458. López Mullor, A., “Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil•la romana de Darró o Adarró”, X. Esteve et al. (ed.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès, 2015: 3-27. ISBN: 255454.

July 9, 2017 | Autor: Alberto López Mullor | Categoría: Roman Villae, Roman Pottery, Archaeology of Roman Hispania, Terra Sigillata Hispánica, Ceramica Romana, Hispania romana

Share Embed

Laporkan tautan ini

Descripción

X. Esteve, C. Miró, N. Molist i G. Sabaté (ed.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès 2015, ISBN: 255454 (Pàg. 3 a 27)

VASOS DE TERRA SIGILLATA HISPÀNICA APAREGUTS A LES EXCAVACIONS DE LA VIL·LA ROMANA DE DARRÓ O ADARRÓ

La vil·la romana de Darró o Adarró està situada al municipi de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), dins l’antic ager de la colònia Tarraco. Es va fundar cap a mitjan segle I aC i va estar en ús fins, almenys, el segle VI de la nostra era. En aquest article s’estudia un grup de peces de terra sigillata hispànica aparegudes en dos contexts estratigràfics. El primer de l’últim o el penúltim decenni del segle I de la nostra era, data que també es pot aplicar a la majoria d’aquests vasos de TSH. El segon és del segle III, i el vas estudiat que s’hi va trobar, produït a partir del segon quart del segle II, probablement és residual. Tot aquest material procedeix dels centres productors situats a la Rioja, a la riba del riu Najerilla, a redós de Tritium Magallum, i no pas de les figlinae de la rodalia de Tarraco, les quals van produir una ceràmica d’aquesta classe menys elaborada. Spanis Samian Ware, Terra Sigillata Hispanica, Darró o Adarró, Ager Tarraconensis The Roman Villa of Darró or Adarró is located in the current town of Vilanova i la Geltrú (Barcelona) within the former ager of the Tarraco roman colony. The Villa was founded by the mid-1st century B.C. and was in use at least until the 6th century A.D. This article deals with a study of some Spanish Samian Ware or Terra Sigillata Hispanica bowls which appeared in two stratigraphic contexts. The first one corresponds to the last or the second last decade of the 1st century A.D. This date can be as well set to most of the TSH bowls. The second context is from the 3rd century in which the studied bowl may be residual as we know it was produced since the second quarter of the 2nd century. All the material comes from the production centres placed in the Spanish region of La Rioja, along the Najerilla River, sheltered from Tritium Magallum, and not from the figlinae of the Tarraco vicinity, where this kind of pottery was not so well elaborated. Spanis Samian Ware, Terra Sigillata Hispanica, Darró or Adarró, Ager Tarraconensis

1. EL JACIMENT Les ruïnes de Darró són al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú, al final del passeig marítim de Ribes Roges. Ocupen una sèrie de parcel×les situades entre el turó de Sant Gervasi, la línia fèrria, el passeig i el carrer de Juan de la Cosa, així com tota la superfície del turó i diverses finques a l’altre costat de la via del tren, entre el peu del pujol i l’escola “Llebeig”. La part excavada del jaciment està dividida en quatre zones teòriques. La zona 0, on van començar les recerques sistemàtiques, és propietat de la Diputació de Barcelona des de 1986 i es troba a l’oest del conjunt, prenent com a nord convencional el traçat del ferrocarril. És visitable i les ruïnes estan consolidades (fig. 1-4). S’hi conserven a la vista una sèrie de cases del barri dels ferrers ibèrics, arrenglerades als dos costats d’un carrer porticat traçat d’est a oest, les quals es van utilitzar entre els primer decennis del segle II i mitjan segle I aC. També s’hi poden veure dos dipòsits d’aigua, connectats amb diversos desguassos i canals de distribució, relacionats amb les activitats artesanals que es desenvolupaven a la vora. A sota de tot plegat hi ha les restes d’altres

cases-taller més antigues, bastides a mitjan segle IV aC. A la banda occidental del predi es van trobar algunes sitges tallades al terreny natural. La majoria van ser malmeses en 1977 per una acció incontrolada amb maquinària, la qual explicarem més endavant. És per això que només es van poder excavar molt parcialment, llevat d’una, que es trobava en bon estat. Totes eren d’època ibèrica i la majoria van restar amortitzades cap al començament del segle II aC, quan aquesta zona, ocupada d’ençà del segle IV aC, va ser urbanitzada de nou. Al nord-oest n’hi havia una que es va fer servir fins a un moment avançat del segle I de la nostra era. Es tracta de la número 2, on va aparèixer una gran part del material que presentem en aquest treball (fig. 4).

2. CIRCUMSTÀNCIES DE LA TROBALLA 2.1. Antecedents Les notícies escrites sobre la vil×la romana de Darró es remunten al 1780, quan J. de Caresmar esmenta la inscripción del voto hecho por Caius Clodius que se encuentra en Vilanova de Cubelles. Posteriorment,

* Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.

265

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

Albert López Mullor*

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

dins la Carta del Doctor D. Jayme Pascual... al Doctor D. Francisco Papiol de Padró, datada del 1789 i transcrita gairebé completa per J. Coroleu en 1878 (1979, 2a ed.: 29-34), se citen, prop de l’ermita de Sant Gervasi, “las fábricas subterráneas que se han descubierto y los muchos sepulcros llenos de huesos y calaveras pasado el cráneo de algunas de ellas con un clavo”. En 1860, J. A. Garí, es refereix a l’aparició de material arqueològic al llarg del camí que va de l’ermita a la platja. A més, a la Carta arqueológica de la provincia de Barcelona (Almagro, Serra, Colominas, 1945: 230) es recull la notícia de la troballa d’un mosaic en blanc i negre, que es va destruir, i d’un “home de pedra” del qual no s’ha tornat a tenir cap referència. Arran de les obres del ferrocarril, en obrir-se el túnel de San Gervasi, es van localitzar un capitell corinti, una base de columna i altres peces, segons que explica T. Creus (1880): “un capitell de pedra forastera, lloses de marbre, mosaics, pintures murals, tegulae, trossos d’àmfora i terrissa negra i vermella”. En 1881, Francesc Ferrer i Ferret va dur a terme la primera excavació al jaciment documentada, en uns terrenys de la seva propietat, segurament propers al lloc on

havien aparegut aquelles peces, en el decurs de la qual es van exhumar una altra base de columna, un segon capitell corinti sencer i un tercer de trencat, així como fragments de llànties, pintures murals i mosaics (Coroleu, 1882). Tots aquests materials van ser cedits a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. En 1913 i 1914, amb la construcció de l’anomenat xalet del Nin o Miramar i de la doble via del ferrocarril, hi van aparèixer noves restes (Virella, 1984: 22-23). Poc després, es va donar a conèixer de forma científica la inscripció que ja havia estat publicada per Pascual i Coroleu (CIL, II, 4.444). Aquestes vistoses troballes van engrescar A. Ferrer i Soler per tal d’esbrinar el veritable abast de les ruïnes de Darró i els anys 40 del segle XX, va encapçalar un grup d’estudiosos que va realitzar les primeres tasques que podríem dir arqueològiques en el sentit actual del terme, en una àrea situada entre el promontori de Sant Gervasi i la platja (Ferrer Soler, 1944, 1947-1948, 1955). Després de la prematura pèrdua d’aquest estudiós, l’interès pel jaciment va continuar gràcies a d’altres membres del Centre d’Estudis del Museu Balaguer, entre els quals

Fig. 1: Vista àeria de les ruïnes del poblat ibèric de Darró o Arró i de la vil·la romana d’Ad Arró o Adarró. Foto: Paisajes Españoles, 2008, SPAL.

266

Fig. 2: Planta general del jaciment de Darró amb l’extensió màxima del poblament, entre els segles II i I aC.

Fig. 3: Planta general del jaciment de Darró amb indicació de la zona 0, on va aparèixer el material que estudiem.

267

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

Albert López Mullor

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

Fig. 3: Planta de la zona 0 del jaciment amb indicació de les cases ibèriques de la segona fase (segles II-I aC) i del camp de sitges de ponent, mig destruït en 1977, on es troba la número 2, excavada en 1980.

va destacar J. Bellmunt. Així, es van anar documentat 2.2. La destrucció del 1977 altres evidències antigues, com dues sepultures probablement romanes, aparegudes en 1953, un El juliol d’aquell any es va iniciar una excavació enterrament infantil en àmfora, en 1955, i alguns murs mecànica de terres, per tal de construir un nou edifici sobre el jaciment, en aquest cas a la zona 0. incipients (AADD, 1953, 1955). La retirada de les terres va palesar la presència Aquesta acció va afavorir el començament dels d’un gran nombre de restes arqueològiques i les primers treballs sistemàtics al jaciment, dirigits màquines van destruir bona part del sector a ponent per A. Arribas (1956, 1959) i promoguts pel Museu de la casa ibèrica núm. 1, van fer destrosses parcials Arqueològic de Barcelona, esdevingut des de 1995 a la casa núm. 2 i van eliminar els estrats més elevats Museu d’Arqueologia de Catalunya. Es van concentrar d’un tram del carrer ibèric que travessa la zona d’est en la finca que actualment anomenem zona 1, entre a oest. El sector del solar més afectat, però, va ser el carrer de Ponent, el de Juan de la Cosa, la via fèrria l’occidental, on el nivell del terreny era més enlairat. i el passeig de Ribes Roges, i van servir per a delimitar Tot vestigi de construccions va desaparèixer i només el mur que tancava a migdia la pars urbana de la vil·la i s’hi van conservar els fons d’algunes sitges tallades a diversos àmbits de la mateixa. Un cop acabada aquesta la roca calcària. De la número 1 només en va quedar excavació, els estudis sobre Darró romangueren l’empremta i el seu rebliment va ser escampat. Les 3, 4 aturats durant força temps. Al llarg d’aquest període, i 5 van ser escapçades, així com l’abocador CP1 i, una es va urbanitzar l’àrea on hi ha el jaciment, cosa que mica més a l’est, es van eliminar els murs d’un recinte va implicar l’obertura d’una xarxa viària i, fins i tot, la altimperial (CP2), situat a sobre de la sitja 2, la única construcció d’alguns edificis, un a l’actual plaça de que va romandre intacta. Darró, en 1972, situat sobre restes arqueològiques, i un altre al passeig de Ribes Roges, a tocar del límit oriental Davant l’aparició d’aquestes restes, la delegació del jaciment. Aquesta situació semblava irreversible i a provincial del Ministeri de Cultura, organisme la plaça es van col·locar una sèrie d’elements decoratius competent llavors en aquesta matèria, va aturar la d’estètica clàssica i gust dubtós, els quals donaven el construcció i un grup de membres del Centre d’Estudis del Museu Víctor Balaguer va recollir els materials jaciment per estudiat i enterrat.

268

Albert López Mullor

Els estrats dipositats quan la sitja ja estava amortitzada no són especialment rics en material, però el seu contingut de ceràmica fina dóna indicis per poder fixar un terminus ante quem per al rebliment del dipòsit, que és aplicable a les peces de TSH trobades en aquest context. Les ceràmiques fines catalogades dins aquestes unitats,1 de més recent a més antiga, són les següents: CP2 1980, estrat 3 • Terra sigillata hispànica (TSH): 10 fragments. Formes: 1 Hisp. 24/25, 1 Hisp. 33, 3 Hisp. 37. • Terra sigillata africana A (TSAA): 51 frags. Formes: 12 Lamb. 10 A o B, 1 Lamb. 4/36. • Ceràmica de parets fines: 5 frags. Formes: 3 de l’ager tarraconensis, 1 bètica amb engalba ataronjada brillant, 1 closca d’ou.

2.3. La sitja número 2

• Ceràmica comuna africana: 25 frags. Formes: 5 Vegas2 5, 4 V. 16, 3 V. 1

Context Tot i que, a partir de 1980, vam recopilar informació gràfica sobre els treballs duts a terme a la zona 0 d’ençà del 1977 i vam inventariar la majoria dels materials trobats a les cases 1, 3 i d’altres indrets, en gran part situats dins el seu context gràcies a les anotacions realitzades pels seus excavadors, aquesta tasca no va ser possible en la sitja 2, en mancar la informació corresponent. En tot cas, es van localitzar i dibuixar alguns dels materials que se n’havien extret i es va poder situar en planta. Quant a la seva posició estratigràfica, sabem que aquest element es trobava dins el sector anomenat convencionalment CP2, cobert per uns estrats relacionats amb estructures arquitectòniques molt destruïdes. Aquestes ruïnes s’han d’associar, sense dubte, a la pars rustica de la vil·la, atesa la troballa d’alguns fragments d’opus signinum en la seva posició original que s’hi relacionaven. Aquesta mena de material també es va localitzar a l’extrem de ponent de la zona 0, en fonamentar la pèrgola de l’àrea de descans dels visitants, la qual s’hi va aixecar l’any 2008. Tot això, doncs, confirmaria l’ús del sector com a part integrant de la vil·la entre un moment molt avançat del segle I dC o començament del II i el Baix Imperi, segons que va palesar l’excavació sistemàtica que vam realitzar a les cases 2A, 2B, 3 i 4. Així, l’antiga casa ibèrica 2B, situada immediatament a llevant del sector CP2, es va transformar en dependència de la pars rustica de la vil·la cap al 100 dC. Llavors va ser remodelada per l’interior, tot i que va conservar les façanes septentrional i meridional i la mitgera amb l’habitatge 2A, que també va ser adaptat. Aquest nou ús va donar lloc a diverses remodelacions posteriors de l’edifici, la darrera de les quals se situa cap al 330 dC (López Mullor et alii, 2002: 189-192; Ibid., 2004: 220-221).

• Ceràmica comuna de l’ager tarraconensis: 10 frags. CP2 1980, estrat 6 • TSH: 17 frags. Formes: 2 Hisp. 37. • TSAA: 12 frags. Formes: 3 Lamb. 10 A o B. • Ceràmica de parets fines d’època altimperial: 3 frags. • Ceràmica comuna africana: 4 frags. Formes: 1 Vegas 5. • Ceràmica comuna de l’ager tarraconensis: 8 frags. Aquesta ceràmica, especialment la de l’estrat 6, ens orienta cap a una datació del final del segle I, o més aviat de l’època antonina, atesa la presència probable de la forma Lamb. 10 A dins la ceràmica comunica africana, l’aparició de la qual s’hauria de situar al començament del segle II, data a partir de la qual va tenir un ràpid i important desenvolupament (Aquilué, 1986-1989: 219). Contingut (fig. 13-16) Ja hem vist que no disposem de l’inventari complet dels materials que es van trobar dins la sitja 2. Tanmateix, hem pogut accedir a diverses peces significatives que contenia, dipositades al museu Víctor Balaguer. Es tracta de la majoria dels vasos de TSH que estudiem en aquest article, així com d’altres corresponents a diverses classes de ceràmica, els quals descriurem tot seguit. Aquests materials no poden suplir la informació estadística proporcionada per un inventari sistemàtic, però poden orientar, a la manera dels fòssils directors,

1 Entre les quals hem deixat de banda expressament l’estrat superficial. 2 Utilitzem aquesta classificació, una mica genèrica, perquè hem pogut tenir accés a l’inventari, fet l’any 1980, però no al material.

269

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

escampats i va netejar les ruïnes de part de la casa 1, on també s’hi van fer sondeigs. Aquesta tasca va continuar en aquesta casa i en la 3 fins al 1979 i es va estendre a gran part dels estrats superficials, on es van obrir rases i es van excavar tombes d’una necròpolis baiximperial (Ferrer Martí, 1979). Encara en 1980, aquest equip va buidar la sitja número 2 que havia pervingut intacta. Poc després, dins aquell mateix any, la Diputació de Barcelona va assumir la direcció científica de les excavacions a tot el jaciment, que ens va ser encarregada. Els resultats d’aquests treballs els hem anat donant a conèixer periòdicament: p.ex. López Mullor. 1980, 1986, 1988, 1989, 1993, 2009, 2013; López M., Ferrer Martí, 1982; López M., Fierro, 1988, 1989, 1995, 2000; López M., Fierro, Caixal, 2009; López M. et alii, 1992, 2002, 2004.

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

per tal d’establir la cronologia absoluta del contingut de l’antic dipòsit. Aquestes dades, a més, es poden complementar amb el terminus ante quem que donen les ceràmiques fines dels estrats que es van situar per sobre de la sitja reblerta, esmentats en els paràgrafs anteriors. Entre les peces procedents de la sitja, cal referir-se, en primer lloc, a un grup que, gairebé amb seguretat, va ser produït dins l’ager tarraconensis, atesa la seva morfologia i la tècnica terrissera homogènia. Dins aquest lot, la ceràmica més coneguda és la de parets fines, de la qual es van trobar fragments de les formes 18 i 19. També hi havia un vas amb decoració de rostre humà, del nostre tipus 18 A, amb la paret externa coberta d’una engalba lluenta de color ataronjat (fig. 13.1), que vam publicar en 1980 (p. 36-40) i 1989 (p. 141-147), del qual coneixem paral·lels a Riudoms i Tarragona. 3 Aquella peça la vam situar cronològicament entre el principat de Tiberi i el començament de l’època flàvia, però no fóra estrany, vistes les troballes recents del tipus 18, que hagués perdurat fins als darrers anys del segle I de la nostra era.4 A més, cal esmentar un altre vas de parets fines d’aparença troncocònica, semblant a la forma 34 A (fig. 13.2). La seva factura recorda la ceràmica dita de closca d’ou, tot i que no es tracta pas d’una producció bètica. És més groller que els bols d’aquella procedència, la seva pasta és beix amb desgreixant blanc i gris i no té engalba. Fins ara no coneixem el centre productor d’aquesta peça, però atès el lloc de la troballa i l’ambient cronològic, no fóra estrany pensar que és originària de l’ager tarraconensis mateix. Un vas idèntic s’ha trobat al Vilarenc, Calafell, dins un context, al qual hem fet referència més amunt (Revilla, 2014), datat del primer terç del segle II, en què, de tota manera, el bol de la forma 34 sembla residual. D’altra banda, cal esmentar diverses peces de ceràmica comuna de la mateixa procedència, entre les quals destaquen dos vasos de mida petita, perfil globular, vora girada cap enfora i nansa única, acompanyats d’una tapadora (fig. 13.3-5). Aquest material, de pasta de color beix molt ben cuita, presenta un acabat característic en la paret interna, on, a més de les marques horitzontals del torn, se’n perceben d’altres d’orientació obliqua, fetes en allisar el vas. Aquestes mateixes marques les trobem en les ceràmiques de parets fines de les formes 18 i 19 aparegudes dins la sitja i documentades a la contrada, cosa per la qual creiem que tot plegat procedeix d’un centre productor no gaire llunyà, situat probablement als voltants de la ciutat de Tarraco. Una altra vegada, hem de fer referència al conjunt del començament del segle II

trobat al Vilarenc per Revilla, on aquestes peces són abundants i, tant les parets fines com les comunes, presenten les esmentades marques obliqües que vam detectar fa anys a Darró (López Mullor, 1989: 78-80, 141-147). Igualment, dins aquests materials, s’ha d’esmentar un pitxer amb una nansa lateral y vora girada cap enfora, de ceràmica comuna local d’època romana, fet de pasta beix, amb decoració d’una banda pintada de color vermell, al final del terç superior de la paret externa (fig. 16). Aquest motiu i la manera de fer-lo recorden molt de prop les ceràmiques locals de pasta beix d’època ibèrica amb decoració pintada, produïdes al jaciment entre els segles IV i I aC. També hi ha un altre pitxer de factura semblant, amb estries a la vora i el terç superior de la paret externa, on l’altre té la franja pintada (fig. 14.2). A més, s’han d’esmentar dos gerros carenats amb una boca que recorda la dels olpes (fig. 13.6, 14.1). Per acabar amb la ceràmica, cal esmentar una sèrie de fragments d’àmfores de producció local, entre les quals destaquen els de les formes Dr. 7-11 (fig. 15.3) i Dr. 2B (fig. 15.1-2), els quals vam estudiar fa alguns anys (López Mullor, 1986-1989; López Mullor, Martín, 2007). El segon abraça exemplars una mica recents dins la producció d’aquesta forma, el moment de floruit dels quals s’hauria de situar al segon quart del segle I, uns decennis més tard del corresponent a la forma Dr. 7-11, la producció de la qual, llevat d’alguna excepció, acaba vers la meitat del mateix segle. Quant al vidre, els vasos amb depressions longitudinals de la forma Isings 32 (fig. 15.7) són especialment abundants al llarg dels segles I i II dC. També són típics del mateix període els cilíndrics del tipus Isings 109 (fig. 15.6, 8-9). Aquest seguit de materials ens fa proposar una data dels darrers anys del segle I de la nostra era o, potser, del primers anys del II per al rebliment de la sitja. Tot i això, s’ha de tenir en compte que l’estrat 6 de l’àrea CP2 –el contingut del qual hem vist més amunt– no deu ser gaire posterior, sinó coetani, de l’amortització d’aquesta estructura, la qual cobreix, cosa que ens faria situar-la ja al començament del segle II. 2.4. L’abocador CP 1 La darrera peça d’hispànica que hem estudiat, la núm. 6, es va trobar a l’àrea de l’abocador CP1, els materials del qual es van recollir el 1977. Hem intentat de situar-la dins el seu context, tot i que en aquest indret es van aplegar materials de totes les èpoques, de procedència poc clara, des de tres fragments de

3 Aquests darrers inèdits i en estudi per part de F. Tarrats. 4 Fa poc, hem tingut l’oportunitat de veure de prop els materials d’un conjunt del primer terç del segle II procedent de la vil·la del Vilarenc (Calafell), gràcies a l’amabilitat de V. Revilla, que el publicarà ben aviat. Dins aquest conjunt, que citarem més endavant per a altres qüestions, es troben peces de la forma 18, probablement fora de context, però amb una certa abundància, cosa que fa pensar que el final de la seva producció podria haver tingut lloc en un moment ben avançat del segle I.

270

Albert López Mullor

3. ELS VASOS DE TERRA SIGILLATA HISPÀNICA (TSH) 3.1. Inventari del material 1. (fig. 5), Darró, sitja 2, 1980, Museu Víctor Balaguer, núm. inventari 3791, diàmetre de la boca: 18,8 cm, altura: 8,8 cm. Bibliografia: López Mullor, García, Fierro, 2005: 135, núm. 71. Forma: Hisp. 29, Mezquíriz, 1961: 89-94, làm. 29.4; Id., 1985: 168, forma 29, làm. XLII.1-7. Decoració: A banda de l’ornamentació a burí que presenta la vora, els motius principals estan disposats en dues alineacions de mètopes. Una de superior, situada entre la part baixa de la vora i la carena, i una d’inferior, entre la carena mateixa i el començament del darrer terç del perfil de la peça. Les figures de totes dues alineacions estan agrupades per parelles i es repeteixen, tot i que no semblen seguir exactament el mateix ritme, segons que es dedueix de la seva disposició dins la meitat del vas que s’ha conservat. Registre superior (A): A la mètopa 1A, primera per l’esquerra, apareix un gladiador amb un elm que porta banyes, o senzillament amb cap de cérvol, vesteix cuirassa i faldellí i sosté una llança amb la mà dreta i un petit escut circular amb l’esquerra. És semblant, encara que no idèntic, a un punxó de Bronchales (Terol): Mezquíriz, 1961: 127-128, làm. 57.294, extret d’Atrián, 1958: làm. IX.27. Un de ben semblant va aparèixer a Mèrida en un vas procedent dels tallers de Tritium, segons F. Mayet (1984: làm. CXCVII.2368). Les representacions d’aquesta mena s’han vinculat tradicionalment al mite d’Acteó, tot i que Montesinos (2002) ha reflexionat sobre la seva vinculació al culte al cérvol, ben estès per la península Ibèrica durant l’antiguitat. A la mètopa 2A, situada a la dreta de l’anterior, apareix un Mercuri, que en aquest cas no està clar del tot i que en la 5A, on la decoració és idèntica, va quedar més ben definit. Com l’anterior, aquesta figura està flanquejada per sengles motius verticals formats per petites fulles sense tija, també conegudes com a puntes de fletxa, orientades cap a vall i coronades per un ocell de perfil mirant cap a l’esquerra. Un Mercuri gairebé idèntic al d’aquesta peça va aparèixer a Mèrida (Mayet, 1984: 76, làm. CXCII.2226) i un altre de

Fig. 5: TSH, forma Hisp. 29 A, sitja 2, 1980. Dibuix: A. Gutiérrez G.M. Fotos de l’autor, SPAL.

semblant a Pamplona (Mezquíriz, 1961: làm. 56.254). La mètopa 3A presenta un lleó rampant mirant cap a l’esquerra, emmarcat per quatre alineacions de fulles sense tija, dues de verticals amb el vèrtex cap a baix, situades als costats, i dues d’horitzontals, a dalt i a baix, que miren cap a l’esquerra. Alguns punxons publicats a Mezquíriz, (1961: 680, 685, làm. 71.677,) representen lleons en una posició similar, però l’execució és diferent. El més semblant es va trobar a Beja i procedeix de Tritium segons Mayet (1984: 70, làm.CLXXXII.1884). A la mètopa 4A, a la dreta de l’anterior, s’observa un gos de perfil, també en posició rampant, tot i que aquesta actitud pot ser deguda a la col·locació una mica obliqua del punxó. No en coneixem paral·lels. A dalt i a baix té alineacions de fulles o puntes de fletxa orientades cap a l’esquerra, i al cantó dret, una alineació vertical una mica torta. A més, del vèrtex de l’angle que formen les alineacions

271

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

ceràmica àtica de figures roges, a un de terra sigillata africana C (TSAC) del tipus Lamb. 40 bis, passant per quaranta-set de campaniana A o nou de B. En tot cas, cal tenir present la troballa de nou individus de TSH, entre els quals hi havia un de la forma 15/17 i tres de la 37, inclosa la peça que hem estudiat, així com deu de TSAA de les formes Lamb. 9 (tres) i 10 A (un). Tot això dóna un terminus ante quem del segon quart del segle III, d’acord amb la presència del fragment de TSAC, però inclou diversos materials dels segles I i II de la nostra era.

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

inferior i lateral surt una de petita i inclinada que acaba en la pota posterior de l’animal. La mètopa 5A és idèntica a la 2A, amb la representació de la figura una mica més acurada, i la 6A, de la qual només se’n conserva un fragment, sembla contenir un lleó, com el de la 3A. Al registre inferior (B), la primera mètopa conservada, començat per l’esquerra (1B), està situada per sota del motiu de separació de les 1A i 2A. Presenta una figura humana vestida amb túnica que li deixa nues les espatlles i part de les cames. Està asseguda en una cadira poc voluminosa, potser de tisora, mira cap a l’esquerra de l’observador i amb la mà dreta sosté un objecte cruciforme. No apareix a les taules de Mezquíriz (1961), tot i que n’hi ha una de semblant a la seva làmina 212.10, procedent de Juliòbriga, més ben definida, la qual permet identificar al personatge com a Mars assegut i tocat amb casc que sosté a la mà una Victòria (Mezquíriz, 1961: 315). Es dóna el cas que aquesta peça de la forma 29, trobada a Cantàbria, també presenta la vora decorada a rodeta. A Mèrida es coneix aquest motiu sobre un vas que sembla procedir de Tritium (Mayet, 1984: 78, làm. CXCV.2342). Cal afegir que la figura del nostre té, a la dreta, una alineació sinuosa de motius en angle o petites fulles sense tija, que podria insinuar un cortinatge. A sota se n’aprecien altres dues d’incipients, que podrien servir molt bé per representar les potes de la cadira. A la mètopa 2B apareix un motiu vegetal arboriforme lobulat, que habitualment compleix la funció de separar les mètopes, però que aquí se situa al centre d’una, flanquejat per sengles alineacions verticals de fulles angulars amb la base obliqua i coronades per ocells que miren cap a l’esquerra. Aquest motiu és molt habitual dins la TSH i es troba en abundància a tots els tallers, inclosos els de la Rioja, des del començament de la producció, segons que indiquen algunes troballes, p.e.: Bilbilis (Mayet, 1984: 55, làm. CLVIII; Saénz Preciado, 1997: 494), Numància (Mezquíriz, 1961: 363, làm. 248.53), Juliòbriga (Garabito, 1978: fig. 120, procedent dels tallers riojans). Les alienacions d’angles coronades per ocells, que hem vist en diversos registres d’aquesta peça, estan documentades al centre d’Arenzana de Arriba (Garabito, 1978: taula 45.14). Les mètopes 3B i 4B repeteixen els motius de les dues anteriors segons el mateix ordre. El sistema de separació entre mètopes de tots dos registres està compost de sengles grups de tres baquetons que flanquegen una alineació vertical de fulles angulars amb el vèrtex orientat cap a dalt, catalogat per Mezquíriz (1961: làm. 113) amb el número 2236, a partir d’un vas de la forma 37 trobat a Empúries. Origen: les manufactures de l’àrea de l’actual Catalunya les coneixem, paradoxalment, molt més bé des del punt de vista de la caracterització

arqueomètrica, la qual s’ha fet ben i aviat (p.ex. Madrid, Buxeda, 2005), que de la tipologia i dels motius decoratius, ja que els centres productors, sobretot els apareguts a l’àrea de Tarraco, han proporcionat un material ben escàs i sembla que senzill, des del punt de vista de l’ornamentació. D’altra banda, els materials procedents de les figlinae de la vall del Najerilla són abundants a l’ager tarraconensis. És per això que ens inclinem a incloure aquesta peça dins les produccions d’aquell indret, vistos els paral·lels exposats ens els paràgrafs anteriors, que en general apunten al complex de l’àrea de Tricio i en un cas a la figlina Arenzana de Arriba. Cronologia: a banda de les dades contextuals i estratigràfiques esmentades més amunt en tractar de la troballa d’aquests vasos, alguns trets de l’acabat del que ens ocupa, com ara el seu perfil, força vertical, així com l’aparició de decoració burilada sobre la vora i el fet que la carena estigui ben marcada, ens inclinen a situar-lo cap al tercer quart del segle I, d’acord amb el que proposen diversos autors per a aquesta mena de peces (vid. infra). En tot cas, el contingut de la sitja i sobretot l’estrat que la cobria proporcionen un terminus ante quem de cap al tombat del segle I al II de la nostra era. Això ens donaria un període d’ús d’aquesta peça d’entre vint-i-cinc i trenta anys. 2. (fig. 6-7), Darró, sitja 2, 1980, Museu Víctor Balaguer, núm. inventari 6632, diàmetre de la boca: 20,5 cm, altura: 10 cm. Bibliografia: López Mullor, Ferrer, 1982, fig. 8; López Mullor, García, Fierro, 2005: 135, núm. 73. Forma: Hisp. 29, Mezquíriz, 1961: 89-94, làm. 29.5, 9-12; Id.,1985: 168, forma 29.2, làm. XLII.1-7. Decoració: està distribuïda en dos registres a sobre i a sota de la carena, respectivament. El superior té una ornamentació a base de mètopes emmarcada, a dalt i a baix, per baquetons horitzontals; l’inferior conté cercles concèntrics. Les mètopes del primer registre estan separades per parelles de línies ondulades que flanquegen una alienació de petites fulles sense tija, a manera d’angles, amb el vèrtex cap a vall. És un element ben conegut, que ja va ser classificat per Mezquíriz (1961: làm. 113, núm. 2246, 2249, 2286 i 2333), i se sap que, almenys, va ser produït a Tricio (Garabito, 1978: taula 58.1). A més, aquesta separació també apareix al nostre vas núm. 4, corresponent a la forma 37 a (vid. infra). D’altra banda, totes les mètopes tenen el perímetre dibuixat de la mateixa manera: a banda i banda, per dues alineacions verticals de perletes i, al capdamunt i a sota, per successions horitzontals de petites fulles sense tija mirant cap a l’esquerra de la imatge. La decoració principal que ostenten no s’hi repeteix mai, de tal manera que tenim deu motius dins deu mètopes. La imatge de la primera (1A) està molt mal conservada i correspon a una figura humana gens fàcil d’identificar. Potser, el més clar és que es troba emmarcada i que els trets anatòmics, sobretot del tòrax, hi són ben assenyalats.

272

Fig. 6: TSH, forma Hisp. 29 B, sitja 2, 1980. Dibuix: A. Pancorbo. Foto: M. Baldomà, SPAL.

Només se’ns acut comparar-la amb un Júpiter d’un vas de Coimbra publicat per Mayet (1984: CXCII.2249), o bé amb un personatge mitològic sense identificar, que dóna a conèixer aquesta mateixa autora com a procedent de Numànica (Mayet, 1984: làm. XCVIII.406 = CC.2443). La mètopa 2A presenta dues àligues de perfil amb el cap mirant cap a la dreta. Els germans Sáenz Preciado (2007: 200-201, làm. 8.57) van estudiar un motiu molt semblant, aplicat sobre una forma Hermet 13, procedent del taller de la Cereceda (Arenzana de Arriba, La Rioja). La representació de la mètopa 3A no és gaire clara, en estar mal conservada. Tanmateix, l’aparició d’una serp a l’esquerra i d’un motiu geomètric molt mutilat, al centre, acompanyat a la dreta d’un volum gens definit, fa pensar que tingui alguna cosa a veure amb el culte a Esculapi (cf. Nieto, 1971-1972). També podria tractar-se, però, de dues serps flanquejant una pinya, cosa relacionable fàcilment amb el culte a Bacus. A la 4A hi ha un parell d’ocells de cua llarga, enfrontats, que es donen el bec. Aquestes aus, sense formar parella, només documentades a través del punxó individual, apareixen a la tipologia de Mezquíriz (1961: làm. 63. 391, de Tarragona = Mayet, 1984: 64, núm. 1537, i làm. 66.499 de Funes, Navarra). Al registre 5A es veu un àliga amb les ales desplegades i col·locada frontalment, mirant cap a

l’esquerra. Aquest motiu, una mica més esquemàtic però amb la mateixa iconografia, ha estat trobat a Numància (Mezquíriz, 1961: làm. 64.400-401), Uxama (Mezquíriz, 1961: làm. 236.8) i Tarragona (Mezquíriz, 1961: làm. 64.407, 275.30), així com en Almendralejo en un vas procedent dels tallers riojans (Garabito, 1978: fig. 117). Mayet (1984: làm. CLXXIX.1784) el situa en una peça de Conimbriga de la mateixa procedència. El motiu 6A és un cérvol de perfil amb el cap girat a l’esquerra. Se’l coneix en diversos llocs, tot i que no sempre la seva representació és idèntica a la nostra: Bezares (Garabito, 1978: taula 10.1, f. 29) i Bilbilis (Sáenz Preciado, 1997: núm. 224, semblant). L’escena 7A sembla representar dos conills que es persegueixen corrent cap a la dreta de l’observador, tot i que el segon s’hi distingeix amb prou feines. De moment, no en coneixem cap paral·lel exacte, encara que Mezquíriz (1961: làm. 61.349) recull una escena semblant procedent de Guimillo, la Rioja. A la 8A apareixen dos personatges molt semblants sinó idèntics, representats frontalment però mirant a l’esquerra de l’espectador. Estan nus o seminus, porten el cap descobert, semblen armats i potser sostenen llurs túniques plegades. També és possible que subjectin un cavall per les regnes, el cap del qual apareix a l’esquerra de la representació, a prop dels personatges, sobretot al de l’esquerra més ben conservat. Mayet (1984: 78, 2357-59), recull figures d’aquesta mena procedents de Numància, Mèrida i Conimbriga, però no les identifica. A Bilbilis també sembla estar presenta aquesta decoració, tot i que, un altre cop, sense identificar (Saénz Preciado, 1997: núm. 131). Encara que no resulta fàcil interpretar la identitat d’aquests personatges amb una representació tan barroera, creiem que es podria tractar dels bessons Càstor i Pòlux, els diòscurs. A la 9A hi ha dues aus de perfil, mirant l’una cap a l’altra. Tenen el bec molt llarg, com si es tractés d’ocells aquàtics i han agafat sengles llombrius o serps. Aquest és un motiu força conegut, amb paral·lels a Juliòbriga (Mezquíriz, 1961: làm. 68.580, 215.52, 62), Numància i Ostia (Mayet, 1984: làm. CXI.459, CLXXVII.1708, 1726). Finalment, la mètopa 10A conté una decoració representada dues vegades de manera consecutiva: un ocell de perfil, mirant a l’esquerra, posat sobre una fulla vertical allargada. Aquestes aus són semblants a la d’una peça trobada a Numància (Mayet, 1984: làm. CLXXIII.1544) i a una altra de Tarragona (Mezquíriz, 1961: làm. 63.391, 271.4). Per a les fulles coneixem un paral·lel a Itàlica (Mezquíriz, 1961: làm. 298.5) al costat d’un arborescent lobulat com el de la nostra peça núm. 1. Al registre inferior s’observa una alineació de tres cercles concèntrics segmentats amb el centre ben marcat. Es tracta d’un motiu freqüent, recollit a Mezquíriz, 1961 (p.e. núm. 1710, Lancia, Lleó) i produït a Bezares (Garabito, 1978: taula 38.2). Els cercles estan separats per tiges sinuoses amb florons

273

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

Albert López Mullor

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

Fig. 7: TSH, forma Hisp. 29 B, sitja 2, 1980. Fotos de l’autor.

274

Albert López Mullor

Origen: El recull de paral·lels de les decoracions que presenta aquesta peça ens decanten a ferla originària dels tallers riojans de l’àrea de Tricio. El motiu de la mètopa 2A, tan proper a un de La Cereceda (Arenzana de Arriba), ens podria orientar cap a l’autoria d’aquest centre, tot i que el cérvol de la mètopa 6A i els cercles del registre inferior també es van fer a Bezares. Cronologia: Els trets estilístics i formals d’aquest vas permeten situar-lo en un moment primerenc de la producció hispànica riojana. Si l’atribució a la Cereceda fos plausible, s’ha de tenir present que aquest taller va començar a funcionar cap a mitjan segle I i va tenir el període de productivitat màxima a l’època flàvia i al començament del segle II. D’altra banda, aquesta forma es va fer a Bezares entre mitjan, o potser una mica abans, segle I i el 70-80 dC. Per tant, el nostre exemplar és possible de situar-lo al tercer quart del segle I de la nostra era o, fins i tot, alguns anys més tard. Això no desdiu del context proporcionat pels materials del rebliment de la sitja i dels estrats que la cobrien, situable cap al canvi del

Fig. 8: TSH, forma Hisp. 37 B, sitja 2, 1980. Dibuix: A. Traveset.

segle I al II, i indica que aquesta peça es va utilitzar entre uns trenta i uns cinquanta anys. 3. (fig. 8-9), Darró, sitja 2, 1980, Museu Víctor Balaguer, núm. inventari 6643, diàmetre de la boca: 21,6 cm, altura màxima 11 cm. Bibliografia: López Mullor, Ferrer, 1982: 136, núm. 74. Forma: Hisp. 37 b. Mezquíriz, 1961: 107-110, làm. 35; Id., 1985: 169-170, làm. XLV.1-3. La decoració d’aquesta peça comença amb una franja a burí situada immediatament per sota de la vora, a partir de la qual trobem, successivament, una petita superfície llisa, una filera de fulles sense tija, també anomenades puntes de fletxa, orientades cap a l’esquerra de l’espectador (paral·lel a Mezquíriz, 1961: núm. 2504, Mallén), la qual emmarca l’ornamentació principal constituïda per dos registres de mètopes, separats per una altra alineació de fulles mirant a l’esquerra (Mezquíriz, 1961: núm. 2556-2557, Empúries), i limitades en la part inferior per dos baquetons. Les mètopes estan separades per un motiu format per una filera vertical de petites fulles sense tija, orientats cap a vall, que tenen a banda i banda tres varetes sinuoses paral·leles i verticals, semblants a les aparegudes en peces trobades a: Bezares (Garabito, 1978: taula 57.1), Empúries, Tarragona i Lièdena (Mezquíriz, 1961: núm. 2235, làm. 113). A causa de la fragmentació de la peça, del registre superior de mètopes només es conserven dues. Dins la primera (1A) hi ha un lleó (?) ajagut, representat de perfil, mirant a l’esquerra i amb la cua aixecada. La segona (2A) conté un motiu vegetal anomenat convencionalment arborescent lobulat amb sis lòbuls a la dreta i set a l’esquerra, omplerts d’incisions, com també ho està la base, documentat, entre altres llocs a: Numància (Mezquíriz, 1961: làm. 248.53), Mallén (Mezquíriz, 1961: núm. 1068, làm. 81) i Coimbra (Mayet, 1984: 54, làm. CLVII.963, de Tritium). A la segona filera, dins la primera mètopa conservada (1B) hi ha les traces de les potes i la cua d’un animal que no hem identificat. A la 2B apareix un cérvol mirant a la dreta representat de perfil però amb indicació de les quatre potes. Coneixem representacions semblants però no exactament iguals a Celsa, Velilla de Ebro (Mayet, 1984: 35, làm. CVII.435, de Tritium), Bezares (Garabito, 1978: taula 10.18) i Arenzana de Arriba (Garabito, 1978: taula 14.17). La 3B conté la figura d’un Mercuri nu amb els seus símbols identificatoris ben assenyalats: el caduceu amb les dues serps, et tocat o petasus, la bossa a la mà dreta i les petites ales als peus. N’hi ha paral·lels a Bezares (Garabito, 1978: taula 1.10), Pamplona, la Citania de Briteiros (Mezquíriz, 1961: núm. 254-255) i Coimbra (Mayet, 1984: 77, làm. CXCII.2224, de Tritium). A la 4B apareix un personatge vestit amb túnica que porta un tocat, potser de pàmpols, representat de perfil, mirant a l’esquerra, el qual podria ser un Bacus. N’hi

275

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

amunt i avall, dels quals es pot veure un paral·lel conservat al Museu de Granada, que, segons Mayet (1984: 43, làm. CXXXIX.309), procedeix de Tritium. Una combinació de tots dos elements es dóna en una peça trobada a Empúries (Mezquíriz, 1961: làm. 269.91).

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

que s’alternen i es repeteixen però sense seguir un mateix ordre. Hi apareixen una lleona de perfil, mirant cap a la dreta i un gos, també de perfil, mirant a l’esquerra. El primer, col·locat vertical, recorda un punxó documentat per Mayet a Bilbilis (1984: 71, làm. CLXXXIII.1908) i el segon s’ha trobat a Arenzana de Arriba (Garabito, 1978: taula 14.14), Numància i Sevilla (Mayet, 1984: làm. CLXXXV.1983, 1985). Quant als motius verticals de separació, compostos d’una columna de petites fulles triangulars orientades cap avall flanquejades per dos baquetons sinuosos, Mezquíriz (1961: núm. 2234) en va publicar un d’igual procedent d’Empúries, aparegut sobre una forma 37, que també recull Mayet (1984: 35, làm. CVI.433). Aquesta mateixa autora (Mayet, 1984: 34, làm. CI.419) en publica un altre de Cástulo (Jaén) també sobre 37. En tots dos casos indica que, a parer seu, procedeixen de Tritium, i pecisament Garabito (1978: taula 58.1) el recull en aquest centre productor.

Fig. 9: TSH, forma Hisp. 37 B, sitja 2, 1980. Foto: M. Baldomà,

Dins el segon registre, l’ornamentació està composta d’una alineació de rosetes de vuit pètals, doblement encerclades per una circumferència sinuosa i una altra de discontínua, interrompuda només un cop per un motiu més petit, format per tres circumferències discontínues i concèntriques. Sembla ser que el ceramista, quan va fer el motlle, no va calcular ben bé els espais per als motius circulars grossos i després de posar-los tots, va haver de recórrer a un de diferent i més petit per omplir el

SPAL.

ha de semblants a Funes, Navarra (Mezquíriz, 1961: làm. 55.245), Mèrida i Tricio (Mayet, 1984: 80, làm. CXCIX.2432-2433; Garabito, 1978: taula 46.1-7). Origen i cronologia: Com en el cas de les peces anteriors, vista la tècnica d’execució i els paral·lels de la decoració, ens inclinem a pensar que aquesta peça prové de les figlinae de Tritium Magallum, potser de Bezares, Arenzana de Arriba o Tricio, atesos els paral·lels. D’altra banda, la presència d’aquest vas fragmentari del tipus 37 b, la producció del qual no és anterior al 70 de la nostra era ni posterior al 100, ajuda a perfilar la cronologia del conjunt, que s’allunya de mitjan segle I per situar-se’n, almenys, dins el darrer terç. 4. (fig. 10), Darró, sitja 2, 1980, Museu Víctor Balaguer, núm. inventari 6638, diàmetre de la boca: 18,1 cm, altura: 10,5 cm. Bibliografia: López Mullor, García, Fierro, 2005: 135, núm. 72. Forma: Hisp. 37 a. Mezquíriz, 1961: 107-110, làm. 34; Id., 1985: 169, làm. XLIV.2-10. La decoració d’aquest vas està distribuïda en dos registres, un de superior, de mètopes, i un d’inferior de cercles concèntrics amb roseta central. El superior està limitat per dos baquetons, tant per la part de sobre com per la de sota. Les mètopes tenen decoració de dos motius d’animals en moviment,

Fig. 10: TSH, forma Hisp. 37 A, sitja 2, 1980. Dibuix: A. Pancorbo. Foto: M. Baldomà, SPAL.

276

buit que hi quedava. Les rosetes de vuit pètals són freqüents com a decoració de la TSH, la majoria de les ocasions dins circumferències. Mezquíriz (1961: 875, 981) en va recopilar de semblants a la nostra, procedents de Bilbilis i Funes, i Garabito (1978: taula 20.5) de Bezares. També se’n coneixen a Numància, només envoltada per un cercle discontinu (Mayet, 1984: làm. CV.431) o bé dins un de sinuós (Garabito, 1978: làm. CXVI.490). Pel que fa al motiu de tres cercles concèntrics discontinus, és també habitual i ben conegut, per exemple, a Bezares (Garabito, 1978: taules 38.26, 40.33, 41.1). L’alineació principal alterna amb altres dues d’estrelletes de sis puntes, una a la part superior i una altra a l’inferior, situades en els buits que queden entre les rosetes encerclades. Aquestes estrelletes també són ben conegudes i podem esmentar la seva aparició a les taules tipològiques de Garabito (1978: t. 22.26) i Mayet (1984: núm. 876, de Tritium). La decoració acaba amb un motiu de separació horitzontal ben normal, com és una alineació de petites fulles triangulars sense tija orientades cap a la dreta de l’espectador i emmarcades per dues petites motllures. En trobem de semblants a Bezares (Garabito, 1978: taula 46.1-7) i a Numància i la citània de Briteiros (Mezquíriz, 1961: làm. 128.2626-2627).

compacta i/o per tiges verticals ondulades amb els extrems ramificats en cinc puntes. Les primeres també apareixen a Empúries (Mezquíriz, 1961: làm. 268.75, 270.101-103), Bezares (Garabito, 1978: taula 43.1), Bilbilis (Sáenz Preciado, 1997: 689), Numància (Mezquíriz, 1961: làm. 21.77), las Murias de Beloño, Cenero (Gijón) (Mezquíriz, 1961: 2108) i Mèrida (Mayet, 1984: làm. CXXXV.136, tallers de Tritium Magallum). Les segones a Empúries (Mezquíriz, 1961: làm. 268.78), Tarragona (Mayet, 1984: làm. CXXXV.157, tallers de Tritium), Bilbilis (Sáenz Preciado, 1997: núm. 691), Uxama (Sòria) (Mezquíriz, 1961: 2105-2106, punxó núm. 2189) i Bezares (Garabito, 1978: taula 43.3).

Origen i cronologia: els repetits esments de paral·lels de la decoració d’aquesta peça a Bezares i Arenzana de Arriba ens inclinen a creure que procedeix d’alguna de les terrisseries de la vall del Najerilla, potser una d’aquestes dues, cosa que no desdiu de la resta del conjunt de vasos de TSH de la nostra sitja, els quals hem vist que van ser produïts, si més no, a la mateixa àrea. La data d’aquesta peça, atenent només a la seva forma i decoració, es pot situar al llarg del darrer terç del segle I i els primers decennis del II. En definitiva, una forquilla que no s’allunya gaire de la proporcionada pel context. 5. (fig. 11), Darró, sitja 2, 1980, Museu Víctor Balaguer, núm. inventari 3742, diàmetre de la boca: 17 cm, altura: 9 cm, inèdita. Forma: Hisp. 37 a, Mezquíriz, 1961: 107-110, làm. 34; i 1985: 169-170, làm. XLV.1-3. Decoració: està distribuïda en dos registres, disposats un sobre l’altre, separats per un baquetó, i situats entre una franja reservada sota la vora, limitada en la part inferior per un solc longitudinal, i el començament del terç inferior de la paret. En aquest punt apareixen dos baquetons paral·lels. El registre superior presenta una alineació d’un motiu format per dos cercles concèntrics, un de discontinu exterior i un altre de continu intern, els quals emmarquen una petita flor d’uns cinc pètals verticals, el cantó esquerre de la qual està força mal imprès. En coneixem paral·lels a Bezares (Garabito, 1978: taula 16.4) i Palència (Mezquíriz, 1961: làm. 91.1493). Aquests motius estan separats els uns dels altres mitjançant columnetes baixes, amb la base

Fig. 11: TSH, forma Hisp. 37 A, sitja 2, 1980. Dibuix de l’autor. Foto: M. Baldomà, SPAL.

El registre inferior presenta uns elements de mida més gran que no pas els del superior. Formen una alineació de cercles sinuosos, a l’interior dels quals hi ha flors de tres pètals perfilats lleugerament oberts. Aquests elements estan separats per tiges verticals com les descrites en segon lloc al registre superior, on semblen ser gairebé excepcionals, amb tots dos extrems ramificats i acabats en cinc puntes. Han aparegut peces amb aquesta decoració a Abella, Navès (Lleida) (Mezquíriz, 1961: núm. 1643,

277

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

Albert López Mullor

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

1644, 1662, làm. 147.8, composició semblant dels dos motius sense separacions verticals), Empúries (Ibid.: làm. 264.34, motiu i separació junts), Bezares (Garabito, 1978: taula 16.18, 33.17), Arenzana de Arriba (Garabito, 1978: taula 19.19), Juliòbriga, Retortillo (Cantàbria) (Mezquíriz, 1961: làm. 215.71, motiu i separació junts), Arcòbriga, Monreal de Ariza (Saragossa) (Mezquíriz, 1961: làm. 225.9), Tarragona (Mayet, 1984: CLXV.1238 i sigs. tallers de Tritium Magallum) i Mallén (Mayet, 1984: làm. CXVIII.500, composició semblant però sense separadors inferiors). Cal afegir que, al Vilarenc (Calafell, Tarragona), es va trobar una peça de la mateixa forma amb decoració idèntica dels dos registres, dins un abocador datat del primer terç del segle II (Revilla, 2014). Origen i cronologia: el nombre, qualitat i situació dels paral·lels d’aquesta peça ens fan fer-la originària dels tallers riojans. No sabem, ben bé, si de Bezares, on tenim diverses concordances, per a elements del fris superior, o d’Arenzana de Arriba, on es produïen vasos amb la decoració que apareix al fris inferior d’aquest. En tot cas, la datació es pot situar, tant per la decoració del vas com pel seu context, en el tombant dels segles I al II de la nostra era. 6. (fig. 12), Darró, Capoler núm. 1 (CP 1), 1977, Museu Víctor Balaguer, núm. inventari 3740, diàmetre de la boca: 15,7 cm, altura: 9 cm, inèdita. Forma Hisp. 37 a: Mezquíriz, 1961: 107-110, làm. 34; Id., 1985: 169-170, làm. XLV.1-3. La decoració d’aquest vas és la més senzilla de totes les estudiades. S’agrupa al bell mig de la paret i consisteix en dues fileres de cercles, limitats per sengles baquetons a la part superior i la inferior i sense cap separador vertical. A totes dues alienacions es repeteix de manera constant un sol motiu. A la de dalt, dos cercles discontinus concèntrics amb una petita circumferència al centre i, a la de sota, un cercle discontinu que emmarca una roseta de sis pètals lleugerament entregirada. Tots dos són molt coneguts. Del primer podem assenyalar paral·lels a Tarragona i Arcòbriga (Mezquíriz, 1961: núm. 1753, 1708, aquest darrer no exactament igual), i del segon, a les terrisseries de Tritium Magallum (Garabito, 1978: fig. 119), així com a Empúries, Mallén (Mezquíriz, 1961: núm. 945, 1508, 1583, làm. 264.36), Barcelona, Bilbilis, Celsa, Conimbriga i Volubilis (Mayet, 1984: 4950, làm. CXLVIII.683-686). Origen i datació: aquesta no és un vas tan ben decorat com els anteriors i per això resulta més difícil trobarne paral·lels fiables. El cas, però, és que també sembla procedir de les figlinae riojanes, les quals, com hem tingut oportunitat de veure més amunt, van fornir

Fig. 12: TSH, forma Hisp. 37 A, CP1, 1977. Dibuix: A. Gutiérrez G.M. Foto: M. Baldomà, SPAL.

de peces ben acabades i relativament primerenques els llocs costaners de la Tarraconense, especialment des del sud del Garraf, ja dins l’ager de la capital provincial, on la presència de la TSH augmenta considerablement. En tot cas, la seva decoració tan senzilla, només de cercles, i l’escassa qualitat del vernís, que ha desaparegut en gran part,5 ens inclinen a proposar una datació d’almenys el segon quart del segle II de la nostra era. S’ha de tenir present, però, el context d’aquest vas, diferent dels anteriors, que es pot portar fins gairebé cent anys més tard: al segon quart del segle III, moment en què encara es produïen peces de TSH com aquesta.

4. LA PRODUCCIÓ DE TSH 4.1. Centres terrissers Els centres més importants coneguts fins ara són els de Tritium Magallum, a la vall del Najerilla (la Rioja), entre els quals cal esmentar en primer lloc el d’Arenzana de Arriba, on hi ha indicis d’uns primers vasos obrats a la Puebla. Uns altres de lleugerament més tardans són els de la Cereceda, Bezares i Arenzana de Abajo. A Tricio mateix s’ha posat al descobert un nombre considerable de jaciments que augmenta d’any en any, quan es té oportunitat de realitzar-hi nous treballs, així com

5 Tot i que aquesta circumstància no és especialment definitòria dins aquest jaciment, on les peces, si han estat ben en contacte amb l’argila local, perden la cobertura d’una manera gairebé total. Aquest fenòmen es pot comprovar en ceràmiques tan ben envernissades com l’àtica o la campaniana B.

278

es van descobrir el de Sotaterra, a Solsona, i el d’Abella, a Navès (Serra Vilaró, 1924 i 1925). En aquest darrer es van tornar a fer recerques els anys noranta, de tal manera que, segons els seus excavadors més recents, se’n pot proposar un període de funcionament entre mitjan segle II i mitjan III (Buxeda, Gurt, 1991; 1994; Buxeda, Tuset, 1995). Dins l’àrea septentrional mateixa, cal destacar les recerques arqueomètriques realitzades (Buxeda, Campillo, 2000-2001), segons les quals s’han identificat diverses produccions de TSH, tot i que no es disposi de cap vestigi de les terrisseries en què es van elaborar. A les comarques de Girona s’ha trobat indicis de la producció de TSH

Fig. 13: Ceràmica de parets fines de l’ager tarraconenses: 1. Forma 18 A, 2. Semblant a la forma 34. 3-6. Ceràmica comuna de l’ager tarraconensis.

als municipis veïns de Camprovín, Manjarrés i Baños del Río Tobía (Garabito, 1978; Sáenz Preciado, 1998 i 1999; Solovera, Garabito, 1990).6 Els seus productes van assolir una gran difusió per tota Hispània i, en petites quantitats, també per regions properes de la Mediterrània i l’Atlàntic. D’altra banda, pel que fa a la meitat meridional de la península, s’ha de destacar el de Los Villares d’Andújar (Jaén) (Roca, 1976; Sotomayor, 1977; Fernández 2004b), juntament amb els de Màlaga i Granada i d’altres de menys coneguts (Sotomayor, Sola, Clochán, 1984; Serrano, 1998, 2004; Roca, 2002; Fernández, 2004a; Fernández, Ruiz, 2005). A més, al centre hi ha els de Segobriga (Sánchez Lafuente, 1990; Sanfeliu, Cebrián, 2006), Talavera de la Reina (Juan Tovar, 1983 i 1988), Tiermes (Casa i Terés, 1984), Burgo de Osma (Romero et alii 2008) i Ribarroya (Sòria), Bilbilis (Sáenz Preciado, 1997 i 1999) i Villarroya de la Sierra (Saragossa) (Medrano, Díaz, 2000) i Bronchales (Terol) (Atrián, 1958; Escrivà, 1989). Sobre aquest tema també es poden veure síntesis territorials relativament recents a: Fernández (1998), Fernández, Roca, (2008), Juan Tovar (1992), Roca (2002), Roca, Fernández (coord.) (1999), Romero (1998) i Sáenz Preciado (2007), entre altres. Els estudis sobre centres productors de TSH a Catalunya es remunten als primers decennis del segle XX, quan

Fig. 14: Ceràmica comuna romana de l’ager tarraconensis.

6 La bibliografia sobre aquests i altres tallers de TSH és molt abundant. Per tant, ens limitarem a ressenyar alguns treballs que considerem significatius.

279

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

Albert López Mullor

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

Fig. 15: 1-3. Àmfores de producció local de les formes Dr. 2B i Dr. 7-11. 4-9. Vidre de les formes Isigns 32 (7) i 109 (6, 8-9).

a la bòbila d’Ermedàs, Cornellà de Terri (Tremoleda et alii, 2006), i a Cal Menut, dins el mateix municipi (Nolla, Casas, 1984: 174). Es tracta d’activitats de poca volada, atesa l’escassa incidència d’aquesta ceràmica en els mercats d’aquella àrea, on la TSG va ser netament majoritària. D’altra banda, a Ilerda la TSH ha estat ben estudiada per A. Pérez Almoguera (1990 i 1993). Destaca la presència de motlles al Portal de la Magdalena i al Castell, els quals han estat caracteritzats des del punt de vista arqueomètric per J. Buxeda i M. Madrid (informe inèdit). Dins la zona d’influència d’aquesta ciutat, es va produir la troballa d’un altre motlle a la vil·la de Corbins (Marí, Mascort, 1988 i 1989). A l’ager barcinonensis, de moment, les mostres de la producció d’aquests vasos han estat poc nombroses. S’hi coneixen, però, des de fa temps, evidències de l’elaboració de TSH a la vil·la romana de la Salut (Sabadell). M. Roca (1978) hi va identificar fragments de la forma 37 amb els corresponents motlles, que s’haurien de datar entre els darrers decennis del segle I els primers del II. També es tenen notícies de la possible manufactura de TSH a Santa Maria de les Feixes, Cerdanyola, segons una notícia de R. Pascual (1977), així com a Can Valls (Badalona), a través de l’aplegament de dades, fet per M. Prevosti (1981, 125128), de les excavacions dutes a terme per Cuyàs en 1977 en una figlina, on, a banda d’àmfores i ceràmica comuna, s’hi podia haver obrat TSH. Dins l’ager tarraconensis, territori on se situava la vil·la de Darró

i en què les troballes de TSH revesteixen una notable importància numèrica, sovintegen els descobriments de centres terrissers, la majoria dels quals, com el del nostre jaciment, van estar dedicats a la producció d’àmfores i ceràmica comuna. Alguns altres, però, han proporcionat indicis ben clars de la manufactura de sigil·lada. El més conegut de tots és el de la vil·la del Velòdrom de Mont-roig del Camp, excavat per L. Pallejà (1994). S’hi van trobar vestigis de la figlina i de motlles per fabricar vasos decorats, entre el final del segle I el final del III. S’ha d’advertir, però, que es tractava de peces amb una ornamentació ben senzilla, en què abundaven els característics cercles concèntrics de la TSH. A les Planes del Roquís (Reus) (Vilaseca, Adiego, 2002) també es van localitzar motlles corresponents a TSH decorada. Igualment sembla haver indicis de la producció d’aquesta mena de vasos a la terrisseria del Mas Gomandí (Riudoms) (Bermúdez, Massó, 1984-1985). No lluny d’aquests dos indrets, al Vila-sec (Alcover), també es podria haver fet sigil·lada (Roig, 2013). Malgrat aquest panorama, s’ha de dir que, així com la ceràmica comuna descoberta en aquesta àrea és gairebé tota de producció local i, dins el repertori d’una ceràmica de taula de menor qualitat, com és la de parets fines, les manufactures del país gaudeixen d’una majoria aclaparadora, la TSH, sobretot dins el període primerenc que ens ocupa, és d’origen forani en tal

Fig. 15: 1-3. Àmfores de producció local de les formes Dr. 2B i Dr. 7-11. 4-9. Vidre de les formes Isigns 32 (7) i 109 (6, 8-9).

280

Albert López Mullor

4.2. Cronologia general La datació de les formes principals de la TSH va ser establerta per M. A. Mezquíriz en la seva obra de conjunt, publicada en 1961, que ella mateixa va posar al dia en 1985. Pel que fa a les formes que aquí presentem, aquelles primeres atribucions s’han anat confirmant a través del anys i només han canviat en alguns matisos. Així, segons aquesta autora (1985), la producció de la forma Hisp. 29 s’inicia cap al 50 de la nostra era i arriba fins als anys 60 o 70, en què és substituïda per la 37. Els primers vasos d’aquests tipus tendeixen a imitar la forma 29 de la TSG de l’època de Claudi. Garabito (1978: 34-38, 425) creu que la forma 29 produïda a Bezares i Arenzana de Arriba, centres del complex de la vall del Najerilla, no deu ser posterior a mitjan segle I, sinó, ans al contrari, alguns anys anterior. Sobre el final del procés, coincideix amb Mezquíriz a situar-lo cap al 70-80 dC. També explica que les peces d’aquest centre tenen una difusió essencialment per l’interior d’Hispània, tot i que, com hem vist, algunes arriben a Tarraco. D’altra banda, afirma que, a Tricio pròpiament dit (Garabito, 1978: 247-249), la producció és una mica més tardana que a Bezares, ja que hi comença entre mitjans i finals del segle I i és especialment abundant al llarg del II. Finalment, M.I. Fernández i M. Roca (2008: 325) afirmen que aquesta forma es produeix d’una rmanera incipient entre el 40 i 50 i normalment del 50 al 80, cosa que sintetitza la datació proposada pels autors anteriors. La decoració principal d’aquest tipus apareix en dos registres, separats per la carena, en què mai hi ha les fileres de perletes característiques de la TSG, sinó que estan emmarcats per motllures. Hi ha algunes peces d’imitació de les gàl·liques, amb garlandes, arqueries, festons, etc., entre les quals no es troben les que estudiem. Les nostres pertanyen a l’estil de mètopes, propi de la TSH, en què els elements estan col·locats verticalment i emmarcats en registres quadrangulars, formats per motius secundaris, com ara bastonets, alineacions verticals de motius vegetals que formen angle, columnetes, garlandes, etc. (Mezquíriz, 1961: 89-94). Segons Mezquíriz (1961 i 1985), Garabito (1978: 4449) i Mayet (1984), la producció de la forma 37 va començar cap a l’any 70, o potser una mica abans. Les dues variants, 37 a, amb el llavi arrodonit, i 37 b, que el té ametllat, van aparèixer simultàniament. Fernández i Roca (2008: 325) estan d’acord amb aquestes afirmacions, tot i concretar que la 37 a arriba fins al finals del segle IV, com a mínim, ja que n’hi ha indicis fins mitjan V, mentre que la 37 b només abraça el període 70-100, produïda a Andújar, Bezares, Tricio i Bronchales. Aquest tipus té dos estils

decoratius, el de mètopes i el de cercles concèntrics que, de vegades, apareixen combinats en un mateix vas, com és el cas de la nostra peça 4. Sembla que tots dos van començar alhora, encara que la seva durada és diferent, ja que el de mètopes desapareix abans de mitjan segle II i el de cercles concèntriques continua fins al segle III ben avançat (Mezquíriz, 1961: 107-110).

5. CONCLUSIONS Els vasos estudiats en aquest treball semblen procedir, tots sis, de les figlinae de la vall del Najerilla, a l’actual regió de la Rioja, on a l’època altimperial hi va haver una notable concentració de petits tallers, a redós de Tritium Magallum. El material d’aquests centres ja va ser identificat per Mezquíriz, però cal esperar les aportacions de T. Garabito, especialment la seva obra de conjunt publicada en 1978, per tenirne una visió àmplia, completada per F. Mayet (1984) i els germans Saénz Preciado (p.ex. 1998 i 1999), pel que fa a l’amplíssima distribució del material que en procedeix. La producció d’aquestes bòbiles s’inicia cap a mitjan segle I i abraça fins al V. En tractar de les decoracions de les nostres peces, ja hem fet esment de diversos centres d’aquest complex productiu d’on procedeixen nombrosos paral·lels, entre els quals cal esmentar el de Tricio mateix, però també els d’Arenzana de Arriba, la Cereceda, en el mateix municipi, i el de Bezares. Hem vist, a més, com els productes del Najerilla tenen una significativa presència a Catalunya, amb troballes remarcables a Tarragona, Barcelona i Empúries, tot i que també van assolir una gran extensió de la resta de la península Ibèrica, llevat només d’Andalusia, on són escassos, atesa la competència de les produccions regionals. A banda de les condicions naturals òptimes per a l’establiment de terrisseries, com són l’abundància d’argila i combustible, cal remarcar la situació estratègica dels centres riojans, ben comunicats per via terrestre, i especialment molt a prop del port fluvial de Vareia (Logronyo), a la confluència de l’Iregua i l’Ebre, des d’on s’arribava fàcilment fins a Dertosa, cosa que els obria les rutes marítimes mediterrànies, dins les quals una de les primeres escales era la de Tarraco. Aquest raonament serveix per justificar l’abundant presència de TSH de l’àrea de Tricio a diversos racons de la Mediterrània. De ben segur, la ràpida distribució cap al nord dels carregaments que arribaven per via fluvial a la desembocadura de l’Ebre justifica la presència tan important d’aquesta ceràmica en tota la meitat meridional de la costat catalana, on supera de molt la TSG, la qual és especialment abundant al quadrant nord-est de l’actual Catalunya. Allà també hi arribava, però, la ceràmica riojana, que va restar una part del mercat, sobretot entre les peces decorades més antigues, als productes de la Graufesenque vinguts des de Narbo, via Emporiae. D’altra banda, ateses les

281

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

quantitat que, especialment en els cas de les peces decorades, es pot identificar com a tal a cop d’ull.

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

rutes comercials de l’època, molt més fluides per via marítima que no pas per la terrestre, no descartem que les peces que hem estudiat poguessin haver arribat a Darró a través de la navegació de cabotatge, potser no directament des de Tritium però sí des d’algun dels centres redistribuïdors mediterranis. És l’època en què la nostra vil·la té una figlina en ple funcionament, des de la qual s’expedeixen successivament àmfores Dr. 1 citerior, Pasc. 1, Ob. 74, Dr. 7-11 i Dr. 2B fins diversos ports mediterranis, difícils d’esbrinar exactament, atès el caràcter anepígraf dels envasos. Per tant, es compta amb un lloc d’arribada d’embarcacions des d’on, segurament des de l’època ibèrica plena, es van fer tota mena d’intercanvis comercials. Quant a la datació de les peces, tot i que l’hem establert en tractar de cadascuna, tenint en compte les seves característiques formals i la decoració, així com el context al qual pertanyien –la sitja núm. 2 o l’abocador CP 1–, no estarà de més recordar-la per concloure. Així, la data de producció de la núm. 1, que pertany a la forma Hisp. 29 amb un perfil que

recorda el dels tipus gàl·lics però ornamentada amb mètopes, es pot situar al tercer quart del segle I de la nostra era, En estar inclosa, però, dins el grup dels primers cinc vasos, procedents del rebliment de la sitja 2, s’hi pot aplicar una datació per a la seva deposició dins el context del tombant del segle I al II, moment en què suposem que es va amortitzar aquest dipòsit. La peça núm. 2, també Hisp, 29, es pot datar, des del punt de vista tipològic, d’uns anys més tard que la primera, atès el perfil de la vora i la seva variada decoració en mètopes. La núm. 2, del tipus Hisp. 37 b, se situa, en principi, entre els anys 70 i 100 dC. La datació de la 4, de la forma Hisp. 37 a, abraça el darrer terç del segle I i els primers decennis del II i la peça núm. 5, també del tipus Hisp. 37 a però només ornamentada amb cercles concèntrics amb separacions verticals, s’hauria de portar cap al c. 100 dC, una data molt propera, potser un xic anterior, a la de l’abandó de la sitja. Finalment, la peça núm. 6, procedent de l’abocador CP 1, es podria haver produït a partir del segon quart del segle II, tot i que la data del seu context arriba gairebé fins un segle més tard.

6. BIBLIOGRAFÍA AADD (1953). “Crónica de la sección arqueológica. Sepulturas romanas en San Gervasio”. Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer, Quinta época, vol. I. Vilanova i la Geltrú. AADD (1955). “Crónica de la sección arqueológica. Nuevos hallazgos en San Gervasi”. Boletín de la BibliotecaMuseo Balaguer, Quinta época, vol. III, Vilanova i la Geltrú. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de España, Barcelona, Madrid. AQUILUÉ, X. (1986-1989). “Algunas consideraciones sobre el comercio africano. Tres facies características de la cerámica común africana de época alto imperial”, Empúries, 47. Barcelona, pàg. 210-222. ARRIBAS, A. (1956). “La primera campaña de excavaciones en el poblado ibérico y la ‘villa’ romana de Adarró”, Boletín de la Biblioteca-Museo Víctor Balaguer, Quinta época, vol. IV. Vilanova i la Geltrú. pàg. 23-48. ARRIBAS, A. (1959). “El poblado ibérico y la villa romana de Adarró (Villanueva y Geltrú)”, Ampurias, XX. Barcelona, pàg. 323-329. ATRIÁN, P. (1958). “Estudio sobre un alfar de Terra Sigillata Hispánica”. Teruel, 19, pàg. 87-172. BERMÚDEZ, A.; MASSÓ, M.J. (1984-1985). “El horno cerámico del Barranc de la Premsa Cremada (Botarell, Tarragona)”. Butlletí Arqueológic, 6-7. Tarragona. pàg. 63-106. BUXEDA, J.; GURT, J. M. (1991). “La TSH de l’atelier d’Abella (Navès, Catalogne). Problèmes technologiques”. Actes du congrès de Cognac, Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule (SFECAG), pàg. 431-434. BUXEDA, J.; GURT, J. M. (1994). “Serra Vilaró i l’estudi de la terra sigillata hispanica”, in Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Museu Nacional Arqueologic de Tarragona, Museu Diocesa i Comarcal de Solsona, Cultura-Museus Generalitat de Catalunya. Tarragona. pàg. 42-51. BUXEDA, J.; CAMPILLO (2000-2001). “Identificació arqueològica i arqueomètrica de noves produccions de Terra Sigillata Hispànica a l’àrea dels Pirineus catalans”. Pyrenae, 31-32. Barcelona. pàg. 113-132. BUXEDA, J.; TUSET, F. (1995). “Revisió crítica de les bases cronologiques de la Terra Sigillata Hispanica”. Pyrenae, 26. Barcelona, pàg. 171-188. CARESMAR, J. de (1780). Carta al Baró de La Linde sobre la antigua y nueva población de Cataluña, Barcelona (1a edició 1821, facsímils: Barcelona, 1959; Igualada, 1979). CASA, C. de la; TERÉS, E. (1984). “Aportaciones al estudio del alfar de terra Sigillata en Tiermes”. Actas del I

282

Albert López Mullor

Symposium de Arqueología Soriana. Soria, pàg. 363-375. COROLEU, J. (1878). Historia de Villanueva y Geltrú con un prólogo del Excmo. Sr. D. Víctor Balaguer. Villanueva y Geltrú (2a. ed. Vilanova i la Geltrú, 1979). COROLEU, J. (1882). “Descubrimientos en Villanueva y Geltrú”. Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. II. Madrid. CREUS, T. (1880). “Notícia de algunes trovallas arqueológicas”. Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, vol. II. Barcelona.

ESCRIVÀ, V. (1989). “Comercialización de la T.S. Hispánica de Bronchales en la ciudad de Valencia”. XIX Congreso Nacional de Arqueología: Ponencias y comunicaciones. Castellón 1987, vol. 2. Zaragoza, pàg. 421-430. FERNÁNDEZ, M.I. (1998). Breve introducción al estudio de la terra sigillata. I Estructuras de producción y comercialización. Jaén. FERNÁNDEZ, M.I. (2004 a). “Alfares y producciones cerámicas en la provincia de Granada. Balance y perspectivas”. A: Bernal, D.; Lagóstena, L. (coord.). Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a. C. – VII d.C.). Actas del congreso Internacional (Cádiz, 12-14 de noviembre de 2003). BAR IS, 1266, vol. I. Oxford, pàg. 195-238. FERNÁNDEZ, M.I. (2004 b). “Alfares y producciones cerámicas en la provincia de Jaén. Balance y perspectivas”. A: Bernal, D.; Lagóstena, L. (coord.). Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a. C. – VII d.C.). Actas del congreso Internacional (Cádiz, 12-14 de noviembre de 2003). BAR IS, 1266, vol. I, Oxford, pàg. 239-272. FERNÁNDEZ, M.I.; ROCA, M. (2008). “Producciones de Terra sigillata Hispánica”. A: Bernal, D.; Ribera, A. (eds.). Cerámicas Hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Universidad de Cádiz. Servicio de Publicaciones. Cádiz, pàg. 307-332. FERNÁNDEZ, M.I.; RUIZ, P. (2005). “Sigillata hispánica de origen bético”. A: Roca, M.; Fernández, M. I. (coord.). Introducción al estudio de la cerámica romana. Una breve guía de referencia. Màlaga, pàg. 139-182. FERRER MARTÍ, A. (1979). “El poblat ibero-romà de Darró de nou al descobert”. Informació Arqueològica, 26. Barcelona, pàg. 24-28. FERRER SOLER, A. (1944). “Restos de una villa romana en Villanueva y Geltrú”. Ampurias, VI. Barcelona, pàg. 334336. FERRER SOLER, A. (1947-1948). “El poblamiento ibérico del Panadés y extensiones”. Ampurias, IX-X. Barcelona, pàg. 272-286. FERRER SOLER, A. (1955). “Prospecciones en yacimientos romanos de Sitges y Villanueva y Geltrú”. Archivo Español de Arqueología, XXVIII. Madrid, pàg. 174-179. GARÍ SIUMELL, J.A. (1860). Descripción é historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros días. Villanueva y Geltrú. GARABITO, T. (1978). Los alfares romanos riojanos. Producción y comercialización. Bibliotheca Praehistorica Hispana, XVI. Madrid. JUAN TOVAR, L.C. (1983). “Elementos de alfar de sigillata hispánica en Talavera de la Reina (Toledo)”. Boletín del Museo Arqueológico Nacional, I.2. Madrid, pàg. 165-175. JUAN TOVAR, L.C. (1988). “Nuevos datos sobre el alfar de sigillata de Talavera de la Reina (Toledo)”. Actas del I Congreso de Historia de Castilla-La Mancha (1985), vol. IV. Ciudad Real, pàg. 141-144. JUAN TOVAR, L.C. (1992). “Terra Sigillata Hispánica”. A: L. Caballero (dir.), Arcóbriga. II. Las cerámicas romanas. Zaragoza, pàg. 35-134. LÓPEZ MULLOR, A. (1980). “Una peculiar producción de paredes finas en la costa catalana”. Rivista di Studi Liguri, XLVI. Bordighera, pàg. 33-40. LÓPEZ MULLOR, A. (1986). “Establiment ibèric i romà de Darró”. Memòria 1984, Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, Diputació de Barcelona. Barcelona, pàg. 113-142. LÓPEZ MULLOR, A. (1986-1989). “Los talleres anfóricos de Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona). Noticia de su hallazgo”. Empúries, 48-50, vol. II. Barcelona, pàg. 64-76.

283

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

CREUS, T. (1886). El pasado, el presente y el probable porvenir de Villanueva y Geltrú bajo el punto de vista moral y material. Vilanova i la Geltrú.

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

LÓPEZ MULLOR, A. (1988). “Darreres intervencions a l’assentament ibèric i la vil×la romana de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf”. Tribuna d’Arqueologia 1987-1988. Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 53‑68. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Las cerámicas romanas de paredes finas en Cataluña. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona (2a. ed., Libros Pórtico, Zaragoza, 1990).

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

LÓPEZ MULLOR, A. (1993). “El establecimiento ibérico y la villa romana de Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona)”.Actes du XIIe Congrès International des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques ( Bratislava, 1-7 septembre 1991), vol. 3. Institut Archéologique de l’Académie Slovaque des Sciences. Bratislava, pàg. 416-425. LÓPEZ MULLOR, A. (2009). “Els centres productors d’àmfores de Sant Boi de Llobregat i Darró (Vilanova i la Geltrú)”. A: Prevosti, M.; Martín, A. (ed.). El vi tarraconense i laietà ahir i avui. Actes del simpòsium, Documenta, 7. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona, pàg. 61-98. LÓPEZ MULLOR, A. (2013). “Evolució edilícia i material arqueològic de la casa núm. 3 del poblat ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú), segles II-I aC”. A: Prevost,M.; lópez Vilar,J.; Guitart Duran, J. (eds.). Simposi Internacional, L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història (Tarragona, 27-28 d’octubre de 2010). Ager Tarraconensis 5. Documenta 16. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona, pàg. 367-392. LÓPEZ MULLOR, A.; FERRER, A. (1982). “Avenç dels resultats obtinguts a les excavacions de l’establiment ibèric i romà de Darró (Vilanova i la Geltrú). Campanyes de 1977 a 1981”. Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú, pàg. 171-198 (versió castellana a. Homenaje al prof. Martín Almagro Basch, III. Madrid, pàg. 109-119). LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J. (1988). “L’època ibèrica a Darró. Hipòtesis i evidències proporcionades per les darreres excavacions”. Miscel·lània Penedesenca, XI. Sant Sadurní d’Anoia, pàg. 37-68 (versió castellana a: Homenaje al Profesor Eduardo Ripoll Perelló, Espacio, Tiempo y Forma, sèrie II, núm. 1. Madrid, pàg. 117141). LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J. (1989). “L’època romana a Darró, Vilanova i la Geltrú”. Miscel·lània Penedesenca, XIII. Sant Sadurní d’Anoia, pàg. 69-116 (versió castellana a: Espacio, Tiempo y Forma, sèrie I, núm. 3, Madrid, pàg. 203‑254). LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J. (1995). “Recent Work on Villas around Ampurias, Girona, Iluro and Barcelona (NE Spain). Villa romana de Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona)”, Journal of Roman Archaeology, 8. Ann Arbor, Michigan, pàg. 301-306. LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J. (2000). “Darró i el poblament ibèric al Garraf”, in L’hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l’arqueologia de l’edat del Ferro. AFEAF’98. XXII Colloque International pour l’étude de l’âge du Fer (Girona, 21-24 de maig de 1998). Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Sèrie monogràfica, 19. Girona, pàg. 43-58. LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J.; CAIXAL, À. (2009). “Les vil·les romanes al sector meridional de l’ager barcinonensis i el septentrional de l’ager tarraconensis”. A: Revilla, V.; González, J.R.; Prevosti, M. (ed.). Actes del Simposi. Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana, celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007, vol. I. Monografies, 10. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona, pàg. 125-143. LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, X.; CAIXAL, A.; CASTELLANO, A. (1992). La primera Vilanova. L’establiment ibèric i la vil·la romana d’Arró, Darró o Adarró de Vilanova i la Geltrú. Síntesi dels resultats de les darreres recerques arqueològiques i històriques, Sant Sadurní d’Anoia. LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, X.; RIERA, M.; SUAU, L. (2002). “Les excavacions a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf ) entre 1996 i 1998”. Tribuna d’Arqueologia 1998-1999. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 175-210. LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, X.; RIERA, M.; SUAU, L. (2004). “Excavació de dues cases a l’establiment ibèric i la vil·la romana de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf )”. Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001 (La Garriga, 29 i 30 de novembre, i de desembre de 2001). Generalitat de Catalunya, Ajuntament de la Garriga, vol. I. Barcelona, pàg. 218-230. LÓPEZ MULLOR, A.; GARCÍA TARGA, J.; FIERRO, X. (2005). “Catàleg de peces. Catálogo de piezas”. Cossetans i romans. Els antics pobladors de Solicrup i Darró. Catàleg de l’exposició. Museu Víctor Balaguer. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú, pàg. 125-141. LÓPEZ MULLOR, A.; MARTÍN, A. (2007). “Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya”. A: López Mullor, A.; Aquilué, X. (coord.), La producció i el comerç de les àmfores de la provincia

284

Albert López Mullor

Hispania Tarraconensis, Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Monografies, 8. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Barcelona, pàg. 33-94, MADRID, M.; BUXEDA, J. (2005). “Estudio arqueométrico del taller de terra sigillata de Mont-roig del Camp (Baix Camp, Tarragona)”. Avances en Arqueometría 2005. IV Congreso ibérico de Arqueometría. Universitat de Girona. Girona, pàg. 59-70. MARÍ, L.; MASCORT, M.T. (1988). Memória de l ‘excavació de la vil·la romana de Corbins. Campanyes 1984-1985. [Treball inèdit].

MAYET, F. (1984). Les céramiques sigillées hispaniques. Contribution à l’histoire économique de la Péninsule Ibérique sous l’Empire Romain. Publications du Centre Pierre Paris. Paris, 12. MEDRANO, M.; DÍAZ, M.A. (2000). “El alfar romano, villa y necrópolis de Villarroya de la Sierra (Zaragoza)”. Salduie, 1. Zaragoza, pàg. 273-282. MEZQUíRIZ, M. A. (1961). Terra Sigillata Hispanica, The William L. Bryant Foundation. Monografías sobre cerámicas hispánicas, 1. Valencia. MEZQUíRIZ, M. A. (1985). “Terra sigillata ispanica”. Atlante delle forme ceramiche. II. Ceramica fine romana nel Bacino Mediterraneo (Tardo Ellenismo e Primo Impero). Enciclopedia dell’Arte Antica Classica e Orientale, Roma, pàg. 97-174. MONTESINOS, J. (2002). “Sobre una escena de ‘hombre-ciervo’ en la terra sigillata hispánica”. Ars Longa. Cuadernos de Arte, 11. València, pàg. 7-15. NIETO, F.J. (1971-1972). “Un ara pintada de Ampurias dedicada a Esculapio”. Ampurias, 33-34. Barcelona, pàg. 385-392. NOLLA, J.M.; CASAS, J. (1984). Carta arqueológica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al Nord-est de Catalunya. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Girona. PALLEJÀ, L. (1994). Excavacions al velòdrom. Un centre terrisser d’època romana (Mont-roig del Camp, Baix Camp). Memòries de les Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 12. Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei d’Arqueologia, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona. PASCUAL, R. (1977). “Las ánforas de la Layetania”. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l’étude des amphores. Actes du colloque (Rome, 27-29 mai 1974). Collection de l’École Française de Rome, 32, Roma, pàg.47-96. PÉREZ ALMOGUERA, A. (1990). La “terra sigillata”de l’antic Portal de la Magdalena. Monografies d’Arqueologia Urbana, 1. Ajuntament de Lleida. Lleida. PÉREZ ALMOGUERA, A. (1993). “Imitaciones de ‘terra sigillata’ de Lérida”. A: J. Padró, M. Prevosti, M. Roca i J. Sanmartí (eds.). Homenatge a Miquel Tarradell. Estudis Universitaris Catalans, XXIX. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, pàg. 767-777. PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l’àrea rural de Baetulo. Museu de Badalona. Badalona. REVILLA, V. (2014). “Contextos cerámicos de época altoimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarragona)”. A: Roca, M.; Madrid, M.; Celis, R. (eds.). Contextos Cerámicos de época altoimperial (Barcelona, 20-21 de octubre de 2011). Universitat de Barcelona. Barcelona, pàg. 123-150. ROCA, M. (1976). Sigillata Hispánica producida en Andujar. Jaén. ROCA, M. ( 1978). “Producció de sigillata a la vil·la de la Salut”. Arrahona, 6. Sabadell, pàg. 5-30. ROCA, M. (2002). “Ciudad y producción de sigillata en la Bética”. A: González, C.; Padilla, A. (ed.). Estudios sobre las ciudades de la Bética. Granada, pàg. 325-340. ROCA, M.; FERNÁNDEZ, M.I., coord. (1999). Terra sigillata hispánica. Centros de fabricación y producciones altoimperiales. Universidad de Jaén. Universidad de Málaga. ROIG, J. F. (2013). “La bòbila romana del Vila-sec, Alcover- Reus (Baix Camp)”. A: Prevost,M.; lópez Vilar,J.; Guitart Duran, J. (eds.). Simposi Internacional, L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història (Tarragona, 27-28 d’octubre de 2010). Ager Tarraconensis 5. Documenta 16. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona, pàg. 303-338. ROMERO CARNICERO, M.V. (1998). “La terra sigillata hispánica en la zona septentrional de la Península Ibérica.

285

È P O C A R O M A N A I A N T I G U I TAT TA R D A N A · C o m u n i c a c i ó

MARÍ, L.; MASCORT, M.T. (1989). Vil·la romana de Corbins, Segrià. Memòria definitiva de la campanya 1986. Generalitat de Catalunya. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Biblioteca de Patrimoni Cultural. Barcelona, 608. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8137.

Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró

Algunas reflexiones acerca de su estudio y grado de conocimiento”. A: M. I. Fernández García (ed.). Terra Sigillata Hispánica. Estado actual de la investigación, Colección Martínez de Mazas. Serie Estudios. Universidad de Jaén. Jaén, pàg. 189-208. ROMERO CARNICERO, M.V. et alii (2008). “El centro de producción de cerámica de Uxama (Osma/El Burgo de Osma, Soria)”. Actes du Congrès de L`Escala-Empúries. Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule (SFECAG), pàg. 319-330.

JORNADES D’ARQUEOLOGIA DEL PENEDÈS 2011

SÁENZ PRECIADO, J.C. (1997). La terra sigillata hispánica del municipium Augusta Bilbilis. Tesi doctoral. Departamento de Ciencias de la Antigüedad, Facultat de Filosofía y Letras, Universidad de Zaragoza. [Treball inèdit]. SÁENZ PRECIADO, J.C. (1999). “Aportaciones a la Terra Sigillata hispánica de Aragón”. A: Balbín, R. de; Bueno, P (ed.). II Congreso de Arqueología Peninsular, IV, Arqueología romana y medieval (Zamora, 24-27 septiembre de 1996). Fundación Rei Alfonso Henriques. Zamora, pàg. 159-170. SÁENZ PRECIADO, J.C. (2007). “Nuevas perspectivas en el estudio de la terra sigillata hispánica”. Caesaraugusta, 78. Zaragoza, pàg. 387-394. SÁENZ PRECIADO, M.P., 1998. “El complejo alfarero de Tritivm Magallvm (La Rioja): alfares altoimperiales”. A: Fernández García, M.I. (ed.). Terra Sigillata Hispánica. Estado actual de la investigación. Jaén, pàg.123-164. SÁENZ PRECIADO, M. P.; SÁENZ PRECIADO, J.C. (1999). “Estado de la cuestión de los alfares riojanos: la terra sigillata hispánica altoimperial”. A: Roca, M.; Izquierdo, M.I. (coord.). Terra Sigillata Hispánica. Centros de fabricación y producciones altoimperiales. Málaga, pàg. 61-13. SÁENZ PRECIADO, M. P.; SÁENZ PRECIADO, J.C. (2007). “El centro alfarero de la Cerezeda, Arenzana de Arriba (La Rioja). Las producciones del alfarero de las hojas de trébol y del alfarero de los bastoncillos segmentados”. Salduie, 6. Zaragoza, pàg. 195-211. SÁNCHEZ LAFUENTE, J. (1990). Terra Sigillata de Segobriga y ciudades del entorno: Valeria, Complutum y Ercávica. Madrid. SANFELIU, D.; CEBRIÁN, R. (2006). “Un taller de terra sigillata en Segobriga (Saelices, Cuenca)”. Lucentum, XXV. Alicante, pàg. 150-175. SERRA VILARÓ, J. (1924). Estación ibérica, termas romanas y taller de “terra sigillata” en Solsona. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, 63. Madrid. SERRA VILARÓ, J. (1925). Cerámica en Abella, primer taller de “Terra Sigillata” descubierto en España. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, 73. Madrid. SERRANO, E., (1998). “Centros productores de terra sigillata hispánica en los territorios malacitanos”. A: Fernández García, M. I. (ed.). Terra Sigillata Hispánica. Estado actual de la investigación. Jaén, pàg. 165-188. SERRANO, E., (2004). “Alfares y producciones cerámicas en la provincia de Granada. Balance y perspectivas”. A: Bernal D.; Lagóstena, L. (coord.). Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas en la Bética romana (ss. II a. C. – VII d.C.). Actas del congreso Internacional (Cádiz, 12-14 de noviembre de 2003). BAR IS, 1266, vol. I. Oxford, pàg. 161-194. SOLOVERA, M. E; Garabito, T. (1990). “Los talleres de Tritium Magallum. Nuevas aportaciones”. Hispania Antiqua, XIV. Valladolid, pàg. 69-90. SOTOMAYOR, M. (1977). Marcas y estilos en la sigillata decorada de Andújar. Instituto de Estudios Gienenses. Jaén. SOTOMAYOR, M.; SOLA, A.; CLOCHÁN, C. (1984). Los más antiguos vestigios de la Granada Ibero-Romana y Árabe. Granada. TREMOLEDA, J. et al. (2006). “La bòbila romana d’Ermedàs i la seva producció (Cornellà de Terri, Pla de l’Estany, Catalogne)”. Actes du congrès de Pezenas, Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule (SFECAG), pàg. 477-493. VILASECA, A.; ADIEGO, P. (2002). “El centre de producció ceràmic de les Planes del Roquís (Reus, Baix Camp)”. Tribuna d’Arqueologia 1998-1999. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 259-276. VIRELLA, X. (1984). “Orígens arqueològics de Vilanova i la Geltrú”. Aspectes de la nostra història. Vilanova i la Geltrú.

286

Lihat lebih banyak...

458. López Mullor, A., “Vasos de terra sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil•la romana de Darró o Adarró”, X. Esteve et al. (ed.), Jornades d’Arqueologia del Penedès 2011, Vilafranca del Penedès, 2015: 3-27. ISBN: 255454.

Descripción

Comentarios