2014: Reseña de Miquel Nicolàs de \"El anzuelo de Platón\"

Primavera, 2014

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT

Caplletra 56 (Primavera 2014)

Xavier Laborda, El anzuelo de Platón. Cómo inventan los lingüistas su historia, Barcelona, Editorial UOC, 2013, 183 pp. La historiografia lingüística és una part de les ciències del llenguatge i la comunicació que inclou diverses subdisciplines, caracteritzades per un doble vessant: la perspectiva diacrònica i la construcció autoconscient. La història de la lingüística n'és una. I les seves aportacions se situen en una certa perifèria dels estudis lingüístics, quasi en la frontera amb uns altres àmbits científics, com ara la història cultural o la sociologia del coneixement. Aquesta condició en part híbrida pot explicar que no abundin els treballs de reflexió teorètica sobre l'activitat dels lingüistes en tant que historiadors. És un dèficit parcial, constatable en les tradicions científiques de llengües amb molt de pes sociopolític i econòmic, que s'aguditza a casa nostra. Tanmateix, la pràctica de i' autoanàlisi crítica es mostra com una exigència profilàctica a fi d'evitar simplificacions i dogmatismes i esmolar alhora les eines de la dissecció teòrica. A pal-liar el referit dèficit i a exercitar el saludable costum de la musculació teòrica aplica Xavier Laborda aquest llibre, que té la virtut de fer fàcils qüestions que d'entrada no ho són gens. El professor Laborda, titular de lingüística a la Universitat de Barcelona, té una acreditada solvència en estudis de comunicació, en particular en el desvetlament dels recursos retòrics i pragmàtics que es mobilitzen tant en la comunicació privada com en la pública. Lobra que ara ens ofereix, sota la rúbrica editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, dins la sèrie de manuals de comunicació, reelabora una dotzena llarga de textos apareguts entre 2002 i 2013 en diferents publicacions especialitzades. Val a dir que no es tracta d'una mera juxtaposició de papers, relligats, com passa sovint, de qualsevol manera, amb puntades maldestres i costures estrafetes. És un llibre orgànic, ben travat, que exposa una reflexió meditada i gens espúria. La primera part del títol és, valga la redundància, un ham expressiu, que juga amb el coneixement referencial del lector (Plató) i amb la incògnita del substantiu (