1998. \"Aportació i investigació\". En: Montserrat Casaus, Julia LIquete y Teresa Teixidó, Dones i Calella. Área de la Dona, Ajuntament de Calella, Insitut Català de la Dona, Calella, pp. 19-31.

----¿

Amb la col'laboració de: ú¡a,

@

Aiuntament de Caletla

'nr.renmoruR

5.t.

lir¡,1¡ .r¡r

u(,r.)r:/nn:llr¡ ¡

{

;.)q 'u()r.)r?11r¡s.lrrr¡ 'ol'r:r¡r: r ¡

:0llr, l, lto¡.)l:l)lt¡r.)l

DONES ¡CALELLA

Edita: Area de la Dona

\

@

+

Disseny

Ajuntament de Calella

i realització:

Publintur, S.A. Impressió: Gráfiques Ponent

éu

N" de dipósit legal: B,5 L847 -98 No

Montserrat Casuts i Or Julia Liquete í Qarín Teresa Teíxidó

i Estanry

és permesa la reproducció total o parcial del contingut d'aquest llibre sense el consentiment dels propietaris del copyright.

Aquest llibre s'ha imprés en paper ecoldgic. aoo. a. r-¡4!g4g¡ .atr¡o

ix)l(vlrrl rrglí)rrl1l;¡¡r Á [)trl)l¡trr¡il¡,ro )[)lfl rrl]rl so[)o'l 'soploorroo f]3r.uo1 u rrolq 1s 'enb uÁ softrqr.rl solso :ol sp .rousr.rr Io sa ou 'salqISIAuI )lCrlJrroc ts tslcrrB^ola.r .rlnql.rlv"' 's"A11€u.ro1l? J€uorlsanc 'aBSlAoJ ts €ptu1lsop ,¡d else op sISIIguts Isp sgntsJl ts rp tsrrrJoJ tsun .rod arldo elluraed V 's€/saJolcal sns rraos seualnb oln's s€I ap alerd ¿od sonllceloc ;¿ed soslruoJdruoc s¡euaF 'OCIJ q oI ouroc ltsl '(sISIrc) u9lc?nlls l €un uoc ugIcBIaJ rra oJorrgF ep I J€zTItsrrB € soptullsop se.re[hur 1xa1 ap uglccnpo.rd u1 .relcldsnv tlFls sol ap oFr€I oI ts l€crsl¿lsd I stp¡ualsos selnrd s€I rrgrlsonc anb sIsIJc s?.rÍlo ap s€.rolouro¡d ad rm ap s rclruguoca ,ñ sec11¡1od olrruJnp olgs ou so.refhru s€I op ;gJ s€I uo .r€srrorl g g.rtnn.tfpuoc op'sruo-l Ia .r1."lrrasa.rd actld a¡¡

Iv

ones iCalella Aquest llibre s'ha fet sense afany de lucre. Les possibles edicions i els seus guanys aniran destinats a les necessitats d'alguna associació de dones que en el seu moment determinés l'Administració. En aquest llibre trobareu a faltar la bibliografia; la nostra referéncia ha estat la memória col.lectiva i les aportacions personals que hem recollit al llarg de dos anys i escaig.

Agraiments: a I'lnstitut Catalá de la Dona, a I'Ajuntament de Calella, a Miquel Tur i Carrasco, gerent de I'empresa Termotur, S.L., pel seu continuat suport, a Montserrat Brugués i Medardo, autora del nostre anagrama, a les dones que han aportat les seves biografies.

i

El

que ajuda,

el que fa costat, I'indiferent, i

fins i tot el que s'oposa,

fan créixer les nostres ganes d'anar

endavant

A totes les dones

DONES i CALELLA. pág 7

resentac¡ó |

'obra que presentem "Dones i Calella" que ha elaborat I'Area de Oonu de I'Ajuntament de Calella constitueix un notable esforq per donar a conéixer el treball, la vida i l'obra de les dones d'aquesta carismática vila del nostre país. Dones que han estat significatives

Llu

en diferents ámbits, -des de l'anonimat de la privacitat fins als ámbits públics lligats a la presa de decisions-, peró l'obra de les quals, sovint, ha estat poc valorada i prácticament desconeguda. La manca de reconeixement social de les contribucions de les dones, que ha estat la tdnica general fins fa poques décades, ha tingut repercussions importants: ha relegat les dones al silenci i ha empobrit la societat tot obviant les seves aportacions. Donar a conéixer, avui, les contribucions de les dones d'ahir té, doncs, un doble significat: el de recuperar el paper históric de les dones i el de reforgar el seu paper present i futur dins una societat que va canviant i modificant-se. Les dones són, possiblement, un dels col.lectius que, amb més intensitat, han viscut els canvis esdevinguts a la nostra societat i que, alhora, més s'ha transformat, modificant els seus papers i funcions socials en un període de temps notablement curt, incorporant-se activament als ámbits públics de la societat i posant en qüestió, amb el seu rol, les estructures socials i les funcions que, d'antuvi, havien desenvolupat. Eines com aquest llibre "Dones i Calella" són valuosos, no només peltreball de recerca, investigació i divulgació, sinó perqué, a més, incorpora la perspectiva de génere, contribuint a donar a conéixer les aportacions de les dones. Així, des d'un plantejament multidisciplinar, des de dlverses visions, ens aproxima a una perspectiva més rica i plural dels fets del passat i del present, i ens permet projectar un futur més plural i més igualitari.

Joaquima Alemany i Roca presidenta de I'lnstitut Catalá de la Dona

DONES ¡ CALELLA - pig 9

nts histórics alella es troba a la part septentrional ft:-me,

de la comarca del Mares-

envoltada pels termes de Sant Pol, Pineda i Sant Cebriá. Segons alguns historiadors el seu nom primitiu fou Calela o Caleta, perqué tenia una petita cala. Els seus habitants antigament es dedicaren a I'agricultura i a la pesca, peró cap al'any 1758 a Calella ja hi havia un77T" de persones que es dedicaven a I'artesania. lany 1784 comptava amb sis fábriques de mitges i mitjons. Així, durant molts anys, Calella i la seva gent visqueren de les fábriques téxtils i, en elles, dones i homes es guanyaven el seu pa i el dels seus fills. No era estrany veure, a les sis del matí, els carrers plens de gent, elles i ells, que anaven a treballar. Peró, si bé aixó és natural en els homes, ja no ho era tant en les dones que, a més, han de portar la casa i tenir cura dels fills. Calella en aquest aspecte fou una veritable pionera europea, una capdavantera en un afer que ara s'ha convertit en natural, perd que fins a principi de segle es donava en comptades poblacions maresmenques. Durant els anys 20 i escaig, en una fábrica calellenca hi va haver una vaga ocasionada perqué els estris de neteja anaven a cárrec de les dones que hi treballaven. L'any 1932 es va lluitar perqué no es pagava el subsidi de maternitat. Durant aquests anys es formala CÍvica Femenina, molt influenciada per I'església. Perd un dels triomfs més importants és, sense cap mena de dubte, el dret

al vot, que s'obté l'any 1933. De tota manera, la dona segueix marginada amb uns sous molt inferiors als dels homes. Durant la guerra, la dona calellenca ajuda els combatents del front fent roba, sofreix I'escassetat i fa estraperlo, fins que pel maig del 1937, unes 200 dones fan vaga demanant pa ioli. Posteriorment es creen els menjadors infantils, en els quals la dona té un paper rellevant, servint les taules i fent la neteja. Durant la postguerra la dona calellenca serveix a I'Auxilio Social i, sobretot, en la Sección Femenina, on fa una acció molt meritdria d'ensenyament, de cuina i planxa. Quant a I'ensenyament, els col.legis a Calella són abans i després de la guerra, sepa-

DONES i CALELLA.

pig l0

rats; o sigu¡, uns de nens ialtres de nenes, idurant la guerra són mixtos. Durant aquests anys, el procés de l'alliberament de la dona fa una regressió i torna d'alguna manera a haver-hi unes barreres que fan que la dona hagi de lluitar com a comenqament de segle; la dona, doncs, és obligada a ser feble, frágil i submisa, per la qual cosa li costará molt poder obrir-se camí i seran comptades les qui ho aconseguiran.

Calella actualment és una ciutat plana, amb carrers ben traEats. Té una platja amplíssima, un far, unes torretes i uns pins que li donen ombra. Peró, tot i que aixó és molt engrescador, jo diria que el que li dóna carácter és el que fou durant molts anys: la seva indústria téxtil; encara que ara hagi evolucionat cap al sector turístic, més que per convenciment, per exigéncies de la vida moderna.

Actualment la dona calellenca s'ha obert camí en molts ámbits, peró no obstant aixd, encara avui en el treball i en els cercles del poder, la dona es troba molt per sota de les seves possibilitats. Per aixd, la lluita de les dones ha estat constant i activa i ha configurat d'alguna manera les diferents característiques de tota la societat catalana i calellenca en particular. Calella, doncs, no seria el que és si no hagués pogut comptar amb el treball i el dinamisme de les seves dones. El llibre que teniu a les mans vol ser una petita mostra del que és i ha representat la dona a Calella. És per aixó que creiem que la dona d'abans, i també la d'ara, es mereix un reconeixement. Perd si bé totes i cadascuna s'ho mereixen, voldríem destacar-ne unes quantes que, a la nostra manera d'entendre, han sobresortit en la seva trajectória, en llurs afeccions o, simplement, en el seu ámbit familiar. Som conscients que aixó será solament una petita mostra en la qual segurament no hi seran totes, ni potser, a judici d'algú, les més rellevants, peró haurem obert un camí per on podran seguir altres persones, i aixó val aquest esforEl

nostres naons Com justifiquem el nostre llibre? Perqué la participació de les dones en la societat i en el treball és tan antiga com la histdria i no ho és tant la seva valoració equiparada al llarg del temps. Hi trobareu les grans absents, que són a la nostra realitat; les anónimes, que són a la memdria de tots i les que han aportat el seu apunt biográfic. Tothom ens ha recolzat. Per qué hem fet aquest recull?

Perqué volem deixar en la memória col.lectiva la preséncia d'aquelles dones que, havent viscut les diferents etapes d'aquest segle en la nostra ciutat, han destacat no per fer el seu treball, que totes I'han fet, sinó perqué amb ell varen tenir una projecció social o obriren nous camins... Raons temporals El segle XX té en el nostre paÍs tres etapes ben diferenciades, que han marcat també la vida de les dones. El primer terE correspon a la revolució industrial; el segon está marcat per l'esforg i el treball vers la reconstrucció, amb noves técniques, nous reptes i noves feines. I els últims quaranta anys són el

plantejament obert de I'equiparació tecnológica

i

social de les

dones.

Caminem cap al nou segle amb l'alliberació de la dona -segons alguns estudiosos, aquest és el fet que caracteritza prácticament el nostre temps- la necessitat del reconeixement dels seus absoluts

drets en igualtat d'esforg: amb l'esperit de la "Conferéncia de P,equin", i amb la il.lusió d'aconseguir amb tot aixó un millor equilibri social. Raons humanes Calella té la característica de ser diferent. És un poble d'assentaments i de fácil absorció de moviments migratoris; alllarg d'aquest

DONES i CALELLA -

pig l2

DONES ¡ CALELLA - pág l3

otivac¡ó del llibre

segle ha rebut sobre els seus estrats naturals diverses corrents humanes, gallecs pel ferrocarril, andalusos per I'exposició, extremenys per la construcció, europeus amb el turisme -marcats pels

i, en I'actualitat, varietat d'immigrants de diferents étnies africanes. Aquest conjunt li confereix característiques especials, reflectides en la seva societat i també en les seves dones.

¡

a idea original sorgí en les primeres trobades de I'Area de la en qué coincidírem que, tot i essent part molt activa del teixit social i cultural de les seves comunitats, la tasca de la dona

alemanys-

LOon",

molt sovint queda diluida per la prdpia societat. És per aixó que ens proposárem rescatar de la memdria col.lectiva un seguit de dones de les quals deixem constáncia en el llibre. No és aquest un llibre de dones il.lustres per la seva profesreconeixement social, perd sí que ho són per la seva qualitat sió o humana. En aquest llibre podreu trobar dones que coneixeu o n'heu sentit a parlar. Són dones properes, que han estat o estan encara entre nosaltres. En fullejar-lo veureu que les seves biografies estan agrupades en diferents capítols, perd en totes destacaríem el coratge dins de la seva própia vida. La dona andnima no és qui no té nom, sinó qui ha passat treballant en silenci, sense dir res. Temps llunyans a la nostra societat... Les dones eren utilitzades com a moneda de canvi en els enllaEos matrimonials. La finalitat era aconseguir més avantatjoses posicions socials o económiques, prescindint dels sentiments. Ells marxaven afer fortuna, elles mantenien la memória i el patrimoni familiar. Trobarem la sensibilitat en el grup d'art i artistes, unes per la

Raons socials Les coses que han fet les dones les han fet junt amb els homes, la vida és compartida. Ells han estat unes vegades al costat, d'altres han estat indiferents o col.laboradors, o s'hi han oposat, la qual cosa estimulá I'esforg d'elles. Ho trobareu reflectit en els apunts biográfics que us oferim. En algun lloc hem llegit... que en ser una mica més lliures les dones, són una mica més lliures els homes.

seva dedicació al teatre, altres a la música, altres a les dues coses i,

fins

itot,

les que tenen un amor per I'art en general.

Les benefactores són aquelles que han tingut un sentit generós i just en af avorir la societat. Tenim el grup de dones que s'han compromés amb la societat del seu temps, desafiant usos i costums. Les dones emprenedores són les que han estat capaces de tirar projectes endavant partint del seu propi esforg. Les dones polítiques són aquelles que han entés que les dones han de participar en llocs de responsabilitat, on es prenen decisions importants que acaben per afectar tota la societat.

El grup d'escriptores són les que deixen constáncia de

I

I

oo*r,

i .ALELLA. pig r4

DONES¡.O.rr.O-r'r'' I

vivéncies i sentiments que perduren. Les esportistes són les que, sense deixar la seva condicíó femenina, han sabut competir en terrenys marcats molt temps pels homes. Les missioneres, sempre sorpréÁents, són capaces de deixar tot alld seu per un món de tots. El grup de pioneres que, trencant motlles, inicien un nou camí que ha facilitat el pas a altres dones per accedir a un món fins aleshores vetat.

El coratge especial de les fundadores que han creat i tirat endavant obres socials a favor dels altres, molt sovint sense recursos. El grup de dones i societat són les que han sobredimensionat la seva professió, deixant a la societat un record agrait. Obrint camí són les que han sabut, a més a més de ser pioneres, aprofitar la primera oportunitat d'iniciar un món plural. Les voluntáries són aquelles agrupacions de dones que acceptem com alld més normal peró que, amb la seva tasca, arriben a fer treballs que no valorem prou (tot i que en aquests moments les administracions i la societat són conscients de la importáncia d'aquests moviments). l, per acabar, a igualtat d'oportunitats hi ha aquelles dones que han aconseguit fites dins l'administració, concorrent i guanyant oposicions per a determinats cárrecs i, en molts casos, per primera vegada en aquest col.lectiu arriben algunes a llocs impor-

tants. En llegir aquestes biografies d'époques no molt llunyanes trobareu legislacions derogades, injustícies socials i costums i usos que avui ens semblen increibles. Voldríem recalcar aquests fets, perqué les noves generacions valorin l'evolució d'aquesta societat.

nónimes iabsents [a dona anónima no és qui no té nom, sinó qui ha passat teballant en silenci, sense dir res.

DONES i CALELLA - pág l7

a dona anónima no és qui no té Il-nom, qui passat

sinó ha llant en silenci, sense dir

treba-

fet

moltes coses. La dona

anónima...

-

És aquella que, soltera,

o repudia-

da, ha dut endavant una família, més un treball, algun malalt, els seus pares vells o els seus oncles o germans sols, els seus fllls discapaci-

tats o accidentats...

-

És aquella que ha lluitat per un ideal polític, social, religiós, artístic, de somni; a vegades sense ser

compresa. És aquella

que, estrangera

en el país, i molt jove, ha fet d'intér-

pret en consultes médiques,

sense

ser del seu abast, a parents arribats

de terres llunyanes. - És aquella que ha hagut de mercadejar amb el seu cos per treure uns fills endavant i així poder evitar alld per a ells, ensenyant-los la

dignitat.

-

És aquella que, voluntária

d'una o més ONC

-

És aquella que organitza

-

És

-

És aquella que, mare d'a-

aquella que vetlla de nit per cuidar la salut dels altres. - És aquella que en temps de guerra veu marxar els seus -a vegades per a no tornar-, es defensa sola, ho fa tot i sap esperar. - És aquella que afronta la mort d'un fill i segueix endavant.

dopció, dignifica l'ésser humá

-

És aquella que, seguint el

seu marit, de diferent raEa o país, va perdent les seves arrels.

-

És

aquella que ha sofert les

ires polítiques, religioses

Elndnimes

socials

-

com a "niña de guerra", ha continuat la seva vida en altres terres i

da, calla.

aquella que, amb més de mig segle de vida, estudia i aconsegueix graduar-se.

o

dels pobles. És aquella que, evacuada

ajudava les veines, les aconsellava, fins i tot escrivia les cartes dels seus És

i

organitza una família.

altra família.

-

luda a dur-les

actes a favor del poble.

- És aquella que, nascuda el segle passat, aprengué de lletra, promesos.

I

ta, assumeix i amb domini realitza

endavant.

casada, vídua, separada

-

És aquella que, autodidac-

obres permanents.

res.

Tots sabem que grácies al seu esforE

s'han

-

-

És aquella que, maltracta-

- És aquella a qui els seus fills la fan sofri¡ perqué desvien les seves

actituds i destrocen les seves vides.

-

És aquella que

iabsents

en solitud

i

DONES i CALELLA -

pig l8

DONES ¡ CALELLA -

abséncia dels homes porta endavant una economia agrícola; s'enfronta al camp ¡ el treballa. - És aquella que en altres époques va anar a servir tan sols pel menjar.

- És aquella que veu marxar la barca cada dia amb I'esperanEa del retorn i de la bona pesca. - És aquella que, jove i ben preparada, lluita per la seva vida i, de vegades, ha d'acceptar tasques

alternatives amb salaris baixos

i

contractes curts. És aquella que, en certes époques visqué rellogada amb dret a cuina per aconseguir una nova vida. - És aquella que en el temps de "l'estraperlo" pagá el pa a preu d'or, ja que el canviá per les seves joies o les de la seva mare. És aquella que, tot i que obrí nous camins en el treball, el seu cap li diu: les dones a la cuina.

-

-

És aquella que... tots coneixem, que és aquí; que amb la seva preséncia i esforg ha construit part de la nostra societat.

Totes les persones tenen quelcom d'andnimes, precisament la seva millor intimitat, i no ho tenen menys les dones; volem, reconeguda aq uesta q ualitat, retre'ls homenatge: en les que pensem, les dels perfils

cadascú de vosaltres coneixeu de prop i de veritat.

Per altra banda, les grans absents per a nosaltres són aquelles dones que no són anónimes, per-

qué es coneixen públicament

i

la

seva labor ha transcendit el límit del

quotidiá ni són biografiades, perqué aquest recull tan sols vol represen-

tar que hem connectat amb

-

societat perqué en sortissin uns fets concrets, els quals donaran vida al conjunt. Són, diem, les grans

I'ensenyament

i

treballa amb

les

noves generacions. - És aquella que dedica tot el seu temps als altres.

rtac¡ó i in

que hem apuntat i les altres, les més andnimes encara, que són les que

-

És aquella que es dedica a

pig l9

la

absents, part important del motor femení de la nostra societat. Tothom les coneix.

l\nónimes iabsents

a,

cro

Temps llunyans a la nostra societat..

utilitrades com a moneda de canvi en els enllagos matrimonials. [a finalitat era aconseguir més avantatioses posicions socials o económiques,

Les dones eren

prescindint dels senümenb. Ells manaven a fer foÉuna, elles mantenien la

memdria i el patrimonifamiliar.

I

DONESiCALELLA-pág2l

I I

Gabriella Dalla Corte

segles XVlll i XIX i en la seva expansió

en altres terres, mantenint les famílies mentre els homes marxaven a comer-

ciar, elaborant, embalant

i

enviant matéries primeres o anant-se'n amb ells. És l'época de la difusió dels cognoms catalans en forma de marques. En la investigació troba que estem a punt d'editar un llibre sobre

7 U

abriella Dalla Corte nasqué a I'nrgentina. Té trenta anys i és

estudiant de doctorat en histdria. Arribá a Calella fa uns quants anys, atreta per la importáncia del nostre Museu Arxiu. Estudiá catalá fins aconseguir

el nivell C i poder investigar millor

les nostres dones i ens ofereix aquestes quatre biografies, que si bé ultrapassen I'espai i el temps que

ens havíem fixat per a aquest treball, val la pena ressenyar-les com a aportació important i, sobretot, com a suport del llibre.

Les dones foren pioneres en

el

comerE de Calella.

coneixent I'idioma. Vingué amb la intenció d'estu-

La dona en les economies familiars

i

diar les dones i la seva influéncia en la societat d'altres temps; precisament les de Calella, que, com primer sospita

de

i després descobreix i a més a més troba en documents, han tingut

Caterina Citart. Julita Costas i Soler. Josepa Placies i Martorell. Maria Alsina i Costas. Dones de la matrícula del mar.

importáncia com a impulsores sobretot del comerg catalá i calellenc dels

Calella, Galícia

América

1750/1850.

DONES ¡ CALELLA. pig 22

DONES ¡ CALELLA. pis 23

Galícia i América (17 5Ol 1850)

he triat alguns casos representatius

La lectura dels documents del passat de Calella dóna a una persona interessada en la seva história la possibilitat de trobar les seves dones en moltes referéncies documentals. Les dones sabien escriure, comerciaven, actuaven en judicis, estaven inscrites en la Matr!

cula del Mar, portaven les seves cases i enviaven, pel seu compte, mercaderies a América i Calícia. Les dones comerciants naixien en famílies dedicades als negocis i creixien amb els seus germans i cosins en un

context del parentiu marcat pels cicles comercials. Moltes dones treballaven en el comerg i la producció i la seva activitat estava inserida en

I'economia familia4 encara que els homes fossin invariablement els caps visibles.

historiadors que han estudiat la formació del capital comercial de l'antiga Villa de Calella escassament han analitzat I'actuaEls

ció de les dones. S'han referit a les vídues que reemplagaven els seus marits quan aquests morien. Se sap molt poc de les dones que es que-

daven

a Calella

mentre els seus marits se n'anaven durant mesos i

anys, dones que es feien cárrec del desafiament del negoci familiar.

Per comenqar aquest llibre que parla de les dones de Calella,

de dones que s'han perdut en

la

memória histórica i col.lectiva dels habitants de la ciutat de Calella. Les dones em van oferir algunes dades perqué van deixar notes i cartes. La dificultat de la meva feina es troba en el fet que no existeixen fonts

documentals homogenis sobre dones semblants a les que es con-

ric té com a objectiu enllaEar la história actual de Calella amb un passat recent que encara batega.

Aquest treball és part de la investigació que vaig desenvolupar per redactar la meva tesi doctoral, "Vida y muerte de una Aveniura en el Río de la Plata, Jaime Alsina i Verjés, 1770/1836, Historia, Derecho y

familia en la disolución del orden colonial", sota la direcció de la Doctora Pilar Carcía )ordán, catedrática del Departament d'Antropologia Cultural, Histdria d'América i Africa, Universitat de Barcelona (1998). Vull agrair al Director del Museu-Arxiu de Calella la seva predisposició durant la recol.lecció del corpus documental.

serven sobre els homes. Les dones apareixen de tant en tant als llibres

particulars de les companyies comercials i als registres oficials del tráfic. Els documents utilitzats són, segons el meu parer, més "subjec-

tius": correspondéncia privada, inscripcions, papers personals de comptes de metges o sabaters. Són fragments d'históries de vida en plural perqué, encara que hi hagi coincidéncies entre les dones, aquestes no eren totes iguals i no es

pot parlar que hi hagi hagut "un tipus de dona" o que es pugui escriure una histdria universal de "la

dona". Els relats permeten recordar les dones de diferents generacions. Les seves vides van acompanyar el

Caterina Gitart mitjan del segle XVlll, una de les estratégies productives i comercials més importants en el desenvolupament de Catalunya, i específicament de Calella, es va localitzar a les árees costaneres occidentals de Calícia. En poc temps, les costes gallegues es van veure envardes per catalans que

emigraven dels seus pobles. Al Ferrol, a la Corunya, va arribar Quirze Oliver i Flaquer l'any 1776. Quirze va ser un jove de Calella provinent d'una família de pagesos que tenia vinyes.

creixement de la localitat i van fer

Quirze va ser administrador

de Calella una de les árees més pui-

d'una companyia dedicada al processament de la sardina que va funcionar entre els anys 1766 i 1774'z. A la companyia van participar moltes dones de Calella com a inverso-

xants en el comerg amb Calícia

i

América durant la segona meitat del segles XVlll principi del XtX. Comengar per aquest període histó-

i

llportació i investigació

res de capitals: la mare d'en Quirze,

Júlia Oliver;

la

seva germana

Marianna Oliver, Maria Colomer i Rabassa, Rosa March i les vídues Marianna Casalins i Buch, Marianna Bohigas i Oliver i Caterina Citart també van tenir un lloc molt destacat com a accionistes. Lactuació de Caterina Citart en el negoci mercantil va ser garan-

tida pel sistema legal catalá, que permetia

a les dones controlar

el

seu propi capital. Peró també la seva condició de vídua, que li va permetre ser responsable del manteniment de I'economia familiar. La importáncia numérica i social de les

dones vídues de Calella va ser assenyalada per Maria Teresa Mora

i Vila en el seu pioner treball sobre I'estructura socioeconómica de la

i investigació

DONES ¡ CALELLA - pig 24

DONES ¡ CALELLA - pág 25

| vila de Calella durant el segle XVlll. Lautora va analitzar dues fonts cadastrals, una de l'any 1737 i l'altra de I'any 1758. En la primera font el nombre de vídues propietáries de terres i cases era de 40, és a dir, el

14'71% de la població activa. El segon document, aixecat vint-i-un anys després, va comptabtlitzar 89 dones, el29'18% de la població.. Peró el fet que les vídues s'acostumessin rápidament al seu nou estatus familiar i al seu flamant rol en I'empresa es devia a la seva preparació prévia en la vida comercial i productiva. Moltes dones participaven en el comerq i en la producció des de molt petites. I podien fer-se cárrec de les exigéncies de I'empre-

de Calícia, sinó que va tenir

Lcies i Martorell va donar la seva paraula de casament a Quirze. Vivia amb la seva mare, Maria Martorell, que poc abans havia quedat vídua del negociant Josep Placies. Per a Josepa i Quirze, la consolidació dels

una noia de Calella, .losepa Placies

i

Martorell. Després d'una llarga temporada al Ferrol, Quirze va tornar a Calella, decidit a casar-se amb Josepa. Va parlar amb Caterina Citart i li va demanar que parlés amb la Josepa per convéncer-la de

llaEos matrimonials ajudava enllaEar interessos individuals.

els regals que Quirze va donar a la seva promesa per donar-li paraula de

ell. Quirze pensava matrimoni consolidaria, paral.lelament, les seves relacions amb I'oncle de Josepa, el patró

que

el

Miquel Martorell, que s'encarrega-

rell en señal de promesa una tumbaga de or que me costava comprada de lansa 7 lliures 10 sous; Maitx

mits mercantils a Calella, ajudant el seu marit. Una tarda, Quirze va decidir

parella,

perqué eren les dones que reforEaven

unas cintas de seda de valor 1 sous;

la

Citart no es va reduir a la seva con-

les xarxes socials, de parentiu i els

dició d'inversora de la companyia

cles d'amistat de la gent.

vin-

Historic Municipal de Calella del Museu Arxiu (MAMC), Fons Alsina, Capsa 1, 1105: Companyia de l'administrador Quirze Oliver a Calícia.

'Arkiu

que aporte de Barcelona con mas unas arrecadas de or ab set pedras

No

economia. Calella 1737 ¡ 1758, prem¡s lluro, Mataró,

/62 i 118/119.

I

'1

bioladas a cada una de valor 28 lliures; uns butons de or per a la coll de la Camisa ab 8 pedras Bioladas en cada un buton de valor '1 'l lliures 'l 5 sous; dos parells butons de plata per los punys

portac¡ó i

invest@ció

valor'l'l

tornar al Ferrol amb altres pilots comerciants de Calella per conti-

i

valor 'l lliura 0 sous; unas sivellas de plata per las sabatas de valor 3 lliures 1'l sous 3 diners; Maitx 30:

¡

cero fetas ala agulla valor 'l 8 sous 9 diners... "o Josepa i Quirze es van casar el 15 de maig de 1774. La dona va aportar un dot en diners i dues caixes amb roba, i se'n va anar a viure a casa dels Oliver. Josepa sabia llegir i escriure i durant molt de temps

es va encarregar de controlar la correspondéncia comercial i els diners i de portar endavant els trá-

8: unas sabatas y unas xinellas

va rebre unes tisores i xocolata com a

Cabells valor 'l lliure 2 sous; 6 diners; unas mitjas de seda blava fetas a la agulla valor 3 lliures 'l'1 sous 3 diners; unas mitjas de fil de

"Abril 30 de '1773: Entregue a la dita losepha Placies y Marto-

casament:

va del transport dels productes. De mans de Quize, Caterina

capítols matrimonials de

a

En

aquest context s'expliquen

casar-se amb

ment del negoci comercial.

págs. 61

d'abril de 1773 )osepa Pla-

un

sa perqué coneixien el funciona-

'Mora i Vila, M.T. (1990) societat,

El26

paper molt important en la constitució del matrimoni de Quirze amb

regal per haver parlat amb Josepa. Ella va aconseguir establir els criteris dels

La importáncia de Caterina

"t"na

i Martorell

Placies

nuar amb la companyia. Perd quan va comunicar la decisió al seu pare es va produir entre ells una discussió que va acabar amb la ruptura familiar. El pare li va dir que, si dei-

xava Calella, havia de "treure" Josepa de la llar. La dona va anar a viure amb la seva mare durant I'abséncia del seu marit. Dos mesos després de casar-

sous

se, Josepa va quedar embarassada.

3 diners; una agulla de plata per los

Va tenir la seva filla, Marianna,

portació i investigació

DONES ¡ CALELLA - pig 26

DONES ¡ CALELLA - pig 27

durant l'abséncia d'en Quirze. A mitjan de l'any 1776 Josepa va anar a Calícia per treballar amb el seu marit i va deixar Marianna amb la

seva mare, Maria Martorell.

La

mare, Cecília Soler i Buch, provenia

memdria escrita de Calella sobre

d'una família de corders. Quan Júlia es va casar amb en Josep Alsina, uns dels seus interessos principals va ser la producció de vi, que va ser una de les fonts

aquest cas es perd en aquella época.

"MAMC, Fons Alsina, Capsa 1, N' 1105

de I'enriquiment dels habitants de Calella. Júlia i Josep es van convertir en propietaris d'una llar prdpia i d'un dels cinc cellers en els quals els habitants de Ia vila guardaven el vi i I'aiguardent. Van organitzar, en la seva própia casa, uns telers amb els quals principals

Francesc Oliver

Galup

A

fl

aA| ñ*¡ | Francesc

f

'tzzqz

a

Moreu ,r '/ \

Flaquer

f rvriquel

i+o ,

Ramon

Marianna

,\ \J certrudis

¡ L,) L/

rútia l¿l

Josep Plac¡es

AAO Miquel

*

Francesc Mar¡a

Martorell *

Martorell

A

segoneslnupctes

I

--¡-------t

t*

O

Boh¡gas

fA

,

I

A*

I

crarich úlarianna Qu¡rze josepa tvl-a¡a 2\ f r*r.

J

I nrneu f ercÉs I mrnrrurn ¿\ none * nel¡c¡ós Q oorur ! rot*o f .otr*.,o", * ro., $

O O

] *

lJit;t", ilii[il l*ou,'trrol ' -----r----

.É

resta de la Península i a América.

Entre 1759 i 1782 )úlia va tenir onze fills i filles. Va desheretar el seu primogénit Joan dient que

'

o

B

van fabricar mitges per enviar a la

Marianna Oliver ¡ Flaque\ 1775

J

treballar'. Joan va interposar un judici contra la seva mare que va durar disset anys fins que el Rei Ferran Vll va absoldre Júlia'. El fadristern Francisco Alsina i Costas, germá de Joan, va heretar tots els béns quan va morir el seu pare Josep.

l-enriquiment de la família es va fer evident a final del segle XVlll quan els Alsina, amb altres accion¡stes de Calella, van decidir fundar la companyia mercantil Alsina, March i Cona amb seu a Calella i a la ciutat mexicana deYeracruzo. Allí es va

tenia una actitud dolenta en relació als béns familiars i que descuidava

establir el marit de Maria Alsina i Costas, que era la filla més gran de Júlia. Maria es va quedar a la vila portant endavant la seva part dels

els telers. Amb el seu marit va

negocis mercantils.

demanar

rlita Costas i Soler

Barcelona I'exclusió de Joan de la llar, assegurant que el fill no volia

a la Reial Audiéncia

de

"MAMC, Fons Alsina, Caixa 14, sig.255 'Archivo de la Corona de Aragón (ACA), Real Audiencia, Consultas de la Real Audiencia, Año 1766, Reg. 806. Barcelona, 1B/O2/1766, folio 54

¡l canvi económic de Calella Ldurant la segona meitat del segle XVlll es pot descriure mitjanEant I'experiéncia productiva,

Ferrol i va ser educat com a comer-

'ACA, Real Audiencia, Carlos lV- del 14/12/1788 al 20/03/1808; Expedientes Remitidos

ciant pel germá de la seva mare,

la Real Audiencia. Vistos en el Acuerdo; Josep Alsina i Coy de Calella, con el hijo: excesos,

que tenia una botiga a Calella'. Júlia Costas i Soler també era

inobediencia, separación, 1 I / 10/ 1790. Barcelona; Registro 1210, pág. 6aB 8MAMC, Fons Alsina, Capsa 19, N" 214. Francesc Alsina i Sivilla

filla

i

Josep va ser un dels accionistes de

germana de comerciants. El seu pare, Joan Costas, era rande¡ és a dir, feia fils que comercialitzava i també habilitava les dones de la vila

la companyia de Quirze Oliver

amb matéria primera6. La

comercial i familiar de Júlia Costas

i

Soler que l'any 1738 es va casar amb el corder Josep Alsina i Coy. al

eAquesta companyia va ser analitzada per LLOVET,

a

). (1986) Alsina, March i Cona (1794-

1809), Premi lluro 1985, Mataró.

seva

iinvest@ció

DONES ¡ CALELLA - pig 29

DONES i CALELLA - pág 28

M

ariaAlsina ¡ Costas Magdatena

M :[1-:l'ffJ":?:H :iffffj j

nament fet I'any 1805 va comptabilitzar I'existéncia de 773 homes de

al conreu, la producció i la comercla-

més de setze anys, la meitat dels quals estaven relacionats, d'una manera o altra, amb el comerg i la navegació". El document, peró, no diu res de les dones com la Maria, que participaven pel seu compte enviant mercaderies a América. La memória escrita de Calella, conservada al seu Museu-Arxiu i al Fons

lilzació del vi i l'aiguardent. Aprofitant

el constant tráfic que

mobilitzava mercaderies del Maresme, els Alsina també es van dedicar a la producció téxtil, especialment a la fabricació de mitges de seda i cotó.

Molt aviat, Maria va tenir una participació important en el comerE amb Arnérica.lany 1784 es va casar amb el peixeter .losep Cona, que

es

va convertir en un dels membres principals de la companyia Alsina, March i Cona. Josep es va establir a Veracruz més de tretze anys i durant aquell temps va ser Maria qui va controlar el celler construrt a casa seva, que es trobava al carrer de Jovara, el més llarg de Calella'..

La situació

Pere Buch

socioecondmica de la vila era próspera. Un empadro-

Pere Soler

,L l\ Quirze Soler Buch

manteniment de la llar i, el que és més important, a la malaltia i la mort de la seva filla. Quan en .losep va tornar de Veracruz ho va fer amb molt pocs diners propis.

'.MAMC, Fons Alsina, Capsa 19, Núm. 311, Capítols matrimonials fets i firmats entre Josep Cona Mallol i March, jove pescador de la vila de Calella, i Maria Alsina i Costas, donzella de Calella. 18 de Desembre de 1784; Capsa No'13, Any 1797: N" 6051 . Carla enviada per

Miquel March (Calella) a Francesc Alsina i Costas (Barcelona), 01/03/1797.

"MAMC, "Empadronamiento y específica relación de todos los hombres, indistintamente

GironésQ A *

o

Mar¡a Euch i G¡ronés

U UULJ Máiiá Teresa Francesca

i

a*o --.1

tl

Cecilia i Buch

*

Alsina 1773 tf"t__-rA rosep

p^r¡...

Joan Costas

It\ U

Anton Sivilla

Mar¡a Buch

, A*

I

i Goy

isgl"t---^ 1734

Francesc Nr

f1* Joan

+

1774

desheredat

coma

i

t^-

Josep

-I

D

I

I xenru ! euerrrn f .orr*.,o". f encts f nrrrcrós I monr ¡J conorn

.!. -! (J Magdalenaf L>-l^!+1soo

t(l\ Soler

Júlia Costas

'

Mar¡a Buch

lsidro

Teresa

O AAAA ,oan Pere JoseP N¡colás

Alsina, conté comptes individuals que fan referéncia a la qualitat de Maria com a comerciant, peró on apareix el seu germá Francesc com a responsable visible del tráfic. Durant la llarga abséncia d'en Josep, la Maria va fer front al

.9

I

I8lf,"j

S¡v¡lla ¡ Nadal

L

ones de la matrícula del mar

ones com Maria Alsina i Costas -qu" van participar activament

en la vida comercial, economica

i

social de la Villa de Calella- no van ser casos aillats. Durant I'any 1B1 8 es va aixecar el Padró de la localitat, en el qual es va consignar el total de veins amb "llar oberta" i que va ser de 476. Els homes van representar el76% de la població empadronadai el 24%" restant van ser dones, la

gran majoria vÍdues1'?. El padró va comptar un total de 65 donesi 127 homes inscrits a la Matrícula del Mar.27 d'aquelles dones eren propietáries de barraques a Calella. Les dones amb "casa oberta", matriculades propietáries de barraques vivien als següents carrers: )ovara: matriculades:

i

La

Caterina Calup; Angela Feliu Cener, Certrudis lsern;

i

i

les Vídues

desde la edad de 16 años cunplidos en adelante que se hallan avecindados actualmente en esta Villa de Calella, con expresión de los nombres, apellidos y calse de cada uno de ellos,

formado en cumplimiento de lo mandado por el Muy Sr. Cobernador de Cerona. Villa de

''MAMC, Padrón de la Villa de Calella del Corregimiento de Cerona en el Principado de

Calella, 2 de Enero de 1805."

Cataluña, 18'18.

llportació i investigació

llporació i invest@ció

DONES ¡ CALELLA - pi8 3l

DONES i CALELLA - pig 30

de Juan Pont; de Quirico Rogueta; de Tomás Cener; de Josep Planas. Dones amb barraques: vídues de Juan Colomer; de Cener. Matriculades amb barraca: Maria Rico; Theresa Moreu; vídues de Ramon Mayol;

de Manuel Dalmau; de Valls; de Josep Planas. Dones amb "casa oberta": vídua de Francesc Cener; Narcisa Casalins; Josefa Buch

i Bru-

net; Theresa Lleonart; Paula Alsina

i

Citarh Theresa Ceri; Maria Costa; Certrudis Casalins; Catalina Comas.

De la Pansa (des de l'any 1920 carrer de les Escoles Pies): Dona Matriculada: vídua de Josep Mandri. Dones amb "casa oberta": vídua de Juan Castellan.

Del Marqués de

Llupiá:

dones amb barraca: Josefa Alberti; vídues d'lsidro Verdura; de .losep Pla; de Quirizo Feliu; de Josep Soler. Dona "amb casa oberta": vídua de

"casa

oberta" : Angela Llorens.

De la Carretera (en 1878, carrer de Sant Josep): dones matriculades: Theresa Feliu; Theresa Clarens; Catarina Calup; vídues de Pedro Barrera; de Josep Cateura; de Buenaventura Oliver; de Joaquin

Muller; de Ramon Diviu; de Juan Patiteu; de Juan Passot; de Juan Cuandia; de Antonio Cardó; de Felix March; de Josep Rossell. Dona amb barraca: vídua de Cosme Villa. Matriculada amb barraca: vídua de

Buenaventura Caradell. Dones amb "

casa oberta"

:

Benita

Rossell;

vídues de Manuel Feliu; de Miquel Feliu; de Jaime Maresma. De Sant Jaume: Dones amb barraques: Mariana Ricos; Bertolina Verdura; vídua de Antonio Adroher. Dona amb "casa oberta": vídua de Pedro Ferrer.

(vulgarment,

carrer dels Capellans): dones matriculades: Julita Bonell; Maria Coll i Mallol; vídues de Josep Calup; de .luan Calup; de Francesc Llorens.

Dones amb "casa oberta": Maria Cateura; vídues de Cabriel March i Raull; de Francesc Baptista; de Juan Vilaró; de Joan Verjés i Basart. De les Creus: dones matriculades: María Llorens; Francisca Bori;

tura lsern i de Francesc lsern. Dona amb "casa oberta": vídua de Fran-

oberta": vídua de Domingo

de

Caralt.

A mitjan del segle XIX els

cesc Mata.

Carrer de I'Església: Dones matriculades: Catalina Llorens; Rosa Reynals; Maria Terradas; Catalina Bofill; vídua de Miquel Clavera.

Dona amb barraca'. vídua de Francesc Casas. Matrícula amb barraca: vídues de Jaume Josep i de Juan Bosch. Dona amb "casa oberta": Maria Pitolt. De la Bruguera: Dones matriculades: Julita Pont; Mariana CamPdesuñer; vídues de Miquel Cranell; de .losep Llorens; de Fernando 5olé;

de Josep lsern. Dones amb "casa oberta": vídues de Miquel Vergés i de Mariano Bonaplata.

Arrabales: Dones matricula-

des: Maria lsern; vídua de Pedro

habitants de la vila de Calella escoltaven totes les tardes dels estius un pregoner que els recordava una dis-

posició municipal: els homes

i

els

nens havien de prendre el sol i ban-

yar-se separats

de les dones.

La

separació ísica

implicava, paral.lelament, una definida ocupació de l'espai de la costa mediterráf

nia. Moltes dones que

havien

crescut i que compartien quotidianament les seves vides amb els homes havien de conformar-se, durant els mesos de calor, amb una petita part de la platja establerta per I'Ajuntament.

El

costum d'apartar

els

homes i els nens de les dones va ser comú a d'altres poblacions costaneres de la comarca del Maresme. Les

Añó. Matriculada amb barraca: Maria Mojas. Dones amb "casa oberta": Cecília Buch; Caterina autoritats estaven

de

interessades a marcar normes de conducta entre els sexes d'acord amb un criteri de moralitat. La persisténcia dels pregons permet intuir que la separació

Mares. Matriculades amb barraca:

Francesc Bartrina): Dones amb "casa oberta": rita Rabassa; vídua

no era completament respectada per la gent que gaudia juntament

vídues de Francesc Serra i de Domingo Forest. Dona amb "casa oberta":

de Joan Docet. De Romaní: Dona amb "casa

del sol, I'aigua i la sorra.

De Sant Joan: Dones matricu-

Ramon Sabater.

D'en Batlle

Maria Sagrera. Dona amb

lades: Cristina Alsina; Maria Vilaró; María Oliver; vídues de Josep Vilaró;

Crous; Maria Clarich; Maria Estolt. Foranis: Dona amb "casa

de Buenaventura Bolivart; de Juan

oberta": vídua d'lsidro

Buhigas; de Antonio Parerai de Francesc Coll. Dona amb barraca: Tecla

vídua de Francesc Mata. De Sant Pere: Matriculades amb barraca: vídues de Buenaven-

llporació i investigació

Ferrer.

De Mar (1947, carrer

DONES ¡ CALELLA - pág t74

Presentac¡ó

DONES ¡ CALELLA - pág

... ..

Les nostres raons ....

Mot¡vació del llibre

.11 .13

Anonimes i absents..........

.15

¿l3ll'áii"Ji,i,"?'ilfálil:

)7

Ad i art¡stes

..........33

Núria Aznar i Catá.... .35 Assumpció Batiste i Oriol.....,.........................................36 M. Rosa Brunet i Anglada ..37

M. Eulália Feliu iTorrent.. I

..38

Alícia Lluís i Serra..................

Esportistes...... L atletisme femení calellenc Aida Benet i Monforte..... M. Teresa Pons i Marmilic Tánia Puig i Pozuelo

91 .... ...

...............

93

94 ..96 .,98 100

Susi Salvañá i Rothe.

Casal de Nostra Senyora de Fátima Fundació de la Congregació de les Cermanes Josefines a Calella. ...

...........................105 ...........................107

Preséncia Vedruna a I'Hospital de Calella

.40

.

Pilar Vivas i Llorens

Obrint Camí..........

Benefactores....

122 123

..125

escoltisme femení........... Encarna Flores i Villalobos. L

.57 .59

Policiana Teixidó i Feliu... lsabel Viñas i Clavera..

Júlia LiqLrete i Carín ............. Carme Nualart i Xiberta.......... Núria Ribé i Fusté

Xiberta..........

Dones Compromeses .........

61

A;r;ti ;;'i;.

Elda-rtztargoI H Joana Cod¡na i Llorens........

63

Dones i societat.

67

.............137

65

Cecília Clavell i Bragulat. Angela Dalemus i Calvet Delfina Dolz i Antó........ Consuelo ooringret i Ei;;J;;..

.-/

Margaret Marwood Morgan Pepita Passols i Xapellí ...-.... Concepció Vila i Riu.......... Pepita Vives I Artau ............

I

.76 .77 .78

Emprenedores.. Ester Buch i Cutiller...........

Joaquima Puigvert i Roca..............

.79 .80 .82

Escriptores... .... Elionór Bayo i Casals......

.83 .85

Maria Cardona i Codina Pepita Callart i Mallol Maria Teresa Mora i Concepció Organ i Valverde Teresa Teixidó i Estany

175

........... Vi|a...... ...

.................87 RR

........89 90

..

La Creu Roja: les voiuntáries....... Associació de Dames de Lluita contra el Cáncer

Amics i voluntaris de I'hospital. Voluntáries Olímpiques Dones i igualtat d'oportunitats ........ Maria lvlana Olea utga Hernanoez Hernández Ii Hernanoez Hernández . Mercé Oliva Mena r Cerdá Montserrat Candini i Puig.................

..161 .

..163 ..165 ..167

.169 .171

.172

.173