar l’ús de fitosanitaris i participació en la comissió d’àmbit estatal existent, en concordança amb el marc normatiu europeu.

270

Al·legació 1: Contemplar participació del sector en el treball de la mateixa.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: No es podria també incloure al Departament de Sanitat en quan a l’afectació a l’home? Als casos de tractaments de fong en pollancredes que amb els recs poden passar als aqüífers, anàlisis d’aigües... Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 3: DARP, DMAH i la propietat forestal. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 13.22: R+D per a continuar amb els estudis dels efectes dels plaguicides als ecosistemes.

Al·legació 1: Ja fa temps que per desgràcia patim els efectes de plaguicides sobre el medi natural, ara cal cercar i aplicar les alternatives i proposar que s’usin i donar-les a conèixer.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. L’acció 1.4.1.6 que és la que correspon a aquesta eina, no inclou cap modificació. ACCIÓ 1.4.1.6: Estudis de la incidència dels plaguicides en els diferents ecosistemes del medi natural. Estudis.

Al·legació 2: Aprofundir en la recerca de tractaments alternatius que no comportin l’ús de plaguicides químics i fomentar una silvicultura ecològica lliure de productes químics

de

síntesi.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. L’acció 1.4.1.6, que és la que correspon a aquesta eina, no inclou cap modificació.

EINA 13.23: Millora de la coordinació amb la recerca i implantar línies de recerca o potenciar-les allà on s’escaigui. Al·legació 1: Punt excessivament ampli i ambigu. Cal fer èmfasi en la recerca aplicada i transferència de tecnologia. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 13.31: Assessorament d’entitats públiques i privades sobre els mètodes de defensa contra les plagues i malures que afecten els terrenys forestals.

271

Al·legació 1: Caldria fer-ho una unitat especialitzada en el tema.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 13.32: Establiment de canals d’informació i materials divulgatius àgils i entenedors cap als propietaris.

Al·legació 1: Els propietaris solen desconèixer o tenen idees errònies sobre els tractaments biològics

de les plagues, dels que ja en podem disposar i dels que

s’estan investigant.

No és una al·legació, s’afirma el que ja sobreentén l’enunciat de l’eina.

Al·legació 2: Es proposa afegir al final “... en col·laboració amb les organitzacions del sector”. Cal aprofitar el nivell d’estructuració assolit pel sector a Catalunya per implicar- lo

activament

en la tasca d’assessorament i formació. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 13.51: Aplicació dels reglaments europeus que regulen el control de l’estat fitosanitari dels boscos, millorant el seguiment anual dels ecosistemes forestals per a la detecció i control dels diferents agents nocius delimitant les zones afectades.

Al·legació 1: Cal tenir en compte la divergència sanitària dels boscos mediterranis envers els centreuropeus (base de la normativa europea).

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. L’acció 1.4.3.5, que és la que correspon a aquesta eina, no inclou cap modificació. ACCIÓ 1.4.3.5: Elaborar les disposicions normatives per a Catalunya d’adaptació dels reglaments europeus i estatals. Normativa.

Al·legació 2: Amb compte. Pot ser que la generalització vagi en contra de casos particulars. La Natura es molt diversa.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. L’acció 1.4.3.5 que és la que correspon a aquesta eina, no inclou cap modificació.

EINA 13.52: Establir programes d’actuació (planificar, organitzar i realitzar les campanyes de tractament contra les plagues forestals). Dissenyar programes especials pel seguiment de les plagues de quarantena.

272

Al·legació 1: Cal un servei competent en plagues i malures, a qui consultar.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: Davant de les plagues caldria establir protocols d’actuació ràpida ordenada i en tot cas subsidiària per part de l’administració. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l’acció 1.4.4.6. ACCIÓ 1.4.4.6: Dissenyar protocols d’actuació ràpida i eficaç pel seguiment de les plagues de quarantena. amb col·laboració amb el DARP. Coordinació i planificació.

EINA 13.53: Posar a punt tècniques de defensa contra les plagues i malalties que afecten els terrenys forestals, tot fomentant-hi la lluita biològica i integrada.

Al·legació 1: Identificar el sistema ecològic que ha generat la plaga, i les interaccions amb les activitats humanes voluntàries i involuntàries.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: Com en els apartats 13.22 i 13.32 cal donar-los a conèixer. Aquesta al·legació no es debat a Seva. Al document Accions, les accions 1.4.1.9, 1.4.2.1 i 1.4.2.2 estan referides a divulgació. ACCIÓ 1.4.1.9: Participació en les xarxes d’intercanvi de coneixement relacionades amb la sanitat forestal. Divulgació. ACCIÓ 1.4.2.1: Realització de jornades de difusió per entitats públiques i privades sobre sanitat forestal. Divulgació. ACCIÓ 1.4.2.2: Creació d’una pàgina web del DMAH de Sanitat forestal. Divulgació.

EINA 13.54: Regular i controlar el compliment de les mesures silvícoles encaminades a la prevenció i lluita contra les plagues forestals.

Al·legació

1:

Prèviament

cal

diagnosi

i

anàlisi

sobre

mesures

potencials.

Posteriorment, estudiar la millor fórmula per la seva implantació.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: Quines mesures i com implementar-ho. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 13.55: R+D sobre els efectes dels agents meteorològics i els produïts pel canvi

273

climàtic sobre la vulnerabilitat dels boscos front als riscos naturals (plagues, malures, incendis forestals i altres). Aquesta eina es debat a Seva i es decideix afegir la transferència de tecnologia per al sector (R+D+T).

Al·legació 1: Es té un coneixement genèric dels danys, però no se sap com actuar, i per tant, no s’actua. L’R+D caldria potenciar-la sobre possibilitats d’actuació, costos de les mateixes i beneficis esperats. Aquesta al·legació no es debat a Seva de forma específica i tampoc queda recollida al document Accions. Tot i això es podria incloure indirectament a l’acció 1.4.1.1.1, amb una interpretació àmplia d’aquesta. ACCIÓ 1.4.1.1.1: Estudi de l’efecte del Canvi Climàtic front la vulnerabilitat dels boscos. Estudis.

Al·legació 2: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector.

Com s’assenyala a dalt, aquesta al·legació és debatuda i assumida a Seva. Malgrat això, la referència a l’R+D+T desapareix de l’acció 1.4.1.1.1.

TEMA 1.4.- Conservació de l’espai forestal i defensa del patrimoni de titularitat pública.

Al·legació 1: Com organització agrària podem col·laborar amb la conservació, però correspon a les administracions. Aquesta aportació no constitueix estrictament una al·legació.

Objectiu 14.1: Millora del control de les actuacions i usos no forestals i de la regulació de les autoritzacions amb llicència urbanística sobre terrenys forestals.

Al·legació 1: El tema: cal aclarir si es extensiu als boscos de titularitat privada.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. En aquest darrer, es fa referència només als boscos de titularitat pública.

EINA 14.11: Establiment de protocols de coordinació i redacció d’informes preceptius i vinculants per part del DMAH sobre actuacions d’altres departaments d’afectació als ecosistemes forestals, dirigits a la millora del control i reducció de l’impacte de les actuacions.

Al·legació 1: No cal protocols solament han de complir la llei.

274

Aquesta al·legació no es debat a Seva, tot i això es pot entendre com a recollida al document Accions ja que les referències al protocol desapareixen d’aquest.

EINA 14.12: Desplegament de les mesures contemplades a la Llei forestal, bàsicament l’article 22 sobre planejament urbanístic.

Al·legació 1: Caldria ampliar aquest article en zones més amplies per tal d’evitar l’especulació i l’increment d’urbanitzacions.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al el document Accions.

Al·legació 2: Necessitaria saber mes sobre el que es proposa. Això no és una al·legació.

EINA 14.13: Regularització de les rompudes agrícoles i canvi d’espècies en les repoblacions.

Al·legació 1: Tenen interès en zones de vinya i zones de producció forestal intensiva, però no en el conjunt del territori.

Aquesta al·legació no es debat a Seva però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix a Accions.

Al·legació 2: No s’ha de regularitzar, sinó justificar la seva necessitat. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

Al·legació 3: Cal establir uns criteris clars i fonamentats a l’hora d’autoritzar les rompudes de terrenys forestals per tal d’evitar greus impactes sobre el paisatge o sobre els valors naturals de l’endret, com està passant contínuament en moltes comarques. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 14.14: Estudiar la viabilitat d’aplicar mesures per la compensació econòmica (cànon, taxes) sobre les infrastructures o activitats urbanes que es desenvolupen sobre els terrenys forestals.

Al·legació 1: L’estudi de mesures es considera clarament insuficient. Per fer creïble la voluntat d’avançar en aquest camí i donat el consens i àmplia informació de que es disposa en aquesta matèria, cal avançar cap a la definició i implantació de mesures

275

orientades a la compensació per canvi d’ús, etc. i vinculades al finançament de l’activitat forestal.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 14.21: Promoció de la gestió forestal i dels sistemes silvopastorals en els boscos d’Utilitat Pública i en els gestionats per la Generalitat.

Al·legació 1: En cas de que aquesta gestió passes a mans privades caldria que fos en base a un projecte i durant el temps que aquest durés.

Això no és una al·legació.

Al·legació 2: Tenir en compte també la possibilitat d’aprofitar els boscos públics per a practicar-hi models de gestió que tinguin molt més en compte els valors naturals i la gestió forestal sostenible que integri els diferents criteris d’interès: protecció de la fauna i la flora, afavorir la successió cap a comunitats més madures encara que tinguin una menor rendibilitat, etc. És a dir, promoure aquelles actuacions que per la seva poca rendibilitat crematística suposen un valor afegit i que en explotacions privades és més difícil de demanar. També s’observen massa actuacions en boscos públics fins i tot dins espais protegits que són un autèntic desastre, pitjor que alguns aprofitaments en finques privades.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però s’inclou a l’acció 1.5.1.2.

ACCIÓ 1.5.1.2: Promoció de la gestió forestal sostenible a les forests patrimonials de la Generalitat. Foment.

EINA 14.22: Desenvolupar la Llei forestal, en especial en el que fa referència les forests declarades d’Utilitat Pública (gestió per part de les entitats propietàries o convenis de gestió, programes d’aprofitaments i de millores, atorgament d’ocupacions o concessions, compatibilitat d’usos,…).

Al·legació 1: Necessitaria saber mes sobre el que es proposa.

Això no és una al·legació.

EINA 14.31: Enfortiment del paper de les forests d’Utilitat Pública. Establir i executar un pla d’actuacions a mitjà termini. Clarificar la seva situació registral i cadastral i tenir instruments de planificació aprovats per a totes elles.

276

Al·legació 1: Cal garantir la titularitat i l’ús privatiu. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: Necessitaria saber mes sobre el que es proposa. Això no és una al·legació.

EINA 14.34: Realització un inventari dels camins ramaders i un pla de classificacions, delimitacions i fitacions, així com d’actuacions recuperadores en alguns d’ells.

Al·legació 1: Els camins ramaders tenen més protecció que la pròpia ramaderia. Els valors tradicionals tenen interès turístic, però les explotacions ramaderes amb futur utilitzen mitjans de transport més eficients.

Això no és una al·legació.

Al·legació 2: Molt difícil de recuperar-los. Bo des del punt de vista històric. Tenir present els llocs on realment convingui. Avui hi ha zones amb densitat alta de camins. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

Al·legació 3: Un tema molt bo per l’historia però la recuperació és pràcticament impossible. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 4: Inventari dels camins ramaders és important, però la seva recuperació no respon a cap necessitat actual. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 5: Es difícil inventariar els camins ramaders, però encara és més difícil d’utilitzar-los sense fer-ne variacions. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 6: Cal fer el partionament dels camins ramaders per garantir la seva preservació. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 14.35: Augment de la superfície patrimonial, fent us del dret de tempteig de l’administració per adquirir aquelles finques que puguin tenir un interès públic,

o que

estiguin dins dels paràmetres que fixa la Llei per a ser declarades d’Utilitat Pública.

Al·legació 1: Abans d’augmentar s’ha de valorar l’ús que se'n fa i els avantatges que suposa.

277

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions. L’acció corresponent a aquesta eina, la 1.5.2.1.2, no pateix cap modificació respecte a la mateixa en el sentit del que planteja l’al·legació. ACCIÓ 1.5.2.1.2: Incrementar el patrimoni forestal de la Generalitat. Inversió.

Al·legació 2: Hi ha zones d’abandonades i zones de gran interès en que l’administració cal que se’n faci càrrec amb la finalitat de recuperar-les i/o protegir-les. No es considera que això sigui una al·legació. Mostra acord general amb el contingut de l’eina.

Al·legació 3: Punt totalment deslligat de l’objectiu que es presenta. Cal concentrar esforços en la gestió i millora de les forests actuals. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions. L’acció corresponent a aquesta eina, la 1.5.2.1.2, no pateix cap modificació respecte a la mateixa en el sentit del que planteja l’al·legació.

Al·legació 4: Cal regular aquest us de tempteig i retracte. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions. L’acció corresponent a aquesta eina, la 1.5.2.1.2, no pateix cap modificació respecte a la mateixa en el sentit del que planteja l’al·legació.

Al·legació 5: Necessitaria saber mes sobre el que es proposa. No es considera que això sigui una al·legació.

Objectiu 14.4 (nou): Els usos i abusos de motos i quads, estan deteriorant els camins de forma espectacular, i per molt que hi destinem recursos any rera any, si no es controlen no ens en sortirem. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

TEMA 1.5: Millora del cicle de carboni.

Al·legació 1: Mesures de promoció de l’aprofitament energètic del bosc com a mesura sostenible de l’alliberament de CO2 en procés controlat de crema. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 15.13: Potenciació la reforestació dels terrenys cremats i d’aquells en què s’ha abandonat l’activitat agrícola.

Al·legació 1: No té sentit reforestar si és possible la regeneració natural. S’ha de definir l’evolució probable i com incidir amb el mínim cost.

278

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida en el document Accions ja que les actuacions destinades a la reforestació es condicionen ara a un “projecte de viabilitat i execució.” ACCIÓ 1.6.1.3: Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució. Foment. ACCIÓ 1.6.1.6: Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució. Foment. ACCIÓ 1.6.1.9: Ajuts a la reforestació previ projecte de viabilitat i execució. Foment. Al·legació 2: Crec que això es millor contemplar-lo com s’ha tractat en el tema 1.2 que com a carboni. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 3: És una qüestió prioritària per evitar-ne l’erosió del sòl i la desertització. No es considera que això sigui una al·legació.

Al·legació 4: Una de les eines més vàlides per la lluita contra els incendis forestals es la compartimentació del territori via corneres. Aquesta al·legació no correspon a aquest objectiu.

Al·legació 5: Caldria afegir-hi: “... l’activitat agrícola (sempre que això no comporti una continuïtat del bosc. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 6: En moltes ocasions en aquells on s’ha abandonat l’activitat agrícola és molt més interessant, per la preservació de la biodiversitat i la prevenció d’incendis mantenir la seva condició d’espais oberts sense vegetació arbrada o arbustiva. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 15.14: R+D sobre l’efecte de la gestió forestal i ramadera, i els canvis d’usos del sòl agrícola i forestal en el balanç de fixació de carboni i altres gasos amb efecte hivernacle.

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia al sector.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 15.15: Establiment d’un sistema de seguiment del balanç d’acumulació de carboni a escala territorial (inventaris) i de finca (a través dels documents de planificació forestal).

279

Al·legació 1: La potenciació de la reforestació dels terrenys agrícoles en que s’hagi abandonat dita activitat serà justificada sempre i quan no s’hagi pogut recuperar l’activitat agrícola i la reforestació no modifiqui la successió natural del terreny.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 15.16 (NOU): Promoure i facilitar la participació del sector productor en l’elaboració i definició de polítiques vinculades a la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 15.22: Promoció de les plantacions d’espècies de creixement ràpid. Al·legació 1: Les espècies de creixement ràpid solen afavorir més la propagació dels incendis i a més moltes d’elles no són autòctones. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix al document Accions.

Al·legació 2: Sempre que hi siguin adients i no ocasionin trastorns en el sòl i en l’ecosistema. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix al document Accions.

Al·legació 3: Actualment en molts llocs, necessiten espècies ben adaptades a la situació i el moment, prescindint del seu interès immediat. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix al document Accions.

Al·legació 4: No adient per boscos de baixa productivitat. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix al document Accions.

Al·legació 5: Depèn de quin lloc i en quin circumstància (veure comentari anterior). Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix al document Accions.

Al·legació 6: Les espècies emprades en les plantacions han d’estar en harmonia amb la successió natural del terreny, evitant emprar espècies al·lòctones. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa perquè el contingut de l’eina no apareix al document Accions.

280

Objectiu 15.3: Potenciació del paper dels boscos en el cicle del carboni com a font de finançament per a la silvicultura. Al·legació 1: Màxima importància. Això no és una al·legació.

EINA 15.31: Estudi de la viabilitat d’establir programes d’inversions al sector forestal en compliment del Protocol de Kyoto (compensació de sobreemissions).

Al·legació 1: Es tracta de canalitzar fons de la indústria cap a la gestió forestal.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 15.32: Promoció de que la silvicultura sigui contemplada com a mesura per a millorar el balanç de carboni en el desplegament del “Plan Nacional de Asignación

de

Derechos de Emisión”.

Al·legació 1: La fixació del carboni en la vegetació, en la fusta i en el sòl, te com a contrapartida la fixació que es fa en els plàstics durs del carboni fòssil.

No s’entén la finalitat d’aquesta al·legació i no es pot determinar si s’inclou o no.

TEMA 2.1: Fusta i llenya. Al·legació 1: Seria bo i aconsellable promocionar la transformació de les petites serradores amb “carros” per grans diàmetres antiquats. També cal tractar la fusta de diàmetres grans amb processos automatitzats.

Avui la nostra tendència és cap a

diàmetres grans!! Potenciar l’existència del teixit actual de serradores de fusta. Deixar-les tancar ens condueix irreversiblement a un oligopoli econòmic.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 21.11: Foment de la demanda de fusta per part de la indústria, potenciant un sector industrial adaptat a la producció potencial dels boscos present i futura. Al·legació 1: Incloure llenya. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 2: de la llenya. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

EINA 21.21: Impuls de la mecanització dels aprofitaments forestals on les condicions

281

del terreny i la conservació del medi ho permetin. Al·legació 1: Caldria parlar de com hauria de ser aquesta mecanització i com s’hauria d’usar. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. L’acció 2.1.2.1, referida a aquesta eina, no presenta cap canvi en el contingut respecte a la primera que pugui fer pensar que l’al·legació s’ha tingut en comte. ACCIÓ 2.1.2.1: Suport i coordinació de la innovació tecnològica i mecanització dels aprofitaments forestals on les condicions ambientals de la zona ho permetin. Foment.

Al·legació 2: A causa de la topografia accidentada de Catalunya la mecanització dels treballs es molt difícil a gran part dels forests. Llevat dels terrenys plans o de pendents suaus, la mecanització es molt agressiva

amb

el

medi

i

d’aplicació

dificultosa.

Tradicionalment el transport dels troncs des de el lloc de tala fins a carregador s’ha fet amb animals de tir, mètode molt ben adaptat al sistema de tala per aclarida. L’ús de medis de tala i transport mecanitzats implica tallades arreu, no massa adients per

boscos

mixts mediterranis o submediterranis.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. L’acció 2.1.2.1, referida a aquesta eina, no presenta cap canvi en el contingut respecte a la primera que pugui fer pensar que l’al·legació s’ha tingut en comte.

EINA 21.22: Promoció del manteniment i creació d’associacions i/o cooperatives que tinguin com a objectiu, d’entre altres, facilitar la mecanització de les explotacions forestals per millorar l’eficiència dels aprofitaments.

Al·legació 1: Caldria parlar de com hauria de ser aquesta mecanització i com s’hauria d’usar.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions. A l’acció 2.1.2.1, referida a la mecanització, no es fa cap esment al contingut de l’al·legació. Al·legació 2: Ampliar a tasques de gestió, comercialització, explotació, etc. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull al document Accions.

Al·legació 3: Cal contemplar les empreses de serveis forestals (maquinaria). Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 21.28: Establiment de les mesures de foment adients per a la promoció de les plantacions d’espècies de creixement ràpid. A Seva es debat aquesta eina a dues taules. En una d’elles no s’identifica el desacord i s’opta per mantenir l’enunciat de l’eina sense cap modificació. A la segona es

282

considera que “cal concretar més. Tot el grup considera que sense un context no es pot decidir que fer amb ella; quan sorgeix entrar a especificicar quines són i com s’han d’emprar aquestes espècies no hi ha total coincidència en el grup; d’aquí que la deixin en suspens per poc clara sense més referències.”

Al·legació 1: Caldria determinar en quines zones i quins tipus. Com es pot observar a dalt, el contingut d’aquesta al·legació es debat en profunditat en una de les taules de Seva i, com a conseqüència, l’eina “es deixa en suspens per poc clara”. L’acció 2.1.2.8 inclou el contingut de l’al·legació a l’introduir en el redactat la necessitat d’obeir a qüestions tècniques i ambientals. ACCIÓ 2.1.2.8: Mesures de foment per a les plantacions d’espècies de creixement ràpid, allà on tècnicament i ambiental sigui viable. Foment.

Al·legació 2: Es un gran despropòsit el basar la producció forestal en espècies de creixement ràpid, la majoria d’elles exòtiques i profundament contradictori amb la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat. Les plantacions de creixement ràpid s’haurien de produir sota un control rigorós en forma de conreus forestals en zones on s’hagin abandonat els conreus tradicionals, com a alternativa productiva, com en el cas de les pollancredes. En cap cas s’han de plantar aquestes espècies dintre dels ecosistemes forestals per tal de que formin part d’aquests.

Igual que l’esmena anterior.

Al·legació 3: S’ha d’acotar i dirigir ben bé aquestes mesures de foment per a les espècies de creixement ràpid. Novament, igual que l’esmena anterior.

Al·legació 4: No es pot generalitzar en una actuació que es tan particular. Novament, igual que l’esmena anterior.

Objectiu 21.3: Adaptació la demanda de les indústries de transformació de la fusta a l’oferta.

Al·legació 1: Les fustes de diàmetres petits i la llenya havien estat rentables, com a font d’energia.

Actualment ho poden tornar a ser, creant plantes de biomassa.

Simultàniament s’aconseguirà abaixar el risc d’incendis dels nostres boscos, augmentar els llocs de treball, la millora del paisatge i incrementar l’aportació energètica. finalment el bosc creixerà més i per tant acumularà més carboni.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

283

I

Al·legació 2: La fusta de diàmetres petits i llenyes ha estat sempre un fracàs degut als seus costos de recollida i transport, no compensats pels seus preus baixos. Es proposa un canvi radical; promoció

de centrals per la producció d’energia amb productes fustaners.

Les

avantatges seran: disposar d’un bosc amb menys combustible, millora del dipòsit de carboni, llocs de treball, millora del paisatge, més electricitat distribuïda pel territori. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

Al·legació 3: La fusta de diàmetres petits així com les llenyes sempre han estat un fracàs en termes econòmics. Els seus costos de recollida i transport sempre han estat molt més elevats que els preus de venda al mercat.

Es adir, els ingressos no compensen les despeses.

Proposem, doncs, un canvi radical. Cal promoure noves centrals per produir energia amb productes fustaners. Les avantatges de l’aprofitament de la fusta petita i la llenya del bosc son moltes: 1.

Tindrem un bosc més preparat contra els incendis

2.

Engrandirem el dipòsit de carboni

3.

Propiciarem més llocs de treball

4.

Contribuirem a la millora del paisatge

5.

Hi haurà més producció de matèria primera (fusta, llenya...)

6.

Hi haurà més electricitat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 21.31: Potenciació dels instruments de foment a l’explotació pels tractaments silvícoles i altres, així com les mesures de foment per a la indústria de transformació. Al·legació 1: Cal determinar clarament en quines zones seria. Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es considera que es pot entendre com recollida al document Accions, ja que el contingut de l’eina no s’inclou en el mateix i l’al·legació, si bé no proposa l’eliminació de l’eina, sí que és en certa manera escèptica respecte a la mateixa.

Al·legació 2: Cal clarificar eina. Descripció poc entenedora. Igual que a l’esmena anterior.

EINA 21.32: Promoció de la indústria de transformació adaptada a fustes de diàmetre petit i mitjà, és a dir, aquelles de producció potencial immediata.

Al·legació 1: Si són de creixement ràpid sí.

284

Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es considera que es pot entendre com recollida al document Accions, ja que el contingut de l’eina no s’inclou en el mateix i l’al·legació, si bé no proposa l’eliminació de l’eina, sí que és en certa manera escèptica respecte a la mateixa.

Al·legació 2: Canviar “.. transformació adaptada a ..” per “ ... transformació prioritzant l’adaptada a ...” Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no pot considerar-se com a inclosa a Accions perquè el contingut de l’eina no queda recollit en aquest document.

Al·legació 3: Tradicionalment les indústries transformadores dels productes forestals existents a Catalunya ja estan des d’enguany a les fustes de diàmetre petit i mitjà. Es el cas de la indústria del paper, la indústria de trituració per produir aglomerats i la indústria de fabricació d’embalatges i paletes. Com a conseqüència del tipus de demanda d’aquesta indústria, actualment tenim uns boscos desestructurats, amb unes densitats molt elevades d’arbres joves i d’espècies altament inflamables. Conseqüència de tot això i de condicions meteorològiques extremes han estat els grans incendis forestals de dimensions catastròfiques a Catalunya en els últims deu anys. El que realment falta es una indústria transformadora de fustes de diàmetre més gran i evidentment una producció de fusta provinent d’arbres madurs i de gran diàmetre. El que tenim ara es un excés de boscos amb elevades densitats d’arbres de diàmetres petits i mitjans d’espècies altament inflamables (! reïnoses) i en canvi una mancança de boscos amb arbres madurs i menys densos amb potencial per produir fustes de diàmetres grans. Aquesta al·legació no es debat a Seva, però pot ser considerada com a inclosa a Accions ja que el contingut de l’eina no es recull en aquest document.

Al·legació 4: Compensar l’aprofitament de la fusta petita i llenya amb finalitats energètiques i altres usos. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no pot considerar-se com a inclosa a Accions perquè el contingut de l’eina no queda recollit en aquest document.

Al·legació 5: Sembla que actualment hi ha problemes amb diàmetre gran. No s’entén quin és l’objectiu d’aquesta al·legació i, per tant, tampoc no es pot valorar si es o no contemplada.

EINA 21.41: Establiment d’un programa de suport, promoció i qualificació del treballador forestal mitjançant la millora de la professionalització (carnets professionals homologats) i de la formació continuada.

Al·legació 1: Un carnet obligatori pot desproveir de ma d’obra al sector.

285

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions. Per exemple, l’acció 2.1.4.1 contradiu el contingut de l’esmena. ACCIÓ 2.1.4.1: Promoció i foment del carnet motoserrista (tema 4.1). Altres. Al·legació 2: Les titulacions de les ECAF ja garanteixen la professionalitat del sector, podentse incorporar el carnet professional homologar a la titulació, garantides unes hores pràctiques. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 21.42: Establiment de mesures per a la captació de joves professionals a través de garantir unes condicions laborals competitives amb altres sectors productius així com millorar la projecció social del treballador forestal (això últim, relacionat amb el “Pla de comunicació sobre el sector forestal”).

Al·legació 1: La millora de salaris s’ha de vincular a la millora de la rendibilitat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 21.43 (NOU): Incentivar la contractació dels tècnics forestals com a treballadors forestals. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull en el document Accions.

EINA 21.51: R+D per al desenvolupament del “Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya” en funció de característiques biogeogràfiques i dasocràtiques de les forests (estacions forestals), tenint en compte aspectes socioeconòmics relacionats amb l’accessibilitat, la indústria associada, el teixit econòmic, les indústries de serveis i acompanyants, d’entre altres. També caldrà incloure el potencial de pertorbació, de riscos naturals i l’estadi de la dinàmica del paisatge.

Al·legació 1: No s’hauria d’incloure l’estadi de dinàmica del paisatge, riscos naturals i potencies de pertorbació que desvirtuen a curt termini.

Aquesta al·legació no es recull a Seva. No queda clar si s’inclou al document Accions, tot depèn de com s’entenguin els conceptes “biogeogràfic” i “socioeconòmic” de l’acció 2.1.5.1. ACCIÓ 2.1.5.1: Confecció del “Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya” tenint en compte aspectes biogeogràfics i socioeconòmics. Estudi.

EINA 21.53: R+D. Estudi del potencial productiu d’altres espècies presents a Catalunya i de la rendibilitat de la seva explotació.

286

Al·legació 1: En cap cas s’hauria de contemplar el potencial productiu d’espècies exòtiques, llevat de cultius silvícoles controlats en zones de conreus abandonats o per canvi d’us.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però pot entendre’s que es contempla en el document Accions perquè el contingut de l’eina no s’inclou en aquest.

TEMA 2.2: Sector surer. Al·legació 1: Cal potenciar el teixit productiu però és indispensable comptar amb una indústria transformadora altament especialitzada i moderna amb elevada capacitat productiva.!! Aquesta al·legació ja es satisfà a 22.2. No es considera que això sigui estrictament una al·legació.

EINA 22.12: Agilització i reducció de la tramitació de les sol·licituds de lleva de suro fent més incidència en el control posterior. Modificació de la normativa que regula aquest tipus d’aprofitaments.

Al·legació 1: No he treballat mai amb sureres.

Això no és una al·legació.

EINA 22.16: Foment de la mecanització dels treballs. Al·legació 1: Els temes de mecanització cal tractar-los detingudament pel fet de que poden comportar alteracions importants dels ecosistemes de la zona. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions. Per exemple, l’acció 2.2.1.12 contradiu el plantejament de l’esmena. ACCIÓ 2.2.1.12: Subvencionar la compra de maquinària específica pel suro. Foment. Al·legació 2: Com a suggeriment seria bo que es fomentés la utilització de determinats aparells existents en el mercat, tant la màquina tecnològica per a la lleva del suro, com el dispositiu Coveless per determinar la qualitat del suro. La utilització de la màquina de lleva dóna la seguretat de que la surera no queda ferida, de manera que no és necessari que l’usuari sigui tan expert en la lleva del suro. No obstant, no és possible la utilització d’aquesta màquina en tots els arbres, fet que no permet prescindir de personal format especialitzat. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 22.18: R+D. Estudi de la biologia i dels possibles tractaments contra el corc del suro. Valorar l’eficàcia i la persistència dels fungicides emprats actualment l’escaldat.

287

contra

Al·legació 1: Creiem que és molt important aquest punt, perquè es trobin mètodes per lluitar contra el corc de suro, sobretot si s’aplica el punt 22.17 de creació d’una específica de qualitat pel suro català, doncs en el suro català existeix

una

denominació incidència

molt

elevada de l’atac del corc de suro, en comparació amb el suro d’altres orígens.

Es considera que això no és una al·legació.

EINA 22.22: Realització de campanyes de promoció del suro com a producte

natural

renovable, el conreu del qual fomenta la biodiversitat i la conservació dels nostres boscos, sobre tot en quant a la prevenció d’incendis (relacionat amb

el

“Pla

de

comunicació sobre el sector forestal”).

Al·legació 1: Potenciar el seu ús com aïllant excel·lent en els edificis i habitatges.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 22.26 (NOU): Estudi inclusió en l’etiqueta’t de vins el material de tapat com a estratègia per donar valor afegit a l’ús de suro natural. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 22.27 (NOU): Foment del suro en obra i infrastructura pública. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

TEMA 2.3: Pastures i sistemes silvopastorals. Al·legació 1: Sempre que hi hagi treball i accions de R+D s’ha d’afegir la transferència de tecnologia i coneixements cap al sector. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions. Per exemple, l’acció 2.3.1.5 no recull el contingut de l’al·legació. ACCIÓ 2.3.1.5: R+D sobre els efectes de la càrrega ramadera sobre la gestió del combustible i la prevenció d’incendis. Estudis.

Objectiu 23.1: Promoció de l’activitat silvopastoral i l’ús de pastures.

Al·legació 1: Si hi ha ajuts per a que hi hagi bestiar als boscos, es reduirà enormement el risc d’incendis forestals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Al·legació 2: S’ha d’assegurar que es disposarà dels ajuts corresponents. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

288

EINA 23.11: Promoció del pasturatge extensiu dins el bosc i la recuperació de deveses i pastures sota els principis de la relació amb la prevenció d’incendis, conservació de la biodiversitat i millora d’hàbitats.

Al·legació 1: Segons de quin tipus de bosc es tracti cal fer un estudi de cada proposta.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre que queda recollida ja que el contingut de l’eina no s’inclou a Accions.

Al·legació 2: El pasturatge extensiu dintre del bosc si no es porta a terme amb molta cura i amb densitats d’animals moderades pot resultar molt contraproduent per la millora dels ecosistemes forestals i per la productivitat d’aquests. Crec que aquest pasturatge s’ha de tolerar en unes condicions normalitzades per l’administració, però sense la necessitat de fer-ne proselitisme. Igual que a l’al·legació anterior.

Al·legació 3: Especialment dins forests públiques. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions des del moment que el contingut de l’eina s’elimina.

EINA 23.13: Garantir l’activitat silvopastoral i el manteniment de les pastures en els espais de la Xarxa Natura 2000 (hàbitat inclòs a l’annex 1).

Al·legació 1: Garantir l’activitat silvopastoral no ha d’ésser obligació ni únic sistema de gestió.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Al·legació 2: Sempre que es tinguin en compte els valors naturals que han justificat la inclusió d’un espai en la Xarxa. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 23.14: R+D. Estudi de l’efecte de la càrrega ramadera sobre la gestió del combustible, la prevenció d’incendis i la gestió silvopascícola, incloent els valors econòmics i les externalitats. Relacionar-ho amb les “Directrius de gestió forestal”.

Al·legació 1: I ampliar-lo a l’efecte sobre la biodiversitat, especialment per a les espècies més sensibles a aquesta activitat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

289

EINA 23.16: Adaptar els instruments de planificació forestal a la gestió dels sistemes silvopastorals. L’eina es debat a Seva i s’opta per mantenir-la sense cap modificació.

Al·legació 1: Alteració d’ecosistemes i destrucció o canvi absolut. No s’entén quina és la finalitat d’aquesta al·legació i per tant, tampoc no es avaluar el seu compliment.

Al·legació 2: La planificació ja contempla l’ús per pastura. Per evitar incompatibilitats, la gestió silvopastoral ha d’adaptar-se a la planificació general de l’espai. No es recull a Accions.

Al·legació 3: O potser al revés! Aclarir aquest punt i quina la prioritat bestiar i/o forestal. No es recull a Accions.

EINA 23.18 (NOU): Afegir eina: R+D per a l’estudi de la influència de diferents tipus de models i gestió silvopastorals en l’evolució de les pastures naturals. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Objectiu 23.2: Millora de les rendes dels propietaris de pastures i dels ramaders. Al·legació 1: El fet d’haver-hi bestiar al bosc comportarà menys combustible, més rendibilitat i per tant menys incendis. No es pot considerar que això sigui una al·legació.

TEMA 2.4: Altres produccions forestals. Al·legació 1: La regulació ha de contemplar els drets de la propietat privada. Aquesta al·legació no es debat a Seva. Les accions 2.4.2.1 i 2.4.3.1 l’inclouen. ACCIÓ 2.4.2.1: Regulació de la recollida i comercialització del sector de bolets, amb l’establiment d’una llicència per l’aprofitament comercial (que contempli aspectes formatius)i fórmules per obtenir ingressos directes a la propietat forestal. Normativa. ACCIÓ 2.4.3.1: Actualització de la legislació vigent per garantir un ingrés complementari a les rendes dels propietaris i evitar la recol·lecció i comercialització irregular. Normativa.

Al·legació 2: Cal la promoció de tots els productes no fustaners.

No entenc la finalitat d’aquesta al·legació. Tot el tema 2.4 està dedicat al que es proposa.

290

Al·legació 3: Existeix una taula de preus de la fusta a Vic. No s'entén la finalitat d’aquesta al·legació i, per tant, no es pot determinar el seu compliment.

EINA 24.11: Establiment d’un marc legal per a la creació de vedats de tòfones. A Seva es debat sobre aquesta eina i “es considera que està mal formulada. Desenvolupar el compliment del marc legal per a la creació de vedats de tòfones.”

Al·legació 1: El gran problema del tema dels bolets es com es diferencia l’aprofitament comercial del recreatiu, on es posa el llistó. Crec que després d’anys de fer proselitisme per la televisió de la recollida de bolets es molt contradictori i impopular voler establir mesures per regular-ho sense crear conflictes i tensions socials donat el gran nombre de persones que surten el cap de setmana a buscar bolets a la tardor. Aquesta al·legació no es recull a Accions. Tot i que l’eina es debat a Seva i es modifica, aquestes modificacions no es refereixen al contingut de l’al·legació.

EINA 24.13: Promoció del conreu de la tòfona com a font d’ingressos alternatiu, atès el seu potencial productiu. Lligat a la subvenció de l’administració al conreu, caldria establir un sistema de certificació de qualitat de la planta viverística, que, alhora milloraria la confiança de la propietat cap al conreu.

Al·legació 1: Sempre que no comportin alteracions de la zona i de l’ecosistema.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions. Les eines 2.4.1.3, 2.4.1.4 i 2.4.1.5, totes elles referides a l’incentivació del conreu de

tòfones,

no contemplen l’al·legació. ACCIÓ 2.4.1.3: Ajuts per al conreu de la tòfona provinent de planta inoculada

garantida.

Foment. ACCIÓ 2.4.1.4: Ajuts per al foment de l’associacionisme dels cultivadors de tòfones. Foment. ACCIÓ 2.4.1.5: R+D+T en tècniques de conreu i en gestió d’ecosistemes tofoners. Estudis.

EINA 24.14: R+D. Recerca en tècniques de conreu de tòfona (gestió de l’aigua, esporgues, abonaments) per assegurar una producció constant i poder aprofitar millor les oscil·lacions de preus al mercat.

Al·legació 1: Sempre que no comportin alteracions de la zona i de l’ecosistema.

Igual que l’al·legació anterior.

291

EINA 24.15: Establiment de mecanismes per quantificar la producció de tòfones. Al·legació 1: Caldria establir un sistema de control per fer transparent la producció i comercialització de la tòfona. Aquesta al·legació no es debat a Seva. No es pot considerar estrictament una al·legació ja que va en la mateixa línia que l’eina. Es pot considerar englobada a l’acció 2.4.1.6. ACCIÓ 2.4.1.6: Organitzar els recol·lectors de tòfones per tal de quantificar la seva producció. Coordinació i planificació.

Objectiu 24.2: Regulació de l’explotació de bolets.

Al·legació 1: L’única manera de lluitar contra les persones que comercialitzen els bolets, és acotant les finques.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 24.22: Establiment d’un carnet i/o llicència d’aprofitament comercial de bolets que contempli aspectes formatius sobre comportament al bosc i respecte del règim de propietat. Al·legació 1: Com es fa a França. No s’entén la finalitat d’aquesta al·legació i, per tant, no es pot determinar el seu compliment.

Al·legació 2: El carnet no dona accés automàtic, cal acord previ amb el propietari. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 24.23: Establiment de fórmules per millorar els ingressos directes a la propietat forestal de l’aprofitament comercial de bolets.

Aquesta eina es debat a Seva. Es decideix mantenir-la, no s’identifica el desacord.

Al·legació 1: Afegir al principi “Establiment i desenvolupament de fórmules ...” Aquest concepte es formula a Accions d’una forma alternativa a la de l’eina i també a la de l’esmena. ACCIÓ 2.4.2.1: Regulació de la recollida i comercialització del sector de bolets, amb l’establiment d’una llicència per l’aprofitament comercial (que contempli aspectes formatius)i fórmules per obtenir ingressos directes a la propietat forestal. Normativa.

Al·legació 2: Cal incorporar els usos recreatius a més dels comercials.

292

Aquesta al·legació no es recull a Accions.

EINA 24.24: Establiment de mecanismes per quantificar la producció de bolets. L’eina es debat a Seva i s’opta per no modificar-la.

Al·legació 1: Afegir: “... quantificar la producció de bolets i seguir la seva comercialització” L’al·legació no es recull a Accions. L’acció 2.4.2.2, referida a aquesta eina, assumeix el mateix objectiu que l’eina sense cap modificació. ACCIÓ 2.4.2.2: Organitzar els recol·lectors comercials de bolets per tal de quantificar la seva producció. Coordinació i planificació.

EINA 24.25 (NOU): Establiment d’un marc legal per a la creació de vedats de bolets.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 24.31: Promoció de la transformació (indústria agroalimentària) i comercialització (marques d’origen) de fongs comestibles de forma coordinada amb els departaments competents. L’eina es debat a Seva on s’amplia l’enunciat en aquestes termes: “Promoció de la transformació; comercialització de productes no fustaners.”

Al·legació 1: Afegir: “... i comercialització (marques d’origen) de fons comestibles, plantes aromàtiques i medicinals, pinyons, mels i fruits del bosc, de forma coordinada... Com s’acaba d’assenyalar, aquesta al·legació es debat a Seva on s’opta per inclourela. L’al·legació es recull també a l’acció 2.4.6.1. ACCIÓ 2.4.6.1: Ajuts per a la transformació i comercialització dels

productes no

fustaners. Foment.

EINA 24.43: Creació d’una taula de preus que marqui el preu de la pinya i el pinyó i establiment de mecanismes per quantificar la producció.

L’ eina es debat a Seva on s’opta per mantenir-la en no identificar-se el desacord.

Al·legació 1: Sempre que hi pugui intervenir la Generalitat amb criteris de fer o mantenir la rendibilitat dels propietaris. L’al·legació no es recull a Accions. L’acció referida a aquesta eina, la 2.4.3.2, no inclou la modificació proposada per l’al·legació. ACCIÓ 2.4.3.2: Establiment d’un marc legal per la creació d’una llotja de preus que marqui el preu de la pinya i el pinyó. Normativa.

293

Al·legació 2: Millor un mercat lliure o llotja de preus (llei de l’oferta i la demanda).

Igual que a l’esmena anterior.

EINA 24.44: Suport a la tecnificació/mecanització de les explotacions mitjançant el foment del cooperativisme per tal de reduir despeses i fer assequible la inversió pel major nombre de propietaris possible.

Al·legació 1: Sota criteris de respecte al bosc i no alteració de l’ecosistema.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions. L’acció 2.4.3.4 es manté amb el mateix enunciat que l’eina sense introduir les modificacions proposades per l’al·legació. ACCIÓ 2.4.3.4: Ajuts per a la tecnificació/mecanització de les explotacions productores i recol·lectores. Foment.

EINA 24.54 A (NOU): Nova eina: establiment d’un carnet o llicència per a la recol·lecció comercial de plantes aromàtiques i medicinals que s’avingui amb les bones pràctiques promogudes per la OMS.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 24.54 B (NOU): Afegir eina 24.54: Establiment d’un carnet o llicència per a la recol·lecció comercial de plantes aromàtiques i medicinals que s’avingui amb les bones pràctiques de recol·lecció promogudes per la OMS. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Objectiu 24.6: Regulació d’altres productes. Al·legació 1: Suggerim que aquesta regulació contempli l’aprofitament del boix. És el primer producte que s’obté després d’una cremada, en algunes zones obagues. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Objectiu 24.7 (NOU): Afegir objectiu 24.7 que reculli el mateix que volen dir les eines 26.11 i 26.12 però concretament pels productes forestals no fustaners. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

TEMA 2.5:

Potenciació de les indústries de transformació i ús energètic dels de

productes fustaners.

294

Al·legació 1: En una societat com la d’avui dia on el bosc productor de llenyes i carboni ha pràcticament desaparegut, la promoció de l’ús de la boirassa forestal com a font energètica és un paràmetre a tenir en compte com a mesura de conservació de l’espai forestal.

No s’entén l’objectiu d’aquesta al·legació. L’ús de la biomassa com a font energètica s’aborda extensament al tema 2.5.

Objectiu 25.1: Foment del teixit industrial adaptat a la producció forestal present o futura de Catalunya Al·legació 1: Afegir el text: ... a la producció forestal (productes fustaners i no fustaners) present o... Aquest objectiu no es debat a Seva i tampoc no s’inclou al document Accions. De fet, l’objectiu es recull textualment en el nou document. Objectiu 2.5.1: Foment del teixit industrial adaptat a la producció forestal present o futura de Catalunya. EINA 25.14: Ampliació de les ajudes per l’adquisició de vehicles de transport de productes fustaners, al transport no específic. Aquest objectiu es debat a Seva en dues taules. A la primera no s’identifica el desacord i s’opta per mantenir l’eina sense variacions. A la segona es valora que l’eina “és poc

clara; hauria de concretar per quins supòsits i persones s’haurien de

destinar els ajuts. es dediquen

Es parla de transportistes “registrats” i “no registrats” però que

exclusivament al transport de materials forestals.”

Al·legació 1: Sempre i quan aquests vehicles s’emmarquin dins un projecte de sostenibilitat. Tot i que a l’Acció 2.5.1.11 es concreta l’eina, tal i com es demanava a Seva, no és recull el contingut de l’al·legació. ACCIÓ 2.5.1.11: Ajuts a l’adquisició de camions per al transport de fusta als autònoms registrats en el DQE o en un directori unificat específic. Foment. Objectiu 25.3: Promoció de l’ús energètic dels productes fustaners. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Al·legació 2: Molt important. Això no és una al·legació.

Al·legació 3: Els productes forestals i els productes procedents de les indústries de la fusta s’haurien d’aprofitar per produir energia. Aquesta energia resultant es connectaria a la xarxa general que transporta l’energia produïda per altres fonts. Si els costos de connexió d’aquest nou subministrament repercutissin en un petit augment del preu de consum, l’abonat (el consumidor) pagaria de bon grat una energia que sap que contribueix al manteniment del bosc,

295

que és actualment el 60% del territori català. 1. El bosc és el primer medi per fer front a la contaminació 2. El bosc pot donar molts llocs de treball 3. El bosc és el gran productor de fusta, llenya, etc. 4. El bosc és font de vida. En resum, gestionant bé el bosc farem que: 1. Hi hagi menys incendis 2. Hi hagi més qualitat de vida 3. Hi hagi més matèria primera 4. Hi hagi més electricitat.

No s’entén la finalitat d’aquesta al·legació, l’objectiu ja aborda aquestes qüestions.

EINA 25.31: Garantir el compliment del Pla de Diversificació Energètica pel que fa a l’ús de biomassa forestal com a font d’energia. Al·legació 1: Ajuts perquè les cases de pagès, turisme rural, hotels de muntanya, utilitzin la biomassa per la calefacció. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 25.32: Promoció de la revalorització de la biomassa forestal (llenya i fustes) com a producte energètic. Aquesta eina es debat a Seva on es considera que es troba “pendent de debat sectorial específic. Industrials i propietaris ho entenen de diferent manera. És un tema que hi ha un cert acord però que falta treballar-ho per posar un redactat definitiu, treure la concreció que hi ha entre parèntesis (llenya i fusta). Des de la indústria es planteja que la promoció estigui vinculada a l’explotació (recolzat per l’administració). Des de la propietat es planteja la promoció de l’ús de la biomassa.)”

Al·legació 1: Sempre i quan les instal·lacions que es creïn estiguin dimensionades valorant la capacitat de càrrega del medi tenint en compte no només la seva productivitat sinó també les seves altres funcions ecològiques i paisatgístiques. Com s’assenyala a dalt, l’eina es debat a Seva sense que s’aconsegueixi arribar a cap acord. El contingut de l’eina no es recull finalment a Accions. En aquest sentit, l’esmena es pot considerar introduïda ja que, tot i que no es demana l’eliminació de l’eina, es proposen nombroses limitacions.

Al·legació 2: Subvencionar el transport de la biomassa. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

296

EINA 25.33: Promoció de l’ús del subproducte forestal de les indústries com a biomassa per a la co-generació d’energia. L’eina es debat a Seva on es considera que es troba pendent de “debat sectorial específic. Industrials i propietaris ho entenen de diferent manera. És un tema a parlar sectorialment perquè tampoc s’ha vist com a redactat definitiu.”

Al·legació 1: Las industrias de la madera no producen subproductos forestales, sino residuos, que se encuentran detallados en el Catálogo europeo de Residuos. Estos residuos los están adquiriendo desde siempre las industrias de la celulosa y el tablero, y forman parte de un porcentaje importantísimo de su suministro de materia prima, y a la vez permite a las industrias productoras del residuo la obtención de unos ingresos indispensables para su actividad. La promoción del uso de estos residuos para la generación de energía nos parece un objetivo desleal, agresivo y que puede perturbar seriamente el equilibrio actual del mercado del residuo de madera. Tal i com s’acaba d’assenyalar, l’eina es debat a Seva sense que s’arribi a cap acord. L’acció 2.5.3.5 recull gairebé textualment l’enunciat de l’eina, fet del qual es deriva que la no inclusió de l’esmena. ACCIÓ 2.5.3.5: Fomentar l’ús del subproducte forestal de les indústries com a biomassa per a la co-generació d’energia. Foment. Al·legació 2: Hi ha productors d’electricitat per salt d’aigua que complementarien les èpoques de falta d’aigua per utilització de la biomassa. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

EINA 25.34 (NOU): R+D de l’estudi per la recuperació del carboneig, en zones on aquesta activitat era de caire tradicional. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

EINA 25.35 (NOU): Promoció de l’ús de restes forestals com a matèria prima pel carboneig tradicional. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Programa 3: Gestió de la diversitat biològica i les funcions protectores dels espais forestals. Al·legació 1: En aquest programa s’ha de tenir en compte als habitants, als pobladors del medi natural. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull de forma específica a Accions.

Al·legació 2: En aquest programa no es tracta als habitants, als pobladors, del medi natural i això es una carència. Igual que l’al·legació anterior.

297

TEMA 3.1: Gestió d’espais naturals protegits i ecosistemes i elements singulars. Al·legació 1: Cal la participació de la propietat privada en la gestió dels espais protegits. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull de forma específica a Accions.

Al·legació 2: Cal la participació de la propietat privada en la gestió forestal. Igual que en l’al·legació anterior.

EINA 31.11: Establiment de directius silvícoles per a la gestió d’espais forestals (considerant hàbitats i espècies) dins dels espais naturals protegits congruents amb els seus objectius. Al·legació 1: No hauria de ser al revés? Que les espècies i hàbitats d’interès condicionessin la gestió o no dels espais protegits? La gestió forestal no hauria de ser un objectiu, sinó un instrument més dins l’estratègia de conservació de la biodiversitat. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 3.1.1.1 reprodueix l’eina gairebé textualment. ACCIÓ 3.1.1.1: Establiment de directrius per a la gestió d’espais forestals dins dels espais naturals protegits congruents amb els objectius de protecció (tema 5.2). Normativa. EINA 31.12: Integració de les figures i mesures de protecció als instruments de planificació forestal a escala territorial (PORF). Al·legació 1: Que els Ajuntaments puguin determinar la integració de territoris que considerin espais per a protegir o protegits. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 3.1.1.2 reprodueix l’eina textualment. ACCIÓ 3.1.1.2: Integració de les figures i mesures de protecció als PORF. Coordinació i planificació. Al·legació 2: No es propi d’un pla general. Igual que a l’esmena anterior.

EINA 31.13: Definició de directrius específiques de gestió per a boscos madurs, boscos de ribera, boscos protectors en vessants amb riscos i altres ecosistemes forestals singulars que es considerin adients. Al·legació 1: Que els Ajuntaments puguin determinar la integració de territoris que considerin espais per a protegir o protegits. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 31.14: Establiment de plans de conservació dels habitats forestals d’especial interès per a la conservació, sobretot pel que fa a hàbitats amenaçats o en regressió. Els espais així identificats hauran de tenir en compte aquestes directrius estiguin o no dins un espai PEIN o a la Xarxa Natura 2000.

298

Al·legació 1: Suposa l’extinció de les normes més enllà dels PEIN i la Xarxa Natura 2000. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 3.1.1.3 recull el contingut de l’eina sense tenir en comte l’al·legació. ACCIÓ 3.1.1.3: Establiment de plans de conservació dels hàbitats amenaçats o en regressió. Normativa. EINA 31.15: Inclusió en la planificació forestal del manteniment dels usos agrícoles i ramaders pel foment de la biodiversitat forestal, amb la participació del DARP. L’ eina es debat a Seva i “provoca força discussions sobretot pel que fa als usos ramaders respecte a les noves tècniques de pastura amb cercats, però degut a que aquesta consideració sobrepassa l’àmbit estratègic, finalment es manté l’eina.”

Al·legació 1: Sempre i quan aquests usos agrícoles i ramaders no es facin de forma abusiva en detriment de la qualitat ambiental de l’espai. Com s’assenyala, l’al·legació es debat a Seva i, malgrat que no s’arriba a cap acord, l’acció 3.1.1.4 recull algunes modificacions respecte de l’eina que ens permeten donar com inclosa l’al·legació. ACCIÓ 3.1.1.4: Inclusió en la planificació forestal el manteniment d’àrees amb usos agrícoles i ramaders pel foments de la biodiversitat, d’acord amb els objectius de gestió i conservació de l’espai (tema 5.1). Coordinació i planificació. Al·legació 2: El manteniment dels usos agrícoles i ramaders ja és competència del DARP i, com a tal, ha de disposar de mesures específiques dins l’àmbit competencial del citat Departament. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

Al·legació 3: Els usos agrícoles faciliten la lluita contra els incendis forestals; grans superfícies continues de massa forestal afavoreixen els grans incendis. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

EINA 31.16: Foment de la consideració del les forests d’Utilitat Pública com a espais protegits. Relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”. Aquesta al·legació es debat a quatre taules. en la primera d’elles s’opta per mantenir l’eina, encara que es proposa no aplicar-la “sistemàticament”, de forma automàtica. En una altra taula es parla de “fomentar la divulgació de les forest d’Utilitat pública com a espais protegits. Relació amb el “Pla de comunicació del sector forestal.” En una tercera taula s’opta per desestimar l’eina “donada la gran varietat de casos i és un tema més desenvolupat a altres apartats.” Finalment, a la darrera taula en que es tracta l’eina es “confirma l’eliminació de l’eina.” Al·legació 1: La declaració d’un espai protegit ha de ser sempre motivada. La declaració “per defecte” de totes les forests d’UP com a EP pot provocar limitacions injustificades a l’aprofitament tradicional per part de municipis i llurs habitants.

299

Com s’acaba d’assenyalar, aquesta al·legació es debat a Seva on s’accepta i s’opta per eliminar l’eina. A Accions no es recull el contingut de l’eina.

Al·legació 2: Cal que es limiti a les àrees de titularitat pública, en les privades cal en consentiment del propietari per fer publicitat. Igual que en el cas anterior.

EINA 31.21: Desenvolupament d’una diagnosi sobre la representació dels ecosistemes forestals a la xarxa d’espais naturals protegits i a la Xarxa Natura 2000, i complementar-la on es consideri adient. Aquesta eina es debat a tres taules de Seva. A la primera s’opta per mantenir l’eina “perquè tothom està d’acord que és necessari tenir la diagnosi i una vegada feta incloure els ecosistemes exclossos; no se li donen més voltes perquè es considera condició inherent al Pla.” A la segona també s’opta per mantenir l’eina i, a la tercera, s’aposta per “fomentar la

divulgació de les forest d’Utilitat pública com a espais

protegits. Relació amb el “Pla de

comunicació del sector forestal.”

Al·legació 1: La diagnosi s’entén que ja està efectuada al estar prevista la presentació de la proposta definitiva. Es proposa canviar text per: Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la XN 2000 i xarxa d’espais protegits.

L’al·legació es debat a Seva, però es desestima en considerar-se que “tothom està d’acord que és necessari tenir la diagnosi.” L’acció 3.1.2.1 es canvia el terme “diagnosi” per el d’”estudi”, tot i que la idea que s’expressa continua sent la mateixa. L’al·legació es pot considerar desestimada. ACCIÓ 3.1.2.1: Estudi de la representació dels ecosistemes forestals a la xarxa d’espais naturals protegits i complementar-la on es consideri adient. Estudis.

Al·legació 2: La Xarxa Natura 2000 es regula per la directiva Aus i Habitat però no contempla hàbitats forestals ( no hi ha espècies d’arbres).

Aquesta al·legació no es recull a Accions.

Al·legació 3: Ho desconec. No es considera que això sigui una al·legació.

Al·legació 4: Desenvolupar-ho. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

300

EINA 31.22 (NOU): Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la RN 2000 i xarxa d’espais protegits. Aquesta al·legació no es debat a Seva i no es recull a Accions.

EINA 31.31: Potenciació dels usos tradicionals als espais protegits, garants dels valors naturals i culturals que van motivar la protecció de l’espai.

Al·legació 1: Pot limitar l’ús de noves tecnologies (maquinària).

L’eina es debat a Seva on s’opta per mantenir-la. L’al·legació tampoc no es recull a Accions. L’acció 3.1.3.1 recull textualment el contingut de l’eina. ACCIÓ 3.1.3.1: Potenciació dels usos tradicionals als espais protegits, garantir els valors naturals i culturals que van motivar la protecció de l’espai. Foment.

EINA 31.33: Integració de la conservació de la diversitat biològica en els instruments de planificació forestal a nivell de finca, amb una especial incidència sobre aspectes socioeconòmics.

Al·legació 1: La integració de mesures per la conservació de la diversitat biològica no hauria de produir-se única i aïlladament a nivell de finca. Aquest seria, en molts casos, un pas posterior on s’integraria la planificació estratègica a nivell regional i els objectius concrets de conservació de la diversitat biològica definits en altres instruments intermitjos, a escala provincial i/o comarcal (PORF), que és on esdevenen molts dels processos ecològics, i que serveixin de referència i orientació als gestors de les forests, tant públiques com privades.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 3.1.3.3 recull textualment el contingut de l’eina. ACCIÓ 3.1.3.3: Integració de la conservació de la diversitat biològica en els instruments de planificació forestal a nivell de finca, amb una especial incidència sobre aspectes socioeconòmics (tema 5.2). Coordinació i planificació.

Al·legació 2: No sé si cal fer-ho en aquest codi però és un comentari que crec que és molt important tenir-lo en compte: no només a nivell de finca sinó també a nivell de comarca. No pot ser que només l’enginyer forestal comarcal sigui el que decideixi com s’ha de gestionar i intervenir en l’espai forestal. És imprescindible que es creïn equips multidisciplinaris (per a grups de comarques si cal) que marquin les directrius i tinguin

301

en compte els múltiples factors que cal tenir en compte per a gestionar i preservar el medi natural i el paisatge.

No es considera que això sigui una al·legació.

EINA 31.34: Establiment de mesures per compensar les limitacions d’usos quan aquestes vagin lligades a actuacions per a la conservació de la biodiversitat forestal o a altres que condicionin l’aprofitament o gaudi per part de la propietat. Aquesta al·legació es debat a Seva en tres taules. En totes tres s’opta per mantenir l’enunciat de l’eina.

Al·legació 1: Afegir “les compensacions seran proporcionals a les limitacions d’usos.” Aquesta al·legació no es recull a Accions. L’acció 3.1.3.4 recull la finalitat de l’eina sense contemplar la modificació proposada. ACCIÓ 3.1.3.4: Establiment de mesures que permetin compensar les limitacions d’usos i actuacions que condicionin l’aprofitament o gaudi per part de la propietat. Foment.

EINA 31.36: Potenciació del paper de la Directiva Hàbitats i el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 com a font de finançament per als espais forestals, sense detriment dels incentius a zones no incloses en cap espai protegit.

Al·legació 1: Ho desconec. No es considera que això sigui una al·legació.

EINA 32.11: Participació en l’aprovació i aplicació de l”’Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”. Al·legació 1: Participació. No es considera que això sigui una al·legació.

Al·legació 2: Sempre que es tingui seny. No es considera que això sigui una al·legació.

EINA 32.12: Participació en la redacció i aprovació d’una nova “Llei de Protecció de la Biodiversitat” coordinada amb les directrius d’aquest PGPF, i que interpreti i unifiqui tota la legislació vigent (internacional, europea, estatal i catalana).

Al·legació 1: Existeix suficient legislació de conservació i protecció.

Aquesta al·legació es debat a Seva on s’opta per no modificar l’eina. A Accions tampoc no es recull l’al·legació, l’acció 3.2.1.4 recull l’eina sense introduir-hi modificacions.

302

ACCIÓ 3.2.1.3: Redacció i aprovació d’una “Llei de la Biodiversitat”. Normativa. EINA 32.13: Millora de la coordinació interdepartamental en relació a la conservació de la biodiversitat forestal (mesures d’altres departaments que afecten negativament espècies catalogades pel DMAH). Al·legació 1: No només hi ha d’haver coordinació interdepartamental sinó també intradepartamental, evitant situacions esperpèntiques com les que s’han viscut recentment en algunes zones que han vist desaparèixer parelles i territoris d’espècies amenaçades per culpa de les actuacions forestals promogudes per enginyers forestals comarcals amb nul·la sensibilitat vers la preservació dels valors naturals de major interès que altres serveis del propi departament s’esforcen en preservar Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es podria entendre com a inclosa a Accions, ja que l’enunciat de l’acció 3.2.1.4 és més genèric que el de l’eina i s’elimina el concepte de “interdepartamental”. ACCIÓ 3.2.1.4: Millora de la coordinació administrativa en relació a la conservació de la biodiversitat forestal. Coordinació i planificació.

TEMA 3.2: Gestió de flora i fauna forestal protegida i singular.

Al·legació 1: Hi ha forats importants en el coneixement de la biodiversitat. Es difícil parlar de gestió i seguiment de la biodiversitat, i de llibres vermells quan encara hi ha clares deficiències en alguns àmbits de coneixement, com ara la flora de criptògames (líquens, fong, molses...), que amés curiosament solen ser molt bons indicadors de la qualitat ambiental de la massa forestal.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc noi es recull específicament a Accions.

Al·legació 2: En tot aquest tema es fa urgent i necessari la racionalització. Es diuen moltes “bestieses” per desconeixement real. No es considera que això sigui una reflexió.

EINA 32.21: Manteniment i millora de programes de conservació i plans de recuperació per a les espècies de la fauna i flora existents d’acord amb la diagnosi de l’ "Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”, vinculant la conservació de les espècies a la conservació dels hàbitats que ocupen.

Al·legació 1: Tenint sempre en compte els criteris de viabilitat de la UICN i assegurant nos que les causes de la seva minva han cessat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

303

Al·legació 2: És necessari considerar en els programes de conservació d’espècies de feina els processos ecològics a nivell de paisatge que influeixen en la distribució i l’estructura espacial dels hàbitats que ocupen (fragmentació, connectivitat) i que afecten a processos vitals com són la dispersió de les espècies. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 32.211: R+D. Manteniment i millora de la recerca sobre l’afectació dels tractaments forestals a la conservació de la biodiversitat, ecologia de flora i fauna i diagnosi de directrius silvícoles per la conservació de la biodiversitat, dels hàbitats i de les espècies.

Al·legació 1: Promoure ús de bioindicadors de l’estat de conservació i maduresa de les masses forestals.

L’eina es debat a Seva, però l’al·legació no es recull i l’eina no sofreix cap modificació. A Accions no es recull el contingut de l’eina pel que tampoc no pot considerar-se com a inclosa l’al·legació.

Al·legació 2: Afegir tractaments i aprofitaments forestals. Igual que a l’al·legació anterior.

Al·legació 3: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T. Novament, igual que en les dues al·legacions anteriors.

EINA 32.212: R+D. Recerca sobre els aspectes territorials de la connectivitat biològica de determinades espècies considerades indicadores suficients de l’existència de connexions viables entre diversos espais naturals.

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l’acció 3.2.2.15. ACCIÓ 3.2.2.15: R+D+T sobre els aspectes territorials de la connectivitat biològica de determinades espècies indicadores de connexions viables entre espais naturals. Estudis.

Al·legació 2: Cal elaborar un projecte estratègic de connectors biològics que solventin les barreres connectives que representen les gran infrastructures de comunicacions i les edificacions (polígons industrials i urbanitzacions).

304

Aquesta al·legació no es recull a Accions.

Al·legació 3: R+D Recerca en l’estudi de metodologies de quantificació i anàlisi de la connectivitat funcional d’hàbitats i la seva aplicació en els instruments de planificació territorial. L’avaluació de l’estat de la connectivitat entre espais naturals, enfocada a la dispersió d’espècies de flora i fauna, ha de permetre determinar zones de conservació prioritària i/o de limitació de tractaments forestals en les zones més vulnerables per mantenir aquests processos. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

EINA 32.22: Desenvolupament de programes de conservació i plans de recuperació per a les espècies de la fauna i flora encara no existents, en base a les mancances detectades a la diagnosi de l’ "Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”.

Al·legació 1: Hauria de ser condició “sine qua non” que les espècies a introduir haguessin existit amb anterioritat en els hàbitats i espais on es vulguin recuperar i que en aquests espais es compleixin les condicions de viabilitat fixades per la UICN.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, malgrat això l’Al·legació es pot entendre com a recollida a Accions, ja que l’eina no s’inclou en aquest document.

EINA 32.26: Elaboració de normes i instruccions generals de gestió (codis de bones pràctiques) que afavoreixin a la fauna i flora en general en els terrenys de menor importància faunística i florística. Aquesta eina es debat a Seva en tres taules. A la primera d’elles s’opta per mantenir l’eina sense introduir cap modificació. A la segona, també s’opta per mantenir l’eina, tot i que es proposa “eliminar la paraula norma. Es proposa reservar aquesta eina cas que hi hagi recursos suficients. S’insisteix més en el desenvolupament d’instruccions que en l’elaboració de normativa (es considera que ja ni ha prou normativa)”. A la tercera taula es parla de “garantir que dins dels codis de bones pràctiques que s’han de fer en tots els terrenys forestals, no s’excloguin els de menor importància faunística i florística.” Al·legació 1: Existeix suficient legislació de conservació i protecció. Com s’acaba d’assenyalar, aquesta al·legació es debat a Seva en profunditat. A Accions no es recull l’al·legació, l’acció 3.2.2.13 manté el concepte de “normes”, però s’introdueix una modificació diferent, es parla de “fauna i flora en general”.

Al·legació 2: Es important que aquestes normes es redactin en base als resultats d’estudis científics publicats sobre els impactes de la gestió forestal en les espècies de la fauna i la flora i

305

les seves recomanacions per corregir-los. Consultar també a tal efecte amb les experiències d’altres comunitats autònomes i/o països estrangers. Tenir en compte que els aprofitaments silvícoles durant l’època reproductora de les espècies, moltes d’elles protegides, poden provocar el fracàs de la reproducció sinó es fan amb la suficient cura i que moltes vegades alguns aprofitaments abusius causen greus alteracions de l’hàbitat a determinades espècies. Aquesta al·legació no es recull a Accions.

Al·legació 3: Qui compensarà aquesta gestió? Aquesta al·legació no es recull a Accions.

EINA 32.27: Edició de manuals tècnico-divulgatius de pràctiques afavoridores de la conservació d’espècies, d’hàbitats, i de la biodiversitat en general, a l’abasta de professionals del mon forestal, funcionaris, planificadors, municipis, empreses i ciutadans en general.

Al·legació 1: Es important que aquest manuals es redactin amb la informació existent (treballs científics, experiències pròpies o alienes, etc.) i que es revisin i s’actualitzin en base a noves experiències i resultat obtinguts. Es important que arribin a totes les persones i col·lectius que intervinguin en la gestió de les forests.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 3.2.2.2, recull el contingut de l’eina sense incloure-hi l’al·legació. ACCIÓ 3.2.2.2: Elaboració i publicació de manuals tècnico-divulgatius de pràctiques afavoridores de la conservació d’espècies, d’hàbitats, i de la biodiversitat en general. Divulgació .

Objectiu 32.3: Millora del marc normatiu i la gestió dels arbres i les arbredes monumentals.

Al·legació 1: Rebaixar les condicions necessàries per ésser arbres monumentals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull explícitament a Accions.

EINA 32.31: Millora del marc legal de protecció del arbres i arbredes monumentals. Al·legació 1: Plans i pressupostos per conservar arbres centenaris d’importància dins els termes municipals i que els Ajuntaments tinguin catalogats. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

306

EINA 32.32: Determinació dels tractaments culturals i fitosanitaris que s’han de realitzar en els arbres monumentals i execució de les accions directes de lluita contra les plagues que els afecten.

Al·legació 1: Plans i pressupostos per conservar arbres centenaris d’importància dins els termes municipals i que els Ajuntaments tinguin catalogats.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: Es tracta d’un aspecte tècnic i operatiu que no sembla que aporti una millora a la situació actual. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 32.33 (NOU): Ampliar el marc de condicions necessàries perquè un arbre pugui ésser declarat monumental. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

TEMA 3.3: Millora i conservació dels recursos genètics forestals. Al·legació 1: En tot el tema, necessari però compta. Veure el que està passant amb les llavors agrícoles. No queden llegats. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: Afegir selecció i millora. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 33.11: Foment i promoció així com coordinació de les tasques adreçades a la conservació de recursos genètics d’espècies forestals.

Al·legació 1: Afegir espècies forestals arbòries, arbustives, herbàcies, líquens, fongs i animals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 33.22: Proposta, coordinació i gestió de la regulació de noves espècies d’interès per a la flora, programes de reforestació i aforestació i, en general, en l’àmbit de la silvicultura.

Al·legació 1: Les forests de Catalunya han d’estar basades només en les espècies autòctones del país. Les plantacions d’altres espècies exòtiques han d’estar convenientment regulades i restringides a determinats usos i espais.

307

Aquesta al·legació no es debat a Seva, es pot entendre com inclosa a Accions, ja que el contingut de l’eina no s’inclou en aquest document.

TEMA 3.4: Lluita contra l’erosió i altres riscos naturals. Al·legació 1: No es poden posar inicials sense cap explicació (RAF), la gent que participa no té perquè conèixer el significat implícit!! (Rest. Hidrol. Forestal). No es considera que això sigui una al·legació.

Objectiu 34.1: Determinació de les zones de risc i de les zones protectores. Al·legació 1: Sempre amb la part privada. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 34.11: Integració de la informació i suport a l’elaboració, manteniment i millora de la cartografia i la documentació de riscos existent: allaus, geològics, conques prioritàries per a la restauració hidrològico-forestal (RHF), inventari d’erosió de sòls, zones de risc d’incendis, zones inundables.

Al·legació 1: Segons cada espai protegit, no al pla general.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. Les accions 3.4.1.2 i 3.4.1.3 contradiuen l’objectiu de l’al·legació. ACCIÓ 3.4.1.2: Elaboració del “Mapa general de zones afectades per fenòmens naturals” en coordinació amb el Pla integral per la regeneració i la disminució del risc d’incendi en zones cremades” (tema 1.3). Estudis. ACCIÓ 3.4.1.3: Foment de la creació de cartografia municipal de riscos naturals. Foment.

EINA 34.31: Establiment d’un programa comú amb l’ACA per a la gestió i restauració dels boscos de ribera i definició de les directrius de gestió per a les actuacions en zones de ribera.

Al·legació 1: Sense passar-se. Ser sempre racional.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. La seva finalitat es fa difícil d’entendre, tot i que l’eina no és recull a Accions resulta poc plausible que és com a conseqüència de l’al·legació.

EINA 34.33: Promoció de la coordinació entre l’ACA i DMAH en sol·licitud d’actuacions en les riberes, i simplificació dels tràmits administratius.

308

Al·legació 1: Caldria definir el domini públic hidràulic.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

TEMA 4.1: Millora de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals. Al·legació 1: D’acord amb la millora de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals i en especial atenció a la formació professional. No es considera això com una al·legació.

Al·legació 2: Ens queda molt camí a recórrer en la promoció i adaptació de mesures de protecció i seguretat dins l’àmbit forestal.

Caldria promocionar mesures d’una forma més

proactiva a través de reflexions als responsables dels diferents treballs al bosc. No es considera això com una al·legació.

Objectiu 41.1: Millora de la projecció social de la professió forestal i dignificació. Al·legació 1: Promocionar l’elaboració de conveni col·lectiu sectorial i inclusió dels treballadors forestals al règim general de la seguretat social. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 41.12: Promoció de la professionalització de l’administració forestal en tots els seus nivells competencials amb mesures com ara la inclusió de capatassos forestals/tècnics especialistes en gestió dels recursos naturals.

Al·legació 1: La inclusió de capatassos forestals/tècnics especialistes queda obsoleta actualment, tenint en compte les noves titulacions en FORNP i tècnics en treballs forestals i conservació del medi natural.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. El contingut de l’eina no s’inclou a Accions podent-se entendre llavors que l’al·legació es contempla.

EINA 41.15 (NOU): Establir carnets o llicències d’activitat segons les formacions rebudes, fixant periodicitats en la renovació. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 41.21: Impuls de la planificació preventiva en base a les característiques físiques, mentals, edat i sexe del treballador, avaluació inicial dels riscos, pla d’actuacions preventives, formació i informació pels treballadors i mesures d’emergència en el treball.

309

Al·legació 1: Definir qui ho planifica i qui ho paga. Qui se’n fa càrrec?

Aquesta al·legació no es debat a Seva. El contingut de l’eina no s’inclou a Accions amb la qual cosa es pot entendre l’al·legació com a descartada.

EINA 41.22: Implantació, als plans d’estudis, les matèries de seguretat i higiene en el treball.

Al·legació 1: Dita implantació ja existeix en els plans d’estudi dels cicles formatius.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. El contingut de l’eina no s’inclou a Accions amb la qual cosa es pot entendre l’al·legació com a contemplada.

Objectiu 41.4 (NOU): Requereix una titulació mínima que garanteixi la qualitat de l’educació ambiental. Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es pot entendre com a recollida a l’acció 4.1.2.7.

TEMA 4.2: Ús públic dels terrenys forestals. Al·legació 1: Considero que si en el medi natural hi ha persones que l’utilitzen de forma no adequada, la solució no hauria de ser mai l’impediment del accés a tothom, pel mateix motiu que en les autopistes i vies publiques no sens limita l’accés pel simple motiu de que alguns personatges superin el límit de circulació. El que es te que fer es col·locar sistemes que controlin el bon us del medi i que les lleis siguin lògiques i possibles de complir. GRACIES. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: Justament és als boscos públics i espais naturals protegits on menys s’accepten alguns usos com ara l’accés motoritzat desviant-ne la pressió al bosc privat! Allò que és de tots es privatitza i en canvi al bosc privat es socialitza, una equivocació! Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 42.13: Redacció de directrius de gestió forestal específiques per a zones d’elevada freqüentació.

Al·legació 1: En principi, el dret a l’exercici de l’activitat forestal no pot estar vinculat a la freqüentació de la zona. En el cas de que s’estableixin restriccions o limitacions vinculades a l’ús públic de la mateixa cal contemplar les corresponents compensacions.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 4.2.2.7 contradiu l’al·legació.

310

ACCIÓ 4.2.2.7: Establiment de directius de gestió forestal específiques per a zones de freqüentació elevada.

EINA 42.22: Revisió de les condicions de les àrees recreatives i adequació a la normativa de prevenció d’incendis i de seguretat i higiene.

Al·legació 1: Evitar la construcció d’àrees recreatives en les zones de major interès natural, situant-les en zones accessibles amb menor interès i en la perifèria dels espais.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda explícitament recollida a Accions.

EINA 42.23: Estudi del potencial de l’ús recreatiu del patrimoni públic i condicionament d’aquells que s’estimi que tenen vocació per a l’ús públic per reduir pressió en altres zones, sobretot en espais naturals protegits fràgils i/o vulnerables.

Al·legació 1: Pensar que els motoristes respectem el medi ambient i som els primers interessats en que les muntanyes es mantinguin igual de bé que fins ara.

Resulta difícil determinar la finalitat concreta d’aquesta al·legació i, conseqüentment, valorar el seu compliment.

Al·legació 2: Amb participació i elaboració dels Ajuntaments. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

EINA 42.24: Promoció de l’adquisició de sòl per part de l’administració forestal, preferentment en zones protectores i/o protegides, per tal d’incrementar el sòl forestal públic.

Al·legació 1: Que s’ofereix als ajuntaments la possibilitat de fer propostes de terrenys pertanyents als seus termes municipals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

Al·legació 2: Si una zona es fomenta per us recreatiu, el propietari que la mantingut cal que participi en els beneficis de les externalitats generades. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

Objectiu 42.3: Regulació de l’accés al medi natural.

311

Al·legació 1: L’accés al medi natural, només es pot realitzar per els camins senyalats, vigilats, vigilats més que a les carreteres, ja que el mal que s’hi pot fer es molt més gran, que no passi com ara amb les carreres de quads i de motos de muntanya de competició (Dakar), així com les trialeres de les motos de trial i de les excursions de TT, ha n’hi ha prou!! El rest de camins, fustaners etc. TANCATS. Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

Al·legació 2: Una nova llei d’accés al medi natural en busca d’una regulació adient on es protegeixi el medi natural però no prohibeixi taxativament l’accés al medi natural, buscant alhora quins vials es poden utilitzar i quins no per la seva finalitat i no per la seva amplada. Resulta difícil determinar la finalitat concreta d’aquesta al·legació. L’objectiu 1 ja es refereix a aquest tema.

Al·legació 3: Considerem imprescindible aquest objectiu. L’actual invasió dels boscos per part de vehicles tot-terreny (motos i quads especialment), fa la situació INSOSTENIBLE, amb perill per la integritat física dels usuaris de bicicleta i excursionistes. No es pot considerar que això sigui una al·legació.

EINA 42.31: Desenvolupament d’una nova Llei d’accés al medi natural. Promoure la coordinació entre els departaments implicats i amb la propietat forestal i altres agents socials per a la regulació de l’accés al medi natural.

Al·legació 1: Que no es consideri “Medi Natural” un vial pel simple fet de no estar asfaltat. Hi ha espais naturals que necessiten d’una especial protecció i d’altres no. El simple fet de circular per una pista no asfaltada no s’ha de considerar “accés al medi natural”.

Hi ha moltes d’aquestes pistes no asfaltades traçades en espais que de

“naturals” no en tenen rés. Si a la protecció d’espais sensibles. No a la prohibició genèrica.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

Al·legació 2: Que les sancions siguin justes i proporcionals. Segons la actual llei, el conductor d’un vehicle legal pot ser sancionat amb multes de 300 a 3000 € per circular per una pista de 3,99 m d’ample respectant les normes de circulació. Em sembla desproporcionat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

312

Al·legació 3: La FEEC defensa l’accés lliure i responsable al medi natural.

Som

conscients, però, que la massificació és un perill creixent, i per això considerem adequada la restricció d’accés motoritzat amb vehicles privats especialment a les zones de muntanya (o als espais sota diverses figures de protecció...) en benefici d’un transport públic.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 4: En tot cas s’hauria de reformar la que ja existeix sobre l’accés motoritzat al medi natural i s’hauria de fer profundament per fer-la efectiva i d’aplicació viable per que de la forma en que està redactada ara es inaplicable, impopular i inútil.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es pot considerar com parcialment recollida a Accions. L'enunciat de l'acció corresponent diu "revisar i aplicar", enlloc del "desenvolupar una llei" a que feia referència l'eina. ACCIÓ 4.2.1.3: Revisió i aplicació de la normativa reguladora de l’accés al medi natural. Normativa.

Al·legació 5: A les zones humides de Catalunya l’impacte dels vehicles esportius és molt més destructiu.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

EINA 42.32: Millora, actualització i aprovació dels inventaris de comarcals de camins i regulació de les diferents categories de vials existents i promoció de la coordinació administrativa per l’implantació del seu assenyalament, manteniment i ús.

Aquesta eina es debat a Seva a quatre taules. En dues d'elles s'opta per mantenir l'eina. A la tercera també s'opta per mantenir-la i es concreta "començar primer per la definició de la xarxa pública i en segon terme per la privada; diferenciar per titularitat i ús i delimitar les vies ramaderes. A la darrera taula també s'opta per mantenir l'eina i es recorda que "la llei d'accés motoritzat ja obliga actualment" i que "és una mesura d'urgent aplicació".

Al·legació 1: Els motoristes no som delinqüents, estimem les muntanyes probablement més que ningú ja que formen part del nostre esport.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

313

Al·legació 2: Cal establir quins camins han de tancar-se al trànsit de vehicles de motor encara que siguin prou amples, per motius ecològics i per poder gaudir d’espais lliures de circulació motoritzada. Cal ser més estrictes prohibint el pas motoritzat en aquelles pistes que es construeixin per la prevenció d’incendis.

Com s'assenyala a dalt, aquesta al·legació es debat a Seva i en una de les taules s'estableixen algunes concrecions en la línia de les que estableix l'al·legació. Malgrat això, el contingut de l'eina desapareix a Accions, per la qual cosa s'ha de donar l'al·legació per desestimada.

EINA 42.33: Regularització i homogeneïtzació dels criteris de definició i marcatge de la xarxa de senders i potenciació del seu ús.

Al·legació 1: Els camins son per als excursionistes i per als pagesos, les bicicletes, els cavalls, els vehicles a motor només els veïns, ningú més. També la vigilància.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. Es pot entendre com a recollida a Accions, fent una interpretació àmplia de l'al·legació 4.2.2.5. ACCIÓ 4.2.2.5: Promoció del desenvolupament d’una normativa que reguli la xarxa de senders. Normativa.

Al·legació 2: Segons l’estatut de la FEEC, aprovat per la Secretaria General d’Esport de la Generalitat de Catalunya, es competència de la FEEC la planificació, registre, homologació, coordinació, manteniment i control de la xarxa catalana de senders, tant la xarxa de senders de gran recorregut (GR) com de petit recorregut (PR).

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no queda recollida a Accions.

Al·legació 3: Importantíssim de cara aconseguir una regulació de l’accés motoritzat al medi natural i fer un mapa de tots els camins que es poden utilitzar per part dels usuaris sinó aconseguim una solució per a les activitats motoritzades al medi natural, sempre tindrem tots un problema.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

EINA 42.34: Promoció de l’establiment d’una llicència verda per al desenvolupament de certes activitats recreatives a les forests, com a instrument regulador. L’obtenció ha d’implicar activitats formatives sobre el coneixement i respecte del medi i el règim de

314

propietat. Considerar de forma diferenciada l’accés esportiu i d’activitats organitzades i el lliure accés.

Al·legació 1: Sempre i quan això comporti que es pugui desplaçar un per les diferents poblacions, tal com anar de Sabadell a Solsona per camí.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L'acció 4.2.2.9 reprodueix textualment el contingut de l'eina. ACCIÓ 4.2.2.9: Promoció de l’establiment d’una llicència verda per al desenvolupament de certes activitats recreatives a les forests, com a instrument regulador. L’obtenció ha d’implicar activitats formatives sobre el coneixement i respecte del medi i el règim de propietat. Considerar de forma diferenciada l’accés esportiu i d’activitats organitzades i el lliure accés. Normativa.

Al·legació 2: Llicència verda o qualsevol altre opció, però que no ens tractin de delinqüents, que no ho som.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 3: Mai per activitats fetes a nivell particular a terrenys públics. Una altre qüestió és per activitats d’empreses que impliquin un guany econòmic.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 4: Que significa una llicència verda? Qui la pot obtenir i com? Qui en fa el control? Caldria ajustar el concepte de llicència verda a la realitat de l’usuari de les forests. A la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (Fed, de Muntanya i Escalada) hi ha actualment 336 entitats federades amb 53000

socis,

amb

un

alt

compromís, degut a la pròpia naturalesa de les associacions, per la defensa del medi ambient, amb publicacions, butlletins i activitats lligades als moviments proteccionistes. Seria lògic exigir a aquests federats una llicència verda?

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 5: Compensació econòmica als propietaris forestals afectats per l’afluència de “motoritzats”

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

315

Al·legació 6: Estem un altre cop en on es posa el llistó i quines activitats tenen impactes negatius en

els forests i en els interessos de la propietat. Es evident que

certes activitats organitzades que de per si impliquen un impacte negatiu en les finques on es practiquen haurien de tenir una autorització prèvia de la propietat i el dipòsit d’una fiança o la existència d’una assegurança per fer front als danys que es poguessin produir.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 7: L’establiment d’una llicencia verda, ha de repercutir directament sobre la propietat pública o privada on es desenvolupi l’activitat. La activitat ha de requerir de l’autorització prèvia de la propietat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 8: Possibilitat d’una llicència verda, que sigui un carnet per accedir al medi natural on la gent que la té tingui uns deures però també uns drets.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 9: Cal definir el per què, com, quan i quant abans que ens puguem pronunciar definitivament

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 10: Sempre que recaigui a la propietat privada.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 42.35: Establiment de mesures per a l’adequació de la normativa local a l’autonòmica sobre accés al medi natural i activitats recreatives.

A Seva es debat al voltant d'aquesta eina i hi ha consens en eliminar-la.

Al·legació 1: Compensació econòmica als propietaris forestals afectats per l’afluència de “motoritzats”

Aquesta al·legació no es contempla a Accions.

Al·legació 2: Comptant amb els propietaris.

316

Aquesta al·legació no es contempla a Accions.

EINA 42.36: R+D sobre l’impacte dels vehicles motoritzats al medi natural.

Aquesta eina es debat a Seva on es decideix mantenir-la, tot i que s'introdueixen tota una sèrie de matisos com són que la "majoria creu que es necessita R+D, alguns creuen que primer s'ha de fer la planificació i la gestió" i que "sobretot cal divulgació de l'impacte."

Al·legació 1: L’impacte dels vehicles motoritzats al medi natural, es lo pitjor que passa al medi natural, trasllada tot una fauna de persones alienes al medi, que el desconeixen i fan barbaritats.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 2: Sempre i quan sigui feta de forma imparcial.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 3: Estudio teniendo en cuenta el impacto causado por cada clase de vehículo. Un todo terreno pesa 2500 kg, un quad apenas pesa 200 kg!!!

Tot i que, com s'ha deixat palès, l'eina es debatuda en profunditat a Seva i s'hi introdueixen alguns matisos, aquests no tenen res a veure amb el contingut d'aquesta al·legació. A Accions el contingut de l'eina no s'inclou, amb la qual cosa tampoc es pot entendre que l'al·legació es reculli en aquest document.

Al·legació 4: L’impacte al medi natural tant sols es produeix en els camins, els quals periòdicament els arreglen o en cas contrari es tanquen i desapareixen.

Sobre la

FLORA pràcticament NO hi ha cap impacte, i TAMPOC HI HA CAP IMPACTE per a la FAUNA, ja que els animals no utilitzen els camins (els creuen momentàniament, no hi circulen). Puc assegurar que al llarg de la meva vida he vist creuar infinitat d’animals per

davant de la meva moto. Exagerar l’impacte dels vehicles al medi “es voler ser MÉS

PAPISTES QUE EL PAPA”

Tot i que, com s'ha deixat palès, l'eina es debatuda en profunditat a Seva i s'hi introdueixen alguns matisos, aquests no tenen res a veure amb el contingut d'aquesta al·legació. A Accions el contingut de l'eina no s'inclou, amb la qual cosa, tenint en

317

comte que l'al·legació es crítica amb l'eina, es pot entendre aquesta com inclosa en aquest document.

Al·legació 5: Crec que és urgent. En aquest tema els municipis poden aportar dades importants, doncs en solen ser els que els que ho sofreixen de més a prop.

Tot i que, com s'ha deixat palès, l'eina es debatuda en profunditat a Seva i s'hi introdueixen alguns matisos, aquests no tenen res a veure amb el contingut d'aquesta al·legació. A Accions el contingut de l'eina no s'inclou, amb la qual cosa tampoc es pot entendre que l'al·legació es recull en aquest document.

Al·legació 6: Els quads, les motos i les excursions de grups de 4x4 organitzats per clubs o càmpings, son molt destructius.

Igual que en el cas de l'al·legació anterior.

Al·legació 7: Un estudi empíric que expliqui concretament quin és l’impacte real dels vehicles i les mesures correctores que s’haurien d’aplicar en els vehicles per minimitzar l’impacte ambiental.

Igual que en el cas de l'al·legació anterior.

Al·legació 8: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

Igual que en les tres darreres al·legacions.

EINA 42.37: R+D: Realització d’estudis sobre l’impacte de la freqüentació causada per activitats recreatives als ecosistemes forestals.

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. El contingut de l'eina no s'inclou a Accions amb la qual cosa, l'al·legació es pot entendre com desestimada.

Al·legació 2: Aquest es un punt que a la FEEC preocupa especialment i en el que s’hi està treballant.

318

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 3: I a les persones que hi viuen.

Aquesta al·legació no es debat a Seva. El contingut de l'eina no s'inclou a Accions amb la qual cosa l'al·legació es pot entendre com desestimada.

EINA 42.41: Potenciar mesures d’educació ambiental vinculades a les institucions, empreses i associacions promotores d’activitats recreatives.

Al·legació 1: Incorporar associacions i organitzacions de propietaris forestals per la importància potencial del seu paper en aquest tipus d’activitats.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 42.42: Promoció de convenis de col·laboració amb associacions d’usuaris (pescadors i caçadors, vehicles motoritzats, etc.) per activitats de sensibilització ambiental, inventari i manteniment infrastructures o custòdia del territori entre altres.

Al·legació 1: Incorporar associacions i organitzacions de propietaris forestals per la importància potencial del seu paper en aquest tipus d’activitats.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: Parlant es pot arribar a un acord. No cal demostrar que el govern es qui te el poder, podem conviure tots sense malentesos.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 3: En el cas de finques privades, el conveni ha d’ésser amb el propietari.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 4: Associacions d’usuaris i la propietat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

TEMA 4.3: Gestió de recursos cinegètics i piscícoles.

319

Al·legació 1: La gestió de recursos cinegètics ha de contemplar la incidència en les empreses agràries a més de les forestals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Al·legació 2: Tema assegurances no recaigui a la propietat, ni la responsabilitat en cas d’accidents.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Al·legació 3: Elaboració d’una llei de caça catalana.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, tot i això, queda recollida a l’acció 4.3.1.1. ACCIÓ 4.3.1.1: Elaboració de la llei de caça de Catalunya segons el contingut del Pla Estratègic de la Caça. Normativa.

Al·legació 4: Cal elaborar la nova llei de caça de Catalunya.

Igual que amb l’acció anterior.

Al·legació 5: A quins plans d’aprofitament es refereix? Als de l’administració? Crec que caldria una millor coordinació entre l’activitat cinegètica i altres usos actuals al bosc (marcatge zones de batuda p.ex.) Cal assolir una millor coordinació en el desenvolupament de l’activitat cinegètica dins dels espais protegits gestionats per diferents administracions. Caldria millorar la gestió cinegètica a les zones de caça controlada.

“El Guirat” n’és un

exemple de com no s’ha de promocionar una ZCC des de la Generalitat.

No es disposa d'elements per dictaminar si aquesta al·legació es compleix o no.

Al·legació 6: Sempre comptant amb les societats de caçadors i pescadors i propietaris de finques afectades.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

Objectiu 43.1: Garantir la sostenibilitat de les activitats cinegètiques i potenciar el seu paper com a eina de desenvolupament rural.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no s’inclou a Accions.

320

EINA 43.11: Desenvolupament del “Pla Estratègic de la Caça” i els seus objectius estratègics: Definir una caça sostenible dins de la natura i les altres activitats territorials; reconèixer els valors culturals de la caça i les funcions que realitzen dins de la societat catalana i potenciar l’activitat cinegètica com a pràctica esportiva lligada a la natura.

Al·legació 1: La propietat no ha de ser responsable dels accidents que pugui ocasionar la caça.

Es fa difícil dictaminar quina és la finalitat específica d'aquesta al·legació i el seu grau de compliment.

Al·legació 2: Crec que és molt urgent.

No es pot considerar que això sigui una al·legació.

Al·legació 3: La activitat cinegètica en cap cas s’ha de potenciar. El que ha de fer l’administració es que aquesta activitat es practiqui de forma sostenible i respectuosa amb el medi i amb els altres usuaris d’aquest. Tot i així aquesta activitat des de que es va implantar l’ús d’armes de foc s’ha convertit en una activitat de per si agressiva amb el medi i amb les espècies que hi viuen i que a més, recordin-ho, escampa cada any tones de granalla de plom en els nostres ecosistemes.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L'acció 4.3.1.5, per exemple, contradiu obertament la finalitat de l'al·legació. ACCIÓ 4.3.1.5: Divulgació de la importància ambiental, social i econòmica de la caça. Divulgació.

Al·legació 4: S’hauria d’elaborar una Llei de Caça per Catalunya.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l'acció 4.3.1.1. ACCIÓ 4.3.1.1: Elaboració de la llei de caça de Catalunya segons el contingut del Pla Estratègic de la Caça. Normativa.

Al·legació 5: En la redacció del Pla Estratègic de la Caça cal que intervinguin associacions empresarials agràries.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L'acció 4.3.1.1, referida al Pla Estratègic de la Caça, no en fa cap referència.

321

EINA 43.12: Definició d’un “Codi de bones pràctiques agro-silvo-pastorals per a la gestió cinegètica”.

Al·legació 1: Dins d’aquestes pràctiques s’hauria de recordar també el respectar els habitatges rurals aïllats.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L'acció 4.3.1.3 recull textualment el contingut de l'eina. ACCIÓ 4.3.1.3: Elaborar un codi de bones pràctiques agro-silvo-pastorals per a la gestió cinegètica. Divulgació.

EINA 43.14: Foment d’incentius de les mesures de millora d’hàbitats per a la fauna cinegètica.

Al·legació 1: Els senglars son un greu problema, per la millora del seu hàbitat.

No es pot considerar que això sigui pròpiament una al·legació.

EINA 43.15: Revisió de les instruccions per a la redacció dels Plans Tècnics de Gestió Cinegètica i establiment d’un sistema de validació i seguiment per part de l’administració eficient.

Al·legació 1: És imprescindible millorar molt els PTGC incorporant-hi criteris de sostenibilitat basats en criteris tècnics i científics. Els actuals no compleixen en absolut aquesta funció, són simples tràmits burocràtics gairebé, sense cap utilitat pràctica des d’aquest punt de vista.

No es pot considerar que això sigui pròpiament una al·legació.

EINA 43.16: Garantir el seguiment i les mesures de control adient sobre l’afectació de fauna cinegètica i salvatge sobre la regeneració i qualitat arbòria dels terrenys forestals.

Al·legació 1: Provoquen danys en conreus i en replantacions agrícoles i forestals.

No es pot considerar que això sigui pròpiament una al·legació.

Al·legació 2: Afegir qualitat arbòria, arbustiva i herbàcia.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 43.17: Promoció de la formació i capacitació de les societats de caçadors per fer-los partícips en tasques de custòdia dels terrenys cinegètics.

322

Al·legació 1: Crec que totes les societats de caçadors haurien d’impartir anualment o periòdicament a l’inicio de les temporades de caça, unes xerrades de bons usos i atorgar un diploma indispensable per poder caçar aquella temporada.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: El que cal que faci l’administració amb les societats de caçadors i amb els titulars dels vedats de caça, es recordar-los que l’únic dret que tenen es l’aprofitament de les espècies denominades cinegètiques en els períodes fixats com a hàbils en les ordres de vedes, cap més dret que els diferencií de la resta de les persones a les quals haurien de tractar amb el respecte que es mereixen en el desenvolupament de les seves activitats de lleure.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 43.18 A (NOU): Elaboració de la nova Llei de caça de Catalunya (necessitat de donar una solució per la problemàtica originada per la responsabilitat derivada dels accidents per espècies cinegètiques, problemàtica dels danys en repoblacions, etc.).

Aquesta al·legació no es debat a Seva però, queda recollida a les accions 4.3.1.1 i 4.3.1.2. ACCIÓ 4.3.1.1: Elaboració de la llei de caça de Catalunya segons el contingut del Pla Estratègic de la Caça. Normativa. ACCIÓ 4.3.1.2: Incloure en la nova llei de caça un capítol sobre la responsabilitat pels danys causats per les espècies cinegètiques. Normativa.

EINA 43.18 B (NOU): Incentivar la creació de la figura del guarda de fauna amb una titulació mínima per garantir la gestió cinegètica de qualitat.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 43.19 (NOU): La dificultat en el control de la població de determinades espècies (cabirol i senglar principalment) i la política activa de foment d’algunes d’elles perjudica greument a les plantacions forestals. És per això que es proposa l’establiment de mesures per la prevenció i compensació de danys en zones forestals ocasionats per fauna cinegètica.

Aquesta al·legació no es debat a Seva però, es recull a l'acció 4.3.1.2.

EINA 43.26 (NOU): S’hauria d’estudiar en primer lloc el potencial productiu, la gestió i regulació de l’activitat.

323

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

TEMA 4.4: Propietat forestal, participació pública i associacionisme.

Al·legació 1: Les activitats de custòdia haurien d’associar-se amb avantatges fiscals pels titulars dels terrenys com a fórmules atractives.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Objectiu 44.1: Proveïment d’informació qualificada sobre la tipologia i els drets i deures de la propietat forestal.

Al·legació 1: L’únic que penso que cal fer es una recopilació de les lleis vigents i que afecten a la propietat (particulars, ajuntaments,...)

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 44.11: Elaboració d’un marc regulador (‘Estatut jurídic de la propietat forestal’) que aporti seguretat jurídica al paper de la propietat forestal en tant que gestora i garant del medi i que permeti omplir els buits legals i conciliï els interessos públics i privats que concorren sobre les forest (establiment de drets i deures de la propietat forestal).

L'eina es debat a Seva on, per unanimitat,. es decideix mantenir-la sense modificacions.

Al·legació 1: Ja existeix un marc legal.

L'al·legació no es recull. L'acció 44.11 recull l'eina sense tenir en comte el contingut de l'esmena. ACCIÓ 4.4.1.1: Elaboració de l’Estatut Jurídic de la Propietat Forestal. Normativa.

Al·legació 2: Si s’elabora aquest estatut, cal que hi participi, i molt, la propietat privada.

Igual que amb l'al·legació anterior.

EINA 44.13: R+D per a la descripció socioeconòmica de la propietat forestal per disposar d’un cens de propietaris segons tipologies (actiu/absentista o altres categories), dades sobre microeconomia de l’explotació forestal, grau d’associacionisme, percepcions i

324

motivacions i aspectes físics de la propietat. Vincular ho amb el ‘Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya’.

L'eina es debat a Seva sense que s'arribi a cap acord. Un sector proposa eliminar-la i l'altre opta per mantenir-la modificant el redactat.

Al·legació 1: Els cens segons tipologies vulnera els a més que limitarà l’exercici de la lliure empresa.

L'al·legació no es recull a Accions. L'acció 4.4.1.2 recull la finalitat de l'eina sense tenir en comte l'al·legació. ACCIÓ 4.4.1.2: R+D+T estudi socioeconòmic de la propietat forestal. Estudis

Al·legació 2: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

L'al·legació es recull a Accions, concretament a l'acció 4.4.1.2.

EINA 44.21: Vertebració i coordinació de diferents òrgans consultius i executius, com ara taules de concertació mediambiental, en un “Model integrat per a la participació pública en l’àmbit forestal”, que tingui en compte i ampliï les actuals plataformes de participació pública.

Al·legació 1: Quina és la fórmula i com fer-ho.?

L'al·legació no es debat a Seva, però es podria considerar recollida a Accions ja que el contingut de l'eina no s'inclou en aquest document.

EINA 44.23: Promoció en els diferents espais de participació pública una participació ponderada en funció de la representativitat i el paper actiu en la conservació del territori.

Al·legació 1: Cal disposar d’informació sobre nombre i tipologia de silvicultors – propietaris forestals a Catalunya.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i, donat que el contingut de l'eina no es recull a Accions, tampoc no es pot considerar inclosa en aquest document.

Al·legació 2: No es contempla la gestió privada.

Igual que en l'al·legació anterior.

325

EINA 44.33: Establiment de convenis i protocols per promoure la participació dels diferents grups del moviment associatiu en la gestió/conservació en tasques de divulgació i educació ambiental i de gestió i conservació del medi forestal.

Al·legació 1: El desenvolupament formatiu dins de les associacions sempre és fonamental.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: No en la gestió/conservació.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com inclosa a Accions ja que el contingut de l'eina no s'inclou en aquest document.

EINA 44.35: Promoció de fórmules associatives de la propietat forestal per optimitzar l’aprofitament dels recursos i la gestió dels terrenys forestals.

Al·legació 1: Incloure suport a les ja existents.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: Amb el Consorci Forestal de Catalunya i el Centre de la Propietat Forestal n’hi ha prou.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 3: Promoció i suport de fórmules associatives de la propietat forestal.

No es pot considerar això com una al·legació.

EINA 44.38: Foment del voluntariat forestal.

Al·legació 1: Cal concretar espais d’actuació, objectius i forma d’organització i coordinació del voluntariat amb les diferents organitzacions (ADFs p.ex.) o institucions i cossos de l’administració.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull explícitament a Accions.

Al·legació 2: Definició de “voluntari forestal”. Canalitzar a través de les associacions, ADF o altres ja existents.

326

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull explícitament a Accions.

EINA 44.39: Col·laboració en tasques de reinserció mitjançant la formació i contractació de reclusos en tasques de gestió i conservació dels terrenys forestals.

Al·legació 1: Cal vetllar la seguretat a pagès. Millor prevenir la desprotecció del món rural. Potser en boscos vigilats...

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: No només de reclusos sinó d’altres col·lectius amb problemes.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 3: Em sembla una gran idea com a mesura per a la reinserció el contacte de les persones en el medi natural i la revalorització de la seva feina vers la societat.

No es pot considerar això com una al·legació.

Al·legació 4: També s’haurien d’incloure altres col·lectius com ara deficients, aturats, etc.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 5: Reclusos no, millor parlar de persones en reinserció!! Actualment el Departament de Justícia ha propiciat actuacions en aquest sentit.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 6: Les tasques de gestió i conservació dels terrenys forestals requereixen una titulació. La reinserció de reclusos és interessant en l’àmbit de treballs forestals.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Objectiu 51.1: Garantir la coherència entre el planejament forestal territorial, regional i a escala de finca.

Al·legació 1: Suggeriment: s’ha de deixar marges de moviment a la propietat i pensar que pot aportar idees no contemplades en el marc del PGPF i PORF que poden ser perfectament vàlides.

327

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: S’ha de deixar marges de moviment a la propietat i pensar que la propietat pot aportar idees no contemplades en el marc del PORF i que poden ésser perfectament vàlides.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 51.12: Desenvolupament en el marc dels PORF d’ "Orientacions regionals per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”, de forma coherent amb les orientacions generals.

Al·legació 1: L’integració de mesures per la conservació de la diversitat biològica no hauria de produir-se única i aïlladament a nivell de finca. Aquest seria, en molts casos, un pas posterior on s’integraria la planificació estratègica a nivell regional i els objectius concrets de conservació de la diversitat biològica definits en altres instruments intermitjos, a escala provincial i/o comarcal (PORF), que és on esdevenen molts dels processos ecològics, i que serveixin de referència i orientació als gestors de les forests, tant públiques com privades.

L’eina es debat a Seva on es parla de “incloure les orientacions o refondre-les amb l’eina 51.13.” No es debat sobre el contingut de l’al·legació. A Accions es “refonen” els continguts de les dues eines però, no s’inclouen les contribucions de l’al·legació.

EINA 51.13: Establiment de mecanismes per garantir que la planificació forestal a escala de finca segueixi les orientacions regionals del PORF on corresponguin els terrenys forestals.

L’eina es debat a Seva on s’opta per mantenir-la “refonent-la” amb la 51.12.

Al·legació 1: Garantir es considera un terme poc adequat ja que, pel seu àmbit, els PORF s’entenen com a documents generalistes que difícilment podran recollir totes les possibilitats i casuístiques que es presentin a nivell de finca. Es proposa substitució per promoure o fomentar.

A Accions els continguts de les eines 51.12 i 51.13 es recullen a l’acció 51.12. Aquesta no conté els termes garantir, promoure ni fomentar. ACCIÓ 5.1.1.2: Elaboració, en el marc dels PORF, d’ "Orientacions regionals per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”. Coordinació i planificació.

Al·legació 2: Hi han tipus de boscos diferents. Contemplar-los com a tals.

328

Aquesta al·legació no s’inclou a Accions.

Al·legació 3: I evitar així que passi que es facin franges tallafocs seguint els límits de finca encara que tinguin una utilitat més que dubtosa i suposin una agressió considerable en el paisatge.

Es fa difícil determinar si això és una al·legació, si ho és, no és recull a Accions.

EINA 51.21: Elevació del rang normatiu del PGPF a PTS per enfortir els vincles entre la planificació forestal i la planificació territorial i urbanística.

Al·legació 1: Seria convenient desenvolupar abans la Llei 4/1989, de protecció d’espais i de la flora i la fauna salvatges, aprovant els Plans de Protecció del Medi Natural, corresponents a totes les comarques de Catalunya, tal i com ordena l’esmentada Llei i a partir d’aquí, desenvolupar-hi i fer-hi encaixar tots els altres plans d’ordenació.

L’eina es debat a Seva on s’opta per mantenir-la sense modificacions. A Accions tampoc no es recull l’al·legació.

EINA 51.22: Inclusió en la redacció dels PORF aspectes d’ecologia i dinàmica del paisatge, així com anàlisi socioeconòmica de vectors ambientals.

A Seva es debat aquesta eina i s’opta per mantenir-la, tot i que es matisa que “s’entén que el PORF ha d’incloure aquests aspectes sense oblidar els de caràcter productiu; i n’hi ha acord en que aquesta inclusió ha de ser obligada a tota planificació.”

Al·legació 1: L’integració de mesures per la conservació de la diversitat biològica no hauria de produir-se única i aïlladament a nivell de finca. Aquest seria, en molts casos, un pas posterior on s’integraria la planificació estratègica a nivell regional i els objectius concrets de conservació de la diversitat biològica definits en altres instruments intermitjos, a escala provincial i/o comarcal (PORF), que és on esdevenen molts dels processos ecològics, i que serveixin de referència i orientació als gestors de les forests, tant públiques com privades.

L’al·legació no es veu inclosa a Accions.

Al·legació 2: Crec que caldria fer-ho al revés, primer caldria planificar el territori tenint en compte els aspectes ecològics i de conservació de la biodiversitat i després que els plans forestals s’hi adaptessin. Em refereixo a tenir en compte els factors paisatgístics i de protecció d’hàbitats i espècies més enllà dels espais protegits i òbviament dins d’aquests espais també.

329

L’al·legació no es veu inclosa a Accions.

EINA 51.25: Definició d’una metodologia per l’elaboració dels PORF (R+D) i promoció del seva redacció.

A Seva s’opta per eliminar aquesta eina.

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

L’acció 5.1.2.1, referida a l’elaboració d’una metodologia per a la redacció dels PORF, elimina la referència a l’R+D amb la qual cosa l’al·legació no queda recollida, com a mínim explícitament. ACCIÓ 5.1.2.1: Elaborar la metodologia per a la redacció dels PORF que inclourà aspectes d’ecologia i dinàmica del paisatge, així com anàlisi socioeconòmica de vectors ambientals. Estudis.

EINA 51.26: Potenciació de la coordinació administrativa per facilitar l’adopció de les ”Orientacions regionals per a la gestió forestals” en la planificació dels espais lliures prevista als PTP i la seva afectació a nivell urbanístic.

Al·legació 1: Penso que s’hauria de determinar en % de conservació forestal i de bosc obligatòriament i particularitzant el % en cada terme municipal en els PGOUs.

L’eina es debat a Seva on es decideix mantenir-la però, per el contrari, a Accions desapareix amb la qual cosa cal donar per descartada l’al·legació.

EINA 51.28: Elaboració d’un “Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals” per promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat econòmica des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials i de la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques.

A Seva es debat aquesta eina i s’elimina “des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials i de la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques.”

Al·legació 1: R+D Recerca en l’estudi de metodologies de quantificació i anàlisi de la connectivitat funcional d’hàbitats i la seva aplicació en els instruments de planificació territorial.

330

L’avaluació de l’estat de la connectivitat entre espais naturals, enfocada a la dispersió d’espècies de flora i fauna, ha de permetre determinar zones de conservació prioritària i/o de limitació de tractaments forestals en les zones més vulnerables per mantenir aquests processos.

Aquesta al·legació no es recull a Accions.

EINA 51.33: Garantir la participació de l’administració i la propietat forestal a la junta rectora de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC), en la redacció de la Llei del paisatge, per vetllar per la concordança d’àmbits de planificació paisatgística (catàlegs de paisatge) i forestal (regional i a escala de finca), i en la R+D que s’hi desenvolupi.

Al·legació 1: I també d’entitats ecologistes.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

Al·legació 2: R+D donat que l representació de les estructures del paisatge i els processos ecològics és inherent a l’escala d’anàlisi, és necessària la recerca sobre els mètodes de selecció de les escales de treball adients per a la caracterització d’aquests processos.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 51.34: Promoció, des d’un punt de vista conceptual, de la importància de la gestió forestal en el manteniment i millora de la qualitat del paisatge (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”).

Al·legació 1: Al mateix temps cal avaluar la incidència de determinades obres forestals en el paisatge, especialment les pistes forestals i les franges tallafocs i també les rompudes, actuacions totes elles que poden esgavellar de forma notable el fràgil paisatge de molts indrets.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 5.1.3.2 recull textualment el contingut de l’eina. ACCIÓ 5.1.3.2: Promoció, des d’un punt de vista conceptual, de la importància de la gestió forestal en el manteniment i millora de la qualitat del paisatge (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”) (tema 5.6). Divulgació.

EINA 52.11: R+D per a la definició de “Directrius de gestió forestal” adaptades a les principals tipologies i vocació dels terrenys forestals, incloent aspectes productius, de gestió de riscos naturals, de conservació de la biodiversitat, paisatgístic i recreatius.

331

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions ja que el contingut de l’eina no s’inclou en aquest document.

EINA 52.12: Establiment d’un “Codi de bones pràctiques per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”, en base a les “Directrius de gestió forestal”, per a unificar i divulgar els criteris de gestió d’aplicació als terrenys forestals, tant als que pertanyin a la xarxa d’espais naturals com a la resta.

Al·legació 1: Segles enrere, l’ús del territori en les nostres contrades estava supeditades a “los usos i costums de lo bon pagès”

No es pot considerar això com una al·legació.

EINA 52.32: Vinculació de les mesures de foment a la gestió i conservació dels terrenys forestals a l’existència d’un document de planificació a escala de finca.

Al·legació 1: Prudència en compta amb les excessives rigideses.

El contingut de l’eina no s’inclou a Accions amb la qual cosa l’al·legació es pot donar com a acceptada.

Al·legació 2: No s’hauria de vincular a “l’existència” sinó al compliment del document de planificació.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 53.11: Potenciació del finançament públic per a la gestió i conservació dels terrenys forestals, de forma continua en el temps.

Al·legació 1: Els propietaris forestals no han de viure de les subvencions públiques, al menys no a llarg termini. Si s’aconsegueix part dels punts abans exposats com... reconeixement del sector forestal, incentivar indústria forestal...etc. les finques forestals serien rentables o al menys es mantindran per elles mateixes.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions. L’acció 5.3.1.1 contradiu explícitament el proposit de l’al·legació.

332

ACCIÓ 5.3.1.1: Assegurar el finançament de la gestió forestal sostenible dins del nou PDR pel període 2007-2013. Normativa.

Al·legació 2: Donar prioritat als forests públics al finançament amb diners de procedència pública.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 53.24: R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació.

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

Aquesta eina es debat a Seva i s’opta per mantenir-la, a Accions, però, el contingut de l’eina no es troba inclòs amb la qual cosa cal donar per descartada l’al·legació.

EINA 53.25: R+D. Desenvolupament de la recerca sobre valoració econòmica dels vectors ambientals en la comptabilitat ecològica dels recursos forestals.

Al·legació 1: La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T.

A Seva es valora com a confús el redactat de l’eina i es recomana “redactar de forma més clara”. A Accions es suprimeix el contingut de l’eina, de manera que cal donar per descartada l’al·legació.

EINA 53.33: Estudi de la viabilitat d’establir un programa d’inversions que permetés les empreses contaminants invertir en diversos aspectes de la gestió forestal (estructuració de masses, prevenció d’incendis, reforestació) mitjançant la compensació econòmica del pagament proporcional de la sobre-emissió assignada o a través de la reducció d’impostos entre altres.

L’eina es debat a Seva on s’opta per mantenir-la.

Al·legació 1: Sempre que això no els serveixi com a excusa per continuar contaminat o no invertint per reduir els índex de contaminació.

333

Aquesta al·legació no es recull explícitament a Accions. L’acció 5.3.3.3 conté textualment el contingut de l’eina. ACCIÓ 5.3.3.3: Estudi de la viabilitat d’establir un programa d’inversions que permetés les empreses contaminants invertir en diversos aspectes de la gestió forestal (estructuració de masses, prevenció d’incendis, reforestació) mitjançant la compensació econòmica del pagament proporcional de la sobre-emissió assignada o a través de la reducció d’impostos entre altres. Estudis.

Al·legació 2: Control de les inversions? I les empreses infrastructures ?

Igual que en el cas de l’al·legació anterior.

Al·legació 3: I empreses no contaminants, empreses o instal·lacions d’impacte visual, etc. D’empreses com les elèctriques, de carreteres, etc. i que fan servir l’espai forestal, etc.

Novament, igual que en les dues darreres al·legacions.

EINA 53.34: Potenciació del paper de les EC i l’exercici de la Custòdia del Territori per canalitzar finançament privat per a la conservació i gestió del medi. Establir formules de col·laboració amb la XCT per prioritzar de forma consensuada l’àmbit de les actuacions.

Al·legació 1: Incorporar fundacions i organitzacions vinculades al foment de la gestió forestal sostenible. Objectiu d’interès general segons l'establert en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts.

L’al·legació no es debat a Seva, però queda inclosa a l’acció 5.3.3.5 quan es fa referència a “altres organitzacions sense ànim de lucre”. ACCIÓ 5.3.3.5: Divulgar el paper de les Entitats de Custòdia i altres organitzacions sense ànim de lucre vinculades al foment de la gestió forestal sostenible i potenciar el seu paper com a canal de finançament privat per a la gestió i conservació del patrimoni natural. Divulgació.

EINA 53.35: Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”).

Al·legació 1: La percepció social és molt important per tal de que el ciutadà conegui que es fan actuacions en l’àmbit forestal.

No es pot considerar això com una al·legació.

334

Al·legació 2: Millorar la percepció social sobre el silvicultor.

Aquesta al·legació no es recull explícitament a Accions. L’acció 5.3.3.4 recull textualment el contingut de l’eina sense introduir-hi la modificació a que fa referència l’al·legació. ACCIÓ 5.3.3.4: Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”) (tema 5.6). Divulgació.

EINA 53.36 (NOU): Creació d’un cànon ambiental consistent en l’abonament d’un percentatge del pressupost de grans obres, infrastructures i instal·lacions que s’implanten sobre en el medi natural i l’afecten generant impactes ambientals. Mecanisme idoni per garantir tant la dotació de recursos al Fons Forestal, com el correcte dimensionament de les citades obres.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 53.37 (NOU): Establiment d’un percentatge dels ingressos provinents de la recaptació de l’impost especial sobre hidrocarburs i del cànon hidràulic destinat al finançament de la millora i conservació del medi natural.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 53.38 (NOU): Definició i implantació del CONTRACTE SOCIAL FORESTAL com a eina jurídica adequada per garantir la gestió forestal sostenible de la forest i determinar els deures i obligacions assumits per la propietat i per l’administració.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

TEMA 5.4: Innovació, transferència de tecnologia i formació forestal.

Al·legació 1: Hi pot haver un reciclatge però el sector té una bona formació.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 54.11: Creació d’espais participats entre el món operatiu o professional, l’administració i els centres de recerca i universitats per facilitar la recerca aplicada.

Al·legació 1: Afegir les ECAF com a centres de recerca, aprofitant els recursos de que disposen, sent aquesta col·laboració profitosa pel sector forestal i per les ECAF.

335

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 54.12: Definició d’un “Programa Marc de Recerca del sector forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector.

Al·legació 1: En general es volen investigar moltes coses i el que sí la d’anar es a coses pràctiques, aplicables per tothom. Primer cal difondre el que ja s’ha investigat i posar-lo en conclusions assequibles per tothom.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda inclosa a l’acció 5.5.1.2. ACCIÓ 5.5.1.2: Establiment d’un "Programa Marc de Recerca i Experiències Forestals". Coordinació i planificació.

EINA 54.31: Foment de la formació continuada i professionalització dels treballadors forestals a través dels carnets de capacitació, acreditació professional i altres mesures.

Al·legació 1: Les modificacions d’aquesta eina ja s’han esmentat en els temes 2.1, 4.1.

Vist en els temes 2.1 i 2.4.

Objectiu 55.1: Millora del coneixement integral dels espais forestals per part de la societat en general, mitjans de comunicació, professionals de l’ensenyament i agents econòmics relacionats amb l’ús dels terrenys i productes forestals.

Al·legació 1: Un dels principals problemes del sector forestal és que no l’hem sabut “vendre” bé a la societat actual.

No es pot considerar això com una al·legació.

EINA 55.12: Fer extensiu l’àmbit del “Pla de comunicació” als professionals dels mitjans de comunicació, amb una formació específica per a periodistes especialitzats en temes ambientals, així com als professionals de l’ensenyament, entre altres.

Al·legació 1: Crec que l’aspecte de divulgació és bàsic de cara a un futur sostenible.

No es pot considerar això com una al·legació.

EINA 55.13: Relacionat amb la definició de directrius silvícoles, però també amb altres aspectes puntuals com la conservació d’elements singulars, elaboració de “Codis de

336

bones pràctiques per a la gestió i conservació dels terrenys forestals” per a propietaris i treballadors forestals entre altres, així com per a Entitats de custòdia del territori i altres òrgans assessors en models participats de gestió forestal.

Al·legació 1: El mateix que en 52.12 i 52.32.

No es pot considerar això com una al·legació.

EINA 55.21: Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’ "Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora, hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació”. Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Coresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc.

Al·legació 1: Crec que l’aspecte de divulgació és bàsic de cara a un futur sostenible.

No es pot considerar això com una al·legació.

Objectiu 55.3: Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres Agents.

Al·legació 1: La creació del tècnic rural podria comprendre més d’una entitat per tal de fer una superfície adient.

Aquesta qüestió es tracta a la discussió de l’eina 55.33.

EINA 55.32: Dotació de recursos personals suficients a l’administració per dotar equips tècnics formats per facultatius forestals per desenvolupar les tasques d’extensionisme forestals. Establir fórmules de col·laboració amb EC i altres entitats per desenvolupar aquesta tasca.

Al·legació 1: I d’altres professionals. La ciència no té compartiments estancs, Cap col·lectiu por demanar, en la Natura, l’exclusivitat en els coneixements científics.

337

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però queda recollida a l’acció 5.5.3.2 que amplia l’enunciat respecte del de l’eina. ACCIÓ 5.5.3.2: Dinamització i coordinació d’una xarxa d'extensionistes forestals. Coordinació i planificació.

Al·legació 2: Els tècnics poden ser facultatius forestals i altres.

Igual que a l’al·legació anterior.

Al·legació 3: Fora interessant que els equips de tècnics de l’administració incloguessin a professionals amb els diferents titulacions reglades, donant exemple de coordinació i organització.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull a Accions.

EINA 55.33: Creació de la figura del tècnic rural en tasques de gestió i assessorament en entitats locals amb prou superfície forestal.

Aquesta eina es debat a Seva en dues taules diferents. A la primera taula es parla de “incrementar les funcions de gestió, assessorament i dinamització d’entitats locals amb superfície forestal. Molt discutida; es parla d’una llei rural, de duplicació de feines, de canviar l’òptica de l’àmbit de visió comarcal i no municipal; d’analitzar l’estat de l’art dels tècnics abans d’afegir-ne de nous; de que el personal actual no cobreix les necessitats; de d’idiosincràcia dels boscos “urbans”; de distribuir les tasques dels tècnics comarcals des de l’administració forestal; de que “prou superfície” és massa vago; de que no s’ha d’imposar la figura del tècnic rural.” A la segona taula “no hi ha hagut acord amb la figura del “tècnic rural” (es veu com una amenaça la creació d’una nova figura professional), però si amb l’objectiu de promoure les tasques de gestió i assessorament a les entitats locals. És una formulació que pot generar conflictes de caràcter gremial, sindical i competencial.”

Al·legació 1: Les entitats locals el poden “contractar” hi ha tècnics assessors en el mercat.

Resulta difícil discernir quin és el propòsit concret d’aquesta al·legació i, conseqüentment, del seu compliment.

Al·legació 2: El tècnic rural no forçosament ha de ser un facultatiu forestal.

338

Com s’acaba d’assenyalar, aquesta al·legació es debat en profunditat a Seva sense que s’arribi a un consens massa clar. A Accions no s’inclou el contingut de l’eina i l’al·legació es pot considerar recollida.

Al·legació 3: No cal crear més funcionaris.

Igual que en el cas de l’esmena anterior.

EINA 55.34 (NOU): Col·laboració i suport a les organitzacions del sector en tasques de formació i divulgació vinculades a l’activitat forestal.

Aquesta al·legació no es debat a Seva i tampoc no es recull explícitament a Accions.

EINA 56.13 (NOU): Col·laboració i suport a les organitzacions del sector en activitats vinculades a la representació, defensa i promoció del sector forestal català a nivell internacional.

Aquesta al·legació no es debat a Seva, però es pot entendre com a inclosa a l’objectiu 57.1. Objectiu 5.7.1: Millora de les relacions internacionals en el marc de la Unió Europea i països veïns

339

Annex V Diagnosi i Eixos Estratègics i Objectius

Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 1

Pla General de Política Forestal 2005 - 2014

DIAGNOSI: ANÀLISI DAFO, EIXOS ESTRATÈGICS I OBJECTIUS 1. INTRODUCCIÓ 2. METODOLOGIA 2.1. CALENDARI DE LES REUNIONS 2.2. PARTICIPANTS A LES REUNIONS 2.3. L’ANÀLISI DAFO AL NOU PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2.4. DETERMINACIÓ DELS EIXOS ESTRATÈGICS 2.5. OBJECTIUS 3. RESULTATS 3.1. ANÀLISI DAFO 3.1.1. RELACIÓ D’EPÍGRAFS I SUBEPÍGRAFS VALIDATS PEL PANNELL D’EXPERTS 3.1.2. DESCRIPCIÓ DE LES FORTALESES, FEBLESES, AMENACES I OPORTUNITATS DETECTADES AL SECTOR FORESTAL A CATALUNYA FORTALESES (F) FEBLESES (D) AMENACES (A) OPORTUNITATS (O) 3.2. EIXOS ESTRATÈGICS ÀMBIT SOCIOECONÒMIC ÀMBIT TERRITORIAL ÀMBIT INSTITUCIONAL ÀMBIT DE L´EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA 3.3. OBJECTIUS Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 2

1. INTRODUCCIÓ Durant els primers mesos de l’elaboració del Pla General de Política Forestal de Catalunya 2005-2014 i dins la fase d'anàlisi i diagnòstic de la situació dels boscos catalans s’ha constituït, a iniciativa del Departament de Medi Ambient, un pannell d'experts forestals en els diferents àmbits del sector, moderats per professionals en aquesta metodologia, per tal de fer, en primer lloc, una anàlisi DAFO del sector forestal català. En segon lloc també s’han determinat els eixos estratègics i objectius prioritaris del Pla, per mitjà de la informació generada per l’anàlisi DAFO i l’ús de possibles escenaris de futur per a la determinació dels objectius a assolir a llarg termini per al sector forestal i els boscos de Catalunya. Aquests primers resultats, fruit del treball del pannell d’experts en diferents àmbits del sector forestal i la col·laboració de l’equip de redacció, coordinats per un equip de professionals en processos participatius, estan recollits en aquest document. Els tècnics de l’administració i els agents socials relacionats amb el sector estan convidats a participar, fent aportacions i reflexions sobre el document. Es podran

341

enviar comentaris fins al 12 de setembre de 2003, els quals es tindran en compte en el procés d’elaboració del Pla. La participació es considera un element primordial en el procés d’elaboració del Pla General de Política Forestal de Catalunya. Per aquest motiu, s’incentiva la participació activa i s’incorpora l’opinió del pannell d’experts, dels tècnics de l’administració, dels agents socials relacionats amb el sector forestal i del públic en general en les diferents fases d’aquest procés.

2. METODOLOGIA 2.1. Calendari de les reunions Seguint la metodologia i el procés establerts per a l’elaboració del nou Pla s'han celebrat, entre mitjans d’abril i començaments de juny, una sèrie de reunions amb la finalitat d'establir les bases de cara a l’elaboració de la diagnosi del sector utilitzant el mètode DAFO, les visions de futur, el treball i la discussió en grups, amb la moderació de professionals en aquestes tècniques. A les dues primeres reunions (15/04/03, 06/05/03) es va fer la primera part de l’anàlisi DAFO, mentre que a la tercera (20/05/03) es van analitzar els resultats obtinguts. Finalment, els dies 03/06/03 i 04/06/03 va tenir lloc la darrera reunió, on es va treballar en base a uns escenaris de futur i a l'encreuament dels resultats obtinguts en l’anàlisi DAFO efectuada prèviament. Això va permetre identificar el eixos estratègics i els objectius del Pla. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 3

2.2. Participants a les reunions A les reunions hi va participar el pannell d’experts que es cita a continuació, acompanyat per l’equip de redacció. El pannell d’experts està constituït per un grup de professionals especialistes en diferents àmbits. Direcció Facultativa Ignasi Rodríguez Galindo, Subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat, responsable de l’elaboració del Pla. Pannell d’experts Ramon Maria Albó Vila, enginyer agrònom, ramader i silvicultor. Josep Argemí i Relat, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya, treballa al Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Josep Basomba Sardà, empresari forestal (expert en empreses i aprofitaments forestals). Joan Boix Pous, serrador, president del Gremi de Serradors, Empresaris Forestals i Tractament de la Fusta (expert en el sector industrial). José Antonio Bonet i Lledós, degà del Col·legi d'Enginyers de Monts a Catalunya, director de recerca del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

342

(CTFC) i professor de la Universitat de Lleida. Francesc Cano Ibáñez, sotspresident de PROFOR-Catalunya, enginyer tècnic forestal de la Cerdanya del Departament de Medi Ambient (expert en gestió de boscos públics). Joan Casanova i Guitart, alcalde de la Pobla de Lillet i president de l'ADF "La Pobla-Castellar" Marc Castellnou i Ribau, enginyer de forests, analista en cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals. Departament de Justicia i Interior. Antoni Farrero i Compte, enginyer forestal, Cap de Servei a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (expert en empreses forestals i silvicultura periurbana). Isidre Forga i Rufiandis, alcalde de Fontanals de Cerdanya i rematant. Xavier Miranda i Estrampes, enginyer forestal del Baix Ebre i del Montsià del Departament de Medi Ambient i expert en gestió cinegètica. Héctor Pipió i Gelabert, enginyer forestal, cap de la Secció de Boscos i Gestió de la Biodiversitat de Girona i expert en administració forestal. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 4

Josep Ma. Riba i Casau, enginyer forestal, consultor forestal i gerent de l'empresa Àmbit Rural (Unió de Pagesos). Excusa la seva absència. Josep M. de Ribot i Mundet, enginyer tècnic agrícola, silvicultor, membre del Consorci Forestal de Catalunya i President del Centre de la Propietat Forestal (CPF). Ferran Rodà i Bastida, biòleg, director del Centre per a la Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF). Lluís Toldrà i Bastida, advocat de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). Joaquim Solà Morales, enginyer agrònom, silvicultor (expert en desenvolupament rural). Narcís Tussell Puigvert, economista (MBA ESADE) i silvicultor. Equip redactor: Glòria Domínguez i Torres, Responsable de l'Àrea de política forestal i desenvolupament rural del CTFC. Ricard Farriol Almirall, Responsable de planificació forestal del CPF. Jorge Heras Dolader, Cap de la Secció d’aforestació del DMA. Eduard Plana Bach, de l'àrea de política forestal i desenvolupament rural del CTFC. Eduardo Rojas Briales, consultor forestal (SILVAMED,S.L.), Dr enginyer de forests i professor de la UPV. Altres assistents: A les reunions també van participar: Xavier Clopès Alemany, Cap del Servei de Gestió Forestal. Xavier Mateu i Llevadot, Director gerent del CPF. Moderadors: Xavier Carbonell, mediador ambiental i enginyer agrònom, moderador de les reunions d’eixos estratègics i objectius. Mar Fábregas, enginyera de forests, especialitzada en processos de planificació participativa, moderadora de les reunions d’eixos estratègics i objectius. Marcel Genestar , expert en anàlisi DAFO, moderador a les dues primeres reunions. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 5

(plana per fotografies)

343

Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 6

(plana per fotografies) Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 7

2.3. L’anàlisi DAFO al nou pla general de política forestal La tècnica DAFO va ser ideada per Kenneth Andrews i Roland Christensen als anys 80 i és un mètode d’anàlisi utilitzat habitualment en l’àmbit empresarial, l’ús del qual s’està estenent als processos participatius. L’anàlisi DAFO permet identificar les Fortaleses i les Debilitats en relació a les Amenaces i Oportunitats de l’entorn. D’acord amb Gil Zafra (2001) i Pindado (2002), la tècnica DAFO té com a objectiu consensuar un diagnòstic amb la finalitat de dissenyar estratègies de futur. Es basa en determinar una matriu en la qual s’identifiquen els punts forts i dèbils del present (Fortaleses i Debilitats) i del futur o factors externs al sector (Oportunitats i Amenaces). El seu posterior estudi ajuda a definir estratègies d’actuació. En aquest cas, es tracta d’analitzar tots els aspectes que afecten el sector forestal català, distingint entre causes i efectes, per tal d'estudiar posteriorment la seva rellevància i tendència. Aquesta anàlisi es va realitzar sense partir d’una diagnosi prèvia, és a dir es va deixar que els temes sorgissin a partir del coneixement del propi pannell d’experts. 2.4. Determinació dels eixos estratègics Els objectius dels tallers dels dies 03/06/03 i 04/06/03 eren: 1. Concretar els objectius del Pla General de Política Forestal de Catalunya a partir d’una visió de futur compartida pel pannell d’experts sobre el model forestal a Catalunya. 2. Concretar els eixos estratègics i establir els corresponents objectius a partir del diagnòstic anterior. De cara a concretar els eixos estratègics i per tal d’evitar debats mantinguts durant la fase de diagnòstic, es va complementar l’orientació metodològica anterior i es van treballar les estratègies en una DAFO creada formulant les estratègies de supervivència, de defensa, de reorientació i de potenciació, resultants de creuar amenaces i oportunitats amb febleses i fortaleses, respectivament. En aquest cas també es va combinar treball en grups i plenari. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 8

2.5. Objectius De cara a concretar els objectius generals del Pla es va aplicar una variant de la tècnica de treball grupal coneguda com a Visió de Futur, amb la idea d’estimular el debat i la creativitat per a concretar una visió comuna dels objectius del Pla. Es va procedir de la següent manera: 1. L’ equip de redacció va fer una breu descripció de la situació dels boscos catalans en relació a 14 àmbits temàtics seleccionats prèviament per l’equip tècnic. Aquests àmbits temàtics agrupen, orientativament, els aspectes debatuts durant la fase de diagnòstic DAFO i fan referència concretament a: Proporció de la superfície ordenada o gestionada Rendibilitat econòmica dels productes fustaners Incendis forestals

344

Planificació dels espais forestals Coordinació administrativa Condicions sociolaborals de la cadena i formació Superfície i estructura de les masses forestals Espais protegits Rendibilitat econòmica dels productes no fustaners Planificació territorial Rendibilitat econòmica dels béns i serveis fora de mercat Informació forestal i transferència Ús públic, percepció pública i valoració social Instruments econòmics i suport a la gestió 2. L’equip de redacció va presentar, per tal de promoure el debat, tres escenaris possibles, imaginaris, resultants de la combinació de tendències previsibles, desitjables i indesitjables, a les que pot evolucionar el món forestal català a mig termini (any 2024), més enllà de la pròpia durada del Pla que s'està elaborant i en relació als 14 àmbits temàtics escollits. 3. Amb el pannell d’ experts es va treballar en grups i plenaris les diferents visions negatives i positives en relació als 14 àmbits temàtics proposats. 4. A partir de la informació de les fases anteriors, l’equip de redacció va concretar una relació d’objectius que es presenten en aquest document. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 9

3. RESULTATS 3.1. Anàlisi DAFO A continuació es relacionen tots els epígrafs enunciats, amb una breu descripció dels mateixos. Cal tenir en compte que l’assignació d’alguns dels factors a un dels quatre grans grups (Fortaleses, Febleses, Amenaces i Oportunitats) pot ser metodològicament discutible i que tampoc s’ha fet cap agrupació dels enunciats, ja que aquesta anàlisi és prèvia al plantejament d’objectius i estratègies d’actuació. 3.1.1. Relació d’epígrafs i subepígrafs validats pel pannell d’experts FORTALESES (F) F01: Importància dels terrenys forestals F01.1: Territori forestal biodivers F01.2: Elevada proporció i extensió de superfície forestal F02: Font d'equilibri i vertebració territorial F03: Generador d'externalitats positives F03.1: Fixació de C02 F04: Sector estructurat F05: Elevat grau de consens en la diagnosi de la situació F06: Experiència en processos participatius i estructures de corresponsabilitat F07: Capacitat de reacció del sector front a polítiques proactives i estables F08: Capacitat de superar crisis i adaptació als canvis tant físics com socials F09: Sector surer competitiu, singular i ben estructurat F09.1: Indústria del suro ben estructurada F10: Existència de gestió forestal sostenible en part del territori F10.1: Cultura patrimonial respecte a les propietats forestals en bona part del territori

345

F10.2: Tradició silvícola en el sector privat i públic F10.3: Generalització dels instruments de planificació en la gestió forestal F11: Certificació forestal F12: Oferta formativa de professionals de grau mig i universitària F13: Existència de centres de recerca i desenvolupament tecnològic F14: Existència d'un sistema per la detecció de focs forestals i l'actuació immediata Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 10

FEBLESES (D) D01: Baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals D01.1: Baix preu dels productes fustaners • Productes fustaners de baixa qualitat • Desequilibri entre d'oferta i demanda • Manca d'indústria que utilitzi els productes de menys valor • Atomització de l'oferta i sistemes de comercialització deficients • Manca d'estabilitat de mercat D01.2: Elevats costos d'explotació • Orientació productiva deficient • Xarxa de desembosc insuficient • Dificultat de mecanització • Sistemes de tallada • Manca d'empreses de serveis • Poca tradició cooperativa en zones on seria convenient D02: Valoració deficient dels recursos forestals (externalitats i productes no fustaners) D02.1: Incapacitat de convertir les externalitats en ingressos econòmics D02.2: Poca percepció social D02.3: Existència de transaccions econòmiques fora del mercat D02.4: Buit normatiu en usos terciaris i productes no fustaners/suro D03: Necessitat d'aportació externa de recursos econòmics D03.1: Manca d'autonomia financera D03.2: Rendibilitat lligada a subvencions i a plusvalues D04: Mancances administratives D04.1: Administració reactiva (no proactiva) D04.2: Diàleg insuficient entre l’administració i els agents D04.3: Estructura de l'administració deficient D04.4: Baix nivell d'inversió pública D04.5: Model de gestió pública en dubte D04.6: Manca de planificació i desenvolupament normatiu • Incompliment del PGPF • Plans de producció no realitzats D04.7: Necessitat d'una administració que dinamitzi D05: Poca professionalització, i marginalitat dels treballadors agrosilvopastorals D06: Comunicació insuficient entre diferents agents D06.1: Investigació forestal poc aplicada i manca de transferència D06.2: Manca de fonts d'informació D06.3: Manca de figures de concertació D07: Manca d' instruments incentivadors específics per equilibrar les diferències territorials

346

Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 11

D08: Propietat absentista respecte a la gestió en determinades zones D09: Existència de zones forestals poc o mal gestionades D09.1: Inadequació estructural de les masses forestals • Masses joves i excessiva densitat • Boscos massa tancats (fauna) • Existència de boscos degradats • Perdudes elevades per intercepció D10: Infrarepresentació de certs tipus de boscos D10.1: Manca de boscos madurs D10.2: Manca i mal estat dels boscos de ribera D10.3: Pèrdua d’ecotons i mosaics D11: Manca d'infrastructures (recreatives, protecció, gestió, etc.) D12 : Vulnerabilitat en front a riscos naturals (incendis, plagues, vent, neu) D12.1: Manca de recerca (zones i sinergies) en aquests temes D12.2: Manca d planificació i estratègies en front als riscos Existència de grans incendis Manca de consciència de la problemàtica Manca de preparació en front a grans incendis D13: Manca de comunicació amb la societat D13.1: Manca de comprensió del fenomen foc forestal (més importància a extinció que a prevenció global) D13.2: Desconeixement de la gestió forestal Criminalització de la gestió forestal i de l'explotació D14: Dificultat de conciliar la producció i la protecció Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 12

AMENACES (A) A01: Aparició de nous productes competidors i substitutius A02 : Mercats mundials de productes forestals oberts A03: Manca de planificació territorial integral a diferents nivells i entre sectors A03.1: Subordinació del sector forestal en la planificació territorial A03.2: Reducció d'ús del sòl forestal en favor a d'altres usos A04: Marginalitat del sector forestal respecte als altres sectors A04.1: Desproporció del poder dels lobbies forestals front als agrícoles i ramaders en la distribució de fons agraris A04.2: Esbiaixaments pressupostaris A05: Us i gaudi gratuït (free riding) dels bens i serveis forestals A05.1: Llacunes jurídiques i de vigilància en alguns productes (volàtils) i serveis A06 : Pèrdua d'importància de les funcions productives remunerades en front de les socials A07 : Problemes de gestió causats per la política d'espais protegits A07.1: Desprotecció conceptual dels espais sense figura específica de protecció A07.2: Sobrecostos de gestió deguts a les polítiques en Espais Naturals Protegits i Natura 2000 en les fases inicials A07.3:Esbiaixament pressupostari cap a zones específicament protegides A08: Pèrdua de pes de les zones meridionals en el context europeu A08.1: Fi o reducció del finançament comunitari A09: Excessiva dependència de polítiques internacionals

347

A10: Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica A11: Incendis catastròfics A12: Abandonament rural A12.1: Pèrdua de gestió A12.2: Desequilibri socio-laboral i demogràfic A12.3: Desarrelament cultural A12.4: Pèrdua d'activitats tradicionals A13: Evolució heterogènia dels espais forestals en el territori A13.1: Reducció de boscos a les zones periurbanes front a l’augment a les zones rurals i de muntanya A14: Educació ambiental i forestal insuficient A14.1: Opinió proteccionista basada en mites i idealitzacions A14.2: Visió urbana predominantment lúdica de l'espai forestal A15: Pressió urbana sobre els espais forestals A15.1: Increment del risc d'ignició A15.2: Alta freqüentació A15.3: Pressió urbanística i infrastructures lineals A15.4: Condicionament de l'ús A15.5: Pèrdua de les zones-tampó agràries Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 13

OPORTUNITATS (O) O01: Terrenys forestals com a infrastructura bàsica del país O01.1: Gestió forestal com a necessitat per a la protecció civil O01.2: Marc d'activitats turístiques i de lleure O01.3: Marc de biodiversitat O02: Bona imatge internacional O03: Tercialització de les economies a les zones rurals O03.1: Conservació del patrimoni lligat a la tercialització O03.2 : Activitats turístiques, residencials i esportives al medi natural O04: Millora de la percepció pública i política dels boscos en els darrers 1015 anys O04.1: Professionalització del periodisme ambiental O04.2 : Voluntat del sector en comunicar O05: Interès popular pels boscos O06 : Augment de les facultats decisòries i marge financer a Catalunya O07: Situació econòmica favorable a les inversions e n immobilitzat O07.1: Tipus d interès baixos, inferiors o iguals a la inflació i creixement de figures d'inversió a llarg termini O07.2: Augment del valor de les finques forestals descomptant el seu creixent valor terciari O08: Vertebració de la societat civil i experiència de corresponsabilització O08.1: Nous instruments (custòdia de territori) O08.2: Existència d’organismes de participació públics i privats O09 : Reforma de la PAC cap a una política integral del territori rural O10: Recerca d'energies renovables O11: Progressos a la valoració de les externalitats O11.1: Tècnics O11.2: Exigències de comptabilitat O12: Impuls donat pels processos internacionals (CNUMA, 1992) O12.1: Valoració de la fixació de CO2 (Kyoto)

348

O12.2: Interès per a la conservació i foment de la biodiversitat O12.3: Principis sobre boscos a nivell europeu i mundial O13: Flux de recursos, interès i formació generats pels Espais Naturals Protegits O14: Assumpció social i política de la sostenibilitat com a pilar bàsic de totes les polítiques Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 14

O15 : Augment demanda ambiental O15.1: Demanda de consum de natura O15.2: Creixent demanda de verd periurbà O15.3: Qualitat d'aigües O16: Major demanda de productes naturals i matèries primes renovables O16.1: Certificació forestal O16.2 : Augment de demanda de productes locals O16.3 : Creixent demanda de productes no fustaners Augment de la pressió social i del debat Caça i pesca Bolets i tòfona Pinyó, verd de tall, medicinals, mel, etc. Suro O17 : Noves tècniques de suport (SIG, internet, Tics.) O18 : Reforçament dels instruments econòmics a la política ambiental O19: Proximitat física de mercats industrials i terciaris O19.1: Bona xarxa bàsica d’infrastructures a Catalunya O19.2: Creixent capacitat de consum 3.1.2. Descripció de les fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats detectades al sector forestal a Catalunya FORTALESES (F) Importància dels terrenys forestals Més del 60% de la superfície de Catalunya correspon a terrenys forestals i gairebé un 40% són boscos, una proporció molt superior a la d’altres comunitats autònomes o a la d’altres estats europeus. Per altra banda, també s’ha de destacar la extraordinària biodiversitat d’ecosistemes que tenen aquests terrenys. Font d'equilibri i vertebració territorial Els terrenys forestals són fonamentals de cara a l’equilibri territorial, ja que poden proporcionar ingressos que contribueixin a fixar població en el territori. A més de per les seves produccions directes, els terrenys forestals com a generadors d'usos secundaris i terciaris tenen una funció fonamental en el desenvolupament sostenible i equilibrat i en la vertebració territorial. En aquest sentit, els terrenys forestals, si estan gestionats adequadament, poden jugar un important paper. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 15

Generador d'externalitats positives Els terrenys forestals generen una gran quantitat de béns i serveis (regulació

349

atmosfèrica, hídrica, paisatge, biodiversitat, etc.) que no reverteixen en el bosc i en la resta de cobertes forestals. Entre aquestes externalitats cal destacar la fixació de CO2 atmosfèric, efecte que comença a estar reconegut tant a escala internacional com de forma incipient als mercats. Sector estructurat Atesa la tradició associativa catalana, el sector forestal català té un nivell d’estructuració important en totes les àrees d’interès. Les associacions de propietaris forestals, les associacions i gremis professionals i altres agrupacions (ADF,...) estan ben desenvolupades i tenen representants en totes les àrees d’interès. Elevat grau de consens en la diagnosi de la situació Com s’ha mostrat en el mateix desenvolupament de l’anàlisi DAFO, tot i les lògiques discrepàncies, el grau de consens en la diagnosi de la situació del sector és prou elevat entre els diferents agents. Les postures dels propietaris, dels industrials, dels investigadors, de les associacions professionals i de les organitzacions conservacionistes són prou avançades com per coincidir significativament en la diagnosi. També es considera superat l'enfrontament conservació/protecció, atesa l’acceptació del principi de la gestió sostenible com a eina que garanteix el manteniment de les múltiples funcions dels terrenys forestals. Experiència en processos participatius i estructures de corresponsabilitat A Catalunya hi ha nombroses experiències positives de processos participatius i d’estructures de corresponsabilitat en l’àmbit forestal. Tant el desenvolupament dels òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial com la mateixa estructura de l’administració forestal (p.e. Centre de la Propietat Forestal), l'activitat dels diferents òrgans consultius (Consell de Protecció de la Natura, Taules Sectorials, ...) o la consolidació de les Agrupacions de Defensa Forestal confirmen la utilitat d’aquesta filosofia. Capacitat de reacció del sector davant de polítiques proactives i estables Les especials característiques del sector forestal fan que siguin indispensables les polítiques i mesures a mig i llarg termini. Com s’ha fet palès, hi ha hagut una certa continuïtat en les polítiques de suport (sector surer, subvencions forestals), el teixit socioeconòmic i l’estructuració del sector fan que la capacitat de resposta sigui efectiva. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 16

Capacitat de superar crisis i adaptació als canvis tant físics com socials Tot i que la humanització dels terrenys forestals fa indispensable una gestió activa que garanteixi el manteniment de les seves múltiples utilitats i la defensa davant dels riscos naturals, les seves particularitats físiques (naturalitat, estabilitat, llarg cicle productiu,...)

350

i de la seva propietat (relació “afectiva” propietari/propietat, decisions de gestió “emocionals”) fan que el sector forestal tingui una gran capacitat de superar crisis (resiliència) així com una capacitat d’adaptació a llarg termini als canvis físics i socials. Sector surer competitiu, singular i ben estructurat La presència de masses de suro, juntament amb una indústria de transformació amb gran tradició a Catalunya origina que es pugui parlar d’un sector surer ben estructurat i competitiu. Tot i la rellevància en superfície i en produccions del sector surer català a nivell mundial, encara és més important la indústria del suro, que manufactura un elevat percentatge del suro mundial i que està ben estructurada. Cal destacar la singularitat de les suredes catalanes i que la seva importància no és només econòmica i social, sinó també ecològica (biodiversitat i persistència front als incendis) i cultural. Existència de gestió forestal sostenible en part del territori Tot i que es constaten grans diferències en diverses zones de Catalunya, en bona part del territori hi ha una cultura patrimonial respecte a les propietats forestals que ha originat una gran tradició silvícola en sector privat en determinades zones. Per altra banda, tampoc s’ha d’oblidar la feina feta tradicionalment per l’administració forestal en boscos públics, amb forests ordenades i gestionades des de finals del segle XIX. També s’ha de destacar la generalització dels instruments de planificació en la gestió forestal, que en pocs anys s’han anat consolidant significativament. Certificació forestal Els treballs realitzats i els consens a què s’ha arribat en la metodologia per a normalitzar la certificació forestal a Catalunya es consideren una fortalesa. Oferta formativa de professionals de grau mig i universitària L’aparició de diferents escoles de formació professional i universitària a Catalunya ha originat la presència d'una quantitat significativa de joves professionals forestals que poden contribuir a potenciar el sector, impulsar l’activitat investigadora i permetre cercar nous mercats. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 17

Existència de centres de recerca i desenvolupament tecnològic Un altre factor positiu que constitueix una fortalesa és l’aparició i consolidació de centres específics de recerca i desenvolupament tecnològic forestal a Catalunya (CREAF, CTFC). Existència d'un sistema per a la detecció de focs forestals i l'actuació immediata L'experiència acumulada en la lluita contra els incendis ha originat el desenvolupament d’un sistema de detecció i extinció immediata que es considera molt eficaç. Tot i que

351

es fa palès que no es poden desvincular la detecció i les actuacions immediates de la gestió forestal, es valora com un factor positiu el dispositiu i els mitjans disponibles per a la detecció i extinció immediata. FEBLESES Baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals Tot i que una gran part de la baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals a Catalunya es deu a factors estructurals (climatologia, orografia,…), es constata que als darrers anys el preu de la fusta ha anat perdent valor o, en el millor dels casos, ha mantingut el preu, enfront d’uns costos d’explotació cada cop més elevats. Es denota un desequilibri entre la baixa oferta de fusta de qualitat i les perspectives d’una creixent demanda. Per altra banda, hi ha una creixent capitalització en fustes de poc diàmetre i com a conseqüència tenim un creixent augment en subproductes. Aquest fet s’agreuja per la manca d’indústria que utilitzi els productes fustaners de menys valor. Hi ha una atomització de l’oferta i uns sistemes de comercialització deficients i anacrònics, acompanyats d’una manca d’estabilitat del mercat de la fusta. Falten unes directrius que orientin la gestió dels boscos i facilitin la capitalització dels boscos amb fusta de qualitat. Les infrastructures de gestió i de desembosc resulten insuficients, amb una orografia que dificulta la mecanització per fer les actuacions. Es planteja el fet de reconsiderar els sistemes actuals de tallada per tal de racionalitzar els costos d’explotació. També es considera que no hi ha una suficient oferta d’empreses de serveis per poder executar les feines. Per altra banda, la manca de tradició cooperativa en determinades zones provoca una dispersió d’oferta de productes a aprofitar que impedeix compensar els costos de gestió i d’explotació. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 18

Valoració deficient dels recursos forestals (externalitats i productes no fustaners) Actualment, és evident la incapacitat de convertir les externalitats (beneficis indirectes) que produeixen els terrenys forestals en ingressos econòmics que reverteixin en un millor estat dels boscos i en la promoció de la gestió forestal sostenible. Aquest fet es deu, en gran part, a una manca de capacitat de valorar-los, de fer-los conèixer a la societat i de què siguin assumits políticament i, conseqüentment, compensats. Per altra banda, hi ha una manca de percepció social del què representen aquests recursos. També existeixen transaccions econòmiques fora del mercat que dificulten la valoració econòmica dels boscos en el marc de la comptabilitat general.

352

Hi ha un buit normatiu pel que fa a la regulació dels usos terciaris i dels productes no fustaners i del suro, ja que manca regular determinats aspectes i, en alguns casos, la normativa existent està poc adaptada a les necessitats actuals. Necessitat d'aportació externa de recursos econòmics Les característiques dels terrenys forestals catalans i l’actual situació econòmica fan que el sector forestal català requereixi d’una aportació externa de recursos per tal de possibilitar una gestió sostenible que garanteixi el manteniment dels valors ecològics, econòmics i socials dels terrenys forestals. El sector té una manca d’autonomia financera per poder-se mantenir per ell mateix. Les rendibilitats generades en el sector van lligades a dos factors aleatoris: les polítiques de subvencions que hi hagi en cada moment i les plusvàlues que es generen. Mancances administratives Es posen de relleu un seguit de mancances de l’administració forestal, tant des del punt de vista d’actuació com d’estructura: - L’administració forestal actua en moltes ocasions de forma reactiva i no proactiva. Hauria de tendir a planificar i a preveure les mesures avançantse a les situacions, en lloc de limitar-se a reaccionar davant les circumstàncies. - Tot i que es constaten significatius avenços, no s’ha assolit un nivell de diàleg suficient entre l’administració i els diferents agents del sector. - L’actual estructura administrativa és clarament deficient de cara a assolir els reptes i demandes del sector. - El model clàssic de l’administració forestal pública es posa en dubte , tant pel que fa al seu paper de “tutela” com en el fet de no assolir la filosofia de la separació de les funcions normativa i executiva. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 19

- Hi ha un baix nivell d’inversió pública. Les aportacions públiques de recursos al sector es consideren insuficients. - Manca de planificació i de desenvolupament normatiu. Com a exemples s’esmenten les mancances en el compliment del vigent Pla General de Política Forestal i la no elaboració dels Plans de Producció Forestal previstos. Es considera que la necessitat d’una administració que actuï com a dinamitzadora del sector és una feblesa. Poca professionalització i marginalitat dels treballadors agro-silvo-pastorals Tot i que al mercat hi ha una demanda de treballadors forestals raonablement remunerada, actualment hi ha manca de professionals competents per a cobrir-la ja que, generalment, el personal que s'hi dedica té poca formació i procedeix d’altres sectors. Hi ha una elevada fluctuació de personal, amb una component de marginalitat provocada, tant per la penositat i el risc de la pròpia feina, com per la procedència dels treballadors que la desenvolupen; en moltes ocasions es tracta de persones que, a manca de no trobar feina en altres àmbits, es dediquen a treballar al bosc de forma

353

temporal o amb certa continuïtat. Aquests fets provoquen que tant les feines com els treballadors agro-silvopastorals no tinguin una bona imatge social. Comunicació insuficient entre els diferents agents Tot i que el sector està més estructurat que en territoris pròxims i que hi ha un cert diàleg entre els diferents agents, es considera que la comunicació és encara insuficient. Cal intensificar el nivell d’investigació i recerca forestal a un nivell més aplicat, per incidir en els problemes amb què es troben els gestors en el seu dia a dia, i millorar en la transferència dels resultats que es generin. També es detecten deficiències en les fonts d’informació i figures de concertació. Manca d'incentius específics per equilibrar les diferències territorials Es detecta una manca de polítiques específiques que vagin adreçades a incentivar aquelles zones més desafavorides a l’hora d'iniciar o fer activitats de gestió en els espais forestals, amb l’objectiu de reequilibrar el territori. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 20

Propietat absentista respecte a la gestió en determinades zones Un dels problemes per a poder desenvolupar les potencialitats del sector forestal és l’absentisme forestal de les dues vessants, patrimonial i de gestió (pública i privada), fruit del minifundisme de certes zones i de la baixa rendibilitat i amenaça d’incendi, especialment en la zona més meridional i litoral. Existència de zones forestals poc o mal gestionades Existeixen zones amb masses forestals on, com a conseqüència de la poca o mala gestió, es troben estructures allunyades de l'òptim desenvolupament sostenible (masses joves amb excessiva densitat, boscos massa tancats, boscos degradats,..). Aquestes zones poden tenir fenòmens de resiliència motivats per pertorbacions externes (Ex: Incendis). Infrarepresentació de certs tipus de boscos Els usos històrics sobre el territori han provocat l'actual manca de boscos madurs. El desenvolupament d’infrastructures i creixement urbanístic, així com l’abandonament agrícola, han originat una manca de boscos de ribera de qualitat, així com la pèrdua d'ecotons i zones de mosaic en el territori. Manca d'infrastructures (recreatives, protecció, gestió, etc.) En els diferents àmbits de gestió (recreatiu, protecció, producció, etc.), es detecten mancances en les infrastructures i/o en la coordinació en la seva implementació, necessàries per tal de poder desenvolupar correctament les actuacions i activitats que s’hi faran. Vulnerabilitat davant els riscos naturals (incendis, plagues, vent, neu) Es detecta una planificació integradora que assumeixi i apliqui solucions a aquests riscos i són necessaris coneixements (recerca i investigació) en relació amb la vulnerabilitat en front dels riscos naturals en determinades zones (incendis, plagues,

354

vent i neu, principalment). D'aquesta manera es podrien aplicar amb més garanties criteris de prevenció en la gestió dels espais forestals i sobre les infrastructures. Manca una planificació i una coordinació entre els diferents plans de planificació que existeixen a diferents escales a nivell de territori dels riscos existents i l'establiment de les estratègies necessàries per afrontar-los. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 21

Manca de comunicació amb la societat Cal comunicar i educar a la societat per tal de fer-la coneixedora del que és i representa el bosc i els seus serveis, així com la gestió forestal. Per altra banda, cal trencar amb la incomprensió integral del fenomen de foc. És a dir, el relacionar directament i únicament el foc amb l’extinció i no plantejar el problema del foc en un àmbit de prevenció global. Dificultat de conciliar la producció i la protecció Sovint encara sorgeixen problemes per conciliar els aspectes de producció amb els de protecció, produïts per una manca d’informació objectiva de les activitats que es volen fer en un espai forestal determinat, per divergència d’interessos entre els diferents actors del territori, per manca de directrius clares de gestió que racionalitzin les activitats a fer o per manca d’incentius que integrin les dues funcions. AMENACES Aparició de nous productes competidors i substitutius Les millores tecnològiques poden fer aparèixer nous productes substitutius (que no internalitzen els seus costos ambientals), que clarament incidiran en els actuals productes forestals. El fet es pot agreujar per la manca d’una producció de qualitat i en quantitat continuada en el temps de matèries forestals. Mercats mundials de productes forestals oberts Com a conseqüència de les polítiques de globalització i obertures de mercats mundials, cada cop els productes forestals locals es veuen més amenaçats per l’entrada de productes d’altres països més competitius. Manca de planificació territorial integral a diferents nivells i entre sectors No hi ha una planificació territorial integral que aglutini els diferents nivells de planificació (territorial, sectorial i d’administració) i activitats i usos que convergeixin en el mateix territori i on el sector forestal es trobi en igualtat de condicions que sectors més influents. Això comporta que allà on hi hagi confluències d’ús dels terrenys forestals, els interessos dels espais i activitats forestals quedin subordinats a altres grups de pressió més forts. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 22

Marginalitat del sector forestal respecte als altres sectors agraris A l’hora d’influir en les polítiques agràries, especialment pel que fa a la distribució de recursos públics, no hi ha un lobby de pressió forestal fort, cohesionat i influent, en front als grups de pressió agro-ramaders, fet que suposa per al sector forestal la pèrdua de recursos públics potencialment mobilitzables pels espais forestals, entre

355

d’altres esbiaixaments pressupostaris. Ús i gaudi gratuït (free riding) dels béns i serveis forestals Socialment l’ús i gaudi dels béns i serveis forestals es considera gratuït. Cal que es reconegui el dret de qui genera aquests béns i serveis, mitjançant una regulació normativa clara i conseqüent, que eviti llacunes jurídiques i que s’incrementi el nivell de vigilància. Pèrdua d'importància de les funcions productives remunerades en front de les socials Atesa la demanda social d’ús del territori forestal i la percepció de què no hi ha possibilitat de produir productes amb preu de mercat, s’entreveu una tendència a menysvalorar progressivament les funcions productives remunerades en front de les altres funcions. Problemes de gestió causats per la política d'espais protegits Hi ha una desprotecció conceptual dels espais sense figura específica de protecció, al mateix temps que un esbiaixament pressupostari i desinterès social que va en contra d’aquestes zones i a favor de les zones específicament protegides. En les zones protegides, atesa l’actual política d’espais naturals protegits, s’observen en les fases inicials uns sobrecostos de gestió. Pèrdua de pes de les zones meridionals en el context europeu La pèrdua de pes de les zones meridionals dins del context europeu acabarà portant a una reducció i, en el pitjor dels casos, a una manca de finançament comunitari per poder desenvolupar les inversions necessàries als espais forestals, així com la manca d’adaptació de la normativa a les especificitats del context mediterrani. Excessiva dependència de polítiques internacionals Hi ha una excessiva dependència de les polítiques internacionals, com l’eliminació de les línies de subvenció o obertures de nous mercats, que poden situar el mercat forestal català en una molt complicada situació. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 23

Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica Són aspectes que incideixen en l’estat dels boscos i que en un futur immediat, a tenor de la seva evolució, poden determinar que s’hagin de modificar o adaptar els mètodes de planificació i gestió dels espais forestals. Incendis catastròfics Dins els incendis es considera que els de dimensions catastròfiques continuen sent la gran amenaça. Manquen polítiques basades en models de gestió integral del territori i recerca i transferència del coneixement. La repercussió mediàtica dels incendis catastròfics dificulta que s'assoleixi socialment i política la integració de la prevenció en la gestió forestal. Abandonament rural

356

Significa una pèrdua en molts sentits: - pèrdua de gestió d’espais agro-forestals tradicionalment treballats i modulats per l’home, que de cop no es gestionen. - pèrdua de les activitats tradicionals de treball i de qualitat de paisatge (creixement de formacions forestals secundàries i poc variades que poden esdevenir vulnerables). - desequilibri socio-laboral i demogràfic que resultarà molt difícil de tornar a recuperar. - desarrelament cultural. Evolució heterogènia dels espais forestals en el territori L’evolució que es produeix com a conseqüència del creixement urbanístic i d’infrastructures, a voltes descontrolat i sense una planificació territorial clara, sumat a la despoblació de les zones rurals i de muntanya, comporta que l’evolució dels espais forestals en l’àmbit català sigui molt heterogènia i amb el risc de pèrdua de la riquesa de les formes forestals pròpies d’aquestes àrees. Educació ambiental i forestal insuficient Cada cop hi ha un major ús social dels espais forestals, sobretot per part de la població de les àrees urbanes que hi accedeix amb una visió unilateral (ús sense cap responsabilitat), per manca d’una educació objectiva i clara. També existeixen opinions, sovint amb força mediàtica, que transmeten a aquest segment de població opinions proteccionistes basades en mites i idealitzacions. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 24

Pressió urbana sobre els espais forestals La creixent pressió urbana sobre els espais forestals ha comportant com a principals conseqüències l’increment del risc d’ignició de focs i l’alta freqüentació en llocs molt determinats que, amb poc temps, poden desenvolupar processos de degradació importants. Així mateix, la pressió urbanística i el creixement i nova creació d’infrastructures lineals, porta a la pèrdua de les "zones tampó" agràries i a un condicionament de l’ús del sòl. OPORTUNITATS (O) Consideració dels terrenys forestals com a infrastructura bàsica del país La progressiva consideració dels terrenys forestals com a infrastructura bàsica del país possibilita la conscienciació de la societat i dels responsables polítics de la importància de dedicar recursos a la gestió d’aquests terrenys. En aquest sentit, cal destacar la funció de la gestió forestal com a necessitat per a la protecció civil. Les actuacions forestals tenen un paper molt important en la prevenció dels riscos que provoquen certs fenòmens en l’àmbit natural (incendis, revingudes, allaus,...). S’ha de tenir en compte que freqüentment l’origen d’aquests riscos no és “natural” sinó

357

que generalment són provocats per actuacions antròpiques alienes al món forestal i que determinades actuacions de caràcter preventiu integrades en la gestió forestal disminueixen considerablement els riscos sobre infrastructures i, fins i tot, sobre vides humanes. Un altre dels arguments per a la consideració dels terrenys forestals com a infrastructura bàsica és que aquests terrenys compleixen importants funcions culturals, socials i econòmiques com a marc d’activitats turístiques i de lleure. Finalment, els terrenys forestals també son un marc de biodiversitat, valor positiu que comença a ser assolit social i políticament. Bona imatge internacional La imatge de Catalunya com a un país modern i solidari pot suposar un valor afegit per als seus serveis i productes forestals. Es considera un factor positiu el fet que es pugui associar la sostenibilitat dels productes forestals catalans o la qualitat de “l’oferta ambiental” dels terrenys forestals catalans amb un cert nivell de qualitat, produït per la imatge general del país. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 25

Tercialització de les economies a les zones rurals La disminució de la rendibilitat de les produccions agràries i l’augment de la demanda de serveis està comportant una tercialització de les economies a les zones rurals. Aquest fet es considera una oportunitat ja que pot permetre incorporar recursos econòmics als habitants locals que puguin revertir en la conservació i gestió del territori. Es constata que s’estan donant casos de conservació del patrimoni lligat a la tercialització (restauració d’edificacions, manteniment d’infrastructures,…). El creixement de les activitats turístiques, residencials i esportives al medi natural suposa una oportunitat de generar ingressos econòmics que complementin els obtinguts per les produccions estrictament forestals, tot i que aquestes activitats comporten una sèrie d’efectes que han de ser considerats i previstos en la planificació i gestió forestal. Millora de la percepció pública i política dels boscos en els darrers 10-15 anys Tot i que encara hi ha distorsions en la imatge pública del món forestal, en els darrers anys s’ha produït una millora en la percepció pública i política, que s’ajusta més a la realitat. Aquest fet es deu a diferents raons, entre les quals cal destacar una decidida voluntat del sector de comunicar-se amb la societat i amb els responsables polítics. Després d'etapes històriques successives en les quals el sector ha actuat de manera “autàrquica” i “defensiva”, la maduració dels plantejaments tant dels professionals com

358

dels grups conservacionistes, ha permès que el sector impulsi una adequada divulgació dels valors dels boscos i de la gestió forestal sostenible. A aquesta millora de la percepció pública ha contribuït també de manera important la professionalització del periodisme ambiental. Interès popular pels boscos L’interès de la societat catalana des de temps ençà per la natura és un fet que queda reflectit en les diferents enquestes d’opinió que es realitzen, tot i que resulta dubtós el grau de compromís personal dels ciutadans per aquest tema. En qualsevol cas, es constata la percepció d’aquesta conscienciació social i la seva evolució positiva malgrat que la receptivitat es concentra encara en temes molt concrets (fauna, paisatge, incendis,…). Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 26

Augment de les facultats decisòries i marge financer a Catalunya Tot i que cada cop més les polítiques internacionals i europees condicionen les decisions relacionades amb el món forestal, a Catalunya hi ha un marge important per prendre mesures administratives, normatives i financeres per potenciar i donar estabilitat al sector. Situació econòmica favorable a les inversions en immobilitzat En els darrers anys hi ha hagut un important canvi en la situació econòmica que afavoreix les inversions a llarg termini. Aquesta situació de tipus d’interès baix (inferior o igual a la inflació) es considera que té perspectives de mantenir-se en el temps i juntament amb el creixement de figures d'inversió a llarg termini pot ser aprofitada per estimular la gestió forestal. Aquesta situació també pot comportar un augment del valor de les finques forestals, descomptant el seu creixent valor terciari. Vertebració de la societat civil i experiència de corresponsabilització L'estructuració del sector i les experiències en organismes i processos participatius i de corresponsabilitat són factors possitius que, juntament amb el creixent esperit de participació de la societat civil, poden generar una sèrie d’oportunitats. L’aparició de nous instruments (com la custòdia de territori) i l’existència d’organismes de participació públics i privats es poden convertir en elements dinamitzadors. Reforma de la PAC cap a una política integral del territori rural La política agrària comunitària (PAC) està reorientant-se cap a una política integral del territori rural, en lloc de subvencionar produccions agrícoles o ramaderes excedentàries (per exemple, el desacoplament dels ajuts acordats recentment). Aquest fet, que pot perjudicar als agricultors i ramaders catalans, afavorirà les activitats forestals. S’ha de tenir en compte que, tot i que els agents socials generalment són els mateixos i que no es pot deslligar la gestió forestal de la resta d’activitats agràries, fins ara les subvencions forestals han estat marginades malgrat que generen moltes més externalitats que les agrícoles. Recerca d'energies renovables

359

L’interès en buscar alternatives a les fonts d’energia no renovable pot repercutir en un benefici de cara a la gestió forestal. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 27

Progressos en la valoració de les externalitats Una de les claus de l’economia forestal és resoldre com internalitzar les externalitats dels sistemes forestals. A banda dels progressos en l’assoliment social i polític de les externalitats hi ha progressos tècnics en la seva valoració i quantificació. També les exigències de comptabilitat corporativa i social fan que siguin d’esperar importants avenços en aquest aspecte, superant-se així l’oblit sistemàtic dels actius ambientals per manca de transaccions comercials directes. Impuls donat pels processos internacionals L’interès per a la conservació i el foment de la biodiversitat és una constant a nivell internacional i els principis sobre boscos a nivell europeu i mundial s’estan concretant mitjançant tractats, acords i altres processos internacionals, que van agafar importància a partir del CNUMA, 1992. En particular es considera que la valoració del paper dels boscos en la fixació de CO2 a partir de la Cimera de Kyoto té perspectives de convertir-se en un factor generador de recursos cap a les actuacions forestals. Flux de recursos, interès i formació generats pels Espais Naturals Protegits La importància d’aprofitar l’oportunitat de què els espais naturals protegits (ENP) siguin un element generador de recursos per a tots els terrenys forestals es fonamenta en els següents fets: - A banda de la seva funció principal de protegir determinats ecosistemes i/o espècies, els ENP compleixen una altra important funció per despertar l’interès públic envers els valors dels sistemes naturals i de la necessitat de la seva conservació mitjançant una gestió sostenible. - Són una eina indispensable d’educació i formació i permeten mostrar diferents sistemes de gestió i aprofitament compatibles amb el manteniment i millora de les múltiples funcions dels sistemes forestals. Dels recursos europeus destinats a la conservació d’hàbitats d’interès (Xarxa Natura 2000) es poden beneficiar directa o indirectament tots els terrenys forestals, si s’assoleix que la protecció dels espais naturals no es pot plantejar de manera aïllada, sinó com una protecció difusa de tots els terrenys forestals. Assumpció social i política de la sostenibilitat com a pilar bàsic de totes les polítiques El principi de la sostenibilitat s’està assolint com a pilar de totes les polítiques a nivell internacional. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 28

A mida que es vagin concretant les mesures orientades a garantir la sostenibilitat en

360

els diferents àmbits (transversalitat) es produiran sinèrgies que poden multiplicar els esforços fets en aquest sentit i que han de tenir un reflex concret en l’àmbit forestal. Molt vinculat a aquest aspecte es troba la identificació del llarg termini com a element destacat de les decisions polítiques, fet que suposa un recolzament a la presa de decisions produïdes als espais forestals. Augment de la demanda ambiental Com a element contrari a l’abandonament rural es dóna una creixent demanda de “consum de natura” per part de la població urbana, que es manifesta de múltiples formes: turisme rural, activitats esportives i recreatives al medi natural,… Aquest fet, tot i que condiciona la gestió forestal, es pot considerar com una oportunitat com a font d’ingressos complementaris que haurien de revertir en la gestió forestal. Aquesta demanda es manifesta de manera particular en la demanda de verd periurbà, factor que es pot utilitzar tant en la seva vessant de conscienciació/formació social com en la de protegir els espais forestals més amenaçats per la pressió antròpica. També la demanda de qualitat de les aigües es pot considerar com una oportunitat pel paper que tenen les cobertes forestals en la regulació del cicle hidrològic i en la millora de la qualitat de les aigües. Major demanda de productes naturals i matèries primeres renovables El fet que hi hagi un augment en la demanda de productes naturals i una creixent valoració de l’ús de matèries primeres renovables pot suposar una promoció dels productes forestals. En aquest sentit, el fet que la certificació forestal estigui en fase prou avançada a Catalunya és un factor positiu per a la producció de fusta. Per altra banda, l’augment de la demanda de productes locals pot beneficiar les diferents produccions en l’àmbit rural català. Pel que fa als productes no fustaners també es constata una demanda creixent, existint un palès interès social en temes com la caça i la pesca fluvial, els bolets i la tòfona o en altres productes com els pinyons, el verd de tall, les plantes medicinals, la mel o els productes derivats del suro. Noves tècniques de suport (SIG, internet, TICs.) El desenvolupament i la implantació de noves tècniques de suport és un fet que pot ajudar de manera considerable en l’àmbit forestal dins del marc de la societat de la informació i del coneixement. L’accés a informació mitjançant Internet sobre temes forestals i ambientals facilita enormement la feina tant a investigadors com a gestors i permet millorar la presa de decisions, la comercialització de productes i serveis i la divulgació i promoció. Les tasques d’investigació, gestió, divulgació i incentivació es veuen facilitades pel desenvolupament de les noves eines informàtiques. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 29

La generalització dels sistemes d’informació geogràfica (SIG), amb sistemes de

361

localització geogràfica per satèl·lit (GPS) també constitueix una eina fonamental per facilitar i millorar la feina tant a nivell de planificació com de gestió i execució. Reforçament dels instruments econòmics a la política ambiental Atès el marc internacional i europeu, es preveu el reforçament i la implementació d’instruments econòmics de política ambiental per tal d’internalitzar tant els costos com els beneficis generats i facilitar la presa de decisions dels agents econòmics coincidents amb l'interès general, fet que evidentment hauria de repercutir favorablement en el sector forestal. Proximitat física de mercats industrials i terciaris Tot i que l’accés a determinades finques forestals és un factor limitant per a la seva gestió, la xarxa bàsica d’infrastructures (fora del bosc) a Catalunya es considera que és suficient i que facilita tant l’accés dels productes forestals als mercats com dels usuaris dels serveis al territori. Per altra banda, a Catalunya existeix una creixent capacitat de consum tant de productes (fustaners, suro i altres) com de serveis. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 30

3.2. Eixos estratègics Els eixos estratègics que hauria d’incorporar el Pla General de Política Forestal de Catalunya més significatius detectats pels experts dins els àmbits socioeconòmic, territorial, institucional i de l’educació, formació i recerca són (de manera esquemàtica): ÀMBIT SOCIOECONÒMIC Eix estratègic 1. Revalorització de la producció de fusta i suro Eix estratègic 2. Enfortiment del teixit industrial i de la cadena forestal Eix estratègic 3. Valorització de tots els productes i serveis forestals ÀMBIT TERRITORIAL Eix estratègic 4. Promoció de la gestió forestal sostenible i de la prevenció de riscos Eix estratègic 5. Potenciació dels espais forestals periurbans Eix estratègic 6. Planificació i dinamització integral de l’espai rural ÀMBIT INSTITUCIONAL Eix estratègic 7. Coordinació administrativa i implementació de les polítiques que incideixen en l’espai forestal Eix estratègic 8. Participació i corresponsabilització dels agents socials Eix estratègic 9. Adequació d'instruments normatius i econòmics que afecten les activitats forestals ÀMBIT DE L´EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA Eix estratègic 10. Educació, formació i cultura forestal Eix estratègic 11. Facilitar l’accés a la informació i la promoció de la comunicació del sector forestal amb la societat Eix estratègic 12. Desenvolupar la recerca, l’experimentació i la divulgació vinculades amb el sector forestal? A continuació es detallen aquests eixos estratègics d’acord amb l’opinió del pannell d’experts. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 31

ÀMBIT SOCIOECONÒMIC EIX ESTRATÈGIC 1. REVALORACIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE FUSTA I SURO?

362

• Dificultar el mercat a productes competidors i substitutius. • Promoure la implantació de sistemes de certificació i qualitat, incidint en aspectes d'innovació. • Millorar la legislació i el seu compliment pel que fa a tractaments fitosanitaris i de la fusta. • Creació d'un lobby meridional per a la defensa del bosc mediterrani. • Defensar les particularitats de les produccions en la política comercial. • Recolzar-nos en la "bona imatge" internacional (del País/ de l'àrea mediterrània) per revalorar el sector forestal. Divulgació. • Impulsar la comercialització de productes forestals resultants de la bona gestió. • Potenciació dels tractaments silvícoles. EIX ESTRATÈGIC 2. ENFORTIMENT DEL TEIXIT INDUSTRIAL I DE LA CADENA FORESTAL • Internalitzar costos del transport. • Foment del consum local de productes propis • Promoure l'adaptació de la transformació a les produccions reals dels boscos • Foment de l'exportació de productes específics competitius • Qualitat, innovació, internacionalització, com a aposta estratègica de la indústria forestal (marques d' origen i qualitat) EIX ESTRATÈGIC 3. VALORITZACIÓ DE TOTS ELS PRODUCTES I SERVEIS FORESTALS • Posar en relleu (comunicació) la importància dels terrenys forestals, com a font d' equilibri i vertebració del territori i generador d' externalitats positives. • Implementació d'un sistema de taxes que compensi la pèrdua produïda per l'ús social gratuït dels espais forestals (i els inconvenients, com malmetre camins, etc.) • Polítiques per potenciar la fixació de C (augment d'estocs, forestació coherent, productes fustaners i suro de llarga durada, ús energètic, …) • Potenciar/informar/reclamar el paper de l'espai rural/forestal com a proveïdor de serveis per a la societat. • Reorientar les polítiques energètiques. Producció d'energia descentralitzada. Possibilitat d'optar per grups autònoms. • Major facilitat d'internalitzar les externalitats i compensar restriccions. • Incloure en la comptabilitat general els actius ambientals. • Potencialitat de la fusta i suro com a productes naturals renovables. • Cerca d'oportunitats per donar valor de mercat als serveis ambientals, inclòs el paisatge. • Potenciar i valorar els serveis ambientals. • Pas a la lògica del mercat dels productes volàtils de forma coherent amb la resta del Pla. • Suport a la implementació de petites i mitjanes centrals experimentals de biomassa de tipologies diverses. • Promoure "nous combustibles". • Potenciar polítiques encaminades a crear infrastructures i fórmules associatives (convenis, consorcis, associacions, patronats,…) que permetin al propi sector recuperar de forma directa els beneficis de les externalitats generades. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 32

ÀMBIT TERRITORIAL

363

EIX ESTRATÈGIC 4. PROMOCIÓ DE LA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS • Foment de l'ús d'instruments contractuals (custòdia del territori) • Regulació més estricta de les activitats i fonts que suposin risc d'ignició. • Impulsar la certificació com a mesura i/o incentiu de manteniment de la gestió forestal. • Implementar sistemes d'extinció per a grans incendis. • Implementar estructures forestals menys vulnerables a l'incendi. • Aprofitar les demandes terciàries per compensar la falta de rendibilitat de la gestió forestal. • Fomentar els instruments de corresponsabilització o altres instruments reorientant-los cap a una gestió integral del territori que inclogui les activitats tradicionals. • Utilitzar els espais naturals protegits com a laboratoris de sostenibilitat per demostrar i avançar en gestió forestal sostenible. • Priorització del sector forestal en totes les polítiques de gestió del territori. • Els serveis ecològics com un objectiu de producció més: ampliar els objectius dels Plans de gestió. • Potenciació dels tractaments silvícoles. • Millora de la provisió de les externalitats • Establiment efectiu de les assegurances forestals EIX ESTRATÈGIC 5. POTENCIACIÓ DELS ESPAIS FORESTALS PERIURBANS • Donar un tractament diferenciat a les zones periurbanes, zones agrícoles abandonades, boscos de ribera, madurs, coordinant-se amb urbanisme, agricultura, etc. • Adaptar l'urbanisme als espais forestals existents. • Certes bases forestals integrades en el planejament urbà, que tinguin un tractament propi forestal. • Suport a la planificació total de les finques. • Potenciar boscos urbans i periurbans per reduir la contaminació i millorar el microclima. • Endegar polítiques per a boscos periurbans com a element clau per atendre la demanda ambiental. EIX ESTRATÈGIC 6. PLANIFICACIÓ I DINAMITZACIÓ INTEGRAL DE L’ESPAI RURAL? • Fomentar el front comú entre agricultura i sector forestal. • Els parcs naturals com un marc d'assaig en la gestió de l'espai forestal. • Polítiques actives de desenvolupament rural i reequilibri territorial. • Crear mecanismes per a què els usos terciaris dels terrenys forestals reverteixin en la seva gestió i conservació (Ex. turisme rural) • Foment de la inclusió d'espais forestals d'alt valor natural en fòrums i convenis internacionals de protecció de la natura. • Campanyes per evitar l'abandonament rural. • Reorientar la relació actual (social, competencial, sectorial, econòmica, administrativa) entre el sector forestal /agrari / ramader, com a destinataris de la PAC i actors d'un mateix àmbit, "el rural", per garantir el màxim equilibri entre sectors i optimització dels recursos. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 33

ÀMBIT INSTITUCIONAL

364

EIX ESTRATÈGIC 7. COORDINACIÓ ADMINISTRATIVA I IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES QUE INCIDEIXEN EN L’ESPAI FORESTAL? • Elevar el nivell de decisió dels fons compartits. • Coordinació amb urbanisme per fer conjuntament un tractament diferenciat de les zones forestals periurbanes dins el PGPF. • Incorporació del termini llarg en els processos de decisió política. • Principi d' intersectorialitat. • Administració forestal participativa, proactiva i subsidiària (agència) EIX ESTRATÈGIC 8. PARTICIPACIÓ I CORRESPONSABILITZACIÓ DELS AGENTS SOCIALS ? • Polítiques de baix a dalt. • Augmentar la rellevància del sector forestal en la planificació • Potenciar polítiques encaminades a crear infrastructures i fórmules associatives que permetin al propi sector recuperar de forma directa els beneficis de les externalitats generades. • Potenciació de la participació i corresponsabilitazació dels agents locals en la gestió dels ENP. • Incentivació i regulació publica (Ex. Consensuar directrius quant a la custòdia) dels instruments de custòdia, participació mixta (públic-privat) i de noves fórmules que puguin sorgir (Administració proactiva). En definitiva, promoure figures on el sector tingui veu i potenciar les experiències existents de corresponsabilització (ADF, CPF, etc.) i tutela. EIX ESTRATÈGIC 9. ADEQUACIÓ D'INSTRUMENTS NORMATIUS I ECONÒMICS QUE AFECTEN LES ACTIVITATS FORESTALS • Clarificar i adequar el marc legal forestal: compliment estricte de la legislació vigent. • Finançament públic que compensi la pèrdua d'importància de les funcions productives. • Figures de crèdit pel sector. • Creació d' instruments de foment, inclosos els fiscals, amb l’objectiu de revertir les externalitats en els factors que les generen. • Promoure la presència del bosc mediterrani en els òrgans de decisió dels convenis internacionals de regulació de mercats. • Incrementar l'aportació tècnica i econòmica en les actuacions de millora forestal dins l' àmbit de la PAC. • Potenciació del fons forestal amb fonts afectes i estables Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 34

ÀMBIT DE L'EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA EIX ESTRATÈGIC 10. EDUCACIÓ, FORMACIÓ I CULTURA FORESTAL? • Endegar campanyes de sensibilització i comportament al bosc. • Els centres de recerca, transferència i universitats (de la mà de les entitats del sector) elaboren una estratègia de comunicació i un programa educatiu (rigorós i ben estructurat, amb col·laboració amb Ensenyament) per transmetre a la societat la importància dels boscos, la gestió i també unes normes de comportament. • Augmentar el coneixement de la gestió forestal. • Recerca i sortides professionals. • Utilització de la gestió del terreny forestal, com a instrument divulgatiu, fent

365

servir el bosc com a aula, amb relació amb la universitat. EIX ESTRATÈGIC 11. FACILITAR L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ I LA PROMOCIÓ DE LA COMUNICACIÓ DEL SECTOR FORESTAL AMB LA SOCIETAT • Aprofitar la millora de la percepció pública (mitjans i professionals, capacitat sector de comunicar) per canalitzar recursos (econòmics) per al sector forestal. • Establiment d'una política activa de comunicació, centrada en els valors (totals) dels sistemes forestals integrant els conceptes de producció i protecció. • Incrementar els mitjans d'informació i formació als usuaris. • Estratègies de marketing dels productes, béns i serveis forestals i difondre-les aprofitant les noves tecnologies. • Emprar les TICS per difondre la informació fores tal a la societat adaptant el llenguatge i els mitjans als diferents públics. • Recolzar-se en la importància estratègica dels terrenys forestals per augmentar la presència del sector en la presa de decisions polítiques. • Potenciar el sector aprofitant la bona imatge internacional. EIX ESTRATÈGIC 12. DESENVOLUPAR LA RECERCA, L’EXPERIMENTACIÓ I LA DIVULGACIÓ VINCULADES AMB EL SECTOR FORESTAL? • Promoure la recerca i difusió de nous productes (de qualitat) i del avantatges dels tradicionals. • Desenvolupar recerca i tecnologia pròpia de gestió. • Potenciar tots els nivells la R+D+TI, l'educació i la comunicació per canalitzar l'interès creixent de la població a favor de la millora i la gestió dels sistemes forestals. • Implicar Universitats i Centres de Recerca en el desenvolupament de les TICS (i altres necessitats) en el sector. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 35

3.3. Objectius 1. Promoure la planificació dels recursos forestals a tots els nivells, de forma coordinada amb altres figures de planificació territorial, i amb criteris que siguin útils tant a la propietat com a la societat. 2. Fomentar fórmules de gestió compartides entre la propietat, l' Administració i la societat, orientades tant a la gestió forestal sostenible, com a la prevenció de riscos. 3. Minimitzar el risc d'incendis catastròfics mitjançant una gestió activa del territori, que comporti la implicació de la població local en la prevenció i extinció, així com implementar estratègies eficaces per combatre’ls. 4. Promoure la multifuncionalitat dels boscos, revalorant els productes fustaners i el suro amb criteris de rendibilitat compatibles amb les funcions ambientals i socials dels boscos. 5. Enfortir el teixit industrial en tot l'àmbit territorial del Pla, afavorint la integració vertical bosc-indústria, la normalització, la innovació tecnològica i cerca de nous productes que donin més valor afegit al sector i l’increment del consum dels productes fustaners i el suro. 6. Crear el marc necessari que faciliti les corresponents vies de participació als agents socials i a la societat civil en general. 7. Enfortir la capacitat operativa de l‘administració responsable de l’execució del pla, de manera subsidiària i participativa, amb una visió integradora, dinamitzadora i

366

proactiva. 8. Generar estratègies de comunicació que ajudin a superar el desconeixement generalitzat que la societat civil té del sector i els espais forestals. 9. Incloure la gestió forestal sostenible com un valor educatiu en els plans d'estudi generals i en l’àmbit de l’educació ambiental. 10. Promoure la formació qualificada, pràctica i flexible, que integri en la gestió forestal els avenços tecnològics que permetin reduir la penositat i el risc laboral i augmentar-ne l’eficiència. 11. Afavorir activament mitjançant la planificació territorial l'increment de certs tipus d'ecosistemes forestals en zones deficitàries (zones costaneres, àrees periurbanes i boscos de ribera) així com el manteniment de mosaics i altres formacions d’interès. 12. Afavorir activament una major heterogeneïtat dins l’espai forestal, propiciant l’existència de boscos madurs i masses mixtes i tractant de millorar i reconduir les masses densificades, joves i desestructurades. 13. Promoure una protecció global i integradora dels sistemes forestals generadora de recursos que repercuteixi en el territori que els suporta (vinculats al grau d'externalitats, nivell de protecció, ús social). 14. Promoure la valoració econòmica dels serveis fóra de mercat i la seva transformació, on sigui adient, en serveis al mercat . 15. Promoure la regulació de l’apropiació i comercialització dels productes no fustaners respectant els drets de propietat i l’ús social efectiu. 16. Integrar a la planificació territorial l'ús públic orientat en funció de la intensitat, distància als nuclis de població, vulnerabilitat i tipus d'usuari. Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 36

17. Promoure la generació d'informació accessible, intel·ligible, adaptada, actualitzada i de qualitat sobre indicadors de gestió forestal sostenible. 18. Incrementar la recerca bàsica i aplicada en els àmbits on s’identifiquin mancances i preveure mecanismes de comunicació entre el sector forestal i els centres de recerca. 19. Potenciar instruments d’incentivació més eficaços i estables, lligats a uns compromisos de gestió, adaptats als objectius de planificació i modulats d’acord a la generació d’externalitats REFERÈNCIES GIL ZAFRA, M.A. (2001). “Planificación estratégica: el método DAFO”. A: VILLASANTE, T.R.; MONTAÑÉS, M.; MARTÍN, P. (2001). Prácticas locales de creatividad social. Vol. 2. Construyendo ciudadanía. Barcelona: El Viejo Topo. PINDADO, F. (coord,), REBOLLO, O.; MARTÍ, J. (2000). Eines per a la participació ciutadana: bases, mètodes i tècniques. Barcelona: Diputació de Barcelona.

367

Annex VI

Aportacions als documents Diagnosi i Eixos Estratègics i Objectius

368

RECULL D’AL.LEGACIONS AL DOCUMENT DE DIAGNOSI DEL PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2005-2014

369

ÍNDEX

Pàg. 1. Al.legacions de la Xarxa de Custòdia del Territori

3

2. Al.legacions d’Unió de Pagegos de Catalunya

13

3. Al.legacions de l'Agrupació d'Agents Forestals de CCOO

15

370

1. AL·LEGACIONS DE LA XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI

371

Xarxa de Custodia del Territori · carrer de la Sagrada Família, 7 (Universitat de Vic) · 08500-Vic (Osona) [email protected] · 93 8866135

Vic, 19 de setembre de 2003

A l’atenció de l’equip redactor del Pla General de Política Forestal 2005-2014

Benvolguts, En nom de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) voldríem felicitar la iniciativa d’elaborar el nou Pla General de Política Forestal a través d’una metodologia participativa. Així mateix, ens plau manifestar el nostre reconeixement a l’esforç i a les aportacions del pannell d’experts, recollides en el document “Anàlisi DAFO, eixos estratègics i objectius”. Compartim la diagnosi i la majoria d’accions proposades, i creiem que és un bon document base per desenvolupar els citats eixos estratègics i objectius per al nou Pla General de Política Forestal. Tanmateix, voldríem fer algunes aportacions específiques per reforçar aquelles accions més vinculades a la participació i corresponsabilització dels agents socials en la gestió i protecció del medi forestal i el conjunt del territori (eix estratègic no. 8 en el document). Es a dir, de Custòdia del Territori. És des de la nostra condició d’entitat constituïda per fomentar aquest propòsit (entre d’altres) que creiem que podem ser útils en aquest eix estratègic del Pla. Tot seguit exposem les nostres consideracions:

Atentament,

Marc Sanjuán Responsable de Projectes

372

PROPOSTES DE LA XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI AL NOU PLA DE POLÍTICA FORESTAL DE CATALUNYA 2005-2014

Setembre de 2003

Redacció:

Xarxa de Custòdia del Territori

373

Propostes de la Xarxa de Custòdia del territori per al Nou Pla de Política Forestal de Catalunya (2005-2014). Setembre de 2003

DOCUMENTS OCASIONALS TERRITORI, 3

DE

LA

XARXA

DE

CUSTODIA

DEL

Autors: Marc Sanjuán García (Responsable projectes XCT), amb les aportacions de Jordi Pietx i Colom (Director XCT), Xavier Basora i Roca (X3 Estudis Ambientals, scp) Jordi Palau (fundació Territori i Paisatge) i el coneixement dels membres de la XCT. Publicació inèdita de distribució interna a les entitats, institucions i persones vinculades a la Xarxa de Custòdia del Territori Us animem a fer ús i a difondre els continguts d’aquesta publicació, i us demanem que en fer-ho citeu la font de la informació. Citació recomanada: Sanjuán, M. i Pietx, J. (2003). Propostes de la Xarxa de Custòdia del Territori per al Nou Pla de Política Forestal de Catalunya(2005-2014). Documents ocasionals de la Xarxa de Custodia del Territori, 3. Inèdit. 9 pp.

374

Les aportacions recollides en aquest document van específicamnet dirigides a reforçar aquelles accions més vinculades a la participació i corresponsabilització dels agents socials en la gestió i protecció del medi forestal i el conjunt del territori (eix estratègic no. 8 en el document DAFO). És a dir, de Custòdia del Territori.

1) DIAGNOSI DEL DOCUMENT DAFO En quant a la DIAGNOSI elaborada pel Pannell d’experts, convidem a l’Equip Redactor a realitzar una explicació amb deteniment dels principis de custòdia del territori i de la voluntat compartida per varis actors en desenvolupar-la al nostre país. En l’anàlisi DAFO s’apunta: “L’aparició de nous instruments (com la custòdia de territori) i l’existència d’organismes de participació públics i privats es poden compartir en elements dinamitzadors” com a una oportunitat per al sector forestal. Confiem en que es pugui desenvolupar aquesta menció en el document previst “La Descripció general del sector forestal català” i es faci menció de les experiències d’acords de custòdia en l’àmbit forestal ja existents; ja sigui els convenis de conservació del bosc (popularment anomenats “ compra de drets de tala”), els acords en l’elaboració de plans de gestió i prevenció d’incendis, o altres. Asensio i altres (2002) presenten diversos exemples.

2) PROPOSTA D’INSTRUMENTS Respecte als INSTRUMENTS POSSIBLES per desenvolupar la participació i corresponsabilització dels agents socials fem els següents comentaris, ordenats pels àmbits previstos a la fase 3.1. de la metodologia redactora del Pla : ÀMBIT FOMENT:

375

1. Necessitat de constituir i formalitzar el contracte social forestal (o contracte territorial d’explotació), com a fórmula per potenciar la gestió sostenible i la silvicultura planificada en la que els propietaris es comprometen a aquestes actuacions a canvi de compensacions reals i l’assumpció de compromisos d’ajuda i inversió per part de la Administració. Ja sigui a través d’ajuts econòmics directes o bé amb l’actuació dels propis Serveis Forestals en determinades actuacions, o a través de subvencions, mesures de foment i beneficis fiscals... i un reconeixement públic exprés dels beneficis socials que aporten. En aquest context, l’Administració hauria de reconèixer formalment i recolzar econòmicament les entitats de custòdia professionalitzades en donar assessorament i serveis a propietaris que acorden elements de gestió sostenible. 2. A l’hora de desenvolupar fórmules contractuals de gestió i conservació, la XCT defensa fermament que s’ha de desenvolupar per igual la via administrativa i la via civil. Entenem que la primera correspon a les accions emmarcades en el “contracte social forestal”, on l’Administració hi ha de jugar un paper cabdal. Per altra banda, la via civil acull a totes les iniciatives que des de les entitats de custòdia busquen la gestió sostenible mitjançant els acords de custòdia privats amb la propietat i els usuaris de terrenys rústics. Aquesta via permet portar a terme iniciatives de conservació i custòdia independents (en quant a objectius, velocitat de resposta, d’implicació d’actors social, prioritats territorials, etc.) mentre que les de les administracions, estan subjectes a factors polítics, de governabilitat i d’homogeneïtat territorial. Per tant, la via dels acords civils de custòdia és necessària i totalment complementària a les actuacions de govern. Això suposa desenvolupar fórmules contractuals basades tant en dret administratiu com en dret civil. 3. En relació al punt anterior, considerem d’obligada necessitat equiparar els recursos econòmics destinats a les dues opcions d’impuls de fórmules contractuals de gestió i conservació... 4. ... Atès que cal potenciar el desenvolupament i professionalització d’entitats de custòdia, facilitant formació, recolzament econòmic i oportunitats d’acció. Això és bàsic si és vol que el moviment de la custòdia pugui recolzar les polítiques de protecció del medi forestal i rural. 5. Un moviment de custòdia des de la societat civil fort i professional representa un gran potencial per captar recursos de tot tipus (econòmics i humans) procedents de la societat 376

urbana (membres, mecenes, patrocinadors...) i canalitzar-los vers la bona gestió del patrimoni forestal, així com promoure una major sensibilització per un respecte i bon ús del territori. Aquests recursos són complementaris als fons públics que es puguin destinar, però només seran disponibles si es reconeix i reforça la tasca de les entitats de custòdia des de l’Administració. 6. No obstant, és una opinió àmpliament compartida que les administracions han de fer una aposta ferma per evitar el seu ”taló d’Aquiles”; es a dir, la insuficiència crònica de recursos habilitats per al sector forestal i ambiental. Caldria reforçar els pressupostos actuals, com el del fons forestal dels boscos privats, gestionat pel CPF, però també crear una partida o un fons econòmic específic per a recolzar actuacions de millora forestal en les finques que hagin desenvolupat acords de custòdia. 7. La millor opció consistiria en la creació d’un fons per a la gestió i protecció del territori mitjançant una llei del Parlament que inclogui varis programes de recolzament a la gestió sostenible en finques privades en tots els seus aspectes (forestal, agrícola, manteniment dels recursos hídrics, biodiversitat...) amb diversos trams d’ajut segons les rendes dels propietaris. Un bon percentatge hauria d’anar adreçat a recompensar els propietaris que participen en el contracte social forestal (ja sigui amb l’Administració o amb entitats de custòdia). 8. Varis experts (Ribot Molinet, Tamames, Cerdà i altres) proposen que el citat fons es podria finançar amb un cànon o percentatge ambiental, que establiria el deure de totes les empreses directament beneficiàries de les servituds ambientals i econòmiques del medi natural a contribuir al manteniment i conservació d’aquest, mitjançant un percentatge del benefici que obtenen o del cost de les infrastructures inserides en el territori. Aquesta ecotaxa hauria de ser extensible a la resta d’activitats productives que tinguessin un impacte sobre el medi. Pensem, per exemple, en les comercialitzadores d’aigua i usuàries en gran volum, autopistes i altres eixos viaris, línies elèctriques, empreses productores de CO2 (tenint en compte la funció neutralitzadora dels boscos i que el protocol de Kioto ha formalitzat l’existència del mercat de CO2) i empreses contaminants, entre d’altres. El percentatge s’hauria d’estudiar en el seu moment però hauria de gravar més sobre les activitats més impactants i les que tinguessin major taxa de beneficis. Aquesta seria una mesura que aplica el principi “qui contamina, paga”; un principi de justícia distributiva , que, a més a més, tindria efectes positius de caràcter cautelar per a 377

noves actuacions (es miraria de disminuir a la menor expressió el seu impacte ambiental i a estar més justificades). En quant als usuaris-ciutadans, caldria estudiar també la possibilitat de gravar algun tipus d’ecotaxa a el turisme rural, caçadors, pescadors o excursionistes. Aquestes mesures potser ajudarien a augmentar la consciència de que el medi natural té un valor i s’ha de vetllar. Només hem volgut apuntar breument algunes possibilitats que es troben força desenvolupades i detallades per altres experts. ÀMBIT NORMATIU I FISCAL:

9. La XCT insta a les autoritats competents a tenir en consideració i a incorporar en la mesura del possible les conclusions del Dictamen jurídic sobre “Opcions jurídiques, fiscals i d’ajuts per a la custòdia del territori”, impulsat pel Parlament de Catalunya en la Resolució 1554/VI del Parlament de Catalunya, sobre la custòdia del territori aprovada per la cambra a la Sessió 41, de 23.10.2002 1 . L’estudi està actualment en curs i finalitzarà la primavera del 2004. 2 10. Com a avenç de la concreció jurídica del citat Dictamen, la XCT creu que cal treballar en la línia d’un estatut fiscal especial que desgravi als propietaris (i arrendats o masovers) que mantinguin acords de custòdia amb les entitats de custòdia. Els impostos de patrimoni, IRPF, herència o transmissió de bens i propietats serien susceptibles de ser modificats per aquest estatut. Aquesta iniciativa podria ser part (per tant, compatible i complementària) amb un paquet de mesures fiscals que tendissin cap a una fiscalitat zero en relació a la titularitat, i mínima respecte l’aprofitament forestal en els casos que s’apliqui una gestió sostenible i compartible amb el planejament vigent. Creiem, no obstant, que aquestes reduccions haurien d’estar subjectes als nivells de renta dels beneficiaris. 11. És necessari enquadrar la custòdia del territori en la legislació i la política forestal (Llei forestal, Llei del Centre de la Propietat Forestal, fons forestals dels boscos privats, etc.) i, en un sentit més ampli, en el Codi civil català, com a base jurídica dels acords de custòdia.

DSPC-C 381, BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 353, 11.11.02 2 La supervisió d’aquest treball és a càrrec del Servei de Planificació dels Espais Naturals del Departament de Medi Ambient i del seu cap Sr. Salvador grau i Tort. 1

378

ÀMBIT ADMINISTRACIÓ:

12. Per les consideracions exposades, s’hauria d’estudiar la possibilitat de crear una unitat de treball a la Generalitat (potser al Centre de la Propietat Forestal), amb recursos propis, que impulsés el contacte social forestal i la custòdia del territori. De les diverses funcions atorgades haurien d’impulsar i recolzar actuacions de millora forestal en les finques que hagin desenvolupat acords de custòdia, així com coordinar-se amb i recolzar les entitats de custòdia. Seria tanmateix interessant que es recolzés la creació d’associacions de propietaris forestals amb la custòdia entre els seus objectius. 13. La Generalitat cal que impulsi l’ús i promoció de la custòdia en les administracions locals i comarcals. 14. Les administracions locals i supra-locals han de tenir present la diversitat d’opcions o eines que la custòdia pot aportar en l’aplicació de plans urbanístics o Agendes 21 Locals. 15. Conveniència d’impulsar que en les diverses figures de planejament existent (plans especials, POUMs, PTP) es contemlin els mecanismes de custòdia del territori per a la protecció i gestió del sol classificat com a forestal. 16. Cal fomentar la cooperació i la sinèrgia d’actuacions entre l’Administració, la propietat i les entitats de custòdia per desenvolupar les accions recollides en la planificació, com en els plans territorials i plans urbanístics de protecció del sol no urbanitzable. Creiem que hi ha una necessitat imperiosa d’utilitzar diagnosis i planificacions del territori si es volen desenvolupar accions que siguin eficaces. Conseqüentment cal una coordinació d’esforços entre tots els actors implicats en les diverses fases d’actuació. Existeixen precedents i experiències pilot que avalen la necessitat d’avançar en aquesta línia. Dos exemples, que creiem útils mencionar, serien; el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages i el Pla urbanístic de Cassà de la Selva. A) En el primer cas, el Consell Comarcal i els seus

municipis han promogut “una diagnosi dels principals valors i disfuncions territorials per proporcionar orientacions estratègiques que han de marcar les actuacions dels actors institucionals i privats per tal d’assolir els objectius marcats en la protecció dels valors naturals i culturals identificats en els paisatges estudiats” (Cerdà, 2003). Aquest model de

379

planificació es podria reproduir a la resta de comarques catalanes però s’haurien d’articular, tanmateix, amb els plans territorials parcials, pel que urgeix accelerar la seva redacció. La gestió forestal s’hauria d’integrar en la citada planificació territorial així com els plans de prevenció d’incendis. B) En el segon cas, el municipi de Cassà de la Selva ha zonificat el sol rústic diferenciant-hi les àrees d’especial valor natural, mitjançant les Normes Subsidiàries del Sòl No Urbanitzable. Per a la correcta gestió de les àrees de major interès natural i cultural s’ha constituït un Consell Municipal de Custòdia del Territori que actua a tot el municipi, i està integrat per representants polítics i tècnics de l’Ajuntament i per representants d’entitats (excursionistes, de caça, etc.) i alcaldes de veïnat. Les principals funcions del Consell són desenvolupar acords amb propietaris, emetre informes no vinculants per a la priorització d’actuacions de protecció de desenvolupament rural, potenciar el coneixement del territori, buscar suport i finançament i potenciar la participació pública. També es busca la manera de dotar-lo d’un pressupost per tal que pugui desenvolupar petites actuacions de gestió per ell mateix. 17. En concret i en relació amb el punt anterior, la custòdia en el medi forestal ha d’encaixar-se amb els PTMGF i la certificació forestal. Això és necessari per assegurar una correcta integració i evitar duplicitats. La creació d’un grup de treball on estiguin representats tots els interlocutors del medi forestal és la millor estratègia per fixar un marc consensuat respecte a aquests tres instruments. La XCT està interessada en impulsar aquest grup de treball. ÀMBIT INFORMACIÓ I FORMACIÓ (també eix estratègic 10 i 11 del document)

18. Promoure conductes i usos responsables de la ciutadania en la protecció i ús del medi rural fent patents les servituds i beneficis que suposa per a la societat en conjunt. Articular els diversos mitjans existent, com per exemple, establir una matèria específica sobre territori i medi ambient en l’ensenyament secundari, realitzar anuncis, documentals.... 19. Impulsar accions encaminades a sensibilitzar i implicar als propietaris, gestors i actors forestals en acords de custòdia.

380

20. Conveniència de que les administracions locals impulsin activament el recolzament i formació de veïns per la cura i la gestió del territori. Aquestes poden ser molt actives ja sigui en tasques de prevenció d’incendis –ADFs-, en la gestió de certs espais de propietat pública cedits per l’ajuntament sota certes condicions (com és el cas del Grup de Natura Freixe a l’espai natural de Sebes, a Flix, la Ribera d’Ebre) en tasques de voluntariat en entitats de custòdia, o aportant suport econòmic i participació en aquestes entitats. 21. I, per últim, insistir en que sense unes entitats de custòdia professionalitzades s’està perdent una component clau per corresponsabilitzar a la societat en una millor gestió i ús del patrimoni forestal i territorial. Aquest és un dels principals objectius de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). És per això, que caldrà, en la mesura del possible, recolzar el desenvolupament d’aquesta organització que aplega entitats i persones diverses. Des de la XCT confiem que tindreu en compte les citades propostes i que seran útils per generar debat i impulsar un nou Pla General de política Forestal ben planejat i dotat de recursos. Recordem que el ple de Parlament de Catalunya va aprovar donar suport “a fomentar la custòdia del territori (...) mitjançant estratègies diverses, com ara mesures legislatives i fiscals, formació i dotació de recursos econòmics, entre altres” a través de la Moció 112/VI del Parlament de Catalunya, sobre la gestió dels espais naturals, aprovada amb vot favorable de tots els grups en la Sessió num. 39 de 28.06.2001. Restem a la vostra disposició. Atentament,

Xarxa de Custòdia del Territori

Referències:

381

Asensio, N., A.Cortina i J.Pietx. 2002. Opcions de custòdia del territori per a finques privades. Una guia per a la propietat. Xarxa de Custòdia del Territori. 32 pp. Ribot Molinet, E. 2002. Informe sobre la propiedad forestal. Informe realitzat per encàrrec de COSE. 80 pp. Inèdit. Cerdan, R. 2003. Proposta integrada de planejament de lluita contra el foc forestal i la protecció del medi natural i del paisatge. 24 pp. Inèdit.

382

2. AL.LEGACIONS D’UNIÓ DE PAGEGOS DE CATALUNYA

383

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA Av. Francesc Cambó, 14, 3er B 08003 Barcelona Tel.: 93.268.09.00 Fax: 93.268.48.93 Equip Tècnic Sindical./MRM Assumpte: Aportacions UP PGPF set 2003 Barcelona, 26 de setembre 2003

Observacions de la Unió de Pagesos de Catalunya al document de Diagnosi del Pla General de Política Forestal 2005 – 2014 Des del sector forestal de la Unió de Pagesos de Catalunya fem les següents aportacions per que s’incloguin en els eixos estratègics dels diferents àmbits del Pla, així com en els objectius (punts 3.2. i 3.3), doncs creiem que amb aquestes aportacions es concreta i millora el document de Diagnosi: 1. Àmbit Socio-econòmic - Promoció dels productes elaborats amb fusta. - Incrementar la fusta en la construcció d’edificis. - Augmentar l’ús de la fusta en mobiliari urbà. 2. Àmbit Institucional - Avançar en la normativa de recollida de bolets. - Control de les activitats de lleure al bosc. - Aplicació definitiva de la llei d’accés motoritzat. - Més compromís de l’administració en el contracte del PTGMF. - Assegurança forestal dins el pla estatal d’assegurances. - Fer extensió forestal amb cursos i proves pilot. - Descentralitzar l’administració forestal a comarques. - Definir d’una vegada la representativitat del sector en base a la legislació vigent i les resolucions dels tribunals. - El CPF és administració i no pot representar als administrats. 3. Àmbit de l’Educació, Formació i Recerca - Els centres de recerca han de avançar en la transferència. - Formar als treballadors forestals amb més eficiència que les actuals “escoles tallers”. - Promoció i demostracions de maquinària forestal. - Fer proves amb nous sistemes de tallades que redueixin el cost d’explotació. 4. Àmbit Territorial - Coordinació dels diferents agent que intervenen en la prevenció i extinció d’incendis. - Assegurar la distribució de la població sobre el territori procurant polítiques d’assentament i equilibri.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 384 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Barcelona, a 26 de setembre de 2003

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 385 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

AL.LEGACIONS DE L'AGRUPACIÓ D'AGENTS FORESTALS DE CCOO

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 386 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

[ :: Pla :: General :: de :: Política :: Forestal :: ]

Nou tema | Anar al principi | Anar al tema | Recerca

Tema més recent | Tema més antic

Propostes de l'Agrupació d'Agents Forestals de CCOO Autor: francesc.coll (---.es.jazztelbone.net) Data: 10-22-03 11:51 Benvolguts/des, El passat 26 de setembre vam presentar les propostes que, com a sindicat majoritari del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, vam preparar per al Pla General de Política Forestal. Us les copiem a continuació per al coneixement de tots/es aquells/es a qui pugui interessar. Salutcions cordials. Francesc Coll Delegat de l'Agrupació d'Agents Forestals de Catalunya per CCOO Tel. 625.68.58.63 _________________________________________________________________ _______ INTRODUCCIÓ: L’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya aplega gairebé 250 dels aproximadament 400 funcionaris del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. La introducció al nou Pla parla de “el balanç de la política forestal aplicada a Catalunya durant la vigència del PGPF té aspectes molt positius, nascuts de l’aprofundiment en la participació i corresponsabilització dels agents socials implicats” i es valora la participació dels agents socials. Sens dubte, el col·lectiu professional de l’Administració més nombrós és el Cos d’Agents Rurals, en aquest cas amb representació majoritària a CC.OO. A més, un dels Principis Orientadors del Pla és que aquest ha de ser “Participatiu: involucrant tots els sectors i grups socials afectats per tal que aportin els seus coneixements, propostes i que contribueixin a la definició de la política forestal definida.” DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 387 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

0. Implicacions de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals L’any 2003 el Cos d’Agents Rurals ha vist finalment aprovada la seva Llei (Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals), la qual té les següents previsions legals que, al nostre entendre, són d’especial interès respecte a la redacció del Pla General de Política Forestal: ARTICLE 2. FINALITATS DE LA LLEI Aquesta Llei té les finalitats següents: a) Afavorir un alt grau de protecció del medi natural i preservar-lo d’actuacions que puguin ésser lesives per als seus valors. b) Configurar un règim de vigilància, col·laboració en la gestió, control i inspecció en el medi natural que sigui eficaç i es fonamenti en els principis de coresponsabilització, sostenibilitat i educació ambiental dels ciutadans. c) Contribuir a l’aplicació de la normativa ambiental, mitjançant actuacions d’assessorament i conscienciació ciutadana, impulsar conductes respectuoses amb el medi natural, prevenir les infraccions i formular les denúncies que corresponguin. ARTICLE 5. FUNCIONS DE VIGILÀNCIA, INSPECCIÓ I COL·LABORACIÓ EN LA GESTIÓ 1. En aplicació de la legislació sobre medi ambient vigent i en el marc de les atribucions del departament competent en la matèria, correspon al Cos d’Agents Rurals portar a terme la vigilància, la inspecció i la col·laboració en la gestió en les matèries següents: a) Els espais naturals protegits, tant terrestres com marítims; les reserves de caça i pesca i qualsevol altre espai natural amb mesures de preservació de la flora i la fauna protegides, i també la lluita contra les pràctiques furtives. b) Els treballs de prevenció, vigilància, detecció i investigació d’incendis forestals. c) El patrimoni forestal, les forests declarades d’utilitat pública, els camins ramaders i la flora i la fauna silvestres. d) Els recursos forestals, cinegètics, piscícoles i marins protegits. e) La protecció dels animals. f) Les activitats extractives, els impactes ambientals i l’accés al medi natural. g) Tota altra activitat que se’ls pugui encomanar per reglament en l’àmbit del seguiment i el compliment de la legislació sobre medi ambient. ARTICLE 7. FUNCIONS D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT ALS CIUTADANS Els membres del Cos d’Agents Rurals tenen funcions d’informació i assessorament als ciutadans per tal que tinguin conductes respectuoses amb el medi ambient. Així mateix, com a cos especialitzat en la gestió del medi natural, els membres del Cos d’Agents Rurals tenen funcions d’assessorament, en allò que sigui competència seva, dels titulars d’explotacions agrícoles, ramaderes i forestals, amb l’objectiu que els aspectes relacionats amb el medi natural siguin gestionats correctament. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 388 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

ARTICLE 11. ESPECIALITZACIÓ 1. El Cos d’Agents Rurals, a part de les que es determinin per reglament, té les àrees d’especialització següents: a) Àrea de prevenció i investigació d’incendis forestals. b) Àrea de la fauna protegida, de la caça i de la pesca. c) Àrea dels espais naturals protegits i de la biodiversitat. d) Àrea de recursos forestals.

1. Proposta d’inclusió dels agents socials en el pannell d’experts El pannell d’experts del Pla General de Política Forestal és sens dubte una magnífica representació del món forestal català. No obstant, i d’acord amb els principis ja esmentats del propi Pla, entenem que caldria la presència directa en el mateix dels agents socials representatius del sector. En el cas dels agents socials representatius del Cos d’Agents Rurals, podem aportar experiència i coneixements sobre la coordinació administrativa, la col·laboració en la gestió del medi, la vigilància del medi natural i en la prevenció, la detecció i la investigació dels incendis forestals. Des de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya per CC.OO. ens oferim a participar-hi.

2. Propostes d’ampliació dels epígrafs validats pel pannell d’experts FORTALESES (F), creiem que cal afegir: - F15: Existència dels serveis de prevenció d’incendis forestals. - F16: Existència d’un cos de vigilància ambiental amb funcions de col·laboració en la gestió. FEBLESES (D), creiem que cal afegir: D04. Mancances Administratives: - D04.8: Necessitat de major coordinació entre els òrgans gestors i els d’inspecció vigilància. AMENACES (A), creiem que cal afegir: - A16: Risc de tenir massa normativa que reguli les activitats pròpies dels secotrs agraris i forestals, sense que aquesta pugui ésser coneguda pels ciutadans, assumida pels interessats ni garantit el seu compliment per part dels agents de l’autoritat. OPORTUNITATS (O), creiem que cal afegir: DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 389 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

- O20: Optimització i especialització dels recursos humans de vigilància i de col·laboració en la gestió forestal i ambiental o O20.1: Creació i implementació de l’àrea d’especialització de recursos forestals dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. o O20.2: Creació i implementació de l’àrea d’especialització de formació i divulgació dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

3. Propostes d’ampliació en la descripció de les fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats detectades al sector forestal a Catalunya (desenvolupament dels epígrafs proposats) FORTALESES F15. Existència dels serveis de prevenció d’incendis forestals. L’existència dels serveis de prevenció d’incendis forestals dins de les administracions autonòmica i locals són claus per la planificació i l’implementació de polítiques de prevenció dels incendis forestals, així com per la contínua actualització de la normativa en aquest àmbit. Els mapes diaris de risc d’incendi forestal han arribat a una precisió excel·lent i permeten planificar diàriament la distribució d’efectius de prevenció i de primera intervenció. F16. Existència d’un cos de vigilància ambiental amb funcions de col·laboració en la gestió. L’existència del Cos d’Agents Rurals com a cos de vigilància ambiental especialitzat, format per funcionaris públics amb consideració d’agents de l’autoritat, que tenen entre les seves funcions la prevenció i la investigació d’incendis forestals, així com la vigilància ambiental i la col·laboració amb la gestió del medi, permet l’aplicació de la normativa sectorial i el recull continu de dades sobre l’estat del territori. FEBLESES: (Apartat “D04 Mancances administratives”) D04.8: Necessitat de major coordinació entre els òrgans gestors i els d’inspecció vigilància. Manca de coordinació entre els serveis de gestió i els serveis d’inspecció i vigilància de l’administració autonòmica. Cal establir una organització dels recursos humans que intervenen que permeti la relació àgil i eficaç entre els gestors del territori i els agents que fan la inspecció i la vigilància sobre el terreny. AMENACES: A16: Publicació de normatives difícils de complir Està apareixent massa normativa que regula les activitats pròpies dels sectors agraris i forestals, sense que aquesta pugui ésser coneguda pels ciutadans, assumida pels interessats ni garantit el seu compliment per part dels agents de l’autoritat. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 390 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Un exemple el tenim actualment amb el règim d’autoritzacions i notificacions per encendre foc a Catalunya. La Ordre que obliga la comunicació de qualsevol crema és inviable, sembla que darrerament alguna normativa sigui dictada únicament per salvaguardar la responsabilitat de l’Administració en casos greus, sense importar l’impacte negatiu en molèsties pels nteressats. A17: Dificultats a les comarques per l’atenció al públic que li pertoca a l’Administració forestal. La separació de les competències de medi natural del DARP al DMA, i la progressiva obertura de bases comarcals d’Agents Rurals sense suport humà administratiu, està provocant nombroses molèsties als professionals de l’agricultura i del bosc per la manca de registre i d’horari d’atenció al públic en una oficina comarcal. OPORTUNITATS: 020. Optimització i especialització dels recursos humans de vigilància i de col·laboració en la gestió forestal i ambiental - 20.1: La creació i implementació de l’àrea d’especialització de recursos forestals dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el manament de la recentment aprovada Llei 17/2003 del Cos d’Agents Rurals, permetrà la relació directa dels òrgans gestors amb els de vigilància i inspecció del medi, i alhora l’eficaç col·laboració en la gestió del medi, l’extensionisme forestal i l’assessorament a titulars d’explotacions forestals. -O20.2: La creació i implementació de l’àrea d’especialització de formació i divulgació dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, permetrà tenir agents que intensifiquin la tasca d’educació ambiental en la qual actualment ja hi ha experiència.

4. Propostes d’ampliació dels epígrafs dels eixos estratègics Des de l’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya per CC.OO. proposem la inclusió dels següents epígrafs dins els corresponents eixos estratègics: EIX ESTRATÈGIC 4. PROMOCIÓ DE LA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS: ·Creació dins el Cos d’Agents Rurals l’àrea d’especialització de prevenció i investigació d’incendis forestals. EIX ESTRATÈGIC 7. COORDINACIÓ ADMINISTRATIVA I IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES QUE INCIDEIXEN EN L’ESPAI : FORESTAL ·Creació i implementació de l’àrea d’especialització de recursos forestals dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. ·Retorn de les competències de detecció i intervenció immediata al Departament de Medi Ambient com a instruments de prevenció. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 391 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

·Millora de la coordinació entre els òrgans de vigilància i prevenció, detecció, primera intervenció i extinció dels incendis forestals. ·Simplificació i unificació de les normatives de protecció de l’entorn i de mesures de prevenció d’incendis forestal. ·Adequació i dotació d’atenció al públic a les oficines comarcals dels agents rurals, per a la tramitació de permisos, llicències, autoritzacions, etc.

EIX ESTRATÈGIC 10. EDUCACIÓ, FORMACIÓ I CULTURA FORESTAL ·Creació i implementació de l’àrea d’especialització de formació i divulgació dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. (Atenent que es detecta com a amenaça “la Educació ambiental i forestal insuficient”, creiem que el CAR pot ajudar en el paper d’educació ambiental de forma general i amb programes específics mitjançant l’especialitat proposada).

Catalunya, 24 de setembre de 2003.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 392 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Annex VII

Esborrany de Programes i Eines

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 393 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Pla General de Política Forestal 2005 – 2014

ESBORRANY DE PROGRAMES I EINES Presentació 10/12/04 Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 2

EL NOU PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2005-2014 El Pla General de Política Forestal és un Pla Territorial Sectorial que té per objectiu establir les directrius i les estratègies per tal de fomentar la gestió sostenible dels terrenys forestals, assegurant la conservació dels ecosistemes forestals i les seves funcions ambientals, així com el desenvolupament sostenible i els seus valors socials i econòmics. L’octubre de 1994 va ser aprovat l'actual Pla de Política Forestal, amb una vigència de 10 anys: de 1995 a 2004. Des de llavors, la figura dels plans forestals com a element estratègic per a la política forestal ha anat adquirint una gran importància. En aquests moments, molts països europeus estan redactant els seus plans forestals d’acord amb la seva estructura institucional. Dins de l’àmbit estatal, la major part de comunitats autònomes han desenvolupat plans de molt diferent naturalesa i també s’han aprovat l’estratègia i el pla forestal estatal. Des de 1995 la política forestal a Catalunya ha evolucionat molt. Tot i les deficiències observades, es poden assenyalar com a principals aspectes positius la potenciació dels instruments de planificació a nivell de finca i l’aprofundiment en la participació i corresponsabilització dels agents socials implicats. La participació és un element primordial en el nou Pla i des del començament del procés de redacció ha estat present, incentivant-se la participació activa i la incorporació d’opinions d’experts, dels tècnics de l’administració, dels agents socials relacionats amb el sector forestal i del públic en general en diferents fases. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 3

Una sèrie de principis orientadors han presidit la redacció del pla. Es pretén que el Pla General de Política Forestal (2005-2014) sigui: • Integral: un pla que integri les diferents actuacions al voltant de l’espai forestal català (més del 60% de la superfície del país), cercant la màxima coherència. • Eficaç: capaç de respondre als nous reptes plantejats, identificant-los, analitzant-ne les DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 394 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

causes, determinant les estratègies a emprendre, així com els actors implicats i els mitjans necessaris. • Participatiu: involucrant tots els sectors i grups socials afectats per tal que aportin els seus coneixements, propostes i que contribueixin a la definició de la política forestal definida. • Equitat participativa: cal modular la participació social de tal forma que se n'optimitzin les aportacions sense distorsions de naturalesa geogràfica o de capacitat econòmica. • Tècnic: basat en els avenços del coneixement i l’experiència acumulada. • Subsidiari: establint el paper tant de la societat civil, com de l’administració i del mercat, d’acord amb els reptes plantejats, la realitat del món forestal i les noves tendències políticoinstitucionals. • Ambiental: reconeixent la gestió forestal sostenible i multifuncional com a l’objectiu central del pla, que ha d’incorporar els elements de tota gestió ambiental (normalització, certificació, millora contínua, avaluació ambiental estratègica, indicadors, auditories periòdiques, etc.). • Transversal: s’han d’abordar tots els aspectes que incideixin en els boscos amb independència de la seva situació administrativa actual. • Proactiu: les actuacions incloses en el pla han de reflectir el que la societat catalana vol per als terrenys forestals de Catalunya al segle XXI i no ser una resposta a agents i impactes externs. • Conceptual: La rapidesa dels canvis i el marge d’aplicació durant la seva vigència fan recomanable que el pla no arribi a concrecions excessives. • Realista: Atesa la naturalesa dels terrenys forestals i les limitacions de recursos externs, cal que les actuacions previstes s’ajustin a la realitat. • Auditable: L'eficàcia de qualsevol política no es pot mesurar més que amb indicadors concrets que permetin seguir objectivament l’evolució dels recursos emprats i els resultats obtinguts. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 4

Procés de redacció del Pla Determinació de la metodologia i del procés L’octubre de 2002 l’administració forestal va iniciar el procés d’elaboració del 2n Pla General de Política Forestal (PGPF). En la redacció d’aquest Pla s’ha potenciat sobretot el seu caràcter holístic, integral, coherent amb altres polítiques i participatiu, sempre tenint en compte els principis orientadors abans exposats. Fase d’anàlisi i diagnòstic de la situació dels boscos catalans Durant la fase d’anàlisi i diagnòstic del PGPF es van constituir: - un equip de redacció coordinat pel Subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat i integrat per un tècnic de la Direcció General del Medi Natural, un altre del Centre de la Propietat Forestal i dos especialistes del món de la recerca i la investigació aplicada (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya). - un pannell d'assessors i constïuit per un grup reduït d’experts forestals en els diferents DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 395 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

àmbits del sector. Aquest panell està composat per persones de diferent formació, àmbit de treball i procedència geogràfica amb contrastada experiència pràctica en el sector forestal. Es van fer 5 sessions de treball moderades per un equip de professionals en processos participatius i assistits per l’equip redactor. La diagnosi sorgida d’aquest procés es va divulgar entre un ampli nombre d’institucions relacionades amb els boscos i es van recollir i integrar els comentaris que se’n van fer. Fase de redacció de les propostes d'actuació i establiment de prioritats Per a la redacció de les propostes d’actuació es van tenir en compte la diagnosi elaborada pels experts, les actuacions planificades i realitzades en el PGPF anterior, indicadors de gestió forestal sostenible a nivell regional, declaracions i manifestos elaborats per diferents institucions, processos internacionals i documents de planificació d’altres països i comunitats autònomes, a més del marc legislatiu i programàtic general. Sobre una primera base de programació, l’estiu de 2004 es van realitzar al voltant de 30 entrevistes a tècnics i coneixedors de diferents àmbits que van anar enriquint la proposta amb les seves aportacions fins arribar a un document que definia una proposta d’estratègia estructurada en 5 programes, 24 temes, 70 objectius i 204 eines. El mes d’octubre de 2004 es va tornar a reunir el grup d’experts per tal de treballar sobre el document, que a resultes d’aquella reunió va passar a tenir 75 objectius i 312 eines. Un cop validada aquesta proposta pel pannell d’experts, es va fer arribar als tècnics de la Direcció general del Medi Natural, dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, dels Parcs, del Centre de la Propietat Forestal i a altres persones relacionades amb la recerca aplicada. Aquest procés va enriquir el document amb 1 nou tema, 2 nous objectius i 13 eines, arribant a l’actual Esborrany de Programes i Eines, que es distribuirà entre ajuntaments, associacions, organitzacions i entitats relacionades amb el sector forestal per tal que en puguin donar la seva opinió. El document que avui es lliura recull, doncs, la proposta d’objectius per als boscos de Catalunya per als propers 10 anys i una proposta d’eines per a assolir-los. Està organitzat en 5 programes, 25 temes, 77 objectius i 325 eines. Si bé hi ha una estructura jeràrquica que va de programa fins a eina, ni els programes, ni els temes, ni els objectius ni les eines estan ordenats per importància o prioritat. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 5

Programes i temes: Programa 1.- CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 396 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

ECOSISTEMES FORESTALS 1.1.- Gestió del risc d’incendis forestals 1.2.- Regeneració d’àrees afectades per incendis i altres pertorbacions 1.3.- Sanitat forestal 1.4.- Conservació de l’espai forestal i defensa del patrimoni de titularitat pública 1.5.- Millora del cicle de carboni Programa 2: MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES 2.1.- Fusta i llenya 2.2.- Sector surer 2.3.- Pastures i sistemes silvopastorals 2.4.- Altres produccions 2.5.- Potenciació de les indústries de transformació i l’ús energètic dels productes fustaners 2.6.- Enfortiment del mercat dels productes forestals Programa 3: GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES FUNCIONS PROTECTORES 3.1.- Gestió d’espais forestals protegits i d’ecosistemes i elements singulars 3.2.- Gestió de flora i fauna protegida i singular 3.3.- Conservació i millora i conservació dels recursos genètics forestals 3.4.- Lluita contra l’erosió i altres riscos naturals Programa 4: MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L’ÚS SOCIAL 4.1.- Millora de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals 4.2.- Ús públic dels terrenys forestals 4.3.- Gestió de recursos cinegètics i piscícoles 4.4.- Propietat forestal, participació pública i associacionisme Programa 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D’ACOMPANYAMENT 5.1.- Planificació territorial i desenvolupament rural 5.2.- Instruments d’ordenació i gestió forestal 5.3.- Foment d’instruments econòmics 5.4.- Innovació, transferència de tecnologia i formació forestal 5.5.- Divulgació i extensionisme forestal 5.6.- Relacions internacionals en matèria forestal Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 6

QUANTIFICACIÓ D’OBJECTIUS I EINES: TEMES NOMBRE D’OBJECTIUS NOMBRE D’EINES 1.1 5 40 1.2 2 11 1.3 5 14 1.4 3 11 1.5 3 9 SUBTOTAL PROG. 1 18 85 2.1 5 18 2.2 2 13 2.3 2 10 DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 397 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

2.4 6 22 2.5 3 9 2.6 1 6 SUBTOTAL PROG. 2 19 78 3.1 3 15 3.2 3 20 3.3 3 8 3.4 3 11 SUBTOTAL PROG. 3 12 54 4.1 2 7 4.2 4 17 4.3 2 12 4.4 3 16 SUBTOTAL PROG. 4 11 52 5.1 3 17 5.2 3 10 5.3 3 13 5.4 3 5 5.5 3 8 5.6 2 3 SUBTOTAL PROG. 5 17 56 TOTAL 77 325 Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 7

Programa 1.- MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS FORESTALS 1.1.- GESTIÓ DEL RISC D’INCENDIS FORESTALS Objectiu 11.1: Inclusió de la gestió de risc d’incendi als instruments de planificació forestal i territorial i al desenvolupament rural EINA 11.11: Definició del “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya” en base a les seves causes estructurals, que contempli una unificació i difusió dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis amb la coordinació efectiva de tots els actuants, l’articulació vertical i horitzontal amb les figures de planejament territorial i forestal i comptant amb la implicació i consens de totes les administracions i agents socials implicats. EINA 11.12: Divulgació de la idea de la importància de la relació entre la gestió del combustible i la gestió del risc d’incendis (reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals front als incendis), tant en el marc de les activitats agro-silvo-ramaderes com pel que fa a actuacions estratègiques. (tema 5.5) EINA 11.13: Promoció de la prevenció d’incendis i de la preservació de les masses forestals en relació al compliment del protocol de Kyoto, a la millora de la biodiversitat i de la qualitat del paisatge i a l’ocupació i desenvolupament de zones rurals. (temes 1.5, 5.1, 5.3 i 5.5) EINA 11.14: Inclusió en les diferents figures de planificació forestal (a escala regional i de finca) del conceptes d’incendis de disseny, els patrons de comportament del foc i la dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis, en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals”. Consideració als Projectes d’Ordenació dels Recursos Forestals (PORF) dels límits i objectius dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP).(temes 5.1 i 5.2) EINA 11.15: Revisió de l’estructura de plans de prevenció d’incendis en base al DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 398 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

“Model de gestió del risc d’incendis forestals”, garantint la seva vinculació i coherència amb la planificació forestal i territorial. (temes 5.1 i 5.2) EINA 11.16: R+D per a l’establiment d’unes “Directrius de gestió forestal” que contemplin el paper del foc dins els ecosistemes forestals i la reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals a la propagació dels incendis forestals. (temes 5.2 i 5.4) EINA 11.17: Potenciació del paper preventiu de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i de les entitats locals en la gestió del combustible, vinculat a un programa d’ocupació en zones rurals i la fixació de població al territori. Es portarà a terme de forma coordinada amb l’administració forestal i en cap cas ha de suposar una competència deslleial amb la iniciativa privada. EINA 11.18: R+D per a l’estudi cost-eficiència de les diferents tècniques de gestió de combustible (silvicultura comercial, silvicultura preventiva, cremes controlades, pastures) i models d’extinció d’incendis. (tema 5.4) Objectiu 11.2: Desenvolupament de mesures per reduir el risc d’incendis catastròfics EINA 11.21: Promoció de la gestió forestal i silvopastoral segons les orientacions de gestió establertes als documents de planificació forestal i les directrius silvícoles, en el marc del “Model de gestió del risc d’incendis forestals”. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 8

EINA 11.22: Establiment de forma coordinada amb el Departament d’Interior (DI) d’actuacions estratègiques de gestió de combustible en el marc d’incendis de disseny i inclusió en els documents de planificació forestal. EINA 11.23: Foment d’actuacions a escala de paisatge per a la prevenció d’incendis (pre-extinció) com les faixes tallafoc, punts d’aigua, ús d’espècies menys piròfites en zones de transició, plantació de caducifolis barrera i altres, en el marc dels documents de planificació forestal i preventiva. EINA 11.24: Aplicació de mesures especials en les zones forestals de menor rendibilitat o amb un teixit socioeconòmic més dèbil en el marc del “Pla de suport forestal” (d’acord amb la diagnosi del “Mapa del potencial productiu de Catalunya”) per promoure una silvicultura que permeti aconseguir masses estructurades front als incendis. (temes 2.1, 5.1 i 5.3) EINA 11.25: Disseny d’instruments per l’actuació subsidiària de l’administració forestal en zones on les actuacions silvícoles i silvopastorals siguin urgents per a disminuir el risc d’incendi però la propietat forestal no estigui interessada a actuar. EINA 11.26: Facilitar l’adopció de mesures extraordinàries per a la prevenció d’incendis en aquelles finques amb instrument d’ordenació forestal aprovat on l’administració forestal hagi de dur a terme actuacions no planificades. EINA 11.27: Manteniment i potenciació dels usos agrícoles i ramaders extensius de forma participada amb el DARP. (tema 4.4) EINA 11.28: Mantenir i promoure el paper de les ADF com a eina de prevenció i d’intervenció immediata. EINA 11.29: R+D sobre ecologia del foc i dinàmica d’ecosistemes, amb una especial atenció a la successió vegetal i la regeneració de la coberta arbòria. (tema 5.4) EINA 11.210: R+D sobre cremes controlades, càrrega ramadera i altres tècniques de gestió del combustible. (tema 5.4) EINA 11.211: R+D per a aprofundir en el coneixement de la dinàmica del risc DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 399 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

d’incendi i la seva previsió que permeti l’adopció de mesures preventives excepcionals i d’intensificació de la vigilància en situacions de grans incendis. (tema 5.4) Objectiu 11.3: Millora del marc institucional i la coordinació administrativa i amb els agents socials EINA 11.31: Unificació, síntesi, homogeneïtzació i simplificació de la legislació i el marc competencial en la gestió del risc d’incendis forestals en base al “Model de gestió del risc d’incendis forestals”. EINA 11.32: Inclusió de la prevenció d’incendis en la planificació territorial i urbanística i en els projectes d’infraestructures. En particular, modificació de la legislació urbanística per tal que inclogui les mesures de prevenció d’incendis dins de les obres i els costos d’urbanització. EINA 11.33: Desenvolupament reglamentari de la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, amb una especial atenció a la implicació dels propietaris dels terrenys i les compensacions per servituds forçoses. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 9

EINA 11.34: Adopció de les mesures adients per disminuir el risc d’incendi forestal per a nous sòls urbanitzables que limitin amb terrenys forestals. EINA 11.35: Desenvolupament de protocols de coordinació per a la prevenció d’incendis forestals entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el DI i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) en el marc de les seves competències establertes al Pla INFOCAT. EINA 11.36: Desenvolupament de protocols de coordinació entre el DMAH, DI i ADF per a situacions d’emergència en el marc del Pla INFOCAT. EINA 11.37: Millora de la coordinació entre l’administració i el món operatiu i acadèmic mitjançant la creació d’una “Taula intersectorial sobre incendis forestals” (òrgan consultiu) on quedin representades les administracions, la propietat forestal, els centres de recerca i universitats i altres ens vinculats a la gestió i política forestal. EINA 11.38: Atorgar a la “Taula intersectorial”, d’entre altres, les funcions de concretar i difondre el “Model de gestió del risc d’incendis forestals de Catalunya”, millorar el caràcter aplicat de la recerca o definir els continguts de les campanyes de sensibilització, educació i formació. EINA 11.39: Establir mecanismes per promoure la reagrupació d’ADF i de coordinació entre elles, evitant però el seu sobredimensionament administratiu i de recursos humans i materials per a les funcions que tenen atorgades. (tema 4.4) EINA 11.310: Foment de noves fórmules d’assegurança contra incendis, per tal de fer-les més accessibles i donar resposta a les necessitats de la propietat. EINA 11.311: Creació de la figura del tècnic rural (facultatiu forestal) en tasques de gestió i assessorament en entitats locals amb prou superfície forestal i/o risc d’incendi. (eina 55.33) EINA 11.312: Creació d’un marc legal específic per a entitats locals que permeti integrar les actuacions en matèria de prevenció i reducció del risc d’incendi forestal en el seu funcionament ordinari. Objectiu 11.4: Millora dels hàbits de comportament dels usuaris dels boscos per tal de reduir el risc, i millorar la sensibilitat vers el tema EINA 11.41: Inclusió d’un capítol específic sobre gestió del risc d’incendis forestals al “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, adaptant els seus continguts als diferents DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 400 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

destinataris implicats (món operatiu, propietat forestal, tècnics facultatius, societat civil, usuaris dels terrenys forestals, etc.), amb l’objectiu, d’entre altres, de millorar la comprensió del fenomen dels incendis i la viabilitat de les polítiques de gestió del risc d’incendi. (temes 5.4 i 5.5) EINA 11.42: Establiment d’un programa de formació bàsic entre els professionals forestals (treballadors al bosc, tècnics de l’administració, tècnics d’ajuntaments, tècnics redactors de documents de planificació forestal, personal d’ADF, etc.) sobre ecologia del foc i gestió forestal, i un altre dirigit a col·lectius professionals generadors de risc (planificació urbanística i territorial, activitats recreatives). (temes 5.4 i 5.5) EINA 11.43: Potenciació del paper actiu de la propietat forestal en tasques de sensibilització sobre la importància de la gestió forestal en la gestió del risc d’incendi. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 10

EINA 11.44: Promoció i millora de els polítiques de reducció del nombre d’ignicions. Objectiu 11.5: Optimització de les infraestructures i els equipaments en la prevenció del foc EINA 11.51: Potenciació de la xarxa única de transmissions i completar la seva distribució territorial. EINA 11.52: Millora, aprovació i manteniment dels inventaris comarcals de camins. Efectuar l’anàlisi d’accesibilitat de les masses forestals en els plans de prevenció per a l’establiment d’una xarxa viària unificada per a la prevenció d’incendis i altres usos (de forma coordinada amb la cartografia del cos de bombers), tenint en compte l’ús públic i el règim de propietat i recolzant-ho amb el marc legal. (Eina 4.2.3.2) EINA 11.53: Promoció dels ajuts per a la millora dels equipaments de les ADF i entitats locals i de la seva eficiència. Promoure l’ús compartit de maquinària per tasques com ara la gestió del combustible. EINA 11.54: Definició d’una xarxa bàsica i única de punts d’aigua i establir els mecanismes de manteniment de la mateixa. Tenir en compte l’ús públic i el règim de propietat, recolzant-ho amb marc legal. EINA 11.55: Dotació als ajuntaments de cartografia i les eines per gestionar-la per revertir de manera ràpida i funcional la informació en infraestructures a l’administració forestal. 1.2.- REGENERACIÓ D’ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES PERTORBACIONS Objectiu 12.1: Millora de la regeneració de zones afectades per incendis EINA 12.11: Vinculació de la reforestació dels terrenys cremats al compliment del protocol de Kyoto, la millora de la biodiversitat, la millora de la qualitat del paisatge i l’ocupació i desenvolupament de zones rurals. (temes 1.5, 5.1, 5.3 i 5.5)(Eina 1.1.1.3) EINA 12.12: R+D per a l’establiment de “Directrius de gestió forestal per a la restauració i reducció del risc d’incendis d’àrees cremades” tenint en compte el concepte d’incendis de disseny, patrons de comportament del foc i dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis. (temes 5.2 i 5. 4) (Eina 1.1.1.6) EINA 12.13: R+D per a la redacció d’un “Estudi - diagnosi de la regeneració d’àrees afectades per incendis” i per la priorització d’actuacions per a la restauració dels terrenys cremats i la disminució del risc d’incendi (tractaments de millora, reforestacions, canvis d’ús agrícola i creació de pastures, etc.). EINA 12.14: Establiment d’un “Programa per a la regeneració i disminució del risc d’incendi en zones cremades” segons les àrees d’actuació prioritària dels resultats de l’”Estudi – diagnosi” (eina 1.2.1.3) i les orientacions i directrius de gestió silvícoles previstes DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 401 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

al model de gestió del risc d’incendis forestals. EINA 12.15: Manteniment i creació de mesures de foment per actuacions dirigides a la regeneració i la reducció del risc d’incendi dels terrenys cremats. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 11

EINA 12.16: Establiment d’un “Protocol d’actuació per a zones afectades per incendis” que contempli aspectes legislatius, mesures econòmiques i les “Directrius de gestió per a la restauració i disminució del risc de zones cremades”, d’aplicació automàtica després d’un incendi. Objectiu 12.2: Millora de la coordinació i optimització de recursos per a la restauració de zones cremades EINA 12.21: Promoció de la formació d’associacions de propietaris per a les actuacions de restauració de les zones afectades per incendis. (tema 4.4) EINA 12.22: Creació de “Plans integrals per a la restauració i disminució del risc d’incendi dels terrenys cremats” integrant els resultats del “Protocol d’actuació” i el model i objectius de les ZAU, amb la consideració d’aspectes socioeconòmics d’altres àmbits com l’agricultura, el turisme o les infraestructures viàries, de forma participada amb les diferents administracions i els agents socials implicats. EINA 12.23: Garantir el rang normatiu adient pels “Plans integrals” i la coordinació amb els instruments de planificació forestal. EINA 12.24: Disseny d’instruments per l’actuació subsidiària de l’administració forestal en zones on les actuacions silvícoles i silvoramaderes per la restauració i reducció del risc d’incendi en zones cremades siguin urgents però la propietat forestal no estigui interessada a actuar. EINA 12.25: Facilitar l’adopció de mesures extraordinàries per a la restauració i reducció del risc de zones cremades en aquelles finques amb instrument d’ordenació forestal aprovat on l’administració forestal hagi de dur a terme actuacions no planificades. 1.3.- SANITAT FORESTAL Objectiu 13.1: Millora de la regulació dels tractaments amb plaguicides EINA 13.11: Creació d’una comissió conjunta entre el DARP i el DMAH per tractar l’ús de fitosanitaris i participació en la comissió d’àmbit estatal existent, en concordança amb el marc normatiu europeu. Objectiu 13.2: Millora del coneixement de plagues i malures EINA 13.21: R+D per a l’aprofundiment en la investigació de l’origen i control de plagues i malures principals, tenint en compte la seva viabilitat temporal i de producció, com ara xancre i tinta del castanyer, Phytophtora roman, perforadors de coníferes, plagues i malures del suro, seca de roures i alzines, fongs de debilitat com Sphaeropsis sapinea i xancre del plàtan. (tema 5.4) EINA 13.22: R+D per a continuar amb els estudis dels efectes dels plaguicides als ecosistemes. (tema 5.4) EINA 13.23: Millora de la coordinació amb la recerca i implantar línies de recerca o potenciar-les allà on s’escaigui. (tema 5.4) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 12

EINA 13.24: Mantenir i aprofundir en les relacions entre les diferents comunitats autònomes per tal d’intercanviar informació i experiències en el coneixement de plagues i malalties així com establir els mecanismes de coordinació per obtenir un major control dels agents nocius dels boscos. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 402 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Objectiu 13.3: Millora de l’extensionisme sobre plagues i malures (tema 5.5) EINA 13.31: Assessorament d’entitats públiques i privades sobre els mètodes de defensa contra les plagues i malures que afecten els terrenys forestals. EINA 13.32: Establiment de canals d’informació i materials divulgatius àgils i entenedors cap als propietaris. Objectiu 13.4: Millora de la coordinació de les actuacions de l’administració EINA 13.41: Establiment de manera clara de les competències i les obligacions de les administracions (DARP, DMAH) i la propietat forestals sobre el control de plagues i malures. Objectiu 13.5: Control de l’estat sanitari EINA 13.51: Aplicació dels reglaments europeus que regulen el control de l'estat fitosanitari dels boscos, millorant el seguiment anual dels ecosistemes forestals per a la detecció i control dels diferents agents nocius delimitant les zones afectades. EINA 13.52: Establir programes d’actuació (planificar, organitzar i realitzar les campanyes de tractament contra les plagues forestals). Dissenyar programes especials pel seguiment de les plagues de quarantena. EINA 13.53: Posar a punt tècniques de defensa contra les plagues i malalties que afecten els terrenys forestals, tot fomentant-hi la lluita biològica i integrada. EINA 13.54: Regular i controlar el compliment de les mesures silvícoles encaminades a la prevenció i lluita contra les plagues forestals. EINA 13.55: R+D sobre els efectes dels agents meteorològics i els produïts pel canvi climàtic sobre la vulnerabilitat dels boscos front als riscos naturals (plagues, malures, incendis forestals i altres). EINA 13.56: R+D: Recerca, seguiment i control dels efectes de la contaminació ambiental sobre els boscos i estudi de les possibles mesures correctores a implementar. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 13

1.4.- CONSERVACIÓ DE L’ESPAI FORESTAL I DEFENSA DEL PATRIMONI DE TITULARITAT PÚBLICA Objectiu 14.1: Millora del control de les actuacions i usos no forestals i de la regulació de les autoritzacions amb llicència urbanística sobre terrenys forestals EINA 14.11: Establiment de protocols de coordinació i redacció d’informes preceptius i vinculants per part del DMAH sobre actuacions d’altres departaments d’afectació als ecosistemes forestals, dirigits a la millora del control i reducció de l’impacte de les actuacions. EINA 14.12: Desplegament de les mesures contemplades a la Llei forestal, bàsicament l’article 22 sobre planejament urbanístic. (tema 5.1) EINA 14.13: Regularització de les rompudes agrícoles i canvi d’espècies en les repoblacions. EINA 14.14: Estudiar la viabilitat d’aplicar mesures per la compensació econòmica (cànon, taxes) sobre les infraestructures o activitats urbanes que es desenvolupen sobre els terrenys forestals. (tema 5.3) Objectiu 14.2: Promoció de la gestió de les forests d’Utilitat Pública i de les gestionades per la Generalitat EINA 14.21: Promoció de la gestió forestal i dels sistemes silvopastorals en els boscos d’Utilitat Pública i en els gestionats per la Generalitat. EINA 14.22: Desenvolupar la Llei forestal, en especial en el que fa referència les forests declarades d’Utilitat Pública (gestió per part de les entitats propietàries o convenis de gestió, programes d’aprofitaments i de millores, atorgament d’ocupacions o concessions, compatibilitat d’usos,…). DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 403 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Objectiu 14.3: Defensa i millora del patrimoni de titularitat pública EINA 14.31: Enfortiment del paper de les forests d’Utilitat Pública. Establir i executar un pla d’actuacions a mitjà termini. Clarificar la seva situació registral i cadastral i tenir instruments de planificació aprovats per a totes elles. EINA 14.32: Clarificar la condició jurídica i inventariar els terrenys forestals de titularitat pública que no estan declarats d’Utilitat Pública. EINA 14.33: Establiment d’un pla de recuperació i d’utilització de les infraestructures existents en forests de la Generalitat de Catalunya. EINA 14.34: Realització un inventari dels camins ramaders i un pla de classificacions, delimitacions i fitacions, així com d’actuacions recuperadores en alguns d’ells. EINA 14.35: Augment de la superfície patrimonial, fent us del dret de tempteig de l’administració per adquirir aquelles finques que puguin tenir un interès públic, o que estiguin dins dels paràmetres que fixa la Llei per a ser declarades d’Utilitat Pública. (tema 4.2) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 14

1.5.- MILLORA DEL CICLE DE CARBONI Objectiu 15.1: Promoció dels tractaments silvícoles orientats a potenciar l’acumulació de carboni EINA 15.11: Desenvolupament de les mesures dirigides a evitar estancaments dels creixements. Potenciació de la capitalització de les masses forestals per la millora de la capacitat d’emmagatzematge de carboni. (tema 2.1) EINA 15.12: Millora de la prevenció d’incendis i conservació dels boscos existents. (tema 1.1) EINA 15.13: Potenciació la reforestació dels terrenys cremats i d’aquells en què s’ha abandonat l’activitat agrícola. (tema 1.2) EINA 15.14: R+D sobre l’efecte de la gestió forestal i ramadera, i els canvis d’usos del sòl agrícola i forestal en el balanç de fixació de carboni i altres gasos amb efecte hivernacle (tema 5.4). EINA 15.15: Establiment d’un sistema de seguiment del balanç d’acumulació de carboni a escala territorial (inventaris) i de finca (a través dels documents de planificació forestal). Objectiu 15.2: Promoció dels usos de la fusta destinats a la millora del cicle del carboni EINA 15.21: Promoció de l’ús estructural de la fusta o l’elaboració de productes forestals de cicle llarg (major d’emmagatzematge de carboni). (tema 2.6) EINA 15.22: Promoció de les plantacions d’espècies de creixement ràpid (tema 2.1) Objectiu 15.3: Potenciació del paper dels boscos en el cicle del carboni com a font de finançament per a la silvicultura EINA 15.31: Estudi de la viabilitat d’establir programes d’inversions al sector forestal en compliment del Protocol de Kyoto (compensació de sobreemissions). (tema 5.3) EINA 15.32: Promoció de que la silvicultura sigui contemplada com a mesura per a millorar el balanç de carboni en el desplegament del “Plan Nacional de Asignación de Derechos de Emisión”. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 15

Programa 2: MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES 2.1.- FUSTA I LLENYA Objectiu 21.1: Dinamització dels aprofitaments fustaners EINA 21.11: Foment de la demanda de fusta per part de la indústria, potenciant un sector industrial adaptat a la producció potencial dels boscos present i futura EINA 21.12: Estudi de la viabilitat de noves fórmules administratives per afavorir DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 404 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

l’aprofitament del potencial productiu en aquelles zones més adients segons el “Mapa del potencial productiu” (Objectiu 21.5). EINA 21.13: Elaboració d’un “Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals” que contempli mesures específiques per promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials o la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques. (temes 1.1, 5.1 i 5.3) Objectiu 21.2: Millora de la competitivitat de l’oferta de fusta respecte a la d’importació EINA 21.21: Impuls de la mecanització dels aprofitaments forestals on les condicions del terreny i la conservació del medi ho permetin. EINA 21.22: Promoció del manteniment i creació d’associacions i/o cooperatives que tinguin com a objectiu, d’entre altres, facilitar la mecanització de les explotacions forestals per millorar l’eficiència dels aprofitaments. EINA 21.23: Establiment d’un sistema d’assessorament a la propietat sobre gestió, mecanització i comercialització dels productes forestals. (tema 5.5) EINA 21.24: R+D. Desenvolupament d’una línia d’innovació tecnològica sobre l’ús industrial de productes fustaners de producció local i la diversificació dels aprofitaments fustaners per millorar la viabilitat de les explotacions forestals. (tema 5.4). EINA 21.25: Creació de fórmules d’organització en l’explotació i comercialització de la biomassa per millorar la viabilitat del seu aprofitament. EINA 21.26: Promoció d’incentius per a la professionalització del treballador forestal. (tema 4.1) EINA 21.27: Estudi de fórmules administratives (via convenis o altres), en el marc legal del Pla de Desenvolupament Rural (PDR), per vincular els treballs forestals a l’empresa d’explotació facilitant la cessió subrogada de l’ajut. EINA 21.28: Establiment de les mesures de foment adients per a la promoció de les plantacions d’espècies de creixement ràpid. (tema 1.5) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 16

Objectiu 21.3: Adaptació la demanda de les indústries de transformació de la fusta a l’oferta EINA 21.31: Potenciació dels instruments de foment a l’explotació pels tractaments silvícoles i altres, així com les mesures de foment per a la indústria de transformació. EINA 21.32: Promoció de la indústria de transformació adaptada a fustes de diàmetre petit i mitjà, és a dir, aquelles de producció potencial immediata. Objectiu 21.4: Provisió al sector de treballadors forestals qualificats EINA 21.41: Establiment d’un programa de suport, promoció i qualificació del treballador forestal mitjançant la millora de la professionalització (carnets professionals homologats) i de la formació continuada. (tema 4.1 i 5.4) EINA 21.42: Establiment de mesures per a la captació de joves professionals a través de garantir unes condicions laborals competitives amb altres sectors productius així com millorar la projecció social del treballador forestal (això últim, relacionat amb el “Pla de comunicació sobre el sector forestal”). (temes 4.1, 5.4 i 5.5) Objectiu 21.5: Estudi del potencial de producció fustanera dels boscos EINA 21.51: R+D per al desenvolupament del “Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya” en funció de característiques biogeogràfiques i dasocràtiques de les forests (estacions forestals), tenint en compte aspectes socioeconòmics relacionats amb l’accessibilitat, la indústria associada, el teixit econòmic, les indústries de serveis i acompanyants, d’entre altres. També caldrà incloure el potencial de pertorbació, de riscos naturals i l’estadi de la dinàmica del paisatge. (tema 1.1, 5.4) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 405 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

EINA 21.52: R+D. Estudi del potencial productiu de les frondoses nobles a través de la creació d’una xarxa de parcel·les experimentals permanents. (tema 5.4) EINA 21.53: R+D. Estudi del potencial productiu d’altres espècies presents a Catalunya i de la rendibilitat de la seva explotació. (tema 5.4) 2.2.- SECTOR SURER Objectiu 22.1: Potenciació de la producció primària de suro EINA 22.11: Estudi de la possibilitat de declarar el suro producte estratègic per a la economia nacional o amb qualificació similar, donades les previsions de la demanda i la seva reduïda zona de producció. EINA 22.12: Agilització i reducció de la tramitació de les sol·licituds de lleva de suro fent més incidència en el control posterior. Modificació de la normativa que regula aquest tipus d’aprofitaments. EINA 22.13: Foment dels ajuts econòmics per a la regeneració i millora de les suredes abandonades. EINA 22.14: Habilitació per a la realització de convenis amb l’administració per a la gestió de suredes que serveixin com a finques pilot. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 17

EINA 22.15: Foment de la formació de treballadors especialistes en lleva de suro, dotant-los d’una credencial per part de l’administració que els habiliti per fer aquestes feines. Possibilitat de creació de cooperatives de treballadors. (tema 4.1 i 5.4) EINA 22.16: Foment de la mecanització dels treballs. EINA 22.17: R+D. Desenvolupament d’una línia de recerca sobres la potencialitat productiva en quantitat i qualitat de les suredes i promoció d’una denominació específica de qualitat per al suro català. (tema 5.4) EINA 22.18: R+D. Estudi de la biologia i dels possibles tractaments contra el corc del suro. Valorar l’eficàcia i la persistència dels fungicides emprats actualment contra l’escaldat. (temes 1.3 i 5.4) Objectiu 22.2: Potenciació de la indústria transformadora del suro EINA 22.21: Impuls de la normalització dels productes elaborats, fonamentalment dels taps. EINA 22.22: Realització de campanyes de promoció del suro com a producte natural renovable, el conreu del qual fomenta la biodiversitat i la conservació dels nostres boscos, sobre tot en quant a la prevenció d’incendis (relacionat amb el “Pla de comunicació sobre el sector forestal”). (tema 5.5) EINA 22.23: Foment d’ajuts econòmics per a les indústries que utilitzin suro de Catalunya amb poc valor econòmic (pelegrí, cremat, rebuig), com a incentiu per posar en producció les suredes abandonades o deteriorades per causes naturals. EINA 22.24: Promoció de la coordinació amb els departaments implicats per la potenciació de la indústria i l’ús del suro. (temes 2.5 i 5.5) EINA 22.25: R+D. Foment dels estudis que garanteixin la qualitat del producte surer per a les finalitats que es destina. (tema 5.4) 2.3.- PASTURES I SISTEMES SILVOPASTORALS Objectiu 23.1: Promoció de l’activitat silvopastoral i l’ús de pastures EINA 23.11: Promoció del pasturatge extensiu dins el bosc i la recuperació de deveses i pastures sota els principis de la relació amb la prevenció d’incendis, conservació de la biodiversitat i millora d’hàbitats. (tema 3.1) EINA 23.12: Foment del rejoveniment, professionalització i qualificació de la mà d’obra del sector. Incloure la titulació qualificada de ‘Pastor’ als programes de formació DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 406 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

professional i dignificar la professió amb campanyes d’informació.(tema 4.1) EINA 23.13: Garantir l’activitat silvopastoral i el manteniment de les pastures en els espais de la Xarxa Natura 2000 (hàbitat inclòs a l’annex 1). (tema 3.1) EINA 23.14: R+D. Estudi de l’efecte de la càrrega ramadera sobre la gestió del combustible, la prevenció d’incendis i la gestió silvopascícola, incloent els valors econòmics i les externalitats. Relacionar-ho amb les “Directrius de gestió forestal”. (temes 5.2, 5.4) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 18

EINA 23.15: R+D. Estudi del potencial silvopastoral en zones amb risc d’incendi (nombre de ramats, nombre de pastors, qualitat de les pastures, tècniques ramaderes necessàries, mercats ordinaris i alternatius, conflictes propietaris/ramaders, etc.) (tema 5.4). EINA 23.16: Adaptar els instruments de planificació forestal a la gestió dels sistemes silvopastorals. EINA 23.17: Inventariat i millora de les infraestructures pastorals. Objectiu 23.2: Millora de les rendes dels propietaris de pastures i dels ramaders EINA 23.21: Millora de la coordinació amb el DARP per a utilitzar la mesura agroambiental prevista referida a actuacions en prats i pastures. EINA 23.22: Foment d’incentius econòmics per superfícies adevesades, establiment de sistemes silvopastorals i manteniment de pastures en àrees tallafoc entre altres. EINA 23.23: Millora dels mecanismes de control de la cessió d’ajuts a terrenys amb pasturatge actiu. 2.4.- ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS Objectiu 24.1: Regulació de l’explotació de les tòfones EINA 24.11: Establiment d’un marc legal per a la creació de vedats de tòfones. EINA 24.12: Racionalització les relacions entre les societats de recol·lectors i la propietat i promoció de fórmules per la recol·lecció associada entre els propietaris o amb convenis amb les societats per millorar els ingressos directes percebuts per la propietat. EINA 24.13: Promoció del conreu de la tòfona com a font d’ingressos alternatiu, atès el seu potencial productiu. Lligat a la subvenció de l’administració al conreu, caldria establir un sistema de certificació de qualitat de la planta viverística, que, alhora milloraria la confiança de la propietat cap al conreu. EINA 24.14: R+D. Recerca en tècniques de conreu de tòfona (gestió de l’aigua, esporgues, abonaments) per assegurar una producció constant i poder aprofitar millor les oscil·lacions de preus al mercat. (tema 5.4). EINA 24.15: Establiment de mecanismes per quantificar la producció de tòfones. Objectiu 24.2: Regulació de l’explotació de bolets EINA 24.21: Promoció de la regulació per a la recollida de bolets i disseny de criteris per a diferenciar l’aprofitament comercial del recreatiu. (tema 4.2) EINA 24.22: Establiment d’un carnet i/o llicència d’aprofitament comercial de bolets que contempli aspectes formatius sobre comportament al bosc i respecte del règim de propietat. (tema 4.2) EINA 24.23: Establiment de fórmules per millorar els ingressos directes a la propietat forestal de l’aprofitament comercial de bolets. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 19

EINA 24.24: Establiment de mecanismes per quantificar la producció de bolets Objectiu 24.3: Potenciació de la indústria de transformació per tal de millorar la demanda i donar més valor afegit EINA 24.31: Promoció de la transformació (indústria agroalimentària) i comercialització (marques d’origen) de fongs comestibles de forma coordinada amb els DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 407 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

departaments competents. Objectiu 24.4: Regulació de l’aprofitament de pinya de pi pinyer EINA 24.41:Actualització de l’Ordre de 18 de juliol de 1991, per la qual s’ordena el sector de la recollida i comercialització de pinya de pi pinyer per garantir-ne l’aprofitament que constitueixi un ingrés complementari a les rendes dels propietaris. EINA 24.42: Regularització de la comercialització de la pinya amb una especial incidència a evitar la recol·lecció il·legal. EINA 24.43: Creació d’una taula de preus que marqui el preu de la pinya i el pinyó i establiment de mecanismes per quantificar la producció. EINA 24.44: Suport a la tecnificació/mecanització de les explotacions mitjançant el foment del cooperativisme per tal de reduir despeses i fer assequible la inversió pel major nombre de propietaris possible. EINA 24.45: R+D de plantacions empeltades de producció precoç de pinya. (tema 5.4). Objectiu 24.5: Desenvolupament del potencial productiu de l’aprofitament de plantes medicinals i aromàtiques EINA 24.51: R+D. Establiment d’una línia de recerca sobre la situació actual i distribució de les poblacions i el seu potencial productiu, especialment pel que fa a la caracterització química (qualitat) de plantes comercials com la genciana, l’àrnica, l’orella d’ós, sajolida, romaní, cua de cavall i lavàndula, entre altres. (tema 5.4) EINA 24.52: Desenvolupament de centres de transformació ubicats a les zones de producció segons l’estudi del potencial productiu. EINA 24.53: Estandarització del producte, establiment de marques d’origen i millora de la seva comercialització, segons l’estudi del potencial productiu. Objectiu 24.6: Regulació d’altres productes EINA 24.61: Actualització de la legislació que regula l’aprofitament del verd nadalenc ampliant-ho a l’aprofitament de les molses. EINA 24.62: Estudi de formules de foment i promoció de l’aprofitament dels altres fruits del bosc (castanyes, cireres d’arboç, etc.). Dotar-los de base legal que reforci la seva importància com a recurs forestal. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 20

EINA 24.63: Estudi de formules de foment i promoció de l’aprofitament de mel. Establiment d’una base legal que reforci la seva importància com a recurs forestal. EINA 24.64: R+D. Establiment de línies d’estudi en el camp de la química verda i les seves futures aplicacions. 2.5- POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ I ÚS ENERGÈTIC DELS DE PRODUCTES FUSTANERS Objectiu 25.1: Foment del teixit industrial adaptat a la producció forestal present o futura de Catalunya EINA 25.11: Establiment de mesures pel foment de la indústria de primera transformació adaptada a la producció potencial present i futura dels boscos de Catalunya. Relacionat amb el “Mapa del potencial productiu”. (tema 2.1) EINA 25.12: Establiment de mesures per fomentar la vinculació entre la primera i segona transformació del producte per tal de millorar el valor afegit del procés industrial i garantir la demanda de productes fustaners. EINA 25.13: Establiment de mesures per donar un tractament específic al transport de productes fustaners (llargada i pes) per tal de facilitar-ne el desplaçament. EINA 25.14: Ampliació de les ajudes per l’adquisició de vehicles de transport de productes fustaners, al transport no específic. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 408 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Objectiu 25.2: Millora de la tecnologia dels productes fustaners EINA 25.21: Impuls del desenvolupament de l’”Institut Català de la Fusta” (INCAFUS) i de la certificació tecnològica de la fusta. EINA 25.22: R+D per a la promoció de la innovació tecnològica sobre tecnologia de la fusta i millora del valor afegit del producte final. (temes 2.6 i 5.4) Objectiu 25.3: Promoció de l’ús energètic del productes fustaners EINA 25.31: Garantir el compliment del Pla de Diversificació Energètica pel que fa a l’ús de biomassa forestal com a font d’energia. (temes 1.5 i 2.1) EINA 25.32: Promoció de la revalorització de la biomassa forestal (llenya i fustes) com a producte energètic. (temes 1.1, 1.5 i 2.1) EINA 25.33: Promoció de l’ús del subproducte forestal de les indústries com a biomassa per a la co-generació d’energia. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 21

2.6.- ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS Objectiu 26.1: Promoció del producte forestal EINA 26.11: Promoció de l’ús de fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de màrqueting per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto. (temes 1.1 i 5.5) EINA 26.12: Promoció del consum de fusta local. Foment d’etiquetes de qualitat local, ‘fusta certificada catalana’, que garanteixi que promou la gestió forestal sostenible i el desenvolupament rural a Catalunya. Vincular especialment l’ús de fusta per part del sector turístic amb la producció local i la conservació del paisatge. EINA 26.13: Desenvolupament de polítiques actives per part de totes les administracions per promoure l’ús de fusta del país en la construcció i l’obra civil pública. EINA 26.14: Promoció de l’ús estructural de fusta en les infraestructures i serveis dels espais de la xarxa d’espais protegits i d’interès natural així com en les forests públiques. EINA 26.15: Establiment d’incentius per l’ús de fusta en les construccions dels promotors privats. EINA 26.16: Promoció de la certificació forestal i el reconeixement mutu dels esquemes existents. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 22

Programa 3: GESTIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I LES FUNCIONS PROTECTORES DELS ESPAIS FORESTALS 3.1.- GESTIÓ D’ESPAIS FORESTALS PROTEGITS I ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS Objectiu 31.1: Coordinació de les directrius de gestió forestal i les de gestió dels espais protegits EINA 31.11: Establiment de directius silvícoles per a la gestió d’espais forestals (considerant hàbitats i espècies) dins dels espais naturals protegits congruents amb els seus objectius. (tema 5.2) EINA 31.12: Integració de les figures i mesures de protecció als instruments de planificació forestal a escala territorial (PORF). (tema 5.1) EINA 31.13: Definició de directrius específiques de gestió per a boscos madurs, boscos de ribera, boscos protectors en vessants amb riscos i altres ecosistemes forestals singulars que es considerin adients. (tema 5.2) EINA 31.14: Establiment de plans de conservació dels habitats forestals d’especial interès per a la conservació, sobretot pel que fa a hàbitats amenaçats o en regressió. Els DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 409 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

espais així identificats hauran de tenir en compte aquestes directrius estiguin o no dins un espai PEIN o a la Xarxa Natura 2000. EINA 31.15: Inclusió en la planificació forestal del manteniment dels usos agrícoles i ramaders pel foment de la biodiversitat forestal, amb la participació del DARP. EINA 31.16: Foment de la consideració del les forests d’Utilitat Pública com a espais protegits. Relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”. (tema 5.5) EINA 31.17: Divulgació de la idea de la gestió activa dels ecosistemes forestals com a mitjà per garantir la seva conservació. Establir una política de comunicació comuna respecta la gestió dels espais protegits entre les diferents administracions implicades. Relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”. (tema 5.5) Objectiu 31.2: Garantir la representació de tots els ecosistemes forestals en la xarxa d’espais protegits EINA 31.21: Desenvolupament d’una diagnosi sobre la representació dels ecosistemes forestals a la xarxa d’espais naturals protegits i a la Xarxa Natura 2000, i complementar-la on es consideri adient. Objectiu 31.3: Augment de la sostenibilitat de la protecció dels espais forestals EINA 31.31: Potenciació dels usos tradicionals als espais protegits, garants dels valors naturals i culturals que van motivar la protecció de l’espai. EINA 31.32: Potenciació de la participació i corresponsabilització dels propietaris i altres agents socials en la gestió dels terrenys forestals dels espais naturals protegits EINA 31.33: Integració de la conservació de la diversitat biològica en els instruments de planificació forestal a nivell de finca, amb una especial incidència sobre aspectes socioeconòmics. (tema 5.2). Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 23

EINA 31.34: Establiment de mesures per compensar les limitacions d’usos quan aquestes vagin lligades a actuacions per a la conservació de la biodiversitat forestal o a altres que condicionin l’aprofitament o gaudi per part de la propietat. EINA 31.35: Establiment de mesures per a incentivar la conservació dels elements naturals i culturals singulars a escala de finca amb la participació dels propietaris (codi de bones pràctiques i convenis) i l’assessorament de terceres parts. (temes 3.2, 4.4 i 5.2) EINA 31.36: Potenciació del paper de la Directiva Hàbitats i el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 com a font de finançament per als espais forestals, sense detriment dels incentius a zones no incloses en cap espai protegit. EINA 31.37: Establiment de mecanismes per afavorir la simplificació administrativa dels treballs forestals en zones de policia d’ecosistemes riberencs i establiment de convenis de col·laboració amb la propietat contigua per a la gestió de les mateixes. 3.2.- GESTIÓ DE FLORA I FAUNA FORESTAL PROTEGIDA I SINGULAR Objectiu 32.1: Millora del marc legal i institucional per a la conservació de la biodiversitat forestal EINA 32.11: Participació en l’aprovació i aplicació de l”’Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”. EINA 32.12: Participació en la redacció i aprovació d’una nova “Llei de Protecció de la Biodiversitat” coordinada amb les directrius d’aquest PGPF, i que interpreti i unifiqui tota la legislació vigent (internacional, europea, estatal i catalana). EINA 32.13: Millora de la coordinació interdepartamental en relació a la conservació de la biodiversitat forestal (mesures d’altres departaments que afecten negativament espècies catalogades pel DMAH). EINA 32.14: Redacció d’un Llibre Vermell de la flora i la fauna (coneixement del grau d’amenaça). Incloure l’estudi de plantes invasores i el seu impacte. EINA 32.15: Publicació del Catàleg de Flora i Fauna amenaçades de Catalunya. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 410 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

EINA 32.16: Subscriure i aplicar els acords internacionals sobre comerç de fusta tropical per a garantir la seva legalitat. Objectiu 32.2: Foment de mesures per contribuir al manteniment de la diversitat mitjançant la gestió de determinades espècies de flora i fauna EINA 32.21: Manteniment i millora de programes de conservació i plans de recuperació per a les espècies de la fauna i flora existents d’acord amb la diagnosi de l’”Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”, vinculant la conservació de les espècies a la conservació dels hàbitats que ocupen. EINA 32.22: Desenvolupament de programes de conservació i plans de recuperació per a les espècies de la fauna i flora encara no existents, en base a les mancances detectades a la diagnosi de l’”Estratègia Catalana per a la Conservació i Ús Sostenible de la Biodiversitat”. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 24

EINA 32.23: Manteniment del suport a l’actualització de les bases de dades sobre biodiversitat faunística i florística (Sistema d’Informació Ambiental de Catalunya) i relacionar-la amb la cartografia de riscos. (tema 3.4) EINA 32.24: Implementació de les capes de les diferents espècies d’ambients forestals de la fauna i de la flora en els SIG del DMAH de forma que estigui a disposició de la gestió foretal pública i privada. Tanmateix, creació d’una capa d’informació única i genèrica sobre Sectors crítics per a la fauna i la flora de forma que s’eximeixi de l’informe corresponent a totes les zones d’importància menor per a la fauna i la flora, tot agilitzant la gestió d’expedients i autoritzacions. Crear sistemes d’actualització d’aquestes capes d’informació. EINA 32.25: Creació d’una xarxa de seguiment de la biodiversitat (integrant les xarxes actualment existents o en preparació i d’altres d’espècies concretes) que, en base a diferents bioindicadors, doni informació seqüencial sobre l’estat de conservació de la biodiversitat i la influència que hi exerceixen els diversos usos del sòl. Continuar donant suport i ampliar el “Programa de seguiment de la biodiversitat dels boscos a Catalunya”. EINA 32.26: Elaboració de normes i instruccions generals de gestió (codis de bones pràctiques) que afavoreixin a la fauna i flora en general en els terrenys de menor importància faunística i florística. (tema 5.2) EINA 32.27: Edició de manuals tècnico-divulgatius de pràctiques afavoridores de la conservació d’espècies, d’hàbitats, i de la biodiversitat en general, a l’abasta de professionals del mon forestal, funcionaris, planificadors, municipis, empreses i ciutadans en general. (tema 5.5) EINA 32.28: Establiment de mesures per incentivar la conservació dels elements naturals i culturals singulars a escala de finca amb la participació dels propietaris privats (codi de bones pràctiques i convenis) i l’assessorament de terceres parts. (tema 3.2, 4.4, 5.2) EINA 32.29: Manteniment i increment de les línies d’ajuts de compatibilització de la gestió forestal i la conservació de les espècies, ja encetada mitjançant les mesures i5 del PDR. (tema 5.3) EINA 32.210: Establiment de mesures de control per a la fauna i flora d’espècies exòtiques asilvestrades o invasores que tinguin una afectació negativa sobre els valors naturals dels ecosistemes forestals. EINA 32.211: R+D. Manteniment i millora de la recerca sobre l’afectació dels tractaments forestals a la conservació de la biodiversitat, ecologia de flora i fauna i diagnosi DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 411 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

de directrius silvícoles per la conservació de la biodiversitat, dels hàbitats i de les espècies. (temes 5.2 i 5.4) EINA 32.212: R+D. Recerca sobre els aspectes territorials de la connectivitat biològica de determinades espècies considerades indicadores suficients de l’existència de connexions viables entre diversos espais naturals. (tema 5.4) Objectiu 32.3: Millora del marc normatiu i la gestió dels arbres i les arbredes monumentals EINA 32.31: Millora del marc legal de protecció del arbres i arbredes monumentals. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 25

EINA 32.32: Determinació dels tractaments culturals i fitosanitaris que s’han de realitzar en els arbres monumentals i execució de les accions directes de lluita contra les plagues que els afecten. 3.3.- MILLORA I CONSERVACIÓ DELS RECURSOS GENÈTICS FORESTALS Objectiu 33.1: Foment de la conservació de recursos genètics d’espècies forestals EINA 33.11: Foment i promoció així com coordinació de les tasques adreçades a la conservació de recursos genètics d’espècies forestals. Objectiu 33.2: Execució dels programes per a la identificació i utilització dels materials forestals de reproducció EINA 33.21: Planificació, organització i execució de les tasques de caracterització de les espècies regulades per a ús forestal, destinats a l’obtenció dels materials forestals de reproducció. Revisar i actualitzar el Catàleg dels Materials de Base. EINA 33.22: Proposta, coordinació i gestió de la regulació de noves espècies d’interès per a la flora, programes de reforestació i aforestació i, en general, en l’àmbit de la silvicultura. EINA 33.23: Gestió de les “Declaracions de Producció dels Materials Forestals de Reproducció”. Control de la producció en viver. Control de la producció i comercialització de planta. EINA 33.24: Definició d’un marc competencial clar entre departaments per tal de planificar, organitzar i executar les tasques de control de la producció i comercialització dels materials forestals de reproducció que es produeixen i/o es comercialitzen a Catalunya. EINA 33.25: Foment i promoció de l’ús de materials forestals de reproducció de qualitat atenent el que estableix la reglamentació (Reial Decret 289/2003). EINA 33.26: Incentius a la realització d’estudis adreçats a la millora de la qualitat dels materials forestals de reproducció. 3.4.- LLUITA CONTRA L’EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS Objectiu 34.1: Determinació de les zones de risc i de les zones protectores EINA 34.11: Integració de la informació i suport a l’elaboració, manteniment i millora de la cartografia i la documentació de riscos existent: allaus, geològics, conques prioritàries per a la restauració hidrològico-forestal (RHF), inventari d’erosió de sòls, zones de risc d’incendis, zones inundables. EINA 34.12: Determinació d’àrees que compleixen funcions protectores específiques front a l’erosió, als control dels fenòmens torrencials, als allaus i a d’altres riscos geològics (despreniments, esllavissades, …). (temes 5.1 i 5.2) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 26

EINA 34.13: Foment de la declaració de forests protectores i d’Utilitat Pública i implementació dels mecanismes per afavorir la seva gestió sostenible i el manteniment de DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 412 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

les funcions. EINA 34.14: Creació d’un marc normatiu que faciliti l’execució de les actuacions d’interès públic a les zones de risc i/o protectores: zones d’especial risc d’incendis, d’allaus o geològics, PPP, conques prioritàries per a la RHF, ZAU, forests d’UP o protectores, espais naturals protegits,… Objectiu 34.2: Elaboració i execució d’un programa d’actuacions de RHF, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats EINA 34.21: Elaboració d’un “Programa quinquennal d’actuacions de RHF” que plantegi les inversions previstes, en coordinació amb altres administracions i organismes. Aquest “Programa d’actuacions” haurà de fer una programació i priorització dels projectes justificant la seva necessitat, garantint la continuïtat de les inversions i facilitant la recerca de mecanismes per al seu finançament. El “Programa d’actuacions de RHF” ha de tenir la flexibilitat suficient com per poder permetre l’execució de projectes de restauració de zones afectades per esdeveniments no programables o catàstrofics. EINA 34.22: Redacció o supervisió de la redacció dels projectes d’actuació de RHF i execució dels mateixos. Objectiu 34.3: Definició de les actuacions específiques per als boscos de ribera EINA 34.31: Establiment d’un programa comú amb l’ACA per a la gestió i restauració dels boscos de ribera i definició de les directrius de gestió per a les actuacions en zones de ribera. (tema 3.1, 5.2) EINA 34.32: Incorporació als PORF d’un inventari de boscos de ribera en base a l’Índex QBR (qualitat de boscos riparis) en els punts més representatius de la xarxa fluvial. EINA 34.33: Promoció de la coordinació entre l’ACA i DMAH en sol.licitud d’actuacions en les riberes, i simplificació dels tràmits administratius. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 27

Programa 4: MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I L’ÚS SOCIAL DEL BOSC 4.1.- MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS FORESTALS Objectiu 41.1: Millora de la projecció social de la professió forestal i dignificació EINA 41.11: Establiment d’un paquet de mesures per dignificar la professió forestal i millorar la seva projecció social, amb especial atenció a la incorporació de joves, dones i a l’atenció dels immigrants (tríptics de seguretat i higiene traduïts, etc.). Entre altres, aquestes mesures podrien incloure: (temes 5.4 i 5.5) Clarificació i millora del marc contractual per al treballadors forestals. Millora de la formació i professionalització. Millora de les condicions de seguretat i salut laboral. Millora de la projecció social del treball i del treballador forestal, relacionat amb el “Pla de comunicació sobre el sector forestal”. EINA 41.12: Promoció de la professionalització de l’administració forestal en tots els seus nivells competencials amb mesures com ara la inclusió de capatassos forestals/tècnics especialistes en gestió dels recursos naturals. EINA 41.13: Revisió, actualització i millora de la normativa sobre categories professionals i promoció de la coordinació interadministratives per al compliment de les mesures transversals. EINA 41.14: Promoció de la formació en tecnologia i seguretat a la propietat forestal en l’auto-ocupació en treballs forestals, sense afegir complexitat administrativa a la seva activitat. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 413 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Objectiu 41.2: Impuls a les mesures de seguretat i salut laboral EINA 41.21: Impuls de la planificació preventiva en base a les característiques físiques, mentals, edat i sexe del treballador, avaluació inicial dels riscos, pla d’actuacions preventives, formació i informació pels treballadors i mesures d’emergència en el treball. EINA 41.22: Implantació, als plans d’estudis, les matèries de seguretat i higiene en el treball. EINA 41.33: Desenvolupament d’una normativa pròpia del sector forestal, instruccions tècniques complementàries en base a normes UNE i elaboració de Procediments Segurs de Treball que redueixin riscos. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 28

4.2.- ÚS PÚBLIC DELS TERRENYS FORESTALS Objectiu 42.1: Regulació i establiment d’un marc per a l’ús públic dels terrenys forestals, tant pel que fa als boscos públics com als privats EINA 42.11: Definició dels usos públics que es desenvolupen tant en terrenys privats com en terrenys públics. Regular les condicions d’ús i els mecanismes de compensació a la propietat. EINA 42.12: Establiment de directrius de gestió per a les forest patrimonials de la Generalitat, i promoció d’una gestió forestal exemplar amb caràcter pedagògic i el seu ús. (tema 1.4) EINA 42.13: Redacció de directrius de gestió forestal específiques per a zones d’elevada freqüentació (tema 5.2) EINA 42.14: Diagnosi, millora i desenvolupament de mesures per incentivar la retribució econòmica a la propietat forestal dels usos terciaris dels terrenys forestals. (tema 5.3) Objectiu 42.2 : Manteniment i creació de noves infraestructures per a l’ús recreatiu i millorar les existents EINA 42.21: Establiment de les dotacions pressupostàries adients per a les infraestructures públiques i privades que es destinin a ús públic i recreatiu de les forests. EINA 42.22: Revisió de les condicions de les àrees recreatives i adequació a la normativa de prevenció d’incendis i de seguretat i higiene. EINA 42.23: Estudi del potencial de l’ús recreatiu del patrimoni públic i condicionament d’aquells que s’estimi que tenen vocació per a l’ús públic per reduir pressió en altres zones, sobretot en espais naturals protegits fràgils i/o vulnerables. EINA 42.24: Promoció de l’adquisició de sòl per part de l’administració forestal, preferentment en zones protectores i/o protegides, per tal d’incrementar el sòl forestal públic. Objectiu 42.3: Regulació de l’accés al medi natural EINA 42.31: Desenvolupament d’una nova Llei d’accés al medi natural. Promoure la coordinació entre els departaments implicats i amb la propietat forestal i altres agents socials per a la regulació de l’accés al medi natural. EINA 42.32: Millora, actualització i aprovació dels inventaris de comarcals de camins i regulació de les diferents categories de vials existents i promoció de la coordinació administrativa per l’implantació del seu assenyalament, manteniment i ús. (Eina 1.1.5.2) EINA 42.33: Regularització i homogeneïtzació dels criteris de definició i marcatge de la xarxa de senders i potenciació del seu ús. EINA 42.34: Promoció de l’establiment d’una llicència verda per al desenvolupament de certes activitats recreatives a les forests, com a instrument regulador. L’obtenció ha d’implicar activitats formatives sobre el coneixement i respecte del medi i el règim de propietat. Considerar de forma diferenciada l’accés esportiu i d’activitats organitzades i el DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 414 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

lliure accés. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 29

EINA 42.35: Establiment de mesures per a l’adequació de la normativa local a l’autonòmica sobre accés al medi natural i activitats recreatives. EINA 42.36: R+D sobre l’impacte dels vehicles motoritzats al medi natural. (tema 5.4) EINA 42.37: R+D: Realització d’estudis sobre l’impacte de la freqüentació causada per activitats recreatives als ecosistemes forestals. Objectiu 42.4: Sensibilització dels usuaris sobre el comportament al medi natural EINA 42.41: Potenciar mesures d’educació ambiental vinculades a les institucions, empreses i associacions promotores d’activitats recreatives. EINA 42.42: Promoció de convenis de col·laboració amb associacions d’usuaris (pescadors i caçadors, vehicles motoritzats, etc.) per activitats de sensibilització ambiental, inventari i manteniment d’infraestructures o custòdia del territori entre altres. (tema 4.4. 4.3, 5.5) 4.3.- GESTIÓ DE RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES Objectiu 43.1: Garantir la sostenibilitat de les activitats cinegètiques i potenciar el seu paper com a eina de desenvolupament rural EINA 43.11: Desenvolupament del “Pla Estratègic de la Caça” i els seus objectius estratègics: Definir una caça sostenible dins de la natura i les altres activitats territorials; reconèixer els valors culturals de la caça i les funcions que realitzen dins de la societat catalana i potenciar l’activitat cinegètica com a pràctica esportiva lligada a la natura. EINA 43.12: Definició d’un “Codi de bones pràctiques agro-silvo-pastorals per a la gestió cinegètica”. EINA 43.13: Potenciació de les activitats cinegètiques com a font d’ingressos i de fixació de gent a les zones rurals en el marc del codi de bones pràctiques. EINA 43.14: Foment d’incentius de les mesures de millora d’hàbitats per a la fauna cinegètica. EINA 43.15: Revisió de les instruccions per a la redacció dels Plans Tècnics de Gestió Cinegètica i establiment d’un sistema de validació i seguiment per part de l’administració eficient. EINA 43.16: Garantir el seguiment i les mesures de control adient sobre l’afectació de fauna cinegètica i salvatge sobre la regeneració i qualitat arbòria dels terrenys forestals. EINA 43.17: Promoció de la formació i capacitació de les societats de caçadors per fer-los partícips en tasques de custòdia dels terrenys cinegètics. (tema 4.1, 4.4) Objectiu 43.2: Garantir la sostenibilitat de les activitats piscícoles i potenciar el seu paper com a eina de desenvolupament rural EINA 43.21: Potenciar les activitats piscícoles com a font d’ingressos i de fixació de gent a les zones rurals. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 30

EINA 43.22: Elaboració d’una “Llei de pesca esportiva” Catalana . EINA 43.23: Promoció de la formació i capacitació de les societats de pescadors per fer-los partícips en tasques per la custòdia dels ecosistemes riberencs. (tema 4.1, 4.4) EINA 43.24: Promoció, millora i regulació de la redacció, aprovació i revisió dels Plans d’Aprofitaments Cinegètics. EINA 43.25: Garantir el compliment dels cabals ecològics dels rius en coordinació amb l’ACA. 4.4.- PROPIETAT FORESTAL, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I ASSOCIACIONISME Objectiu 44.1: Proveïment d’informació qualificada sobre la tipologia i els drets i DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 415 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

deures de la propietat forestal EINA 44.11: Elaboració d’un marc regulador (‘Estatut jurídic de la propietat forestal’) que aporti seguretat jurídica al paper de la propietat forestal en tant que gestora i garant del medi i que permeti omplir els buits legals i conciliï els interessos públics i privats que concorren sobre les forest (establiment de drets i deures de la propietat forestal). EINA 44.12: Aclariment del règim jurídic de les forests patrimonials dels ajuntaments (drets i deures), especialment en aquells casos que no estan declarats com d’Utilitat Pública. EINA 44.13: R+D per a la descripció socioeconòmica de la propietat forestal per disposar d’un cens de propietaris segons tipologies (actiu/absentista o altres categories), dades sobre microeconomia de l’explotació forestal, grau d’associacionisme, percepcions i motivacions i aspectes físics de la propietat. Vincular-ho amb el ‘Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya’. (temes 2.1 i 5.4) Objectiu 44.2: Estructuració i establiment dels mecanismes de participació pública EINA 44.21: Vertebració i coordinació de diferents òrgans consultius i executius, com ara taules de concertació mediambiental, en un “Model integrat per a la participació pública en l’àmbit forestal”, que tingui en compte i ampliï les actuals plataformes de participació pública. EINA 44.22: Garantir, a traves del “Model integrat” la representació dels diferents interessos, escales de treball i nivells de vinculació al sector forestal. S’hi han de considerar els aspectes productius, recreatius, turístics, subsectorials, etc., sense duplicar funcionalitats. EINA 44.23: Promoció en els diferents espais de participació pública una participació ponderada en funció de la representativitat i el paper actiu en la conservació del territori. EINA 44.24: Allà on es consideri adient, vehicular la participació pública amb la promoció de l’associacionisme i l’organització federativa. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 31

Objectiu 44.3: Foment i recolzament d’estructuració de l’associacionisme EINA 44.31: Identificació dels discursos del moviment associatiu i definició d’àmbits d’actuació en grans grups (propietat forestal, ADF, col·legis i altres organitzacions professionals, d’activitats recreatives, grups ambientalistes, entitats de custòdia, moviment excursionista) i creació d’ espais consultius per tractar temes específics. EINA 44.32: Promoció del coneixement mutu del moviment associatiu i la creació de sinèrgies i aliances estratègiques de col·laboració entre ells a partir d’interessos comuns. EINA 44.33: Establiment de convenis i protocols per promoure la participació dels diferents grups del moviment associatiu en la gestió/conservació en tasques de divulgació i educació ambiental i de gestió i conservació del medi forestal. EINA 44.34: Relacionat amb el mateix, en aquelles associacions de naturalesa urbana, potenciar el paper per vehicular discursives sobre els valors rurals i de cultura forestal dins l’àmbit urbà. Relacionar-ho amb el “Pla de comunicació del sector forestal”. (tema 5.5) EINA 44.35: Promoció de fórmules associatives de la propietat forestal per optimitzar l’aprofitament dels recursos i la gestió dels terrenys forestals. (temes 1.2, 2.1, 2.2 i 2.3). EINA 44.36: Promoció de la professionalització i regulació de la participació d’Entitats de Custòdia (EC) en la conservació d’elements naturals i culturals singulars en el marc de models participats de gestió (codis de bones pràctiques i convenis). (tema 3.1, 3.2) EINA 44.37: Potenciació del paper de les EC com a vehicle pel finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a la gestió del medi natural, la participació del DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 416 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental i promoció de la cultura forestal i rural. EINA 44.38: Foment del voluntariat forestal. EINA 44.39: Col·laboració en tasques de reinserció mitjançant la formació i contractació de reclusos en tasques de gestió i conservació dels terrenys forestals. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 32

Programa 5: ACCIONS TRANSVERSALS I D’ACOMPANYAMENT 5.1.- PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL Objectiu 51.1: Garantir la coherència entre el planejament forestal territorial, regional i a escala de finca EINA 51.11: Desenvolupament, en el marc del PGPF, d’”Orientacions generals per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”. EINA 51.12: Desenvolupament en el marc dels PORF d’”Orientacions regionals per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”, de forma coherent amb les orientacions generals. EINA 51.13: Establiment de mecanismes per garantir que la planificació forestal a escala de finca segueixi les orientacions regionals del PORF on corresponguin els terrenys forestals. (tema 5.2) EINA 51.14: Vinculació de les mesures de foment a la gestió i conservació dels terrenys forestals a l’existència d’un document de planificació forestal que tingui en compte les orientacions regionals. (tema 5.3) Objectiu 51.2: Potenciació de la vinculació de la planificació forestal amb el planejament territorial, urbanístic i altres sectorials EINA 51.21: Elevació del rang normatiu del PGPF a PTS per enfortir els vincles entre la planificació forestal i la planificació territorial i urbanística. EINA 51.22: Inclusió en la redacció dels PORF aspectes d’ecologia i dinàmica del paisatge, així com anàlisi socioeconòmica de vectors ambientals. EINA 51.23: Promoció de la participació activa d’exercici de la potestat de l’administració forestal en la planificació dels sòls forestals i inclusió de les seves determinacions prevista en la planificació dels ‘espais lliures’ prevista als PTP. EINA 51.24: Relacionat amb el punt anterior, redefinir la regionalització forestal prevista al PGPF 1994-2004 i crear l’equivalència dels límits dels PORF als límits dels PTP (per tant, 7 regions enlloc de 8). EINA 51.25: Definició d’una metodologia per l’elaboració dels PORF (R+D) i promoció del seva redacció. (tema 5.4) EINA 51.26: Potenciació de la coordinació administrativa per facilitar l’adopció de les ”Orientacions regionals per a la gestió forestals” en la planificació dels espais lliures prevista als PTP i la seva afectació a nivell urbanístic. EINA 51.27: Participació de l’administració i el sector forestal en la redacció dels PTS “Sistemes de connexions biològiques entre espais lliures”, “Espais agraris de Catalunya” i “PTS del Litoral de Catalunya” en col·laboració amb els departaments competents. EINA 51.28: Elaboració d’un “Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals” per promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat econòmica des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials i de la reducció de la incidència dels riscos naturals que han DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 417 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

estat incrementats per causes antròpiques. (tema 1.1, 2.1, 5.3) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 33

Objectiu 51.3: Millora de la coordinació intersectorial i interdepartamental EINA 51.31: Promoció de la creació d’òrgans interdepartamentals. Aquesta actuació ha de contemplar la participació d’altres departaments amb competències sobre la conservació i ús dels terrenys forestals, o promoció dels valors i productes forestals EINA 51.32: Promoció de la creació i desenvolupament d’un Programa de Desenvolupament Rural (PDR), que inclogui tant mesures d’innovació tecnològica i millora productiva, com de conservació de la biodiversitat, divulgació de la cultura rural i infraestructures i equipaments entre altres, de forma coordinada amb les administracions vinculades al tema, la propietat forestal i altres agents socials. EINA 51.33: Garantir la participació de l’administració i la propietat forestal a la junta rectora de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC), en la redacció de la Llei del paisatge, per vetllar per la concordança d’àmbits de planificació paisatgística (catàlegs de paisatge) i forestal (regional i a escala de finca), i en la R+D que s’hi desenvolupi. EINA 51.34: Promoció, des d’un punt de vista conceptual, de la importància de la gestió forestal en el manteniment i millora de la qualitat del paisatge (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”). (tema 5.5) EINA 51.35: Desenvolupament del marc legislatiu i fiscal adient per garantir la implicació dels sectors productius que es beneficien directament de la qualitat del paisatge i altres externalitats forestals, en la conservació de les funcions ambientals dels terrenys forestals. Coordinació amb les administracions implicades. (tema 5.3) 5.2.- INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL Objectiu 52.1: Definició de “Directrius de gestió forestal” i “Codis de bones pràctiques” EINA 52.11: R+D per a la definició de “Directrius de gestió forestal” adaptades a les principals tipologies i vocació dels terrenys forestals, incloent aspectes productius, de gestió de riscos naturals, de conservació de la biodiversitat, paisatgístic i recreatius. (tema 1.1, 1.2, 1.3, 2.1, 2.2, 2.3, 3.1, 3.2, 3.4, 4.2, 5.1, 5.4) EINA 52.12: Establiment d’un “Codi de bones pràctiques per a la gestió i conservació dels terrenys forestals”, en base a les “Directrius de gestió forestal”, per a unificar i divulgar els criteris de gestió d’aplicació als terrenys forestals, tant als que pertanyin a la xarxa d’espais naturals com a la resta. (tema 5.5) Objectiu 52.2: Potenciació dels instruments d’ordenació i gestió forestal a nivell d’unitat de gestió tant en boscos públics com en privats EINA 52.21: Desenvolupament d’una ordre que fixi els continguts, l’aprovació, modificació i revisió dels plans d’ordenació. EINA 52.22: Adaptació de les “Instruccions d’ordenació forestal” als diferents usos que es donen lloc dins de l’espai forestal i que s’adeqüin als requisits dels esquemes de certificació forestal. EINA 52.23: Vehiculació de models de gestió participats, com la custòdia del territori o els contractes territorials, que afectin la finca forestal a través dels documents de planificació forestal. (temes 3.1, 3.2 i 4.4) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 34

EINA 52.24: Adequació de les fórmules de convenis que s’estableixen entre l’administració, la propietat privada i altres parts, als documents de planificació forestal. Establir mesures per harmonitzar les vigències temporals dels documents. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 418 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Objectiu 52.3: Potenciació de la planificació a nivell de finca i la seva coherència amb la planificació forestal regional EINA 52.31: Garantir la relació administrativa que asseguri la correspondència vertical entre la planificació a nivell regional (PGPF, PORF) i la planificació a nivell de finca (PTGMF, POF, PSGF). (tema 5.1) EINA 52.32: Vinculació de les mesures de foment a la gestió i conservació dels terrenys forestals a l’existència d’un document de planificació a escala de finca. (tema 5.1) EINA 52.33: Manteniment de l’impuls a la redacció i aplicació dels instruments de planificació forestal a nivell de finca i/o grups de finques. EINA 52.34: Revisió dels continguts dels instruments de planificació per a donar cabuda als diferents objectius previstos en el planejament: producció, conservació de la biodiversitat, usos recreatius, conservació d’elements singulars, etc. 5.3.- FOMENT D’INSTRUMENTS ECONÒMICS Objectiu 53.1: Garantir l’estabilitat econòmica suficient per permetre la planificació i la gestió forestal a llarg termini EINA 53.11: Potenciació del finançament públic per a la gestió i conservació dels terrenys forestals, de forma continua en el temps. EINA 53.12: Reforçament de l’estabilitat econòmica mitjançant el foment d’incentius, la potenciació del Fons Forestal de Catalunya i el desenvolupant d’instruments fiscals i jurídics innovadors, amb una especial atenció a la compensació de les externalitats i altres valors intangibles del bosc (relacionat amb el “Mapa de bens i serveis” de l’objectiu 53.3) Objectiu 53.2: Adequació dels instruments econòmics als objectius, les necessitats i característiques de les forests EINA 53.21: Vinculació de l’accés al finançament públic al compliment de les “Orientacions regionals de gestió forestal” i de les “Directrius de gestió forestal”, en el marc de contractes d’explotació i/o documents de planificació. (temes 5.1 i 5.2) EINA 53.22: Promoció de mesures de foment per afavorir l’aprofitament del potencial productiu en aquelles zones més adients segons el “Mapa del potencial productiu”. (tema 2.1) EINA 53.23: Promoció de mesures de foment específiques per promoure els aprofitaments forestals en zones de baixa rendibilitat econòmica segons el “Pla de suport forestal per a la disminució de la vulnerabilitat i millora de la qualitat dels espais forestals” des de la perspectiva dels beneficis ecològics, ambientals i socials o la reducció de la incidència dels riscos naturals que han estat incrementats per causes antròpiques. (temes 1.1, 2.1 i 5.1) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 35

EINA 53.24: R+D per a l’elaboració d’un “Mapa de bens i serveis dels espais forestals a Catalunya” que contempli una quantificació econòmica del valor intangible del bosc, costos i beneficis del no ús així com de les externalitats que ofereix, com a pas previ per a desenvolupar els instruments econòmics i jurídics (taxes, primes ambientals, etc.) adients per a la seva compensació. EINA 53.25: R+D. Desenvolupament de la recerca sobre valoració econòmica dels vectors ambientals en la comptabilitat ecològica dels recursos forestals. (tema 5.1) EINA 53.26: Desenvolupament i divulgació d’un marc de fiscalitat forestal coherent amb les demandes presents dels terrenys forestals (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector foresta”). (tema 5.5) Objectiu 53.3: Vinculació d’altres sectors que es beneficien de les forests, així com el DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 419 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

públic en general EINA 53.31: Divulgació als sectors productius i a la societat general del seu paper de beneficiaris directes i indirectes dels bens generats per les propietats forestals, els quals poden ser quantificats, i poden traduir-se en diferents taxes o impostos finalistes que siguin retribuïts als gestors de les forests forestals (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”). (temes 5.1 i 5.5) EINA 53.32: Estudi de la possibilitat que el finançament cap al sector forestal pugui complementar-se amb fons provenints del compliment del Protocol de Kyoto, de les mesures agroambientals i de la Xarxa Natura 2000. (temes 1.5, 3.1) EINA 53.33: Estudi de la viabilitat d’establir un programa d’inversions que permetés les empreses contaminants invertir en diversos aspectes de la gestió forestal (estructuració de masses, prevenció d’incendis, reforestació) mitjançant la compensació econòmica del pagament proporcional de la sobre-emissió assignada o a través de la reducció d’impostos entre altres. (tema 1.5) EINA 53.34: Potenciació del paper de les EC i l’exercici de la Custòdia del Territori per canalitzar finançament privat per a la conservació i gestió del medi. Establir formules de col·laboració amb la XCT per prioritzar de forma consensuada l’àmbit de les actuacions. (tema 4.4) EINA 53.35: Establiment de mesures per millorar la percepció social sobre la despesa pública en els terrenys forestals. (relacionat amb el “Pla de comunicació del sector forestal”). (temes 5.1 i 5.5) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 36

5.4.- INNOVACIÓ, TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA I FORMACIÓ FORESTAL Objectiu 54.1: Apropament de la recerca a les necessitats del sector EINA 54.11: Creació d’espais participats entre el món operatiu o professional, l’administració i els centres de recerca i universitats per facilitar la recerca aplicada. EINA 54.12: Definició d’un “Programa Marc de Recerca del sector forestal” a partir de consultes amb centres de recerca i universitats, la propietat forestal i altres agents socials del sector. Entre altres, el “Programa Marc de recerca” haurà de tenir en comte els temes de recerca esmentats al llarg dels diferents programes: D irectrius de gestió forestal que contemplin el paper del foc dins els ecosistemes forestals (dinàmica del paisatge) i la reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals a la propagació dels incendis forestals. (tema 1.1) Estudis de cost-eficiència de les diferents tècniques de gestió de combustible (silvicultura comercial, silvicultura preventiva, cremes controlades, pastures) i models d’extinció d’incendis. (tema 1.1) Ecologia del foc i dinàmica d’ecosistemes, amb una especial atenció a la successió vegetal i la regeneració de la coberta arbòria. (tema 1.1) Cremes controlades, càrrega ramadera i altres tècniques de gestió del combustible (tema 1.1) Dinàmica del risc d’incendi i la seva previsió que permeti l’adopció de mesures preventives excepcionals i d’intensificació de la vigilància en situacions de grans incendis. (tema 1.1) Directrius de gestió forestal per a la restauració i reducció del risc d’incendis d’àrees cremades tenint en compte d’incendis de disseny, patrons de comportament del foc i dinàmica del paisatge segons el règim d’incendis. (tema 1.2) Diagnosi de la regeneració d’àrees afectades per incendis per a la priorització d’actuacions per a la DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. - Pagina 420 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. restauració dels terrenys cremats i la disminució del risc d’incendi (tractaments de millora, reforestacions, canvis d’ús agrícola i creació de pastures, etc.). (tema 1.2) Origen i control de plagues principals, tenint en compte la seva viabilitat temporal i de producció. (tema 1.3) Efectes dels plaguicides als ecosistemes. (tema 1.3) Efectes meteorològics i del canvi climàtic sobre la vulnerabilitat dels boscos front als riscos naturals (plagues, malures, incendis forestals i altres). (tema 1.3) Recerca, seguiment i control dels efectes de la contaminació ambiental sobre els boscos i estudi de les possibles mesures correctores a implementar (tema 1.3) Efecte de la gestió forestal i ramadera i els canvis d’usos del sòl agrícola i forestal en el balanç de fixació de carboni i altres gasos amb efecte hivernacle (tema 1.5) Línia d’innovació tecnològica sobre l’ús industrial de productes fustaners de producció local i la diversificació dels aprofitaments fustaners per millorar la viabilitat de les explotacions forestals. (tema 2.1) Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya en funció de característiques biogeogràfiques i dasocràtiques de les forests (estacions forestals), tenint en compte aspectes socioeconòmics relacionats amb l’accessibilitat, indústria associada, teixit econòmic, indústries de serveis i acompanyants entre altres. També caldrà incloure el potencial de perturbarció de riscos naturals i l’estadi de la dinàmica del paisatge. (tema 2.1) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 37 Potencial productiu de les frondoses nobles a través de la creació d’una xarxa de parcel·les experimentals permanents. (tema 2.1) Estudi del potencial productiu d’altres espècies presents a Catalunya i de la rendibilitat de la seva explotació. (tema 2.1) Potencialitat productiva en quantitat i qualitat de les suredes. A partir d’aquí promoure una denominació específica de qualitat per al suro català. (tema 2.2) Biologia i els possibles tractaments contra el corc del suro. Valorar l’eficàcia i la persistència dels fungicides emprats actualment contra l’escaldat. (tema 2.2) Estudis de qualitat del producte surer per a les finalitats que es destina. (tema 2.2) Efecte de la càrrega ramadera sobre la gestió del combustible, la prevenció d’incendis i la gestió silvopascícola incloent els valors econòmics i les externalitats. Relacionar-ho amb les Directrius de gestió forestal. (tema 2.3) Potencial silvopastoral en zones amb risc d’incendi (nombre de ramats, nombre de pastors, qualitat de les pastures, tècniques ramaderes necessàries, mercats ordinaris i alternatius, conflictes propietaris/ramaders, etc.). (tema 2.3) Tècniques de conreu de tòfona (gestió de l’aigua, esporgues, abonaments) per assegurar una producció constant i poder aprofitar millor les oscil·lacions de preus al mercat. (tema 2.4) Plantacions empeltades de producció precoç. (tema 2.4) Situació actual i distribució de les poblacions de plantes medicinals i aromàtiques i el seu potencial productiu, especialment pel que fa a la caracterització química (qualitat) de plantes comercials com la genciana, l’àrnica, l’orella d’ós, sajolida, romaní, cua de cavall i lavàndula, entre altres. (tema 2.4) Química verda i les seves futures aplicacions. (tema 2.4) Innovació sobre tecnologia de la fusta i millora del valor afegit del producte final. (tema 2.5) Afectació dels tractaments forestals a la conservació de la biodiversitat, ecologia de flora i fauna i diagnosi de directrius silvícoles per la conservació de la biodiversitat, dels hàbitats i de les espècies. (tema 3.2) Aspectes territorials de la connectivitat biològica de determinades espècies considerades indicadores suficients de l’existència de connexions viables entre diversos espais naturals. (tema 3.2) Impacte dels vehicles motoritzats al medi natural. (tema 4.2) Impacte de la freqüentació causada per activitats recreatives als ecosistemes forestals. (tema 4.2) Descripció socioeconòmica de la propietat forestal per disposar d’un cens de propietaris segons tipologies (actiu/absentista o altres categories), dades sobre microeconomia de l’explotació forestal, DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 421 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. grau d’associacionisme, percepcions i motivacions i aspectes físics de la propietat. Vincular-ho amb el Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya. (tema 4.4) Directrius de gestió forestal adaptades a les principals tipologies i vocació dels terrenys forestals, incloent aspectes productius, de gestió de riscos naturals, de conservació de la biodiversitat, paisatgístic i recreatius. (tema 5.2) Mapa de bens i serveis que contempli una quantificació econòmica de les externalitats i els costos i beneficis de no ús. (tema 5.3) Valoració econòmica dels vectors ambientals en la comptabilitat ecològica dels recursos forestals. (tema 5.3 ) Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 38

Objectiu 54.3: Millora de la formació dels professionals forestals EINA 54.31: Foment de la formació continuada i professionalització dels treballadors forestals a través dels carnets de capacitació, acreditació professional i altres mesures. (temes 2.1 i 4.1) EINA 54.32: Formació i reciclatge permanent dels professionals de l’administració forestal i altres com ara la propietat o la indústria forestal. (temes 2.1, 4.1 i 4.4) EINA 54.33: Establiment d’un programa de formació bàsic entre els professionals forestals sobre ecologia del foc i gestió forestal. (tema 1.1) 5.5.- DIVULGACIÓ I EXTENSIONISME FORESTAL Objectiu 55.1: Millora del coneixement integral dels espais forestals per part de la societat en general, mitjans de comunicació, professionals de l’ensenyament i agents econòmics relacionats amb l’ús dels terrenys i productes forestals EINA 55.11: Establiment d’un “Pla de comunicació sobre el sector forestal”, integral, que contempli aspectes de promoció del producte i indústria forestal però també aspectes de cultura forestal com són la gestió forestal o el risc d’incendi; sociolaborals (dignificació dels treballs forestals) o de sensibilització ambiental (comportament al bosc) entre altres. (tema1.1, 2.1, 2.6, 3.1, 4.1, 4.4, 5.1, 5.3) EINA 55.12: Fer extensiu l’àmbit del “Pla de comunicaciól” als professionals dels mitjans de comunicació, amb una formació específica per a periodistes especialitzats en temes ambientals, així com als professionals de l’ensenyament, entre altres. EINA 55.13: Relacionat amb la definició de directrius silvícoles, però també amb altres aspectes puntuals com la conservació d’elements singulars, elaboració de “Codis de bones pràctiques per a la gestió i conservació dels terrenys forestals” per a propietaris i treballadors forestals entre altres, així com per a Entitats de custòdia del territori i altres òrgans assessors en models participats de gestió forestal. (tema 3.1, 3.2, 4.4, 5.1, 5.2) EINA 55.14: Establiment d’una xarxa de ‘Boscos exemplars de bona gestió’ als boscos públics patrimonials de la Generalitat amb una finalitat pedagògica. (tema 1.4). Objectiu 55.2: Coordinació i implicació amb altres estratègies o instruments d’altres departaments o organismes d’educació ambiental EINA 55.21: Coordinació del “Pla de comunicació sobre el sector forestal” amb l’”Estratègia Catalana d’Educació Ambiental”, que alhora, hauria de tenir en compte el següent: Fer partícips al moviment associatiu de la difusió del “Pla de comunicació”. Diferenciar entitats i discursives en funció del destinatari (àmbit urbà o rural). (tema 4.4) Crear aliances de comunicació estratègiques entre, per exemple, grups ecologistes i organitzacions de propietaris per potenciar l’impacte dels missatges. (tema 4.4) Introduir als programes escolars matèries relacionades amb la gestió i conservació del bosc. Corresponsabilitzar empreses turístiques i altres associacions d’usuaris en campanyes de comportament al bosc. (tema 4.2) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 422 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 39

Objectiu 55.3: Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres agents EINA 55.31: Elaboració de material divulgatiu sobre cultura forestal, codis de bones pràctiques i directrius silvícoles dissenyades en funció del destinataris. (temes 3.1, 3.2, 4.2 i 5.2) EINA 55.32: Dotació de recursos personals suficients a l’administració per dotar equips tècnics formats per facultatius forestals per desenvolupar les tasques d’extensionisme forestals, Establir fórmules de col·laboració amb EC i altres entitats per desenvolupar aquesta tasca. (temes 4.4 i 5.4) EINA 55.33: Creació de la figura del tècnic rural en tasques de gestió i assessorament en entitats locals amb prou superfície forestal. (eina 11.311) 5.6.- RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL Objectiu 56.1: Millora de les relacions internacionals en el marc de la Unió Europea i països veïns EINA 56.11: Aprofitar les sinèrgies que genera la Unió Europea per tal d’enfortir el sector forestal català, mediterrani i europeu, consolidant i millorant la reprensentativitat del sector forestal català als fòrums i estaments polítics, sectorials, científics i socials. EINA 56.12: Afavorir l’intercanvi d’experiències i el treball conjunt al voltant de temàtiques d’interès comú dins el context europeu. Objectiu 56.2: Cooperació internacional al desenvolupament EINA 56.21: Desenvolupar una estratègia per a les activitats de cooperació al desenvolupament en concordança al que estableix al Pla Forestal Espanyol. Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 PGPF Programes i eines v101204 40

ACRÒNIMS: ACA Agència Catalana de l’Aigua ACTA Associació de Talladors d’Arbres de Catalunya ADF Agrupació de Defensa Forestal DARP Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca DE Departament d’Ensenyament DEF Departament d’Economia i Finances DI Departament d’Interior DCTC Departament de Comerç, Turisme i Consum DGMN Direcció General de Medi Natural DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge DPTOP Departament de Política Territorial i Obres Públiques DS Departament de Salut DTI Departament de Treball i Indústria EC Entitats de Custòdia ICC Institut Cartogràfic de Catalunya INCAFUS Institut Català de la Fusta PDR Programa de Desenvolupament Rural PEIN Pla Especial d’Interès Natural PGPF Pla General de Política Forestal POF Projectes d’Ordenació Forestal PORF Projectes d’Ordenació dels Recursos Forestals PPP Perímetres de Protecció Prioritària PSGF Plans Simples de Gestió Forestal PTGMF Plans Tènics de Gestió i Millora Forestal PTP Plans Territorials Parcials DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 423 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PTS Pla Territorial Sectorial R+D Recerca i Desenvolupament RHF Restauració hidrològico-forestal UNE Una Norma Española ZAU Zones d’Actuació Urgents XCT Xarxa de Custòdia del Territori

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 424 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Annex VIII

Al·legacions web

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 425 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 1. TEMA 1.1. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 1.1 PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 1.1.- GESTIÓ DEL RISC D’INCENDIS FORESTALS REF 1

CODI

Comentaris, suggeriments...

11.11

2

11.12

3

11.14

4

11.16

5

11.17

6 7

11.18 11.23

8

11.24

9

11.25

La gestió del risc d’incendis té que tenir un model paral·lel de gestió de la resta de riscos naturals com son fenòmens torrencials, allaus, inundacions, ventades,...(64) Aquesta idea que es coneix vulgarment com “netejar el bosc”, referent a tallar tot allò (arbres, matolls, etc) que no té un aprofitament comercial, però si un valor ecològic dintre de l’ecosistema, s’hauria de desterrar definitivament de les polítiques forestals. Els boscos mixts d’espècies autòctones, ben estructurats amb densitats d’arbres moderades, afavorit masses irregulars amb arbres madurs són sense cap mena de dubte la millor arma per prevenir les elevades velocitats de propagació dels grans incendis que hem tingut a Catalunya en els últims anys (1994, 1998, 2003). Aquests incendis (factors meteorològics apart) s’han vist afavorits per masses forestals denses i contínues d’espècies altament inflamables (pinàcies) amb la majoria dels arbres joves, fruit d’aprofitaments excessius o mal planificats. (73) Discussió sobre la vulnerabilitat física de la combustió, calor latent. (109) S’hauria de fer un estudi del comportament del foc en cada una de les zones dels termes municipals i posar-lo a disposició dels Ajuntaments, ADFs, tècnics per saber ràpidament model d’actuació en cada cas que cal portar a terme.(85) Caldria que digués: “foc dins els ecosistemes forestals i agraris i la...” (138) La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138) Es proposa canviar el text per “Potenciar el paper actiu de la propietat forestal en la gestió del combustible”. Correspon a la propietat forestal el paper principal en la gestió del combustible. Cal fer especial èmfasi en el suport a la gestió forestal com a eina bàsica en la prevenció i lluita contra grans incendis.(90) La potenciació de les ADFs en el paper preventiu es interessant, sempre que els aportes econòmics rebuts es justifiquin. Cal remarcar la importància de determinar clarament els límits de les seves competències. (161) ADF i propietat forestal. Què s’entén per “paisatge”? (110) La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138) ADF i propietat forestal. Què s’entén per “paisatge”? (110) Atenció amb les faixes tallafocs concebudes només com a tals, perquè en la majoria dels casos de ben poc serveixen i en determinats llocs (poc productius, pendents excessives, etc) afavoreixen els fenòmens erosius. Aquestes faixes, per ser més efectives, necessiten un manteniment que es molt costós. Pot ser seria millor crear zones de vegetació atenuada amb espècies de combustibilitat baixa.(73) Es proposa canviar el concepte de paisatge per considerar-se subjectiu i indefinit des del punt de vista geogràfic. Considerar unitats geogràfiques (massís) o administratives (comarca, ..)(90) Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. (115) Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar.(138) Les actuacions que es promoguin cal que estiguin integrades amb el conjunt de criteris que cal tenir en compte d’un punt de vista de conservació del territori; protecció dels valors paisatgístics, faunístics, culturals, etc. (153) Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. (115) Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar.(138) Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. (115) Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar.(138) Coneixem l’abandonament d’algun bosc per part de la propietat, en aquests casos l’administració ha de poder fer actuacions. (85) Sempre que es tinguin en compte els criteris apuntats en el comentari anterior i en el cas que el propietari no vulgui actuar-hi precisament pel valor que suposa per a ell un determinat paratge d’interès. (153) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 426 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. Cal donar prioritat a la negociació i a l’establiment de compensacions com a eina de corresponsabilització i participació de la propietat(90) Col·laborar amb ADF, associacions de propietaris. Estudiar mecanismes. Amb permís de la propietat i estudiar compensacions. (110) REF 10

CODI

Comentaris, suggeriments...

11.26

11 12 13

11.29 11.210 11.3

14 15

11.33 11.34

16 17

11.36 11.37

18 19

11.38 11.39

20

11.311

21

11.312

22

11.41

23

11.42

24

11.43

Les actuacions que afectin a la propietat s’hauran d’indemnitzar. (115) Les mesures i actuacions perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar.(138) Cal donar prioritat a la negociació i a l’establiment de compensacions com a eina de corresponsabilització i participació de la propietat(90) Col·laborar amb ADF, associacions de propietaris. Estudiar mecanismes. Amb permís de la propietat i estudiar compensacions. (110) La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138) La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138) Caldria afegir una eina: “control exhaustiu de la normativa aplicable a la xarxa elèctrica per evitar ignicions. (138) Noves eines: 11.313: Control de la tinença de PPIF dels ens locals amb risc d’incendi forestal. 11.314: Creació de plans d’actuació obligatoris per les ADFs que justifiquin els aportes econòmics rebuts i on s’incloguin les tasques a realitzar durant un període de temps determinat. L’anomena’t pla, ha de ser supervisat per un tècnic superior en organització i gestió de recursos naturals i paisatgístics de les ECAF o facultatiu forestal. (161) D’acord amb la propietat. Cal contemplar les compensacions. (110) Vinculació i implicació del DPTOP i Dpto d’interior en mesures sobre sòl urbanitzable (90) A càrrec de quina administració? Mesures per al compliment del manteniment dels serveis: línies elect., neteges vials, etc. (110) Caldria que digués: “...coordinació entre el DMAH, ADF i DARP per a ...” (138) Caldria que digués: “ ... la propietat forestal i agrícola, els...” (138) Incorporar-hi també les entitats de defensa de la natura i les de custòdia del territori (153) Dins dels ens vinculats a la gestió s’hauria d’incloure un representant de les ECAF que determini els punts de gestió d’incendis en que puguin participar els titulats de dites escoles. (161) Tot i que cal potenciar-la, no amb aquestes funcions. (104) (105) No crec que sigui una idea efectiva degut a la mínim preparació del personal de ADF’s. Seria la opció 11.35 la més adient al meu parer, degut la preparació professional de col·lectius dins d’altres departaments.(93) (95) Caldria que digués: “... atorgades. (tema 4.4). Això només es farà si no repercuteix desfavorablement en el seu funcionament” (138) Es una figura replicada envers els tècnics de comarca.(104) (105) El tècnic rural no forçosament ha de ser un facultatiu forestal (114) Caldria que digués: “... tècnic rural (facultatiu forestal o enginyer agrònom) en ...” (138) Els tècnics superiors en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics de les ECAF estan igualment capacitats per realitzar les tasques requerides pels tècnics rurals. (161) Penso que existeix una legislació obligatòria sobre la Protecció civil local, que podria gestionar als diferents municipis, tot el tema de prevenció i planificació al municipi referent als incendis forestals (45) S’hauria d’establir el marc legal per tal de que si des dels Ajuntaments es detecta l’abandonament de l’activitat per part dels propietaris en el bosc poder actuar subsidiàriament.(85) Cal incloure com a destinataris implicats els tècnics superior en gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics. (161) Caldria que digués: “... i territorial, activitats recreatives, treballadors de la xarxa elèctrica”. (138) Alguns col·lectius professionals i propietaris només actuen quan se’ls fa un requeriment o se’ls sanciona si no actuen adequadament, potser per falta de voluntat, per interessos o per poca sensibilitat. Seria adient poder cobrir aquest espai en forma de formació sensibilitzadora.(85) Alguns col·lectius professionals i propietaris només actuen quan se’ls fa un requeriment o se’ls sanciona si no actuen adequadament, potser per falta de voluntat, per interessos o per poca sensibilitat. Seria adient poder cobrir aquest espai en forma de formació sensibilitzadora.(85) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 427 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. No solament als propietaris si no a tots els usuaris. S’hauria de incloure sensibilització a les escoles. Acords de coordinació i col·laboració en escoles envers als incendis.(93) (95) A càrrec de quina administració? Mesures per al compliment del manteniment dels serveis: línies elect., neteges vials, etc. (110) En tant en quant es refereixi a rostolls i cremes controlades. (104) (105) Control en el compliment del Reglament que regula el manteniment de les línies elèctriques en matèria d’incendis (114) Mesures pel compliment de la normativa sobre manteniment de línies elèctriques (115)

25

11.44

REF 26

CODI

Comentaris, suggeriments...

11.52

27

11.53

28

11.54

29

11.55

Hauria d’ésser exclusiva de l'ús d’incendis. (104) (105) Cal desenvolupar els inventaris comarcals de camins forestals. (132) Declarar aquesta xarxa d’utilitat pública, consignar competències per al seu manteniment. (134) Caldria establir, per a cada sector quines són les vies d’accés que cal arranjar i mantenir tenint en compte la seva eficàcia enfront els incendis, però també tenint en compte l’impacte de la seva construcció sobre l’entorn natural. En massa ocasions s’han construït o arranjat pistes per incendis que han provocat un greu impacte sobre la fauna o el paisatge. (153) D’acord amb la propietat. Cal contemplar les compensacions. (110) Cal prioritzar els ajuts dirigits a les ADFs. Es proposa contemplar també ajuts dirigits als responsables de les explotacions (90) Cal revisar el plantejament de les ADFs. (132) Declarar aquesta xarxa d’utilitat pública, consignar competències per al seu manteniment. (134) Els punts d’aigua es podrien compartir amb les necessitats de les masies, comprometent-se aquestes amb el control de la disponibilitat quan fes falta amb cas d’incendi. (32) Per optimitzar recursos i millorar eficàcia es considera més adient establir com a receptor de la informació l’usuari de la mateixa (ADF, administracions vinculades amb tasques de prevenció, etc.) (90)

DOCUMENT 1. TEMA 1.2. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 1.2 PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 1.2.- REGENERACIÓ PERTORBACIONS

D’ÀREES

AFECTADES PER

INCENDIS

I

ALTRES

REF 30

CODI

Comentaris, suggeriments...

12.11

31 32

12.12 12.13

33

12.16

34 35 36

12.21 12.22 12.24

Es proposa incloure l’objectiu de producció forestal. L’augment de la productivitat comporta un augment de la capacitat de captació de carboni (90) El protocol de Kioto pot ser restrictiu alhora de regenerar. (105) I la producció forestal sostenible, on és? (110) La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138) La R+D ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138) Accentuant la importància dels perímetres de les àrees afectades. (161) Els protocols són adequats per tal de no tenir dubtes en front d’actuacions, abans, durant i després del fet, però cal definir-los. (85) El “Protocol d’actuació per a zones afectades per incendis” ha d’afectar a tots els àmbits (no només pel forestal). Cal que sigui una actuació unificada. (138) Cal prioritzar, sempre que sigui possible, el recolzament a les ja existents (90) Caldria afegir-hi: “... àmbits com l’agricultura, la ramaderia, el turisme...” (138) Les actuacions subsidiàries de l’administració són adients, sempre que hi hagi voluntat de portar-les a terme. (85) Sempre i quan aquesta actuació no resulti carregosa per la propietat. (105) Inclourà indemnitzacions sempre que es perjudiqui una finca en bé de la societat. (115) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 428 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

37

12.25

Les mesures, per la reducció del risc d’incendis, perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. (138) Prioritzar fórmules més actuals i efectives orientades a l’establiment d’eines i incentius per facilitar la corresponsabilització - participació de la propietat forestal. (90) Procurar tenir eines i indemnitzar la propietat de les zones afectades, doncs ho podem considerar com a benefici de la societat. (110) Inclourà indemnitzacions sempre que es perjudiqui una finca en bé de la societat. (115) Les mesures, per la reducció del risc d’incendis, perjudicials per la propietat s’hauran d’indemnitzar. (138) Prioritzar fórmules més actuals i efectives orientades a l’establiment d’eines i incentius per facilitar la corresponsabilització - participació de la propietat forestal. (90) Procurar tenir eines i indemnitzar la propietat de les zones afectades, doncs ho podem considerar com a benefici de la societat. (110)

DOCUMENT 1. TEMA 1.3. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 1.3 PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 1.3.- SANITAT FORESTAL REF 38

CODI

Comentaris, suggeriments...

13

Caldria afegir-hi un nou objectiu i les seves eines: 13.0: Potenciació de mesures preventives. 13.01: Elecció adient de les espècies adequades a cada medi. 13.02: Utilització de material de reproducció de qualitat i amb garantia fitosanitària. Complint les exigències del passaport fitosanitari CE. (138) La sanitat forestal ha de dependre de l’administració i dels seus serveis tècnics. (160) Atesa la toxicitat dels plaguicides, s’ha de contemplar sempre l’opció de l’actuació, tant en les investigacions com en l’estudi dels tractaments a fer. (81) Contemplar participació del sector en el treball de la mateixa (90) No es podria també incloure al Departament de Sanitat en quan a l’afectació a l'home? Als casos de tractaments de fong en pollancredes que amb els recs poden passar als aqüífers, anàlisis d’aigües... (93) (95) DARP, DMAH i la propietat forestal. (110) Ja fa temps que per desgràcia patim els efectes de plaguicides sobre el medi natural, ara cal cercar i aplicar les alternatives i proposar que s’usin i donar-les a conèixer. (85) Aprofundir en la recerca de tractaments alternatius que no comportin l’ús de plaguicides químics i fomentar una silvicultura ecològica lliure de productes químics de síntesi. (153) Punt excessivament ampli i ambigu. Cal fer èmfasi en la recerca aplicada i transferència de tecnologia (90) Caldria fer-ho una unitat especialitzada en el tema (143) Els propietaris solen desconèixer o tenen idees errònies sobre els tractaments biològics de les plagues, dels que ja en podem disposar i dels que s’estan investigant. (85) Es proposa afegir al final “... en col·laboració amb les organitzacions del sector”. Cal aprofitar el nivell d’estructuració assolit pel sector a Catalunya per implicar-lo activament en la tasca d’assessorament i formació (90) Cal tenir en compte la divergència sanitària dels boscos mediterranis envers els centreeuropeus (base de la normativa europea) (105) Amb compte. Pot ser que la generalització vagi en contra de casos particulars. La Natura es molt diversa. (109) Cal un servei competent en plagues i malures, a qui consultar (64) Davant de les plagues caldria establir protocols d’actuació ràpida ordenada i en tot cas subsidiària per part de l’administració. (85)

39

13.1

40

13.11

41

13.22

42

13.23

43 44

13.31 13.32

45

13.51

46

13.52

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 429 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 47

13.53

48

13.54

49

13.55

Identificar el sistema ecològic que ha generat la plaga, i les interaccions amb les activitats humanes voluntàries i involuntàries (64) Com en els apartats 13.22 i 13.32 cal donar-los a conèixer. (85) Prèviament cal diagnosi i anàlisi sobre mesures potencials. Posteriorment, estudiar la millor fórmula per la seva implantació (90) Quines mesures i com implementar-ho. (110) Es té un coneixement genèric dels danys, però no se sap com actuar, i per tant, no s’actua. L’R+D caldria potenciar-la sobre possibilitats d’actuació, costos de les mateixes i beneficis esperats (64) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia cap al sector. (138)

DOCUMENT 1. TEMA 1.4. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 1.4 PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 1.4.- CONSERVACIÓ DE L’ESPAI FORESTAL I DEFENSA DEL PATRIMONI DE TITULARITAT PÚBLICA REF 50

CODI

Comentaris, suggeriments...

14

51 52 53

14.1 14.11 14.12

54

14.13

55

14.14

56

14.21

57 58

14.22 14.31

59

14.34

Com organització agrària podem col·laborar amb la conservació, però correspon a les administracions. (160) El tema: cal aclarir si es extensiu als boscos de titularitat privada. (105) No cal protocols solament han de complir la llei. (81) Caldria ampliar aquest article en zones més amplies per tal d’evitar l’especulació i l'increment d’urbanitzacions. (85) Necessitaria saber mes sobre el que es proposa (109) Tenen interès en zones de vinya i zones de producció forestal intensiva, però no en el conjunt del territori. (64) No s’ha de regularitzar, sinó justificar la seva necessitat. (81) Cal establir uns criteris clars i fonamentats a l’hora d’autoritzar les rompudes de terrenys forestals per tal d’evitar greus impactes sobre el paisatge o sobre els valors naturals de l’endret, com està passant contínuament en moltes comarques. (153) L’estudi de mesures es considera clarament insuficient. Per fer creïble la voluntat d'avançar en aquest camí i donat el consens i àmplia informació de que es disposa en aquesta matèria, cal avançar cap a la definició i implantació de mesures orientades a la compensació per canvi d’ús, etc. i vinculades al finançament de l’activitat forestal (90) En cas de que aquesta gestió passes a mans privades caldria que fos en base a un projecte i durant el temps que aquest durés. (85) Tenir en compte també la possibilitat d’aprofitar els boscos públics per a practicar-hi models de gestió que tinguin molt més en compte els valors naturals i la gestió forestal sostenible que integri els diferents criteris d’interès: protecció de la fauna i la flora, afavorir la successió cap a comunitats més madures encara que tinguin una menor rendibilitat, etc. És a dir, promoure aquelles actuacions que per la seva poca rendibilitat crematística suposen un valor afegit i que en explotacions privades és més difícil de demanar. També s’observen massa actuacions en boscos públics fins i tot dins espais protegits que són un autèntic desastre, pitjor que alguns aprofitaments en finques privades. (153) Necessitaria saber mes sobre el que es proposa (109) Cal garantir la titularitat i l’ús privatiu. (105) Necessitaria saber mes sobre el que es proposa (109) Els camins ramaders tenen més protecció que la pròpia ramaderia. Els valors tradicionals tenen interès turístic, però les explotacions ramaderes amb futur utilitzen mitjans de transport més eficients (64) Molt difícil de recuperar-los. Bo des del punt de vista històric. Tenir present els llocs on realment convingui. Avui hi ha zones amb densitat alta de camins. (110) Un tema molt bo per l’historia però la recuperació és pràcticament impossible. (114) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 430 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

60

14.35

61

14.4 NOU

Inventari dels camins ramaders és important, però la seva recuperació no respon a cap necessitat actual (115) Es difícil inventariar els camins ramaders, però encara és més difícil d’utilitzar-los sense fer-ne variacions. (138) Cal fer el partionament dels camins ramaders per garantir la seva preservació (143) Abans d’augmentar s’ha de valorar l’ús que s’en fa i els avantatges que suposa (64) Hi ha zones d’abandonades i zones de gran interès en que l’administració cal que se'n faci càrrec amb la finalitat de recuperar-les i/o protegir-les. (85) Punt totalment deslligat de l’objectiu que es presenta. Cal concentrar esforços en la gestió i millora de les forests actuals. (90) Cal regular aquest us de tanteig i retracte (105) Necessitaria saber mes sobre el que es proposa (109) Els usos i abusos de motos i quads, estan deteriorant els camins de forma espectacular, i per molt que hi destinem recursos any rera any, si no es controlen no ens en sortirem (49).

DOCUMENT 1. TEMA 1.5. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 1.5 PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 1.5.- MILLORA DEL CICLE DE CARBONI REF 62

CODI

Comentaris, suggeriments...

15

63

15.13

64 65

15.14 15.15

66 67

15.16 NOU 15.22

68 69 70

15.3 15.31 15.32

Mesures de promoció de l’aprofitament energètic del bosc com a mesura sostenible de l’alliberament de CO2 en procés controlat de crema. (159) No té sentit reforestar si és possible la regeneració natural. S’ha de definir l’evolució probable i com incidir amb el mínim cost (64) Crec que això es millor contemplar-lo com s’ha tractat en el tema 1.2 que com a carboni. (81) És una qüestió prioritària per evitar-ne l’erosió del sòl i la desertització.(85) Una de les eines més vàlides per la lluita contra els incendis forestals es la compartimentació del territori via corneres (109) Caldria afegir-hi: “... l’activitat agrícola (sempre que això no comporti una continuïtat del bosc. (tema 1.2) (138) En moltes ocasions en aquells on s’ha abandonat l’activitat agrícola és molt més interessant, per la preservació de la biodiversitat i la prevenció d’incendis mantenir la seva condició d’espais oberts sense vegetació arbrada o arbustiva. (153) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència de tecnologia al sector. (138) La potenciació de la reforestació dels terrenys agrícoles en que s’hagi abandonat dita activitat serà justificada sempre i quan no s’hagi pogut recuperar l’activitat agrícola i la reforestació no modifiqui la successió natural del terreny. (161) Promoure i facilitar la participació del sector productor en l’elaboració i definició de polítiques vinculades a la lluita contra el canvi climàtic. (90) Les espècies de creixement ràpid solen afavorir més la propagació dels incendis i a més moltes d’elles no són autòctones (73) Sempre que hi siguin adients i no ocasionin trastorns en el sòl i en l’ecosistema. (85) Actualment en molts llocs, necessiten espècies ben adaptades a la situació i el moment, prescindint del seu interès immediat (109) No adient per boscos de baixa productivitat. (132) Depèn de quin lloc i en quin circumstància (veure comentari anterior) (153) Les espècies emprades en les plantacions han d’estar en harmonia amb la successió natural del terreny, evitant emprar espècies al·lòctones. (161) Màxima importància (115) Es tracta de canalitzar fons de la industria cap a la gestió forestal (64) La fixació del carboni en la vegetació, en la fusta i en el sòl, te com a contrapartida la fixació que es fa en els plàstics durs del carboni fòssil (64) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 431 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 1. TEMES 2.1. i 2.6. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS ALS TEMES 2.1. i 2.6. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 2.1.- FUSTA I LLENYA REF 71

CODI

Comentaris, suggeriments...

2.1

72

21.11

73

21.21

74

21.22

75

21.28

76

21.3

Seria bo i aconsellable promocionar la transformació de les petites serradores amb “carros” per grans diàmetres antiquats. També cal tractar la fusta de diàmetres grans amb processos automatitzats. Avui la nostra tendència és cap a diàmetres grans!! Potenciar l’existència del teixit actual de serradores de fusta. Deixar-les tancar ens condueix irreversiblement a un oligopoli econòmic. (159) Incloure llenya (90) I de la llenya (110) Caldria parlar de com hauria de ser aquesta mecanització i com s'hauria d'usar. (85) A causa de la topografia accidentada de Catalunya la mecanització dels treballs es molt difícil a gran part dels forests. Llevat dels terrenys plans o de pendents suaus, la mecanització es molt agressiva amb el medi i d'aplicació dificultosa. Tradicionalment el transport dels troncs des de el lloc de tala fins a carregador s'ha fet amb animals de tir, mètode molt ben adaptat al sistema de tala per aclarida. L'us de medis de tala i transport mecanitzats implica tallades arreu, no massa adients per boscos mixts mediterranis o submediterranis. (96) Caldria parlar de com hauria de ser aquesta mecanització i com s'hauria d'usar. (85) Ampliar a tasques de gestió, comercialització, explotació, etc. (90) Cal contemplar les empreses de serveis forestals (maquinaria) (105) Caldria determinar en quines zones i quins tipus. (85) Es un gran despropòsit el basar la producció forestal en espècies de creixement ràpid, la majoria d'elles exòtiques i profundament contradictori amb la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat. Les plantacions de creixement ràpid s'haurien de produir sota un control rigorós en forma de conreus forestals en zones on s'hagin abandonat els conreus tradicionals, com a alternativa productiva, com en el cas de les pollancredes. En cap cas s'han de plantar aquestes espècies dintre dels ecosistemes forestals per tal de que formin part d'aquests. (96) S’ha d’acotar i dirigir ben bé aquestes mesures de foment per a les espècies de creixement ràpid (138) No es pot generalitzar en una actuació que es tan particular. (109) Les fustes de diàmetres petits i la llenya havien estat rentables, com a font d’energia. Actualment ho poden tornar a ser, creant plantes de biomassa. Simultàniament s’aconseguirà abaixar el risc d’incendis dels nostres boscos, augmentar els llocs de treball, la millora del paisatge i incrementar l’aportació energètica. I finalment el bosc creixerà més i per tant acumularà més carboni (114) La fusta de diàmetres petits i llenyes ha estat sempre un fracàs degut als seus costos de recollida i transport, no compensats pels seus preus baixos. Es proposa un canvi radical; promoció de centrals per la producció d’energia amb productes fustaners. Les avantatges seran: disposar d’un bosc amb menys combustible, millora del dipòsit de carboni, llocs de treball, millora del paisatge, més electricitat distribuïda pel territori. (118) La fusta de diàmetres petits així com les llenyes sempre han estat un fracàs en termes econòmics. Els seus costos de recollida i transport sempre han estat molt més elevats que els preus de venda al mercat. Es adir, els ingressos no compensen les despeses. Proposem, doncs, un canvi radical. Cal promoure noves centrals per produir energia amb productes fustaners. Les avantatges de l’aprofitament de la fusta petita i la llenya del bosc son moltes: 1. Tindrem un bosc més preparat contra els incendis 2. Engrandirem el dipòsit de carboni 3. Propiciarem més llocs de treball 4. Contribuirem a la millora del paisatge 5. Hi haurà més producció de matèria primera (fusta, llenya...) 6. Hi haurà més electricitat (136) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 432 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 77

21.31

Caldria determinar clarament en quines zones seria. (85) Cal clarificar eina. Descripció poc entenedora (90)

REF 78

CODI

Comentaris, suggeriments...

21.32

79

21.41

80 81 82

21.42 21.43 NOU 21.51

Si són de creixement ràpid sí. (85) Canviar ".. transformació adaptada a .." per " ... transformació prioritzant l'adaptada a ..." (90) Tradicionalment les industries transformadores dels productes forestals existents a Catalunya ja estan des d'enguany a les fustes de diàmetre petit i mitjà. Es el cas de la industria del paper, la industria de trituració per produir aglomerats i la industria de fabricació d’embalatges i paletes. Com a conseqüència del tipus de demanda d’aquesta industria, actualment tenim uns boscos desestructurats, amb unes densitats molt elevades d’arbres joves i d’espècies altament inflamables. Conseqüència de tot això i de condicions meteorològiques extremes han estat els grans incendis forestals de dimensions catastròfiques a Catalunya en els últims deu anys. El que realment falta es una industria transformadora de fustes de diàmetre més gran i evidentment una producció de fusta provinent d’arbres madurs i de gran diàmetre. El que tenim ara es un excés de boscos amb elevades densitats d’arbres de diàmetres petits i mitjans d’espècies altament inflamables (! reïnoses) i en canvi una mancança de boscos amb arbres madurs i menys densos amb potencial per produir fustes de diàmetres grans. (96) Compensar l’aprofitament de la fusta petita i llenya amb finalitats energètiques i altres usos (110) Sembla que actualment hi ha problemes amb diàmetre gran (109) Un carnet obligatori pot desproveir de ma d’obra al sector (105) Les titulacions de les ECAF ja garanteixen la professionalitat del sector, podent-se incorporar el carnet professional homologar a la titulació, garantides unes hores pràctiques. (161) La millora de salaris s’ha de vincular a la millora de la rendibilitat (105) Incentivar la contractació dels tècnics forestals com a treballadors forestals (161)

83

21.53

No s’hauria d’incloure l'estadi de dinàmica del paisatge, riscos naturals i potencies de pertorbació que desvirtuen a curt termini. (105) En cap cas s’hauria de contemplar el potencial productiu d’espècies exòtiques, llevat de cultius silvícoles controlats en zones de conreus abandonats o per canvi d’us. (96)

DOCUMENT 1. TEMA 2.2. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 2.2. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 2.2.- SECTOR SURER REF 84

CODI

Comentaris, suggeriments...

2.2

85 86

22.12 22.16

87

22.18

Cal potenciar el teixit productiu però és indispensable comptar amb una industria transformadora altament especialitzada i moderna amb elevada capacitat productiva!! (159) No he treballat mai amb sureres (109) Els temes de mecanització cal tractar-los detingudament pel fet de que poden comportar alteracions importants dels ecosistemes de la zona. (85) Com a suggeriment seria bo que es fomentés la utilització de determinats aparells existents en el mercat, tant la màquina tecnològica per a la lleva del suro, com el dispositiu Coveless per determinar la qualitat del suro. La utilització de la màquina de lleva dóna la seguretat de que la surera no queda ferida, de manera que no és necessari que l’usuari sigui tan expert en la lleva del suro. No obstant, no és possible la utilització d’aquesta màquina en tots els arbres, fet que no permet prescindir de personal format especialitzat. (103) Creiem que és molt important aquest punt, perquè es trobin mètodes per lluitar contra el corc de suro, sobretot si s’aplica el punt 22.17 de creació d’una denominació específica de qualitat pel suro català, DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 433 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

88 89 90

22.22 22.26 NOU 22.27 NOU

doncs en el suro català existeix una incidència molt elevada de l’atac del corc de suro, en comparació amb el suro d’altres orígens. (103) Potenciar el seu ús com aïllant excel·lent en els edificis i habitatges (153) Estudi inclusió en l’etiqueta’t de vins el material de tapat com a estratègia per donar valor afegit a l’ús de suro natural (90) Foment del suro en obra i infraestructura pública (90)

DOCUMENT 1. TEMA 2.3. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 2.3. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 2.3.- PASTURES I SISTEMES SILVOPASTORALS REF 91

CODI

Comentaris, suggeriments...

2.3

Sempre que hi hagi treball i accions de R+D s’ha d’afegir la transferència de tecnologia i coneixements cap al sector. (138) Si hi ha ajuts per a que hi hagi bestiar als boscos, es reduirà enormement el risc d’incendis forestals. (114) S’ha d'assegurar que es disposarà dels ajuts corresponents (118) Segons de quin tipus de bosc es tracti cal fer un estudi de cada proposta (85) El pasturatge extensiu dintre del bosc si no es porta a terme amb molta cura i amb densitats d’animals moderades pot resultar molt contraproduent per la millora dels ecosistemes forestals i per la productivitat d’aquests. Crec que aquest pasturatge s’ha de tolerar en unes condicions normalitzades per l’administració, però sense la necessitat de fer-ne proselitisme. (96) Especialment dins forests públiques (132) Garantir l’activitat silvopastoral no ha d’ésser obligació ni únic sistema de gestió (105) Sempre que es tinguin en compte els valors naturals que han justificat la inclusió d’un espai en la Xarxa (153) I ampliar-lo a l’efecte sobre la biodiversitat, especialment per a les espècies més sensibles a aquesta activitat. (153) Alteració d’ecosistemes i destrucció o canvi absolut. (90) La planificació ja contempla l'ús per pastura. Per evitar incompatibilitats, la gestió silvopastoral ha d’adaptar-se a la planificació general de l’espai (90) O potser al revés! Aclarir aquest punt i quina la prioritat bestiar i/o forestal (110) Afegir eina: R+D per a l’estudi de la influència de diferents tipus de models i gestió silvopastorals en l’evolució de les pastures naturals. (138) El fet d’haver-hi bestiar al bosc comportarà menys combustible, més rendibilitat i per tant menys incendis. (118)

92

23.1

93

23.11

94

23.13

95

23.14

96

23.16

97

23.18 NOU 23.2

98

DOCUMENT 1. TEMA 2.4. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 2.4. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 2.4.- ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS REF 99

CODI

Comentaris, suggeriments...

2.4

La regulació ha de contemplar els drets de la propietat privada (105) Cal la promoció de tots els productes no fustaners. (114) Existeix una taula de preus de la fusta a Vic. (160) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 434 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 100

24.11

101 102 103

24.13 24.14 24.15

104 105

24.2 24.22

106

24.23

107 108 109

24.24 24.25 NOU 24.31

110

24.43

111 112

24.44 24.54 NOU

113

24.6

114

24.7 NOU

El gran problema del tema dels bolets es com es diferencia l’aprofitament comercial del recreatiu, on es posa el llistó. Crec que després d’anys de fer proselitisme per la televisió de la recollida de bolets es molt contradictori i impopular voler establir mesures per regular-ho sense crear conflictes i tensions socials donat el gran nombre de persones que surten el cap de setmana a buscar bolets a la tardor. (96) Sempre que no comportin alteracions de la zona i de l’ecosistema. (85) Sempre que no comportin alteracions de la zona i de l’ecosistema. (85) Caldria establir un sistema de control per fer transparent la producció i comercialització de la tòfona (144) L'única manera de lluitar contra les persones que comercialitzen els bolets, és acotant les finques. (107) Com es fa a França. (85) El carnet no dona accés automàtic, cal acord previ amb el propietari (105) Afegir al principi "Establiment i desenvolupament de fórmules ..." (90) Cal incorporar els usos recreatius a més dels comercials. (105) Afegir: “... quantificar la producció de bolets i seguir la seva comercialització” (138) Establiment d’un marc legal per la creació de vedats de bolets (90) Afegir: “... i comercialització (marques d’origen) de fons comestibles, plantes aromàtiques i medicinals, pinyons, mels i fruits del bosc, de forma coordinada... (138) Sempre que hi pugui intervenir la Generalitat amb criteris de fer o mantenir la rendibilitat dels propietaris (85) Millor un mercat lliure o llotja de preus (llei de l'oferta i la demanda) (105) Sota criteris de respecte al bosc i no alteració de l’ecosistema. (85) Nova eina: establiment d’un carnet o llicència per a la recol·lecció comercial de plantes aromàtiques i medicinals que s’avingui amb les bones pràctiques promogudes per la OMS (114) Afegir eina 24.54: Establiment d’un carnet o llicència per a la recol·lecció comercial de plantes aromàtiques i medicinals que s’avingui amb les bones pràctiques de recol·lecció promogudes per la OMS. (138) Suggerim que aquesta regulació contempli l’aprofitament del boix. És el primer producte que s’obté després d’una cremada, en algunes zones obagues. (114) Afegir objectiu 24.7 que reculli el mateix que volen dir les eines 26.11 i 26.12 però concretament pels productes forestals no fustaners. (138)

DOCUMENT 1. TEMA 2.5. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 2.5. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 2.5- POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ I ÚS ENERGÈTIC DELS DE PRODUCTES FUSTANERS REF 115

CODI

Comentaris, suggeriments...

2.5

116 117 118

25.1 25.14 25.3

En una societat com la d’avui dia on el bosc productor de llenyes i carboni ha pràcticament desaparegut, la promoció de l’ús de la biomasa forestal com a font energètica és un paràmetre a tenir en compte com a mesura de conservació de l’espai forestal. (159) Afegir el text: ... a la producció forestal (productes fustaners i no fustaners) present o... (138) Sempre i quan aquests vehicles s’emmarquin dins un projecte de sostenibilitat. (85) La gran solució: potenciació de l’ús de productes fustaners cap a noves fonts d’energia com havien estat anys enrere (114) Molt important (118)

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 435 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

119

25.31

120

25.32

121

25.33

122

25.34 NOU 25.35 NOU

123

Els productes forestals i els productes procedents de les industries de la fusta s’haurien d’aprofitar per produir energia. Aquesta energia resultant es connectaria a la xarxa general que transporta l’energia produïda per altres fonts. Si els costos de connexió d’aquest nou subministrament repercutissin en un petit augment del preu de consum, l’abonat (el consumidor) pagaria de bon grat una energia que sap que contribueix al manteniment del bosc, que és actualment el 60% del territori català. 1. El bosc és el primer medi per fer front a la contaminació 2. El bosc pot donar molts llocs de treball 3. El bosc és el gran productor de fusta, llenya, etc 4. El bosc és font de vida. En resum, gestionant bé el bosc farem que: 1. Hi hagi menys incendis 2. Hi hagi més qualitat de vida 3. Hi hagi més matèria primera 4. Hi hagi més electricitat (136) Ajuts perquè les cases de pagès, turisme rural, hotels de muntanya, utilitzin la biomassa per la calefacció (107) Sempre i quan les instal·lacions que es creïn estiguin dimensionades valorant la capacitat de càrrega del medi tenint en compte no només la seva productivitat sinó també les seves altres funcions ecològiques i paisatgístiques (153) La revalorización de la biomasa forestal proporcionaría sin duda una mejora en la gestión forestal de nuestras masas; pero no podemos olvidar que una parte de estos restos ya están siendo utilizados y valorizados en distintos procesos industriales. Por ello, pensamos que no se puede generalizar el concepto de “biomasa forestal (leñas y maderas)” tan sólo para usos energéticos. (75) Subvencionar el transport de la biomassa (107) Las industrias de la madera no producen subproductos forestales, sino residuos, que se encuentran detallados en el Catálogo europeo de Residuos. Estos residuos los están adquiriendo desde siempre las industrias de la celulosa y el tablero, y forman parte de un porcentaje importantísimo de su suministro de materia prima, y a la vez permite a las industrias productoras del residuo la obtención de unos ingresos indispensables para su actividad. La promoción del uso de estos residuos para la generación de energía nos parece un objetivo desleal, agresivo y que puede perturbar seriamente el equilibrio actual del mercado del residuo de madera. (79) Hi ha productors d’electricitat per salt d’aigua que complementarien les èpoques de falta d’aigua per utilització de la biomassa. (107) R+D de l’estudi per la recuperació del carboneig, en zones on aquesta activitat era de caire tradicional (161) Promoció de l’ús de restes forestals com a matèria prima pel carboneig tradicional (161)

DOCUMENT 1. TEMA 3.1. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 3.1. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 3.1.- GESTIÓ D’ESPAIS FORESTALS PROTEGITS I ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS REF 124

CODI

Comentaris, suggeriments...

3

125

3.1

126

31.11

En aquest programa s’ha de tenir en compte als habitants, als pobladors del medi natural (114) En aquest programa no es tracta als habitants, als pobladors, del medi natural i això es una carència (138) Cal la participació de la propietat privada en la gestió dels espais protegits (114) Cal la participació de la propietat privada en la gestió forestal (138) No hauria de ser al revés? Que les espècies i hàbitats d’interès condicionessin la gestió o no dels espais protegits? La gestió forestal no hauria de ser un objectiu, sinó un instrument més dins l’estratègia de conservació de la biodiversitat (153) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. - Pagina 436 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 127

31.12

128

31.13

129

31.14

130

31.15

131

31.16

132

31.21

133 134

31.22 NOU 31.31

Que els Ajuntaments puguin determinar la integració de territoris que considerin espais per a protegir o protegits.(85) No és propi d’un pla general (145) Que els Ajuntaments puguin determinar la integració de territoris que considerin espais per a protegir o protegits.(85) Suposa l’extinció de les normes més enllà dels PEIN i la Xarxa Natura 2000 (105) I establir compensacions (110) És evident la gran preocupació per la conservació de la diversitat biològica i les funcions protectores dels espais naturals en aquest PGPF. Tanmateix, en la definició dels objectius concrets d’aquest Pla caldria emfatitzar sobre la importància del coneixement dels processos ecològics del paisatge i la seva dinàmica com a punt de partida pel disseny dels plans de conservació dels habitants forestals, el disseny de xarxes de conservació o els sistemes d’espais naturals protegits. L’integració d’aspectes com la connectivitat ambiental requereix ampliar la percepció d’aquests espais naturals a una escala regional. (126) Sempre i quan aquests usos agrícoles i ramaders no es facin de forma abusiva en detriment de la qualitat ambiental de l’espai. (72) El manteniment dels usos agrícoles i ramaders ja és competència del DARP i, com a tal, ha de disposar de mesures específiques dins l’àmbit competencial del citat Departament (90) Els usos agrícoles faciliten la lluita contra els incendis forestals; grans superfícies continues de massa forestal afavoreixen els grans incendis.(109) La declaració d’un espai protegit ha de ser sempre motivada. La declaració "per defecte" de totes les forests d'UP com a EP pot provocar limitacions injustificades a l’aprofitament tradicional per part de municipis i llurs habitants (90) Cal que es limiti a les àrees de titularitat pública, en les privades cal en consentiment del propietari per fer publicitat. (105) La diagnosi s’entén que ja està efectuada al estar prevista la presentació de la proposta definitiva. Es proposa canviar text per: Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la XN 2000 i xarxa d’espais protegits (OBJECTIU 31.22) (90) La Xarxa Natura 2000 es regula per la directiva Aus i Habitat però no contempla hàbitats forestals ( no hi ha especies d’arbres) (105) Ho desconec (109) Desenvolupar-ho (110) Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la RN 2000 i xarxa d’espais protegits (90) Pot limitar l’ús de noves tecnologies (maquinaria) (105)

REF 135

CODI

Comentaris, suggeriments...

31.33

136

31.34

La integració de mesures per la conservació de la diversitat biològica no hauria de produir-se única i aïlladament a nivell de finca. Aquest seria, en molts casos, un pas posterior on s’integraria la planificació estratègica a nivell regional i els objectius concrets de conservació de la diversitat biològica definits en altres instruments intermitjos, a escala provincial i/o comarcal (PORF), que és on esdevenen molts dels processos ecològics, i que serveixin de referència i orientació als gestors de les forests, tant públiques com privades (126) No sé si cal fer-ho en aquest codi però és un comentari que crec que és molt important tenir-lo en compte: no només a nivell de finca sinó també a nivell de comarca. No pot ser que només l’enginyer forestal comarcal sigui el que decideixi com s’ha de gestionar i intervenir en l’espai forestal. És imprescindible que es creïn equips multidisciplinaris (per a grups de comarques si cal) que marquin les directrius i tinguin en compte els múltiples factors que cal tenir en compte per a gestionar i preservar el medi natural i el paisatge (153) Afegir “les compensacions seran proporcionals a les limitacions d’usos” (138) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. - Pagina 437 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 137

31.36

Ho desconec (109)

DOCUMENT 1. TEMA 3.2. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 3.2. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 3.2.- GESTIÓ DE FLORA I FAUNA FORESTAL PROTEGIDA I SINGULAR REF 138

CODI

Comentaris, suggeriments...

32.11

139 140

32.12 32.13

141

3.2

142

32.21

143

32.211

144

32.212

145

32.22

146

32.26

Participació (85) Sempre que es tingué seny (109) Existeix suficient legislació de conservació i protecció (132) No només hi ha d’haver coordinació interdepartamental sinó també intradepartamental, evitant situacions esperpèntiques com les que s’han viscut recentment en algunes zones que han vist desaparèixer parelles i territoris d’espècies amenaçades per culpa de les actuacions forestals promogudes per enginyers forestals comarcals amb nul·la sensibilitat vers la preservació dels valors naturals de major interès que altres serveis del propi departament s’esforcen en preservar (153) Hi ha forats importants en el coneixement de la biodiversitat. Es difícil parlar de gestió i seguiment de la biodiversitat, i de llibres vermells quan encara hi ha clares deficiències en alguns àmbits de coneixement, com ara la flora de criptògames (líquens, fong, molses...), que amés curiosament solen ser molt bons indicadors de la qualitat ambiental de la massa forestal. (44) En tot aquest tema es fa urgent i necessari la racionalització. Es diuen moltes “bestieses” per desconeixement real (109) Tenint sempre en compte els criteris de viabilitat de la UICN i assegurant-nos que les causes de la seva minva han cessat (72) Ës necessari considerar en els programes de conservació d’espècies de feina els processos ecològics a nivell de paisatge que influeixen en la distribució i l’estructura espacial dels hàbitats que ocupen (fragmentació, connectivitat) i que afecten a processos vitals com són la dispersió de les espècies. Promoure ús de bioindicadors de l’estat de conservació i maduresa de les masses forestals. (44) Afegir tractaments i aprofitaments forestals (138) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) Cal elaborar un projecte estratègic de connectors biològics que solventin les barreres connectives que representen les gran infraestructures de comunicacions i les edificacions (polígons industrials i urbanitzacions).(85) R+D Recerca en l’estudi de metodologies de quantificació i anàlisi de la connectivitat funcional d’hàbitats i la seva aplicació en els instruments de planificació territorial. L’avaluació de l’estat de la connectivitat entre espais naturals, enfocada a la dispersió d’espècies de flora i fauna, ha de permetre determinar zones de conservació prioritària i/o de limitació de tractaments forestals en les zones més vulnerables per mantenir aquests processos. (126) Hauria de ser condició “sine quae non” que les espècies a introduir haguessin existit amb anterioritat en els hàbitats i espais on es vulguin recuperar i que en aquests espais es compleixin les condicions de viabilitat fixades per la UICN (72) Existeix suficient legislació de conservació i protecció (132) Es important que aquestes normes es redactin en base als resultats d’estudis científics publicats sobre els impactes de la gestió forestal en les espècies de la fauna i la flora i les seves recomanacions per corregir-los. Consultar també a tal efecte amb les experiències d’altres comunitats autònomes i/o països estrangers. Tenir en compte que els aprofitaments silvícoles durant l’època reproductora de les espècies, moltes d’elles protegides, poden provocar el fracàs de la reproducció sinó es fan amb la suficient cura i que moltes vegades alguns aprofitaments abusius causen greus alteracions de l’hàbitat a determinades espècies (72) Qui compensarà aquesta gestió? (110) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 438 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 147

32.27

Es important que aquest manuals es redactin amb la informació existent (treballs científics, experiències pròpies o alienes, etc.) i que es revisin i s’actualitzin en base a noves experiències i resultat obtinguts. Es important que arribin a totes les persones i col·lectius que intervinguin en la gestió de les forests. (72)

REF 148 149

CODI

Comentaris, suggeriments...

32.3 32.31

150

32.32

151

32.33

Rebaixar les condicions necessàries per ésser arbres monumentals (114) Plans i pressupostos per conservar arbres centenaris d’importància dins els termes municipals i que els Ajuntaments tinguin catalogats.(85) Plans i pressupostos per conservar arbres centenaris d’importància dins els termes municipals i que els Ajuntaments tinguin catalogats.(85) Es tracta d’un aspecte tècnic i operatiu que no sembla que aporti una millora a la situació actual (90) Ampliar el marc de condicions necessàries perquè un arbre pugui ésser declarat monumental (138)

DOCUMENT 1. TEMA 3.3. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 3.3. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 3.3.- MILLORA I CONSERVACIÓ DELS RECURSOS GENÈTICS FORESTALS REF 152 153 154

CODI

Comentaris, suggeriments...

3.3

En tot el tema, necessari però compta. Veure el que està passant amb les llavors agrícoles. No queden llegats. (109) Afegir selecció i millora (138) Afegir espècies forestals arbòries, arbustives, herbàcies, líquens, fongs i animals. (138) Les forests de Catalunya han d’estar basades només en les espècies autòctones del país. Les plantacions d’altres espècies exòtiques han d’estar convenientment regulades i restringides a determinats usos i espais (72)

3.3 33.11 33.22

DOCUMENT 1. TEMA 3.4. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 3.4. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 3.4.- LLUITA CONTRA L’EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS REF 155

CODI

Comentaris, suggeriments...

3.4

156 157 158 159

34.1 34.11 34.31 34.33

No es poden posar inicials sense cap explicació (RAF), la gent que participa no té perquè conèixer el significat implícit!! (Rest. Hidrol. Forestal) (159) Sempre amb la part privada (160) Segons cada espai protegit, no al pla general (145) Sense passar-se. Ser sempre racional (109) Caldria definir el domini públic hidràulic (138)

DOCUMENT 1. TEMA 4.1. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 439 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 4.1. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 4.1.- MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS FORESTALS REF 160

CODI

Comentaris, suggeriments...

4.1

161

41.1

162

41.12

163

41.15 NOU 41.21 41.22 41.4 NOU

D’acord amb la millora de les condicions socio-aborals dels treballadors forestals i en especial atenció a la formació professional (121) Ens queda molt camí a recórrer en la promoció i adaptació de mesures de protecció i seguretat dins l’àmbit forestal. Caldria promocionar mesures d’una forma més proactiva a través de reflexions als responsables dels diferents treballs al bosc. (159) Promocionar l’elaboració de conveni col·lectiu sectorial i inclusió dels treballadors forestals al règim general de la seguretat social (140) La inclusió de capatassos forestals/tècnics especialistes queda obsoleta actualment, tenint en compte les noves titulacions en FORNP i tècnics en treballs forestals i conservació del medi natural (161) Establir carnets o llicències d’activitat segons les formacions rebudes, fixant periodicitats en la renovació (138) Definir qui ho planifica i qui ho paga. Qui se’n fa càrrec? (110) Dita implantació ja existeix en els plans d’estudi dels cicles formatius (161) Requereix una titulació mínima que garanteixi la qualitat de l’educació ambiental (161)

164 165 166

DOCUMENT 1. TEMA 4.2. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 4.2. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 4.2.- ÚS PÚBLIC DELS TERRENYS FORESTALS REF 167

CODI

Comentaris, suggeriments...

4.2

168

42.13

169

42.22

170

42.23

171

42.24

Considero que si en el medi natural hi ha persones que l’utilitzen de forma no adequada, la solució no hauria de ser mai l’impediment del accés a tothom, pel mateix motiu que en les autopistes i vies publiques no sens limita l’accés pel simple motiu de que alguns personatges superin el límit de circulació. El que es te que fer es col·locar sistemes que controlin el bon us del medi i que les lleis siguin lògiques i possibles de complir. GRACIES. Justament és als boscos públics i espais naturals protegits on menys s’accepten alguns usos com ara l’accés motoritzat desviant-ne la pressió al bosc privat! Allò que és de tots es privatitza i en canvi al bosc privat es socialitza, una equivocació! (159) En principi, el dret a l’exercici de l’activitat forestal no pot estar vinculat a la freqüentació de la zona. En el cas de que s’estableixin restriccions o limitacions vinculades a l’ús públic de la mateixa cal contemplar les corresponents compensacions (90) Evitar la construcció d’àrees recreatives en les zones de major interès natural, situant-les en zones accessibles amb menor interès i en la perifèria dels espais (153) Pensar que els motoristes respectem el medi ambient i som els primers interessats en que les muntanyes es mantinguin igual de bé que fins ara (43) Amb participació i elaboració dels Ajuntaments. (85) Que s’ofereix als ajuntaments la possibilitat de fer propostes de terrenys pertanyents als seus termes municipals. (85) Si una zona es fomenta per us recreatiu, el propietari que la mantingut cal que participi en els beneficis de les externalitats generades. (105)

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 440 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 172

42.3

L’accés al medi natural, només es pot realitzar per els camins senyalats, vigilats, vigilats més que a les carreteres, ja que el mal que s’hi pot fer es molt més gran, que no passi com ara amb les carreres de quads i de motos de muntanya de competició (Dakar), així com les trialeres de les motos de trial i de les excursions de TT, ha n’hi ha prou!! El rest de camins, fustaners etc TANCATS (32) Una nova llei d’accés al medi natural en busca d’una regulació adient on es protegeixi el medi natural pero no prohibeixi taxativament l’accés al medi natural, buscant alhora quins vials es poden utilitzar i quins no per la seva finalitat i no per la seva amplada (131 BIS) Considerem imprescindible aquest objectiu. L’actual invasió dels boscos per part de vehicles totterreny (motos i quads especialment), fa la situació INSOSTENIBLE, amb perill per la integritat física dels usuaris de bicicleta i excursionistes (151) Que no es consideri “Medi Natural” un vial pel simple fet de no estar asfaltat. Hi ha espais naturals que necessiten d’una especial protecció i d’altres no. El simple fet de circular per una pista no asfaltada no s’ha de considerar “accés al medi natural”. Hi ha moltes d’aquestes pistes no asfaltades traçades en espais que de “naturals” no en tenen rés. Si a la protecció d’espais sensibles. No a la prohibició genèrica (54) Que les sancions siguin justes i proporcionals. Segons la actual llei, el conductor d’un vehicle legal pot ser sancionat amb multes de 300 a 3000 € per circular per una pista de 3,99 m d’ample respectant les normes de circulació. Em sembla desproporcionat (54) La FEEC defensa l’accés lliure i responsable al medi natural. Som conscients, però, que la massificació és un perill creixent, i per això considerem adequada la restricció d’accés motoritzat amb vehicles privats especialment a les zones de muntanya (o als espais sota diverses figures de protecció...) en benefici d’un transport públic (56) En tot cas s’hauria de reformar la que ja existeix sobre l’accés motoritzat al medi natural i s’hauria de fer profundament per fer-la efectiva i d’aplicació viable per que de la forma en que està redactada ara es inaplicable, impopular i inútil. (96) A les zones humides de Catalunya l’impacte dels vehicles esportius és molt més destructiu. (107) Els motoristes no som delinqüents, estimem les muntanyes probablement més que ningú ja que formen part del nostre esport (43) Cal establir quins camins han de tancar-se al trànsit de vehicles de motor encara que siguin prou amples, per motius ecològics i per poder gaudir d’espais lliures de circulació motoritzada. Cal ser més estrictes prohibint el pas motoritzat en aquelles pistes que es construeixin per la prevenció d’incendis (153)

173

42.31

174

42.32

REF 175

CODI

Comentaris, suggeriments...

42.33

176

42.34

Els camins son per als excursionistes i per als pagesos, les bicicletes, els cavalls, els vehicles a motor només els veïns, ningú més. També la vigilància. (32) Segons l’estatut de la FEEC, aprovat per la Secretaria General d’Esport de la Generalitat de Catalunya, es competència de la FEEC la planificació, registre, homologació, coordinació, manteniment i control de la xarxa catalana de senders, tant la xarxa de senders de gran recorregut (GR) com de petit recorregut (PR) (56) Importantíssim de cara aconseguir una regulació de l’accés motoritzat al medi natural i fer un mapa de tots els camins que es poden utilitzar per part dels usuaris sinó aconseguim una solució per a les activitats motoritzades al medi natural, sempre tindrem tots un problema. (131 BIS) Sempre i quan això comporti que es pugui desplaçar un per les diferents poblacions, tal com anar de Sabadell a Solsona per camí. (35) Llicència verda o qualsevol altre opció, però que no ens tractin de delinqüents, que no ho som (43) Mai per activitats fetes a nivell particular a terrenys públics. Una altre qüestió és per activitats d’empreses que impliquin un guany econòmic (54) Que significa una llicència verda? Qui la pot obtenir i com? Qui en fa el control? Caldria ajustar el concepte de llicència verda a la realitat de l’usuari de les forests. A la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (Fed, de Muntanya i Escalada) hi ha actualment 336 entitats federades amb 53000 socis, amb un alt compromís, degut a la pròpia naturalesa de les associacions, per la defensa del medi ambient, amb publicacions, butlletins i activitats lligades als moviments proteccionistes. Seria lògic exigir a aquests federats una llicència verda? Compensació econòmica als propietaris forestals afectats per l’afluència de “motoritzats” (95)

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 441 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. Estem un altre cop en on es posa el llistó i quines activitats tenen impactes negatius en els forests i en els interessos de la propietat. Es evident que certes activitats organitzades que de per si impliquen un impacte negatiu en les finques on es practiquen haurien de tenir una autorització prèvia de la propietat i el dipòsit d’una fiança o la existència d’una assegurança per fer front als danys que es poguessin produir. (96) L’establiment d’una llicencia verda, ha de repercutir directament sobre la propietat pública o privada on es desenvolupi l’activitat. La activitat ha de requerir de l’autorització prèvia de la propietat. (105) Possibilitat d’una llicència verda, que sigui un carnet per accedir al medi natural on la gent que la té tingui uns deures però també uns drets. (131 BIS) Cal definir el per què, com, quan i quant abans que ens puguem pronunciar definitivament (113) Sempre que recaigui a la propietat privada (160) Compensació econòmica als propietaris forestals afectats per l’afluència de “motoritzats” (95) Comptant amb els propietaris (160) L’impacte dels vehicles motoritzats al medi natural, es lo pitjor que passa al medi natural, trasllada tot una fauna de persones alienes al medi, que el desconeixen i fan barbaritats (32) Sempre i quan sigui feta de forma imparcial (35) Estudoi teniendo en cuenta el impacto causado por cada clase de vehículo. Un todo terreno pesa 2500 kg, un quad apenas pesa 200 kg!!! (55) L’impacte al medi natural tant sols es produeix en els camins, els quals periòdicament els arreglen o en cas contrari es tanquen i desapareixen. Sobre la FLORA pràcticament NO hi ha cap impacte, i TAMPOC HI HA CAP IMPACTE per a la FAUNA, ja que els animals no utilitzen els camins (els creuen momentàniament, no hi ciuen). Puc assegurar que al llarg de la meva vida he vist creuar infinitat d’animals per davant de la meva moto. Exagerar l’impacte dels vehicles al medi “es vulguer ser MÉS PAPISTES QUE EL PAPA” (69) Crec que és urgent. En aquest tema els municipis poden aportar dades importants, doncs en solen ser els que els que ho sofreixen de més a propop.(85) Els quads, les motos i les excursions de grups de 4x4 organitzats per clubs o càmpings, son molt destructius (107) Un estudi empíric que expliqui concretament quin és l’impacte real dels vehicles i les mesures correctores que s’haurien d’aplicar en els vehicles per minimitzar l’impacte ambiental (131 BIS) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) Aquest es un punt que a la FEEC preocupa especialment i en el que s’hi està treballant (56) I a les persones que hi viuen (110)

177

42.35

178

42.36

179

42.37

REF 180

CODI

Comentaris, suggeriments...

42.41

181

42.42

Incorporar associacions i organitzacions de propietaris forestals per la importància potencial del seu paper en aquest tipus d’activitats (90) Incorporar associacions i organitzacions de propietaris forestals per la importància potencial del seu paper en aquest tipus d’activitats (90) Parlant es pot arribar a un acord. No cal demostrar que el govern es qui te el poder, podem conviure tots sense malentesos (43) En el cas de finques privades, el conveni ha d’esser amb el propietari. (105) Associacions d’usuaris i la propietat (110)

DOCUMENT 1. TEMA 4.3. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 4.3. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 4.3.- GESTIÓ DE RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 442 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. REF 182

CODI

Comentaris, suggeriments...

4.3

183 184

43.1 43.11

185 186

43.12 43.13

187 188

43.14 43.15

189

43.16

190

43.17

191

43.18 NOU

La gestió de recursos cinegètics ha de contemplar la incidència en les empreses agràries a més de les forestals. (105) Tema assegurances no recaigui a la propietat, ni la responsabilitat en cas d’accidents (110) Elaboració d’una llei de caça catalana (133) Cal elaborar la nova llei de caça de Catalunya (146) A quins plans d’aprofitament es refereix? Als de l’administració? Crec que caldria una millor coordinació entre l’activitat cinegètica i altres usos actuals al bosc (marcatge zones de batuda p.ex.) Cal assolir una millor coordinació en el desenvolupament de l’activitat cinegètica dins dels espais protegits gestionats per diferents administracions. Caldria millorar la gestió cinegètica a les zones de caça controlada. “El Guirat” n’és un exemple de com no s’ha de promocionar una ZCC des de la Generalitat. (159) Sempre comptant amb les societats de caçadors i pescadors i propietaris de finques afectades (160) La propietat no ha de ser responsable dels accidents que pugui ocasionar la caça (114) Crec que és molt urgent. (85) La activitat cinegètica en cap cas s’ha de potenciar. El que ha de fer l’administració es que aquesta activitat es practiqui de forma sostenible i respectuosa amb el medi i amb els altres usuaris d’aquest. Tot i així aquesta activitat des de que es va implantar l’ús d’armes de foc s’ha convertit en una activitat de per si agressiva amb el medi i amb les espècies que hi viuen i que a més, recordin-ho, escampa cada any tones de granalla de plom en els nostres ecosistemes. (96) S’hauria d’elaborar una Llei de Caça per Catalunya (100) En la redacció del Pla Estratègic de la Caça cal que intervinguin associacions empresarials agràries. (105) Dins d’aquestes pràctiques s’hauria de recordar també el respectar els habitatges rurals aïllats (100) S’haurien d’establir mesures per protegir els interessos de la gent que no practica cap activitat cinegètica, viu a les zones rurals i es veu negativament afectada per aquesta. Ja que el terme d’activitats cinegètiques inclou a dos grups d gent que viu a les zones rurals, les que la practiquen i les que no (100) Els senglars son un greu problema, per la millora del seu hàbitat (109) És imprescindible millorar molt els PTGC incorporant-hi criteris de sostenibilitat basats en criteris tècnics i científics. Els actuals no compleixen en absolut aquesta funció, són simples tràmits burocràtics gairebé, sense cap utilitat pràctica des d’aquest punt de vista (153) Provoquen danys en conreus i en replantacions agrícoles i forestals (109) Afegir qualitat arbòria, arbustiva i herbàcia (138) Crec que totes les societats de caçadors haurien d’impartir anualment o periòdicament a l’inicio de les temporades de caça, unes xerrades de bons usos i otorgar un diploma indispensable per poder caçar aquella temporada. (85) El que cal que faci l’administració amb les societats de caçadors i amb els titulars dels vedats de caça, es recordar-los que l’únic dret que tenen es l’aprofitament de les espècies denominades cinegètiques en els períodes fixats com a hàbils en les ordres de vedes, cap més dret que els diferencií de la resta de les persones a les quals haurien de tractar amb el respecte que es mereixen en el desenvolupament de les seves activitats de lleure.(96) Elaboració de la nova Llei de caça de Catalunya (necessitat de donar una solució per la problemàtica originada per la responsabilitat derivada dels accidents per espècies cinegètiques, problemàtica dels danys en repoblacions, etc). (90) Incentivar la creació de la figura del guarda de fauna amb una titulació mínima per garantir la gestió cinegètica de qualitat (161)

43.18 NOU

REF 192

CODI

Comentaris, suggeriments...

43.19 NOU

La dificultat en el control de la població de determinades espècies (cabirol i senglar principalment) i la política activa de foment d’algunes d’elles perjudica greument a les plantacions forestals. És per això que es proposa l’establiment de mesures per la prevenció i compensació de danys en zones forestals ocasionats per fauna cinegètica. (90) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 443 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 193

43.26 NOU

S’hauria d’estudiar en primer lloc el potencial productiu, la gestió i regulació de l’activitat (138)

DOCUMENT 1. TEMA 4.4. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 4.4. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 4.4.- PROPIETAT FORESTAL, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I ASSOCIACIONISME REF 194

CODI

Comentaris, suggeriments...

4.4

195

44.1

196

44.11

197

44.13

198 199

44.21 44.23

200

44.33

201

44.35

202

44.38

203

44.39

Les activitats de custòdia haurien d’associar-se amb avantatges fiscals pels titulars dels terrenys com a fórmules atractives. (159) L’únic que penso que cal fer es una recopilació de les lleis vigents i que afecten a la propietat (particulars, ajuntaments,...) (81) Ja existeix un marc legal (107) Si s’elabora aquest estatut, cal que hi participi, i molt, la propietat privada (114) Els cens segons tipologies vulnera els a més que limitarà l’exercici de la lliure empresa. (105) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) Quina és la fórmula i com fer-ho? (110) Cal disposar d’informació sobre nombre i tipologia de silvicultors – propietaris forestals a Catalunya (90) No es contempla la gestió privada (105) El desenvolupament formatiu dins de les associacions sempre és fonamental. (85) No en la gestió/conservació (140) Incloure suport a les ja existents (90) Amb el Consorci Forestal de Catalunya i el Centre de la Propietat Forestal n’hi ha prou (107) Promoció i suport de fórmules associatives de la propietat forestal. (110) Cal concretar espais d’actuació, objectius i forma d’organització i coordinació del voluntariat amb les diferents organitzacions (ADFs p.ex.) o institucions i cossos de l’administració. (90) Definició de “voluntari forestal”. Canalitzar a través de les associacions, ADF o altres ja existents (110) Cal vetllar la seguretat a pagès. Millor prevenir la desprotecció del món rural. Potser en boscos vigilats... (110) No només de reclusos sinó d’altres col·lectius amb problemes (114) Em sembla una gran idea com a mesura per a la reinserció el contacte de les persones en el medi natural i la revalorització de la seva feina vers la societat (131 BIS) També s’haurien d’incloure altres col·lectius com ara deficients, aturats, etc. (138) Reclusos no, millor parlar de persones en reinserció!! Actualment el Departament de Justícia ha propiciat actuacions en aquest sentit. (159) Les tasques de gestió i conservació dels terrenys forestals requereixen una titulació. La reinserció de reclusos és interessant en l’àmbit de treballs forestals (161)

DOCUMENT 1. TEMA 5.1. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 5.1. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 5.1.- PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL REF 204

CODI

Comentaris, suggeriments...

51.1

Suggeriment: s’ha de deixar marges de moviment a la propietat i pensar que pot aportar idees no contemplades en el marc del PGPF i PORF que poden ser perfectament vàlides (114) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 444 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

205

51.12

206

51.13

207

51.21

208

51.22

209

51.25

210

51.26

211

51.28

212

51.33

213

51.34

S’ha de deixar marges de moviment a la propietat i pensar que la propietat pot aportar idees no contemplades en el marc del PORF i que poden ésser perfectament vàlides (138) L’integració de mesures per la conservació de la diversitat biològica no hauria de produir-se única i aïlladament a nivell de finca. Aquest seria, en molts casos, un pas posterior on s’integraria la planificació estratègica a nivell regional i els objectius concrets de conservació de la diversitat biològica definits en altres instruments intermitjos, a escala provincial i/o comarcal (PORF), que és on esdevenen molts dels processos ecològics, i que serveixin de referència i orientació als gestors de les forests, tant públiques com privades (125) Garantir es considera un terme poc adequat ja que, pel seu àmbit, els PORF s’entenen com a documents generalistes que difícilment podran recollir totes les possibilitats i casuístiques que es presentin a nivell de finca. Es proposa substitució per promoure o fomentar (90) Hi han tipus de boscos diferents. Contemplar-los com a tals. (110) I evitar així que passi que es facin franges tallafocs seguint els límits de finca encara que tinguin una utilitat més que dubtusa i suposin una agressió considerable en el paisatge (153) Seria convenient desenvolupar abans la Llei 4/1989, de protecció d’espais i de la flora i la fauna salvatges, aprovant els Plans de Protecció del Medi Natural, corresponents a totes les comarques de Catalunya, tal i com ordena l’esmentada Llei i a partir d’aquí, desenvolupar-hi i fer-hi encaixar tots els altres plans d’ordenació (101) L’integració de mesures per la conservació de la diversitat biològica no hauria de produir-se única i aïlladament a nivell de finca. Aquest seria, en molts casos, un pas posterior on s’integraria la planificació estratègica a nivell regional i els objectius concrets de conservació de la diversitat biològica definits en altres instruments intermitjos, a escala provincial i/o comarcal (PORF), que és on esdevenen molts dels processos ecològics, i que serveixin de referència i orientació als gestors de les forests, tant públiques com privades (125) Crec que caldria fer-ho al revés, primer caldria planificar el territori tenint en compte els aspectes ecològics i de conservació de la biodiversitat i després que els plans forestals s’hi adaptessin. Em refereixo a tenir en compte els factors paisatgístics i de protecció d’hàbitats i espècies més enllà dels espais protegits i òbviament dins d’aquests espais també (153) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) Penso que s’hauria de determinar en % de conservació forestal i de bosc obligatòriament i particularitzant el % en cada terme municipal en els PGOUs. (85) R+D Recerca en l’estudi de metodologies de quantificació i anàlisi de la connectivitat funcional d’hàbitats i la seva aplicació en els instruments de planificació territorial. L’avaluació de l’estat de la connectivitat entre espais naturals, enfocada a la dispersió d’espècies de flora i fauna, ha de permetre determinar zones de conservació prioritària i/o de limitació de tractaments forestals en les zones més vulnerables per mantenir aquests processos. (125) I també d’entitats ecologistes.(85) R+D donat que l representació de les estructures del paisatge i els processos ecològics és inherent a l’escala d’anàlisi, és necessària la recerca sobre els mètodes de selecció de les escales de treball adients per a la caracterització d’aquests processos. (125) Al mateix temps cal avaluar la incidència de determinades obres forestals en el paisatge, especialment les pistes forestals i les franges tallafocs i també les rompudes, actuacions totes elles que poden esgavellar de forma notable el fràgil paisatge de molts indrets (153)

DOCUMENT 1. TEMA 5.2. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS AL TEMA 5.2. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 5.2.- INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL REF 214

CODI

Comentaris, suggeriments...

52.11

La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 445 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 215

52.12

216

52.32

Segles enrere, l’ús del territori en les nostres contrades estava supeditades a “los usos i costums de lo bon pagès” (109) Prudència en compta amb les excessives rigideses (109) No s’hauria de vincular a “l’existència” sinó al compliment del document de planificació (134)

DOCUMENT 1. TEMES 5.3. i 5.6. APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS ALS TEMES 5.3. i 5.6. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 5.3.- FOMENT D’INSTRUMENTS ECONÒMICS REF 217

CODI

Comentaris, suggeriments...

53.11

218

53.24

219

53.25

220

53.33

221

53.34

222

53.35

223

53.36 NOU

224

53.37 NOU

225

53.38 NOU

Els propietaris forestals no han de viure de les subvencions públiques, al menys no a llarg termini. Si s’aconsegueix part dels punts abans exposats com... reconeixement del sector forestal, incentivar l’industria forestal...etc...les finques forestals serien rentables o al menys es mantindran per elles mateixes (95) Donar prioritat als forests públics a la financiació amb diners de procedència pública (101) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) La R+D sempre ha d’anar acompanyada d’accions de transferència tecnològica cap al sector R+D+T (138) Sempre que això no els serveixi com a excusa per continuar contaminat o no invertint per reduir els índex de contaminació.(85) Control de les inversions? I les empreses d’infraestructures ? (95) I empreses no contaminants, empreses o instal·lacions d’impacte visual, etc. D’empreses com les elèctriques, de carreteres, etc i que fan servir l’espai forestal, etc. (110) Incorporar fundacions i organitzacions vinculades al foment de la gestió forestal sostenible. Objectiu d’interès general segons l'establert en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts (90) La percepció social és molt important per tal de que el ciutadà conegui que es fan actuacions en l’àmbit forestal.(85) Millorar la percepció social sobre el silvicultor (110) Creació d’un cànon ambiental consistent en l’abonament d’un percentatge del pressupost de grans obres, infraestructures i instal·lacions que s’implanten sobre en el medi natural i l’afecten generant impactes ambientals. Mecanisme idoni per garantir tant la dotació de recursos al Fons Forestal, com el correcte dimensionament de les citades obres (90) Establiment d’un percentatge dels ingressos provinents de la recaptació de l’impost especial sobre hidrocarburs i del cànon hidràulic destinat al finançament de la millora i conservació del medi natural. (90) Definició i implantació del CONTRACTE SOCIAL FORESTAL com a eina jurídica adequada per garantir la gestió forestal sostenible de la forest i determinar els deures i obligacions assumits per la propietat i per l’administració. (90)

TEMA 5.6.- RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL REF 226

CODI

Comentaris, suggeriments...

56.13 NOU

Col·laboració i suport a les organitzacions del sector en activitats vinculades a la representació, defensa i promoció del sector forestal català a nivell internacional (90)

DOCUMENT 1. TEMES 5.4. i 5.5.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 446 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

APORTACIONS, COMENTARIS I SUGGERIMENTS ALS TEMES 5.4. i 5.5. PROCEDENTS DEL QÜESTIONARI WEB TEMA 5.4.- INNOVACIÓ, TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA I FORMACIÓ FORESTAL REF 227 228

CODI

Comentaris, suggeriments...

5.4 54.11

229

54.12

230

54.31

Hi pot haver un reciclatge però el sector té una bona formació (160) Afegir les ECAF com a centres de recerca, aprofitant els recursos de que disposen, seent aquesta col·laboració profitosa pel sector forestal i per les ECAF (161) En general es volen investigar moltes coses i el que sí la d’anar es a coses pràctiques, aplicables per tothom. Primer cal difondre el que ja s’ha investigat i posar-lo en conclusions assequibles per tothom. (81) Les modificacions d’aquesta eina ja s’han esmentat en els temes 2.1, 4.1. (161)

TEMA 5.5.- DIVULGACIÓ I EXTENSIONISME FORESTAL REF 231

CODI

Comentaris, suggeriments...

55.1

232 233 234 235 236

55.12 55.13 55.21 55.3 55.32

237

55.33

238

55.34 NOU

Un dels principals problemes del sector forestal és que no l’hem sapigut “vendre” bé a la societat actual (159) Crec que l’aspecte de divulgació és bàsic de cara a un futur sostenible.(85) El mateix que en 52.12 i 52.32 (109) Crec que l’aspecte de divulgació és bàsic de cara a un futur sostenible.(85) La creació del tècnic rural podria comprendre més d’una entitat per tal de fer una superfície adient (122) I d’altres professionals. La ciència no té compartiments estancs, Cap col·lectiu por demanar, en la Natura, l’exclusivitat en els coneixements científics (109) Els tècnics poden ser facultatius forestals i altres (114) Fora interessant que els equips de tècnics de l’administració incloguessin a professionals amb els diferents titulacions reglades, donant exemple de coordinació i organització (161) Les entitats locals el poden “contractar” hi ha tècnics assessors en el mercat (110) El tècnic rural no forçosament ha de ser un facultatiu forestal (114) No cal crear més funcionaris (160) Col·laboració i suport a les organitzacions del sector en tasques de formació i divulgació vinculades a l’activitat forestal (90)

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 447 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Annex IX

Al·legacions literàries

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 448 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 1. APORTACIÓ LITERÀRIA 29 Felicitats per la major part de línies estratègiques del Pla. Només un parell de suggeriments i una pregunta: Primera crec que caldria explicitar de manera més clara que els sistemes forestals cal també gestionar-los des d’un punt de vista de paisatge, integrant els diferents components forestals i no forestals que el poden composar. Aquesta idea apareix plasmada de diferents maneres al pla (en els temes relacionats amb el risc d’incendis) però crec que caldria explicitar-la com a una de les bases que hauria de ser utilitzada com a rerefons en la gestió i planificació dels medis forestals (i no forestals). Els paisatges forestals cal tractar-los com a un tot amb funcionalitat més complexa de la que es deriva de la simple suma de les unitats i propietat que les formen. Aquest processos que tenen lloc a escala de paisatge (i dels que no sempre en coneixem prou) afecten des de la dinàmica de poblacions animals i vegetals, a l’estructura socioeconòmica o al risc d’incendi d’una zona. Aquestes unitats de planificació crec que haurien de formar una part més explícita del pla i en tot cas reconèixer la seva importància. La introducció d’aquesta aproximació de base seria de fet comuna als diferents programes continguts en el pla. Eina 32.23. El manteniment de les bases actuals sobre la biodiversitat faunística i florística a Catalunya serà poc útil sinó el seu recull no es fa a resolucions espacials adequades a la gestió del territori. Ex. escales de 10x10 km han de ser superades amb les tecnologies disponibles en l’actualitat. Eina 32.212. Els temes de connectivitat biològica són mereixedores d’estudis particulars però en el context actual i de futur immediat i a mig termini una part important de la recerca en aquests àmbits hauria de centrar-se en el paper que juga l’heterogeneïtat del paisatge a diferents escales especialment com element clau en la distribució de moltes espècies de fauna i flora del país. Els canvis en l’estructura del paisatge no només alteren la composició dels hàbitats que composen un paisatge sinó també la seva estructura i configuració aspectes que recentment han estat identificats com a capitals especialment en paisatges com els que dominen a Catalunya. Eina 53.34 Delimitar bé l’àmbit d’actuació de la custodia del territori per tal d’identificar-ne amb claredat els elements que la poden fer més efectiva com a complement a d’altres mesures de gestió del territori que també han d’incorporar de manera més o menys explícita la conservació del patrimoni natural, paisatgístic o cultural sense necessàriament ser considerades accions de custodia. I per finalitzar, com es té previst de concretar les mesures necessàries per cada una de les eines? Moltes gràcies per endavant, DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 449 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Lluís Brotons Àrea de Biodiversitat Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Pujada del Seminari s/n 25280 Solsona Catalunya (Spain) Tel: 34 973 48 17 52 Fax: 34 973 48 13 92

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 2. APORTACIÓ LITERÀRIA 57 / 135

Benvolguts Srs:

Havent fet lectura de l’esborrany de programes i eines del futur Pla de Política Forestal 2005 – 2014 , i més concretament, de l’apartat 2.4.- ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS Objectiu 24.1 Regulació de l’explotació de les tòfones, voldria’m fer les següents aportacions:

A mitjans de la dècada dels vuitanta, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va impulsar una normativa reguladora del sector tofoner. L’Administració no disposava d'excessiva informació sobre el tema, i es va crear una normativa simple, basada sobretot en la normativa italiana, i que va necessitar d’algunes modificacions i millores per tal d’aconseguir una bona adaptació de les persones que ens dedicàvem a la recollida de tòfona a Catalunya. Aquestes millores de la Normativa Reguladora del Sector Tofoner, van estar fruit del consens de totes les parts que integraven el sector a través de la Taula Sectorial de la Tòfona, constituïda al juliol de 1991, i on, mitjançant unes reunions semestrals es feien aportacions molt valuoses i que han contribuït en gran mesura a la continuïtat de la tòfona al nostre país. Actualment, i com segurament succeeix en d’altres sectors, es fa evident la necessitat de fer alguna modificació a la normativa, i considerem que aquest seria un moment òptim per posar-nos a treballar en el tema. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 450 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Aprofitant la redacció del nou Pla de Política Forestal, creiem que aquest ja hauria de contemplar aquesta possibilitat. Nosaltres tenim una sèrie de propostes de modificació, com suposem que també les tindrà la part transformadora, o el Departament de Medi Ambient i Habitatge, o qualsevol dels col·lectius relacionats amb el sector. Un exemple vàlid referent a aquest tema el podríem trobar justament al punt primer de l’esborrany de programes i eines i que fa referència a la creació de vedats de tòfones. El marc legal ja està fet, el que ha mancat es el rigor en el control del seu compliment o en l’aplicació del mateix. A la normativa actual s’especifica clarament que el titular d’un terreny forestal es pot reservar la recollida de tòfona senyalitzant les zones amb un rètol que ho indiqui, amb la inscripció “Recollida de Tòfona Reservada”, d’acord amb el que estableix la resolució de 28 de novembre de 1983. A nosaltres no ens consta que hagin problemes d’intrusió de tofonaires en zones que estiguin acotades, però el que si es evident que les zones senyalitzades no segueixen un patró comú. Semblaria necessari una homogeneïtat en les plaques existents, donat que difereixen molt les unes de les altres, tant en la seva llegenda, com en el tipus de placa, com la correcta posició de les mateixes. També ens consta que en el registre del Departament de Medi Ambient que es va crear a l’efecte, només consten uns terrenys comunals de la comarca del Berguedà, i que per cert... tampoc es que la senyalització sigui del tot correcte. Si l’EINA 24.11 s’ha creat a fi de posar ordre en aquest tema, la veiem molt útil. L’EINA 24.12 també la veiem interessant sempre i quan el procés es faci de forma global i s’intenti copsar la realitat actual per ambdós col·lectius; el de la propietat el recol·lector: Nosaltres som un col·lectiu d’aproximadament 500 persones a Catalunya que des fa 19 anys estem pagant una taxa a l’administració per l’obtenció d’una llicència. Potser som l’únic col·lectiu que ha demanat i insistit en pagar una taxa per desenvolupar una activitat.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 451 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

(El Departament d’Agricultura va eliminar la taxa que es pagava per la llicència de tofonaire juntament amb la de recol·lecció de pinya i ens vam negar en rodó a l’eliminació de la taxa i vam aprofitar per demanar un encariment del 300% , a fi de professionalitzar a una mica més el sector) Nosaltres veuríem de molt bon grau que aquest import de la llicència anés a parar a la propietat, reverteixi o no en el medi. Aquesta o qualsevol altra solució la veuríem molt justa i lògica, però de difícil aplicació, o almenys, molt laboriosa.

Es per això que quan parlem d’acords globals ens referim a l’entesa entre les associacions de propietaris i les associacions de tofonaires. Posem d’exemple protocols d’actuació i col·laboració de qualsevol tipus entre les associacions vàlidament constituïdes i registrades al DMAH , amb el CPF ó el Consorci de la Propietat Forestal o també amb les diferents ADF, siguin d’àmbit local o comarcal. El tema dels acotaments finca per finca es faria molt difícil per l'anàrquica distribució de les zones tofoneres, ja que les zones difereixen molt entre sí i la quantitat de tofoneres d’avegades no es correspon amb el nombre d'hectàrees d’una propietat. A més, la longevitat de les tofoneres no es eterna. Es molt canviant, i una bona zona de tòfona avui pot no ser.ho la temporada vinent i a l'inrevés. Entenem que quan es parla de potenciar les externalitats del bosc per fer més rendibles els terrenys forestals, la tòfona també ha d’estar contemplada, però creiem del tot necessari buscar un equilibri entre nosaltres i la propietat a fi d’ajustar-nos a la realitat. No totes les campanyes son bones, i les que ho son, els preus no son tant elevats com tothom pensa. (La percepció que hores d’ara té el públic en general, es que la tòfona és un producte que sempre es cotitza a un preu molt elevat, i no es precisament així; bastaria una ullada a les gràfiques dels preus d’uns quants anys enrera per constatar que només s’han disparat els preus quan les campanyes han estat molt minses en producció. Lamentablement... aquestes darrerament han sovintejat molt, i es per això que s’ha creat una idea poc ajustada a la realitat)

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 452 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Per això, considerem que s’haurien de consensuar, a més dels acords en la part econòmica, d’altres compromisos basats en protocols d’actuació amb les diferents institucions. Un exemple vàlid seria la implicació del nostre col·lectiu en les tasques de vigilància, previsió i extinció d’incendis amb les ADF . Penseu que som mig miler de persones voltant pels boscos catalans durant estiu i hivern, i que som privilegiats en el coneixement dels camins i del seu estat actual, apart d’altres coneixements del món forestal donat que hi hem passat i passem moltes jornades al bosc. Ens sentim quelcom així com uns vigilants dels nostres boscos, i l’amplia majoria de nosaltres quan detectem qualsevol anomalia la posem en coneixement dels pagesos, propietaris forestals o de la Guarderia Rural. No som mai blanc de crítiques pel nostre comportament al bosc, ni embrutem ni contaminem, i passem força desapercebuts. Nosaltres som dels col·lectius més interessats en el respecte per la natura, ja que apart d’estimar.la , també en trèiem un rendiment. Naturalment, i com en tot, també entre els tofonaires tenim una minoria que té un comportament incívic , però el seu mal es centra en la recollida de tòfona de forma incorrecte. Son els que anomenem furtius. Aquesta ha estat la pedra angular de totes les associacions de tofonaires, i en algunes, el seu motiu principal d’existència segueix essent la lluita contra el furtivisme. Trobem a faltar, i molt, alguna referència a la conservació i recuperació de les zones tofoneres al nou Pla de Política Forestal. Veuríem de molta utilitat una eina que contemplés algun programa de recuperació d’espais tofoners. Nosaltres hi posaríem el que tenim que no es poc; el treball i l’experiència a l’hora de fer.ho. Son molts els factors que perjudiquen als espais físics on es recol·lecta la tòfona: excés de nitrats, sequera, acció dels senglars, roturacions indiscriminades, plans de gestió i millora que ho arrasen tot, incendis, alta concentració de bestiar en espais reduïts que compacten la terra... i la manca de solidaritat d’algunes persones que recullen el fruit immadur o amb estris que causen greus destrosses en les tofoneres. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 453 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Aquest programa també hauria d’aconseguir una major implicació del Cos d’Agents Rurals i sobretot, dels Serveis Jurídics del Departament, donat que tant important es el resultat del treball dels uns com dels altres. Ja hem reivindicat en més d’una Taula Sectorial aquesta necessitat , i ens hem compromès sempre i ens comprometem a aportar tota la informació i la col·laboració necessària per la consecució d’aquests objectius . En quan a l’EINA 24.13 que fa referència al cultiu de tòfona , també ho veiem força interessant : Els que sempre hem estat relacionats amb el món de la tòfona, hem contemplat amb interès tot el que s’ha mogut al seu voltant .

Ens miràvem de lluny la informació que ens arribava de França sobre les plantacions tofoneres fins que una empresa va introduir la tècnica de la micorització al nostre país , a mitjans de la dècada dels 80 . Aquesta empresa , amb seu al Berguedà , va estar pionera en la plantació d’arbres micoritzats a diverses zones de l’estat . De plantació ja se’n feia alguna , però amb planta forània , sobretot de l’empresa Agritruffe , del país veí. Alguns tofonaires catalans es van il·lusionar amb la idea de “fabricar.se’n” ells mateixos les zones tofoneres i van plantar . Algunes plantacions ja tenen 20 anys i el resultat va estar nul. La ciència ha estat avançant , naturalment , i no només per als investigadors , sinó també per alguns particulars que han estat fent proves i aportant les seves pròpies experiències que la seva vida de tofonaires els ha proporcionat , donant com a resultat plantes amb un alt percentatge de micoritza de tòfona. Ens referim , en gran mesura , a alguns companys de l’Aragó , i destacant sobretot la província de Terol , i com a màxim exponent , els companys tofonaires del poble de Sarrión. Allà ja s’havia fet alguna plantació anys enrera , amb planta de vivers francesos, generalment , però no donaven els resultats esperats .

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 454 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Fa aproximadament 5 anys, algunes de les plantes que ells mateixos s’havien micoritzat van començar a donar resultat , i encara que la producció es incipient , es va desenvolupar un fenomen que ha traspassat comunitats autònomes des del Llevant fins al Nord de la península. Catalunya, natural i històricament , no podia quedar al marge d’aquesta iniciativa, i existeixen ja vàries plantacions experimentals d’aquelles plantes repartides per la geografia catalana . Plantacions d’alguns particulars , entre ells , algun tofonaire , i plantacions desenvolupades pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya amb seu a Solsona. Segons ens va informar un dels responsables d’aquest programa de plantacions experimentals en el decurs de la darrera Taula Sectorial , cap d’aquestes plantacions ha donat encara resultat , principalment perquè son molt recents , les més antigues es van realitzar entre els anys 1998/99.

La majoria dels tofonaires som quelcom escèptics en el tema , però qui més qui menys té alguna prova feta a l’espera de resultats. No veiem perill imminent en que l’extensió d’aquest fenomen pogués fer abaratir el preu de la tòfona en cas de funcionar, perquè la producció mundial encara està molt per sota de la demanda. Es més , des dels començaments, les associacions hem col·laborat amb el CTFC aportant informació pràctica quan ells ens ho han sol·licitat , i aquest intercanvi ens ha estat força interessant per ambdues parts , ja que sempre s’amplien els coneixements quan s’ajunten la teòrica amb la pràctica. A on si que veiem perill es en la possibilitat de que s’estengui la picaresca que es podria crear al voltant d’aquest fenomen, i es per això que considerem del tot positiu el que es reculli en la mateixa EINA 24.13 la creació d’un sistema de control de qualitat de la planta , tot i que per molt alt que sigui el percentatge de micoritza, no serà sinònim d’obtenció de resultats, perquè, d’entre d’altres factors, sempre dependrà del sòl on es faci la plantació. Naturalment , l’EINA 24.14 es vital també per optimitzar els resultats que es puguin obtenir a les plantacions , i ens oferim també per aportar la nostra experiència en el tema , ja que hem estat observadors de l’evolució de les DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 455 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

tofoneres naturals durant molts anys, i creiem que les nostres vivències podrien ser útils. El conreu de la tòfona i la recol·lecció natural poden ser compatibles entre sí, i arribat el moment , podrien conviure perfectament els dos col·lectius , els que recullen la tòfona en camp i els que estem desenvolupant la vessant més tradicional d’aquesta activitat . A més , també podríem crear convenis entre els propietaris que plantin i les associacions de tofonaires per tal de fer amb i per a ells les tasques de recol·lecció en els seus camps amb els nostres gossos ensinistrats com a fórmula de pagament dels acotaments de tòfona silvestre. També veuríem interessant per ambdues parts, el fer algunes plantacions experimentals de forma conjunta , en els que una part podria posar els terrenys i l’altra part posar el treball , assumint o compartint les despeses, etc.

Criteris d’entesa sempre trobarem , donat que al final, els problemes de la tòfona seran els mateixos , tant si es fruit d’una plantació o d’una tofonera silvestre , i a això voldríem fer referència a continuació: En el nou Pla, trobem a faltar una implicació més directe de l’administració en quan a ajudar a millorar la promoció del producte , potenciar el consum de la tòfona autòctona a casa nostra , idear fórmules per a difondre la informació necessària als consumidors , sobretot a l’hora de lluitar contra el frau i d’evitar el rebuig contra el producte per una deficient manca de informació al consumidor. Destinar alguna partida presupostària per a la creació de fires , mercats oberts , assistència ó organització de fòrums o de trobades d’intercanvis internacionals . Tot això ja s’ha estat fent des de les associacions , fins al punt d’haver esgotat els pobres pressupostos amb els que comptem . Tenim l’única llotja oficial del preu de la tòfona de l’estat , vam estar pioners en les relacions internacionals amb les federacions italiana i francesa i en la creació del Groupement Europeen Tuber , la federació europea de tofonaires , però per manca d’una major implicació de l’administració, hem perdut pràcticament el pes específic que teníem en pro de la resta d’associacions DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 456 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

d’àmbit estatal, on si que les seves respectives administracions els han tingut en compte i els han ofert ajuts. Creiem que per fer anar endavant el sector , totes les seves vessants han d’anar conjuntades. També seria positiu que l’administració tingués més en compte a les associacions , generant mesures que potenciessin la unió entre recol·lectors i/ó els truficultors i els otorgués un paper més destacat per fer més atractiu el pertànyer a una entitat , cosa que sempre facilita la interlocució entre l’administració i el sector. Actualment estem en fase de constituir la Federació Catalana de Tofonaires , projecte que des fa ja molt de temps estem intentant de consolidar . Estem segurs que si des del Departament se’ns hagués donat alguna empenta, encara que només hagués estat en tasques d’assessorament , ja seria una realitat. Demanem que es tingui en compte dins del Pla, una eina de treball orientada en aquest sentit. Tampoc tenim clar si la Taula Sectorial de la Tòfona es seguirà convocant com fins ara . Nosaltres creiem que es una eina del tot imprescindible per seguir millorant tot el que envolta al sector , tot i que la mateixa també precisa de millores; la freqüència de les reunions , els objectius que persegueix , i una dinamització en la execució dels acords allà presos.

Per finalitzar, i fent referència a l’EINA 24.15, per la nostra part podem acceptar el compromís de col·laborar amb l’administració a fi de trobar mecanismes per intentar quantificar la producció de tòfones , però com abans ja hem fet menció, per poder assolir aquest i d’altres objectius s’ha d’intentar dotar a les associacions de tofonaires de més rellevància per aconseguir fer més atractiu el fet d’estar associat . Ja tenim un alt percentatge d’afiliació de les persones que estan en possessió de la llicència de tofonaire , però per a que les dades fossin més reals s’hauria d’incrementar aquest nombre. La forma més senzilla per calcular la producció seria que les associacions aportessin aquestes dades facilitades pels seus afiliats , però si el fet d’estar associat comporta pocs avantatges envers la gent que va per lliure, no creiem que podem exigir-los gaire res. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 457 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

(Sabem perfectament que el dret d’afiliació es lliure , tal com resa a la constitució , però a d’altres sectors s’han trobat fórmules per a que el fet d’estar associat es fa quasi imprescindible , i ens referim a temes com la caça , la pesca , o els fringílids) Estem segurs que hi ha molts aspectes del món de la tòfona que el comitè d’experts que ha redactat les eines recollides en el Pla General de Política Forestal , desconeix . I ho trobem del tot lògic veient la complexitat i la diversitat de temes que aquest pla recull, i hauria estat molt difícil crear un comitè d’experts que tingués tant amplis coneixements de tots i cadascuns dels productes forestals . Es per això que us demanem que ens otorgueu la confiança necessària per poder, primer, col·laborar formant part activa en els tallers de treball que puguin afectar al nostre sector, i segon, que ens doneu la oportunitat de seguir avançant en la nostra tasca , fent que els projectes que es duguin a terme siguin fruit d’un consens ampli entre els diferents col·lectius.

Sabem que la diversitat d’objectius que volem assolir totes les parts que tenim alguna implicació en el món de la tòfona farà necessàries moltes hores de reunions i de treball, però podeu estar segurs que la nostra intenció, com fins ara , es no escatimar els esforços que calguin.

Atentament:

Agrupació de Tofonaires d’Osona Associació de Tofonaires del Solsonès Nord Associació de Tofonaires del Berguedà DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 3. APORTACIÓ LITERÀRIA 58

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 458 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. Tinc una idea sobre importació de glans d'Extremadura d'alzina però s'hauria d'estudiar detalladament. Va relacionat sobre l'estudi que jo he fet de la terra adjuntat a sota. Un projecte sencill. Jo ara faig un curs a una "Escola Taller"(jardineria). Voldria saber si un treball d'aquest tipus podria ser remunerat i enviat a un Ajuntament sense ànim de lucre per subvencionar més anys d'Escola Taller a persones amb problemes d'inserció. I una petita part pels autors de la recerca. Tenim temps i persones per treballar. La meva adreça: *********************************************** Jordi Casas i Sierra. C/ Joncadella, núm .6 08250-Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona) *********************************************** ----------------------------------------------------------------------------------------The changing TIME(for PHISICS or others). -The studio of the ACORNS-. ------------------------------------------------------------One year is the period of time to turn on the Earth (365 days) with the axis in the sun. One day is the period of time to turn on the Earth with the axis in the Earth(ROTATION). According to the Greeks: ground+water+air+fire. For me GROUNDs is SOLID, water is LIQUID, air is GAS, and fire is ENERGY. The water can be SOLID(ice), LIQUID(water), gas(STEAM). For these reason the FOUR things can be TWO: water+light(energy). Something similar to EINSTEIN. E=m*(c^2) Water have polarity.Thanks to water you can live. The vegetables need water(75% of the plants is water). Water have changes of volume(-4·C). And 100·C is STEAM. Water keep the temperature. The water of the rain have ACID. The acid drops kill some animals and some vegetables. Some vegetables hold the acid drops due to its acid nutrition. The tenperature of the Earth is increasing throught the time. The ratio of ROTATION increase and the ICE of the Nordern Earth is melting the ice down. The INERTIA of the Earth is growing up. As well, the acceleration grow up. The day can be shorter throught the time. The ozone layer can create FRICTION. Look at; Energy=(1/2)*M*(V^2)+(1/2)*I*(w^2)+W(fr) Less mass over the Earth due to the industry and the transport(Oil, wood,...) In few time of the history we burst many wood and OIL. The organic material got thanks to the vegetables in the PRE-historical time until now. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 459 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. The use of energy from light to drive chemical reactions most notably the reduction of carbon dioxide to carbohydrates coupled with the oxidation either to carbohydrates coupled with the oxidation either to carbohydrates coupled with the oxidation either of water to free oxygen or of hidrogen sulphide to sulphur. That is the PHOTOSYNTESIS. Moreover, a measure of the increased randomness that accompanies the transition from solid to liquid or liquid to gas; equal to the latent heat divided by the absolute temperature. That is the entropy of fusion(VAPORIZATION) And, in thermal processes, a quantity which measures the extent to which the energy of a system is available for conversion work. This is the ENTROPY. It is important for the idea of LIFE. Solid+Air, or, Ash+Gas. One minute of now isn't the same time"minute" tomorrow. For instance, the leap year is a defect of the time. The high/low tide is changing. The deciduous trees and the evergreen trees can help me to study further things. One solution is based on the Recyclig plants(dumps) and Environmentaly things. Do you can suggest your opinion about the changing TIME? Yours faithfully; ... Jordi

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 4. APORTACIÓ LITERÀRIA 59 CONSIDERACIONS SOBRE EL PLA GENERAL FORESTAL DE CATALUNYA

Aquest document s’estructura en cinc punts i un annex que resumeixen algunes consideracions que poden ser d’utilitat per la configuració definitiva del Pla General Forestal. Es fan dues consideracions de tipus metodològic (apartat 1), es fa una proposta de priorització d’objectius, indicadors i línies d’acció (apartats 2, 3 i4) i es tanca amb una conclusió. L’annex fa referència a la proposta de adaptació de la Ordre 10/6/88 per la qual s’aprova el Reglament de les Unitats de Voluntaris Forestals de Catalunya.

1. MÈTODE 1.1 Selecció de reptes claus i prioritaris Des d’un punt de vista de la comprensió i el seguiment posterior de l’efectivitat del pla es considera que la definició de tants objectius i eines sense una distinció entre DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 460 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

aquelles que tindran un major efecte i prioritat respecte dels objectius perseguits no facilita gens la operativitat i visualització del pla. La priorització dels objectius i reptes essencials es podria obtenir també mitjançant l’anàlisi DAFO però en tot cas és convenient triar i seleccionar entre tots els objectius i eines aquells que són més bàsics i imprescindibles, per tant d’execució indefugible. Al mateix temps cal seleccionar aquells objectius i eines que s’han d’activar a curt termini, això donarà al pla una imatge més creïble i executiva. En aquesta línia es presenten en aquest document tres objectius o reptes clau que tindrien la funció de clarificar i estructurar el que es preten, essencialment, amb el pla.

1, 2.Indicadors i objectius Com a primer pas per a triar el que són els reptes claus de la planificació forestal a Catalunya i amb la voluntat explícita d’introduir la discussió sobre el que és més important es planteja un conjunt de tres objectius-indicadors-línies d’acció principals que podrien vertebrar la Pla i la resta d’objectius i eines: • • •

Reduir el nombre d’hectàrees forestals amb risc d’incendi Augmentar el nombre de persones capacitades pels treballs de prevenció Augmentar el valor dels terrenys forestals

2. TERRENYS AMB RISC

Un dels aspectes essencials que hauria d’afrontar el pla és l’existència de terrenys i masses boscoses que poden facilitar l’inici d’incendis forts i de grans dimensions. L’assoliment d’aquest objectius ha de partir d’una anàlisi profunda dels terrenys forestals de Catalunya. Aquesta anàlisi ha de portar a una classificació i finalment a un càlcul que ha de determinar la ubicació i el nombre d’hectàrees que necessiten un manteniment preventiu periòdic per interès col·lectiu.

L’indicador “ nombre d’hectàrees forestals amb risc” esdevé la mesura de les mancances que propietaris i administració han d’assolir en els DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 461 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

terminis més breus possibles. Si bé el càlcul de l’indicador no és evident existeixen fonts d’informació i treballs realitzats suficients per afrontarlo. D’altra banda es tracta d’un indicador molt visualitzable i clar: la societat en el seu conjunt i els propietaris en particular han de saber quin grau de risc genera la seva propietat per a la resta de propietats veïnes.

Evidentment la gradació del risc depèn de molts altres factors que no són la gestió com són les condicions geomorfològiques, climàtiques, edàfiques i biològiques, per això el mapa de risc d’incendi forestal de Catalunya ha de tenir en compte totes aquestes variables per a definir la gestió inexcusable que ha de fer, per interès públic, cada propietari.

La determinació quantitativa de l’objectiu (fins ara parlem de reduir hectàrees amb risc) és també una peça essencial de la responsabilitat de l’administració pública. Tot i això la fixació d’un nombre anual d’hectàrees amb risc sobre les quals s’assegura, amb la periodicitat necessària, la gestió preventiva òptima, no es pot portar a terme fins que no es tingui finalitzat el mapa i per tant fins que no es tingui determinat el probleme o repte essencial a resoldre.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 462 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Tanmateix aquest indicador està relacionat amb altres indicadors, paràmetres i bases de dades especialment a aquelles relacionades amb els excedents de biomassa forestal i de superfícies cremades anualment. La seva determinació permetrà, doncs, estructurar i organitzar de manera útil la informació per fer el seguiment del pla.

2.1 Eines o línies d’acció més urgents : • Millora de les prestacions del SIG dels boscos integrant : cadastre, zones de risc segons les condicions climàtiques, les condicions biològiques de la vegetació i els condicionants geomorfològics. El resultat ha d’ésser les propietats classificades de manera que quedin determinades aquelles que requereixen el treball DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 463 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

preventiu realitzat obligatòriament amb les diferents periodicitats. • Els terrenys forestals que quedin integrats en el mapa de risc requereixen desenvolupar acords amb els propietaris per tal de convenir el finançament de les actuacions.

3. PERSONES CAPACITADES PEL TREBALL A BOSC

L’assoliment de l’objectiu anterior, que als efectes d’ordenació de prioritats es pot considerar com el més important del pla, té un primer condicionant que es podria, també, considerar objectiu o repte clau del pla. Aquest és disposar del nombre de persones suficient i amb formació addient que permeti afrontar amb garanties la gestió forestal preventiva derivada de l’objectiu anterior. La mesura de les forces de treball disponibles i preparades per a fer tasques preventives a bosc en qualsevol època de l’any és el pas imprecindible per a determinar l’indicador que permeti seguir l’assoliment d’aquest segon objectiu. El procès d’abandonament de les zones forestals i, en molts casos, la pèrdua de coneixement i cultura molt valuosa sobre eines, formes de treball, etc, justifiquen i doten de valor propi a aquest càlcul. El patrimoni cultural lligat al bosc i el seu treball demana una mesura detallada i continuada de la seva evolució. Així, el nombre de persones amb coneixement i capacitat per fer treballs preventius a bosc és l’indicador clau que ens permetrà mesurar si el pla ha acconsseguit capgirar la tendència vers aquesta greu pèrdua cultural i social. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. - Pagina 464 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Un cop determinada la quantitat d’hectàrees que requereix, amb la periodicitat corresponent , gestió obligatòria preventiva es pot determinar el nombre de persones que ha de fer possible afrontar aquesta gestió en els terminis prefixats. Podriem avançar la hipòtesi que el nombre de persones que avui estan capacitades per a la gestió preventiva és molt inferior a les necessitats reals per assolir aquests mínims.

3.1 Línies d’acció • •

Servei de voluntariat (l’annex d’aquest document conté un primer esquema d’aquest servei que es podria fer efectiu mitjançant la modificació del Reglament de les Unitats de Voluntaris Forestals de Catalunya regulat per l’Ordre de 10 de juny de 1988) Adaptació programes formatius actuals a les necessitats del servei

4. VALOR DELS TERRENYS FORESTALS

L’evolució de l’assignació de recursos i preus que fa el mercat del sòl en els darrers cinquanta anys ha comportat una tendència crònica a la baixa dels preus dels sòls forestals, que a més cada cop augmenten més el seu marge o diferencial respecte als preus dels sòls amb expectatives de ser urbans o urbanitzables.

De fet l’indicador d’aquesta tendència (evolució dels preus de mercat dels sòls forestals) reflecteix, en part l’evolució dels dos anteriors (reducció d’una intervenció preventiva decidida i reducció del personal capacitat). Així l’objectiu de capgirar aquesta tendència també està intimament lligada a les dos anteriors. Així l’estabilització a la baixa dels preus del sòl forestal voldrà dir que no s’ha aconsseguit fer efectiu i real el Pla. L’estabilització a la baixa dels preus del sòl forestal indica la pèrdua de valor relatiu d’aquests sòls i per tant la seva desvalorització i descapitalització. El fet que el mercat, d’una manera espontània, hagi conduït a aquesta situació d’externalitat dels valors reals del bosc no deixa d’ésser una qüestió usual i similar amb el que ha passat amb altres actius i aspectes ambientals. Segur que recordarem el casos dels preus de l’aigua i dels residus que han requerit una intervenció pública decidida per situar l’evolució del preu vers una estabilitat més ajustada al seu valor real. La desvalorització dels sòls forestals està intimament lligada a la supravalorització dels preus dels sòls urbans, urbanitzables i amb perspectiva de ser urbanitzats per tant la revalorització dels sòls forestals, des d’una perspectiva d’acció pública, només pot esdevenir una realitat si es fonamenta en el principi urbanístic de l’equilibri entre càrregues i beneficis. Si observem el territori català com un conjunt i entenem que el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) fos similar a un Pla Urbanístic els propietaris beneficiats per sòl urbà i urbanitzable haurien de contribuir i compensar als propietaris del sòl forestal per evitar el que s’ha DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 465 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. produit en aquestes decàdes la desvalorització. De fet en qualsevol pla parcial els propietaris opten als beneficis i a les càrregues del procés per la superfície que tenen no pel tipus de qualificació que els hi correspon als seus terrenys. Així el propietari de zones verdes o equipaments té els mateixos beneficis i càrregues que el propietari de sòl edificable. De la mateixa manera no es pot entendre i acceptar des d’una perspectiva territorial que els propietaris forestals no tinguin els mateixos beneficis i càrregues que els propietaris de sòls amb expectatives urbanístiques. Aquesta és la arrel del problema sinó s’afronta el problema des de l’arrel les solucions mai seran efectives i comportaran errors històrics com els que s’ha comés fins ara i que comporta que els catalans no saben que fer amb el 65% del seu territori: l’hem exclòs del mercat. 4.1 Línies d’acció: • •

Valorització dels productes del bosc:energia, fusta,etc. (la proposta de pla ja en contempla forçes) mecanismes de compensació territorial

Mecanismes de compensació territorial Si s’està produint des de fa més de 50 anys un procés de descapitalització dels terrenys forestals a Catalunya és fonamentalment per raó a la capitalització dels sòls urbans. El mercat del sòl valora automàticament molt més els sòls planers prop de l’activitat econòmica doncs aquests són els sòls més demanats tant per viure com per realitzar activitat. El desequilibri territorial es genera quan les persones i els béns (la inversió iel treball) es desplaça d’uns territoris a altres. En concret des de fa molts anys els sòls forestals són exportadors nets d’inversió i treball vers es sòls urbans i urbanitzables. Per frenar aquest procés econòmic i social que està en l’origen de la majoria de problemes que tenen els sòls forestals catalans es requereix una acció decidida de compensació que gravi, precisament, la formació de sòls urbans i urbanitzables. De fet la generació d’activitat i valor en els espais urbans genera automàticament menys activitat i menys valor en els espais forestals. Per tot això, una de les eines principals per refer progressivament la desvalorització del bosc és la creació d’un fons de compensació territorial que faci retrobar progressivament l’equilibri entre els territoris de Catalunya. El manteniment del valor patrimonial del 60% del territori català reclama l’establiment de compensacions per part del 8% urbà. La mobilitat : Quanta més mobilitat generem i d’acord amb les exigències de Kioto haurem de compensar mitjançant la optimització de la capacitat d’embornal dels boscos. El consum d’energia primaria: cada nova àrea urbana que es crea s’augmenta també la producció de C02 i per tant la necessitat de més superficie forestal per a compensar. Així els nous plans territorials parcials haurien d’analitzar i definir quines són les alternatives més viables per establir per a cada vegueria els mecanismes de compensació territorial més viables.

5. CONCLUSIÓ Si bé es valora molt positivament la voluntat de concreció de les eines que desenvoluparan el pla es considera que cal una selecció i integració de les principals accions a empendre des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible de les zones forestals de Catalunya. En aquest sentit es plantegen tres grans objectius íntimament lligats però que reflecteixen la dimensió ambiental, social i econòmica de la problemàtica dels boscos catalans. Així mateix es defineixen els indicadors i les línies d’acció que poden ordenar mllor des d’una perspectiva d’efectivitat i seguiment de l’execució el Pla General Forestal de Catalunya.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 466 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Annex FONAMENTS DEL SERVEI DE VOLUNTARIAT FORESTAL EN EL MARC DE LA VIABILITAT SOCIO-ECONÒMICA DEL PLA GENERAL FORESTAL DE CATALUNYA: Criteris per a la revisió del reglament de les Unitats de Voluntaris Forestals de Catalunya (Ordre 10 de juuny 1988).

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS Un dels aspectes clau que caracteritzen la situació de les zones forestals de Catalunya és el seu abandonament progressiu atès que les activitats econòmiques que s’hi poden desenvolupar tenen marges de benefici molt baixos i desmotiven la inversió dels propietaris i empresaris. Un dels factors econòmics que dificulta majorment la rendabilitat del treball al bosc per la prevenció d’incendis són els costos i la dificultat cada cop major de trobar treballadors ben preparats. Aquesta situació està molt relacionada en que el mercat actual no reconeix el valor complet que tenen les zones boscoses. Tanmateix bona part de la societat urbana actual veu el bosc com quelcom molt llunyà i en tot cas per disfrutar puntualment. Per això el Servei de Voluntariat forestal de Catalunya s’adreça a dos grans objectius: • •

potenciar una major responsabilitat i compromís concret de la societat catalana envers els boscos facilitar la reducció de costos de la prevenció d’incendis

2. FONAMENTACIÓ I MISSATGE El Servei de Voluntariat Forestal s’origina en la idea de canalitzar l’interès i la disponibilitat d’una part cada vegada més important de diferents individus i col·lectius del conjunt social català per evitar, des de l’arrel, la progressió dels incendis. Aquest interès es posa de manifest clarament en el cas d’incendi quan hi ha moltes persones disposades a treballar en les tasques d’extinció.

El missatge seria doncs: DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 467 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

•

Si vols evitar que es produeixin incendis: fes-te voluntari forestal

3. EL COS DE VOLUNTARIS FORESTALS: VENTATGES I COMPROMISOS PELS VOLUNTARIS Els catalans i catalanes que inscriuen al Servei de Voluntariat Forestal podran accedir a les següents ventatges principals:

• •

realització de cursos gratuits per a la neteja dels boscos i la prevenció d’incendis obtenció d’un diploma acreditatiu de capacitació

Els compromisos serien: • •

participar en els cursos destinar un mínim d’hores a l’any en els treballs de prevenció

4. EL COS DE VOLUNTARIS FORESTALS: EXPERIENCIES PILOT Atès que es tracta d’una organització nova que ha d’arrelar-se progressivament en el teixit social català es proposa un any (podria ser el 2005) per desenvolupar una experiencia pilot focalitzada en set finques forestals de Catalunya (una per cada vegueria). Aquesta experiencia pilot permetria: • • • •

valorar l’acceptabilitat per part de la ciutadania consolidar un nucli de propietaris disposats consolidar un equip docent bàsic fonamentar i determinar la organització que la Generalitat de Catalunya necessita per desenvolupar el servei

5. EL COS DE VOLUNTARIS FORESTALS (COVFOR): OPORTUNITATS I COSTOS

Com a hipòtesi de partida que s’hauria de confirmar durant l’any d’experimentació cal considerar que la creació del COVFOR permetria: • • •

Assegurar la intervenció preventiva sobre la majoria de zones forestals de Catalunya posant fré progressivament a l’abandonament Mantenir i desenvolupar la cultura tradicional de treball al bosc: eines, formes de treball, personal experimentat Creació i desenvolupament progressiu de llocs de treball associats a la prevenció i al Servei DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 468 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

• • •

Major estructuració del paper de les ADF en la prevenció mitjançant la integració de: administracions, propietaris i voluntaris Desenvolupament de noves idees per l’economia del bosc i especialment en la demanda social Disponibilitat permanent de biomassa utilitzable com a font d’energia i per a la preparació de compost

Des del punt de vista dels costos: • • •

eines i maquinària professorat logística

6. SINTESI I INDICADORS El SEVFOR es concep com una eina pràctica a desenvolupar immediatament en el marc del Pla General Forestal de Catalunya inspirada en l’antic “Somatent” que a part de garantir seguretat pels boscos augmentava progressivament l’atenció de la societat envers el patrimoni forestal. L’eficàcia del servei es podria mesurar mitjançant dos indicadors clau: • •

superfície de bosc pendent de treballs de prevenció d’incendis nombre de persones disposades a dedicar una part de temps lliure a treballs de prevenció

Xavier Martí i Ragué Propietari i treballador forestal

Gualba, 12 de desembre 2004

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 5. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 469 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

APORTACIÓ LITERÀRIA 80 Aportacions al Pla General de Política Forestal

Josep Gordi i Serrat Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge Universitat de Girona

Programa 4 Millora de les condicions socioeconòmiqes i de l’ús públic

Cada dia es posen de manifest amb més contundència dos fets: la població cada cop és més urbana i cada dia l’espai forestal ocupa més superfície. En conseqüència, cal incorporar aquesta realitat a les decisions de política forestal i actuar activament a favor de trobar punts de contacte entre el bosc i la societat i, d’altra part, evitar actuar reactivament i contemplar únicament els ciutadans com un perill pel bosc. Per tant, tota bona política forestal hauria de tenir com un dels seus fonaments el promoure el contacte dels ciutadans amb l’espai forestal. Dins de les eines contemplades en l’apartat: 4.2 Ús públic dels terrenys forestals crec que seria molt interessant i convenient incloure les següents iniciatives: •

Realitzar estudis de freqüentació en els espais forestals públics i privats més singulars amb l’objectiu de conèixer: o El nombre de visitants o Les tipologies de visitants o La percepció que tenen del bosc o Els motius que l’han portat al bosc o El temps que hi ha estat o Les activitats que ha realitzat o Etc

•

Creació d’una xarxa d’espais forestals, que majoritàriament hauria d’estar fora dels espais naturals protegits, dedicats a l’ús públic o millor dit a fomentar el contacte de la societat amb el bosc situats tant amb boscos públics com privats. L’element clau d’aquesta xarxa, que hauria de ser complementària de l’oferta existent en els espais naturals protegits, seria la gestió directa d’aquests espais a partir de la participació dels municipis (fet que permetria la creació de llocs de treball) o de concessions a empreses privades. Aquesta xarxa podria tenir present les següents categories: o Boscos periurbans DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 470 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

o Boscos d’interès comarcal o Boscos d’interès nacional •

Complementar l’esmenta xarxa amb un conjunt d’itineraris forestals convenientment senyalitzats per fomentar els valors ambientals i el patrimoni cultural lligat a l’explotació forestal, com seria el cas dels senders etnogràfics.

•

Crear una campanya dirigida al conjunt de la població per sensibilitzar-la dels valors i les funcions de l’espai forestal. Tenint present l’elevat percentatge de superfície forestal que hi ha a Catalunya es necessari endegar una campanya com la que es va fer fa uns anys al Trentino (Itàlia) que tenia com a lema: El bosc la teva segona casa.

•

Coordinació entre les polítiques i iniciatives dels ens gestors dels espais naturals protegits i l’administració forestal

•

Establiment d’un Pla de Seguiment per comprovar el possible impacte de la freqüentació sobre els ecosistemes forestals

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 6. APORTACIÓ LITERÀRIA 84 SECCIÓ SINDICAL FORESTAL DE LA CATAC-IAC

APORTACIONS AL PLA GENERAL DE POLITICA FORESTAL 2005-2014

Després de les extenses aportacions que varem fer al primer projecte en format DAFO, en aquesta ocasió presentem una proposta molt concreta i resumida que, a la vegada que ens afecta professionalment, és important per la seva repercussió al territori i a la gent que hi viu o per als que simplement gaudeixen esporàdicament del Medi Natural.

Ja varem dir que hauria de ser un objectiu, la millora de l’estructura administrativa aplicada al sector forestal i la integració d’una part del cos d’agents rurals a funcions de foment i assessorament normatiu i tècnic en el món rural, ajudar i DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 471 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

orientar al sector. El cos d’agents rurals, tradicionalment potser l’enllaç més directe entre administració i administrat, està, de moment, situat en la línia contrària, i caldria fer un esforç per reordenar-lo, creant unitats de treball específicament dedicades a

l’àmbit forestal, amb un tarannà predominant de foment i

assessorament tècnic, però també tenint en compte la gestió d’hàbitats naturals; que actuï com a element de contacte entre el sector i l’administració i sigui útil per transferir dades i coneixements que donin suport a la gestió protectora i productiva del Medi Natural. L’administració forestal hauria de mostrar-se més proactiva, participativa i subsidiària: i com diem, el Cos d’agents rurals està en la línia contrària. Cal potenciar els agents de foment forestal, una figura tradicionalment positiva i que actua d’enllaç de l’administració en l’àmbit rural i forestal. Però només una autèntica autonomia d’acció pot permetre que el desenvolupament de l’àrea forestal, en el marc de les àrees d’especialització que preveu el reglament que ha de desenvolupar la llei del cos d’agents rurals aprovada recentment, sigui possible i faci un treball eficaç. A dia d’avui i, veient les propostes que hi ha sobre la taula de desenvolupament reglamentari de les àrees d’especialització, com a sindicat d’agents rurals, estem veient que això no serà possible, ja que, excepte la proposta de CATAC, la resta de propostes (la de la pròpia Administració i la dels altres dos sindicats) no permeten que l’especialitat forestal gaudeixi d’una important autonomia per complir aquesta missió, ni admeten la necessitat de que els agents que formin part d’aquesta àrea d’especialització tinguin una dependència funcional del facultatius responsables de la gestió forestal i d’hàbitats naturals. En aquest sentit i, preveient que hi pugui haver una contractació de personal tècnic de camp (nivell acadèmic FPII especialitat forestal, universitaris en pràctiques de diferents matèries relacionades, etc.,..) com a substitució per fer aquesta feina, és a dir per treballar en foment, assessorament i gestió forestal i d’hàbitats naturals, des d’una possible agència o des de el propi departament de MAH, fora del cos d’agents Rurals, considerem que, seria un greu error no comptar amb aquells agents rurals que han estat molt de temps fent aquesta funció, i que per tant, tenen molta experiència en aquest àmbit. No fora lògic DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 472 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

perdre aquest capital humà format i coneixedor de les finques, del territori, de les persones i dels hàbitats. Evidentment, quan parlem de tot això, ens estem referint directament a les EINES 11.311 referida al tècnic rural, a la 41.12 a la professionalització dels treballadors en aquest àmbit, a la 55.32 sobre recursos de personal per fer extensionisme forestal i a la 55.33 de creació de la figura del tècnic rural.

És bàsic que es potenciï la relació inter/intra- administrativa per fer polítiques actives de gestió forestal, tant de producció com de protecció i gestió d’hàbitats.

Tipificació dels models forestals ajustant-los a la gestió forestal i implementació d’ajuts anuals directes. Potenciar el pasturatge racional i cogestionat o molt ben tutelat per l’administració, com a mínim, en un inici.

Les pastures, gestionades amb equilibri, des d’un punt de vista de gestió forestal de prevenció d’incendis, és un element bàsic al que no s’està recorrent a Catalunya, però sí a d’altres comunitats d'Espanya amb el suport de fons europeus, i que demostra ser eficaç. Com a mínim falten més proves pilot a diferents comarques.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 7.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 473 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 474 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

APORTACIÓ LITERÀRIA 86

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 475 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 476 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 8. APORTACIÓ LITERÀRIA 87 ASSUMPTE: Aportacions al Pla General de Política Forestal 2005-2014

Una vegada revisat l’esborrany de 2n Pla General de Política Forestal, per part de les àrees de Medi Ambient i Ciutat Saludable i Disseny i Promoció de la Ciutat d’aquest Ajuntament, volem fer constar el següent: •

En primer lloc, la nostra total coincidència amb els principis orientadors del pla, i molt especialment amb l’ambiental (que reconeix la gestió forestal sostenible i multifuncional com a objectiu central), amb l’integral (que agrupa totes les actuacions a l’espai forestal), amb el transversal (que aborda tots els aspectes que afecten als boscos) i amb el participatiu (que involucra a tots els sectors i grups socials afectats). En aquest sentit, considerem que l’esborrany elaborat és un document absolutament complert que recull una gran diversitat d’eines per donar resposta als diferents aspectes que cal resoldre en relació a la gestió forestal. Més concretament, i pel que fa al foment de la participació creiem que és un element clau i que cal incidir no només en temes com la conservació, o la recuperació si no també fer entendre que la forest es pot fer servir també com a un recurs mitjançant una correcta explotació forestal, per exemple. Continuant amb aquesta valoració general, creiem adient puntualitzar que malgrat estem d’acord en no establir un nivell de prioritat de les eines si que pensem que és necessari establir un calendari d’execució, com a mínim amb caràcter bianual, tenim en compte la llarga durada del Pla i la importància des del nostre punt de vista d’agilitar al màxim aquelles actuacions relacionades amb la gestió del risc d’incendis forestals, amb la gestió de la diversitat biològica i les funcions protectores dels espais forestals o amb l’ús públic dels terrenys forestals, per tal d’evitar que es continuï amb la forta regressió que estan patint aquests espais.

•

En segon lloc i malgrat la nostra coincidència amb el pla, expressada al paràgraf anterior, creiem oportú formular seguidament una sèrie de consideracions en relació a algunes de les eines proposades. -

EINA 11.23

Pel que fa al foment de les franges tallafoc caldria, a més de potenciar-les, establir uns criteris homogenis de com dur-les a terme i de com regular els espais afectats per aquestes actuacions. En concret pensem que una possibilitat que podria plantejar-se per tal de facilitar el manteniment d’aquests franges, a la vegada que s’estalvien costos i s’impedeix l’erosió del terreny, seria l’establiment d’una ordenació especial per tal que es pugessin expropiar i dedicar-les a ús públic com per exemple horts lúdics. Una altra opció, podria ser estudiar la viabilitat de pastures amb ramat boví d’engreix de les franges de protecció d’incendis forestals i parts de boscos i parcel·les municipals.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 477 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

-

EINA 11.33

El desenvolupament reglamentari de la Llei 5/2003 coincidim en que és totalment necessari per tal d’aclarir aspectes que aquesta nova normativa tracta d’una forma no suficientment concreta, però donat el gran nombre d’afectats i la important implicació que pot suposar la seva aplicació considerem imprescindible fer prèviament una valoració de la viabilitat d’establir obligacions que ara s’estan contemplant com serien, entre d’altres, la gestió de les mesures per part de les juntes de propietaris o bé les compensacions per les servituds forçoses. En relació al primer punt, independentment de les queixes que genera el fet que els propietaris hagin d’assumir el cost de les franges, des del punt de vista tècnic considerem que donada la complexitat de la tramitació d’aquestes actuacions és pràcticament impossible que ho puguin gestionar veïns i que si això no es canvia difícilment s’executaran aquestes franges a no ser que les entitats locals ho facin subsidiàriament. En relació al segon punt malgrat ja està reconegut el dret de compensació a la normativa vigent fins ara aquest dret no ha estat exigit per part dels propietaris i s’han pogut fer les actuacions sense haver d’assumir aquesta despesa i sense reclamacions, obrir aquesta porta pot generar un cost i una problemàtica que en aquests moments no existeix. Altre aspecte que és convenient aclarir és el propi concepte d’urbanització sense continuïtat amb la trama urbana per tal de poder facilitar l’elaboració dels plànols de delimitació corresponents a les entitats locals, i evitar així possibles errors d’interpretació.

-

EINES 11.311/55.33

No s’explicita la superfície forestal mínima per tal de poder disposar de la figura del tècnic rural (facultatiu forestal) per la gestió i assessorament d’entitats locals. En aquest sentit a més pensem que seria convenient estendre aquesta figura a espais forestals que delimiten amb el nucli urbà, en els que seria important disposar d’un tècnic rural.

-

EINA 12.13

Malgrat estar d’acord amb l’elaboració d’un estudi-diagnosi de la regeneració d’àrees afectades per incendis que determini els usos d’aquests sols i el tipus d’actuacions a dur a terme, creiem adient disposar prèviament: d’un inventari de les zones cremades existents incloent el seu estat actual i propostes de regeneració en funció de les seves característiques i de les necessitats de l’entorn d’un estudi de la conveniència d’incrementar les zones productives i deveses i a on. -

EINES 12.11/15.31/15.32

Es podria contemplar la possibilitat de revertir sobre cada municipi la possible compensació de sobreemissions en sumiders de CO2 per manteniment i ampliació de boscos per part d’empreses lcoals. - EINA 21.11 A més del foment de la demanda de fusta per part de la indústria es podria estendre aquest foment de la demanda també a particular per tal de a més de diversificar l’ús de fonts energètiques reduir el cost de la neteja dels boscos i millorar el parc de fusta. -

EINA 31.14 DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 478 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. Seria necessari concretar quins són els habitats forestals d’especial interès per la conservació i en aquest sentit coincidim totalment en la necessitat d’establir plans per garantir-ho. En aquesta línia volem fer una aportació adreçada a ressaltar la necessitat d’impulsar L’ESTUDI I PROPOSTA DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES MUNTANYES DEL BAIX que coordina l’Ajuntament de Begues i compta amb l’adhesió de 14 municipis, entre els que figura Sant Boi de Llobregat.

- EINA 42.11 Aquesta actuació de regulació dels usos públics, tant en terrenys privats com en públics, és imprescindible que es dugui a terme a curt termini per tal d’evitar l’execució d’actuacions que generin una pèrdua d’espais forestals d’interès. Un dels aspectes que cal concretar especialment és els tipus d’usos recreatius admissibles i en quin tipus d’espais es poden dur a terme, aquest punt és especialment important en zones on l’explotació forestal no està prou desenvolupada i hi ha una demanda d’activitats “urbanes.” En el cas concret del nostre municipi per la seva ubicació i per les seves característiques, encara té més d’un 50% de sòl forestal i agrícola, creiem que és fonamental la redacció d’un pla director urbanístic de l’espai forestal per garantir la seva conservació.

-

EINES 44.36/44.37/53.34

És important insistir en la divulgació del concepte, paper i funcionament d’una nova figura com són les entitats de custòdia del territori. En aquest sentit cal també cal fomentar la custòdia en administracions locals i comarcals, i potenciar la cooperació entre aquestes i la propietat privada.

Sant Boi de Llobregat, 17 de gener de 2005

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 479 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 9. APORTACIÓ LITERÀRIA 88 / 163

AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT CARLES FERRERES PUIG, domiciliat al Carrer Sant Miquel núm. 30 de La Sènia 43560, actuant en nom i representació de l’ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS DELS PORTS DE TORTOSA BESSEIT, compareix i com millor procedeixi en Dret, D I U:

Que mitjançant el present escrit es persona en l’expedient d’elaboració del Pla General de Política Forestal i tot fent ús del termini de participació ciutadana que li ha estat formalment notificat per resolució del Director dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre de data 28 de desembre de 2004, passa a formalitzar els següents

SUGGERIMENTS Previ:

Amb caràcter preliminar cal manifestar que l’Associació de Propietaris Forestals dels Ports de Tortosa Besseit està plenament d’acord amb la conveniència i necessitat de dotar-nos, amb la màxima urgència, d’un Pla General de Política Forestal que sigui capaç de resoldre els greus problemes del sector forestal. Especialment atès que l’anterior Pla General de Política Forestal aprovat l’any 1.994 tenia una vigència limitada als 10 anys, i s’ha mostrat insuficient per aconseguir els objectius i finalitats perseguits amb la seva aprovació.

I tanmateix, convé agrair també la comunicació rebuda dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, convidant-nos a participar en el tràmit d’aportació de suggeriments, tot i que la seva recepció el dia 3 de gener, limita extraordinàriament la capacitat de l’Associació per poder analitzar, amb el grau de detall i profunditat degut, el DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 480 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

conjunt de documentació elaborada, i per poder realitzar aportacions i suggeriments amb l’imprescindible rigor.

Extrem que justificaria perllongar el termini de participació

ciutadana per permetre una major reflexió sobre les qüestions plantejades. Malgrat això, procurarem realitzar les aportacions i suggeriments quina introducció considerem imprescindible.

Primera:

EL PROBLEMA FORESTAL.

DEL

FINANÇAMENT

DE

LA

POLÍTICA

EL PLA GENERAL HA D’AVALUAR, AMB CARÀCTER PREVI A LA SEVA APROVACIÓ, LES NECESSITATS D’INVERSIÓ DELS BOSCOS DE CATALUNYA I LA FORMA DE FINANÇAMENT.

L’esborrany del Pla General de Política Forestal sotmès al tràmit de participació ciutadana fixa les Directrius i Estratègies a seguir, i fins i tot, determina amb un notable grau d’encert, en el Document de Diagnosi, les Fortaleses, Febleses, Amenaces i Oportunitats del sector forestal de Catalunya. Ara bé, al temps de concretar els Programes a seguir, els objectius i les eines a adoptar, no afronta, de manera adequada i amb l’imprescindible importància i prioritat que hauria de tenir, el tema del finançament de la Política Forestal, l’avaluació dels recursos mínims que haurien de destinar-se al sector forestal en funció d’Euros/HA de bosc/any, per assegurar l’execució de les infraestructures forestals mínimes (tallafocs, punts d’aigua, manteniment de camins i pistes forestals, neteja del bosc, etc.), i els recursos a destinar, anualment, per part de les Administracions Públiques, com a finançament públic, ja sia en forma de línies d’ajut, foment i subvenció, o bé com a inversió directa.

Tampoc consta cap avaluació econòmica per garantir la posada en pràctica de les nombroses eines i programes que s’hi contenen, ni tampoc cap programació o ordenació en el temps de tant nombroses actuacions.

Com sia que entenem que EL PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL HA DE SER UN INSTRUMENT PLANIFICADOR EFICAÇ, NORMATIU, VINCULANT I PROGRAMADOR D’ACTUACIONS, ENTENEM DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 481 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

QUE CALDRIA INTRODUIR, amb força vinculant, en l’indicat Pla, els següents Documents:

1er.

UN PRESSUPOST de totes les Actuacions Programades.

2on. UNA PROGRAMACIÓ TEMPORAL o Pla d’etapes respecte de l’execució d’aquestes actuacions. 3er.

Una priorització de les actuacions.

4rt. Plànols amb una zonificació adequada del sòl forestal de Catalunya en base a les seves característiques, naturalesa i funcions que desenvolupa (ambiental, productiva, recreativa, paisatgística, etc.).

I caldria, com a requisit previ a l’elaboració del Pla General de Política Forestal, realitzar un Estudi econòmic rigorós per tal de fixar la necessitat de recursos econòmics mínims HA/any, per garantir el manteniment dels boscos de Catalunya com a infraestructura bàsica del país, assegurant la implantació de les actuacions i inversions imprescindibles en matèria de prevenció contra incendis i implantació d’infraestructures forestals mínimes. Aquesta tasca és la prioritària i prèvia, per a la redacció d’un bon Pla de Política Forestal. I aquesta tasca entenem que no apareix realitzada fins la data, en no figurar entre la documentació elaborada pel Departament i pel panell d’experts, ara sotmesa a participació ciutadana, cap Antecedent relatiu a la quantificació de recursos econòmics i a l’avaluació de les mesures de política forestal que cal endegar. Segon:

EL PRESSUPOST O ESTUDI ECONÒMIC DEL PLA HA DE TENIR CARÀCTER VINCULANT I ASSEGURAR EL FINANÇAMENT PÚBLIC.

Un Pla exigeix recursos econòmics per a la seva eficàcia, i un Pla General de Política Forestal, exigeix, amb molta més raó, assegurar les fonts de finançament adequades.

En aquest sentit, els instruments de planejament amb major tradició que existeixen en el nostre ordenament jurídic, -que són els Plans urbanístics, els Plans d’ordenació del territori i els Plans d’infraestructures (Plans de Carreteres i d’altres obres públiques)-, sempre s’han dotat, entre els seus documents, d’un Pressupost, Estudi econòmic o Agenda econòmica, i sempre han quantificat els costos per a la seva execució, fixant també l’origen de la inversió i el total de finançament públic previst, i establint la programació temporal de totes les actuacions que es recullen en el Pla. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 482 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Cal, en aquest sentit, que el Pla General de Política Forestal de Catalunya, segueixi el model d’aquells planejaments amb major experiència, i, en conseqüència, cal que el Pla Forestal compti amb un Document econòmic, i, sobretot, S’ESTABLEIXI

EL

CARÀCTER

VINCULANT

I

PRECEPTIU

DEL

COMPLIMENT DE LES SEVES PREVISIONS ECONÒMIQUES D’APORTACIÓ PÚBLICA DE FONS I D’INVERSIÓ.

Especialment, donat que un dels principals problemes del Pla General de Política Forestal de l’any 1994, fou l’incompliment generalitzat –en tots i cadascun dels seus anys de vigència- del seu Pressupost.

De forma que les actuacions o

programes continguts en el mateix, en no produir-se la destinació dels recursos adients, no es portaven a la pràctica.

I la possible bondat o correcció de les

determinacions i actuacions previstes al Pla General vigent, quedaren en simples declaracions, en no poder-se executar.

Així doncs, es suggereix, en aquest punt, que es quantifiquin econòmicament les determinacions del Pla i que el mateix compti amb una Avaluació econòmica, essent el Pressupost del Pla de caràcter vinculant, i d’obligatori compliment per la pròpia Administració Pública.

Tercer:

L’ARTICULACIÓ DE LES PRIMES AMBIENTALS PER COMPENSAR LES EXTERNALITATS POSITIVES HA D’ÉSSER UNA ACTUACIÓ PRIORITÀRIA.

El Document ara sotmès a consulta, en la seva Diagnosi on apareix l’”Anàlisi Dafo Eixos estratègics i objectius”, evidencia ben clarament la gran importància de les externalitats positives generades pels boscos, la manca de productivitat dels mateixos, i la superioritat dels beneficis ambientals i socials a la funció econòmica i productiva dels boscos de Catalunya. En efecte, així ho fa, entre d’altres, en els següents epígrafs i apartats del Document anomenat Diagnosi:

FORTALESES DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 483 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. • • •

F. 01 F. 02 F. 03

Importància dels terrenys forestals. Font d’equilibri i vertebració territorial. Generador d’externalitats positives.

FEBLESES • •

D. 01 D. 02

• • • •

D. 03 D. 03.1 D. 03.2 D. 04.4

Baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals. Valoració deficient dels recursos forestals (externalitats i productes no fustaners). Necessitat d’aportació externa de recursos econòmics. Manca d’autonomia financera. Rendibilitat lligada a subvencions i plusvàlues. Baix nivell d’inversió pública.

AMENACES •

A. 06

•

A. 05

Pèrdua d’importància de les funcions productives remunerades en front de les socials. Us i gaudi gratuït (free riding) dels béns i serveis forestals.

OPORTUNITATS • • •

O. 01 O. 11 O. 18

Terrenys forestals com a infraestructura bàsica del país. Progressos a la valoració de les externalitats. Reforçament dels instruments econòmics a la política ambiental.

Ara bé, malgrat aquesta adequada fixació de la Diagnosi dels Boscos de Catalunya, de les Amenaces, de les Febleses i de les Oportunitats, el cert és que en establirse els Eixos estratègics i els Programes, l’aparició de dotzenes d’objectius i d’Eines diverses, fan que no es concreti amb la deguda precisió i grau de detall, i que no S’ESTABLEIXI COM A PRIORITAT ESSENCIAL, LA FIXACIÓ DE LES PRIMES AMBIENTALS I DELS MECANISMES DE COMPENSACIÓ DE LES EXTERNALITATS POSITIVES COM A ELEMENT IMPRESCINDIBLE SOBRE EL QUAL ES BASARÀ LA NOVA POLÍTICA FORESTAL. És per això que entenem que cal no només el reconeixement declaratiu d’aquesta situació i oportunitat, sinó que el Pla General ha de garantir l’efectivitat i entrada en vigor immediat d’aquestes primes ambientals i d’aquests elements compensatoris. Vegi’s, a l’efecte, les definicions que consten al respecte als Eixos Estratègics 3, 4, 8 i 9. Definicions, totes elles, de caràcter declaratiu, simplement programàtic i excessivament genèriques i indeterminades, i que disposen, literalment, el següent. Eix Estratègic 3 •

Polítiques per potenciar la fixació de Carboni (augment d’estocs, forestació coherent, productes fustaners i suro de llarga durada, ús energètic,...).

•

Major facilitat d’internalitzar les externalitats i compensar restriccions.

•

Potenciar polítiques encaminades a crear infraestructures i fórmules associatives (convenis, consorcis, associacions, patronats,...) que permetin al propi sector recuperar de forma directa els beneficis de les externalitats generades. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 484 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. •

Implementació d’un sistema de taxes que compensi la pèrdua produïda per l’ús social gratuït dels espais forestals.

Eix Estratègic 4 •

Millora de la provisió de les externalitats.

Eix Estratègic 8 •

Potenciar polítiques encaminades a crear infraestructures i fórmules associatives que permetin al propi sector recuperar de forma directa els beneficis de les externalitats generades.

Eix Estratègic 9 •

Finançament públic que compensi la pèrdua d’importància de les funcions productives.

•

Creació d’instruments de foment, inclosos els fiscals, amb l’objectiu de revertir les externalitats en els factors que les generen.

A CRITERI DE L’ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS FORESTALS DELS PORTSTORTOSA BESSEIT, LES PRIMES AMBIENTALS HAN D’ÉSSER L’INSTRUMENT ESSENCIAL I IMPRESCINDIBLE PER COMPENSAR LES EXTERNALITATS POSITIVES, I S’HAN DE POSAR EN VIGOR D’IMMEDIAT. HAVENT D’ÉSSER UN DELS OBJECTIUS PRIORITARIS DEL PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL. Especialment, atès que les primes ambientals ja compten amb el reconeixement exprés i directa de la Llei bàsica estatal de Monts (Llei 43/2003 de 21 de novembre) en quin article 65 es disposa, literalment, el següent: ARTICLE 65 LLEI 43/2003:

“Incentivos por las externalidades ambientales. 1. Las Administraciones públicas regularán los mecanismos y las condiciones para incentivar las externalidades positivas de los montes ordenados. 2. Para estos incentivos se tendrán en cuenta, entre otros, los siguientes factores: a) La conservación, restauración y mejora de la biodiversidad y del paisaje en función de las medidas específicamente adoptadas para tal fin.

b) La fijación de dióxido de carbono en los montes como medida de contribución a la mitigación del cambio climático, en función de la cantidad de carbono fijada en la biomasa forestal del monte, así como de la valorización energética de los residuos forestales. c) La conservación de los suelos y del régimen hidrológico en los montes como medida de lucha contra la desertificación, en función del grado en que la cubierta vegetal y las prácticas selvícolas contribuyan a reducir la pérdida o degradación del suelo y de los recursos hídricos superficiales y subterráneos. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 485 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

3. Las Administraciones públicas podrán aportar estos incentivos por las siguientes vías: a) Subvención al propietario de los trabajos dirigidos a la gestión forestal sostenible. b) Establecimiento de una relación contractual con el propietario. c) Inversión directa por la Administración. “ Per tant, cal concretar amb molta major precisió i claredat aquest extrem, que és cabdal per la política forestal catalana. I cal que el Pla General de Política Forestal, determini ja els elements a aplicar pel càlcul i posada en funcionament d’aquestes primes ambientals i la forma concreta de com implementar-les tot fixant, fins i tot, un Mapa amb zonificació de les àrees on això resulta cabdal. Aquest constitueix un suggeriment que es considera absolutament prioritari i essencial pel correcte funcionament de la Política Forestal i per garantir la gestió forestal sostenible al nostre país. D’altra banda, quan el Pla General fa el seu llistat d’objectius, a l’apartat 3.3 del Document de Diagnosi, aquesta matèria passa a ésser enumerada en darrer lloc i d’una forma absolutament genèrica i totalment indeterminada, quan, en l’apartat 19 s’estableix: “19. Potenciar instruments d’incentivació més eficaços i estables, lligats a uns compromisos de gestió, adaptats als objectius de planificació i modulats d’acord a la generació d’externalitats”.

Sens dubte, els treballs d’elaboració del Pla General de Política Forestal haurien d’aprofundir molt més en aquesta matèria. I això és essencial pel sector de la propietat forestal, tractant-se d’una feina a més de cabdal, absolutament i del tot inajornable. Especialment atès que caldria ja des d’ara avaluar i quantificar els recursos que caldrà destinar anualment, per la posada en marxa de les primes ambientals. Quart:

LA CREACIÓ DE LA TAXA ECOLÒGICA ES PREVEIA A L’ANTERIOR PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL DEL 1994 I CONTINUA ENCARA SENSE ARTICULAR-SE. NECESSITAT D’INCORPORAR COM A PRIORITAT ABSOLUTA DEL PLA, L'ARTICULACIÓ DELS INSTRUMENTS JURÍDICS-ECONÒMICS QUE GARANTEIXIN EL FINANÇAMENT DE LES POLÍTIQUES FORESTALS.

Es suggereix, en aquest punt, la introducció d’un objectiu prioritari específic del Pla que sigui la creació, articulació i urgent posada en funcionament dels instrumentsjurídics econòmics que assegurin el finançament de les polítiques forestals. En aquest sentit, es reivindica la formulació, com objectiu específic del Pla General de Política Forestal de la creació del CÀNON FORESTAL, de la TAXA ECOLÒGICA o d’algun altre instrument econòmic equivalent per a l’obtenció de recursos, així com la seva afectació al FONS FORESTAL i a les finalitats vinculades amb el finançament de la gestió forestal sostenible. I l’Associació de Propietaris Forestals dels Ports – Tortosa Besseit subscriu íntegrament “LA PROPOSTA DE NOUS INSTRUMENTS ECONÒMICS APLICABLES ALS RECURSOS NATURALS”, presentada conjuntament per l’Advocat Eduard de Ribot i pel Professor Eduard Rojas, a la Conferència – Debat “Cap a una nova economia dels boscos” celebrada a Barcelona, a l’Edifici de la Pedrera el passat dia 6.11.2004 i organitzada pel Consorci Forestal de Catalunya i per la Fundació Territori i Paisatge, amb el suport, entre d’altres Institucions, del propi Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 486 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. Especialment, es reivindica la creació del cànon ambiental, consistent en exigir el pagament d’un percentatge del Pressupost de les obres de grans infraestructures que s’instal·len en el medi natural i que el malmeten, i es reclama l’afectació d’aquests ingressos a política forestal. Percentatge que en cap cas hauria d’ésser inferior a l’1% d’aquestes obres. La construcció d’autopistes, carreteres, abocadors, línies elèctriques i molts altres Projectes que afecten els espais forestals haurien de garantir una reversió de recursos econòmics al medi natural on s’instal·len i al que perjudiquen i afecten. I es reivindica també la creació de la TAXA ECOLÒGICA, bé en una formulació similar a la del Govern Balear que gravi sobre el turisme, o bé en una formulació alternativa però d’igual finalitat, així com la del CÀNON PER DEFORESTACIÓ, consistent en l’exigència d’abonament de quantitats en funció de superfície deforestada, quan s’instal·len al medi natural usos no vinculats amb els forestals (Pedreres, abocadors, etc.). Es reivindica també l’afectació d’una part dels ingressos procedents de l’Impost d’hidrocarburs, a la Política Forestal. La creació d’aquests instruments jurídic-econòmics –en canvi-, no figura fixada de forma prou explícita i ja determinada entre cap dels objectius del Pla General que consten a l’apartat 3.3 del mateix, ni tenen prou rellevància com a Eix estratègic del Pla, quan aquest hauria d’ésser sens dubte, l’Actuació Prioritària del Govern en matèria de Política Forestal. Essent possible la seva incorporació al propi Pla atès que ja el vigent Pla General de Política Forestal de l’any 1994 referia expressament entre els seus objectius crear la taxa ecològica. I malgrat haver transcorregut 10 anys, aquesta taxa o tribut ecològic –que es preveia justament per compensar les externalitats positives-, continua sense haverse creat. I essent, l’articulació dels mecanismes de finançament, -inclòs la taxa ecològica o el cànon forestal-, a més de necessària, obligada, donat el contingut del Pacte del Tinell i els propis acords del Govern de Catalunya, on existia un compromís exprés d’articular una fiscalitat ambiental adequada. Sense cànon forestal, sense cànon de deforestació, sense taxa ecològica, i sense afectació d’ingressos procedents de l’Impost d’Hidrocarburs, no podrà assegurar-se l’èxit de la Política Forestal. I sens dubte, un Pla General de Política Forestal que no concreti res sobre aquests assumptes i sobre aquestes qüestions és un Pla General insuficient i inadequat, que no dóna resposta satisfactòria als reptes i necessitats de la Política Forestal Catalana. Cinquè:

LA REPRESENTACIÓ DIRECTA DEL SECTOR DE LA PROPIETAT FORESTAL ALS ÒRGANS DE GOVERN DELS ESPAIS NATURALS.

Es suggereix també, fixar, entre els Programes del Pla, amb major concreció i amb el degut detall, el reconeixement explícit del principi de participació i de representació directa de la propietat forestal en els òrgans de govern dels espais naturals, de caràcter forestal. Si bé aquesta representació de la propietat forestal es troba en l’actualitat prou garantida amb el Centre de la Propietat Forestal, pel que fa a la gestió dels boscos privats, el cert és que en els espais dotats d’especial protecció i en els Parcs naturals i reserves naturals o altres figures protectores això no succeeix. De manera que HAURIA DE GARANTIR-SE QUE REPRESENTANTS DE LA PROPIETAT FORESTAL FORMESSIN PART DELS ÒRGANS RECTORS DELS PARCS –NO ÚNICAMENT DELS ÒRGANS CONSULTIUS-, PER GARANTIR EL PRINCIPI DE REPRESENTACIÓ DIRECTA EN LA PRESA DE DECISIONS QUE ELS AFECTEN. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 487 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

És cert també, que en l’esborrany de Pla General ara sotmès al tràmit de participació ciutadana es preveu com a objectiu 6 a l’apartat 3.6, el següent: “Crear el marc necessari que faciliti les corresponents vies de participació als agents socials i a la societat civil en general”.

Però aquesta formulació és massa genèrica i caldria que es concretés establint alguna del tipus: “Garantir i assegurar la representació directa de la propietat forestal en tots els òrgans rectors dels espais naturals dotats d’especial protecció, quan aquests afectin a superfícies forestals. Representació directa que hauria d’ésser proporcional al percentatge de terrenys de titularitat privada afectats per la declaració d’espai natural”. Les formulacions genèriques de participació de la societat civil i dels agents socials, resulta per tant insuficient. Cal doncs, prioritzar –mitjançant l’aprovació del Pla General de Política Forestal- la participació directa de la propietat forestal, en tots i cadascun dels espais naturals protegits, i concretament en els òrgans de gestió (Juntes rectores, Consells rectors, òrgans d’administració, etc.). Aquesta és una vella reivindicació del sector, que encara en l’actualitat, no ha estat respectada i assolida plenament pel propi Govern de la Generalitat, malgrat tractar-se d’una aspiració legítima i d’un dret que s’ha d’acceptar i de reconèixer en un Estat de Dret social i democràtic. Sisè:

ZONIFICACIONS EN FUNCIÓ DELS RENDIMENTS ECONÒMICS PRODUCTIUS DEL BOSC I FOMENT DE LA RAMADERIA EXTENSIVA.

I

L’Associació de Propietaris Forestals dels Ports Tortosa Besseit, reivindica amb especial força, que es dugui a terme amb la màxima urgència la previsió del Document del Pla General, d’elaboració del “Mapa del potencial productiu de Catalunya”, i la potenciació de les Eines vinculades al mateix que comporten l’aplicació de Mesures especials en les zones forestals de menor rendibilitat o amb un teixit socioeconòmic més fiable, en el marc del Pla de suport forestal (Eines 21.51, 53.22, 53.23, 51.28, 11.24, 11.25 i concordants). Sens dubte, existeixen a Catalunya, zones especialment desfavorides, en les que el potencial dels aprofitaments productius forestals és pràcticament nul, i on cal adoptar mesures urgents, especials i prioritàries, d’ajut i de suport a la propietat forestal per compensar aquesta situació. Essent imprescindible que les mesures d’ajut i de foment siguin més importants i més quantioses que en d’altres indrets de Catalunya on la funció econòmica del bosc és mes important. I volem fer especial èmfasi amb el Foment d’aquestes mesures i en concret al Foment de la ramaderia extensiva i com a prioritat especial, per les terres de l'Ebre. En aquest sentit, cal prioritzar les mesures fixades al Programa 2.3 Pastures i sistemes silvopastorals, concretament a l’objectiu 23.1 Promoció de l’activitat silvopastoral i l’ús de pastures (Eines 23.11, 12, 13, 16 i 17) i 23.2 Millora de les rendes dels propietaris de pastures i dels ramaders, amb especial menció a les Eines 23.21 i 23.22. Sens dubte, l’activitat silvopastoral és un benefici evident pel bosc, tant pel que fa a la neteja i manteniment del seu estat, com la gestió de càrrega combustible, i a la prevenció d’incendis, que caldria potenciar. I, en especial, en aquelles zones on la funció productiva és mínima, i cal incentivar elements complementaris o alternatius, a l’aprofitament de fusta. Setè:

PRIORITZACIONS DE LES EINES I PROGRAMES. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 488 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Finalment, procedim a efectuar una proposta de prioritats, pel que fa a les pròpies actuacions i programes que figuren en el Document sotmès a participació ciutadana: Programa 1: •

11.24

•

11.33

•

11.54

•

11.17

•

11.25

•

11.27

•

11.31

•

12.15

•

13.56

•

14.14

•

15.1

•

15.2

•

15.3

Programa 2: •

23.1

•

23.2

•

21.1

•

21.2

•

24.21

•

24.6

•

25.3

•

26.1

•

26.14

•

26.13

Programa 3: •

31.31

•

31.32

•

31.34

•

31.35

Programa 4: •

44.11 DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 489 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. •

42.11

•

44.21

•

44.23

•

42.14

•

41.11

•

42.42

•

44.35

Programa 5: •

53.11

•

53.12

•

53.21

•

53.22

•

53.23

•

53.28

•

51.35

•

53.26

•

53.24

•

53.32

Essent de tots aquests Programes i Eines els de major interès i prioritat en opinió de l’Associació tots aquells vinculats al Programa quin codi és el 5.3 relatiu al Foment dels instruments econòmics.

AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT SOL·LICITEM: Per

tot

això,

Tingueu per presentat aquest escrit, serviu admetre’l, tingueu per compareguda i com a part interessada a l’Associació de Propietaris Forestals dels Ports Tortosa Besseit en l’expedient de redacció i elaboració dels Pla General de Política Forestal, i en mèrits del que ha quedat dit, tingueu per efectuats i valoreu els següents suggeriments efectuats per l’Associació: 1er. Realitzar, com a base del Pla General de Política Forestal, un Estudi econòmic rigorós per fixar les necessitats de recursos econòmics mínims en funció Euros/Hectàrea de bosc i any, per garantir el manteniment dels boscos de Catalunya, assegurar l’execució de les infraestructures forestals necessàries i establir el finançament públic mínim, per a la Política Forestal de Catalunya. 2on. Incorporar al Pla General de Política Forestal un Pressupost de totes les actuacions previstes i un Programa temporal o Pla d’etapes respecte de la seva execució. 3er. Establir que el Pressupost o Agenda econòmica del Pla General tingui caràcter vinculant i l’Administració Pública estigui obligada al compliment de les previsions econòmiques d’aportació de finançament públic i d’inversions fixades al Pressupost.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 490 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 4rt. Establir com a prioritat essencial la fixació de les primes ambientals i dels mecanismes de compensació de les externalitats positives com a element imprescindible sobre el qual es recolzarà la nova Política Forestal. El Pla General ha de garantir l’efectivitat i entrada en vigor de les primes ambientals en aplicació i desenvolupament de l’article 65 de la Llei bàsica estatal. 5è. El Pla General de Política Forestal ha de determinar ja els elements a aplicar pel càlcul i posada en funcionament de les primes ambientals i la forma concreta de com implementarles, així com avaluar i quantificar els recursos que caldrà destinar anualment pel Govern de la Generalitat per l’aplicació de les primes ambientals. 6è. Un objectiu prioritari del Pla ha d’ésser la creació, articulació i urgent posada en funcionament dels instruments jurídics-econòmics que assegurin el finançament de les polítiques forestals, i en particular, el cànon forestal, el cànon de deforestació, la taxa ecològica i l’afectació d’una part dels ingressos procedents de l’Impost sobre hidrocarburs. 7è. Garantir i assegurar la representació directa de la propietat forestal en tots els òrgans rectors dels espais naturals dotats d’especial protecció, quan aquests afectin a superfícies forestals. Representació directa que hauria d’ésser proporcional al percentatge de terrenys de titularitat privada afectats per la declaració d’espai natural. 8è. Elaborar el Mapa del potencial productiu forestal de Catalunya i establir mesures especials, en les zones forestals de menor rendibilitat, per tal de compensar aquesta situació de desavantatge. 9è. Prioritzar les fórmules de foment de la ramaderia extensiva, i en especial a la zona de les terres de l’Ebre i a les de menor productivitat forestal. 10è. Tenir en compte l’ordre de prioritats fixat al darrer suggeriment, pel que fa a les mesures, Programes i Eines incloses en la documentació integrant de l’esborrany del Pla General de Política Forestal sotmès al tràmit de participació ciutadana.

La Sènia, disset de gener de dos mil cinc.

Signat: Carles Ferreres Puig en nom i representació de l’Associació de Propietaris Forestals dels Ports de Tortosa Besseit.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE Subdirector General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat Dr. Roux, 80 08017 Barcelona DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 491 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 10. APORTACIÓ LITERÀRIA 89

Santa Coloma de Farners, 17 de gener de 2005 Comentaris del Consorci Forestal de Catalunya al document de valoració sobre l’Esborrany de programes i Eines del Pla General de Política Forestal 2005 – 2014.

PROGRAMA 1. CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ECOSISTEMES FORESTALS TEMA 1.1.- GESTIÓ DEL RISC D’INCENDIS FORESTALS

11.17

Es proposa canviar el text per “Potenciar el paper actiu de la propietat forestal en la gestió del combustible”. Correspon a la propietat forestal el paper principal en la gestió del combustible. Cal fer especial èmfasi en el suport a la gestió forestal com a eina bàsica en la prevenció i lluita contra grans incendis. 11.23 Es proposa canviar el concepte de paisatge per considerar-se subjectiu i indefinit des del punt de vista geogràfic. Considerar unitats geogràfiques (massís) o administratives (comarca, ..) 11.25 i 26 Cal donar prioritat a la negociació i a l’establiment de compensacions com a eina de corresponsabilització i participació de la propietat 11.34 Vinculació i implicació del DPTOP i Dpto d’Interior en mesures sobre sòl urbanitzable 11.53 Cal prioritzar els ajuts dirigits a les ADFs. Es proposa contemplar també ajuts dirigits als responsables de les explotacions 11.55 Per optimitzar recursos i millorar eficàcia es considera més adient establir com a receptor de la informació l’usuari de la mateixa (ADF, administracions vinculades amb tasques de prevenció, etc.)

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 492 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

TEMA 1.2.- REGENERACIÓ D’ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES PERTORBACIONS

12.11 12.21 12.24, 12.25

Es proposa incloure l’objectiu de producció forestal. L’augment de la productivitat comporta un augment de la capacitat de captació de carboni Cal prioritzar, sempre que sigui possible, el recolzament a les ja existents Prioritzar fórmules més actuals i efectives orientades a l'establiment d'eines i incentius per facilitar la corresponsabilització - participació de la propietat forestal.

TEMA 1.3.- SANITAT FORESTAL

13.11 13.23 13.32

13.54

Contemplar participació del sector en el treball de la mateixa Punt excessivament ampli i ambigu. Cal fer èmfasi en la recerca aplicada i transferència de tecnologia Es proposa afegir al final “... en col·laboració amb les organitzacions del sector”. Cal aprofitar el nivell d’estructuració assolit pel sector a Catalunya per implicar-lo activament en la tasca d’assessorament i formació Prèviament cal diagnosi i anàlisi sobre mesures potencials. Posteriorment, estudiar la millor fórmula per la seva implantació

TEMA 1.4.- CONSERVACIÓ DE L’ESPAI FORESTAL I DEFENSA DEL PATRIMONI DE TITULARITAT PÚBLICA

14.14

14.35

L'estudi de mesures es considera clarament insuficient. Per fer creïble la voluntat d'avançar en aquest camí i donat el consens i àmplia informació de que es disposa en aquesta matèria, cal avançar cap a la definició i implantació de mesures orientades a la compensació per canvi d'ús, etc. i vinculades al finançament de l'activitat forestal Punt totalment deslligat de l'objectiu que es presenta. Cal concentrar esforços en la gestió i millora de les forests actuals.

TEMA 1.5.- MILLORA DEL CICLE DE CARBONI

15.16 NOU

Promoure i facilitar la participació del sector productor en l'elaboració i definició de polítiques vinculades a la lluita contra el canvi climàtic.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 493 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PRIORITZACIÓ D’OBJECTIUS PROGRAMA 1

1

CODI

DESCRIPCIÓ

15.3

Potenciació del paper dels boscos en el cicle del carboni com a font de finançament per a la silvicultura

2

15.1

Promoció dels tractaments silvícoles orientats a potenciar l’acumulació de carboni

3

15.2

Promoció dels usos de la fusta destinats a la millora del cicle del carboni

4

11.5

Optimització de les infraestructures i els equipaments en la prevenció del foc

5

11.2

Desenvolupament de mesures per reduir el risc d’incendis catastròfics

6

11.3

Millora del marc institucional i la coordinació administrativa i amb els agents socials

7

11.4

Millora dels hàbits de comportament dels usuaris dels boscos per tal de reduir el risc, i millorar la sensibilitat vers el tema

8

12.1

Millora de la regeneració de zones afectades per incendis

9

13.5

Control de l’estat sanitari

10 13.3

Millora de l’extensionisme sobre plagues i malures

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 494 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PROGRAMA 2. MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES TEMA 2.1.- FUSTA I LLENYA

21.11 21.22 21.32 21.31

Incloure llenya Ampliar a tasques de gestió, comercialització, explotació, etc. Canviar ".. transformació adaptada a .." per " ... transformació prioritzant l'adaptada a ..." Cal clarificar eina. Descripció poc entenedora

TEMA 2.2.- SECTOR SURER

22.26 NOU 22.27 NOU

Estudi inclusió en l'etiquetat de vins el material de tapat com a estratègia per donar valor afegit a l'ús de suro natural Foment del suro en obra i infrastructura pública

TEMA 2.3.- PASTURES I SISTEMES SILVOPASTORALS

23.16

La planificació ja contempla l'ús per pastura. Per evitar incompatibilitats, la gestió silvopastoral ha d'adaptar-se a la planificació general de l'espai

TEMA 2.4.- ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS

24.23 24.25 NOU

Afegir al principi "Establiment i desenvolupament de fórmules ..." Establiment d'un marc legal per la creació de vedats de bolets

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 495 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

TEMA 2.5- POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ I ÚS ENERGÈTIC DELS DE PRODUCTES FUSTANERS

-

-

TEMA 2.6.- ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS

-

-

PRIORITZACIÓ D’OBJECTIUS PROGRAMA 2

CODI

DESCRIPCIÓ

1

26.1

Promoció del producte forestal

2

25.3

Promoció de l’ús energètic dels productes fustaners

3

22.1

Potenciació de la producció primària de suro

4

21.2

Millora de la competitivitat de l’oferta de fusta respecte a la d’importació

5

21.3

Adaptació la demanda de les indústries de transformació de la fusta a l’oferta

6

21.1

Dinamització dels aprofitaments fustaners

7

22.2

Potenciació de la indústria transformadora del suro

8

23.1

Promoció de l’activitat silvopastoral i l’ús de pastures

9

24.2

Regulació de l’explotació de bolets

10 24.4

Regulació de l’aprofitament de pinya de pi pinyer

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 496 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PROGRAMA 3. GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSTITAT BIOLÒGICA I DE LES FUNCIONS PROTECTORES TEMA 3.1.- GESTIÓ D’ESPAIS FORESTALS PROTEGITS I ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS

31.15

31.16

31.21

31.22 NOU

El manteniment dels usos agrícoles i ramaders ja és competència del DARP i, com a tal, ha de disposar de mesures específiques dins l'àmbit competencial del citat Departament La declaració d'un espai protegit ha de ser sempre motivada. La declaració "per defecte" de totes les forests d'UP com a EP pot provocar limitacions injustificades a l'aprofitament tradicional per part de municipis i llurs habitants La diagnosi s'entén que ja està efectuada al estar prevista la presentació de la proposta definitiva. Es proposa canviar text per: Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la XN 2000 i xarxa d'espais protegits (OBJECTIU 31.22) Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la XN 2000 i xarxa d'espais protegits

TEMA 3.2.- GESTIÓ DE FLORA I FAUNA FORESTAL PROTEGIDA I SINGULAR

32.32

Es tracta d'un aspecte tècnic i operatiu que no sembla que aporti una millora a la situació actual

TEMA 3.3.- MILLORA I CONSERVACIÓ DELS RECURSOS GENÈTICS FORESTALS

-

-

TEMA 3.4.- LLUITA CONTRA L’EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS

-

-

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 497 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PRIORITZACIÓ D’OBJECTIUS PROGRAMA 3

1

CODI

DESCRIPCIÓ

31.3

Augment de la sostenibilitat de la protecció dels espais forestals

2

33.2

Execució dels programes per a la identificació i utilització dels materials forestals de reproducció

3

33.1

Foment de la conservació de recursos genètics d’espècies forestals

4

31.1

Coordinació de les directrius de gestió forestal i les de gestió dels espais protegits

5

32.1

Millora del marc legal i institucional per a la conservació de la biodiversitat forestal

6

34.1

Determinació de les zones de risc i de les zones protectores

7

34.2

Elaboració i execució d’un programa d’actuacions de RHF, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats

8

31.22

Punt únic que modificaria l'objectiu 31.2

NOU 9 10 Es proposa eliminar ...

CODI 1

31.2 actual

DESCRIPCIÓ Redactat La diagnosi s'entén que ja està efectuada al estar prevista la presentació de la proposta definitiva. Es proposa canviar text per: Anàlisi de necessitats de gestió i recursos per la preservació i millora dels ecosistemes forestals a la XN 2000 i xarxa d'espais protegits (OBJECTIU 31.22)

2

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 498 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PROGRAMA 4. MILLLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L’ÙS SOCIAL TEMA

4.1.-

MILLORA

DE

LES

CONDICIONS

SOCIOLABORALS

DELS

TREBALLADORS FORESTALS

TEMA 4.2.- ÚS PÚBLIC DELS TERRENYS FORESTALS

42.13

42.41 i 42.42

En principi, el dret a l'exercici de l'activitat forestal no pot estar vinculat a la freqüentació de la zona. En el cas de que s'estableixin restriccions o limitacions vinculades a l'ús públic de la mateixa cal contemplar les corresponents compensacions Incorporar associacions i organitzacions de propietaris forestals per la importància potencial del seu paper en aquest tipus d'activitats

TEMA 4.3.- GESTIÓ DE RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES

43.18 NOU

43.19 NOU

Elaboració de la nova Llei de caça de Catalunya (necessitat de donar una solució per la problemàtica originada per la responsabilitat derivada dels accidents per espècies cinegètiques, problemàtica dels danys en repoblacions, etc). La dificultat en el control de la població de determinades espècies (cabirol i senglar principalment) i la política activa de foment d’algunes d’elles perjudica greument a les plantacions forestals. És per això que es proposa l’establiment de mesures per la prevenció i compensació de danys en zones forestals ocasionats per fauna cinegètica.

TEMA 4.4.- PROPIETAT FORESTAL, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I ASSOCIACIONISME

44.23 44.35 44.38

Cal disposar d'informació sobre nombre i tipologia de silvicultors propietaris forestals a Catalunya Incloure suport a les ja existents Cal concretar espais d'actuació, objectius i forma d'organització i coordinació del voluntariat amb les diferents organitzacions (ADFs p.ex.) o institucions i cossos de l'administració.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 499 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PRIORITZACIÓ D’OBJECTIUS PROGRAMA 4

1

CODI

DESCRIPCIÓ

44.1

Proveïment d’informació qualificada sobre la tipologia i els drets i deures de la propietat forestal

2

42.1

Regulació i establiment d’un marc per a l’ús públic dels terrenys forestals, tant pel que fa als boscos públics com als privats

3

44.2

Estructuració i establiment dels mecanismes de participació pública

4

42.3

Regulació de l’accés al medi natural

5

44.3

Foment i recolzament d’estructuració de l’associacionisme

6

42.4

Sensibilització dels usuaris sobre el comportament al medi natural

7

41.1

Millora de la projecció social de la professió forestal i dignificació

8

43.1

Garantir la sostenibilitat de les activitats cinegètiques i potenciar el seu paper com a eina de desenvolupament rural

9

42.2

Manteniment i creació de noves infraestructures per a l’ús recreatiu i millorar les existents

10 43.2

Garantir la sostenibitat de les activitats piscícoles i potenciar el seu paper com a eina de desenvolupament rural

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 500 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PROGRAMA 5. ACCIONS TRANSVERSALS I D’ACOMPANYAMENT TEMA 5.1.- PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL

51.13

Garantir es considera un terme poc adequat ja que, pel seu àmbit, els PORF s'entenen com a documents generalistes que difícilment podran recollir totes les possibilitats i casuístiques que es presentin a nivell de finca. Es proposa substitució per promoure o fomentar

TEMA 5.2.- INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL

TEMA 5.3.- FOMENT D’INSTRUMENTS ECONÒMICS

53.34

Incorporar fundacions i organitzacions vinculades al foment de la gestió forestal sostenible. Objectiu d'interès general segons l'establert en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts Creació d’un cànon ambiental consistent en l’abonament d’un percentatge del pressupost de grans obres, infrastructures i instal·lacions que s’implanten sobre en el medi natural i l’afecten generant impactes ambientals. Mecanisme idoni per garantir tant la dotació de recursos al Fons Forestal, com el correcte dimensionament de les citades obres Establiment d’un percentatge dels ingressos provinents de la recaptació de l’impost especial sobre hidrocarburs i del cànon hidràulic destinat al finançament de la millora i conservació del medi natural. Definició i implantació del CONTRACTE SOCIAL FORESTAL com a eina jurídica adequada per garantir la gestió forestal sostenible de la forest i determinar els deures i obligacions assumits per la propietat i per l’administració.

53.36 NOU

53.37 NOU 53.38 NOU

TEMA

5.4.-

INNOVACIÓ,

TRANSFERÈNCIA

DE

TECNOLOGIA

I

FORMACIÓ

FORESTAL TEMA 5.5.- DIVULGACIÓ I EXTENSIONISME FORESTAL

55.34 NOU

Col·laboració i suport a les organitzacions del sector en tasques de formació i divulgació vinculades a l'activitat forestal

TEMA 5.6.- RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL

56.13 NOU

Col·laboració i suport a les organitzacions del sector en activitats vinculades a la representació, defensa i promoció del sector forestal català a nivell internacional

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 501 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

PRIORITZACIÓ D’OBJECTIUS PROGRAMA 5

1

CODI

DESCRIPCIÓ

53.1

Garantir l’estabilitat econòmica suficient per permetre la planificació i la gestió forestal a llarg termini

2

53.2

Adequació dels instruments econòmics als objectius, les necessitats i característiques de les forests

3

53.3

Vinculació d’altres sectors que es beneficien de les forests, així com el públic en general

4

54.1

Apropament de la recerca a les necessitats del sector

5

51.1

Garantir la coherència entre el planejament forestal territorial, regional i a escala de finca

6

51.3

Millora de la coordinació intersectorial i interdepartamental

7

55.3

Potenciació del paper extensionista de l’administració forestal i altres agents

8

52.2

Potenciació dels instruments d’ordenació i gestió forestal a nivell d’unitat de gestió tant en boscos públics com en privats

9

52.3

Potenciació de la planificació a nivell de finca i la seva coherència amb la planificació forestal regional

10 52.1 55.1

i Definició de “Directrius de gestió forestal” i “Codis de bones pràctiques” Millores del coneixement integral dels espais forestals per part de

la

societat

en

general,

mitjans

de

comunicació,

professionals de l’ensenyament i agents econòmics relacionats amb l’ús dels terrenys i productes forestals

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 502 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 11. APORTACIÓ LITERÀRIA 91 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Servei de Prevenció d'lncendis Forestals

PLA GENERAL DE POLíTICA FORESTAL OBJECTIU 11.1 Inclusió de la gestió de risc d'incendi als instruments de planificació forestal i territorial i al desenvolupament rural S 'ha revisat el contingut del document "Esborrany de programes i eines" inc1os al "Pla General de Política Forestal. Una vegada llegit tot el document s'ha reparat especialment en el Programa 1, Al respecte d'aquest cal dir que: EIs objectius semblen correctes i ben estructurats, excepte 11.1 que coHocat en la primera posició sembla el més important i no ho és. La majoria d'eines s'entenen, són correctes i estan ben formulades Algunes eines no s' entenen Algunes eines es poden agrupar amb d'altres iguals Es proposa mantenir l'estructura i contingut d'objectius i eines, observant els següents aspectes: La eina 11.11; 11.14; 11.15 : Fa referencia a un model de gestió de risc d' incendi forestals de Catalunya" que no se sap massa bé que és.. Pensem que el pla general de política forestal ha de definir concretant les eines, sens e fer referencia a un altre document Donat que a l'eina 11.37 i 11.38 es reconeix la necessitat de crear una "TauIa intersectoriaI sobre incendis forestals" i l'hi encarrega definir aquest "Model de gestió del risc d'incendis forestals" no sembla prudent utilitzar aquest concepte fins que no estigui definit. Es proposa la creació d'una nova eina: Promoure la redacció de Plans de Prevenció d'Incendis Forestals a l'ambit municipal i supramunicipal (PPP) La eina 11.1 Hauria de parlar de coordinació no d'unificació La eina 11.14: Barreja conceptes diferents: La consideració als projectes d'Ordenació deis recursosforestals deis límits i objectius deis Perímetres de Protecció Prioritaria; és un línia DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 503 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

prou important com per ser una eina per si sola; sense tenir-Io que barrejar amb la inc1usió en les diferents línies de planificació deIs incendis de disseny La eina 11.14: La inc1usió en les diferents figures de planificació deIs conceptes d'incendis de diseny, caldria primer desenvolupar una eina de R+D de millora de simuladors, models de combustible... pels incendis de diseny abans d'incorporar-Ia a la planificació. Si en canvi sembla apropiat considerar el regim d'incendis i els patrons de comportament del foc en base a incendis histories en la planificació ja que actualment existeix prou informació com per ser considerats La eina 11.15. Suprimir la referencia al "model de gestió del risc d'incendi forestal. La eina 11.17 pensem que no esta en la línia del objectiu 11.1 OBJECTIU 11.2 Desenvolupament de mesures per reduir el rise d'ineendis eatastrofies. Eina 11.21: es adequada si es treu la referencia al "Model de gestió del risc d' incendis forestals Eina 11.22 Fa referencia cremes no a incendis de diseny i s'han de poder incIoure o no segons es consideri convenient en els documents de planificació forestal. Per tant es considera que es pot suprimir, al ser reiterativa amb les eines 11.23 i 11.35. Queda prou cIar en el redactat actual que les actuacions de gestió del combustible s'han d'entendre com a prevenció d' incendis La eina 11.18 i la eina 11.210 són coincidents En la mateixa línia, les eines 11.17 i 11.28 són reiteratives, i s'haurien d'integrar en una de sola. OBJECTIU 11.3 Millora del Mare institueional i la eoordinació administrativa i amb els agents soeials: Eina 11.33 Sobre el desenvolupament reglamentari de la Llei 5/2003 , fa una referencia a la propietat deIs terrenys forestals que no ha de ser l'objectiu basic del desenvolupahmet reglamentari, que en tot cas sera la seguretat de les persones. Millor "ampliament consesuat amb els agents implicats" La eina 11.31 Considerem que aquesta eina s'hauria d'eliminar ja que amb el redactat que té qüestiona tot el Marc Legislatiu actual, amb les conseqüencies que aixo pot suposar. Finalment potser seria convenient incorporar una eina d'auditoria del Pla de Política Forestal.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 504 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Finca Torreferrussa Ctra. de Sabadell a Sta. Perpetua de Mogoda, km. 4,5 Apartat de Correus 119 08130 Sta. Perpetua de Mogoda Teléfon (93) 561.70.16 561.70.12 561.70.11 Telefax (93) 574 1982

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 12. APORTACIÓ LITERÀRIA 92 Barcelona, 17 de gener de 2005

Valoracions de Greenpeace i WWF/Adena a l’esborrany del Pla General de Política Forestal 2005-2014

Des de Greenpeace i WWF/Adena volem agraïr la invitació que se’ns ha fet a participar en la valoració de l’esborrany de programes i eines del PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2005-2014 (versió 10/12/04), que ha de tenir lloc el proper dia 22 de gener. Valorem molt positivament l’esforç de la Generalitat per promoure la participació activa i la incorporació d’opinió d’experts i actors socials relacionats amb el sector forestal. No obstant, lamentem profundament que ens hagi arribat la invitació només tres dies hàbils abans de la data límit d’acceptació de les aportacions per a ser discutides en el taller. Això ha comportat que no haguem pogut treballar les nostres propostes amb la deguda consideració i que ens limitem a centrar les nostres aportacions en un únic punt, l’objectiu 26.1 (Promoció del producte forestal), ja que considerem que requereix d’un canvi estructural del plantejament de la certificació forestal. Confiem que la nostra queixa sigui presa en consideració i les següents valoracions discutides apropiadament. Moltes gràcies.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 505 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. VALORACIONS

Greenpeace i WWF/Adena estem d’acord amb la promoció de la fusta local i per això recolzem bona part de les components de l’objectiu 26.1. Però, volem mostrar el nostre desacord al tractament que se’n fa de la certificació forestal pels següents motius: -

La proposta sobre la promoció del producte forestal està enmarcada en l’actual “status quo” de la certificació forestal a Catalunya, on el sistema PEFC ha comptat amb el recolzament institucional de la Generalitat, trencant la neutralitat que s’ha d’exigir a l’Administració en aquest tema. La creació d’una denominació d’origen o marca “fusta certificada catalana” està també en aquest origen i pretèn mantenir aquesta situació.

-

És important indicar que diverses organitzacions de la societat civil (sindicals, socials, ambientals i de cooperació) consideren el certificat PEFC no prou complert i creïble perquè els criteris ecològics són dèbils, massa generals i/o estan mal plantejats. El procés de consulta als interessats és clarament deficient, i els propietaris i grups socials implicats no tenen veu directa sobre la certificació. En canvi, recolzen la certificació FSC, que sí garanteix una gestió forestal ambientalment responsable, socialment beneficiosa i econòmicament viable, ja que l’organització està representada paritàriament pel sector forestal, l’ambiental i el social.

-

No és una bona estratègia intentar promocionar els productes forestals amb una etiqueta ecològica sense credibilitat, refusada des de bona part de la societat civil.

-

Donat que el sistema de certificació PEFC significa actualment “Programa per al Reconeixement dels Sistemes de Certificació Forestal”, ens sembla inacceptable que el Pla pretengui també incorporar aquest objectiu.

-

No és objectiu de la Política Forestal de l’Administració buscar el reconeixement mutu dels esquemes existents. Sorprén aquesta menció perquè aquest aspecte no té res a veure amb la promoció dels productes forestals ni amb l’objectiu de millorar la gestió forestal. Al contrari, sembla una forma soterrada de seguir donant recolzament al PEFC.

Per tot això, Greenpeace i WWF/Adena sol.licitem novament que la Política Forestal de Catalunya es desmarqui del seu recolzament institucional al sistema de certificació PEFC i, com a mínim, recolzi per igual als diversos sistemes de certificació forestal. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 506 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

No obstant, tenint en compte que l’Administració té la funció de ser un referent social i un dinamitzador de les pràctiques més sostenibles, la Generalitat hauria d’utilitzar la certificació forestal més exigent en termes ambientals i socials, i la que disposa de major recolzament des de les associacions ambientals i sindicals. D’aquesta manera l’Administració pública hauria de procurar la compra de fusta certificada FSC (actualment ja ho estan realitzant alguns municipis com Barcelona, L’Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Molins de Rei, Sant Boi del Llobregat, Lloret, Vilafranca del Penedés, Sitges, etc.) i certificar els boscos de la seva propietat també sota el sistema de certificació FSC. Aquests arguments en porten a propossar la següent revisió de l’objectiu 26.1 del borrador del Pla General de Política Forestal de Catalunya. Marcat en groc hi ha el text nou que proposem. PROPOSTA

Objectiu 26.1: Promoció de producte forestal EINA 26.11: Promoció de l’ús de la fusta estructural front a productes substitutius com els plàstics o els acers. Inclusió en el “Pla de comunicació sobre el sector forestal” de campanyes de màrqueting per promoure la fusta de producció local com a producte renovable que afavoreix, alhora, el desenvolupament rural, la preservació del paisatge (relacionar-ho amb prevenció d’incendis) i el compliment del protocol de Kyoto. (temes 1.1 i 5.5) EINA 26.12: Promoció del consum de fusta certificada, com a garant d’una gestió forestal sostenible social i ambientalment. La Generalitat ha de promocionar per igual els diversos esquemes de certificació existentes (PEFC, FSC, etc.), però hauria d’utilitzar la certificació que sigui més exigent i consistent amb els principis de la sostenibilitat, ja que l’Administració té –entre d’altres- la funció d’esdevenir un referent per al conjunt d’actors socials i impulsar aquelles pràctiques més desitjables socialment (vegeu punt 15 i 17). EINA 26.13: Promoció del consum de fusta local. Foment d’etiquetes de qualitat local, “denominació d’origen catalana”, que recolzi el desenvolupament rural a Catalunya. Vincular especialment l’ús de fusta per part del sector turístic amb la producció local i la conservació del paisatge. EINA 26.14: Desenvolupament de polítiques actives per part de totes les administracions per promoure l’ús de fusta amb certificació forestal, i preferentment del país, en la construcció i l’obra civil pública i privada. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 507 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

EINA 26.15: L’administració com a referent. Que la contractació pública utilitzi un porcentatge mímim de fusta certificada i del país en la construcció d’edificis públics (com a indicador de sostenibilitat a incorporar en les Agenda 21 de Catalunya i en les A21 locals). EINA 26.16: Promoció de l’ús estructural de fusta en les infraestructures i serveis dels espais de la xarxa d’espais naturals protegits i d’interès natural així com en les forests públiques. EINA 26.17: Certificació dels boscos de propietat de la Generalitat, preferentment amb la certificació forestal que doni més garanties de sostenibilitat. EINA 26.18: Promoció i establiment d’incentius per l’ús de fusta en les construccions dels promotors privats.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 13. APORTACIÓ LITERÀRIA 98 PROGRAMA: 1

TEMA: 1.1 Gestió del OBJECTIU/S: risc d’incendis

EINA/ES:

COMENTARIS: Objectiu 11.1 11.11 Crec que el Model ha de ser consensuat amb el Dep. d’Interior i treballat en un grup interdepartamental –o similar- entre els dos Departaments i amb la participació de la “Taula” que s’esmenta en 11.37. 11.12 No crec que sigui cap eina per assolir els objectius que es plantegen en aquest punt. En tot cas es podria incloure en l’objectiu 11.4. 11.13 Aquesta eina no sembla respondre a l’objectiu 11.1, en tot cas sembla més una assumpte d’extensió forestal o sensibilització. 11.17 Em sembla correcte sempre que es precisin reglamentàriament les competències.

Afegiria un punt o una eina a l’objectiu 11.1, per tal de desenvolupar i homogeneïtzar els PPP (a través de comissió interdepartamental o similar), de tal manera que s’establissin plans d’actuacions consensuats i vinculants per a totes les administracions).

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 508 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Objectiu 11.2 11.22 Crec que si s’aprofita tot el potencial dels PPP, desenvolupant-los coordinadament a través de comissió interdepartamental, aquesta eina és innecessària 11.23 Ho trobo palla per incloure la paraula paisatge. Es pot afegir si cal en altres eines. 11.26 Crec que és més concret i auditable dir que es faran canvis reglamentaris o normatius per incloure aquesta opció (pe. desenvolupant el concepte de ZAU). 11.27 Poc concret i difícil d’auditar. Potser seria més interessant establir un grup de treball interdepartamental per a dinamitzar i tractar els temes comuns (PDR, etc, etc). Objectiu 11.3 11.311 Qui crea aquesta figura?. Potser és més senzill dir que es definirà una línia d’ajuts a ens locals per a la contractació de facultatius AUTOR: PROGRAMA: 1

TEMA:1.2Regreneracó OBJECTIU/S: afecció incendis

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 12.1 12.11 Sembla poc concret, tal vegada fóra més clar dir que s’implantaran canvis normatius per incloure aquests conceptes 12.15 Simple declaració d’intencions. Es pot concretar en una línia d’ajuts permanent, com de fet ja existeix Objectiu 12.2 12.22 Em sembla una mica reiteratiu i confús amb l’eina 12.14. Crec que això hauria de ser més simple, desenvolupant la figura de la ZAU i associant-li aquests Plans o Programes 12.25 Això ja ve sol si hi ha un bon marc normatiu o procedimental dins de l’Administració forestal. AUTOR: PROGRAMA: 1

TEMA: forestal

1.3.

Sanitat OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Considero imprescindible i bàsic per a desenvolupar un bon nombre de les eines que es proposen, comprometre’s a crear una àrea, secció, etc, responsable d’aquests temes dins de l’Administració forestal AUTOR: PROGRAMA: 1

TEMA:1.4 Conser- OBJECTIU/S: vació de l’espai..

EINA/ES:

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 509 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

COMENTARI: Objectiu 14.1 14.11 La Llei forestal catalana ja estableix la necessitat de redactar informes en cas d’obres promogudes per administracions que afectin a l’espai forestal (una altra cosa és que no se’n faci cas). La única manera de tenir més pes en aquests assumptes crec que és tenir una administració forestal ben definida, amb objectius clars, etc.. Objectiu 14.2 14.21 L’eina és la mateixa que l’objectiu; això no pot ser. Les eines han de ser estris concrets per a poder assolir els objectius: en aquest cas, la promoció es pot fer, pe augmentant pressupostos, definint unitats tècniques de gestió ben dotades, definint Plans d’actuacions, etc. Objectiu 14.3 13.31 Em sembla pobre parlar de Pla d’actuacions sense més (em sembla poc compromès). Amb la gran quantitat de Plans i estudis que es proposen al llarg de PGPF crec que les forests públiques es mereixen algun Pla estratègic o similar. Com a comentari general haig de dir que em sembla molt poc desenvolupat aquest tema, tenint present el pes de la superfície pública i la responsabilitat que l’administració en té. A títol d’exemple, la gestió de les forests d’UP té 7 eines en total (la majoria, a més a més, molt generals i poc auditables); sense voler desmerèixer res ni ningú, el “Foment i recolzament d’estructuració de l’associacionisme”, objectiu 44.3, en té 9. Crec que això diu molt poc de l’administració com a gestora. No hi ha tampoc cap esment a la gestió que poden fer els ens locals i la coordinació amb l’administració forestal, ni es fa cap nova aportació a l’actual situació. AUTOR:

PROGRAMA: 1

TEMA: 1.5 cicle carboni

Millora OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 15.2 15.22. Pot donar peu a equívocs. Crec que es tractaria simplement que la silvicultura intensiva tingués ajuts allà on aquesta és possible (que de fet a Catalunya, a on és possible ja es practica)

PROGRAMA: 2

TEMA: 2.1 Fusta i OBJECTIU/S: llenya

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 21.1 Si en el cas del suro es fa esment, crec que en el cas de la fusta s’ha de produir també una clarificació i simplificació dels processos administratius, amb els canvis DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 510 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

normatius corresponents. Per posar tan sols un exemple, no és lògic que actualment el vern sigui considerada una espècie de creix. ràpid, en la mateixa categoria que un eucaliptus. 21.12. Poc concret i realista. Allà on no es produeix és perquè ja les condicions no són bones per fer silvicultura intensiva. Crec que hi ha d’haver ajuts a la silvicultura per dinamitzar el sector inclòs el productiu, però obsessionar-se amb produir allà on ja la iniciativa privada ha renunciat (si en tragués ja estaria produint) no crec que hagi de ser l’objectiu. Objectiu 21.2 21.21 Línia d’ajuts, ja existeix, si cal que tingui més pressupost. 21.23 Poc concret, com es pot materialitzar això?. 21.28. Línia d’ajuts ben dotada. Objectiu 21.5 21.51. No tinc gens clar que això sigui una prioritat. PROGRAMA: 3

TEMA: 3.4 contra erosió

Lluita OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 34.1 34.11 Crec que es podria dir que es concretarà a nivell de PORF. Objectiu 34.2 Crec que aquest objectiu no és prioritari, sense treure-li importància; si es desitja ser un mica coherent i actuar planificadament cal tenir una oficina de projectes ben muntada o externalitzar molts d’aquests treballs. Objectiu 34.3 34.33 Després del temps que portem amb aquest història crec que s’ha d’anar una mica més lluny que simplement dir “Promoció de la coordinació”. S’ha d’arribar d’una vegada per totes a establir un procediment racional que vinculi a les parts i que arregli la qüestió de cares a l’administrat. PROGRAMA: 4

TEMA: 4.2 Regulació OBJECTIU/S: accés medi natural

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 4.2 42.34 No sé com es pot implantar això i qui vetllarà pel seu compliment. Haurà de canviar molt l’administració forestal o ambiental, em penso.

PROGRAMA: 4

TEMA: 4.3 Gestió caça OBJECTIU/S: i pesca

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 43.2 DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 511 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 43.24 Diu “Promoció, millora......i revisió dels Plan d’Aprof. Cinegètics”, quan hauria de ser piscícoles. PROGRAMA: 5

TEMA: 5.1 Planificació OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 51.1 51.11 Ho considero superflu, en tot cas poden ser un principis inspiradors del PGPF a mena d’introducció del mateix. Objectiu 51.2 51.25 Em sembla correcte però crec que el Pla hauria de fer molt d’èmfasi en això i comprometre’s a tenir els PORF al llarg de la seva aplicació (10 anys), com una, eina bàsica de tota la planificació forestal. PROGRAMA: 5

TEMA: Instruments

5.2 OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 52.1 52.11 i 52.12 Ho considero d’interès relatiu i més de caire divulgatiu. PROGRAMA: 5

TEMA: Extensionisme

5.5 OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Objectiu 55.3 55.32. Resulta curiós que se’n parli en aquest punt de recursos humans per a fer extensionisme forestal i en altres temes del PGPF ni s’esmentin les mancances actuals o necessitats futures per a gestionar el bosc públic, la sanitat forestal, els projectes de RHF, etc, etc.

PROGRAMA: 5

TEMA: 5.6

OBJECTIU/S:

EINA/ES:

OBJECTIU/S:

EINA/ES:

COMENTARI: Quasi bé tot ell és palla

PROGRAMA: tots

TEMA:

COMENTARI GENERAL FINAL: 1. No hi ha anàlisi de l’anterior Pla (en quin sentit s’han complert els seus objectius); això és bàsic i s’hauria d’incorporar d’una o altra manera. 2. Moltes de les coses que es plantegen necessiten de canvis normatius i d’uns estructura administrativa eficient, hol·lística, i clara. Sobre l’administració que ha d’impulsar aquest PGPF a penes se’n parla. Crec que almenys hauria de reflectir-se una voluntat de redefinir i racionalitzar aquesta administració, que es podria incloure en el programa 5, amb altres mesures. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 512 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

3. Hi ha moltes eines en excés teòriques o que són simples declaracions d’intencions. Per a mi es preferible fer eines clarament auditables i pràctiques, i en tot cas deixar la filosofia per als objectius, o millor com a introducció de cada tema o programa. 4. Crec que manca una jerarquia de prioritats (possiblement correspongui a una altra fase del PGPF, que vindrà a posteriori). Per altra banda, hi ha una gran disparitat en les “escales” de les coses que es proposen i de les mateixes eines. Crec que caldria depurar-les o, si es vol, fer diferents nivells de planificació clarament definits (jerarquització). AUTOR: AITOR GOÑI I GENÉ

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 14. APORTACIÓ LITERÀRIA 99 La Xarxa de Custòdia del Territori, amb NIF G63122402, inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya amb en número 27655 (secció 1a., Barcelona), presenta les següent valoracions i aportacions a l’esborrany de programes i eines del NOU PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2005-2014.

VALORACIONS 1.

En relació al l’eina 42.42 la Xarxa de Custòdia del Territori no considera oportú esmentar aquí la custòdia del territori com a eina de sensibilització dels usuaris sobre el comportament al medi natural, creiem que se li dóna un valor de complementarietat que no és operatiu en aquest cas.

2.

En relació al l’eina 43.17 i 43.23 la Xarxa de Custòdia del Territori considera necessari detallar més la tasca que s’espera desenvolupar al respecte. Proposem el següent canvi de redactat (marcat en negreta): EINA 43.17: Promoció de la formació i capacitació de les societats de caçadors per fer-los partícips en tasques de custòdia dels terrenys cinegètics, especialment a través d’acords de gestió cinegètica amb entitats de custòdia i d’iniciatives directes de custòdia del territori per la conservació i millora d’hàbitats i espècies cinegètiques en les seves àrees de caça. (A semblança d’exemples de conservació que promouen entitats com la Fundation Nationale pour la protection des habitats français de la faune sauvage.) EINA 43.23: Promoció de la formació i capacitació de les societats de pescadors per fer-los partícips en tasques per la custòdia dels ecosistemes riberencs, especialment a través d’acords de gestió d’hàbitats de ribera amb entitats de custòdia i d’iniciatives directes de custòdia del territori per la conservació i millora d’hàbitats fluvials i espècies piscícoles en les seves àrees de pesca. (A semblança d’exemples de conservació que promouen entitats com el Verband Deutscher Sportfischer, a Alemanya.) També és important que la eina 43.23 quedi reflectida en la nova Llei de Pesca Recreativa en Aigües Continentals de Catalunya, que ara es comença a elaborar.

3.

En relació al l’eina 44.36 la Xarxa de Custòdia del Territori considera que cal definir i concretar un suport explícit al procés de professionalització de les Entitats de Custòdia. En aquest sentit, a part de parlar de promoció cal que l’eina contempli i defineixi el recursos necessaris per tal de que les entitats de DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 513 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. custòdia es puguin professionalitzar i assoleixin la capacitat necessària per poder donar compliment a l’eina 44.37, altrament, no es podrà donar aquesta darrera eina.

4. En relació a l’eina 44.37 la Xarxa de Custòdia del Territori proposa el següent canvi de redactat (marcat en negreta):

EINA 44.37: Potenciació del paper de les EC com a vehicle pel finançament privat en els àmbits del món empresarial i urbà per a tasques de gestió del medi natural: la participació del voluntariat mediambiental, tasques de sensibilització ambiental, promoció de la cultura forestal i rural, seguiment i desenvolupament de contractes forestals en models de gestió participada, assessorament i serveis de conservació.

5. En relació al l’eina 52.23 la Xarxa de Custòdia del Territori està treballant en definir un encaix entre la custòdia del territori i els instruments de planificació forestal amb l’objectiu de simplificar i coordinar bé un model conjunt. Arrel de la jornada sobre Gestió forestal i custòdia del territori que es va celebrar a Solsona el 14 de desembre de 2004, es mantenen contactes entre la Xarxa de Custòdia del Territori, el Centre de la Propietat Forestal, el Consorci Forestal de Catalunya i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. La XCT està elaborant les conclusions definitives d’aquesta jornada, les quals faran aportacions i propostes concretes per tal d’avançar en l’encaix entre els instruments de planificació forestal i la custòdia del territori.

6. En relació al l’eina 53.34 la Xarxa de Custòdia del Territori insisteix en els comentaris fets al punt 3 sobre l’eina 44.36.

7. En relació al l’eina 55.21 la Xarxa de Custòdia del Territori considera que les aliances de comunicació estratègiques també es poden establir entre entitats de custòdia i propietaris, per tant demanem la incorporació d’entitat de custòdia en el redactat. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 514 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. 8.

En relació al l’eina 55.32 existeixen models de col·laboració definits entre l’administració pública, entitats i assessors privats i societat civil en els quals està molt desenvolupat el sistema d’assessorament, com per exemple els Contractes d’Explotació de la PAC a Gran Bretanya i a Àustria.

Des de la Xarxa de Custòdia del Territori valorem molt positivament la sistemàtica de treball plantejada per part del DMAiH, CTFC i CPF per tal d’incentivar la participació activa i la incorporació d’opinions d’experts i agents socials relacionats amb els sector forestal, des del començament del procés de redacció del Pla General de Política Forestal. Es per aquesta raó que us volem agrair que ens hagueu tingut en compte en el procés de redacció d’aquest Pla i esperem que en futures iniciatives i convocatòries també puguem participarhi activament.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. APORTACIÓ LITERÀRIA 130 UNiÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA Av. Francesc Cambó, 14, 3er B 08003 Barcelona Te!.: 93.268.09.00 Fax: 93.268.48.93

UNIÓ DE PAGESOS 17 de gener de 2005

OBSERVACIONS DE LA UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA A L'ESBORRANY DEL PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2005-2014 CONSIDERACIONS GENERALS: Aquestes consideracions gen eral s volen expressar el posicionament global de la Unió de Pagesos respecte al bosc com a un complement a l'activitat de les explotacions agraries tot i que alguns deIs aspectes que es comenten estiguin ja incIosos en alguna de les eines en l'esborrany del PGPF. PRIMERA.- És necessaria una administració agraria única descentralitzada (agrícola, ramadera i forestal) i un organisme de debat i de consulta obligada per a totes les mesures de política forestal de Catalunya. El bosc és una part més de moltes explotacions agraries familiars catalanes, i constitueix un complement als conreus i a la ramaderia amb més o menys importancia, en funció de l'orientació tecnica i economica de les explotacions. En els darrers anys, el pes de la part forestal s'ha reduYt en molts casos, de forma paral'lela a la davallada de la rendibilitat dels aprofitaments fustaners, pero hi ha altres factors que no incentiven que els titulars forestal s facin gestió del bosc, com els grans incendis. Tanmateix, el bosc continua essent un recurs per a la gent del territori, que permet aprofitar sinergies entre diferents vessants productius de l'explotació agraria i permet que s'hi pugui treballar en epoques de menys intensitat de treball per a la ramaderia o l'agricultura. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 515 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Per reflectir aquesta visió de conjunt del sector agrari, que incIou l'agricultura, la ramaderia i els aprofitaments forestal s, des de la Unió de Pagesos seguim proposant que hi hagi una administració agraria única descentralitzada (agrícola, ramadera i forestal), ja que aixo permetria als professionals disposar d 'una administració descentralitzada a comarques com a únic interlocutor, i permetria al' administració una major visió de conjunt del món rural. D'aquesta manera: a) El sector forestal s'equipararia a la resta de sectors economics, la vessant productiva deIs quals no és administrada des de l'administració ambiental. b) Es permetria que hi hagués una major coherencia en la transposició de les mesures de la Política Agraria Comuna que afecten també el sector forestal. c) Així mateix, resultaria més facil que es desenvolupessin mesures que integrarien el sector agrari i el ramader amb el bosc i que tindrien un paper important en la prevenqió d'incendis, com el forpent de la pastura extensiva del bosc o el foment de rompudes en zones on és necessari fomentar el mosaic agroforestal. Aquesta redefinició de l'estructura de I'administració forestal ha de portar també a restablir una interlocució adient entre l'administració i el sector forestal, per la qual cosa pot ser necessari que hi hagi un organisme, que podria ser l' Agencia Catalana de Boscos, on hi fossin presents les entitats més representatives de tots els elements del sector, i constituiria el fórum de debat i de consulta obligada per a totes les mesures de política forestal de Catalunya. SEGONA.- Compromís del titular forestal i de la societat en la gestió forestal. La gestió forestal té, en molts casos, un rendiment economic molt baix. El mercat de la fusta i la llenya no garanteix, per si sol i actualment, que es gestionin els boscos catalans, per tant, es reflecteix que cal la implicació de tota la societat per afavorir el treball del bosc. D'una banda és necessari que es valorin els serveis ambientals que el bosc aporta al conjunt de ciutadans, des de la fixació de dioxid de carboni o la regulació hídrica de les conques, fins al valor paisatgístic essencial per a altres activitats economiques com el turisme al món rural. L'estimació del valor d'aquests serveis ha de servir per retornar part de les externalitats positives al bosc que les ha generat i al seu titular, de manera que es pugui retribuir la gestió forestal amb el cost deis serveis que el bosc fa per a tots. En aquesta línia, cal que hi hagi mesures de gestió forestal en el Contracte Territorial d'Explotació que es desenvolupi a Catalunya, per reflectir el compromís de la societat, per una banda, i del pages que viu al territori i que treballa també el bosc, per l' altra. La destinació de més recursos cap a mesures de gestió forestal ha de permetre un major compromís de l'administració amb els Plans Tecnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF). Si estudiem els balanyos economics deis PTGMF fins ara aprovats i la tendencia a augmentar, podem arribar, si no hi som ja, a la impossibilitat de compliment, per part de l'administració, de les seves obligacions en el contracte que es signa conjuntament amb el titular forestal. El compromís d'ajut a la gestió forestal, si aquesta es porta a terme i tenint en compte que els balanyos economics són majoritariament negatius, porta que les xifres a les quals l' administració es pot comprometre arribaran a ser astronomiques en poc temps. Cal una previsió que no deixi penjats molts PTGMF per manca de suport i, potser, una priorització pels boscos que formen part d'una explotació agraria prioritaria amb activitat directa del titular. Cal, en aquesta Hnia, un replantejament respecte de I'actual gestió deis ajuts forestals, per tal que es distribueixin d 'una forma més justa entre titulars forestals i comarques. No pot ser que els que decideixen sobre l'atorgament deIs ajuts en siguin uns deIs maxims beneficiaris, concentrin la major part deis ajuts de les actuals mesures de suport a la gestió forestal de Catalunya. DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 516 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

Pel que fa referencia a la gestió forestal en els espais naturals, cal remarcar que la protecció d'aquests espais ha de ser compatible amb els treballs al bosc. Cal que els professionals puguin treballar al bosc i obrir-hi camins, a fi que I'espai no es degradi i pugui, en el pitjor deIs casos, quedar arrasat per un incendi forestal. Quan el grau de protecció necessari per a una zona concreta limiti la feina deis titulars del bosc, cal que s'estableixin les mesures de compensació adients. TERCERA.- Redre¡;ar el rendiment del bosc. Malgrat que, tal i com s'ha indicat, el mercat de la fusta i la llenya esta en hores baixes, hi ha accions i mesures que es poden emprendre per a provar de millorar aquesta situació. Cal promocionar I'associacionisme forestal, d'una banda, i fer promoció de I'ús de productes fustaners per la construcció i mobiliari, de I'altra. L'associacionisme és molt esca.s en el sector forestal, de manera que el sector productor esta mancat d'estructures que li permetin una major incidencia en el mercat, en concentrar l'oferta de productes del bosc i reduir costos que puguin ser assumits en comú, i que poden anar des de la gestió conjunta de productes derivats de la fusta fins a la compra de maquinaria en comú per mecanitzar alguns treballs forestals. En conseqüencia, la promoció i l'incentiu ferm de l'associacionisme forestal per part de I 'administració és molt necessario Pel que fa a la promoció de l'ús de la fusta, hem d'insistir dins deIs col-lectius professionals d'enginyers, arquitectes, aparelIadors, constructors i dissenyadors sobre les bondats de la fusta i les seves propietats de resistencia, durabilitat i noblesa, sempre després deIs tractaments adients i valorant les qualitats de producte renovable enfront del ciment i el ferro, que requereixen molt més consum d'energia per la seva producció. Pel que respecta als aprofitaments no derivats de la fusta del bosc, cal que se'n reguli per lIei la recoHecció i la comercialització. Es tracta de protegir deIs abusos les actual s zones productores d'aquests productes (bolets, fruits silvestres, pinyes, etc.) i al mateix producte, seguint I'exemple de les comunitats autonomes ve'ines i els pa'isos europeus propers. L'activitat economica generada pel tdfic "fosc" d'aquests productes representa un empobriment de les zones productores si aquestes no en ten en el control. Aquestes zones, generalment són zones deprimides i muntanyoses que amb suport legal i vigilancia pel seu compliment podrien complementar la seva economia. La responsabilització deIs titulars forestal s en aquest tema inclouria la tasca de manteniment i millora de les zones productives. QUARTA. Accés motoritzat al medi natural. També és important per al sector forestal el desplegament i I'aplicació de la Llei Reguladora de l' Accés Motoritzat al Medi Natural, que data de 1995 i que requereix cada dia més una urgent aplicació amb totes les seves conseqüencies. No és presentable que fora de les zones urbanes imperi "la llei de la selva". Per raons de seguretat (incendis, accidents, etc.) i de protecció del medi (edificis, paisatges, monuments...). La regulació de I 'accés als lIocs rurals és imprescindible, i fins i tot la promoció de les activitats d'agroturisme en surten afavorides per la seriositat de I'oferta i I'ocupació amb turisme de qualitat. CINQUENA.- Recerca i transferencia tecnologica i formació. Per dinamitzar el sector forestal tenen molta importancia mesures com potenciar la recerca i la transferencia tecnologica, i minorar la formació deis professionals que treballen al bosc. La recerca en I'activitat forestal que desenvolupen avui els centres especialitzats pateix una desorientació provocada per la moda ecologista, que els trenca els esquemes i els omple de contradiccions. És necessari que: DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 517 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

a) La investigació vagi dirigida a la demanda del sector i els plans d'investigació han de preveure un finans;ament que permeti arribar al final del projecte i no que es quedi a mig camí. b) Els centres tecnologics han de ser dirigits per tecnics capacitats i amb orientacions professionals i no polítiques. La transferencia de la recerca ha de ser real i no mediMica, amb proves pilot i aplicacions practiques finans:ades com a continui"tat de la investigació. Pel que respecta a la formació, cal un impuls per millorar la formació deIs treballadors forestals i donar a coneixer a la societat la dignitat que té el treball al bosc. Aixo ha de servir per afrontar la manca de treballadors qualificats que hi ha al sector.

SISENA.- Biomassa. També cal potenciar el desenvolupament de plantes de producció d'energia a partir de biomassa a escala local,ja que la producció d'energia pot ser un nou consumidor de llenya, fusta i subproductes del bosc i branca de poda, de manera que esdevenen un nou incentiu a la gestió, alhora que es teixeix un model energetic més sostenible i equilibrat. SETENA.- Adaptació de les mesures de política forestal al territorio Altres mesures de política forestal passen, en primer lIoc, per una adaptació de les propostes a les diverses realitats forestals i rurals deIs diferents territoris i comarques de Catalunya. Les condicions agroclimatiques i de relleu són diverses en un país com el nostre, i per aixo cal establir zones forestals homogenies i adaptar les pro postes de política forestal a cadascuna d'aquestes. Calen línies d'ajut per a la potenciació clara i decidida deis projectes establerts. La majoria, per manca de finans:ament, queden sense efecte i no hi ha la possibilitat de durlo a la practica. VUITENA.- Prevenció i extinció d'incendis. Finalment, ates que les característiques mediterranies del nostre bosc i de la nostra societat ens obliguen a conviure amb el foc, cal que se segueixi potenciant el paper de les Associacions de Defensa Forestal (ADF) en la prevenció i I'extinció d'incendis, i que s'estableixi un protocol de coHaboració entre els diferents cossos de I'administració implicats, i entre aquests i les ADF, per prevenir i minimitzar els efectes del foc, que afecten les nostres explotacions i el país en conjunto NOVENA.- Mesures per les zones forestals de baix rendiment. És necessari crear un debat per mirar que cal fer de les zones forestals difícilment rendibles a curt termini. En aquestes zones s'han de promoure totes les activitats i mesures de gestió que siguin sostenibles, com ara: la pastura, el foc controlat, triturar la brossa, l'aprofitament de la biomassa, la reforestació controlada, la recuperació deIs enclavamentss agrícoles, l'aplicació de purins per la millora de les pastures, la situació deIs sitis d'abelles (nets de vegetació, així com els seu s accessos), circuits de motocross degudament regulats, circuits de senderisme, conservació de camins i lIigallos (camins ramaders o de transhumancia) i, sobretot, trencar la continuitat d'aquestes arees.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 518 de 637

Pla General de Politica Forestal de Catalunya DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15.

CONSIDERACIONS CONCRETES. - Eina 11.25. Es considera que I'administració no pot actuar subsidÜlriament sinó que cal demanar autorització almenys a la propietat i ve"ins afectats. - Eina 11.26. En cas de finques amb un instrument d'ordenació preval aquest. 1 si I'administració ha d'adoptar mesures extraordinaries per a prevenció d'incendis cal una coordinació entre les diferents administracions, l'autorització de la propietat si s'escau i que es segueixi el procediment administratiu establert. - Objectiu 11.3. Afegir una nova eina en el sentit d'establir un nou marc legislatiu que reguli I'Ús del foc en els treballs de manteniment deIs cultius agrícoles que tingui en compte les característiques i necessitats deis diferents cultius. - Eina 11.37 i 11.38. No es considera necessaria la creació d'una Taula intersectorial dedicada exc1usivament als incendis forestals. Es creu més adequat actualitzar la Taula intersectorial actual i dotar-la de funcions que integrin tot el ventall de la problemi1.tica forestal. - Eina 11.311 i 21.23. No cal establir nous llocs de treballs de funcionari sinó que eñ que caldria és fomentar els acords de col'laboració o establir la figura d'entitats col'laboradores, que podrien ser empreses externes que ja treballen en el sector. Per exemple: empreses de serveis vinculades a les organitzacions professionals agraries que treballen en l'ambit rural. - Eina 12.24. Es considera que I'administració no pot actuar subsidiariament sinó que cal demanar autorització almenys a la propietat i vei'ns afectats. - Eina 14.35. Hi ha d'haver una preferencia deIs drets de tempteig pels propietaris de finques vei'nes i que I'administració no tingui la prioritat Única. També cal especificar millor que s'entén per interes pÚblic. Seria interessant crear un banc de terrenys forestal s semblant al banc de terres agrícoles. - Eina 15.31. Sembla una bona iniciativa tot i que es veu molt utópico - Eina 21.23. Caldria fomentar els acords de col'laboració o establir la figura d'entitats collaboradores, que podrien ser empreses externes que ja treballen en el sector. Per exemple: empreses de serveis vinculades a les organitzacions professionals agraries que treballen en l'ambit rural. - Apartat 2.3. Aquest apartat es considera molt important ja que la pastura extensiva del bosc és una activitat de gestió de les pastures forestal s que pot comportar, sempre que es realitzi d'una forma adequada, beneficis per I'activitat ramadera i per la gestió de la biomassa del bosc. De l'aprofitament de les sinergies entre els aprofitaments ramaders extensius (oví i boví de carn) i els aprofitaments forestal s, el conjunt de la societat en pot treure també beneficis, obtenint productes ramaders de qualitat ¡una millor gestió del sotabosc, amb una reducció del risc d' incendi i amb menys cost respecte altres formes de neteja forestal.

DOCUMENT 3. REFERÈNCIA 15. -

Pagina 519 de 637

Des de la Unió de Pagesos s'han proposat al DMHA mesures concretes pel foment de la pastura extensiva del bosc, amb l'objectiu de compensar el sobre cost que té pel ramader aquesta practica i fomentar una gestió professional i sostenible de les pastures forestals. - Eina 23.23 i 31.15. Eines molt prioritaries i que caldria desenvolupar millor. - Objectiu 24.1. Es proposa canviar el títol d'aquest objectiu per: "regulació de l'explotació, recollida i comercialització de tOfones". - Objectiu 24.2. Es proposa canviar el títol d'aquest objectiu per: "regulació de I'explotació, recollida i comercialització de bolets". - Eina 24.22. La Ilicencia de recollida de bolets hauria de ser en cas de boscos públics i en cas de boscos privats s'hauria d'afegir també necessariament l'autorització de la propietat. - Apartat 2.4. Afegir-hi una nova eina que fos la de crear una llotja de preus sobretot de bolets i de tOfones per tal d'aconseguir la transparencia del seu mercat. - Objectiu 26.1. Aquest objectiu es considera molt important i es proposa que es faci referencia a la necessitat de fer estudis d'enginyeria, arquitectura, disseny, i estudis de les característiques, duresa, resistencia i durabilitat de la fusta tractada per construcció. - Objectiu 34.3. Considerem que cal destacar també la importancia d'aquest objectiu de la definició d'actuacions específiques per a boscos de ribera. - Eina 42.3. Es parla de crear una nova Llei d'accés al medi natural i es creu que el que cal és fer complir I'actual i no pas crear-ne una de nova. És necessari accelerar i acabar I'inventari de camins i les seves definicions i utilitats per part deis Consells Comarcals i les Comissions Consultives. - Apartat 4.3. Cal pensar que la Llei de Caça actual no esta pensada per Catalunya ja que és estatal i se n'ha de redactar una d'autonomica. És urgent resoldre la problemiltica deis accident i danys causats per la fauna. Tot i que sembla que ja s'ha decidit fer una Llei catalana, caldria afegir una eina que contemples I'elaboració d'una Llei de ca